dimarts, 12 d’abril del 2011

Hiroshima (Marie Luise)


Aquell que va llançar la mort sobre Hiroshima
es va ficar en un convent, i allí toca les campanes.
Aquell que va llançar la mort sobre Hiroshima
va saltar des d'una cadira dins un llac, es va escanyar.
Aquell que va llançar la mort sobre Hiroshima
va enfollir-se i ara espanta fantasmes
a centenars de milers, que de nits se li atansen,
ressuscitats per a ell d'entre la pols.

Res de tot això és veritat.
No fa gaire vaig veure'l
al jardí de casa seva, als afores.
Les bardisses eren joves, i els roserars bonics.
Aquestes coses no creixen prou ràpid per amagar-se
en el bosc de l'oblit. Es veia clarament
la casa dels afores, la dona jove
que s'estava al seu costat amb un vestit de flors
amb la nena petita agafada de la mà,
el nen que seia damunt del seu cap.
Se'l reconeixia molt bé a ell
de quatre grapes damunt la gespa, amb la cara
deformada pel riure, perquè el fotògraf,
l'ull del món, s'estava rera les bardisses.

OPINIÓ:
Jo he elegit aquest poema perquè el títol em va cridar l'atenció i el tema de guerra m'agrada. Trob que el poema està bastant ben expressat, i la cançó hi fa molta de referència i la imatge també.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada