ESQUEMES BÀSICS DE RODOREDA I VILLALONGA

MERCÈ RODOREDA

VIDA

CARACTERÍSTIQUES DE L'OBRA

Bcn (barri sant Gervasi 1908)- ............... poc temps a escola: autodidacta influència avi: flors i jardí matrimoni amb oncle major (1 fill): desencís vida adulta contes/ revistes: “Clamor”, “Mirada”. Vitalitat creativa: influència Puig i Ferreter Club dels novel·listes: Trabal, Pere IV, C.A.Jordana, Obiols... tertúlies Primeres novel·les abans/durant la guerra exili amb Armand Obiols (Joan Prats) París i Ginebra: cus, pinta... JJFF, contes aïllament, soledat.... retorn: Romanyà de la Selva (Girona)

TEMES: relacions home/dona frustrades: tensió dona víctima trauma sexual: part, maternitat desencís i enyorament del passat (de la infantesa) soledat PERSONATGES: femenins: transformació SÍMBOLS (evolució) flor/ jardí: infantesa, felicitat símbols alats: àngel, colom... aigua: infantesa, purificació casa... etc. específics de cada novel·la. ESTRUCTURA: a excepció de Mirall trencat totes les novel·les tenen un final obert. TÈCNICA: monòleg interior (directe i indirecte), prosa lírica, ingenuïtat, matisos...

OBRES/ ETAPES

JOVENTUT: aprenentatge, pèrdua de l'adolescència, influència amics

Contes novel·les més o menys psicològiques REBUTJADES POSTERIORMENT PER L'AUTORA: Sóc una dona honrada? (1932) tema adulteri, escrit com un diari personal del que hom no pot fugir (1934) una noia se'n va lluny de ca seva per oblidar l'amant (gran i casat) Un dia en la vida d'un home (1934)a partir de la novel·la Hi ha dones que ploren perquè el sol es pon de Francesc Trabal. Una dona és la causa de la infelicitat d'un home. Crim (1936)(influència de la narrativa policíaca de C.A. Jordana) ALOMA(1938, REVISADA EL 1969, PREMI CREXELLS EL 1937) conté ja els temes, símbols... que trobarem en obres posteriors pèrdua de la infantesa símbol flor, jardí, gat Aloma i Robert (familiar)-amor-desamor-desencís (sembla una autobiografia)

MADURESA: exili, pèrdua de la joventut, més interiorització simbòlica

Contes, jocs florals VINT-I-DOS CONTES (1958). Premi Víctor Català 1957 tempteigs tècnics diferents: elegia, tradició, noves formes? Influències de Novalis, V, Woolf, A. Breton LA PLAÇA DEL DIAMANT no obtingué cap premi al quals es presentà EL CARRER DE LES CAMÈLIES premi sant Jordi, Crítica i Ramon Llull Celícia C: òrfena, abandonada al portal d'una torre burgesa sempre insatisfeta: sexualment/ sentimentalment símbol àngel (mort i llibertat), flama (mort), miralls i flors. JARDÍ VORA EL MAR: narrador en primera persona: un hardiner ja vell descripció del que ha vist i viscut Jardí i flors...

VELLESA: més presència del món oníric (metamorfosi)
LA MEVA CRISTINA I ALTRES CONTES: quinze contes evocació, fantasia, incomunicació i absurd tema de la metamorfosi: homes----animals MIRALL TRENCAT: símbols aigua (infantesa, mort i purificació), mirall(vida), foc i rates, jardí (til·ler)... 97 personatges vida de Teresa Valldaura: pas del temps.
A L'ALTRA BANDA DEL MIRALL: món oníric, somni total. mort
VIATGES I FLORS QUANTA, QUANTA GUERRA LA MORT I LA PRIMAVERA

Llorenç Villalonga (Palma,1897-1980) al si d'una família aristocràtica. Fou escriptor i metge psiquiatre. 

• Col·laboracions de premsa en el diari El Día de Palma. (pseudònim Dhey)
• L'any 1936, Villalonga entra a formar part de la Falange Espanyola (influència d'un germà militar),i fa articles clarament propagandístics a favor del règim ien contra del catalanisme. I al cap de poc temps es casa amb Teresa Gelabert i van a viure a Binissalem.
• Acabada la guerra, Villalonga s'instal·là de nou a Palma i inicia una nova etapa literària en què es decanta per una major reflexió, nostàlgia i rememoració d'un món perdut a la manera de Proust. Torna a col·laborar a la premsa.Canvi d'actitud i cert acostament al moviment de resistència cultural i als cercles de la literatura catalana.

OBRA: 15 novel·les + 5 llibres de contes + cinc obres de teatre i més de 1500 articles de premsa. 

• CICLE DE BEARN:  la majoria d'obres escrites abans del 1961, Villalonga  converteix en mite les seves experiències de joventut i, més en general, d'una societat mallorquina en transformació. Hem de destacar la base autobiogràfica de personatges i llocs i sobretot la recurrència de personatges com per exemple don Toni o dona Maria Antònia de Bearn. 
• 1a novel·la fou Mort de Dama (1931) relat sobre la decadència de l'aristocràcia mallorquina. Va rebre fortes crítiques per part d'alguns sectors de la societat mallorquina. 

• Entre el 1934 i el 1936 dirigí la revista Brisas. En aquesta etapa publicà també Fedra (1932), la peça teatral Silvia Ocampo i el començament de Madame Dillon (que no es publicarà fins el 1937). 
• La novel·la de Palmira, 1952 i contes El lledoner de la clastra (1958)
• La seva obra més important és Bearn (en castellà-1956; català-1961), elegia sobre aquells personatges i formes de vida destinats a desaparèixer. Bearn, va ser reescrita i publicada  en versió castellana per discrepàncies amb la correcció d'estil de l'editorial Selecta.

• L'hereva de Donya Obdúlia (1964)
• CICLE FLO LA VIGNE
•  L'àngel rebel 1961 (refeta i publicada el 1974 amb el títol de Flo la Vigne): confrontació del liberalisme humanístic amb el monolitisme de la societat de consum. Una confrontació que, finalment esdevé total rebuig d'aquest darrer:La gran batuda, 1968). 

• D'altres novel·les destacables són Desenllaç a Montlleó (1963), , Les fures (1967), Falses memòries (1967), La Virreyna (1969), El misantrop (1972), Andrea Victrix (1974) i Un estiu a Mallorca (1975). 
• Peces teatrals com Aquil·les o l'impossible (1964) o Faust (versió teatral de Bearn)
• Narracions: Desbarats (1965), narracions meitat costumistes meitat caricaturesques; El lledoner de la clastra