El que opino, és que tant els autors, com qualsevol persona que vol exprimir els seus sentiments ho hauria de fer amb la seva llengua, tan sols per tenir una major fluïdesa a l'hora de expressar-se i una millor comoditat.
Una persona es pot expressar amb la llengua que vulgui, és a dir, que depèn del que volem expressar utilitzam una llengua o una altre. Per exemple, per parlar d'amor, de tristesa de aquelles coses que realment ens surten de dintre i que són més personals, penso que haurien de dir-se amb la llengua materna tan sols per que ens surt més personal. En canvi, per aquelles històries de ciència ficció, o de temes menys personals amb la llengua que l'escriptor trobi oportuna.
Marina, els arguments que aportes són molt vàlids i s'entén el que vols dir, però has de millorar en la redacció.
ResponEliminaSi t'hi fixes veuràs que et falta una conclusió. A més, hi ha una mica de contradicció entre el segon i el tercer paràgraf, ja que en un defenses l'ús sempre de la llengua materna i en l'altre diu que ha d'usar la que necessita per a cada moment.
També pens que hauries pogut fer una introducció una mica més clara i no començar en el segon paràgraf directament amb un "El que opino": cal introduir l'opinió a poc a poc.
Quant a les errades d'ortografia recorda que pots corregir-les tu mateixa si tornes editar l'entrada. De totes maneres te n'apuntaré algunes:
Has de llevar la coma entre "El que opino" i "és".
Alerta a l'ús del mot "exprimir": tal volta volies dir "expressar"?
Alerta a les repeticions de paraules. Per exemple "expressar".
Altre idioma, però altra llengua.
Recorda que "per què" és per a preguntes i "perquè" per a respostes.
I, en la darrera frase, no has posat el verb.