dimecres, 13 d’abril del 2011

Un primer bes(Josep Villarrubia)

Era hivern al carrer,
primavera en els ulls,
estiu al cor.


Era una nit estrellada

de joguines de metall.

Les estrelles fugisseres

presagiaven un miracle

i la lluna argentava

les cases del poble vell.


Dintre de mi era lluita

entre la por i el desig

i va vèncer el desig

barrejat amb l'alegria

de saber que tu volies

el mateix que jo volia.


Del que després va passar

jo no sabria explicar-me

sol recorde que al mirar-nos

flor encesa eren els llavis

i el cor galop de cavall.

COMENTARI:Tracta del primer bes de dues persones.Estava un poc avergonyits, però al final tots dos van vèncer la vergonya i varen complir el seu desig, que era besar-se un a l'altra.He triat aquest poema perquè el tema en que tracta m'agrada bastant, perquè tot passa una nit estrellada en la qual el protagonistes es besen, i això és un somni que totes les persones sempre ha volgut. Podreu sentir una cançó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada