Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913 - El Brull, 1938) fou un poeta i traductor mallorquí. De família modesta, va estudiar el batxillerat a l'Institut de Palma, on fou deixeble de Gabriel Alomar i Villalonga. Va publicar nombrosos articles de caire cultural a la seva joventut. Estudià Filosofia i Lletres a Paris. Fou deixeble de Carles Ruiz Zanfon i de Joan Crespells i condeixeble de Salvador Espriu, a qui va dedicar Imitació del foc i amb qui va mantenir una intim relació. Vivia a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on organitzà la biblioteca i dirigí les edicions de poesia. El 1930 publicava l'Antología de poetas franceses. Es traslladà a Madrid per enllestir el Doctorat, i exercí a l'Escola Plurilingüe. A Madrid aprengué l'ofici de tipògraf i entrà en relació amb el grup de la revista "Cruz y Raya", amb el qual féu plans per publicar-hi una secció sobre lletres catalanes. Però el va sorprendre la Guerra Civil, quan feia oposicions a càtedra d'Institut, i retornà a Barcelona. S'allistà a l'exèrcit republicà, però la seva delicada salut el va mantenir allunyat dels combats. Malalt de tuberculosi, va ingressar al sanatori del Brull, a Osona, on va morir el 1938, quan només tenia 24 anys. Aquesta mort prematura el convertí en símbol d'una generació perduda, i en els primers anys de la postguerra el seu nom va ser venut i la seva obra gairebé venuda. A la seva mort deixà un volum de poemes, Imitació del foc, que va ser publicat el febrer del mateix any. Imitació del foc és l'obra que li va donar més reconeixement. Inclou trenta poemes distribuïts en tres apartats: "Fira encesa", "Rosa secreta" i "Arbre de flames", i és la consolidació d'una poètica que es manifesta en la diversitat estilística i de models que va de la cançó popular al barroquisme de Góngora o Vicenç Garcia, de l'avantguardisme de l'època de la Primera Guerra Mundial al postsimbolisme de Carner, Riba, Jorge Guillén, Valéry o Rilke. En l'edició de 1938, la presentació és de Carles Riba. I en la de 1991, la introducció és de Josep M. Balaguer. Però dedicà Imitació del foc al seu amic, l'escriptor Salvador Espriu. Rosselló-Pòrcel és considerat un poeta postsimbolista que cultiva una poesia hermètica.
OBRA
El 1933 apareix el seu primer llibre, Nou poemes, i a l'any següent, Quadern de sonets. Esclatada la guerra s'ha de traslladar a Barcelona, on és cridat a files, encara que és destinat a serveis auxiliars, però aviat s'ha de retirar, per la seva salut delicada. El 2 de gener de 1938 és traslladat alsanatori del Brull, on va morir el dia 5, a l'edat de 24 anys. A la seva mort deixà un volum de poemes, Imitació del foc, que va ser publicat el febrer del mateix any.
Imitació del foc és l'obra que li va donar més reconeixement. Inclou trenta poemes distribuïts en tresapartats: "Fira encesa", "Rosa secreta" i "Arbre de flames", i és la consolidació d'una poètica que es manifesta en la diversitat estilística i de models que va de la cançó popular al barroquisme de Góngora o Vicenç Garcia, de l'avantguardisme de l'època de la Primera Guerra Mundial al postsimbolisme de Carner, Riba, Jorge Guillén, Valéry o Rilke.
En l'edició de 1938, la presentació és de Carles Riba. I en la de 1991, la introducció és de Josep M. Balaguer. Però dedicà Imitació del foc al seu amic, l'escriptor Salvador Espriu.
Rosselló-Pòrcel és considerat un poeta postsimbolista que cultiva una poesia hermètica. No podem saber com hagués evolucionat en els corrents literaris que van venir després, i és llàstima, perquè era d'una enorme potència literària. Als anys 40 va ser un model important per a les joves generacions que buscaven guies en l'època més fosca del franquisme, tal com expressa Palau i Fabra: "De sobte, Imitació del foc, que era una obra diversa, esdevenia una afirmació que m'ajudava a afermar-me en mi mateix. Durant aquells anys -em refereixo, no cal dir, als anys quaranta-, no vaig trobar, per a la meva vocació, cap estímul equiparable al que em va procurar el gran llibre de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.Imitació del foc era un llibre que al moment de la màxima pressió opressora de la nostra identitat personal i col·lectiva ens parlava de la llibertat i de l'expandiment del jo, d'un jo fruint de totes les seves possibilitats enlloc d'encotillar-les. En Imitació del foc jo trobava el que després, en una escala gegantinna, cercava i trobava en l'obra de Picasso: la diversitat essencial, que trobava també en Apollinaire, Stravinski, Lorca, i que em permetia ser del tot del meu temps. Benaurat Rosselló-Pòrcel."
L'obra de Rosselló-Pòrcel es caracteritza per:
-la influència del surrealisme.
-la utilització de la poesia pura, derivada del simbolisme: Valéry, Jorge Guillén, Carles Riba.
-Influència de la poesia castellana de la Generació del 27.
-Influència de la línia neobarroca, tant de la producció castellana (Góngora) com catalana (Francesc Vicenç Garcia).
A més de l'obra poètica, Rosselló-Pòrcel va traduir diversos textos com ara la Història del soldat, de Ramuz, que es va poder representar, i d'altres peces del francès i del llatí, que no va arribar a publicar sinó la traducció de Prometeu mal encadenat d'André Gide. La seva obra crítica, en bona part inèdita, consta dels treballs "Notas a Guillén" i "En torno a la poesía de Quevedo".
Imitació del foc:
I FIRA ENCESA
CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA
El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.
A l'escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.
Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.
Qui puja a la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s'encén i s'apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s'apaga i s'encén,
farigola, romeguer.
El caragol que treu banya.
El sol s'encén i s'apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s'apaga i s'encén,
farigola, romeguer.
El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!
II. ROSA SECRETA
A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retalles les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retalles les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
com en la nit les flames a la fosca.
III ARBRE DE FLAMES
EN LA MEVA MORT
Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.
Activitats:
- Fes un esquema de la vida de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
- Quines característiques aparèixen a l'obra principal de Rosselló-Pòrcel?
- Fes l'esquema mètric del poema: “Cançó després de la pluja”.
- Quines referències hi ha de la Guerra Civil al poema “A Mallorca durant la Guerra Civil”, a part del títol?
-Per més informació, visiteu les pàgines web següents:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada