Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul

Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul
-dues meitats bessones desaparionades-
. La meva llengua com un caragol silent
ressegueix, lent, tot l'arbre, de l'arrel a la copa.

Amb l'amor a l'esquena, com una casa closa,
i un bri d'esglai al cap de les antenes,
m'emparro per l'escorça i estimo cada grop,
cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.

Saps? M'agrada el teu cul i m'agrada el teu cap.
Un camí-laberint de saliva brillant
lliga els racons que el sol amb tall segur destria.

El paisatge divers de la bola del món
és el teu cos, avui, ofert, com un deliri,

de terra, al meu deler de boca viatgera.

Maria Mercè Marçal

He elegit aquest poema, perquè en veure el títol em va cridar l'atenció, així que em vaig decidir a llegir-lo i em va encantar, com l'autora expressava el que sent amb ell. Aquest poema parla de l'amor, dels seus sentiments... amb molts de recursos literaris.
He triat aquesta fotografia , perquè és el que expressa, que estan junts , com es besen i li toca el cul...Ademés he triat la cançó del "titanic", perquè en aquesta fotografien es troben a la mar i una música lenta és símbol de l'amor.