COMENTARI
D’UN CAPÍTOL D’UNA NOVEL·LA
(CAPÍTOL 1 "ARA QUE ESTEM JUNTS": Un artista i un animal)
1.
A quina part d’un text narratiu diríeu que pertany aquest
fragment? Per què?
2.
Marcau en el text els fragments de discurs directe.
3.
Com és el narrador? (Elegiu l’opció i defensau-la)
Intern
protagonista Intern testimoni
Extern observador Extern omniscient
Extern observador Extern omniscient
4.
Quina funció del llenguatge diríeu que acompleix la primera frase
del text? Per què?
5.
Realitzau una taula comparativa entre els dos germans.
TIAN
|
TÒFOL
|
|
Aspectes
físics
|
||
Manera
de ser
|
6.
Què trobau que pot passar a continuació?
7.
Explicau el significat o posau un sinònim de les paraules
subratllades.
8.
Explicau el sentit de les expressions marcades amb onetes.
9.
Indicau el temps extern d’aquest fragment amb el màxim detall.
10.
Cercau totes les referències a la mare del protagonista i explicau
la seva actitud o comportament.
(fragment del capítol 23 "Els llibres")
"-Serveixen per conèixer les paraules.- Jo vaig restar mut-. I si coneixes les paraules, et pots explicar millor, pots entendre el que penses, el que sents, el que et passa. I et pots fer entendre, els altres poden entendre't. Tu creus que una tortuga, per exemple, és capaç de fer-nos saber que està trista i per què ho està? -No vaig respondre, només escoltava, com sempre feies tu, Tian-. També serveixen per tenir altres vides, per viure en altres mons. La vida són dos quatre dies, ja ho saps, i a nosaltres ens n'ha tocat una de ben peluda. Amb els llibres, pots viatjar a l'època dels romans, o pots conèixer com viuen a l'altra punta del món, o pots ser un pirata, o un príncep... fins i tot podries ser Franco.
-Ecs!- vaig reaccionar.
-I encara serveixen per a una altra cosa -va continuar la mare-. Si aprens a escriure, pots fer saber a tothom com ha estat el teu món. Un cop morim, passem a ser pols, aire,res de res. Però si hem pogut escriure, perdurem. I si els que vénen després ens llegeixen, poder saber com hem viscut i, sobretot, poder evitar caure en els mateixos errors que nosaltres. -De tan atent que estava a les explicacions de la mare, crec que en algun moment fins i tot es va pensar que jo no era jo, sinó que jo era tu, Tian-. Vaja, que la literatura ens fa cultes, i als cultes costa més d'enredar-los. O a tu ja t'agrada, que t'enganyin?"
-Ecs!- vaig reaccionar.
-I encara serveixen per a una altra cosa -va continuar la mare-. Si aprens a escriure, pots fer saber a tothom com ha estat el teu món. Un cop morim, passem a ser pols, aire,res de res. Però si hem pogut escriure, perdurem. I si els que vénen després ens llegeixen, poder saber com hem viscut i, sobretot, poder evitar caure en els mateixos errors que nosaltres. -De tan atent que estava a les explicacions de la mare, crec que en algun moment fins i tot es va pensar que jo no era jo, sinó que jo era tu, Tian-. Vaja, que la literatura ens fa cultes, i als cultes costa més d'enredar-los. O a tu ja t'agrada, que t'enganyin?"
- Una breu explicació del títol del capítol.
- Un breu resum (3-4 línies) de l'argument del capítol.
- Plantejar 2 o 3 preguntes curtes de cada un.
Això us ajudarà a tenir el contingut del llibre ben fresc per a l'examen. També us ajudarà passejar-vos per aquesta pàgina, pels diversos vídeos i enllaços que hi trobareu.
AVALUACIÓ: examen dia 12, 13 o 14 de novembre (segons el grup).
En el primer capítol veim com un narrador en primera persona es dirigeix a una segona persona.
Un cop llegit el primer capítol, has de ser capaç de contestar:
- Qui són els personatges? Qui és el narrador i a qui es dirigeix? Quina relació hi ha entre ells?
- En quina època (temps extern) situaries la història i on? Per què? Especifica al màxim
FITXA DE LECTURA
Camp de refugiats d'Argelers
AUTOAVALUACIÓ
| DIA DE LECTURA 1 | DIA DE LECTURA 2 | DIA DE LECTURA 3 | |
| He duit el llibre a classe: | |||
| He llegit fins al capítol: | |||
| Vaig al dia en la lectura: | |||
| He fet resums: | |||
| He fet preguntes de cada capítol: | |||
| He escrit un anotació explicant el títol de cada capítol | |||
| ALTRES: |
Per fer en un
full a part:
1. Realitza un
mapa conceptual sobre l’autor:
L’escriptor Roc Casagran i Casañas va néixer a
Sabadell el 1980. A banda de poeta i novel·lista, és també
professor de llengua i literatura catalana a secundària. En
poesia ha publicat els llibres Els carrers de les fàbriques
(Premi Martí Dot, Viena, 2002), Trènicament trennificats
(Emboscall, 2005), Després de Sarajevo (Premi Miquel
Àngel Riera, Sa Nostra, 2005) i L’ombra queixalada
(Premi de Poesia Parc Taulí 2010, Pagès Editors). En prosa ha
publicat Camí d’Ítaca (Mina, 2006) –escrit juntament
amb Oleguer Presas–, i les novel·les Austràlia (Premi
Pin i Soler 2007, Columna), Un ós panda al pas zebra (Columna,
2011) i Ara que estem junts (Columna, 2012). A més de la
seva trajectòria literària i la seva tasca com a professor, cal
destacar que va ser membre del consell de redacció de la revista
sociocultural sabadellenca Ordint la trama (2001-2009) i
que col·labora puntualment en diversos mitjans de comunicació,
per exemple el diari Ara i més regularment al Catorze
i al Racó Català. També participa sovint en recitals de
poesia i en un espectacle conjunt amb el cantautor Cesk Freixas.
|
2. Escriu una
carta dirigida a l’autor en què comentis què t’ha semblat el
llibre i per què.
3. Respon de
manera completa i reflexiva:
-
En aquesta novel·la hi ha clarament dues vessants; d’una banda la històrica, i de l’altra la de ficció sobre la història de la família del Tòfol. Quins diries que són els diferents conflictes que vertebren la novel·la? Creus que n’hi ha un/s de més important/s que d’altres?
-
Creus que el Tòfol té el mateix caràcter al principi de la novel·la que al final? Com descriuries l’evolució que fa? Per què creus que fa aquesta evolució?
-
La Carme representa la importància de les lletres i la lectura. Per què? Quines raons dóna la novel·la per defensar els llibres i l’escriptura? Hi estàs d’acord?
-
El llibre està escrit com en un flashback. Quines marques ens ho indiquen? A quins capítols hi ha aquestes marques?
-
A la novel·la es dóna molta importància al manteniment de l’humor per tal de sobreviure l’horror. En pots donar exemples i fer-ne un breu comentari?
-
Comenta el següent fragment del final de la novel·la i relaciona’l amb el missatge que creus que l’autor ens vol donar amb aquesta novel·la. «(...) Te l’ofereixo amb l’esperança que algun jove del poble, un dia, l’arreplegui i se’l llegeixi. Si ho fa, potser entendrà la importància de no oblidar mai la història com jo no ho he fet. Sense història som com un arbre sense arrels. Sense memòria, només som sorra fràgil de la platja».
 |
| Imatge real del camp de refugiats d'Argelers-sur-Mer |
Camp de refugiats d'Argelers
Per veure després de la lectura del llibre:
Presentació del llibre (només els primers minuts)
