XARXA DE PLOMES: LLENGUA I DIVERSITAT. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

DOMINI LINGÜÍSTIC

El català és (com les altres llengües ROMÀNIQUES) un dels resultats de l’evolució que va patir el llatí quan es va desmembrar l’Imperi Romà (s. V dC). Aquest procés es coneix amb el nom de Romanització i és el mateix que tengueren la resta de llengües romàniques. El procés va ser lent i gairebé imperceptible i no és fins al segle IX que podem parlar de llengua catalana pròpiament dita i ben diferenciada de les altres i del llatí.

DOMINI LINGÜÍSTIC: el territori on es parla la llengua catalana ocupa una extensió aproximada de 60000 km2 que políticament pertanyen a quatre estats:

estat ESPANYOL (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, la Franja d’Aragó, Regió del Carxe a Múrcia = 96 % aproximadament);
estat FRANCÈS(Catalunya Nord = 3.5 % aproximadament);
estat ITALIÀ(Ciutat de l’ALGUER = 0.25 % aproximadament)
i ANDORRA (0.25 % restant).

Naturalment, no tots els habitants d’aquestes regions són catalanoparlants, així com tampoc no ho són algunes comarques interiors del País Valencià perquè van ser repoblades per aragonesos. Les grans ciutats, a més, reben sovint fortes onades d’immigració que dificulten el procés normalitzador però també, i encara que lentament, incorporen nous parlants a la comunitat lingüística. També hem de remarcar que en els extrems del territori és més fàcil trobar parlants de la llengua veïna per una simple qüestió de proximitat. Per tot això, no és el mateix parlar d'habitants que parlar de catalanoparlants. De tota manera, encara que el nombre de parlants d’una llengua és gairebé impossible de delimitar, la població aproximada de tot el territori de parla catalana és actualment d’uns 13 milions; tot i que es creu que la parlen aproximadament uns set milions de parlants.

LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

Les llengües no es parlen ni s’escriuen sempre de manera uniforme: no és igual la llengua d’ara que la de fa 500 anys, no coincideix la forma d’expressar-se d’un jove amb la d’un vell, la parla d’un mallorquí és diferent en alguns aspectes a la d’un menorquí o a la d’un valencià, és diferent la manera de parlar dels metges entre ells que la del delinqüents, la dels advocats, la dels alumnnes o la dels professors, no és igual parlar amb un amic que amb el padrí que amb el director.

Per tant, totes les llengües estan sotmeses a canvis i variacions que podem agrupar en dos tipus:

A. Segons els parlants			B. Segons la situació comunicativa	VARIETAT ESTÀNDARD
Variació dialectal			Variació funcional
Geogràfiques DIATÒPIQUES (ON?)	Temporals DIACRÒNIQUES (QUAN?)	Socials DIASTRÀTIQUES (QUI?)	Diafàsiques o REGISTRES

A. SEGONS ELS PARLANTS: VARIETATS GEOGRÀFIQUES, TEMPORALS I SOCIALS

Mapa de la variació geogràfica.

GEOGRÀFIQUES O DIATÒPIQUES(depenent de l’àrea geogràfica del parlant). Podem agrupar els anomenats dialectes en dos grans blocs:

BLOC ORIENTAL: rossellonès, alguerès, central i balear
BLOC OCCIDENTAL: lleidatà (o nord-occidental), valencià

INFORMACIÓ SOBRE ELS DIALECTES DEL CATALÀ

BLOC ORIENTAL				BLOC OCCIDENTAL
Neutralització a/e àtones (vocal neutra) la i del grup ix no sona (caixa)				No vocal neutra la i del grup ix sona (caIxa)
CENTRAL	BALEAR	ROSSELLONÈS	ALGUERÈS	LLEIDATÀ	VALENCIÀ
Jo cant[u] No pronúncia p o t final: cam(p), al(t)	Jo cant Article es/sa (paraules importants i Pollença)* Esdrúixoles: gàbi(a), paciènci(a) Lèxic: cercar, morro, al·lot...	jo canti "r" francesa PAS per dir NO. Esdrúixoles: gàbi(a), paciènci(a)	jo cant Confusió r/l	jo canto Article LO, LOS	jo cante diminutius (xiquet...) demostratius este, eixe numerals: huit, dèsset...

(****Ha de dir CATALÀ OCCIDENTAL)

SUBDIALECTES DEL DIALECTE BALEAR

ALGUERÈS

ROSSELLONÈS

LLEIDATÀ

VALENCIÀ DE TÀRBENA I LA VALL DE GALLINERA

https://www.instagram.com/p/CFoj-a5jtsx/?igshid=3zzhnsmb6w05

TEMPORALS O DIACRÒNIQUES (CRONOLECTES)

HISTÒRIQUES: són observables quan comparam documents d’èpoques diferents, ja que demostren l’evolució de l’idioma amb el pas dels anys. Les diferències entre el català d'avui i el del 1500, per exemple, són fàcilment constatables agafant un manuscrit de l'època i confrontant-ne aspectes com la morfologia, la sintaxi o el lèxic amb la llengua que fem servir al segle XXI.

GENERACIONALS: tot i que no hi ha un salt cronològic tan gran com en el cas de les històriques, es pot veure l’evolució de l’idioma en comparar la parla dels avis i la dels néts. Mentre que la dels avis és més conservadora i arcaica, l’altra és més creativa i innovadora. Expressions actuals: “anar de marxa”, “passar de tot”, OK...Vist des d'una òptica històrica més immediata, en un mateix període de temps, es noten diferències o varietats generacionals, entre les persones adultes de la comunitat i les persones més joves.

SOCIALS O DIASTRÀTIQUES (SOCIOLECTES): segons el grup social al qual pertany el parlant. És a dir, la diferent manera de parlar de classes altes/baixes, pagesos/ciutadans, homes/dones... Una mateixa persona pot pertànyer a diferents "sociolectes".

Dins aquest tipus de varietat hem de caracteritzar l’ARGOT. És un llenguatge “hermètic” i tancat, que només és accessible i entenedor per a la gent d’aquell grup. Hi ha ARGOTS PROFESSIONALS (conjunt de vocabulari molt precís d'un ofici concret, per exemple els metges) i ARGOTS NO PROFESSIONALS(amb intenció de distingir-se i allunyar-se de la resta, amb paraules inventades o amb canvi de sentit... per exemple, el dels delinqüents)

Seria el propi de sectors marginals de la societat: drogaddictes, delinqüents...
També és el cas dels diferents oficis, ja que usen lèxic propi en converses col·loquials entre ells: metges, músics, advocats, estudiants (noms de les assignatures, malnoms als professors...)
A vegades agrupa tan sols un grup d’amics.
Neixen en el si de grups tancats (lladres, persones de baixos fons, món del joc, de la drogoaddicció, d'una determinada secta, grups militars, món escolar...), com a signe d'identificació i diferenciació davant de l'exterior. Alguns dels mots d'argot són deformacions d'altres de corrents: "xorar" (prendre /"xoriçar"), mates, profe, cole... D'altres passen al llenguatge comú: pispar, clapar, clissar, dinyar-la, mangar (tots ells provinents del llenguatge caló).

B. SEGONS LA SITUACIÓ COMUNICATIVA: REGISTRES

Segons la SITUACIÓ COMUNICATIVA o el context situacional de comunicació de cada moment, tendrem els diferents REGISTRES, o VARIETATS DIAFÀSIQUES o FUNCIONALS. Usarem un registre o un altre segons el tema de què tractem, la intenció que tenguem, el canal usat i el grau de formalitat de cada acte comunicatiu.

1) El tema. No és igual parlar de cuina que de biologia. Ni el vocabulari tendrà res a veure. El tema pot ser GENERAL (QUOTIDIÀ) o ESPECIALITZAT.
2) El canal: oral o escrit/ preparat o no preparat.

3) La relació personal o grau de formalitat. No és igual parlar amb un desconegut que amb un amic. (ALT O BAIX)

4) El propòsit. Una cosa és donar una notícia, l’altra manar feines a algú, l’altra demanar un favor, etc. INTENCIÓ OBJECTIVA o SUBJECTIVA

Tot això produirà una diversitat de registres que principalment podem classificar de la manera següent:

formals: cientificotècnic, literari, estàndard
informals: col·loquial i vulgar

https://www.slideshare.net/SlviaMontals/registres-lingstics

Completa una graella com la següent amb les característiques bàsiques dels registres:

FACTORS/REGISTRES	Cientificotècnic	Literari	Estàndard	Col·loquial	Vulgar
GRAU DE FORMALITAT	alt
TEMA		general
CANAL			Escrit / oral preparat
INTENCIÓ				subjectiva
CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES

Enllaç al blog AULA DE CATALÀ

Completa una graella com la següent amb les característiques bàsiques dels registres:

FACTORS/REGISTRES	Cientificotècnic	Literari	Estàndard	Col·loquial	Vulgar
GRAU DE FORMALITAT	alt	alt	mitjà / alt	baix	molt baix
TEMA	especialitzat	general	general / especialitzat	general (quotidià)	general (quotidià)
***CANAL	escrit (oral)	escrit (* oral)	Escrit / oral preparat	oral (escrit)	oral (escrit)
INTENCIÓ	objectiva	subjectiva	objectiva (*text argumentatiu: sublectiva)	subjectiva	subjectiva
CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES	Símbols universals. Paraules monosèmiques: lèxic precís i exacte , Neologismes i lèxic especialitzat.	Recursos literaris, sentit figurat... Característiques pròpies: poesia, narrativa, teatre...	Segueix la normativa i rebutja cultismes i vulgarismes.	Exclamacions, preguntes... oralitat... Generalitzacions, expressivitat, repeticions, frases fetes. Amb gestos..	Vulgarismes, barbarismes, exclamacions, ....

****Alerta!

whatsapp: escrit i col·loquial o vulgar
conferència: oral i cientificotècnic o estàndard

ACTIVITATS EN LÍNIA

VARIETAT ESTÀNDARD

És la que trobarem, sobretot, als mitjans de comunicació social (premsa, ràdio, televisió), a l'ensenyament i en d'altres institucions socials que estiguin a la disposició de tots els ciutadans d'una comunitat lingüística.

Aquesta varietat facilita la comprensió i la comunicació entre parlants de les diverses varietats territorials, generacionals o socials. És una varietat a disposició de tota la comunitat -o, almenys, aspira a ser-ho- i no pas d'un sol grup. Cal no confondre varietat estàndard amb "manera obligatòria d'usar la llengua" per part de tothom.

L’estàndard representa un nivell mitjà que s’allunya dels nivells baixos o informals i també dels elevats o especialitzats. Des d’aquest punt de vista és una modalitat neutra i supradialectal, és a dir, que no hauria de tenir connotacions geogràfiques, socials o generacionals. De fet, quan feim servir l’estàndard és més difícil identificar la procedència del parlant, d’aquí que també se la coneix com a varietat comuna perquè serveix per igual a tots els parlants d’una llengua sigui d’allà on sigui.

Clica i podràs veure un powerpoint sobre la variació lingüística.

Aquí teniu un vídeo "resum" dels tipus de varietats estudiades...

ACTIVITATS

Elegeix: (ORAL)

Segons les característiques de cada parlant tendrem:

varietats funcionals
varietats geogràfiques
varietats socials, geogràfiques i temporals

La variació lingüística pot ser:

funcional i geogràfica
funcional, geogràfica, social i temporal
temporal, geogràfica i social

Segons quina sigui la situació de comunicació tendrem diferents:

dialectes
registres
temes

***socials, geogràfiques i temporals// funcional, geogràfica, social i temporal// registres.

2. Indica si les afirmacions són vertaderes o falses.

1.Les varietats temporals poden ser generacionals o històriques. V
2.La varietat generacional fa referència a la diferència entre els diferents gèneres literaris. F
3.La varietat temporal històrica fa referència a la diferència entre un text sobre història i un text poètic. F
4.L'argot és la parla d'un grup determinat, per tant forma part de les varietats socials. V
5.El factors que determinen els registres són el grau de formalitat, el canal i el tema de què parlem. F
6.Els registres més formals són l'estàndard i el literari. F
7.El registre vulgar és una modalitat del col·loquial però amb menor formalitat, amb expressions vulgars, incorreccions, paraulotes...V

2.Completau amb la informació correcta:

El rossellonès, el català central, l’alguerès i el balear formen el bloc ORIENTAL
El nord-occidental (lleidatà) i el valencià formen el bloc OCCIDENTAL
En quins dialectes existeix la vocal neutra? EN TOTS ELS DEL BLOC ORIENTAL, PERÒ A LES ILLES BALEARS ESTÀ EN POSICIÓ TÒNICA I ÀTONA.
Dir “Jo cante” és propi del DIALECTE VALENCIÀ

3. En aquest mapa marcau els dos blocs dialectals i cadascun dels sis dialectes.

4. Indica a quina varietat geogràfica pertany cada una de les frases següents i escriu les característiques dialectals que hi apareguin:

Jo compr patates a sa botiga. BALEAR
Dia dos del mes de malç de l’an 1980 m’ha pusat a sota’ls uls lu primé númuru del periòdic vangut al món (…) ALGUERÈS
Em donen el barret: me l’emprovi. Al meu cap hi pot pas entrar: hi ha pas espai. Espantat, em posi a cridar. ROSSELLONÈS
Es dematí m’aixec, me bec un tassó de llet i cap a escola amb un peu davant s’altre. BALEAR
Mane a les xiquetes que te porten una manta i li la tires a eixe ase. VALENCIÀ
Este matí he eixit de casa, he comprat dos gallines i ara camine per ací. VALENCIÀ

5. Digues a quin registre pertanyen els textos següents i justifica-ho a partir dels factors i de les seves característiques, dins la graella posterior:

TEXT 1	“Aquestes dues zones són degudes a un tipus de captura de les radiacions còsmiques per part del camp magnètic terrestre anomenat 'ampolla magnètica', el qual no deixa escapar cap partícula ionitzada”.
TEXT 2	“Ei, que la tia és capaça de fotre una trucada al jefe del departament i tot a la merda!”
TEXT 3	“El president del govern va rebre el seu homòleg australià el passat mes de juny al palau de la Moncloa”
TEXT 4	“Vós qui amb el mirar matau, matau-me, sols que em digueu, que més m'estim que em mateu, que viure si no em mirau”