Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lectures 1rBatxilerat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lectures 1rBatxilerat. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 de setembre del 2019

ARA QUE ESTEM JUNTS (Roc Casagran)

COMENTARI D’UN CAPÍTOL D’UNA NOVEL·LA  
(CAPÍTOL 1 "ARA QUE ESTEM JUNTS": Un artista i un animal)

1. A quina part d’un text narratiu diríeu que pertany aquest fragment? Per què?



2. Marcau en el text els fragments de discurs directe.


3. Com és el narrador? (Elegiu l’opció i defensau-la)
Intern protagonista             Intern testimoni          
    Extern observador         Extern omniscient


4. Quina funció del llenguatge diríeu que acompleix la primera frase del text? Per què?












5. Realitzau una taula comparativa entre els dos germans.

TIAN
TÒFOL
Aspectes físics




Manera de ser





6. Què trobau que pot passar a continuació? 
7. Explicau el significat o posau un sinònim de les paraules subratllades.
8. Explicau el sentit de les expressions marcades amb onetes.
9. Indicau el temps extern d’aquest fragment amb el màxim detall.




10. Cercau totes les referències a la mare del protagonista i explicau la seva actitud o comportament. 



(fragment del capítol 23 "Els llibres")
"-Serveixen per conèixer les paraules.- Jo vaig restar mut-. I si coneixes les paraules, et pots explicar millor, pots entendre el que penses, el que sents, el que et passa. I et pots fer entendre, els altres poden entendre't. Tu creus que una tortuga, per exemple, és capaç de fer-nos saber que està trista i per què ho està? -No vaig respondre, només escoltava, com sempre feies tu, Tian-. També serveixen per tenir altres vides, per viure en altres mons. La vida són dos quatre dies, ja ho saps, i a nosaltres ens n'ha tocat una de ben peluda. Amb els llibres, pots viatjar a l'època dels romans, o pots conèixer com viuen a l'altra punta del món, o pots ser un pirata, o un príncep... fins i tot podries ser Franco.
-Ecs!- vaig reaccionar.
-I encara serveixen per a una altra cosa -va continuar la mare-. Si aprens a escriure, pots fer saber a tothom com ha estat el teu món. Un cop morim, passem a ser pols, aire,res de res. Però si hem pogut escriure, perdurem. I si els que vénen després ens llegeixen, poder saber com hem viscut i, sobretot, poder evitar caure en els mateixos errors que nosaltres. -De tan atent que estava a les explicacions de la mare, crec que en algun moment fins i tot es va pensar que jo no era jo, sinó que jo era tu, Tian-. Vaja, que la literatura ens fa cultes, i als cultes costa més d'enredar-los. O a tu ja t'agrada, que t'enganyin?"




El llibre compta amb 32 capítols numerats i amb un títol cadascun. De cada capítol convé que aneu anotant:
  • Una breu explicació del títol del capítol.
  • Un breu resum (3-4 línies) de l'argument del capítol.
  • Plantejar 2 o 3 preguntes curtes de cada un
Això us ajudarà a tenir el contingut del llibre ben fresc per a l'examen. També us ajudarà passejar-vos per aquesta pàgina, pels diversos vídeos i enllaços que hi trobareu. 

AVALUACIÓ: examen dia 12, 13 o 14 de novembre (segons el grup).

















En el primer capítol veim com un narrador en primera persona es dirigeix a una segona persona.
Un cop llegit el primer capítol, has de ser capaç de contestar: 
  • Qui són els personatges? Qui és el narrador i a qui es dirigeix? Quina relació hi ha entre ells?
  • En quina època (temps extern) situaries la història i on? Per què? Especifica al màxim




















FITXA DE LECTURA
AUTOAVALUACIÓ


DIA DE LECTURA 1 DIA DE LECTURA 2 DIA DE LECTURA 3
He duit el llibre a classe:





He llegit fins al capítol:





Vaig al dia en la lectura:





He fet resums:





He fet preguntes de cada capítol:





He escrit un anotació explicant el títol de cada capítol





ALTRES:






Per fer en un full a part:
1. Realitza un mapa conceptual sobre l’autor:
L’escriptor Roc Casagran i Casañas va néixer a Sabadell el 1980. A banda de poeta i novel·lista, és també professor de llengua i literatura catalana a secundària. En poesia ha publicat els llibres Els carrers de les fàbriques (Premi Martí Dot, Viena, 2002), Trènicament trennificats (Emboscall, 2005), Després de Sarajevo (Premi Miquel Àngel Riera, Sa Nostra, 2005) i L’ombra queixalada (Premi de Poesia Parc Taulí 2010, Pagès Editors). En prosa ha publicat Camí d’Ítaca (Mina, 2006) –escrit juntament amb Oleguer Presas–, i les novel·les Austràlia (Premi Pin i Soler 2007, Columna), Un ós panda al pas zebra (Columna, 2011) i Ara que estem junts (Columna, 2012). A més de la seva trajectòria literària i la seva tasca com a professor, cal destacar que va ser membre del consell de redacció de la revista sociocultural sabadellenca Ordint la trama (2001-2009) i que col·labora puntualment en diversos mitjans de comunicació, per exemple el diari Ara i més regularment al Catorze i al Racó Català. També participa sovint en recitals de poesia i en un espectacle conjunt amb el cantautor Cesk Freixas.

2. Escriu una carta dirigida a l’autor en què comentis què t’ha semblat el llibre i per què.

3. Respon de manera completa i reflexiva:
  1. En aquesta novel·la hi ha clarament dues vessants; d’una banda la històrica, i de l’altra la de ficció sobre la història de la família del Tòfol. Quins diries que són els diferents conflictes que vertebren la novel·la? Creus que n’hi ha un/s de més important/s que d’altres?
  2. Creus que el Tòfol té el mateix caràcter al principi de la novel·la que al final? Com descriuries l’evolució que fa? Per què creus que fa aquesta evolució?
  3. La Carme representa la importància de les lletres i la lectura. Per què? Quines raons dóna la novel·la per defensar els llibres i l’escriptura? Hi estàs d’acord?
  4. El llibre està escrit com en un flashback. Quines marques ens ho indiquen? A quins capítols hi ha aquestes marques?
  5. A la novel·la es dóna molta importància al manteniment de l’humor per tal de sobreviure l’horror. En pots donar exemples i fer-ne un breu comentari?
  6. Comenta el següent fragment del final de la novel·la i relaciona’l amb el missatge que creus que l’autor ens vol donar amb aquesta novel·la. «(...) Te l’ofereixo amb l’esperança que algun jove del poble, un dia, l’arreplegui i se’l llegeixi. Si ho fa, potser entendrà la importància de no oblidar mai la història com jo no ho he fet. Sense història som com un arbre sense arrels. Sense memòria, només som sorra fràgil de la platja».

Imatge real del camp de refugiats d'Argelers-sur-Mer

Camp de refugiats d'Argelers













Per veure després de la lectura del llibre:

Presentació del llibre (només els primers minuts)





Roc Casagran aclareix alguns dels conceptes del seu llibre

divendres, 12 d’abril del 2019

LA FILLA DEL MAR


Dates de lectura a classe:

  • 30 abril / 7 maig: començam la lectura.
  • 14 maig / 21 maig: han de dur llegit tot l'acte I i començam l'acte 2. 
  • 4 juny: comentari de text. Duen llegida i analitzada tota l'obra i es farà un comentari de text a classe. 
GUIA D'AJUDA PER AL SEGUIMENT DE LA LECTURA I EL COMENTARI DE TEXT: 
Personatges (escriu en majúscula els principals)
  • Masculins:
  • Femenins:
Temps extern (època):
 Espai (en general):

Acte I (11 escenes)
  • TEMA
  • RESUM
  • Presentació de la història i de Maria Rosa in absentia:
  • Temps intern (quant de temps passa en aquest acte?):
  • Espais:

Acte II (18 escenes)
  • Des del final de l'acte I han passat ........................ ( )
  • TEMA
  •  RESUM
  • Temps intern:
  • Espais

Acte III (12 escenes)
  • Temps que ha passat des del final de l'acte II:....................................................................
  • TEMA
  • RESUM
  • Temps intern:
  • Espais:



I per acabar, reflexiona breument a partir de les següents qüestions:
  • Podem dir que hi ha una història de triangle amorós. Entre qui? Com es manifesta? 
  • Recorda els triangles amorosos que hi havia a Maria Rosa i a Terra Baixa i compara'ls. 
  • Elements importants i simbòlics. 
  • I ara parlem dels personatges:
    • Dels personatges secundaris,quin o quins destacaries i per què?
    • Comenta l'evolució dels personatges principals. 
  • Quin és el conflicte social de fons que apareix en l'obra? Com es manifesta?



Activitat de comentari de text: 4 de juny.



http://xapxarxadeplomes.blogspot.com/2017/02/club-de-lectura-terra-baixa.html

dissabte, 1 de setembre del 2018

EN PROCÉS!!!! Projecte: GLOSSARI de "L'Atles Furtiu" (Alfred Bosch)

Projecte: s'haurà de fer un vocabulari dels conceptes, llocs, personatges, personalitats... reals que apareixen al llibre de manera que servesqui perquè els lectors puguin acudir-hi, de manera immediata, per resoldre dubtes i aclarir informacions.
Procés:

  1. Perfilar el títol del treball: vocabulari, lèxic, vocabulari bàsic, conceptes bàsics, enciclopèdia de ... ????
  2. Decidir el format: document de google compartit? (aniria bé perquè es pot compartir, tothom pot aportar i es poden posar comentaris per anar avançant). A través del blog? (entrada comuna o diverses amb l'etiqueta "Atles furtiu"? Algun altre format? Docs i després penjar al blog? 
  3. Organització: individualment, parelles, petits grups? Un poc de tot?
    1. Cadascú haurà de fer dues entrades.
  4. Coordinació? Qui? Com? Quan?
  5. Dates?
    1. 1r trimestre: (abans de llegir el llibre) Vocabulari: 1r trimestre (màxim.....)
    2. 1r/2n trimestre: (durant la lectura del llibre) Afegim les referències del llibre al vocabulari (màxim...)
    3. 1r-2n-3r trimestre: (durant la lectura del llibre i en haver-lo acabat) Perfilam, adobam, publicam, presentam, afegim referències que no teníem previstes... 
  6. Quina informació hi ha d'haver? Definició/explicació/presentació resumida (extreta d'enciclopèdies i fonts externes) i referència final al llibre (què/qui... és al llibre?)
  7. Decidir: llargada de cada recerca, tipus de lletra, tamany, color...?  
    1. Les entrades no haurien de ser gaire llargues i poden contenir imatges. No convé copiar directament de la font, sinó seleccionar i resumir la informació amb les pròpies paraules de manera clara i entenedora. 
    2. Màxim de 15 línies.
  8. Començam amb la feina: repartiment de conceptes i acords finals. 

(encara en procés)
Abraham Cresques
Jafudà Cresques
Roger de Flor
Bernat Metge
Anselm Turmeda
Aitó de Gorigós (Hethum de Korikos)
Marco Polo
Hug de Provença
Pere el Cerimoniós
Joan I
Martí l'Humà


Atles català
Flor de les històries d'Orient
El Milió

Constantinoble
Isfaham
Cilícia
Síria
Al·leàs (Ayas)
Petita Armènia
Damasc
Call jueu de Mallorca

almogàvers
arameus
armenis
call jueu
mamelucs