AJUDA PER ALS COMENTARIS DE TEXT

TÍTOL: s'ha de fer servir una paraula (que no sigui massa general) o un enunciat molt breu (un Sintagma Nominal amb pocs complements, una pregunta, un grup breu de paraules en doble sentit...), que determina de què tracta el text. El títol no duu punt i, sovint, no duu verb en forma personal. Ha de cridar l'atenció i enunciar el tema del text. Es redacta i va subratllat o entre cometes: “El títol que consider més adequat és...” perquè... (S'ha de defensar el títol que aportis a partir del text i ha de quedar ben clar en la seva totalitat).

RESUM: consisteix a redactar un paràgraf breu amb les idees principals del text, fent servir les teves paraules. S’escriu en tercera persona, objectivament, sense incloure opinions personals. Ha de ser clar i breu: en general un 20 o 30% de la llargada total del text (si el text té 10 línies, el resum n'ha de tenir unes 2-3; Sí té unes 100 paraules, ha de quedar reduït a 20-30 com a molt). Cal seleccionar les idees principals i secundàries bàsiques. Has d’eliminar tot allò que sigui redundant, circumstancial i anecdòtic

● No reprodueixis les paraules del fragment textualment. NO COPIÏS FRASES NI PARAULES LITERALMENT.

● No facis una llista d’idees, sinó que les has de relacionar mitjançant connectors (com que, aleshores, malgrat que, en canvi...)

● No hi posis els exemples del text.

● No usis expressions del tipus “el text diu...”, “l’autor afirma...”

● No usis l'etc.

LLEGIR EL TEXT→ SUBRATLLAR→ PARAFRASEJAR→ REDACTAR CADA PARÀFRASI AMB PARAULES PRÒPIES→ REVISAR: CORREGIR I ENLLAÇAR→ REDACTAR DEFINITIVAMENT

TEMA: DE QUÈ TRACTA? Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes vegades com sigui necessari i entendre quin és l’assumpte tractat globalment. La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta de què tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte abstracte. Per exemple: L’altruisme, Les reivindicacions laborals, La lluita per la llibertat... La formulació del tema ha de ser concisa, però no inconcreta. No: L’amor Sí: L’amor platònic / L’amor fraternal / L’amor passional

A qualque cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples: La xenofòbia a la Sud-àfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle

DEFINICIÓ: s'ha de definir amb les pròpies paraules un mot com si fos d'un diccionari amb un enunciat breu, precís i complet. (***Quan faceu pràctiques de comentari procurau no usar el diccionari)

Si és un verb: acció de... ///// P.e. CANTAR: acció d'emetre sons...

Si és un adjectiu: que.../ qualitat de... ///// P.E. SIMPATIC: que mostra simpatia, atenció cap als altres...

Si és un nom, es defineix amb un genèric “moviment”, “fet que”, “objecte” i després es descriu.

SINÒNIMS: s'escriu exactament una paraula que podria canviar-se/ substituir-se per aquesta en el text. Ha de ser de la mateixa categoria gramatical i anar conjugada. P.e. DESIGNEN: ANOMENEN.

ESTRUCTURA: consisteix a determinar les parts del text amb relació al seu contingut. Cal delimitar-les i justificar-ho. Es pot determinar la tipologia textual i també fer-ne l'estructura en parts i subparts. Generalment un text coherent s'estructura en tres parts:

• text expositiu: presentació-exposició-conclusió
• argumentatiu: introducció i exposició de tesi – argumentació – conclusió
• Narratiu: plantejament (presentació de personatges i situació) -nus (aparició del conflicte)-desenllaç (resolució del conflicte)

S'ha de citar, de manera abreujada el fragment que posam en cada part. Per exemple:

Introducció: De «Des que la natura...» a «...».

S'ha d'explicar la divisió que es faci i també es pot comentar, depenent d'un està situat el tema central, si és circular (apareix al principi i al final), lineal (al llarg de tot el text), climàtica (apareix al final) o anticlimàtica (apareix al principi). En els casos de textos argumentatius sol ser circular.

ESQUEMA: el pots fer amb fletxes, claus, sistemes numèrics o alfabètics... qualsevol manera que permeti captar d’un cop d’ull una visió global del text i, sobretot, la seva estructura organitzativa. Les idees han d’aparèixer enumerades, no redactades. Ha de ser esquemàtic: bàsicament s'escriuen noms.

També es pot demanar explicar el sentit d'algunes frases, identificar els usos metafòrics (dobles sentits, ironies), trobar fragments en estil directe o comentar la tipologia textual (descriptiva, narrativa, expositiva, argumentativa, instructiva, predictiva, conversacional o retòrica) i l'àmbit d'ús (periodístic, literari, acadèmic, ...) i el gènere textual (recepta de cuina, article d'opinió, notícia, crítica, ressenya, conte...)

(Preguntes 4 i 5 de l'examen)

COMENTARI CRÍTIC: es refereix a les preguntes mitjançant les quals has d’exposar la teva opinió sobre algun aspecte del contingut del text. Has d’aportar arguments i desenvolupar-los. El teu punt de vista ha de quedar clarament defensat. El teu text ha d’estar ben estructurat

• La pregunta 4 de comentari crític se sol referir a quina és l'opinió de l'autor sobre un aspecte. S'ha d'argumentar en base al text (o l'autor) i no segons el que tu trobes! (1 punt)
• La pregunta 5 és la redacció. S'ha de fer un text d'opinió: introducció (plantejament de la tesi), argumentacions i conclusió final. És recomanable també posar-hi un títol adequat. (Val 2 punts: adequació i cohesió (0.5 per cada), coherència (1 punt).