2n de BATXILLERAT / PROGRAMACIÓ /EN PROCÉS

1. COMENTARI DE TEXT. 2. 3. HISTÒRIA DE LA LLENGUA I SOCIOLINGÜÍSTICA: HISTÒRIA DE LA LLENGUA: -ORÍGENS: SUBSTRAT, SUPERSTRAT, ADSTRAT. ROMANITZACIÓ. - 4. HISTÒRIA DE LA LITERATURA: -MODERNISME -NOUCENTISME -ESCOLA MALLORQUINA - AVANTGUARDES Blocs 1 i 2. Comunicació oral – comunicació escrita. Es tractaran d’una manera molt pràctica a través de la producció textual per part dels alumnes (preparació, redacció i correcció de textos) i no des d’un punt de vista teòric. Bloc 3. Coneixement de la llengua. 1. La paraula: el lèxic català. Procediments de formació. (nivell pràctic) 2. L’adverbi. Tipologia i valors gramaticals. (nivell pràctic) 3. Les preposicions, conjuncions i interjeccions. (nivell pràctic) 4. La denotació i la connotació. (nivell pràctic) 5. Les relacions gramaticals i el discurs (nivell pràctic) 6. Els gèneres literaris (poesia, narrativa, teatre i assaig). (nivell pràctic) 7. Història de la Llengua i Sociolingüística 7.1. Origen i evolució de la llengua catalana: El substrat (definició i tres exemples). La romanització (definició i dates. El superstrat (definició i tres exemples). El llatí vulgar (definició). L’adstrat (definició i tres exemples). La Romània (definició) i les llengües romàniques (anomenar-ne les principals). 7.2. El català a l’edat mitjana (fins al segle XV): Primeres referències i textos en català (breu). L’expansió de la llengua a la mediterrània. Prosa historiogràfica (breu referència). Ramon Llull (breu referència). La Cancelleria Reial (breu referència). Esplendor de la llengua a València al segle XV (breu referència). 7.3. El català dels segles XVI a XVIII: La «Decadència» i l’inici del procés de substitució lingüística. Felip V i els Decrets de Nova Planta. 7.4. El segle XIX i la recuperació lingüística durant la Renaixença: La Renaixença (definició, objectius). Els Jocs Florals. La polèmica català literari / català que ara es parla. La campanya lingüística de L’Avenç. 7.5. El primer terç del segle XX: la normativització. El Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (breu esment). Creació de l’Institut www.uib.cat 2 d’Estudis Catalans (breu). Antoni M. Alcover i el Diccionari. Pompeu Fabra i la normativització de la llengua. 8. La variació lingüística: social, històrica, geogràfica estilística. Els dialectes geogràfics del català. Els registres. La varietats estàndard. Apreciació de la riquesa que suposa la diversitat interna de la llengua i de l’estàndard com a element unificador. (nivell pràctic). 9. Llengües en el món:* 1. Bilingüisme. Definició i tipus: individual, territorial i social. 2. La mitificació del bilingüisme: tòpics i prejudicis lingüístics, conceptes de bilingüe i bilingüista. 3. Conflicte lingüístic: minorització, substitució, normalització (en la formulació de l’examen, es concretarà a quin o quins punts s’han de referir). 4. La planificació lingüística i els processos de normalització (2 exemples). Llengües minoritàries i minoritzades. 5. La situació sociolingüística actual de la llengua catalana: extensió i nombre de parlants, marc legal, ús del català als diferents àmbits (escola, mitjans de comunicació, internet en els mitjans de comunicació, xarxes socials). Bloc 4. Educació literària.** 1. La literatura del segle XX: marc històric i cultural 2. El Modernisme: 1. Concepte de Modernisme. 2. Característiques generals. Regeneracionisme i esteticisme. 3. La poesia modernista: Joan Maragall. 4. La narrativa modernista: Víctor Català. 5. El teatre modernista: Santiago Rusiñol 3. El Noucentisme: 1. Concepte de Noucentisme. 2. Josep Carner. 4. L’Escola Mallorquina: 1. Concepte d’Escola Mallorquina. 2. Miquel Costa i Llobera. www.uib.cat 3 3. Joan Alcover. 5. Els moviments d’avantguarda i les seves manifestacions: 1. Concepte d’avantguarda. 2. Joan Salvat-Papasseit. 6. La literatura dels anys vint i trenta: 1. Panorama general de l’època. 2. Bartomeu Rosselló-Pòrcel. 7. La literatura de postguerra: 1. Panorama general de l’època. 2. La narrativa: Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda. 3. La poesia i el teatre de postguerra: Salvador Espriu. 8. La literatura actual: Maria-Mercè Marçal, Albert Sánchez Pinyol, Jordi Galceran.* *Aquests temes, a partir del curs 2019-2020, també podran ser matèria d’examen. **Quant als moviments literaris, s’haurà de parlar del concepte i de les característiques generals. Introducció. Conceptes bàsics: comunitat lingüística/ grup lingüístic àmbits d'ús normes d'ús llengües minoritàries (vs majoritàries) / llengües minoritzades (minorització) Estandardització: normativització (o codificació) + normalització Llengua oficial/ cooficial Llengua pròpia i llengua històrica LLENGÜES EN CONTACTE: Fenòmens: monolingüisme/ multilingüisme BILINGÜISME: definició tipus: individual, territorial i social El mite del bilingüisme: monolingüisme unilateral (o unidireccional) Bilingüe/ bilingüista DIGLÒSSIA: definicions (de Ferguson i de Fishman) CONFLICTE LINGÜÍSTIC: definició passes Solucions possibles: SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA: causes i fases. Bilingüització i monolingüització. NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA: factors, actuacions. Casos de normalitzacions reeixides. Valors, actituds i normes d'ús lingüístic: Prejudicis i tòpics lingüístics. Ús convencional/ ús intencional Rebuig lingüístic (autoodi i ocultació lingüística)/ lleialtat lingüística Secessionisme lingüístic: gonellisme i blaverisme. Models de planificació lingüística en estats multilingües: cap reconeixement, protecció de minories, plurilingüisme institucional, federalisme lingüístic i autonomia lingüística. Exemples. 3. Realitat plurilingüe a l'estat Espanyol: Introducció: les llengües de l'estat Espanyol i el seu estatus legal. Constitució espanyola, estatuts d'autonomia. Marc legal als PPCC i a les Illes Balears: Estatut d'autonomia, Llei de Normalització Lingüística i altres. Situació sociolingüística actual de la llengua catalana: coneixement i ús. Àmbits administratiu, educatiu, cultural, comercial, mitjans de comunicació, etc.

LA NOTÍCIA

Identifica les parts en aquesta notícia:

RECORDA!

Estructura de la informació aportada per una notícia: les 6W es presenten en forma de piràmide invertida

Ara és el moment que tu escriguis UNA NOTÍCIA

•  Pensa que ha de tenir titular, cos, imatges i ha de sortir el nom del periodista (és a dir, tu) al seu lloc...  
• La notícia pot ser: 
• una notícia que t'agradaria llegir 
• una notícia inventada on l'institut sigui protagonista
• una notícia real on tu siguis part implicada
• una notícia inventada com si fóssim al passat (i no al 2020)
• una notícia inventada com si fóssim al futur (i no al 2020)
• Si vols, pots lliurar-la a mà o ordinador (procurant estructurar bé les parts) o utilitzar el CANVA o algun programa d'edició gratuïta de notícies (o portades de diari). 

ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA LLENGUA CATALANA

1. FORMACIÓ DE LA LLENGUA:

LLATÍ VULGAR + elements de substrat, superstrat i adstrat.

SUPERSTRAT           ADSTRAT                                                         l                                l           LLATÍ VULGAR-----------------CATALÀ               l       SUBSTRAT

SUBSTRAT

• SUBSTRAT preromà: es tracta dels elements lingüístics anteriors a l'arribada dels romans, que influïren en el llatí vulgar arribat a la península i que s'han conservat fins a l'actualitat. Un 20% del lèxic català actual prové del substrat.
• 

  POBLES INDOEUROPEUS: arribats d'Europa central, els sorotaptes (urnenfelder/ camps d'urnes) (arribats entre el s.X a.C i el VII a.C); i arribats d'Europa occindental, els celtes (entre el VII i el V a.C).
• Fonètica: palatalització de ela inicial LUNA --> lluna
• LÈXIC: clenxa, branca, galta, barana, banya, blat, camí, maduixa, trencar, carro...
• TOPÒNIMS: Verdú, Salardú, Cadaqués...

Migracions dels sorotaptes (Urnenfelder)

Influènci celta

• Contactes comercials. Colònies de pobles mediterranis establerts en les nostres terres a partir del segle VII a.C.:
• FENICIS: s'establiren en la zona sud i en les Illes Balears (p.e.necròpoli de son Real) i hi restaren fins al 201 a.C.
• El 654 a.C fundaren Eivissa
• Deixaren sobretot influència cultural, la moneda, el comerç de la sal...
• Topònims: Tagomago, Maó (a partir del general Magó), Eivissa (Ibusim: illa del déu Bes)

Bust de la deessa Tànit, en el museu del Puig des Molins (Eivissa)

Poblat fenici de sa Caleta (Eivissa)

• GRECS: s'establiren a la zona nord.
• Fundaren les colònies de Roses (Rhode) i Empúries (Emporion)
• introduïren la moneda i el cultiu de la vinya i de les olives.
• 

  La llengua grega deixarà influència lingüística en el català, però aquesta ja ens arribà a través del llatí (escola, guix, calaix...)

• IBEROBASC (o Bascoibèric) (entre el segle VI i l'I a.C). Els romans es trobaren un grup de pobles indígenes sorgit com a fruit del mestissatge i de la unió de tots els pobles que havien habitat la península, que s'ha anomenat civilització ibèrica. Se sap que els íbers i els bascs eren dos pobles diferents, però tenien coincidènces. La llengua no s'ha pogut desxifrar, tot i que tenien un alfabet escrit amb 28 signes.
  • LÈXIC: esquerra, bassa, pissarra, paparra, carabassa, estalviar...
  • TOPÒNIMS: Andorra, Cardona, Sort, Gerri, Esterri,...

Exemples de 4 poblats ibers

ROMANITZACIÓ (ESTRAT) (set segles: segle III a.C a V d.C)

El llatí vulgar (o parlat) és la llengua d'origen indoeuropeu que dugueren els romans quan arribaren i conqueriren les nostres terres:

Ruïnes romanes de POllentia (Alcúdia)

Teatre romà (Pollentia. Alcúdia)

• 218 a.C. Arran de la II Guerra Púnica (Roma vs Cartago), el general Escipió arriba a Catalunya. (201 a.C a Eivissa i 120 a les Illes Balears senceres)
• Domini militar: colonització i repoblació.
• Substitució i assimilació de costums, cultura, lleis, administració... i llengua.

  Per què les diferents LLENGÜES ROMÀNIQUES?

  • Diferents èpoques d'arribada.
  • Més o menys temps de població.
  • Més o menys intensitat.
  • Origen diferent dels colons...
  • Influència de diferents substrats i superstrats.
    *A la HISPANIA CITERIOR (concretament en la província que anomenaren TARRACONENSE), la substitució va ser molt intensa, i hi restaren molt més temps. Els pobladors que arribaren eren bàsicament soldats i comerciants. Per tot això la llengua contenia més termes vulgars i estigué sotmesa a més canvis que, per exemple, la llengua arribada a la zona ULTERIOR.

  ROMÀNIA: territori on és parlada una llengua derivada del llatí:

  • LLENGÜES ROMÀNIQUES:
    • ROMÀNIA OCCIDENTAL: (AMICA- amiga, sonorització)
      • portuguès, castellà (Iberoromàniques)
      • català*, occità, francès (Gal·loromàniques)
      • sard i retoromànic, entremig-
        * el català s'emparenta amb el castellà i el portuguès en la morfologia, però és més semblant a les gal.loromàniques en la fonètica i en el lèxic.
    • ROMÀNIA ORIENTAL: (AMICA- amica, no sonoritzen)
      • italià i romanès.

CASTELLÀ	Hablar	Primo	Verano	Queso	Querer
FRANCÈS	Parler	Cousin	Été	Fromage	vouloir
OCCITÀ	parlar	Cosin	Estiu	Formatge	Voler
CATALÀ	parlar	Cosí	Estiu	Formatge	voler

• ROMÀNIA PERDUDA: són llocs on en algun moment es parlà una llengua romànica. Dalmàcia (a Croàcia), Gran Bretanya, Grècia...

• ROMÀNIA NOVA: són llocs on es parla una llengua romànica fruit de la transmissió posterior. Per exemple al Quebec (Canadà), es parla francès i a Sud-Amèrica es parla castellà i portuguès.

SUPERSTRAT

• Superstrat germànic i àrab: es tracta de la influència fruit de contactes lingüístics produïts al llarg del procés de desenvolupament de la llengua. Aquests contactes no substitueixen la llengua en evolució; sinó que tan sols hi deixen petjades.
  • SUPERSTRAT GERMÀNIC:
    • VISIGOTS (s.V d.C.): empesos pels francs dels territoris gals, s'introdueixen a Hispània i funden la capital a Toledo. Deixen poca influència, tan sols els fonaments de les lleis i el dret ( Forum Iudicum). Són un poble molt feble, reduït i molt romanitzat i adopten el llatí.
    • FRANCS (a p.del segle VIII): imperi Carolingi. Els francs estableixen, a partir del segle IX la Marca Hispànica, una sèrie de comtats cristians que marcaran la frontera amb el territori que fins on havien arribat els àrabs un segle abans. A poc a poc van conquerint territoris: Girona, el 801 Barcelona, etc.
      El LÈXIC que ens ha arribat per part dels germànics és bàsicament el de caire militar: espia, marca, bandera, guerra... i altres: blanc, blau, ric, sabó,     robar, guant, banc, lleig, falda, tap ...

• SUPERSTRAT ÀRAB (entre els segles VIII i XIII): els àrabs arriben a la península l'any 711 i van conquerint territoris cap al nord, fins que són aturats el 732 a Poitiers (oest de França). (És a partir d'aquí quan l'imperi carolingi començarà la conquesta cap avall)
  Deixen poca influència a la zona de Catalunya Vella (pensem que Barcelona ja era cristiana el 801), però molta a la Catalunya Nova: a la zona Tarragonina hi estan fins al 1149, a les Illes fins al 1229 i al País Valencià fins al 1245.
  • TOPÒNIMS: Alcúdia, Binissalem, Biniali, Benidorm, Algaida, Benicàssim...
  • ANTROPÒNIMS: Bennàssar, Mesquida, Melis, ...
  • Lèxic comú (cultius, vida quotidiana, ...): alcova, magatzem, albufera, rajola, albergínia, arròs, cotó, catifa, flassada, arracades, síndria, matalàs, setrill, albarà, llebeig, xaloc, sucre, gerra...
    • MOTS D'INFLUÈNCIA MOSSÀRAB: autòctons que varen viure sota domini musulmà. Cristians que parlaven llatí vulgar evolucionat (anomenat “aljamia”), però a poc a poc desaparegueren. Quan Jaume I arriba a les Balears, ja no n'hi havia.
      • Gaiato, Muro, Crestatx, Porto Cristo. Andratx...
• ADSTRAT: influència de llengües que deixen paraules un cop la llengua ja està consolidada.Per exemple, actualment tenim molta influència de l'anglès (futbol, pàrquing, ...) i el castellà (bàndol, amo, guapo...); peròtambé tenim elements de l'occità (daurar, bacallà), l'italià (canterano, carnaval), el francès (beixamel, dutxa)... 

RESUM FINAL

Els conceptes de substrat, adstrat i superstrat

El llatí vulgar és la base del català, però la nostra llengua és el resultat de diverses influències lingüístiques que s’han anat  succeint al llarg dels segles i que encara avui segueixen mantenint la llengua en constant evolució. Aquestes influències reben els noms de substrat, adstrat i substrat.

El substrat són els elements lingüístics preromans que s’han conservat en català (dels pobles sorotaptes, celtes, fenicis, grecs, ibers). Exemples de substrat:

-sorotaptes, lèxics: barana, branca, clenxa. Topònims: Tivissa
-celtes, lèxics: banya, blat, camí, maduixa,rusc. Topònims: Besalú, Verdú, Queralbs, Cadaqués.
-fenicis, topònims: Eivissa, Maó
-grecs, topònims: Roses, Empúries
-iberobasc, lèxics: carbassa, esquerra, lleganya, pissarra. Topònims: Àneu, Artés, Cardona,Tossa...

El superstrat són els elements lingüístics posteriors als romans provinents d’altres llengües, com el germànic (invasió visigoda) o l’àrab (invasió musulmana). Exemples de superstrat:

-aportació germànica (germanismes): bandera, espia, guaita, guerra, fresc, boig, banc, jardí, rostir, orgull, roba, arpa, blau, blanc, gris, estaca, fang, esquena...

-aportació musulmana (arabismes): arracades, golfa, rajola, albercoc, albergínia, llimona, taronja, alcohol, sucre, flassada, safata, tassa, albarà, duana...

L’ adstrat és la influència entre llengües per motius de veïnatge. En el cas de Catalunya les influències són diverses: del castellà (castellanismes), del francès (gal·licismes), de l’anglès (anglicismes), de l’italià (italianismes) i de l’occità (occitanismes).

Després del procés de romanització, a partir del segle V dC, l’Imperi Romà es va descompondre. Llavors, el llatí que es parlava a la península Ibèrica va anar evolucionant i finalment podem considerar que la llengua que es parlava a Catalunya durant el segle VIII ja era català.

Cristina Guitart Pallarès (del blog Nivell D Martorell 2011-2012)

Et recoman fer una volta en aquest enllaç.

2. EVOLUCIÓ DEL LLATÍ AL CATALÀ:

HISTÒRIA:

• Segle IX: l'any 876 el comte Guifré el Pilós aconsegueix unir tres comtats (Barcelona, Girona i Osona) sota el seu poder i estableix el seu títol com a hereditari. (Abans, eren comtes a dit, segons decidia l'emperador franc)

Llegenda de les quatre barres (atribuïda a Guifré el Pilós)

• Segle X: l'any 986 el comte Borrell II no jura vassallatge a l'emperador franc i estableix els seus comtats com a independents. Inicia l'expansió.
• Segle XII: El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el 1137 es promet en matrimoni amb Peronella d'Aragó (1 any). Es casaren el 1150. Així s'inicia la Corona Catalanoaragonesa amb fill d'aquest matrimoni, Alfons I (que regna de 1162 a 1196) , pare de Pere I i padrí de Jaume I. Ramon Berenguer va conquerir Tarragona (1149), l'últim territori del Principat sota domini àrab. (Balears 1229 i València 1245)

SITUACIÓ LINGÜISTICA

*Entre els segles VII-VIII: disgregació llatí vulgar-llengües romàniques
*Després, situació de DIGLÒSSIA
• LLATÍ---llengua escrit
• CATALÀ (llengües romàniques)---llengües parlades

CONSCIÈNCIA LINGÜÍSTICA

*Entorn al segle IX es comença a tenir  consciència d'aquesta disgregació, que ja no parlen el mateix, que hi ha diferents llengües romàniques. 

• Renovatio carolingia (conjunt de manifestacions culturals de l'imperi carolingi): es pretén retornar la puresa al llatí, fer gramàtiques, normes...
• Any 813: Concili de Tours. El poble ja no entén el llatí i es decideix que la predicació religiosa es faci “In rusticam romanam linguam”, en llengües romàniques.

CATALÀ PRELITERARI

Entre els segles IX-XI apareixen escrits paraules, topònims, comentaris, anotacions, explicacions, aclariments, errors... en llengua romànica (català) enmig de textos en llatí. Així ja apareixen escrits conceptes com les relacions familiars (cosí, net, nebot...), vocabulari quotidià... en testaments, per exemple. 

(Per exemple en l'Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell (839) apareixen topònims en forma catalana).

Exemple: 

Fragment extret de la Wikipèdia: 

La venda de Ramon i cònjuge Adaleiz a Iosfred, prevere, és un document de compra-venta, datat l’any 1034, d’una terra amb el seu hort i els arbres que hi ha, els quals són identificats per la seva espècie. El document té la particularitat de designar els distints tipus d’arbres pel seu nom en català, mentre la resta del document està escrit en llatí.

Es tracta d’un exemple primerenc d’instrument de compra-venta en que el català traspua per damunt el llatí i d’una manera prou generosa esmentat set tipus d’arbre:

morers III et oliver I et noguer I et pomer I et amendolers IIII et pruners et figuers...

»

*Els noms dels fruiters tenen la característica d'estar tots escrits en gènere masculí, mentre que actualment no existeix aquesta sistemàtica.

Històricament, el primer apel·latiu que reberen genèricament les llengües derivades del llatí o romàniques fou el de romanç (llengua de Roma); també els de pla o vulgar. El desenvolupament de les nacions medievals propicià l'ús dels gentilicis per designar la llengua; així, durant els segles XIII i XIV es generalitzaren els termes catalanesc i llengua catalana. Durant el segle XV rebé altres dos noms més: llengua valenciana i llengua mallorquina. En la proliferació onomàstica del segle XV influïren tant l'esplendor econòmica i cultural de València com l'aïllament progressiu dels parlants de la comunitat lingüística.

Al llarg dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX, es difongué un nou apel·latiu per designar la llengua, a més dels gentilicis històrics. EL 1521 féu fortuna llengua llemosina, emprat en l'edició del Blanquerna de Llull, feta per Joan Bonllavi, per referir-se a la llengua antiga, parlada a Llemotges (Occitània). Aquest error filològic, que identificava la llengua catalana amb l'occitana, perdurà secularment i fou acceptat pels escriptors de la Renaixença (potser amb la intenció d'evitar la triplicitat onomàstica català/valencià/mallorquí), però els criteris científics de la filologia aclariren la identitat i independència de la llengua catalana a la primeria del segle XX.

1. Proposa un títol adequat per aquest text.

2. Indica el significat (i/o un sinònim) de les paraules en negreta.

3. Noms que s'aplicaven a la nostra llengua abans del segle XII: ............................................…

4. Quan apareix documentada per primer cop l'expressió "llengua catalana": ............… (Cerca pel teu compte la referència exacta)

5. A partir de quan i per què apareixen noms diferenciats per referir-se a la nostra llengua?

6. Entre quins segles s'emprarà la denominació errònia de "llengua llemosina" i a què es referien amb aquest concepte? Què és realment?

7. Completa

• ONOMÀSTICA: ciència que estudia …

  • ANTROPONÍMIA: branca de l’onomàstica que s’ocupa dels noms propis de …

  • TOPONÍMIA: branca de l’…………………..que s’ocupa dels noms propis de ...

3. LA LLENGUA LITERÀRIA I L’EXPANSIÓ

EXPANSIÓ DE LA CORONA CATALANOARAGONESA 

Segle IX Guifré el Pilós-títol hereditari

Segle X Borrell no jura vassallatge

Segle XII matrimoni Comte Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. El seu fill, Alfons I, serà el primer rei de la Corona Catalanoaragonesa.

• Segle XIII: el rei Pere I volia expandir-se cap al nord, a Occitània, però és mort en la batalla de Muret (1213). 

• El seu fill, Jaume I, encara molt jove, ha d'heretar la corona i en tenir majoria d'edat decideix emprendre les conquestes cap a la Mediterrània i el sud: Mallorca 1229, Eivissa 1235 i València 1245.

•  Els seus hereus continuen l'expansió cap a Sicília (1277, Pere II el Gran), Menorca (1287 Alfons el Franc), Grècia (1311) i Sardenya (1323) (Jaume II el Just) i Nàpols (1443, Alfons el Magnànim)

ACTIVITATS:

1.Indica una paraula sinònima de les paraules que estan en negreta:

[RECORDA QUE ELS SINÒNIMS HAN DE PODER POSAR-SE EN EL MATEIX LLOC, PER TANT S'HAN D'ENUNCIAR CONCORDATS! ALERTA A LES PARAULES QUE TENEN DIFERENTS SIGNIFICATS, COM "MÒBIL"]

2. Explica els conceptes i expressions subratllades.

El regne de Mallorca Entre 1229 i 1245 Jaume I arrodoneix els dominis hispànics de la Corona d’Aragó amb les conquestes de Mallorca i de València. Ambdues conquestes palesen, àdhuc, l’expansió demogràfica. En efecte, mentre Mallorca fou repoblada amb gent de l’Empordà i de la Catalunya Vella, la Catalunya Nova contribuiria, juntament amb el regne d’Aragó, a repoblar València. La conquesta de Mallorca, en la qual va posar-se de relleu la potencialitat de la marina catalana, fou la coronació brillant d’una política prosseguida dels dies del comte Ramon Berenguer I el Vell. Un dels mòbils del viatge de Pere el Catòlic a Roma, l’any 1204, fou un projecte de croada contra els sarraïns de les illes. L’estol reial de Jaume I va sortir del port de Salou el 5 de setembre de 1229. Al tercer dia va desembarcar a la cala de Santa Ponça i, un cop vençuda la primera resistència sarraïna a la batalla de Porto Pi, l’exèrcit del Conqueridor va prendre per assalt la capital, Palma de Mallorca, el darrer dia de l’any 1229. Sis anys després va caure a les seves mans l’illa d’Eivissa. Menorca, en canvi, sotmesa al Conqueridor en qualitat tributària, no seria ocupada fins 1287 per Alfons el Liberal. Durant els anys compresos entre la mort de Jaume I i la reintegració mediterrània de Pere el Cerimoniós (1276-1343) existeix el regne independent de Mallorca, que, a més de les illes Balears, comprèn el Rosselló i Montpeller. Això explica una mena de dualisme social, econòmic i polític: la cort i l’aristocràcia feudal viuen al comtat del Rosselló i a la seva capital, Perpinyà, mentre que la Ciutat de Mallorca fou sempre la capital natural i mercantil del regne.

POSSIBLES SOLUCIONS: 

• ARRODONEIX: completa, culmina
• AMBDUES: les dues, totes dues
• PALESEN: demostren, il·lustren...
• ÀDHUC: a més, també
• VA POSAR-SE DE RELLEU: va (de)mostrar-se, va destacar-se
• CORONACIÓ: culminació
• MÒBILS: objectius, metes, causes, fins
• OCUPADA: conquerida, guanyada
• DUALISME: ambivalència, diversificació

LITERATURA

  PRIMERS TEXTOS:els primers textos que trobam escrits íntegrament en llengua catalana són de caire legal, comercial i religiós, perquè es tracta de documents útils per a la gent que els va redactar i per al públic. No trobarem creacions literàries en català fins més envant.

• Segle XII: Liber Iudiciorum (o Forum Iudicum), una traducció en català d'un llibre de lleis visigòtiques.  
• Principi del segle XIII: Homilies d'Organyà, un recull de vuit fulls on es comenten els evangelis. Semblen com a apunts per a un sermó religiós. 
• Segles XII-XIII: Usatges de Barcelona, Furs de València, Llibre del Repartiment de Mallorca...

VISITA AQUEST ENLLAÇ

 CANCELLERIA REIAL:

• Organisme administratiu de la corona on feien feina diversos funcionaris de la cort. Va ser creat per Jaume I i reorganitzada per Pere III el Cerimoniós. Es dedicava a recollir, elaborar, guardar, enviar...documents legals i administratius de la corona a totes les terres de parla catalana. Els funcionaris havien de dominar el llatí, el català i l'aragonès.
• La Cancelleria fou l'organisme normativitzador: establiren un model unificat de prosa en català.  Indroduïren l'humanisme a la literatura catalana

CRÒNIQUES: escrites com a justificació política. Les primeres eren en llatí, però entre els segles XIII i XIV en tendrem quatre en català, dues d'elles reials:

• Llibre dels feits o Crònica de Jaume I (acabada el 1275): autobiogràfica, dictada, detalls íntims i diàlegs en estil directe.
• Llibre del Rei en Pere o Crònica de Bernat Desclot (acabada el 1288): escrivà de la cancelleria. Se centra en el regnat de Pere el Gran.
• Crònica de Ramon Muntaner (acabada el 1325), estil viu i proper. Amb recursos joglarescs per apropar-se als oients: “Què us diré?”. Expressions populars. (text 3 pàgina 43)
• Crònica de Pere el Cerimoniós (acabada el 1387), autobiogràfica, però molt solemne. Poca mà íntima. Redacció dels funcionaris cancellerescs.

RAMON LLULL (1232-1316): pensador, missioner i viatger....

• Teoria de l'Art: mètode d'explicació de tot el saber.

• Escriu en català sobre tot tipus de textos (filosòfics, matemàtics, didàctics...i literaris), per tant té necessitat de crear lèxic. Inicia la prosa literària (crea neologismes, fa mots derivats, empra subordinades, exemples per aclarir les seves idees...)
• Escriu amb quatre llengües.

ACCÉS AL PROGRAMA DE TV3 "JO, RAMON LLULL", EMÈS L'11.9.16 ---> http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/jo-ramon-llull/video/5617793/

4. ESPLENDOR (segles XIV- XV)

POLÍTICA:

• 1410. Mort del rei Martí I l'Humà sense descendència el 1410: han d'elegir rei----compromís de Casp---elegit  Ferran d'Antequera, d'origen castellà. Per tant, la corona es castellanitza.
• 1479 matrimoni de Ferran II d'Aragó amb Isabel de Castella (els Reis Catòlics)---unió Aragó + Castella. -----afebliment poder aragonès/ inici de submissió política i lingüística 
• [1492 Conquesta Amèrica subvencionada per Castella-- s'afebleix el comerç mediterrani d'Aragó i augmenta la riquesa a la zona castellana]
• Carles I, fill dels anteriors, serà el primer rei d'Espanya.

En aquests moments la ciutat catalana que cobra més importància serà València i és aquí on es produirà l'afloriment cultural: s'introdueix la impremta (Les ciutats espanyoles on van aparèixer els primers incunables* datats van ser València, Saragossa i Barcelona, el primer, Obres i trobes en lahors de la Verge Maria, és una col·lecció de poesies d'un certamen celebrat l'11 de febrer de 1474)., hi ha poetes, escriptors i obres de notable importància.

[*Incunable: llibres impresos dins el segle XV///impremta Gutemberg 1456]

LITERATURA (Segle XV---"Segle d'Or")

• POESIA: a poc a poc es comença a conrear poesia en català i s'abandona l'occità. L'autor que podem dir que marca la diferència és Ausiàs March: (exercici fotocòpia)
• Poeta sincer: escriu el que sent(no amor cortès, però empra el"senyal" trobadoresc), emocions viscudes.
• Escriu en català (no occità)
• No compon amb música.
• Comparacions amb el món quotidià. 
• Cants d'amor, de mort, morals i Cant espiritual
• LITERATURA RELIGIOSA I MORAL:
• Francesc Eiximenis: Lo crestià
• Vicent Ferrer: sermons
• Anselm Turmeda: La disputa de l'ase
• LITERATURA HUMANISTA: Bernat Metge (escrivà de la Cancelleria/ autor de Lo somni) (exercici fotocòpia)
• NOVEL·LA CAVALLERESCA: Tirant lo blanc de Joanot Martorell i Curial e Güelfa.
• VALÈNCIA:
  • VALENCIANA PROSA: estil enrevessat, solemne, molt influït pel món clàssic, amb oracions llargues, subordinades, hipèrbatons... com un segon humanisme. 
• Joan Roís de Corella: Tragèdia de Caldesa, HIstòria de Leànder i Hero...
• ESCOLA VALENCIANA: la burgesia vol divertir-se. L'espill o Llibre de les dones, de Jaume Roig

LLENGUA: ambient humanístic---- interès pels estudis/ preocupació per la llengua
TRACTATS

• Joan ESTEVE: Liber elegantiarum: diccionari bilingüe català/llatí (1489)
• Bernat FENOLLAR i Jeroni PAU:Regles d'esquivar vocables e mots grossers o pagesívols (rebutgen expressions que consideren massa "rurals"i defensen un vocabulari més ciutadà) (text 5 pàgina 44)
• Jaume Gassull: Brama dels llauradors de l'horta de València contra lo venerable mossèn Fenollar... (rèplica a l'anterior/ resposta fictícia dels llauradors defensant la seva parla)

5. “DECADÈNCIA”: LA LLENGUA I LA LITERATURA ENTRE ELS SEGLES XVI I XVIII

1. DECADÈNCIA: disminució de la qualitat i quantitat d'obres literàries, retrocés de la llengua i la cultura...
   Alguns entesos no parlen de "decadència" perquè aquest retrocés no fou comú a totes les zones (p.e.Menorca) ni en el cas de la literatura popular, que va ser molt conreada. 

2. FETS HISTÒRICS I POLÍTICS: CAUSES

• Segle XV: 
• dinastia castellana Trastàmara (després de la mort de Martí l'Humà el 1410)
• unió amb Castella (matrimoni reis Catòlics 1479); 
• conquesta d'Amèrica: enriquiment de la part castellana de la Corona. 
• Segle XVI: Guerres de les Germanies a Mallorca i València: classes populars (“agermanats”) s'enfronten a classes nobles.
• Segle XVII: expulsió dels moriscos de València. Repoblació massiva de les terres amb gent d'origen castellà.
  • Guerra dels Segadors: Catalunya vs Espanya.---Tractat dels Pirineus (1659) on Catalunya Nord passa a mans dels francesos. Prohibició del català en els documents públics.
• 

  Segle XVI-XVII: Castella--; poder i potència mundial. Conquesta d'Amèrica, riquesa, domini, poder...
• Segle XVIII: Guerra successió (1702-1714)
  • Castella---borbons (Felip d'Anjou) vs PPCC---àustries (Carles d'Àustria)---; guanyen borbons (Felip V)i castiguen:
    • DECRETS DE NOVA PLANTA ( 1707 al País Valencià, 1715 a Eivissa i Mallorca; 1716 al Principat).
      • Unificació cultural i lingüística
      • centralisme administratiu: derogació lleis anteriors (furs, usatges, costums...) i establiment de l'absolutisme monàrquic (lleis de Castella).
    • Tancament universitats de la corona-.--> establiment de la Universitat de Cervera (només s'ensenya en castellà)
    • Prohibició del català a ensenyament, justícia, administració... Per exemple, en resposta al Memorial de Greuges presentat pels diputats de l'antiga Corona d'aragó el 1760, en què reclamaven el règim jurídic anterior als Decrets de NOva PLanta, el rei Carles III dictà algunes sentències més dures: prohibició de l'ensenyament en català---> Reial Cèdula d'Aranjuez (1768), prohibició de les representacions en català, etc.(text 7 pàgina 45)

3.SOCIOLINGÜÍSTICA: DIGLÒSSIA I SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA. (pàgina 22...)

• DIGLÒSSIA
•  CASTELLÀ----; àmbits cultes (predicació església, literatura, administració, reialesa...)///
•  CATALÀ---; àmbits populars i orals. La gent de classes populars eren monolingües

• Fragmentació del territori:
  • desaparició Cancelleria Reial--; disgregació en virregnats
    • dialectalització progressiva i falta de consciència lingüística.
• Enlluernament per la cultura castellana. P.e. Literatura siglo de oro--; castellanització de la literatura, escriptors bilingües... Siglo de Oro: grans obres, grans autors---; enlluernament i exemple. Model a seguir.
• Persecució ( Instrucción secreta de algunas cosas que deben tener presente los corregidores del Principado de Cataluña para el ejercicio de sus empleados, remesa pelConsejo de Castilla a la Real Audiència el 20 de febrer de 1717: s'anima a introduir "con "el mayor cuidado» la Llengua Castellana, «a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado».)   
•  i prohibició---- a poc a poc; SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA.

4. DEFENSA DE LA LLENGUA. TRACTATS: Preocupació per la llengua
   • Cristòfor Despuig: Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa (1557): diàleg entre tres personatges sobre la llengua i la nació catalana. (text 6 pàgina 44

   • "No he volgut escriure l'obra en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana i també per no valer-me de llengua estranya per a defensar i il·lustrar la naturalesa pròpia, que és la principal intenció de mon treball, ni tampoc l'he volguda escriure en la llatina, perquè no pareguera ser tan generalment tractada i entesa per los de nostra nació com jo volguera".

• Amb la il·lustració, hi ha interès cultura i es funden acadèmies, es creen diccionaris, gramàtiques.... i es fan apologies i defenses de la llengua (text 9 pàgina 45
• Baldiri Reixac: Instruccions per a l'ensenyança de minyons (1749) (text 9 pàgina 45) Reixac defensava que els nois i noies havien d'aprendre cinc llengües, per aquest ordre: català, llatí, castellà, francès i italià. Però, d'elles deia: "entre totes les llengües, la que més perfecció deuen saber els minyons és la llengua pròpia de sa pàtria". Per tant, en aquesta obra fa una defensa de l'ensenyament de la llengua materna. 
• Jovellanos reclama l'educació pública obligatòria i reivindica la unitat lingüística. (text 8 pàgina 46)

5. MENORCA passa a mans angleses el 1713---; no hi ha decrets de nova planta. Models culturals europeus: il·lustració.... conreu de la llengua, la cultura i l'administració anterior.