Àmbit cultural:
El govern autònom de la Generalitat, seguint l'obra de la Mancomunitat, du a terme una tasca de normalització en tots els àmbits de la política i la cultura: el català esdevé la llengua oficial de l'Adimistració i dels mitjans de comunicació; l'ensenyament primari esdevé obligatori, gratuït i en català, i la formació de mestres segueix els nous corrents de renovació pedagògica; la indústria editorial s'estabilitza i apareixen nous diaris i revistes.
Àmbit polític:
Malgrat la neutralitat que va mantenir Espanya a la Primera Guerra Mundial, fou una època de gran agitació social i d'inestabilitat política. L'any 1923, el cop d'Estat de Primo de Rivera instaurà una dictadura que va finalitzar el 1930, amb la proclamació de la Segona República (1931-1936). Durant el període republicà, a Catalunya s'instituí la Generalitat i un Estatut d'Autonomia que va permetre recuperar el projecte polític i cultural iniciat pel Noucentisme.
Àmbit lingüístic:
La normativització de la llengua ja és un fet amb l'obra de Pompeu Fabra, i l'Institut d'Estudis Catalans promou la recerca científica i la normalització lingüística.
La literatura dels anys 30 a Catalunya
En el segle XX s'inicia amb una greu crisi del gènere novel·lístic a tot Europa. Aquesta crisi prové de diversos factors, el més important dels quals és, probablement, la difusió d'una premsa que permet conèixer l'actualitat de manera immediata. Això fa que el món de l'art vacil·li i hagi de fer un considerable esforç per resituar-se: la literatura en general, i especialment la novel·la, no té ja la missió de retratar la realitat, sinó que ha de cercar un nou sentit.
D'aquí sorgirà la novel·la psicològica, el gran repte de la qual era mostrar cada vegada millor l'interior dels personatges, el motiu ocult del seu comportament, els meus desitjos i les seves pors... en resum, tot allò que no pot recollir el periodisme.
En aquest sentit, la novel·la s'ha caracteritzat del del seu naixement per un estat de recerca constant. No obstant això, els resultats dels assajos que es fan a les primeres dècades dels segle XX sobre nous models narratius ha prevalgut fins als nostres dies.
Autors com André Gide, Marcel Proust, Franz Kafka, Virginia Woolf, James Joyce... han tengut una influència decisiva sobre la novel·lística no sols europea, sinó de tot el món occidental. En especial, James Joyce, escriptor irlandès en llengua anglesa, introdueix definitivament una innovació clau en la història de la literatura, com és la tècnica del monòleg interior: l'autor pretén comunicar al lector el flux de consciència que es desenvolupa a la ment dels personatges, el curs del pensament.
La novel·la dels anys 30 a Catalunya.
La novel·la havia estat rebutjada pels escriptors noucentistes, els quals veien en aquest gènere un producte comercial d'entreteniment burgès que no s'adeia amb les seves aspiracions de perfecció literària. A partir de 1917, però, es fa palesa la necessitat de la novel·la en un cultura que pretén ser normal. Així doncs, s'inicia una polèmica que, a través de la premsa, aprofundeix en el paper que desenvolupa el gènere novel·lesc en la societat i la cultura. Josep M. de Sagarra publica, l'anys 1925, un article decisiu, com a rèplica a un altre de Carles Riba. La defensa de la novel·la per part de Sagarra obre un període de recuperació de la narrativa catalana.
Dels novel·listes de la generació dels anys 30, destaquen Joan Puig i Ferreter, Carles Soldevila, Miquel Llor, i Josep M. de Sagarra. Joan Puig i Ferreter (1882-1956), que va ser un autor dramàtic d'èxit durant el modernisme, va trobar en la narrativa la via per explorar la seva complexa personalitat. L'obra més important d'aquest autor és Camins de França (1934).
Carles Soldevila.
Carles Soldevila (1892-1967) es llicencià en dret el 1915 i obtingué un plaça a la Mancomunitat, a la qual renuncià per les intromissions de Primo de Rivera. Va dedicar-se tant a la literatura com al periodisme. Les seves col·laboracions en revistes com La Publicitat o Revista de Catalunya li van donar fama, i va dirigir D'ací d'Allà, entre altres publicacions. Durant la Guerra Civil s'exilià a París i no tornà a Catalunya fins a l'any 1942.
Començà la seva producció literària amb un llibre de poemes, Lletanies profanes (1913). Com a narrador, es va donar a conèixer amb L'abrandament (1917), prolongada per Josep Carner i considerada el paradigma de la narrativa noucentista. Aquesta va ser la primera d'un seguit de novel·les que reflecteixen la influència de la narrativa europea del moment, de la qual adopta tècniques com a monòleg interior. A la trilogia Fanny (1929), Eva (1931) i Valentina (1933), desenvolupa una narrativa psicològica que parteix de personatges femenins, i mostra un ideari moral avançat respecte a la seva època. L'altra trilogia de Soldevila és Els anys tèrbols, formada per Moment musical (1936), Bob és a París (1952) i Papers de família (1963). també va escriure algunes obres de teatre.
Aquí pots trobar més informació sobre les seves obres.
Activitat:
1.Realitza un esquema de la seva vida.
2. Llegeix aquest fragment de Fanny
Veiam si podré enfilar-me a la plataforma. Quines empentes i aquesta pudor de llana molla que em fa tant fàstic! Sort que només són cinc minuts...Ara ho entenc! Gràcies a Déu! Estava contrariada, no pas perquè m'interessi gens aquest xicot, però és que em semblava inexplicable la seva conducta...I té:és que no el deixen sortir sinó dos cops la setmana. Encara estudia. I el seu papà, que deu ser un senyoràs amb barba i tot, li diu: "Estàs bé, papà?" I ella acota el cap i respon
- Cerca sinònims i antònims de contrariada, encaparrar-se.
- Enuncia'n el tema.
- Compara aquest text amb l'actualitat.
Miquel Llor.
Miquel Llor (1894-1966) va publicar dues novel·les, Història grisa (1925) i Tàntal (1928), abans d'escriure la seva obra més important, Laura a la ciutat dels Sants (1931), que va obtenir el premi Crexells. En aquesta narració descriu la vida d'uns personatges, pessimistes i torturats, a la ciutat provinciana de Comarquinal, versió fictícia de Vic. L'autor fa una anàlisi crítica i irònica de la hipocresia social que oprimeix els individus i els mena cap a la desesperació. Tot i que Miquel Llor coneixia la narrativa europea contemporània i que va traduir André Gide, la caracterització psicològica dels personatges i la seva condició de marginats tenen més a veure amb Dostoievski. L'espai narratiu és rela, però alhora esdevé simbòlic, ja que reflecteix la trajectòria anímica dels protagonistes.
Després de la guerra va publicar una novel·la, Joc d'infants (1950), i un recull de contes, Tots els contes (1952).
En aquest enllaç es por trobar l'argument de la seva obra més important Laura a la ciutat dels Sants.
Joan Puig i Ferreter.
Joan Puig i Ferreter (1882-1956), partidari d'una novel·la més esqueixada, crítica, plena d'emocions desbordades i de punts de vista arrauxats. Tindrà també el seu públic, aquell que no havia aconseguit a través del teatre, complagut amb el to de confessió que es manifesta en novel·les com Servitud (1926) o El cercle màgic (1929, premi Crexells). De tota manera, la seva obra més perdurables i atractiva és, potser, Camins de França (1934), una mena d'autobiografia que narra els temps de formació i les experiències juvenils: una típica novel·la d'aprenentatge.
Activitats:
Elabora un breu esquema sobre la seva vida.
Cerca les obres més importants d'aquest autor. Ho pots fer a partir de d'aquest enllaç: http://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Puig
El teatre dels anys 30 a Catalunya.
A la dècada dels anys 30, el teatre que triomfava als escenaris catalans era la comèdia burgesa, representada sobretot per Carles Soldevila. També tenia molt d'èxit el teatre d'entreteniment que es feia al Paral·lel de Barcelona. Però, juntament amb aquest teatre comercial, se'n cultivà un altre de caràcter innovador, que criticava la moral burgesa o defensava ideals revolucionaris. El dramaturg més important és Josep Maria de Sagarra.
Josep Maria Sagarra.
Josep Maria Sagarra (1894-1961) era descendent d'una família aristocràtica. Es llicencià en dret i inicià la carrera diplomàtica, que deixà per dedicar-se a la literatura. Autor d'una extensa obra, que comprèn la poesia, la narrativa i el teatre, també es dedicà al periodisme i a la traducció d'autors clàssics europeus. Com a poeta, conreà la poesia lírica, satírica i èpica. Com a narrador, va escriure contes i novel·les, especialment Vida privada, on descriu la decadència de l'aristocràcia.
La poesia dels anys 30 a Catalunya.
Ja hem vist que, en el primer terç dels segle XX, les avantguardes van determinar la trajectòria d'una bona part dels poetes catalans. Però d'altres poetes van explorar camins diferents, seguint la tradició d'un important moviment poètic que va sorgir a França a mitjan segle XIX: el simbolisme. L'obra dels simbolistes i dels seus continuadors, que constitueixen el corrent postsimbolista, va exercir una decisiva influència en la poesia catalana del Noucentisme i dels anys trenta. Els poetes busquen elaborar una poesia pura, perfecta i deslligada de la vida real, en què la bellesa es manifesti en valor simbòlic i la musicalitat de les paraules.
Carles Riba.
Carles Riba (1893-1959) és una figura central en el panorama intel·lectual, literari i polític de la Catalunya del segle XX. Professor, poeta, traductor, crític, prosista..., va excel·lir en tots els camps. Fidel a la República, va haver d'exiliar-se en acabar la guerra, però va tornar el 1943. Ja a Catalunya, es va mantenir fidel al seus principis polítics i nacionals; tot i que les condicions eren molt adverses, Riba va desenvolupar una important tasca intel·lectual i artística dins l'estret món cultural del moment, i esdevingué mestre i referent de tota la generació posterior d'escriptors.
Com a poeta, va seguir el corrent postsimbolista, que va evolucionar cap a la poesia pura. La seva obra mostra una gran perfecció formal. Els seus reculls més importants són: Primer llibre d'Estances, Segon llibre d'Estances, Elegies de Bierville i Salvarge cor.
.
ACTIVITAT: REALITZA UN ESQUEMA GLOBAL, AIXÍ PODRÀS VEURE AMB CLAREDAT COM S'ESTRUCTURA LA LITERATURA DELS ANYS 30.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada