Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COMENTARIS DE TEXT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COMENTARIS DE TEXT. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 de febrer del 2019

COMENTARI DE TEXT 1rBatx

Llegeix atentament el text 20 (pàgina 187) i realitza les activitats següents.
  1. Es tracta d'un text argumentatiu? Per què? És complet? Per què? (Revisa si té els recursos i característiques d'aquesta tipologia textual per elaborar la teva resposta).
  2. Quin és el tema que tracta el text? 
  3. Quina diries que és la tesi?
  4. Realitza un esquema dels arguments i contraarguments aportats. 
  5. Localitza dos exemples d'expressions iròniques i explica-les. 
  6. Defineix les paraules "injuriar" (2a línia) , "vituperis", "escarns" (4t paràgraf). 
  7. Quin és l'antecedent dels pronoms en aquestes frases del text? Quines funcions fan aquests pronoms? (CD, S, ...)
  • "alguns dels principals vicis que has dit que tenen les dones"
  • "Si busques bé en les històries antigues, ho veuràs clarament"
  • "per cada cas d'home que les dones hagen deixat morir, en trobaràs quatre"
  • "Aquella pell hauria de tornar al pellisser, que massa penja"
  • "I molts altres vituperis i escarns, que podrien esser dits"
  • "Les has difamades perquè es pinten"

8. Troba cinc exemples d'adverbis de manera acabats en -ment. Digues com s'han format. 
9. Troba almenys una perífrasi verbal i digues què indica. 
10. A qui fan referència els posssessius "llur" i "llurs" que apareixen en el darrer paràgraf?
11. Troba dues comparacions i anota-les. 
12. Escriu un text argumentatiu (15-20 línies) en què exposis la teva opinió sobre la igualtat entre homes i dones.

dilluns, 19 de novembre del 2018

TIPOLOGIA TEXTUAL (ADEQUACIÓ)

PÀGINES 91-92 + 104-105

ADEQUACIÓ
  • Propietat que permet relacionar el text amb el context. Per això es tenen en compte els FACTORS i la INTENCIÓ:
  • FACTORS----→ TEMA, CANAL I PREPARACIÓ I GRAU DE FORMALITAT  i conformen l'ÀMBIT D'ÚS i determinen el REGISTRE
    • TEMA:
      • general (quotidià, normal...)
      • especialitzat (d'un tema específic per exemple física quàntica)
    • CANAL I PREPARACIÓ:
      • oral espontani
      • oral preparat
      • escrit espontani
      • escrit preparat
    • Relació entre emissor i receptor → GRAU DE FORMALITAT 
      • formal
      • informal
                                       
La combinació de tema, canal, preparació i grau de formalitat determina:
  • ÀMBIT D'ÚS: 
    • acadèmic
    • administratiu
    • periodístic
    • literari
    • publicitari
    • interpersonal/ privat
    • polític

  • REGISTRE
    • culte
      • cientificotècnic
      • literari
    •  estàndard
    • col·loquial 
    • vulgar 

  • INTENCIÓ →o finalitat ---->FUNCIÓ DEL LLENGUATGE:
    • referencial→ predomina el context-> intercanvi d'informació
    • expressiva→ predomina l'emissor→ expressió d'emocions (sobretot converses)
    • conativa/exhortativa→ es crida l'atenció al receptor→ ordres, suggeriments
    • fàtica→ intenta mantenir el canal→ es manté la conversa, el lligam
    • poètica→ es recrea en la forma d'expressar el missatge → finalitat estètica (literatura)
    • metalingüística→ usa el llenguatge per parlar del codi→ parla de la lengua mateixa (diccionaris, gramàtiques)

  • que determinarà quin TIPUS DE TEXT:
    • narratiu
    • descriptiu
    • argumentatiu
    • expositiu o explicatiu
    • instructiu o directiu
    • conversacional
    • predictiu
    • retòric


RESUM:

L'ADEQUACIÓ és la propietat en què es relaciona el text amb el context. El text serà adequat o no segons:

  • el TEMA,
  • el CANAL
  • el GRAU DE FORMALITAT 
  • i la INTENCIÓ COMUNICATIVA. 


Tots aquests factors determinaran 

  • l'ÀMBIT D'ÚS
  • el REGISTRE
  • la FUNCIÓ DEL LLENGUATGE 
  • i la TIPOLOGIA TEXTUAL. 



Al llarg dels següents temes repassarem les diferents tipologies textuals, la seva estructura i característiques. 




1r TEXT ARGUMENTATIU. Pàgina 104


  1. INTRODUCCIÓ: presentar el tema o posicionament. Captar l'atenció.  (un paràgraf o dos de breus) 
  2. ARGUMENTACIÓ: (un paràgraf per a cada argument)
    • s'hi inclouen arguments (també hi pot aparèixer algun contraargument que després es rebatrà)
    • tot ha d'estar ben desenvolupat i explicat (raonat)
    • s'ha de subdividir en paràgrafs segons els arguments aportata
  3. CONCLUSIÓ: síntesi final i opinió reafirmada contundent (també qualque proposta) (un paràgraf). Solem iniciar-la amb "En conclusió,", "Per concloure,"

Llargada suggerida (és un suggeriment: no  vol dir que hagi de ser exactament així!!!!!)
  • Introducció: 30 paraules
  • Argumentació: 140 paraules 
  • Conclusió: 30 paraules

Característiques i elements: 
  • Títol que capti l'atenció.
  • ús de l'estàndard (formalitat mitjana-alta)---> però en algun moment pot intentar acostar-se al lector fent ús d'expressions més col·loquials. 
  • ús de la 1a persona (subjectivitat)
  • ús de la ironia i els dobles sentits
  • ús d'exemples per reforçar el que s'afirma
  • cites d'autoritat per reforçar l'opinió (es posen entre cometes) 
  • lèxic subjectiu/ connotatiu (adjectius i altres mots amb significat positiu o negatiu molt marcat: agradable, estar condemnats a, andròmines, valuós,  ...)
  • verbs d'opinió: pensar, creure, defensar, trobar, opinar, condemnar, defensar... 
  • preguntes retòriques
  • repeticions (per reforçar la idea)
  • sinònims (per reforçar)
  • mecanismes per acostar-se als lectors (incisos, 2a persona, baixar el registre)
  • connectors---->









CONTRA ELS DIACRÍTICS
(Vicenç Pagès Jordà: "La caldera esquerdada". Article extret del seu blog)
  • INTRODUCCIÓ: 
Envejo les llengües que prescindeixen de la gimcana de l’accent gràfic. Quan ja sabem com es pronuncia una paraula, ¿cal que estiguem condemnats a afegir-hi una ratlleta durant tota la vida? M’empipa haver d’accentuar quan un diftong es trenca, però el que em revolta de debò són els accents diacrítics.
  •    ARGUMENTACIÓ:
    • (CONTRAARGUMENT) CAUSA/CULPA: LA GRAMÀTICA---> evitar confusió
Segons la gramàtica, els diacrítics serveixen per diferenciar una paraula d’una altra que s’escriu igual: com si algú pogués confondre una senyora amb un verb (dóna), un nombre amb una divinitat (déu), un possessiu amb una part del cos o amb el so que emet el gat (mà, mèu). 
    • INUTILITAT I ANACRONISME: 
Els accents diacrítics no són pas útils per distingir totes les paraules susceptibles de confusió, sinó tan sols unes quantes, entre elles un grup que amb prou feines s’usa: cóc, cóm, cóp, cós.
    • + INCOHERÈNCIA: 
Però el nostre sistema diacrític no només és inútil i anacrònic, sinó també incoherent, ja que serveix per diferenciar el present de venir i vendre (vénen), però no pas el passat (venien). En canvi, resulta possible construir tot de frases ambigües amb paraules homònimes que ningú no ha decidit –toquem fusta— dotar de diacrític: la veu, el moc, volem força.
    •  COMPLICACIÓ/ DIFICULTAT---> CONTRA LA REFORMA GRAMATICAL DE POMPEU FABRA: 
A començaments de segle, Pompeu Fabra va governar una reforma ortogràfica brutal, que va separar la tradició literària en dues parts. Avui dia, els llibres que mantenen l’ortografia pre-fabriana semblen escrits en una altra llengua. Però aquella reforma no va servir per simplificar el codi, sinó que va crear una combinatòria pronominal que no ha quallat, i un sistema d’excepcions i d’excepcions d’excepcions –l’ús i estalvi de la dièresi, per exemple- que els aprenents comencen detestant i acaben oblidant.
  •   CONCLUSIÓ: 
Cap de les nombroses polèmiques lingüístiques que ens han entretingut en els últims anys ha posat l’accent –passeu-me l’expressió— en els diacrítics. Si Pompeu Fabra els hagués eliminat, molts contemporanis s’haurien esquinçat les vestidures, però ara seríem una mica més feliços. En la batalla diària contra el castellà, hauríem gaudit d’un avantatge que cada vegada resulta més decisiu: la simplicitat. Potser encara no és tard per llançar aquestes andròmines a la cambra dels mals endreços, d’on no haurien d’haver sortit mai.

