Aquell dia
contemplava el cel, era meravellós, un blau cel clar amb molt de
niguls. Al costat meu , hi havia la meva germana, contam com li
havia anat l'escola. Es una nina alta, prima , intel·ligent i un
poc pesada , però en el fons l'estim.
Jo no
escoltava el que em deia, perquè pensava en aquell dia que havia
passat una cosa molt estranya. Tot va començar a l'escola, quan
havíem canviat d'assignatura . Precisament tocava matemàtiques. La
meva millor amiga m'havia escrit una carta que deia que no volia ser
més amigues sinó companyes d'estudi. Jo, quan ho vaig llegir , vaig
quedar sorpresa perquè no em podia creure el m'havia escrit. Li
havia demanat es perquè i no em va fer
cas. Les
hores em varem passar poc a poc i quan ja havia tocat el timbre, vaig
córrer cap a ella i li vaig tornar de demanar un altra vegada la
pregunta. No em va fer cas.
Abans que
toqués es timbre , vaig anar al bany per rentar-me les mans i vaig
escoltar la meva millor amiga xerrant amb un grup de sisè i deien
que ja podia entrar o ser membre del grup. Vaig quedar totalment
sorpresa i vaig anar corrent . Ara mateix no ho entenc ni m'explic
perquè ho va fer. Estic totalment desconcertada.
LIZETH
RODRIGUEZ SAAVEDRA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada