TÍTOL:
s'ha de fer servir
una paraula (que no sigui massa general) o un enunciat molt breu (un
Sintagma Nominal amb pocs complements, una pregunta, un grup breu de
paraules en doble sentit...), que determina de què tracta el text.
El títol no duu punt i, sovint, no duu verb en forma personal. Ha de
cridar l'atenció i enunciar el tema del text. Es redacta i va
subratllat o entre cometes: “El títol que consider més adequat
és...” perquè... (S'ha de defensar el títol que aportis a partir
del text i ha de quedar ben clar en la seva totalitat).
RESUM:
consisteix a redactar un paràgraf breu amb les idees
principals del text, fent servir les teves paraules. S’escriu en
tercera persona, objectivament, sense incloure opinions personals. Ha
de ser clar i breu: en general un 20 o 30% de la llargada total del text
(si el text té 10 línies, el resum n'ha de tenir unes 2-3; Sí té unes 100 paraules, ha de quedar reduït a 20-30 com a molt). Cal
seleccionar les idees principals i secundàries bàsiques. Has
d’eliminar tot allò que sigui redundant, circumstancial i
anecdòtic
● No
reprodueixis les paraules del fragment textualment. NO COPIÏS FRASES
NI PARAULES LITERALMENT.
● No
facis una llista d’idees, sinó que les has de relacionar
mitjançant connectors (com que, aleshores, malgrat que, en
canvi...)
● No
hi posis els exemples del text.
● No
usis expressions del tipus “el text diu...”, “l’autor
afirma...”
● No
usis l'etc.
LLEGIR
EL TEXT→ SUBRATLLAR→ PARAFRASEJAR→ REDACTAR CADA PARÀFRASI
AMB PARAULES PRÒPIES→ REVISAR: CORREGIR I ENLLAÇAR→
REDACTAR DEFINITIVAMENT
|
TEMA:
DE QUÈ TRACTA? Per aclarir quin és el tema d’un text
cal llegir-lo complet tantes vegades com sigui necessari i entendre
quin és l’assumpte tractat globalment. La redacció del tema sol
expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o d'una breu
oració. Ha de respondre a la pregunta de què tracta el text?
Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte
abstracte. Per exemple: L’altruisme, Les reivindicacions laborals,
La lluita per la llibertat... La formulació del tema ha de ser
concisa, però no inconcreta. No: L’amor Sí:
L’amor platònic / L’amor fraternal / L’amor passional
A
qualque cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai
i el temps. Exemples: La xenofòbia a la Sud-àfrica dels anys 80 /
La xenofòbia a la societat mallorquina del segle
DEFINICIÓ:
s'ha de definir amb les
pròpies paraules un mot com
si fos d'un diccionari amb
un enunciat breu, precís i complet. (***Quan
faceu pràctiques de comentari procurau no usar el diccionari)
Si
és un verb: acció de... ///// P.e. CANTAR: acció d'emetre sons...
Si
és un adjectiu: que.../ qualitat de... ///// P.E. SIMPATIC: que
mostra simpatia, atenció cap als altres...
Si
és un nom, es defineix amb un genèric “moviment”, “fet que”,
“objecte” i després es descriu.
SINÒNIMS:
s'escriu exactament una paraula
que podria canviar-se/ substituir-se per aquesta en el text. Ha de
ser de la mateixa categoria gramatical i anar conjugada. P.e.
DESIGNEN: ANOMENEN.
ESTRUCTURA:
consisteix a determinar
les parts del text amb relació al seu contingut. Cal delimitar-les i
justificar-ho. Es pot determinar la tipologia textual i també fer-ne
l'estructura en parts i subparts. Generalment
un text coherent s'estructura en tres parts:
-
text
expositiu: presentació-exposició-conclusió
-
argumentatiu:
introducció i exposició de tesi – argumentació – conclusió
-
Narratiu:
plantejament (presentació de personatges i situació) -nus
(aparició del conflicte)-desenllaç (resolució del conflicte)
S'ha
de citar, de manera abreujada el fragment que posam en cada part. Per
exemple:
Introducció:
De «Des que la natura...» a «...».
S'ha
d'explicar la divisió que es faci i també es pot comentar, depenent
d'un està situat el tema central, si és circular (apareix al
principi i al final), lineal (al llarg de tot el text), climàtica
(apareix al final) o anticlimàtica (apareix al principi). En els
casos de textos argumentatius sol ser circular.
ESQUEMA:
el pots fer amb fletxes,
claus, sistemes numèrics o alfabètics... qualsevol manera que
permeti captar d’un cop d’ull una visió global del text i,
sobretot, la seva estructura organitzativa. Les idees han d’aparèixer
enumerades, no redactades. Ha de ser esquemàtic: bàsicament
s'escriuen noms.
També
es pot demanar explicar
el sentit d'algunes
frases, identificar els usos
metafòrics (dobles
sentits, ironies),
trobar fragments en
estil directe o
comentar la tipologia
textual
(descriptiva, narrativa,
expositiva, argumentativa, instructiva, predictiva, conversacional o
retòrica) i
l'àmbit d'ús
(periodístic,
literari, acadèmic,
...) i el gènere
textual (recepta de
cuina, article d'opinió, notícia, crítica, ressenya, conte...)
(Preguntes
4 i 5 de l'examen)
COMENTARI
CRÍTIC: es refereix a les preguntes mitjançant les quals has
d’exposar la teva opinió sobre algun aspecte del contingut del
text. Has d’aportar arguments i desenvolupar-los. El teu punt de
vista ha de quedar clarament defensat. El teu text ha d’estar ben
estructurat
-
La
pregunta 4 de comentari crític se sol referir a quina és l'opinió
de l'autor sobre un aspecte. S'ha d'argumentar en base al text (o
l'autor) i no segons el que tu trobes! (1 punt)
-
La
pregunta 5 és la redacció. S'ha de fer un text d'opinió:
introducció (plantejament de la tesi), argumentacions i conclusió
final. És recomanable també posar-hi un títol adequat. (Val 2
punts: adequació i cohesió (0.5 per cada), coherència (1 punt).
