Resum de literatura de postguerra

Des del minut 15...

LITERATURA DE POSTGUERRA


ANYS 40 : dictadura feixista repressió i descatalanització , persecucions a la llengua i senyals d'identitat,. Exili dels intel·lectuals i artistes a Europa i Amèrica. Tot i els anys difícils, la resistència s'organitza de manera clandestina.

ANYS 50: desencís perquè el franquisme s'ha consolidat una dècada més. Al final, impuls de la resistència catalanista.

POESIA

Continua el vessant simbolista de la poesia (poesia pura) :

BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (1913-1938), Mallorca. Influència de Carles Riba i del seu company Espriu, a més de l'Escola Mallorquina. Imitació del foc.

MÀRIUS TORRES (1910-1942): models Baudelaire i Riba, experiència del dolor, llenguatge elaborat.

AGUSTÍ BARTRA: exili França i Mèxic, temes: ésser humà i mitologia.

JOAN VINYOLI: mestratge de Riba, poesia com un exercici quasi religiós i espiritual.

També continua la poesia de tradició avantguardista: JOSEP PALAU I FABRE o JOAN BROSSA: fa poemes visuals

Dos poetes a part, que podríem qualificar de realistes:

SALVADOR ESPRIU: narrador, dramaturd i sobretot poeta. Estudis d'història antiga (Bíblia), egiptologia, mitologia grega... que apareixen a la seva obra. Crea el mite de Sinera (Arenys). La temàtica és la reflexió sobre la mort i també sobre la pàtria. L'estil és molt carregat i ple de referències cultes. Durant la guerra quedà a la resistència interior.

Narrativa: Laia, Ariadna al laberint grotesc

Poesia: Cementiri de Sinera, Mrs.Death, El caminant i el mur, La pell de brau (Sepharad és Espanya, parla sobre la guerra civil), Final del laberint

Teatre: Antígona

JOAN OLIVER (usa el pseudònim de PERE QUART per a la poesia). Escriu teatre (molt crític La fam), narrativa (Contraban) i poesia. Actitud militant durant la guerra, resistència i exili a Xile.

Poesia sintètica, clara (no simbolista), en alguns moment neopopularista, temàtica humorística i sarcàstica, arrelada en el moment i crítica. Les decapitacions, Bestiari.

NARRATIVA

• Continuació de la novel·la psicològica
• realisme objectivista
• experimentació formal

Pere Calders: exili a Mèxic, només fa contes, realisme màgic, fantasia dels fets a partir del distanciament i la versemblança de les situacions, humor i ironia: El primer arlequí, Cròniques de la veritat oculta, Invasió subtil i altres contes.

Llorenç Villalonga.

Josep Pla: es dedica més bé a fer una mena d'assaig o dietaris. El carrer estret, El quadern gris.

Mercè Rodoreda

ANYS 60/ 70

De cada vegada més creació i més resistència, editorials, publicacions i, al final, més permissivitat.

POESIA REALISTA: a partir del mestratge d'Espriu i de Pere Quart: Gabriel Ferrater, Vicent Andrés-Estellés i Miquel Martí i Pol.

NARRATIVA: assaig (Joan Fuster:Nosaltres els valencians) i assaig de noves tècniques narratives i de nous gèneres (narrativa de gènere: Manuel de Pedrolo, per exemple)

TEATRE: absurd (Brossa) , noves companyies, realisme (Belbel)