  • 1a persona
  • verbs d'opinió
  • ironies
  • molts d'exemples per reforçar el que defensa o ataca
  • incisos (ironia)
  • preguntes retòriques
  • dobles sentits
  • conclusió final: CONTUNDÈNCIA----> ELIMINACIÓ DELS DIACRÍTICS EN FAVOR DE LA SIMPLICITAT. 








dissabte, 15 de setembre del 2018

COMENTARI DE TEXT:

Les pàgines del llibre de text on trobaràs l'explicació són: pàgina 40, 72, 104, 142 i 184. En aquesta darrera hi ha la síntesi del que s'ha après. També pots trobar pistes en el següent enllaç.


Passes prèvies: ANALITZAR EL TEXT:
  • és complet o un fragment?
  • en vers o prosa?
  • funció del llenguatge que hi predomina:
    • Si és un fragment narratiu, hi predomina la poètica. 
    • Si és argumentatiu, hi predomina l'emotiva o expressiva
    • Si és expositiu, hi predomina la referencia.
  • tipus de text?
  • àmbit al qual pertany?
  • gènere textual que hi predomina?
  • autor i època...?
  • ...

REDACCIÓ DEL COMENTARI DE TEXT
***Recorda: tot ha d'estar ben cohesionat (no ha de ser esquemàtic) i totes les afirmacions que facis han d'estar ben argumentades.
***Has d'escriure paràgrafs per separar cada un dels apartats.
  • PRESENTACIÓ (primeres impressions): es redacta el que has deduït en l'anàlisi prèvia del text. [Mira la pàgina 185]
  • RESUM: ves a la pàgina 25 per recordar com ha de ser un resum. 
  • TEMA I FINALITAT:
    • TEMA: De què tracta el text?  SUBSTANTIU ABSTRACTE + COMPLEMENTS (màxim 10 paraules)

      • Es pot proposar un altre TÍTOL i sempre s'ha de justificar (“El títol que consider més adequat és...” perquè... )
        • Sol enunciar més breument el tema del text 
        • S'ha d'escriure subratllat o entre cometes i sense punt al final.
        • Ha de ser breu
        • N (sense determinant) amb complements (pocs)
        • Es poden usar interrongants, dos punts, exclamacions
        • Es podeu usar metàfores, jocs del llenguatge, dobles sentit... (després s'han d'explicar)
        • No se sol posar el verb conjugat, si en duu. 

    • Què pretén? FINALITAT
      • Hi ha algunes finalitats bàsiques (donar una opinió, embellir el missatge, informar...), però també es poden concretar:
        • Per exemple "donar l'opinió sobre tal...i convèncer sobre tal...", "informar sobre tal cosa i explicar tal..."

    • -----> FUNCIÓ DEL LLENGUATGE (no solen aparèixer soles; és a dir, en un text potser en predomina una, però n'hi apareixen diverses)

  • Llenguatge: facultat exclusivament humana de poder comunicar-se (transmetre informació) mitjançant un codi lingüístic compartit (la llengua)
  • Llengua: sistema de signes orals que permet la comunicació entre els humans.
                                                                               CONTEXT (lingüístic, situacional o sociocultural)
                                                       CODI        
**** Elements: EMISSOR<<->>MISSATGE<<->>RECEPTOR
                                                   CANAL

**** Altres conceptes relacionats amb la comunicació: retroalimentació (feedback) [<<->>], soroll

FUNCIÓ DEL LLENGUATGE (a partir de la incidència en un o altre dels elements de la comunicació)
    • referencial→ predomina el context-> intercanvi d'informació (textos explicatius)
    • expressiva→ predomina l'emissor→ expressió d'emocions (sobretot converses i textos argumentatius)
    • conativa/exhortativa→ es crida l'atenció al receptor→ ordres, suggeriments (textos instructius i també argumentatius)
    • fàtica→ intenta mantenir el canal→ es manté la conversa, el lligam
    • poètica→ es recrea en la forma d'expressar el missatge → finalitat estètica (literatura)
    • metalingüística→ usa el llenguatge per parlar del codi→ parla de la lengua mateixa (diccionaris, gramàtiques)

En aquest vídeo trobaràs aquest darrer punt molt ben explicat: comunicació i llenguatge, elements i funcions. 



  • ESTRUCTURA:
    • TIPUS: narrativa, descriptiva, conversacional, argumentativa, expositiva...? 
    • DETERMINAR LES PARTS i argumenta-ho. 



divendres, 14 de setembre del 2018

AJUDA PER ALS COMENTARIS DE TEXT

TÍTOL: s'ha de fer servir una paraula (que no sigui massa general) o un enunciat molt breu (un Sintagma Nominal amb pocs complements, una pregunta, un grup breu de paraules en doble sentit...), que determina de què tracta el text. El títol no duu punt i, sovint, no duu verb en forma personal. Ha de cridar l'atenció i enunciar el tema del text. Es redacta i va subratllat o entre cometes: “El títol que consider més adequat és...” perquè... (S'ha de defensar el títol que aportis a partir del text i ha de quedar ben clar en la seva totalitat).

RESUM: consisteix a redactar un paràgraf breu amb les idees principals del text, fent servir les teves paraules. S’escriu en tercera persona, objectivament, sense incloure opinions personals. Ha de ser clar i breu: en general un 20 o 30% de la llargada total del text (si el text té 10 línies, el resum n'ha de tenir unes 2-3; Sí té unes 100 paraules, ha de quedar reduït a 20-30 com a molt). Cal seleccionar les idees principals i secundàries bàsiques. Has d’eliminar tot allò que sigui redundant, circumstancial i anecdòtic
No reprodueixis les paraules del fragment textualment. NO COPIÏS FRASES NI PARAULES LITERALMENT.
No facis una llista d’idees, sinó que les has de relacionar mitjançant connectors (com que, aleshores, malgrat que, en canvi...)
No hi posis els exemples del text.
No usis expressions del tipus “el text diu...”, “l’autor afirma...”
No usis l'etc.
LLEGIR EL TEXT→ SUBRATLLAR→ PARAFRASEJAR→ REDACTAR CADA PARÀFRASI AMB PARAULES PRÒPIES→ REVISAR: CORREGIR I ENLLAÇAR→ REDACTAR DEFINITIVAMENT

TEMA: DE QUÈ TRACTA? Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes vegades com sigui necessari i entendre quin és l’assumpte tractat globalment. La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta de què tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte abstracte. Per exemple: L’altruisme, Les reivindicacions laborals, La lluita per la llibertat... La formulació del tema ha de ser concisa, però no inconcreta. No: L’amor Sí: L’amor platònic / L’amor fraternal / L’amor passional
A qualque cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples: La xenofòbia a la Sud-àfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle

DEFINICIÓ: s'ha de definir amb les pròpies paraules un mot com si fos d'un diccionari amb un enunciat breu, precís i complet. (***Quan faceu pràctiques de comentari procurau no usar el diccionari)
Si és un verb: acció de... ///// P.e. CANTAR: acció d'emetre sons...
Si és un adjectiu: que.../ qualitat de... ///// P.E. SIMPATIC: que mostra simpatia, atenció cap als altres...
Si és un nom, es defineix amb un genèric “moviment”, “fet que”, “objecte” i després es descriu.

SINÒNIMS: s'escriu exactament una paraula que podria canviar-se/ substituir-se per aquesta en el text. Ha de ser de la mateixa categoria gramatical i anar conjugada. P.e. DESIGNEN: ANOMENEN.

ESTRUCTURA: consisteix a determinar les parts del text amb relació al seu contingut. Cal delimitar-les i justificar-ho. Es pot determinar la tipologia textual i també fer-ne l'estructura en parts i subparts. Generalment un text coherent s'estructura en tres parts:
  • text expositiu: presentació-exposició-conclusió
  • argumentatiu: introducció i exposició de tesi – argumentació – conclusió
  • Narratiu: plantejament (presentació de personatges i situació) -nus (aparició del conflicte)-desenllaç (resolució del conflicte)
S'ha de citar, de manera abreujada el fragment que posam en cada part. Per exemple:
Introducció: De «Des que la natura...» a «...».
S'ha d'explicar la divisió que es faci i també es pot comentar, depenent d'un està situat el tema central, si és circular (apareix al principi i al final), lineal (al llarg de tot el text), climàtica (apareix al final) o anticlimàtica (apareix al principi). En els casos de textos argumentatius sol ser circular.

ESQUEMA: el pots fer amb fletxes, claus, sistemes numèrics o alfabètics... qualsevol manera que permeti captar d’un cop d’ull una visió global del text i, sobretot, la seva estructura organitzativa. Les idees han d’aparèixer enumerades, no redactades. Ha de ser esquemàtic: bàsicament s'escriuen noms.

També es pot demanar explicar el sentit d'algunes frases, identificar els usos metafòrics (dobles sentits, ironies), trobar fragments en estil directe o comentar la tipologia textual (descriptiva, narrativa, expositiva, argumentativa, instructiva, predictiva, conversacional o retòrica) i l'àmbit d'ús (periodístic, literari, acadèmic, ...) i el gènere textual (recepta de cuina, article d'opinió, notícia, crítica, ressenya, conte...)

(Preguntes 4 i 5 de l'examen)
COMENTARI CRÍTIC: es refereix a les preguntes mitjançant les quals has d’exposar la teva opinió sobre algun aspecte del contingut del text. Has d’aportar arguments i desenvolupar-los. El teu punt de vista ha de quedar clarament defensat. El teu text ha d’estar ben estructurat
  • La pregunta 4 de comentari crític se sol referir a quina és l'opinió de l'autor sobre un aspecte. S'ha d'argumentar en base al text (o l'autor) i no segons el que tu trobes! (1 punt)
  • La pregunta 5 és la redacció. S'ha de fer un text d'opinió: introducció (plantejament de la tesi), argumentacions i conclusió final. És recomanable també posar-hi un títol adequat. (Val 2 punts: adequació i cohesió (0.5 per cada), coherència (1 punt).

divendres, 15 de juny del 2018

ACTIVITATS I JOCS


Et falla l'ortografia? No acabes d'entendre quan i com s'accentua? No distingeixes els sons de la essa sorda i la essa sonora? Sempre t'equivoques amb la a o la e de la vocal neutra? 

En l'enllaç següent trobaràs jocs i exercicis per aprendre'n una mica més!             Sons i grafies

En aquest enllaç podràs practicar amb dictats.


SEGUIDAMENT ET PRESENTAM ALTRES ENLLAÇOS MOLT RECOMANABLES:



En aquest enllaç trobaràs dictats enregistrats per fer sobre diferents aspectes ortogràfics.




ACTIVITATS EN LÍNIA I AUTOCORRECTIVES

ACTIVITATS/ JOCS D'ORTOGRAFIA:
En aquest enllaç hi ha activitats interactives per practicar l'ortografia.

PRÀCTIQUES D'ORTOGRAFIA
També trobareu activitats en aquest enllaç.


JOCS DIVERSOS I ACTIVITATS
MÉS JOCS

ACTIVITATS SENZILLES D'ORTOGRAFIA

COMENTARI DE TEXT
Activitats i guiatge per practicar la comprensió, la lectura i l'anàlisi dels textos. Recomanable per al batxillerat.

I MÉSJOCS

COMPRENSIÓ LECTORA
Pràctiques de comprensió lectora. Textos i activitats.


EXPRESSIÓ ESCRITA
Pràctiques d'expressió escrita. Les propietats textuals.


LÈXIC
Aprèn vocabulari a partir de jocs

dimarts, 27 de setembre del 2016

PRÀCTIQUES DE COMENTARI


COMENTARI 1
Històricament, el primer apel·latiu que reberen genèricament les llengües derivades del llatí o romàniques fou el de romanç (llengua de Roma); també els de pla o vulgar. El desenvolupament de les nacions medievals propicià l'ús dels gentilicis per designar la llengua; així, durant els segles XIII i XIV es generalitzaren els termes catalanesc i llengua catalana. Durant el segle XV rebé altres dos noms més: llengua valenciana i llengua mallorquina. En la proliferació onomàstica del segle XV influïren tant l'esplendor econòmica i cultural de València com l'aïllament progressiu dels parlants de la comunitat lingüística.
Al llarg dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX, es difongué un nou apel·latiu per designar la llengua, a més dels gentilicis històrics. EL 1521 féu fortuna llengua llemosina, emprat en l'edició del Blanquerna de Llull, feta per Joan Bonllavi, per referir-se a la llengua antiga, parlada a Llemotges (Occitània). Aquest error filològic, que identificava la llengua catalana amb l'occitana, perdurà secularment i fou acceptat pels escriptors de la Renaixença (potser amb la intenció d'evitar la triplicitat onomàstica català/valencià/mallorquí), però els criteris científics de la filologia aclariren la identitat i independència de la llengua catalana a la primeria del segle XX.
  1. Posa un títol adequat per a aquest text i argumenta'l.(1) 
IDEES QUE HAVIEN DE SORTIR AL TÍTOL: 
  • evolució (---> hitòria, passes...)
  • noms (--->nomEclatura, "baptismes", designació..)
  • de la llengua catalana
NO---> EVOLUCIÓ DE LA LLENGUA, DESENVOLUPAMENT DE LA LLENGUA, HISTÒRIA DE LA LLENGUA, NOMS DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES, 

2. Fes un resum del text d'unes 5 línies com a molt.(1)
Idees que hi havien de sortir:
  • evolució dels noms que ha rebut la llengua catalana: nom "romanç" com totes les romàniques---> ús de gentilicis--->1r "catalanesc" i dp s'afegeixen mallorquñi, valencià----> error a partir del sXVIII-XIX "llemosí" ----> actualment "català"



3. Indica el significat (i/o un sinònim) de les paraules en negreta. (1)
  • APEL·LATIU: NOM DONAT A ALGÚ O ALGUNA COSA. NOM, IDENTIFICATIU, ...
  • PROPICIÀ: AFAVORÍ, QUE FÉU PROPICI...
  • GENTILICIS: NOMS D'ORIGEN
  • PROGRESSIU: 
  • DESIGNAR: ANOMENAR, IDENTIFICAR
  • INTENCIÓ: OBJECTIU, META, ...
4. En el text que has llegit s'esmenten els diferents noms que ha rebut la nostra llengua. Explica per què -segons el text- anomenar “llengua llemosina” el català és un error filològic. (1)

"llemosí" ----> de LLEMOTGES. ---> LLEMOTGES és una regió d'OCCITÀNIA on es parla OCCITÀ---> llemosí és occità. 
Causa: identificació llengua antiga--- trobadors (que escrivien en occità tot i que fossin catalans)

Es dóna el nom d'un gentilici d'una altra llengua per designar el català. Seria com si al català li diguéssim "andalús"! 


  1. L'anglès en aquests moments podria ser la llengua de comunicació internacional. Però, cal que el món tengui una llengua única o que es facin esforços per conèixer i poder-se comunicar amb moltes llengües? Escriu un text en què argumentis la teva opinió. (2)

COMENTARI 2
Quan era petit a l’escola del poble molts teníem un sobrenom. Sovint estava relacionat amb la nissaga familiar o el nom de la masia d’on proveníem. No era tan habitual, però també solia passar, que el malnom estigués vinculat a alguna característica física suposadament agraciada. Les orelles de pàmpol, les cames garrelles,* els grassonets, les ulleres de miop... eren factors que convertien els nens en víctimes propiciatòries per la mofa i la befa. Malgrat que als afectats no ens feia cap mena de gràcia, no tinc constància de cap trauma insuperable entre els meus amics de l’època. En canvi, els últims dies he vist als diaris diverses notícies relacionades amb suïcidis infantils possiblement derivats de casos d’assetjament o persecució a l’escola.
La gran diferència entre la broma d’aleshores i el drama d’ara és Internet. En tots els casos –Jokin a Hondarribia, Amanda al Quebec o el més recent Andrea a Roma– els assetjadors havien amenaçat o amenaçaven d’exposar les suposades febleses de les víctimes a la xarxa. Un cas és el de l’Andrea, un noi italià de quinze anys al qual li agradava anar a l’institut amb pantalons de color rosa i amb les ungles pintades, i que arran d’això era objecte de burles ferotges. El punt culminant del suplici va arribar a través d’una pàgina del Facebook on algú va crear un perfil dedicat al «noi dels pantalons roses». Convertit d’avui per demà en motiu d’escarni global, només era qüestió de temps que l’Andrea tirés pel dret i se suïcidés penjant-se pel coll amb una bufanda. També formaven part del guió els cops al pit i les mostres de condol de companys, presumptes amics i coneguts que ara es fan creus de la desgràcia mentre intenten exculpar-se del crim induït.
En aquests casos i molts d’altres, hi ha un altre factor comú. Una mà covarda que des de l’anonimat que proporciona Internet destrueix una vida, una reputació o una carrera. La impotència del calumniat és tan devastadora que és urgent buscar mètodes efectius per posar fi a la impunitat d’aquests criminals i aplicar-los la llei més severa.Ramon Rovira, article publicat a El Punt Avui
[* Garrell: Que té les cames arquejades, amb la concavitat mirant endins de manera que camina amb els genolls separats i topa dels garrons.]

  1. Posa un títol al text i raona’l (1 punt).
Relació "assetjament" ---- actualitat --- internet ---- conseqüències


2. Explica el significat de cinc dels mots marcats en negreta. Si vols, en lloc de definir-los, pots posar un sinònim. (1 punt)
VÍCTIMES PROPICIATÒRIES: persones que són "propícies" (aptes, adequades) a ser víctimes, a rebre els mals. 
SUPLICI: sofriment
ESCARNI: burla, befa
PRESUMPTES: suposats, que no s'ha comprovat que ho siguin
INDUÏT : empès a, causat...
IMPUNITAT: fet, qualitat de no rebre càstig per un mal fet



3. Fes un resum del text en unes 100 paraules com a molt (1punt).
Idees: sempre hi ha hagut assetjament:
Abans era a l'entorn proper, localitzat, fruit de la broma, sense grans conseqüències i culpables podienser castigats. 
Actualment però.... noves tecnologies--- broma > dimensions globals... l'assetjament s'estén, la víctima es troba sola i el culpable anònim i sense càstig
Cal establir normes més dures per evitar-ho





