LITERATURA DEL SEGLE XX. EL MODERNISME

(La informació corresponent en el llibre de text la trobaràs entre la pàgina 206 i la 214)

1. INTRODUCCIÓ: (p.207-209)

• Context
• Definició/ Origen/ Objectiu
• Cronologia i etapes
• Tendències:
• Regeneracionisme (o vitalisme)
• Esteticisme (o decadentisme)
• Mitjans de difusió
• Característiques. Conceptes literaris.

2. POESIA MODERNISTA. JOAN MARAGALL (p.209-211)

1. Introducció:
• Diversitat de models i estètiques: parnassianisme, simbolisme i esteticisme, prerafaelitisme, vitalisme i espontaneisme 
• Característiques
2. JOAN MARAGALL
• Biografia
• Concepte poètic "Paraula viva" 
• Poemaris i poemes més destacats
• Característiques de la poesia
• Altres gèneres. 

3. TEATRE MODERNISTA. SANTIAGO RUSIÑOL (p.213-214)

1. Introducció, Dos models/tipus de teatre:
• Regeneracionista o d'idees
• Model: Ibsen
• Característiques
• Autors i obres
• Esteticista o simbolista
• Model: Maeterlink
• Característiques
• Autors i obres
2. SANTIAGO RUSIÑOL
• Biografia
• Obra:
• prosa/ assaig
• teatre

4. NARRATIVA MODERNISTA.VÍCTOR CATALÀ (p.211-213)

1. Introducció:
• dates
• Característiques: 
• personatges (l'heroi/ la multitud)
• paisatges
• simbologia
• estil
• Tipologia:
• rural
• decadentista
2. Algunes obres i autors:
• RAIMON CASELLAS: Els sots feréstecs
• JOSEP POUS I PAGÈS: La vida i la mort d'en Jordi Fraginals 
• PRUDENCI BERTRANA: Josafat
• SALVADOR GALMÉS
• JOAQUIM RUYRA
3. "VÍCTOR CATALÀ" 
• Biografia
• Obres:
• Solitud 

1. INTRODUCCIÓ: 

• Context: FINAL SEGLE XIX-PRINCIPI SEGLE XX: 
• Augmenta el poder de la burgesia
• Apareix la classe social proletària (èxode a les ciutats)
• Espanya-> pèrdues colonials
• Investigacions i avanços científics
• CONSEQÜÈNCIES: 
• Comença a desconfiar-se de la raó.
• Es reclama poder---> nacionalisme
• Inestabilitat política (queixes/ anarquisme/ lluites obreres)

• Definició/ Origen/ Objectiu:

• MOVIMENT CULTURAL I ESTÈTIC A NIVELL EUROPEU ENTRE EL CANVI DE SEGLE XIX-XX QUE AFECTA TOTA LA DIVERSITAT ARTÍSTICA I QUE CERCA L'ORIGINALITAT, LA MODERNITAT, LA LLIBERTAT A TRAVÉS DE LA CONDENSACIÓ D'ESTÈTIQUES DIVERSES. 
• A PART DE "MODERNISME" ES DIU "ART NOUVEAU", "ART LIBERTY", "MODERN STYLE", "JUGENDSTIL", "SEZESSION"... 
• ORIGEN---> OPOSICIÓ AL REALISME I RACIONALISME I RECERCA DE LA RUPTURA AMB EL PASSAT (AMB EL QUAL ESTAN DESCONTENTS)

Ruta modernista per Barcelona

PALMA MODERNISTA

• Cronologia i etapes: es diu que el MODERNISME LITERARI català s'inicia el 1892 i acaba el 1911. 
• 1892: 
• PRIMERA FESTA MODERNISTA DE SITGES
• ARTICLE DE JAUME BROSSA A LA REVISTA "L'AVENÇ": "VIURE DEL PASSAT")
• 1911: MORT DE JOAN MARAGAL

• ETAPES: 
1. EL PRIMER DECENNI PER BÉ QUE L'ETAPA MOSTRA LA SEVA CARA MÉS COMBATIVA (I ACTIVA) -REVISTES, FESTES, ARTICLES...- L'ESTÈTICA ÉS MÉS SIMBOLISTA I LA CREACIÓ LITERÀRIA SE CENTRA ESPECIALMENT EN LA POESIA I EL TEATRE. 
2. EN EL DARRER DECENNI EL MODERNISME JA HA ARRELAT: ES CONREA MÉS UN MODEL VITALISTA I ÉS EL MOMENT DE CREACIÓ DE LES GRANS NOVEL·LES MODERNISTES. 

• Tendències:
• Regeneracionisme (o vitalisme): es defensa la idea que l'ART pot educar i regenerar la societat que no agrada, la idea de lluita. Els models serien les idees de Nietszche i, en literatura, Ibsen.
• Esteticisme (o decadentisme): la realitat no agrada, per tant no queda més remei que evadir-se i això es pot aconseguir a través de l'art. Es defensa la idea de "L'ART PER L'ART": l'art és vàlid per ell mateix sense tenir cap altre objectiu ni pretendre educar la societat. Els models serien les estètiques  de Maeterlinck, Baudelaire...

• Mitjans de difusió: el modernisme es va fomentar, difondre i unir a través de revistes culturals i de les festes modernistes.
• REVISTES: 
• "L'Avenç" (que endega la campanya ortogràfica)
• "Catalònia" (revista molt nacionalista)
• "Joventut"
• "Pèl i ploma" 
• "Els quatre gats"

• Les festes modernistes. Varen ser unes trobades culturals organitzades per Santiago Rusiñol a la seva casa de Sitges, el "Cau ferrat". En elles es llegien poemes, es feien representacions teatrals, s'exposaven quadres...
• 1892: exposició de Santiago Rusiñol i Ramon Casas
• 1893: inauguració del Cau Ferrat. Discurs de Santiago Rusiñol. I representació de l'obra teatral La intrusa de Maeterlink.
• 1894: Es feren lectures poètiques
• [LECTURA D'UN FRAGMENT DEL DISCURS DE SANTIAGO RUSIÑOL]

• Altres (dues més): 1897: representació de l'òpera "La fada"

• Característiques. Conceptes literaris:
• Recerca de l'ART TOTAL o SÍNTESI: els artistes defensen la idea d'una obra d'art total,completa i en què els límits de gèneres o d'arts són trencats... Per això intentaren englobar totes les arts en una mateixa (per exemple Gaudí dissenya no només l'arquitectura, sinó també la decoració, el mobiliari... dels seus edificis), d'aquí que l'òpera fos el gènere per excel·lència perquè unia música-text-decorat-vestuari... Moltes d'artistes són polifacètics (Rusiñol, Víctor Català...)
• Gran creació cultural:
• Música: Orfeó Català, Enric Morera, Wagner...
• Pintura: Rusiñol, Mir, Casas
• Escultura: A. Llimona
• Arquitectura: Domènech i Montaner, Gaudí, Puig i Cadafalch...
• Defensen la LLIBERTAT CREATIVA de cada artista.
• L'ARTISTA MODERNISTA és un ésser incomprès, solitari, enfrontat a la societat (que no li agrada i que rebutja), oposat a aquest món i lliure per davant tot. És reconegut com un "bohemi" i explota aquesta estètica (bohèmia daurada/ bohèmia negra)

• Davant aquesta societat que rebutja té dues opcions: comprometre's i lluitar per millorar-la o evadir-se.
• La TÈCNICA, que recull estètiques diverses, és sempre subjectiva, a base de descripcions minucioses i impressionistes. 
• Aquesta descripció cerca sempre la SINCERITAT i el VERISME; per això les obres estan tenyides sempre de subjectivitat.

2. POESIA MODERNISTA. JOAN MARAGALL

1. Introducció:
• Diversitat de models i estètiques: parnassianisme, simbolisme i esteticisme, prerafaelitisme, vitalisme i espontaneisme. 

La poesia modernista es caracteritza per reunir i influir-se de diferents tendències estètiques europees. Totes elles, però, coincideixen amb el rebuig del materialisme i amb la recerca de l'espiritualitat, la inspiració, l'emoció, la sinceritat i la facilitat de la llengua usada (a diferència de la poesia jocfloralesca)

Alguns dels models seguits són: 

• Simbolisme i Esteticisme: per al Simbolisme, la vertadera realitat és l'espiritual i s'hi pot arribar a través dels símbols i les suggestions. La poesia, per tant, serà considerada una art només per a escollits. Una derivació d'aquest moviment dels estats anímics és el Decadentisme, en què l'espiritualitat apareix en forma de desencís, apatia, tristesa; seria l'"spleen" de Baudelaire i s'oposaria al Positivisme anterior.

CORRESPONDÈNCIES (Baudelaire)

La Natura és un temple on uns pilars vivents

Deixen, de tant en tant, sortir obscures paraules;

L’home hi passa a través d’una selva de símbols

Que l’observen amb uns esguards familiars.

Com llargues ressonàncies que de lluny es confonen

En una tenebrosa i profunda unitat,

Immensa com la nit i com la claredat,

Tots els sons, els perfums i els colors es responen.

Hi ha perfums que són frescs com el cutis dels nens,

Dolços com oboès, verds com les praderies,

-I d’altres, corromputs, opulents, triomfants,

Tenen l’expansió de coses infinites,

Com l’ambre, el benjuí, l’olíban i l’almesc,

Que canten els transports dels sentits i de l’ànima.

• Prerafaelitisme: aquest moviment també defensa la idea de l'art per l'art i es representen idealitzacions de l'edat mitjana, cavallers i dames, fades... com si es tractàs d'una religió. A partir d'aquí, la imatge de la dona és una dama pura i innocent, una donna angelicatta. 

• Vitalisme i espontaneïtat: aquest moviment, que parteix de la ideologia Nietzcheana, defensa la lluita, la rebel·lió, la llibertat individual i la superació d'obstacles de de la individualitat. 
• Parnassianisme: se cerca la  perfecció formal i se segueixen uns criteris clàssics. Es tracta d'un estil decoratiu, colorista, carregat d'exotisme, comparacions... Aquest moviment influirà sobretot en el moviment posterior, el Noucentisme, i en l'Escola Mallorquina. 

• JOAN MARAGALL

• Biografia: 
• Barcelona, 1860-1911 (final del Modernisme)
• Fill d'un empresari del món tèxtil, no vol seguir el negoci. 
• Estudià dret.
• Serà un artista polifacètic: músic i gran coneixedor d'idiomes (alemany, grec...)
• Va participar en els Jocs florals i va obtenir alguns premis i el 1904 fou nomenat Mestre en Gai Saber.
• Col·laborà amb articles de caire literari i polític en premsa (en alguns va defensar els atemptats de la Setmana Tràgica) i va fer tasca de traducció d'autors al català. Per exemple, va ser l'introductor de la figura de Nietzsche a Espanya. 
• Va ser guia i model del moviment més regeneracionista. 

• Concepte poètic "Paraula viva" 

La "Paraula viva" és la seva ideologia poètica, que presenta en dos assajos: Elogi de la paraula (1903) i Elogi de la poesia (1907) i que exemplifica en poemes com "L'oda infinita"

Per a ell la poesia era fruit de la creació espontània, de la inspiració autèntica del poeta que amb els poemes transmetia emocions internes, de manera sincera. Considerava que la poesia no s'havia de regir per normes mètriques i no havia de ser modificada un cop creada. 


Fragment de l'ELOGI DE LA PARAULA de Joan Maragall
 "...jo crec que la paraula és la cosa més meravellosa d’aquest món perquè en ella s’abracen i es confonen tota la meravella corporal i tota la meravella espiritual de la Naturalesa. (...) Mireu l’home silenciós encara, i us semblarà un ésser animal més o menys perfecte que els altres. Però poc a poc les seves faccions van animant-se, un començament d’expressió il·lumina els seus ulls d’una llum espiritual, els seus llavis es mouen... Havent-hi en la paraula tot el misteri i tota la llum del món, hauríem de parlar com encantats, com enlluernats. Perquè no hi ha mot, per ínfima cosa que ens representi, que no hagi nascut en una llum d’inspiració... (...) Recordo una nit, a l’altra banda del Pirineu, en “aquelles mountines que tan hautes sount,” que sortí de la fosca una nena que captava amb veu de fada. Vaig demanar-li que em digués quelcom en la seva llengua pròpia, i ella, tota admirada, signà el cel estrellat, i féu només així: “Lis esteles..” i em semblà que també això era parlar". 15-X-1903 

• Poemaris i poemes més destacats:

Quan es va casar el 1891, els amics, entre ells el crític Yxart, li regalaren una edició de les seves obres: Poesies originals i traduccions. A part d'aquesta edició, podem parlar de cinc altres reculls poètics: 

1. Poesies: recull poemes iniciàtics, alguns d'ells publicats abans en premsa (per exemple "L'oda infinita" que havia sortit a "La il·lustració catalana", "La vaca cega" (TEXT 2 PÀGINA 223), "Excelsior", "Paternal", "En la mort d'un jove"
2. Visions i cants: en aquest poemari es recullen llegendes i biografies de personatges (per exemple la primera versió de "El comte Arnau") i poemes que seran musicats, cants, himnes... ("La sardana", "El cant de la senyera"). També hi podem trobar els "Tres cants de guerra": "Els Adéus", "Oda a Espanya" (TEXT 1 PÀGINA 222) i "Cant del retorn", poemes que il·lustren la pèrdua de les colònies (Cuba i Filipines), de manera molt crítica
3. Les Disperses: en aquest recull hi ha poemes propis de diferents èpoques i, a més, nou poemes traduïts de Goethe.
4. Enllà. En aquest poemari apareix una segona versió del poema "El comte Arnau"
5. Seqüències. Hi inclou "Oda nova a Barcelona", la tercera part de "El comte Arnau" i el "Cant espiritual", una conversa del poeta amb Déu mostrant el desencís per l'existència, però reafirmant la convicció cristiana. 

La vaca cega (TAMBÉ PÀGINA 223)

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d’esma pel camí de l’aigua,

se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre

se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el ferm posat d’altres vegades

ni amb ses companyes, no, ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

pel silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l’esquellot, mentre pasturen

l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica

i recula afrontada… Però torna,

i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, l’embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; parpelleja

damunt les mortes nines i se’n torna

orfe de llum sota el sol que crema,

vacil·lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua.

LA VACA CEGA

EXCELSIOR

EN LA MORT D'UN JOVE

ODA A ESPANYA 

EL CANT DE LA SENYERA

• Característiques de la poesia: espontaneïtat creativa,  actitud optimista i vitalista, poesia fàcil i directa, ús dels temes que ja eren tradició: naturalesa i paisatge, món de les llegendes i tradicions, la pàtria, la fe i l'amor...

• Altres gèneres: ja hem comentat que Maragall va escriure també assajos ("Elogi de la paraula", "Elogi de la poesia"); articles d'opinió de caire polític i literari en premsa (a "L'Avenç", "La il·lustració catalana", "Diario de Barcelona", del qual fou secretari de redacció); va fer traduccions en català de textos i obres de Nietzche, NOvalis, Goethe, Wagner, Homer...; i és autor d'una obra teatral, Nausica, obra versificada d'un episodi de l'Odissea.

I per acabar, aquí tens una auca sobre Joan MARAGALL



3. TEATRE MODERNISTA. SANTIAGO RUSIÑOL

• Introducció. Dos models/tipus de teatre:

• Regeneracionista o d'idees: teatre de contingut, cerca defensar unes idees i millorar la societat. 
• Model: Henrik IBSEN, dramaturg noruec creador d'obres com Un enemic del poble (1893) o La casa de nines.

(a partir del minut 2)

• Característiques: 
• retrata el conflicte entre l'individu i la societat
• escenifica conflictes i problemes socials i laborals
• té una finalitat ideològica: defensa de la llibertat, la veritat...
• il·lustra de manera realista i naturalista el món del moment, per tant, es persegueix la versemblança
• Aquest teatre té una derivació més extrema en el teatre marginal i dels baixos fons, amb l'autor JULI VALLMITJANA.
• Autors i obres:
• IGNASI IGLÉSIAS: El cor del poble (sobre conflictes obrers), Els vells, Les garses (enfronta treballadors i ganduls). Algunes de les seves obres foren qualificades d'escandaloses i immorals: L'argolla (sobre una relació incestuosa entre germans) o Fructidor (la relació d'una dona i el seu amant). Va ser un autor molt combatiu respecte a les convencions socials i morals i defensà els drets dels treballadors a través de les seves obres. 
• PUIG I FERRETER: Aigües encantades (oposa el món de la tradició i la ignorància de la massa social amb el progrés aportat pel personatge principal). Així enfronta: individu/ massa,modernitat/ tradició, raó/superstició, ciència/ignorància, ... (FRAGMENT PÀGINA 250 i EXPOSICIÓ ORAL)

• Esteticista o simbolista: es defensa un teatre més ideal, decadentista, il·lustració de l'art per l'art. 
• Model: Maurice MAETERLINCK, autor belga que creà obres com La Intrusa (representada en la segona festa modernista)
• Característiques:
• pretén commoure, emocionar..
• Els elements principals són les suggestions i els símbols 
• Els personatges són molt espirituals, tristos, idealistes...
• Es tracta d'obres breus i amb poc argument, poca acció.
• El més important és l'escenografia (clarobscurs, constrats de llums, ambients, silencis...
• Els personatges són plans, immòbils i no evolucionen, com si fossin fantasmes. 
• Autors i obres:
• ADRIÀ GUAL (director del "Teatre íntim" i creador de l'Escola d'Art Dramàtic). Va escriure moltíssimes obres (Nocturn, Silenci, Misteri de dolor...) i algunes d'infantils (Blancaflor)

(primers minuts)

• SANTIAGO RUSIÑOL

• Barcelona 1861-1931 (mor pintant als jardins d'Aranjuez)
• artista polifacètic: pintor; autor de narrativa,assaig, teatre; activista cultural (organitza les Festes Modernistes)

• Hereu d'uns fabricants tèxtils s'interessà més per la vida bohèmia de l'artista.
• Visità París i s'endinsà dins el món dels impressionistes... 

Quadre de Santiago Rusiñol del Calvari de Pollença

• A ca seva, el Cau Ferrat, a Sitges, organitzà les festes modernistes.
• Assistia assíduament a les tertúlies modernistes a "Els quatre gats"

• Obra:
• assaig: L'illa de la calma (1913)
• prosa: L'auca del senyor Esteve (1907), obra narrativa de caire costumista, que deu anys després versionarà en teatre. 
• teatre: 
• Obres més simbolistes:
• L'alegria que passa (1898): obra musical (música de Morera) en un acte, protagonitzada per uns artistes de circ que van a dur l'alegria, l'art, l'espiritualitat a un poble, la gent del qual només valora el materialisme...
• Cigales i formigues (1901): oposa el món dels bohemis (artistes, les "cigales") al dels treballadors (burgesos, les "formigues"), basant-se en la coneguda faula de "La cigala i la formiga". 
• El jardí abandonat (1900)
• L'auca del senyor Esteve (1917): Ramonet s'enfronta als seus antecessors perquè no vol seguir el negoci familiar (de botiga de teles) i vol ser artista. [Lectura fragment pàgina 229]

AUCA DE SANTIAGO RUSIÑOL

4. NARRATIVA MODERNISTA.VÍCTOR CATALÀ

1. Introducció:
• DATES: com sabem, la novel·la és el gènere més tardà. A més, els fonaments del modernisme (amb la seva vessant simbòlica i idealista) no ajudaven gaire a retratar les realitats de la novel·la. Tot i així, amb el canvi de segle es començaran a publicar obres gràcies a l'impuls de revistes (moltes es publiquen en fascicles: Solitud es publicarà a la revista "Joventut") i de l'aparició d'editorials i de públic lector. 
• La primera novel·la publicada és Els sots feréstecs (1901) i la que clou el període és La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (1912).
• S'escriuran molts de contes (en un text breu és més fàcil condensar totes les idees) i la majoria d'autors s'iniciaran en aquest subgènere.

• Característiques: 
• PERSONATGES (l'heroi/ la multitud)
• L'HEROI: sempre és un personatge solitari i idealista que s'ha d'enfrontar a la realitat que l'envolta, sigui la naturalesa, sigui la societat... que li impedeixen realitzar-se. Seria la personificació de l'artista modernista, que ja hem vist. 
• Personatges "tipus": 
• la MULTITUD: la "massa" apareix com un personatge col·lectiu que s'oposa al camí de l'heroi. 
• la BAGASSA: en algunes obres apareix el personatge de la "femme fatale", una prostituta que mena el protagonista cap a un camí tràgic i decadent. Per exemple, apareix a Josafat (Fineta) o a Els sots feréstecs (la "Roda-soques")
• PAISATGES: la naturalesa és descrita amb detall perquè reflecteix l'estat anímic dels personatges i actua com a símbol 
• SIMBOLOGIA. El simbolisme és present en tot moment, sigui amb els espais, amb els personatges, amb els títols ("Solitud", "Els sots feréstecs")... Per exemple, la Bèstia i la Bella (Ànima-Mila)
• ESTIL: 
• s'aprofundeix molt en la psicologia dels personatges (i el narrador sempre mostra la seva subjectivitat).
• el llenguatge emprat, sobretot en les novel·les rurals, seria un estil molt dialectalitzant, ple de frases fetes, allunyat volgudament de la parla ciutadana: el que anomenam "estil mascle".

• TIPUS: hi ha dos corrents 
• NOVEL·LA RURAL: es retrata el món de la pagesia, de la natura com un espai simbòlic negatiu, hostil, salvatge, agressiu i tràgic, al qual s'enfronta el protagonista. Per exemple a Solitud, Els sots feréstecs o La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. 
• NOVEL·LA DECADENTISTA: els personatges són individus inadaptats, marginals, al marge de l'escàndol, amb conflictes interns, carregats de frustració... i s'ambienta en general a la ciutat. Per exemple a Josafat.

2. Algunes obres i autors: 

• RAIMON CASELLAS: Els sots feréstecs (1901)

• 1855-1910
• Narrador i crític d'art a "La veu de Catalunya" o "La Vanguardia"
• Escriu narracions breus: Les multituds (on presenta el comportament agressiu de la massa social enfront de l'individu protagonista)
• Els sots feréstecs (1901) és la primera novel·la modernista i va ser publicada en fascicles a "La Veu de Catalunya".En ella mossèn Llàtzer intenta conduir pel bon camí els habitants del llogaret on l'han enviat. En aquest text els habitants, que anomena "bosquerols",són la personificació del medi obscur, opressor, feréstec. 

[FOTOCÒPIA 1: INFORMACIÓ + FRAGMENT DEL TEXT]

• PRUDENCI BERTRANA: Josafat (1906)
• 1864-1941
• Fill d'una família benestant, es dedicarà a la pintura, a l'escriptura i al periodisme. 
• A part de teatre, escriurà narracions breus (Proses Bàrbares) i novel·les ( Jo! Memòries d'un metge filòsof)
• Hem de destacar Josafat, "nouvelle" decadentista ambientada íntegrament en les golfes de la catedral de Girona, i que recrea el mite de la bella i la bèstia. El protagonista és Josafat, un campaner d'aparença animalitzada que se sent temptat per una prostituta (Fineta). 

(fins al minut 1.25)

[FOTOCÒPIA 1: INFORMACIÓ + FRAGMENT DEL TEXT]

• JOSEP POUS I PAGÈS: La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (1912)
• Josep Pous i Pagès ( 1873-1952)
• L'autor era el típic artista modernista: es dedicà a la medicina, el periodisme, la narrativa (novel·la i narrativa breu), el teatre (unes trenta obres, sobretot drames)...
• va dirigir la Institució de les Lletres catalanes i presidí l'Ateneu Barcelonès. 
• Escriu en premsa a "El poble català" o "La veu de Catalunya"
• Polític d'esquerres, després de la Guerra Civil es va haver d'exiliar a Mèxic fins al 1944
• l'heroi Jordi Fraginals és un individu que s'ha d'enfrontar a
• la tradició familiar (anava destinat a ser capellà, però no ho vol ser)
• el medi (un incendi li destrueix les seves terres)
• el destí (ha de lluitar contra una malaltia mortal)
• En aquesta obra hi ha gran aprofundiment en la psicologia dels personatges

[FOTOCÒPIA3: INFORMACIÓ + FRAGMENT DEL TEXT]

• SALVADOR GALMÉS
• Sant Llorenç des Cardessar, 1876-1951. 
• Fou advocat, sacerdot i l'editor de l'obra completa de Ramon Llull
• Destacà també com a narrador i traductor
• Participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana i ajudà mossèn Alcover en l'elaboració del Diccionari. 
• Va escriure una novel·la (Flor de Card, 1910) i diversos contes breus ("nouvelles"), dels quals podem destacar: 
• Negrures (premiat als Jocs florals de 1908)
• La dida (premiat als Jocs florals de 1923)
• Garriguer d'Infern (1925)
• etc.
• Influït pel naturalisme i el costumisme, podem dir que les seves obres recreen el model de la narrativa rural. En elles, els impulsos i les passions elementals i primàries dels personatges, els aboquen acap a unafatalitat tràfica. 
• El seu llenguatge és expressiu i riu. 

[FOTOCÒPIA 4: INFORMACIÓ + FRAGMENT DEL TEXT
 + TEXT 7 PÀGINA 228]

• JOAQUIM RUYRA
• 1858-1939
• En les seves obres la natura apareix sempre com una entitat positiva, cosa que l'allunya de la resta d'escriptors. 
• Només és autor de 15 contes: Marines i boscatges (1903), reeditats posteriorment com a Pinya de rosa. En ells retrata per una part escenaris mariners i per altra el món de la pagesia. Es basa en la psicologia dels personatges. 

• "VÍCTOR CATALÀ" 
• Biografia:

AUCA DE VÍCTOR CATALÀ

• Caterina Albert i Paradís va néixer a l'Escala el 1869 i va morir el 1966
• Filla d'una família de propietaris rurals
• Estudia idiomes (italià, francès), música, ...
• Artista polifacètica i autodidacta: narradora, poetessa, dramaturga, escultora i pintora. 
• El 1898 rep un premi als Jocs Florals d'Olot pel monòleg "La Infanticida", però arran de l'escàndol que causà, passarà a signar les seves obres amb el nom de "Víctor Català". 
• Quan escriu en premsa signa amb el nom "Virgili Alacseal" ("L'Escala" en revés)

Vídeo sobre Víctor Català, dona avançada al seu temps. 

• Obres:
• Reculls de contes: 
• Drames rurals (1902):  recull de contes breus situats en el medi rural. 
• Ombrívoles (1904)
• Caires vius (1907)

• Solitud (1905): la protagonista, Mila, una dona insatisfeta que cerca la correspondència amorosa i la projecció del seu esperit maternal, s'enfronta al seu entorn (medi, Ànima...). 
• Mila representa l'heroi modernista.
• Altres personatges són el pastor (imatge bona i positiva, saviesa de la terra), l'Ànima (l'oponent, imatge de la dolentia, l'animalitat), Matias (el seu marit, que la deixa abandonada). 
• Aquesta obra serà publicada en 18 fascicles independents en la revista "Joventut"
• Novel·la rural: usa l'estil "mascle" (frases fetes, col·loquialismes...)

• Obres posteriors a l'etapa modernista:
• Contrallums (1930)
• Un film (3000 metres) (1919)
• Vida mòlta (1950)

[TEXT 5 I 6 PÀGINES 226 I 227 + FOTOCÒPIA 2: INFORMACIÓ + FRAGMENT DEL TEXT] 

• En el següent enllaç podràs ampliar informació sobre l'autora i la seva obra. NO deixis de fer-hi una ullada!
• --> INFORMACIÓ, TEXTOS, COMENTARIS...

REPÀS DEL MOVIMENT: 

(a partir del minut 15:00)