POESIA TROBADORESCA

GUIÓ POESIA TROBADORESCA 

1. INTRODUCCIÓ: Què és? On es produeix? Quan?

• Trobar: crear literàriament
• Entre els segles XI(inicis)-XII-XIII (al XIV ja va desapareixent)
• Corts occitanes [regió del sud de França] (també a Catalunya, Castella, Galícia, nord d'Itàlia...)
• Occità/provençal
• Acompanyada de música (---> perquè la interpretin els joglars)
• Tema bàsic: AMOR (+ també aspectes polítics, morals, literaris...)
• Com ens ha arribat? CANÇONERS----> vida i razó

2. QUI? Trobadors i Joglars

3. AMOR CORTÈS/ FIN'AMORS:

• En què consisteix? servei/ vassallatge del trobador a la dama (=del vassall al seu senyor feudal)
•  senhal ("pseudònim" amb què el trobador amagava el nom de la dama)
• Elements/ personatges? om, midons/domna, gilós, lausengiers

4. ESTILS: trobar lleu/ trobar clus/ trobar ric

5. GÈNERES POÈTICS: cançó, sirventès, pastorel·la, balada, alba, plany, tensó, escondit, ensenhament (del trobador al seu joglar)... JOC SOBRE ELS GÈNERES TROBADORESCOS

6. TROBADORS DESTACATS: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona... 

• LES TROBAIRITZ  (poema de la Comtessa de DIa)

POESIA TROBADORESCA: primera poesia culta en llengua vulgar. S'escriu en occità i és acompanyada de música. composicions poètiques i musicals creades per trobadors en llengua occitana (provençal) entre els segles XII i XIII i que tengueren el màxim interès en les corts medievals del sud francès, Catalunya i nord d'Itàlia.  Se'n conserven unes 2500 d'uns 350 poetes (alguns anònims). Es troben en CANÇONERS (uns 100) i, a més dels poemes, inclouen en alguns casos la notació musical i també la VIDA (breu biografia del trobador, a vegades llegendària) i la RAZÓ (motiu o explicació dels poemes).  El tema bàsic de la poesia trobadoresca és l'AMOR CORTÈS (o FINA AMOR): Representava lúdicament(com un joc retòric) una relació de vassallatge entre el trobador i la dama (normalment casada), a qui jurava servei i fidelitat.  Personatges de l'AMOR CORTÈS: (h)om, midons o domna, gilós, lausengiers...  Ús del senhal per amagar el nom de la dama. Estils de "trobar": trobar RIC: és una poesia molt difícil perquè està molt carregada formalment. trobar CLUS: és una poesia difícil perquè presenta dificultats de contingut, és mala d'entendre. trobar LLEU: és una poesia senzilla, de caire més popular i bona d'entendre.

• SIRVENTÈS DE GUILLEM DE BERGUEDÀ
• PLANY DE GUILLEM DE BERGUEDÀ

ENLLAÇOS D'INTERÈS I D'AMPLIACIÓ:

• AUCA DELS TROBADORS
• Els cançoners
• Trobairitz
• TROBAIRITZ
• Interessant article sobre les trobairitz
• La lírica dels trobadors
• Més informació sobre els trobadors (amb enllaços)
• L'assassinat de Guillem de Berguedà (Francesc Ribera)
• Enllaç a la informació del blog "Racó de consulta" (de la professora Catalina Borràs)
• Textos dels trobadors
• LLista dels trobadors
• BON ENLLAÇ SOBRE ELS TROBADORS i EN AQUEST EL TEMA RESUMIT

https://www.slideshare.net/SlviaMontals/la-poesia-trobadoresca-73132830

Bon repàs de la poesia trobadoresca:

És molt recomanable que vegeu aquest vídeo. La part que interessa per aquest tema la trobareu entre el principi i el minut 9.  -->

llegenda del cor menjat

Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que confina amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que s’anomenava missenyora Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, fer i orgullós.

I Guillem de Cabestany amava la dama per amor i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, alegre, gentil i formosa, l’estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com a home iracund i gelós, va inquirir el fet i va saber que era veritat, i féu guardar a la seva dona.

I cert dia Ramon de Castell Rosselló es va trobar passejant amb Guillem de Cabestany, que anava sense gran acompanyament, i el va matar; li va fer extreure el cor del cos i li féu tallar el cap; i féu portar el cor a casa seva, i així mateix el cap; i féu rostir el cor i condimentar-lo amb pebre, i el féu donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama l’hagué menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: “Sabeu què és el que heu menjat?” I ella digué: “No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa.” I ell va dir que era el cor de Guillem de Cabestany allò que ella havia menjat; i, perquè ho cregués millor, féu portar el cap davant d’ella. I quan la dama va veure i va sentir això, va perdre la vista i l’oïda. I quan tornà en si, digué: “Senyor, m’heu donat tan bon menjar que mai més en menjaré cap altre.” I quan ell ho sentí, va córrer amb la seva espasa i va voler donar-li al cap; i ella va córrer cap al balcó i es va deixar caure daltabaix, i així va morir.

I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la notícia que Guillem de Cabestany i la dama havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat a menjar a la dama el cor de Guillem de Cabestany. Va haver-hi gran tristesa per totes les comarques; i la queixa va arribar davant del rei d’Aragó, que era senyor de Ramon de Castell Rosselló i de Guillem de Cabestany. I anà a Perpinyà, al Rosselló, el féu prendre i li va treure tots els seus castells i els féu enderrocar, i li prengué tot quant tenia, i el ficà a presó. I aleshores féu recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els féu portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l’església; i féu dibuixar sobre el monument com havien estat morts; i ordenà que per tot el comtat de Rosselló tots els cavallers i les dames els celebressin aniversari cada any. I Ramon de Castell Rosselló morí a la presó del rei.
























Vídeo resum del tema:

POETA QUE FA DE PONT ENTRE ELS LA POESIA DELS TROBADORS I AUSIÀS MARCH: 

Jordi de sant Jordi

"Desert d'amics"