dimarts, 12 d’abril del 2011
Chopin III (Jose Jorge Letria)
El nostre amor va ser un fruit fugaç de la primavera.
Ens va entumir els llavis amb la seva dolçor
de móra silvestre, de taronja del Mediterrani.
Després a poc a poc es tornà àcid, fins a deixar-nos a la boca un enyor de petons, una nostàlgia de veus
que les cartes mai no aconseguiran explicar.
Vaig estimar no el que vaig veure, sinó el que vaig somiar haver vist:
una dona amb paraules de corall i absenta,
amagada sota un vestit d'home, tan dominadora
i diferent, que la meva música la va reverenciar
tal com es fa amb les divinitats, per emmudir tot seguit
com una au ferida pel fred d'una estació glacial.
Cançó
Vaig triar aquest poema perquè xerra del seu amor d´estiu, i això succeeix a la realitat, és molt realista i molta gent s´hi sent identificada amb la/el protagonista.
I la cançó l'hee triada perquè xerra del gran sentiment que té el cantant cap a la seva enamorada, i hi tenen molt a veure, a part que m´agrada molt la cançó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
t'ho has currat Espe :P, aixi m'agrada!
ResponEliminaMe qued amb es tio de sa foto...
ResponEliminaLa imatge trop que és correcta, els versos reflecteixen la pel·lícula a la perfecció.
ResponEliminaGràcies.
ResponEliminaAlina: I ho crec..jajaj
Gràcies:D
Quina tia, fa por, està bé el poema Espe, te veig futur jejej
ResponEliminaUiiii quina fotografia Esperança,tens molt bon gust jajajaj
ResponEliminaI el poema,molt guapo!
No l´he fet jo(és nota) domés que l´he triat i ja està.
ResponEliminaHo sé Magdalena, ho sé...jajaja
Però tu ets més guapa eh !
ResponEliminaM'agrada molt sa foto, però es poema també!
ResponEliminaGràcies Joana Maria!
ResponEliminaMolt guapo es poema i sa foto si que si! jaja (:
ResponElimina