VARIACIÓ LINGÜÍSTICA (repàs) I SOCIOLINGÜÍSTICA

Les llengües no es parlen ni s’escriuen sempre de manera uniforme: no és igual la llengua d’ara que la de fa 500 anys, no coincideix la forma d’expressar-se d’un jove amb la d’un vell, la parla d’un mallorquí és diferent en alguns aspectes a la d’un menorquí o a la d’un valencià, és diferent la manera de parlar dels metges que la dels advocats; no és igual parlar amb un amic que amb una persona desconeguda.Totes les llengües estan sotmeses a variacions que podem agrupar en dos tipus, a més de l'estàndard:

A. Segons els parlants			B. Segons la situació comunicativa	VARIETAT ESTÀNDARD
Variació dialectal			Variació funcional
GEOGRÀFIQUES Diatòpiques (ON?)	Temporals DIACRÒNIQUES (QUAN?)	Socials Diastràtiques (QUI?)	Diafàsiques o REGISTRES

A. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA SEGONS EL PARLANT: tendrem les VARIETATS DIALECTALS

GEOGRÀFIQUES O DIATÒPIQUES (depenen de l’àrea geogràfica del parlant). Podem agrupar els anomentats dialectes en dos grans blocs i 6 grans dialectes.

BLOC ORIENTAL				BLOC OCCIDENTAL
Vocal neutra la i del grup ix no sona (caixa)				No vocal neutra .la i del grup ix sona (caIxa)
CENTRAL	BALEAR	ROSSELLONÈS	ALGUERÈS	LLEIDATÀ	VALENCIÀ
Jo cant[u]	Jo cant	jo canti	jo cant	jo canto	jo cante

Jo ara cant
Jo ara canto [pronunciat U]
Jo ara canti
Jo ara cante




TEMPORALS O DIACRÒNIQUES, també anomenats cronolectes (segons l’època o segons l’edat dels parlants). Són les que depenen del factor temporal. Poden ser:

• HISTÒRIQUES: són observables quan comparam documents d’èpoques diferents, ja que a llarg de la història una llengua ha sofert una evolució.
• GENERACIONALS: tot i que no hi ha un salt cronològic tan gran com en el cas de les històriques, es pot veure l’evolució de l’idioma en comparar la parla dels avis i la dels néts.

SOCIALS O DIASTRÀTIQUES també anomenades SOCIOLECTES Són les que caracteritzen determinats grups socials. És a dir, la diferent manera de parlar segons   el sexe, l'entorn (camp/ciutat), el nivell d'instrucció, la classe social, la feina... Dins   aquest tipus de varietat hem de caracteritzar l’ARGOT (la parla privada d’un grup social determinat. És un llenguatge “hermètic” que només és entenedor per a la gent d’aquell grup. Seria el propi de sectors marginals de la societat: drogoaddictes, delinqüents... i per extensió l'argot juvenil, etc.) 

B. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA SEGONS LA SITUACIÓ COMUNICATIVA tendrem els diferents REGISTRES o VARIETATS FUNCIONALS o DIAFÀSIQUES. Usarem un registre o un altre segons els següents factors: el tema , la intenció, el canal i el grau de formalitat. I així distingim els registres següents:

Cientificotècnic

Literari

Estàndard

col·loquial

Vulgar

TEMA 1 i 2 VARIACIÓ LINGÜÍSTICA I ESTÀNDARD. REGISTRES

TEMA 3 i 4 VARIACIÓ GEOGRÀFICA. PÀGINES 70-71 I 94-95.

Exercicis orals 3 p.71/ Fotocòpia de pràctica (+ música)/ Exercicis escrits: 4 p.95 i 7 i 8 p.100

TEMA 5 VARIACIÓ SOCIAL PÀGINES 118

Exercicis orals: 3 i 4 p.118 i 7 p.124/ Escrit: 6 p.124

TEMA 6 VARIACIÓ TEMPORAL PÀGINES 142-143

Exercicis orals: 3 p.143/ Escrit: 7 p.148

                                 SOCIOLINGÜÍSTICA

CONTACTE DE LLENGÜES. CONCEPTES BÀSICS P.167.

• BILINGÜISME: és l´ús de dues llengües (o més--→ multilingüisme o plurilingüisme) per part d'un individu, un territori o un grup social. Per tant hi ha tres tipus de bilingüisme:
  • geogràfic
  • individual
  • social (és utòpic. Amaga realment un conflicte lingüístic)
• DIGLÒSSIA: és l'ús de dues llengües per a nivells diferents. Per exemple quan durant la Decadència s'emprava el castellà per a usos cultes i el català per al poble; o el temps del llatí clàssic i llatí vulgar
• CONFLICTE LINGÜÍSTIC: és una situació de lluita/ oposició entre dues llengües que es disputen els diferents àmbits d'ús La llengua que està en retrocés s'anomena llengua minoritzada (no confondre amb llengua minoritària, que vol dir que té pocs parlants i no sempre coincideixen). Les dues solucions d'aquesta situació són:
  • Substitució lingüística
  • Normalització lingüística
  • ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES: positives (lleialtat) o negatives (autoodi o rebuig)
    • PREJUDICIS LINGÜÍSTICS: idees preconcebudes (no científiques) sobre les llengües. Per exemple dir que hi ha llengües rares, fàcils, modernes i antigues...

Exercicis oral:4 p.167/ Escrit: 7 p.172

NORMATIVITZACIÓ LINGÜÍSTICA P.190

Cal distingir entre NORMATIVITZACIÓ ( fer normes) i NORMALITZACIÓ (fer normal l'ús d'una llengua). La normativització és la primera fase perquè es pugui normalitzar una llengua.

El gran artífex de la NORMATIVITZACIÓ de la llengua fou Pompeu Fabra que publicà l'any 1913 les Normes Ortogràfiques. Hem deparlar també de mossèn Alcover, que va promoure el I Congrés Internacional de la llengua catalana i va fer el Diccionari Català-Valencià-Balear i de la tasca de l'Institut d'.Estudis Catalans.

Ja acabada la dictadura franquista podem dir que s'inicia el període de NORMALITZACIÓ gràcies a lleis com la Costitució Espanyola i els Estatuts d'Autonomia (que aprovaven el català com a llengua pròpia i oficial -juntament amb el castellà- en el nostre territori) i posteriorment La Llei de Normalització Lingüística, aprovada el 1986. I també a l'extensió de la llengua catalana a l'ensenyament, els mitjans de comunicació, etc.

• Oral 7 p196/ Exercicis escrits 1,3 P.191

MARC LEGAL. p.220

• Explica clarament els conceptes de LLENGUA OFICIAL I LLENGUA COOFICIAL.
• Llengua oficial: llengua "legal", la que l'Estat promou com a primera, la de l'administració, el govern... L'idioma de referència en les relacions entre l'administració i els ciutadans. 
• Llengua cooficial: llengua que comparteix oficialitat amb una altra. A les Illes Balears, per exemple, el català i el castellà són cooficials. 

• Situació legal: 
• Estat Espanyol segueix el model d'AUTONOMIA LINGÜÍSTICA perquè una llengua (el castellà) és oficial a tot l'Estat i unes altres (gallec, euskera, català) són oficials als seus territoris, de manera que a aquests llocs comparteixen l'oficialitat amb el castellà. 

• Anomena les tres lleis bàsiques que regeixen el nostre marc legal. De què tracta cada una?
• Constitució Espanyola (1978): castellà oficial i les altres cooficials segon els seus estatuts.
• Estatut d'Autonomia (1983): català llengua pròpia i cooficial amb el castellà
• Llei de Normalització Lingüística (1986): estableix el marc legal per normalitzar la llengua e l'administració, els mitjans de comunicació i l'ensenyament. 
• SITUACIÓ ACTUAL DE LA LLENGUA CATALANA. Comenta si penses que la llengua catalana està totalment normalitzada i per què.
• Població? Immigració? Ciutat? A la costa?
• Ensenyament? En quins nivells? 
• Administració? 
• Jutjats?
• Hospitals? 
• Mitjans de comunicació? Televisió? Ràdio? Premsa diària? Revistes? 
• Llibres, còmics, ...
• Cinema? 
• Teatre?
• Música?
• Botigues i grans magatzems? Lloc? Zones?

Exercicis oral 6.p221/ escrit 8 p.220

ACTIVITATS DE VARIACIÓ LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA

EQUIP ……..……………………….…………..……………………….…PUNTS: MÀXIM 50
3 punts a l'equip més ràpid
2 al segon en rapidesa
1 punt al tercer més ràpid

3 punts directes per coordinació, col·laboració i interès als equips en què tots els membres demostrin aquestes actituds.

1. Indica a quina varietat geogràfica pertany cada una de les frases següents: es poden donar 6 punts

1. Jo compr patates a sa botiga. BALEAR
2. Dia dos del mes de malç de l’an 1980 m’ha pusat a sota’ls uls lu primé númuru del periòdic vangut al món (…) ALGUERÈS
3. Em donen el barret: me l’emprovi. Al meu cap hi pot pas entrar: hi ha pas espai. Espantat, em posi a cridar. ROSSELLONÈS
4. Es dematí m’aixec, me bec un tassó de llet i cap aescola amb un peu davant s’altre. BALEAR
5. Mane a les xiquetes que te porten una manta i li la tires a eixe ase. VALENCIÀ
6. Este matí he eixit de casa, he comprat dos gallines i ara camine per ací.VALENCIÀ

2. A quin dialecte pertany el text de l’exercici 3 de la pàgina 71? Com ho heu sabut?

• VALENCIÀ ( 1 punt)

• 1a persona: celebre, lamente (1 punt)

• Sumau 0,5 extra per cada raó més:
• verb eixir (isqué) com a sortir 
• meua
• el nom propi sense article personal (en/na)

3. Completa: 13 punts

1. El rossellonès, el català central, l’alguerès i el balear formen el bloc ORIENTAL
2. El nord-occidental (lleidatà) i el valencià formen el bloc OCCIDENTAL
3. En quins dialectes existeix la vocal neutra? EL ELS DEL BLOC ORIENTAL
4. Dir “Jo cante” és propi del DIALECTE VALENCIÀ
5. Persona que impulsa la normativa de l’IEC i fa les Normes Ortogràfiques: POMPEU FABRA
6. Llei que indica que el català és llengua pròpia de les Balears. ESTATUT D'AUTONOMIA
7. Llei que impulsa el català en àmbits com l’ensenyament o l’administració. LLEI DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
8. Llengua pròpia de Balears: …CATALÀ
9. Llengües cooficials a Balears: CASTELLÀ i CATALÀ
10. Elaboració de normes ortogràfiques, diccionaris, etc. d’una llengua: NORMATIVITZACIÓ
11. La política lingüística de l’Estat Espanyol és l’AUTONOMIA LINGÜÍSTICA
12. Llei que estableix la cooficialitat del català amb el castellà a les Balears: ESTATUT D'AUTONOMIA
13. Llei que reconeix el plurilingüisme de l’Estat Espanyol i obre la porta a la cooficialitat d’altres llengües.CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

4.En aquest mapa indicau els dos blocs dialectals i cadascun dels sis dialectes.

5. Llegiu el text de l’exercici 4 de la pàgina 67: 3 punts

• Sobre quin prejudici lingüístic parla el text? Sobre el fet de dir que LES LLENGÜES AMB MÉS PARLANTS SÓN MÉS ÚTILS. 

• L’autor està d’acord amb aquest prejudici? NO Què en diu? REALMENT LA LLENGUA QUE T'ÉS MÉS ÚTIL ÉS LA QUE TU NECESSITES PER AL TEU DIA A DIA: SI NECESSITES COMERCIALITZAR ARREU DEL MÓN, VIATJAR-HI O RELACIONAR-TE AMB ELS TEUS ÉSSERS ESTIMATS I AMICS. REALMENT LA LLENGUA MÉS ÚTIL LA QUE ET PERMET RELACIONAR-TE AMB LA TEVA GENT. 

5. Indica si aquestes afirmacions són Vertaderes o Falses: 12 punts

1. El bilingüisme social és la capacitat d’una persona per emprar dos idiomes. F
2. La diglòssia implica una relació d’equilibri entre dues llengües ja que una ocupa un espai i l’altra un altre. V
3. Un llengua minoritzada és la que es troba en retrocés en els seus usos.V
4. Les dues possibles solucions a una situació de conflicte lingüístic són la substitució lingüística o la normalització lingüística.V
5. La lleialtat lingüística és una actitud negativa cap a la pròpia llengua.F
6. La normativa és el model de correcció lingüística.V
7. La normativització és una fase de la normalització.V
8. La normativització pretén fer normal la llengua en tots els àmbits.F
9. La normativització de la llengua catalana es produeix en el segle XIX.F
10. La Constitució Espanyola es va aprovar l’any 1978.V
11. L’Estatut d’Autonomia de les Balears és de l’any 1983.V
12. El 1984 s’aprovà la Llei de Normalització Lingüística. F