-
- Un dia qualsevol foradaré la terra
- i em faré un clot profund,
- perquè la mort m'arreplegui dempeus,
- reptador, temerari.
- Suportaré tossudament la pluja
- Quiti de mots, em bastarà l'alè
- d'estricte vegetal.
- i clamaré, amb els ulls esbatanats,
- contra els temps venidors
- i llur insaciable corruptela.
- Alliberat de tota turpitud,
- sense seguici d'ombra,
- no giraré mai més el cap
- per mirar enrere.
Aquest poema tracta de un home solitari que no té res a fer en aquesta vida perquè li han llevat el que més volia.
He triat aquest poema perquè m'ha agradat quan l'he vist i perquè està molt poc vist.
es poema es molt guapo!
ResponEliminaMmm, sa foto queda molt bé a n'aquest poema!
ResponEliminaEstà molt bé Joan Albert ;)
ResponElimina