Vida i obra de Josep Maria de Sagarra

Biografia
Josep Maria de Sagarra; Barcelona, 1894-1961.
Poeta, dramaturg i narrador espanyol en llengua catalana.


Josep Maria de Sagarra era fill d'una família de petita aristocràcia Barcelonina, en els vuit anys se li va manifestar la seva vocació literària.
A l'any 1910 ingressa a la universitat de Barcelona on va estudiar dret. Forma part de la penya literària de l'Ateneu Barcelonès.
El 1913 guanyà el premi l'Englantina d'Or  dels Jocs Florals. El 1914 es va llicenciar en Dret i en el 1916 es va traslladar a Madrid per ingressar a l'institut diplomàtic i consular de Madrid encara que el va abandonar per dedicarse a la literatura.
Després d'uns anys de plena vocació literària,                
Josep Maria  de Sagarra mor el 1961 a Barcelona.




Obra
Cal dir que Sagarra va dominar amb destresa tots els gèneres. El seu domini de la poesia fa que el seu teatre, majorment escrit en vers, tengui ritme i una musicalitat únics. Per tant Sagarra va conrear un teatre sense complicacions, que agradàs al públic de lèpoca i el divertís i que també l'emocionàs.

La poesia

El gènere poètic de la cançó convoca una gran part de la producció lírica de Josep M. de Sagarra després del primer llibre, l'ègloga i altres formes. Tota una sèrie de reculls ho revelen ja en el títol: Cançons d'abril i de novembre (1918), Cançons de taverna i d'oblit (1922), Cançons de rem i de vela (1923) i Cançons de totes les hores (1925). La seva poesia s'allunya del camí dominant des del noucentisme: per una banda, l'actitud s'aproxima al meravellament maragallià davant la realitat; per l'altra, l'enlluernament per les paraules i la facilitat per una imatgeria en relleu l'allunyen de la contenció expressiva (la maragalliana i la 
posterior). 

POEMA DE NADAL (fragment) I del desig de música fent tria, perquè té ganes de dir la millor, tot bolcant a l'infant que dormia, li deuria sortir aquesta cançó: "Què li darem an el Noi de la Mare, què li darem que li sàpiga bo?..." I mentre deia les dolces paraules, la cançó anava escampant-se pel món. La van aprendre les fulles de menta, i va enganxar-se al bec dels falciots al campanar les campanes movien poc a poquet, el batall tremolós: "Què li darem an el Noi de la Mare?" Els grills somiquen damunt del rostoll, i les aranyes, quan filen, la canten, i les abelles brunzint sota el sol. Totes les dones amb fills a la falda, totes les dones la saben de cor! Va caminant i baixant la muntanya, la cançó arriba a la platja i al moll: "Què li darem an el Noi de la Mare?... " canta la vela, que empeny el xaloc, i el card que cruix í l'arjau que grinyola, i el fum de pipa que engega el patró.

Quan ve Nadal, la cançó del miracle fa que tremoli l'esquena dels llops. Fins els qui cremen i roben i maten, si de menuts l'han sentida algun cop, la volen dir i se'ls encalla la llengua, la volen dir i els escanya la por! Quan ve Nadal, la cançó del miracle amb el pessebre de molsa i arboç, ens fa pensar en unes ganes molt vives, ens fa pensar en un desig de debò, de donar coses al Noi de la Mare, coses que vinguin de dintre del cor, perquè si és llum i misteri que espanta, perquè si aguanta la bola del món, té la carn nua ajaguda a la palla i té les galtes mullades de plor, i vol sentir-nos molt més a la vora, ben acostats al voltant dels pastors, i vol sentir a la pell les nostres ànimes com l'alè de la mula i el bou! (Josep Maria de Sagarra)

El teatre

El poema dramàtic és el qui li  proporciona a Sagarra  l'esclavitització, des del moment que alguns intents de distanciar-se'n no donen els resultats esperats: era el risc de la professionalització. Des d'un punt de vista literari, la inclinació és complementària de la que l'autor té pel poema narratiu. Potser la fascinació de l'escenari s'alimentava també de la imaginació del passat suscitada per la història familiar i els seus reductes.  
Algunes de les seves obres destacades són: L'hostal de la Glória i El cafè de la marina.

La prosa

A més del periodisme (hi ha dos reculls publicats: Cafè, copa i puro, el 1929, amb articles procedents de La Publicitat, i L'aperitiu, el 1947, amb material d'aquesta secció de Mirador), Sagarra va aplicar tota la brillantor de la seva prosa a la narrativa de ficció: Paulina Buxareu, el 1919, és un producte d'època, perfectament adequat a les característiques d'Editorial Catalana, on va aparèixer.  

Vida privada (Premi Crexells 1932) se situa a distància: és un retrat del «gran món» barceloní i les seves adherències durant els anys que precedeixen la República i els primers temps del nou règim

veure vídeo (només fins als 10 minuts)

Activitats
1) Fes un breu resum de qui va ser  Josep Maria de Sagarra

2) Què és per a Josep Maria de Sagarra l'obra de Paulina Buxareu?

3) Realitza un esquema de l'obra de Josep Maria Sagarra

4) Contesta les preguntes següents segons el vídeo

•   Què va ser Sagarra?
•   Què volia ser Sagarra?
•   Quin és el poema més important de Sagarra?

5) Per què creus que fou tan important Josep Maria de Sagarra en la literatura catalana del segle XX?