Badia de Palma
No me'n record de tu. Aquest es l'escenari
dels meus passeigs de sempre, la badia,
i l'aigua em sembla tinta tal com sempre em semblava.
Li reconec l'afany, al moviment tan lent, la mar com una llengua, que vol altra vegada
les meves cales grises i em retorna
un filó de capvespres submergits.
I reconec que la paret de l'ànima acabarà cedint, tal com cedia sempre
quan l'aigua l'ablania, i nedaré
a la llacuna densa, d'untuós
color de mi mateix. M'acull com una mare
aquest record del temps d' abans de néixer,
del temps abans de tu.
Miquel Àngel Llauger
He triat aquest poema perque m'ha agradat molt i el tema és un dels que m'agraden més també perque ha incluit una part de la naturelesa. He triat aquesta cançó( ahora tú )perque crec que s'adapta al tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada