dimecres, 13 d’abril del 2011

Aquella nit tan llarga (Eva Font Garcia).

Ara et penso sovint en silenci,

ara em pregunto sovint
Què n’hauríem fet d’aquella nit tan llarga
quan encara no tenies paraules per omplir-la

Parlo dins meu

després d’aquest dolç temps
on tu erets d’una llunyana quietud inassolible.


Parlo del que va ser i és
del temps perdut i la tendresa que hem malversat.


Parlo d’aquella nit tan llarga
de les platges que vam recórrer junts
de les tardes callades

de tot el que vam imaginar i mai va ser
Parlo d’aquella nit tan llarga i tan breu alhora

Tu tan lluny

i a mi a penes em resta l’espai de mi mateixa per recordar-te.





















Cançó




Opinió personal.


He triat aquest poema perquè m'agraden els temes amorosos.

He triat aquesta imatge perquè és un tema adequat per al poema.

He triat aquesta cançó perquè trob que queda bé amb el poema i amb la imatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada