Aiguamarina (JOSEP MARIA DE SAGARRA)

Voldria ni molt ni poc:

ésser lliure com una ala

i no mudar-me del lloc

plantejat d'aquesta cala;

i encendre el foc

del pensament que vibra

i llegir només un llibre antic,

sense dupte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,

quan la mort ens cridi al tàlem:

creure amb la fusta del rem

i amb la fusta de l'esàlem.

I fer tot el que fem,

oberts de cor i de parpelles

i amb tots els cinc sentits;

sense la por de jeure avergonyits

quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament

rosa i espina;

i estimar aquest moment

i aquesta mica de vent

i el teu amor, transparent.

Aquest poema l'he triat perquè demostra sentiment d'amor, compara la seva estimada amb una aiguamarina, que és una pedra preciosa blava.