Avui, un experiment a classe!

Avui a classe de 2nC, i després de les exposicions orals, ens quedaven deu minutets de classe... He fet un experiment. He cercat una foto al google, l'ha triada un dels alumnes. Llavors els he dit que escriguessin alguna frase, alguna idea, alguna cita per acompanyar-la, com si fos per posar al facebook... Algunes deven ser fragments de cançons, d'altres són frases tipus zen traduïdes, però sé ben cert que n'hi ha que són de pròpia creació...

Mirau el que ha sortit! Quins artistes! 

"No saber què fer... Veure l'alba al teu costat i trobar totes les respostes" (Aina C.)

"Quan tu brilles, la tarda s'inspira del teu somriure preciós, fantàstic, espectacular... No es pot descriure, el teu somriure" (Luca Sven)

"Em queda un llarg camí; però si el fas amb mi, passarà més ràpid" (Joana Maria)

"El sol il·lumina la teva mirada" (Noiset)

"El sol surt de nou" (Jaume "Ribot")

"Obri les portes cap a l'infinit!" (Alba)

"Fes cas als teus ulls: ells veuen si val la pena seguir endavant" (Fàtima)

"Tothom té el mateix cel, però no tothom té el mateix horitzó" (Joan Toni)

"Que m'inspira que em transportis a un món indecís..." (Laura)

"Despert de nou i sóc allà, camí de tu" (Xesca)

Aquella nit tan llarga (Eva Font Garcia).

Ara et penso sovint en silenci,

ara em pregunto sovint
Què n’hauríem fet d’aquella nit tan llarga
quan encara no tenies paraules per omplir-la
Parlo dins meu
després d’aquest dolç temps
on tu erets d’una llunyana quietud inassolible.

Parlo del que va ser i és
del temps perdut i la tendresa que hem malversat.

Parlo d’aquella nit tan llarga
de les platges que vam recórrer junts
de les tardes callades

de tot el que vam imaginar i mai va ser
Parlo d’aquella nit tan llarga i tan breu alhora
Tu tan lluny
i a mi a penes em resta l’espai de mi mateixa per recordar-te.

Cançó




Opinió personal.

He triat aquest poema perquè m'agraden els temes amorosos.

He triat aquesta imatge perquè és un tema adequat per al poema.

He triat aquesta cançó perquè trob que queda bé amb el poema i amb la imatge.

Amor petit (Joan Isaac)

Amor petit

De quin estel t'has despenjat, amor petit...?
Com has sabut guarir l'escletxa gran,
que m'han obert al pit?
On has collit aquest perfum,
que m'ha envaït els cinc sentits si no és abril,
si no és abril,
amor petit.

On haque dus entre els teus dits...?
I dius que amb mi vols fer-te gran, i quan t'escolto em faig petit. No corris tant, no corris tant, però corre amb mi.




Cançó

Opinió: He triat aquest poema perquè el títol m'ha impactat . Quan l'he llegit m'ha agradat molt i l'he trobat molt bonic .

Cançó: He triat aquesta cançó perquè la trop molt bonica.

Imatge: He triat la imatge perquè és refereix al tema.

No voldria res més ara( Maria del Mar Bonet).

No voldria res més ara.
Maria del Mar Bonet.


No voldria res més ara
que estimar-te
i sentir el teu cos, ben a prop.

No voldria res més ara
que el teu somriure
i ni un alè d'aire entre tu i jo.

No tenc res més ara
que aquesta cambra;
i només un poc meva,
la llum dels finestrons.
Ahir pel carrer vaig perdre
paraules i cançons
i estic aquest matí tan buida...

Un renou de mosques
fa somriure els vidres,
i el vent m'omple de fulles
un jardí transparent.

Ben lluny, això, de tu i de mi,
com si fos un núvol falaguer.
No voldria res més ara
que estimar-te
i sentir el teu cos, ben a prop.

No voldria res més ara
que el teu somriure
i el vent s'enduria dels meus llavis
la cançó.

Cancó.


He triat aquest poema perquè m'agrada molt així com expressa el sentiments.
He triat aquesta imatge perquè la trob molt bonica i perquè representa un xicot que m'agrada.
He triat aquesta cançó perquè també la trob molt bonica.

Poesia: "A un caragol"(Àngel Guimerà)

A UN CARAGOL

Ha plogut i no fa vent.
La terra es vesteix de nit,
i dins la fosca nit ha sortit
a pasturar lentament.
Passeja amb gest indolent
sa caseta pel redol,
i quan passa el caragol
sobre una branca de mata
deixa una estela de plata
que brilla al llum del farol.

Cançó

He triat aquest poema perquè em va agradar molt, no és curt i xerra d'un animal que m'agrada molt. La fotografia l'he escollida perquè el poema parla d'un caragol i a la fotografia surt l'animal i la cançó perquè és una cançó que tothom coneix i també parla d'un caragol.

Poesia: "El paisatge de l'ànima." (Ponç Pons)

El paisatge de l'ànima.
On s’acaba el sender i comença l’enyor
cant, miratge esplendent, el paisatge de l’ànima
que han romput i ara evoc amb el cor ple de tinta.
El capvespre és molt fred. Els ullastres s’espolsen
la cremor d’una antiga sal grega i amarg
el llenguatge s’alçura fet terra d’adéus.
Tenen nafres els mots. Per l’espai verd on brulla
l’estantissa tendresa postissa del temps,
hi ha una flaire de llenya banyada que emboira
salabrós el perfil emblancat del no-res.
Abocat als teus ulls, abraçat al teu nom,
balsa màgic conjur contra esquius desencants,
sóc només un gramàtic amant que escriviu...
L’horitzó va poblant-se, entre brossa, de runes.
Ponç Pons.

Cançó

He triat aquest poema, perquè m'agrada molt aquest paisatge i m'he sabut ficar dintre seu i imaginar-me així com és. La imatge crec que s'adapta al context del poema, per tant jo me l'imaginava així. La cançó l'he triada perquè trob que s'hi assembla.

Dona'm sa mà, (Maria del Mar Bonet)

Els vidres de pluja ploren,
també plora es roser,
s’arbre fruiter també plora
i jo de plorar no en sé.

Dóna’m sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna’m sa mà amor,
freda de no estimar.

Vós, qui amb so mirar matau,
matau-me sols que em mireu,
que m’estim més que me mateu
que viure si no mirau.

Dóna’m sa mà amor...

Jo mateixa no m’entenc,
ni em pot entendre ningú:
dic que no et vull
i venc sempre morint-me per tu.


Dóna’m sa mà amor...

Es vent se’n duu sa rosada,
sa pols i sa terra des camí,
també se’n duu ses paraules
que em vares dir ahir.

Dóna’m sa mà amor...



Cançó

He triat aquest poema d'amor perquè és el que més m'ha agradat... He posat aqueixa imatge perquè fa referència al títol del poema, que és una parella que es dóna la mà.

Sofia Reynés 2nC

La Mort(Anònim)

LA MORT

Quan em mori, no m'enterreu

sota els arbres del bosc.

No m'agraden les seves espines.

Quan em mori, no m'enterreu

sota els arbres del bosc.

Em fa por el degoteig de l'aigua.

Enterreu-me, si us plau,

a l'ombra dels arbres del mercat.

Vull sentir com ballen els peus

i els cossos lleugers es mouen!

Cançó

He triat aquest poema perquè no era un tema molt habitual, és a dir que a la classe no n´estudiam d´aquests poemes, i per saber-ne més.

La cançó seria el contrari del poema, però abans de morir, has de viure, i la cançó xerra de com pots veure la vida.

Cama nua , Josep Palau i Fabre

Voldria desteixir

la teva pell de seda

per fer-me'n un coixí

de somni, en la nit freda.

Cançó

He triat aquest poema perquè crec que fa referència a una persona que estima, i això supós que és bonic.

He triat la imatge perquè es veu dues persones agafades de la mà, i la cançó perquè és una cançó que diu que si perd la seva al·lota no en trobaria mai de cap igual.

Chopin III (Jose Jorge Letria)

El nostre amor va ser un fruit fugaç de la primavera.
Ens va entumir els llavis amb la seva dolçor
de móra silvestre, de taronja del Mediterrani.
Després a poc a poc es tornà àcid, fins a deixar-nos a la boca un enyor de petons, una nostàlgia de veus
que les cartes mai no aconseguiran explicar.
Vaig estimar no el que vaig veure, sinó el que vaig somiar haver vist:
una dona amb paraules de corall i absenta,
amagada sota un vestit d'home, tan dominadora
i diferent, que la meva música la va reverenciar
tal com es fa amb les divinitats, per emmudir tot seguit
com una au ferida pel fred d'una estació glacial.

Cançó

Vaig triar aquest poema perquè xerra del seu amor d´estiu, i això succeeix a la realitat, és molt realista i molta gent s´hi sent identificada amb la/el protagonista.
I la cançó l'hee triada perquè xerra del gran sentiment que té el cantant cap a la seva enamorada, i hi tenen molt a veure, a part que m´agrada molt la cançó.

Hiroshima (Marie Luise)

Aquell que va llançar la mort sobre Hiroshima
es va ficar en un convent, i allí toca les campanes.
Aquell que va llançar la mort sobre Hiroshima
va saltar des d'una cadira dins un llac, es va escanyar.
Aquell que va llançar la mort sobre Hiroshima
va enfollir-se i ara espanta fantasmes
a centenars de milers, que de nits se li atansen,
ressuscitats per a ell d'entre la pols.

Res de tot això és veritat.
No fa gaire vaig veure'l
al jardí de casa seva, als afores.
Les bardisses eren joves, i els roserars bonics.
Aquestes coses no creixen prou ràpid per amagar-se
en el bosc de l'oblit. Es veia clarament
la casa dels afores, la dona jove
que s'estava al seu costat amb un vestit de flors
amb la nena petita agafada de la mà,
el nen que seia damunt del seu cap.
Se'l reconeixia molt bé a ell
de quatre grapes damunt la gespa, amb la cara
deformada pel riure, perquè el fotògraf,
l'ull del món, s'estava rera les bardisses.

Cançó

OPINIÓ:

Jo he elegit aquest poema perquè el títol em va cridar l'atenció i el tema de guerra m'agrada. Trob que el poema està bastant ben expressat, i la cançó hi fa molta de referència i la imatge també.

Sols,tu i jo(Sebastià Sansó)

Sols, tu i jo
perfilam figures
perquè les contempli la lluna
i pugui dir a tots els astres de l'univers
que hi ha dos cossos que s'estimen.
Feim dibuixos amb les tendres pells
augmentant cada instant
la follia de descobrir què és amar-se.
Amar-se nuus ignorant el temps
i ignorant-ho tot,
manco el llenguatge de construir
moment a moment l'amor
desitjant cada racó
del jove cos que tenim a l'abast.
Desijant-lo amb una passió sense límit
i amb una tendresa insospitable.

Cançó

He triat aquest poema perquè en primer lloc, el tema amorós m'agrada molt, i en segon lloc, perquè l'amor que hi pot haver entre dues persones, és impressionant.
I he triat aquesta fotografia i la cançó perquè trob que són les més indicades per aquest poema.

Amor de vida (Sebastià Sansó )

Els admir perquè ho són tot per mi.

Em recolzen
sempre, rebutjat o admirat,
ells sempre hi són
amb paraules d'ànim, de consol o de reny.
M'ho han donat tot
i a canvi no demanen res,
sols que si me'n vaig no caiguin en l'oblit,
i pel que més vulgui
(aquí el meu jurament etern)
que no hi cauran.

Els ador, els estim i els necessit.

http://www.youtube.com/watch?v=yWkQbrfSvfs

Jo he elegit aquest poema perquè me va agradar ja que parla de les persones que mai t' abandonen i ¡ m' encanta !

Nova oració del pare nostre (MIQUEL MARTÍ I POL

Pare nostre que esteu en el cel
sia augmentat sovint el nostre sou,
vingui a nosaltres la jornada de set hores,
faci’s un xic la nostra voluntat
així com la d’aquells que sempre manen.

El nostre pa de cada dia
doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,
perdoneu els nostres pecats
així com nosaltres perdonem
els dels nostres encarregats
i no ens deixeu caure a les mans del director,
ans advertiu-nos si s’apropa,

amén.


He elegit aquest poema perquè em va cridar l' atenció el títol i pel temps que corren em pareix adequat.

Per què (Miquel Costa i Llobera)

Per què mai té tal encant
com mig oberta una flor?
Per què és tan dolça pel cor
la paraula d’un infant?

Per què l’auba és molt més bella
que el migdia lluminós?
Per què és tot més agradós
quan és encara poncella?

Poncella, esperança, aubada...
sou aquí baix lo millor,
perquè la vall de dolor
no és lloc de cosa acabada.

Cançó

Opinió personal

He triat aquest poema perquè comença amb la lletra principal del nom de mon pare i perquè quan he vist el títol "Per què" m'ha deixat amb intriga i quan l'he llegit m'ha agradat. A més cada vegada que el poeta fa una pregunta, em fa ganes resoldre-la.

Cançó amorosa (Tomàs Garcès )

Voldria ser mariner
i dur-te a la meva vora,
la vela iria pel mar
com un cavall blanc que corre, el vent posaria olor
de fonoll entre les cordes
i l'ona es faria enllà
deixant el camí a la proa.

Passarien els vaixells
fent voleiar les banderes,
-Mariners, cap a on aneu,
cap a on aneu tan de pressa?
Potser cerceu un tresor
perdut en la mar deserta?-
Passarien els vaixells
fent voleiar les banderes.

Jo els veuria com se'n van,
sense mica de recança.
Els teus ulls són mon tresor,
poc he de cercar-ne d'altre.
Quina joia, al teu costat,
veure la terra allunyar-se
i seguir en les nits d'agost
les estrelles que es desmaien!

On tu giressis l'esguard
el vent ens hi portaria,
t'escoltarien la veu
els peixos i les gavines,
els focs ardents de sant Elm
a dalt dels pals s'encendrien
i veuries que al teu pas
la terra i el mar sospiren.

Cançó


Explicació: he elegit aquest poema perquè el títol em va cridar l' atenció.

Amor (David Castillo)

Amor

Xoco contra el murmuri
del que vull dir-te sense saber-ho,
esquena nua en la calma
del crepuscle que avança cap als teus somnis
que veuen el que et dic mentre dorms.

Explicació: he elegit aquest poema perquè m'ha agradat molt el ritme que té.
cançó