dimarts, 12 d’abril del 2011

Chopin III (Jose Jorge Letria)












El nostre amor va ser un fruit fugaç de la primavera.
Ens va entumir els llavis amb la seva dolçor
de móra silvestre, de taronja del Mediterrani.
Després a poc a poc es tornà àcid, fins a deixar-nos a la boca un enyor de petons, una nostàlgia de veus
que les cartes mai no aconseguiran explicar.
Vaig estimar no el que vaig veure, sinó el que vaig somiar haver vist:
una dona amb paraules de corall i absenta,
amagada sota un vestit d'home, tan dominadora
i diferent, que la meva música la va reverenciar
tal com es fa amb les divinitats, per emmudir tot seguit
com una au ferida pel fred d'una estació glacial.

Cançó

Vaig triar aquest poema perquè xerra del seu amor d´estiu, i això succeeix a la realitat, és molt realista i molta gent s´hi sent identificada amb la/el protagonista.
I la cançó l'hee triada perquè xerra del gran sentiment que té el cantant cap a la seva enamorada, i hi tenen molt a veure, a part que m´agrada molt la cançó.

11 comentaris:

  1. t'ho has currat Espe :P, aixi m'agrada!

    ResponElimina
  2. La imatge trop que és correcta, els versos reflecteixen la pel·lícula a la perfecció.

    ResponElimina
  3. Gràcies.
    Alina: I ho crec..jajaj
    Gràcies:D

    ResponElimina
  4. Quina tia, fa por, està bé el poema Espe, te veig futur jejej

    ResponElimina
  5. Uiiii quina fotografia Esperança,tens molt bon gust jajajaj
    I el poema,molt guapo!

    ResponElimina
  6. No l´he fet jo(és nota) domés que l´he triat i ja està.
    Ho sé Magdalena, ho sé...jajaja

    ResponElimina
  7. M'agrada molt sa foto, però es poema també!

    ResponElimina
  8. Molt guapo es poema i sa foto si que si! jaja (:

    ResponElimina