Aquella nit tan llarga
Eva Font Garcia
Ara et penso sovint en silenci, ara em pregunto sovint Què n’hauríem fet d’aquella nit tan llarga quan encara no tenies paraules per omplir-la Parlo dins meu després d’aquest dolç temps on tu erets d’una llunyana quietud inassolible . Parlo del que va ser i és del temps perdut i la tendresa que hem malversat. Parlo d’aquella nit tan llarga de les platges que vam recórrer junts de les tardes callades de tot el que vam imaginar i mai va ser Parlo d’aquella nit tan llarga i tan breu alhora Tu tan lluny i a mi a penes em resta l’espai de mi mateixa per recordar-te.
Ara et penso sovint en silenci, ara em pregunto sovint Què n’hauríem fet d’aquella nit tan llarga quan encara no tenies paraules per omplir-la Parlo dins meu després d’aquest dolç temps on tu erets d’una llunyana quietud inassolible . Parlo del que va ser i és del temps perdut i la tendresa que hem malversat. Parlo d’aquella nit tan llarga de les platges que vam recórrer junts de les tardes callades de tot el que vam imaginar i mai va ser Parlo d’aquella nit tan llarga i tan breu alhora Tu tan lluny i a mi a penes em resta l’espai de mi mateixa per recordar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada