Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul (Maria Mercè Marçal)

Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul

Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul -dues meitats bessones desparionades. La meva llengua com un caragol silent ressegueix, lent, tot l'arbre, de l'arrel a la copa. Amb l'amor a l'esquena, com una casa closa, i un bri d'esglai al cap de les antenes,

m'emparro per l'escorça i estimo cada grop, cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.

Saps? M'agrada el teu cul i m'agrada el teu cap. Un camí laberint de saliva brillant lliga els racons que el sol amb tall segur destria. El paisatge divers de la bola del món és el teu cos, avui, ofert, com un deliri, de terra, al meu deler de boca viatgera.

Maria Mercè Marçal

He triat aquest poema perquè el títol em va agradar i després quan el vaig obrir per llegir-lo, encara em va agradar més.
Tracta sobre el que es sent quan una parella es dóna un petó.