4. Què vol dir que «La gran diferència entre la broma d’aleshores i el drama d’ara és Internet»? Raona-ho amb arguments concisos extrets del text (màxim 10 línies) (1p).
  • abans---> malnoms/ befa/ BROMA ----localitzat àmbit i localitzats culpables--- càstig 
  • ara----> INTERNET---> globalització de l'assetjament---> tothom ho pot veure i el culpable resta anònim i rep càstig----> CONSEQÜÈNCIES (en alguns casos, suïcidis)
  1. Fa unes setmanes una jove italiana es va suïcidar perquè no va poder assumir que un vídeo sexual seu, que algun amic o amic d'amic va penjar al youtube, fos vist per tot el món. Penses que amb tanta xarxa social i noves tecnologies s'ha perdut una mica la intimitat? Fes una redacció en la qual exposis la teva opinió raonada i argumentada (màxim 20 línies) (2 punts).

  • Els textos argumentatius consten de tres parts (per tant, 3 paràgrafs com a mínim):
    • Introducció (1 paràgraf on es presenta el tema i l'opinió. S'ha de presentar el tema i dir l'opinió pròpia sobre el mateix)
    • Argumentació (1 o més paràgrafs on s'exposen els raonaments ben argumentats i de manera molt detallada i reflexionada.. S'han de desenvolupar amb exemples i explicacions clares i completes)
    • Conclusió (1 paràgraf on es conclou el text i on es recull l'opinió introduïda al principi i argumentada en els raonaments.No s'hi han d'introduir noves idees)







REMARQUES AL COMENTARI 2, LLIURAT DIA 28 DE SETEMBRE:

  • S'ha de respondre pregunta per pregunta i numerar-les. No tot seguit i sobretot sense punts i a parts. 
  • S'han d'introduir les respostes: no es pot començar una resposta amb "Que..."
  • Tot s'ha de defensar i argumentar de forma concreta i amb aprofundida, especialment quan es tracta de defensar un títol, l'opinió de l'autor o la pròpia opinió. No s'ha de donar per vàlida una resposta que quedi massa general ni superficial.
  • Els textos argumentatius consten de tres parts (per tant, 3 paràgrafs com a mínim):
    • Introducció (1 paràgraf on es presenta el tema i l'opinió)
    • Argumentació (1 o més paràgrafs on s'exposen els raonaments ben argumentats i de manera molt detallada i reflexionada)
    • Conclusió (1 paràgraf on es conclou el text i on es recull l'opinió introduïda al principi i argumentada en els raonaments)
  • RESUM:
    • s'escriu en tercera persona
    • no es posen exemples
    • no s'explica el que diu l'autor: es diu directament amb altres paraules i més breument. 
    • S'ha de relacionar tot: no han de ser frases seguides sense cohesió.
    • S'han d'usar paraules pròpies: seria una reinterpretació breu del text
    • S'han d'introduir les idees principals... totes!
  • TÍTOL
    • El títol és un enunciat breu que recull i engloba el tema.
    • Ha de ser concret i ha de recollir de manera completa les idees principals del tema. 
    • S'ha de defensar i argumentar amb detall:
      • El títol en general
      • Cada una de les paraules del títol
      • relació amb el text (detallat i interpretat)
  • SINÒNIMS  O DEFINICIONS: intentar no usar diccionaris
  • ORTOGRAFIA I EXPRESSIÓ:
    • La lletra ha de ser llegible!!!!!
    • S'ha d'anar alerta amb la concordança nominal i verbal. 
    • Convé rellegir el que anam escrivint per veure si té sentit o no. 
    • Hem de pensar bé abans d'escriure
    • Atenció: hi ha frases que començam d'una manera i llavors acabam d'una altra i no tenen sentit ("Amb la introducció de les xarxes socials fan que avui en dia..." MALAMENT! Si el verb és "fan", quin és el subjecte?)
    • assetjament (no "acosso")
    • "bullying" encara no està admesa: s'ha d'usar "ASSETJAMENT", "CIBERASSETJAMENT"
    • la intimitat, la Internet
    • perquè
    • a causa de (NO "DEGUT A")