Dona'm sa mà, (Maria del Mar Bonet)

Els vidres de pluja ploren,
també plora es roser,
s’arbre fruiter també plora
i jo de plorar no en sé.

Dóna’m sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna’m sa mà amor,
freda de no estimar.

Vós, qui amb so mirar matau,
matau-me sols que em mireu,
que m’estim més que me mateu
que viure si no mirau.

Dóna’m sa mà amor...

Jo mateixa no m’entenc,
ni em pot entendre ningú:
dic que no et vull
i venc sempre morint-me per tu.


Dóna’m sa mà amor...

Es vent se’n duu sa rosada,
sa pols i sa terra des camí,
també se’n duu ses paraules
que em vares dir ahir.

Dóna’m sa mà amor...



Cançó

He triat aquest poema d'amor perquè és el que més m'ha agradat... He posat aqueixa imatge perquè fa referència al títol del poema, que és una parella que es dóna la mà.

Sofia Reynés 2nC