Per què mai té tal encant
com mig oberta una flor?
Per què és tan dolça pel cor
la paraula d’un infant?
Per què l’auba és molt més bella
que el migdia lluminós?
Per què és tot més agradós
quan és encara poncella?
Poncella, esperança, aubada...
sou aquí baix lo millor,
perquè la vall de dolor
no és lloc de cosa acabada.
Opinió personal
He triat aquest poema perquè comença amb la lletra principal del nom de mon pare i perquè quan he vist el títol "Per què" m'ha deixat amb intriga i quan l'he llegit m'ha agradat. A més cada vegada que el poeta fa una pregunta, em fa ganes resoldre-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada