Poema: Princesa Nòrdica (Arnald)

Desapareguda mirada dels teus ulls,
tan dolça, tan immensa...
Vida inert sense tu a la vora,
paraules mudes, escalfor freda...
Camins tallats per aterradors silencis,
pensaments caòtics, desesperada cerca...
Evocadora imatge del somriure tràgic,
identitat perduda, soledat perversa...
Princesa nòrdica de pell bruna...
mira’m als ulls i diguem t’estimo,
sirena mística de ment perduda...
repeteix aquelles paraules
que un cop ja vaig escoltar,
repeteix-les,
busca l’estel que et va enlluernar,
l’encís de la nit d’agost,
i torna’m a dir...
T’estimo.

He triat aquest poema, perquè em pareix molt bonic, i era dels més romàntics que hi havia.



Music Playlist at MixPod.com