ARA QUE ESTEM JUNTS (Roc Casagran)

COMENTARI D’UN CAPÍTOL D’UNA NOVEL·LA  

(CAPÍTOL 1 "ARA QUE ESTEM JUNTS": Un artista i un animal)

1. A quina part d’un text narratiu diríeu que pertany aquest fragment? Per què?

2. Marcau en el text els fragments de discurs directe.

3. Com és el narrador? (Elegiu l’opció i defensau-la)

Intern protagonista             Intern testimoni          
    Extern observador         Extern omniscient

4. Quina funció del llenguatge diríeu que acompleix la primera frase del text? Per què?

5. Realitzau una taula comparativa entre els dos germans.

	TIAN	TÒFOL
Aspectes físics
Manera de ser

6. Què trobau que pot passar a continuació? 

7. Explicau el significat o posau un sinònim de les paraules subratllades.

8. Explicau el sentit de les expressions marcades amb onetes.

9. Indicau el temps extern d’aquest fragment amb el màxim detall.

10. Cercau totes les referències a la mare del protagonista i explicau la seva actitud o comportament. 

(fragment del capítol 23 "Els llibres")

"-Serveixen per conèixer les paraules.- Jo vaig restar mut-. I si coneixes les paraules, et pots explicar millor, pots entendre el que penses, el que sents, el que et passa. I et pots fer entendre, els altres poden entendre't. Tu creus que una tortuga, per exemple, és capaç de fer-nos saber que està trista i per què ho està? -No vaig respondre, només escoltava, com sempre feies tu, Tian-. També serveixen per tenir altres vides, per viure en altres mons. La vida són dos quatre dies, ja ho saps, i a nosaltres ens n'ha tocat una de ben peluda. Amb els llibres, pots viatjar a l'època dels romans, o pots conèixer com viuen a l'altra punta del món, o pots ser un pirata, o un príncep... fins i tot podries ser Franco.
-Ecs!- vaig reaccionar.
-I encara serveixen per a una altra cosa -va continuar la mare-. Si aprens a escriure, pots fer saber a tothom com ha estat el teu món. Un cop morim, passem a ser pols, aire,res de res. Però si hem pogut escriure, perdurem. I si els que vénen després ens llegeixen, poder saber com hem viscut i, sobretot, poder evitar caure en els mateixos errors que nosaltres. -De tan atent que estava a les explicacions de la mare, crec que en algun moment fins i tot es va pensar que jo no era jo, sinó que jo era tu, Tian-. Vaja, que la literatura ens fa cultes, i als cultes costa més d'enredar-los. O a tu ja t'agrada, que t'enganyin?"

El llibre compta amb 32 capítols numerats i amb un títol cadascun. De cada capítol convé que aneu anotant:

• Una breu explicació del títol del capítol.
• Un breu resum (3-4 línies) de l'argument del capítol.
• Plantejar 2 o 3 preguntes curtes de cada un. 

Això us ajudarà a tenir el contingut del llibre ben fresc per a l'examen. També us ajudarà passejar-vos per aquesta pàgina, pels diversos vídeos i enllaços que hi trobareu. 

AVALUACIÓ: examen dia 12, 13 o 14 de novembre (segons el grup).

• WEB de l'autor: http://www.roccasagran.cat/

En el primer capítol veim com un narrador en primera persona es dirigeix a una segona persona.

Un cop llegit el primer capítol, has de ser capaç de contestar: 

• Qui són els personatges? Qui és el narrador i a qui es dirigeix? Quina relació hi ha entre ells?
• En quina època (temps extern) situaries la història i on? Per què? Especifica al màxim

FITXA DE LECTURA

AUTOAVALUACIÓ

	DIA DE LECTURA 1	DIA DE LECTURA 2	DIA DE LECTURA 3
He duit el llibre a classe:
He llegit fins al capítol:
Vaig al dia en la lectura:
He fet resums:
He fet preguntes de cada capítol:
He escrit un anotació explicant el títol de cada capítol
ALTRES:

Per fer en un full a part:

1. Realitza un mapa conceptual sobre l’autor:

L’escriptor Roc Casagran i Casañas va néixer a Sabadell el 1980. A banda de poeta i novel·lista, és també professor de llengua i literatura catalana a secundària. En poesia ha publicat els llibres Els carrers de les fàbriques (Premi Martí Dot, Viena, 2002), Trènicament trennificats (Emboscall, 2005), Després de Sarajevo (Premi Miquel Àngel Riera, Sa Nostra, 2005) i L’ombra queixalada (Premi de Poesia Parc Taulí 2010, Pagès Editors). En prosa ha publicat Camí d’Ítaca (Mina, 2006) –escrit juntament amb Oleguer Presas–, i les novel·les Austràlia (Premi Pin i Soler 2007, Columna), Un ós panda al pas zebra (Columna, 2011) i Ara que estem junts (Columna, 2012). A més de la seva trajectòria literària i la seva tasca com a professor, cal destacar que va ser membre del consell de redacció de la revista sociocultural sabadellenca Ordint la trama (2001-2009) i que col·labora puntualment en diversos mitjans de comunicació, per exemple el diari Ara i més regularment al Catorze i al Racó Català. També participa sovint en recitals de poesia i en un espectacle conjunt amb el cantautor Cesk Freixas.

2. Escriu una carta dirigida a l’autor en què comentis què t’ha semblat el llibre i per què.

3. Respon de manera completa i reflexiva:

1. En aquesta novel·la hi ha clarament dues vessants; d’una banda la històrica, i de l’altra la de ficció sobre la història de la família del Tòfol. Quins diries que són els diferents conflictes que vertebren la novel·la? Creus que n’hi ha un/s de més important/s que d’altres?
2. Creus que el Tòfol té el mateix caràcter al principi de la novel·la que al final? Com descriuries l’evolució que fa? Per què creus que fa aquesta evolució?
3. La Carme representa la importància de les lletres i la lectura. Per què? Quines raons dóna la novel·la per defensar els llibres i l’escriptura? Hi estàs d’acord?
4. El llibre està escrit com en un flashback. Quines marques ens ho indiquen? A quins capítols hi ha aquestes marques?
5. A la novel·la es dóna molta importància al manteniment de l’humor per tal de sobreviure l’horror. En pots donar exemples i fer-ne un breu comentari?
6. Comenta el següent fragment del final de la novel·la i relaciona’l amb el missatge que creus que l’autor ens vol donar amb aquesta novel·la. «(...) Te l’ofereixo amb l’esperança que algun jove del poble, un dia, l’arreplegui i se’l llegeixi. Si ho fa, potser entendrà la importància de no oblidar mai la història com jo no ho he fet. Sense història som com un arbre sense arrels. Sense memòria, només som sorra fràgil de la platja».

Imatge real del camp de refugiats d'Argelers-sur-Mer

Camp de refugiats d'Argelers

Per veure després de la lectura del llibre:

Presentació del llibre (només els primers minuts)

Roc Casagran aclareix alguns dels conceptes del seu llibre

• Aquí teniu una Guia de lectura 

JOC DE QUIMERES (Visita d'Antònia Riera a l'institut)

Els alumnes de 2n ESO, durant el segon trimestre, han llegit el llibre Joc de quimeres de n'Antònia Riera. N'Antònia ens ha visitat avui 1 d'abril i, per això, li hem preparat aquest vídeo.

Seguidament podeu veure algunes fotos de la visita!

Ressenya

La ressenya és un tipus de text breu destinat a fer conèixer i divulgar qualsevol activitat o manifestació artística (una exposició, una obra de teatre, una pel·lícula…)  o el contingut d’un escrit (un article, un estudi, una obra literària, un llibre d’assaig…), tot fent-ne una descripció i una valoració crítica.    Les ressenyes literàries apareixen habitualment a la secció de cultura o literatura dels diaris i les revistes, sobretot les especialitzades, i solen fer referència a obres publicades recentment. També poden acomplir una bona funció acadèmica  ―bé sigui a l’institut bé sigui a la universitat― ja que són un tipus d’escrit molt adequat per donar compte de l’aprofitament que s’ha fet de la lectura d’un llibre.  Font: http://www.xtec.cat/iescastelldestela/eso/catala/clublectura/ressenya.htm

 https://es.slideshare.net/becris/com-es-fa-una-ressenya-10287286

https://www.nodo50.org/filosofem/spip.php?article17

Com fer una ressenya?

Una ressenya consta de tres parts:

• Biografia o fitxa tècnica
• Resum (descripció de l’obra)
• Opinió crítica (valoració de l’obra)

• Biografia:
  
  • Escriurem aspectes de la vida de l'autor o autora relacionats amb el tema de l’obra que anem a ressenyar.
  • Si es tracta d’una pel·lícula, farem la biografia del director o directora i inclourem la fitxa tècnica.

• Resum:
  
  • Escriurem un breu resum de l’argument de l’obra, el qual ha d’incloure:
    
    • El tema: Per dir sobre quin tema tracta l’obra utilitzarem un sintagma nominal breu. 
    • Les idees: per trobar-les, buscarem en l’obra frases importants sobre el tema i les redactarem amb les nostres paraules, com una paràfrasi. 
    • La finalitat: respondrem a la pregunta què pretén aconseguir l’autor o autora amb les idees que hi exposa.

• Opinió personal: constarà de dues parts (separades per punt i a part):
  
  • Valoració personal (positiva o negativa) de:
    
    • El tema.
    • La postura adoptada per l’autor/a davant el tema.
  • Breu conclusió sobre:
    
    • Les noves vivències que ens ha generat.
    • Els nous coneixements que ens ha aportat. Utilitat. 
    • La nostra postura davant el tema. Estem d’acord amb les idees que presenta? Estem en contra? Per què?
    • La possible utilitat i interès de l’obra.
    • La comparació amb altres obres sobre el mateix tema.

***És recomanable que l’extensió màxima siga d’un full per les dues planes (i la mínima, d’una de les planes del full).

(Font: Filosofem, d'Àngels Varó Peral (a partir del Gabinet de Llengua Catalana de la UA))

TASCA: preparar idees, anotacions, ... perquè el proper dia de classe hauràs de fer una ressenya a classe sobre Vida coetània de Ramon Llull. 

Si ja la dus preparada, podràs dedicar la classe a enregistrar-la oralment. 

Lectura EL VIOLÍ D'AUSCHWITZ

Sobre l'autora

Abans de llegir

Activitats per resoldre durant la lectura

Activitats per fer en acabar de llegir


Més activitats

Guia de lectura  (i vocabulari d'ajuda)

UNA HORA AL CRETACI (activitats de la lectura del 1r trimestre)

Informació sobre el llibre

Llengua catalana i literatura FITXA DE LECTURA: Una hora al cretaci 

1r trimestre

Nom i llinatges:…………………………….………….…………… Curs: …...

Títol:
Autor:
Editorial:
Estructura (parts):
Nombre de pàgines:

1. Què és el cretaci? És un període de l’escala de temps geològic que va des del final del període ………………….. (fa aproximadament 145 milions d’anys) fins al principi del període Paleocè (fa …………………….. milions d’anys). En aquest moment podem situar el màxim apogeu dels ………………………….
2. El narrador, en quina persona està? Està en ……………. persona Qui és? …………………..
3. Qui és Albert Gran?

4. Qui és en Marcel·lí?

5. Qui és en Llopis i què en sabem d’ell?

6. Què estudien el professor Gran i el seu equip?

7. Què és la paleontologia? És la disciplina ………………………. que estudia el desenvolupament de la vida (plantes i animals antics) sobre la Terra, a partir sobretot de l’estudi dels fòssils. És a dir, els aspectes ………………….. i geològics de la vida des dels seus ………………. fins a la prehistòria mitjançant els ………………………….
8. On es troba en jaciment on treballa el professor Albert Gran i el seu equip?

9. Quin és el punt de partida de tota la història?

10. A quin dinosaure pertany el fòssil que troben? Completa aquesta fitxa a partir de la informació que presenta Llopis (p. 11)

    Nom:
    Era...
    Altura:
    Llargada:
    Pes:
    Més informació:
11. Quin és, però, el descobriment més extraordinari?

12. Com és descrita l’al·lota que s’havia menjat el dinosaure?

13. Quina és l’actitud del professor quan Marcel·lí i Llopis li expliquen aquest descobriment? Per què reacciona així?

14. Quina és la teoria que presenta Marcel·lí i com la defensa?

15. En la història apareixen almenys 10 animals prehistòrics més, a part del megalosaure. Completau una fitxa de 5 d’ells (com la de la pregunta 10).

Nom:
Era...
Altura:
Llargada:
Pes:
Més informació:

Nom:
Era...
Altura:
Llargada:
Pes:
Més informació:

Nom:
Era...
Altura:
Llargada:
Pes:
Més informació:

Nom:
Era...
Altura:
Llargada:
Pes:
Més informació:

Nom:
Era...
Altura:
Llargada:
Pes:
Més informació:

16. Planteja 10 preguntes molt breus que tu faries sobre el llibre i respon-les.

	PREGUNTES	RESPOSTES

Les següents activitats es faran en la pàgina posterior o en fulls a part.

17. Cerca imatges de cada un dels animals que has estudiats en l’exercici 10 i 17 i adjunta’ls a aquesta fitxa.
18. Redactau un text explicatiu de creació pròpia sobre dels animals anteriors. (Màxim 10 línies)
19. Anomena i presenta els altres personatges que apareixen en la història, a part de Llopis, Albert Gran i Marcel·lí.
20. Redacta una opinió completa i ben argumentada sobre el llibre.

Aquesta fitxa s’haurà d’anar elaborant a mesura que es llegesqui el lliure i es lliurarà com a màxim el dia de l’examen de lectura.

A PART D'AQUESTA FITXA, ES POT FER LA SEGÜENT 

ACTIVITAT EXTRA (pot sumar 0,5 punt) en la nota del trimestre:

• Treball per fer en grups de 2 a 4 persones i obligatori. 

• S'ha d'entregar el dia de l'examen de lectura com a data límit. 

• Es pot presentar en format-treball (fulls impresos) o en altres formats (google docs compartit, mural, power-point, prezi...). Així com vulgueu. 

• Ha de contenir els següents 8 punts. A més, del que hi vulgueu afegir. 

1. Elaborau una fitxa:

• Autor:
• Títol: 
• Editorial: 
• Estructura (parts):
• Nombre de pàgines: 

2. Narrador. En quina persona és narrada la història? Qui la narra? Presentau aquest personatge.

3. Anomenau 4 personatges més de la història i presentau-los. 

4. Temps: 

• Intern: quant de temps passa entre el principi i el final de la història? 
• Hi ha cap salt en el temps?
• Extern. Podríem dir que hi ha 2 temps externs en la història? Per què? Explica'ls. 

5. Espai. Anomenau tots els llocs on ocorre la història (i digau què hi ocorre). 

6. Resum de la història en 20 línies com a màxim. 

7. Vocabulari. Definiu i explicau de manera clara: 

• Què és el cretaci?
• Què estudia la palentologia?
• Aquests són els animals prehistòrics que apareixen a la història.
•  Triau-ne deu, cercau-ne una imatge i elaborau-ne una breu fitxa de presentació de les seves característiques: gènere, alçada, longitud...
• megalosaure
• miriàpode
• pteranòdon
• oviraptor
• deinonychus
• escolopendra
• meganeura
• torosaures
• triceratops
• parasaurolophus
• iguanodont
• apatosaure (brontosaure)
• tawes hallae
• tiranosaure
• Triau un dels saures anteriors i redactau-ne un text explicatiu de creació pròpia, sense copiar d'enlloc. 

8. Opinió completa i ben argumentada.