XARXA de PLOMES és un projecte, un treball,una eina, un camí, una manera d'acostar algunes PLOMES de la nostra literatura a la XARXA... És una XARXA per aprendre, per llegir, per escriure, per gaudir... Endavant PLOMES!
PROJECTE: preparar unes explicacions orals (audiovisuals) acompanyades d'unes preguntes o proves per explicar els darrers aspectes de la literatura que s'estudia a 1r de batxillerat.
DATES DE PRESENTACIÓ: 14 JUNY. GRUPS DE 4 PERSONES (UN HA DE SER DE TRES)
INTRODUCCIÓ: RENAIXENÇA. CAUSES (ROMANTICISME). PROGRAMA (JOCS FLORALS). FIGURES PRINCIPALS
POESIA. CARACTERÍSTIQUES I AUTORS: JACINT VERDAGUER.
NARRATIVA. TIPUS, CARACTERÍSTIQUES I AUTORS: NARCÍS OLLER.
TEATRE. TIPUS, CARACTERÍSTIQUES I AUTORS: FREDERIC SOLER I ÀNGEL GUIMERÀ.
COM? EXPLICACIÓ TEÒRICA (molt visual i esquemàtica) + ACTIVITATS (PREGUNTES) EINES QUE ES PODEN EMPRAR (una, algunes... Vosaltres triau!):
Per fer una presentació: PREZI, PRESENTACIÓ DE GOOGLE O POWERPOINT
Per fer mapes conceptuals: MMIND (XMIND per a mòbils), CMAPTOOLS...
Per fer una "web" o un blog: GOOGLE SITES, BLOGGER...
Per fer murals o pòsters: GLOGSTER, PADLET, CANVA...
Per muntar una "flipped classroom": EDPUZZLE, Jing...
Per muntar un vídeo: iMOVIE, QUIK, ...
Per fer un joc de preguntes: QUIZIZZ, KAHOOT...
Eines de google: formularis, etc.
AJUDA:LLIBRE DE TEXT (TEMA 9), MATERIAL DE 4t ESO, INFORMACIÓ DEL BLOG; SI NECESSITAU MÉS LLIBRES DE BATXILLERAT O D'ALTRES NIVELLS, ME'LS DEMANAU.
VALORACIÓ: autoavaluació, coavaluació, ...
Contingut complet, clar i organitzat
Interès i feina feta
Transmissió didàctica
Ús de la llengua: adequació, coherència, cohesió i correcció.
AQUESTS TREBALLS S'HAN DE PENJAR I COMPARTIR: CLASSROOM, BLOG, DRIVE...
També
altres conceptes: “ressorgiment”, “restauració”,
“despertament”.
Apareix
el 1871, quan una revista cultural i literària és anomenada
“Renaixensa”.
Concepte:
La RENAIXENÇA és un moviment burgès, intel·lectual i polític que defensa
un procés global de recuperació de la societat, de la cultura, la
història, la literatura catalana...i, sobretot, del prestigi i de
l'ús de la llengua per a àmbits cultes.
Causes/
orígens:
socials i
econòmiques:
fi
antic règim + revolució industrial---> enriquiment i poder de
la burgesia catalana. Desencisada del poder central, reclama poder
i protecció econòmica i defensa identitat nacional--->
nacionalisme.
Culturals:
interès
investigador dels il·lustrats
difusió
del moviment romàntic a Europa (reivindicació de llibertat,
“patriotisme”, enyorament del passat propi....)
El ROMANTICISME:
orígens. Definició. Característiques.
Etimologia:
del mot “roman” medieval, novel·la cavalleresca.
L'edat mitjana és una etapa enyorada.
Causes/orígens:
canvi/crisi
de valors:
Revolució
Industrial
Moviments
llibertaris i independència: Francesa (1779),
Independència USA (1776)...
Definició:
moviment estètic i cultural que s'oposa a la RAÓ
(neoclassicisme) i que se centra en el JO subjectiu.
Neix
a Alemanya a finals del segle XVIII i es pren el títol de
l'obra teatral de Goethe com a base i lema “Sturm und
Drang” (tempesta i assalt)
S'estén
per Anglaterra (Byron-> vida del típic romàntic) i a
tot Europa: França (Victor Hugo, Rousseau (teoria bon
salvatge))... A l'Estat espanyol s'introdueix a inicis del
segle XIX:
1823-24
a través de la revista “El Europeo” (Aribau), a
través de traduccions de W.Scott, V.Hugo...
Altres
revistes: “El Vapor...”
Hi
haurà dues tendències: una més conservadora, els
autors defensors de la qual se centraran en la defensa i
l'estudi i reivindicació de la història, la tradició
popular...; i una més revolucionària, que es basarà
bàsicament en la defensa de la llibertat individual i
nacional.
CARACTERÍSTIQUES:
JO-->
SUBJECTIVISME: defensa del món interior,
l'espiritualitat...
-->
“spleen” (Baudelaire), “Mal del segle”---->
INSATISFACCIÓ, malenconia, nostàlgia.
-->Això
condueix a la recerca d'una EVASIÓ i recerca de refugi:
en
el passat personal-> la INFANTESA (idealització)
en
el PASSAT històric nacional-> història i literatura
edat mitjana/ literatura i cultura popular/ruïnes...
en
llocs exòtics i allunyats ->ORIENTALISME
en
la NATURA--> serà reflex dels sentiments.
->
recerca de la LLIBERTAT i REVOLTA:
imaginació
i FANTASIA
TRENCAMENT de les NORMES clàssiques
originalitat
En literatura, es
trenquen les pautes de gènere i es mesclen estils i gèneres
diferents (polimetria, proses poètiques, tragicomèdies...);
la literatura és més profunda, intensa, inquieta, dinàmica...
i s'usa un estil més expressiu (interjeccions, exageracions,
hipèrboles...) [5 p.65]
Romanticisme i Renaixença són dos moviments diferents en abast (Europa vs Catalunya) i característiques. El Romanticisme és
l'empenta de la Renaixença. Per tant, la Renaixença catalana troba en el
Romanticisme el seu canal d'expressió.
Datació:
1833
Oda “La Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau
a la revista “El Vapor” p.47
1841
Pròleg als poemes de “Lo Gayter del Llobregat”
(Rubió i Ors), al “Diario de Barcelona”
Reivindica la cultura nacional catalana
Parla de la necessitat d'activar la
literatura amb uns possibles concursos literaris (Jocs florals)
1859
Restauració dels “Jocs Florals” (p.47)
1858-1859
Antologies poètiques:
Antoni de Bofarull: Los trobadors nous
Víctor Balaguer: Los trobadors moderns
1877
Culminació, plenitud
Jacint Verdaguer premi extraordinari per
L'Atlàntida
Àngel Guimerà nomenat Mestre en Gai Saber
en els Jocs florals.
Economista,
polític (liberal) i periodista. Funda la revista “El Europeo”
(introductora del Romanticisme a la península), tradueix obres
d'autors romàntics i prologa reedicions d'obres clàssiques
(Cervantes, Moratín...); escriu l'obra Ensayos poéticos i
treballa a diaris com “La nación”, “El corresponsal”...
1826-->
es trasllada a Madrid on fa feina en un banc (empresa de Gaspar de
Remisa)en la tresoreria i les duanes i com a secretari de la casa
Reial.
Torna
a Barcelona on mor pobre i desenganat de la política.
1833
publica l'Oda (estrofa de lloança) “La Pàtria”, que no és res
més que un poema de circumstàncies com a felicitació per al seu
patró, Gaspar de Remisa... Tot i així s'ha pres el poema com a
principi de la Renaixença perquè uneix enyorança i elogi de la
terra, la història i la llengua catalanes
Informació extreta de la pàgina www.escriptors.cat: L'any 1833, el dia del sant de Gaspar de Remisa, els seus empleats decideixen regalar-li un aplec de poemes escrits per ells mateixos en diversos idiomes.Bonaventura Carles Aribau pràcticament ja havia deixat de cultivar la poesia, tot i així, escriu, en català, l'oda "La pàtria", on exhalta el seu superior, però també la llengua que comparteixen i l'enyor a la pàtria. Alguns mesos després, el poema surt publicat al diari barceloní El Vapor amb la nota "esta composición, escrita para celebrar los días de D. Gaspar Remisa, es obra de la selecta pluma de D. Buenaventura Carlos Aribau. La presentamos a nuestros lectores con el patriótico orgullo con que presentaría un escocés los versos de sir Walter Scott a los habitantes de su patria". La composició ràpidament desperta els entusiasmes dels representants del moviment romàntic conservador, i es publica a Mallorca, València i el Rosselló. Tot i el motiu purament circumstancial del poema, els homes de la Renaixença l'interpreten com un cant a la pàtria i a la llengua, i el consideren l'estendard del redreçament literari que estaven duent a terme. Així, l'oda "La pàtria" és considerada el punt de partida simbòlic del moviment català de la Renaixença.
Ideari: objectius
de la Renaixença
L'ideari
bàsic de la Renaixença és l'afirmació de la personalitat
catalana des d'un punt de vista cultural i, per tant, la
dignificació de l'idioma i l'edificació d'una literatura
nacional.Això es
concretarà en una sèrie d'OBJECTIUS:
reconstruir
l'època d'esplendor de la història nacional---> s'estudiarà
i es revisarà el moment de màxima expansió política i
cultural, l'Edat Mitjana.
Descobrir,
estudiar i divulgar els autors clàssics de la literatura
catalana--> autors com Marià Aguiló, Milà i Fontanals...; publicaran les obres de Llull, el Tirant, descobriment del Curial
e Güelfa...
codificar
la llengua--> es promourà la normativització de l'ortografia,
la gramàtica... a través de la campanya de l'Avenç, etc.
Recollir
la tradició popular (encara viva i connectada amb el poble):
recol·lecció de rondalles, llegendes, romanços (p.e. Amades,
Mossèn Alcover, Marià Aguiló...); creació d'associacions
corals(que cantaran les cançons/p.e. Orfeó Català, una coral d'obrers), grups excursionistes...
crear
literatura de qualitat en tots els gèneres. Com?
Crear
premsa cultural i literària (per publicar obres d'autors
europeus, fer ressenyes, publicacions d'autors d'aquí...)--->
“Renaixença”, “Lo Gay Saber”, “Il·lustració
catalana”....
Crear
editorials i publicar obres clàssiques i d'autors actuals:
anuaris dels Jocs Florals, antologies, novel·les de fulletó...
potenciar
concursos i institucions culturals: per exemple l'Acadèmia
de Bones Lletres o els Jocs florals.
ELS
JOCS FLORALS:
Inici:
1 de maig de 1859
Bofarull, Víctor Balaguer i Rubió i Ors
Milà i Fontanals, primer president
Ajuntament de Barcelona
A imitació de la “Festa de la Gaia Ciència”
(cort de Joan I 1393): concursos medievals de poesia
trobadoresca
Poesia en català a partir de tres lemes:
PÀTRIA: obres poètiques a partir de temes
històrics i nacionals. Obres de caire èpic, balades,
romanços, llegendes. El premi és una “Englantina d'or”
(gessamí)
AMOR: els temes són amorosos, d'honor i
cortesia. El premi és una “Flor natural d'or”.
També es donen accèssits (dos de cada lema) i
altres premis extraordinaris que no paga l'ajuntament.
Qui aconsegueix els tres premis (en el mateix any
o en anys diferents) és nomenat “Mestre en gai saber”.
El
1862 s'introdueix un premi de narrativa (per exemple guanya
L'orfeneta de
Menargues d'Antoni
de Bofarull), el 1875 un de teatre.
Se'n feren també a València i a diferents
pobles...
Encara es fan. Durant la guerra civil se'n feren a
l'exili (Mèxic, Xile, Nova York) i ara estan dedicats a
premiar el millor recull poètic.
Els Jocs florals foren un fet positiu de la
Renaixença del segle XIX perquè:
fomentaren la creació d'obres literàries i
l'aparició de nous autors.
Contribuïren a formar un públic lector de
literatura en català.
Cada any es feien publicacions (Anuari: obres
presentades)
donaren prestigi a la llengua i la literatura en
català
contribuïren a potenciar la unitat lingüística.
Per exemple, autors com Marià Aguiló o Costa i Llobera hi
participaren.
Però
a poc a poc quedaren anacrònics i passats de moda. Es feren
molt repetitius i les obres de cada vegada baixaren de qualitat.
La Renaixença a
les Illes i al País Valencià :
A diferència de
Catalunya, ni les Illes ni el País Valencià comptaren amb una
burgesia enriquida que s'afanyàs a defensar la terra i la
cultura, i tampoc no existí el desig de revolta i de
llibertat nacional. Així, podem dir que la Renaixença
aquí va adoptar un punt de vista més conservador i en
cap moment hi va haver implicació política. Tot i així, sí que
hi va haver Renaixença literària: hi va haver creació
d'obres literàries (sobretot poètiques) i participació
d'escriptors illencs i valencians en la Renaixença catalana. Pensem que hi havia molt de contacte ja que la majoria anaren a
estudiar a Barcelona, on entraren en contacte amb el nou moviment
cultural. Així, per exemple, els escriptors illencs i valencians
participen en els JJFF i en tenen la presidència (p.e. Costa
i Llobera).
ILLES BALEARS:
Menorca:
durant el segle
XVIII, sota domini anglès, es continuà conreant la literatura en
català (p.e. Joan Ramis i Ramis)
En el segle XIX, i
de nou en mans espanyoles, el conreu de la literatura en català va
disminuir. Tot i així hi va haver molta tasca investigadora, per
exemple en la figura de l'intel·lectual Josep Maria Quadrado.
Pitiüses: es
vivia amb molt analfabetisme i retràs cultural. Però, els
intel·lectuals -normalment els qui havien estudiat eren els
capellans- treballaren en diverses mostres i reculls de llegendes,
rondalles i poemes populars.
Mallorca:
també ancorada en un gran analfabetisme, continuava usant el català
de manera oral. Així i tot, els intel·lectuals i estudiosos
comencen a dur endavant la literatura i la cultura
Premsa: es
publiquen diverses revistes de caire cultural
“La Palma”
(1840-41), dirigida per Quadrado i per Tomàs Aguiló,
publiquen en castellà obres traduïdes d'autors europeus. A
més, també presentaran estudis de la història, la cultural
popular i la literatura catalana; per exemple editen obres de
Llull.
“Museo Balear”,
“Revista Balear”... publiquen poesies en català; tot i que
la part prosística sempre és en castellà. (DIGLÒSSIA)
LITERATURA:
POESIA: Hi haurà
molta creació literària i entre els autors més destacats podem
parlar de Marià Aguiló, que fa sobretot recopilacions de
poesia popular i edita el Tirant o la Crònica de Jaume I; Pons i Gallarza (professor de Costa i
d'Alcover) ; Tomàs Aguiló... Els poetes illencs se centren sobretot en la poetització del paisatge i
del llegendari popular
La NARRATIVA serà
sobretot de caire costumista, amb obres com Aigoforts de
Gabriel Maura.
El TEATRE culte
serà creat bàsicament en castellà; però també hi ha autors
que conrearan un teatre de caire més popular i costumista: Pere d'Alcàntara Penya o Bartomeu Ferrà.
PAÍS VALENCIÀ:
també es fan obres de caire més populista.
Hi ha revistes, com
“El Mole”
I creació literària,
sobretot poètica, amb autors com Teodor Llorente (que
participà als JJFF). El 1879, i a iniciativa de Marià Aguiló, es
creen uns Jocs Florals bilingües a imitació dels barcelonins: Jocs Florals del Rat Penat.
VÍDEO QUE RESUMEIX LA LITERATURA DEL SEGLE XIX:
3. POESIA
Introducció:
La
poesia és el primer gènere a ser recuperat i el més conreat
durant aquesta etapa. Amb ell s'inicia la recuperació del català
per a la literatura.
L'impuls
es donarà gràcies als Jocs Florals i a les característiques
intrínseques del Romanticisme. D'aquesta manera podem dir que la
POESIA de la RENAIXENÇA es caracteritza per:
La
seva POLIMETRIA: es conreen des de ritmes més populars (com
romanços, cançons...) a mesures més clàssiques (com les
odes i els poemes èpics).
La
recurrència d'uns TEMES:
patriòtic:
relacionat amb la nació, el paisatge...
religiós:
la fe, les creences espirituals...
amorós:
molt contingut, honor, cortesia...
Uns
TÒPICS repetits:
la
recreació del paisatge
l'enyorament
del passat
el
misteri (ruïnes, nits de lluna plena...)
l'amor extrem
Alguns
aspectes i noms que hem de recordar, abans de parlar del gran
autor, són:
L'oda
“La pàtria” de B.C.Aribau
Els
Jocs florals. --------> DISCURS DE JACINT VERDAGUER 1881 (text 12 pàgina 47)
Les
antologies:
Antoni
de Bofarull: Los trobadors nous (1858)
Víctor
Balaguer: Los trobadors moderns (1859)
I
la publicació dels anuaris dels Jocs Florals...
Altres
noms:
Rubió
i Ors (“Lo Gayter del Llobregat”), Milà i Fontanals, Marià
Aguiló, J.M. Pons i Gallarza, Teodor Llorente (P.V) (pàgina
71-72)
ÀNGEL
GUIMERÀ (1845-1924). S'iniciàen el conreu de la poesia, però
a poc a poc s'introduí en el món del teatre, on assolí un gran
èxit. El teatre de Guimerà és molt poètic.
El
1875 obté un accèssit als JJFF i el 1876 la Flor Natural. El
1877 és nomenat Mestre en Gai Saber
Publica:
Poesies (1887), Glorioses (1913)...
La
seva poesia és molt narrativa, té un caràcter èpic, molt
polimètrica i se centra en la idealització del món cristià...
1845
a Folgueroles (plana de Vic)-1902 a Vallvidrera (de tuberculosi)
d'origen
humil
nomenat
capellà
(1870)
pertany
al grup
de poetes “L'esbart de Vic”
1865
rep
dos
premis als JJFF
“anèmia cerebral”----- BCN
capellà
de vaixell del marquès de Comillas (“Compañía Transatlántica”)
1877
premi extraordinari
als Jocs Florals ambL'Atlàntida
capellà
confessor i almoiner al palau de BCN dels marquesos de Comillas
1880:
Mestre en Gai saber
1886
Canigó
Viatge
a Terra Santa (amb
els marquesos)--→ trasbalsament i crisi
espiritual.
Obsessió:
exageració religiosa-→ Discrepàncies
amb el poder eclesiàstic: acusat de follia, de
practicar exorcismes, endeutament-->
retirat a un monestir (1893-95) i prohibició de dir missa.
1895-1897:
articles “En defensa pròpia”
1898:
rehabilitat, funda dues revistes, president els Jocs Florals
Jacint
Verdaguer és l'impulsor de la literatura catalana. Va ser un
poeta molt popular i reconegut. La seva obra, escrita amb una
cura lingüística extraordinària, fusiona el model lingüístic
antic i el model del català que ara es parla. Per tot això, és
considerat el creador del català literari modern.
OBRAmolt relacionada amb el romanticisme: patriotisme, sentiments,
lloança del passat històric, la naturalesa i les tradicions. Temes
dels JJFF: fe, pàtria, Amor.
PROSA
Articles
“En defensa pròpia. Un sacerdot calumniat” i “En defensa
pròpia. Un sacerdot perseguit”, publicats en premsa a “La
publicitat” i a “El Noticiario Universal” (1895-1897) [mostra
ironia, sarcasme....]
Assaigs,
descripcions i relats de viatges:
Excursions
i viatges (1887)
Dietari
d'un pelegrí a Terra Santa (1889)
Aplecs
de llegendes, rondalles, refranys..
Rondalles
(1905)
Folklore
POESIA
Recuperació
de la poesia culta, gran domini del llenguate i gran difusió popular
(traduccions, interès social i coneixement gràcies a les corals:
“L'emigrant”, “Virolai”...)
POESIA
LÍRICA (temes sentimentals, inspirats en la poesia
popular):
Patriòtica:
Pàtria
(1888)i
Aires
del Montseny (1901)
Religiosa:
Idil·lis
i cants místics
(1879)i Flors
del Calvari (1896)
POESIA
ÈPICA (narració en vers de fets heroics)
L'ATLÀNTIDA
(1877).
CANIGÓ
(1886)
JACINT
VERDAGUER:EN DEFENSA PROPIA . UN SACERDOT CALUMNIAT (fragments)
Escriu
paraules o expressions sinònimes dels mots que estan en negreta.
Indica
la funció sintàctica dels elements subratllats.
Explica
el sentit de l'expressió «D'arbre caigut tothom ne fa llenya» en
relació amb el text.
Pel
mes de maig de l'any 1893, després dels Jocs Florals, se m'allunyà
traïdorament de Barcelona, amb la tàcita nota de boig, donant-me a
mi l'excusad'anar dos mesos a
fora a cuidar ma salut, que, gràcies a Déu, no necessitava remeis.
Si no content, hi aní resignat,
i darrera els dos mesos han passat dos anys, que hi prenc paciència,
lluny de biblioteques on poder consultar, lluny de moseditors, de mos llibres i fins
de mos mateixos manuscrits. [...]
Després de les gràcies, molt plana,
suau
i amorosament se'm digué que jo treballava massa;
que em convenia reposar
un xic, lluny del
confessionari, de l'hospital i dels pobres i malalts que em
marejaven[...] que m'era
necessari a totes passades per enfortir mon cervell debilitat. [...]
D'arbre caigut tothom ne fa
llenya. Deien que
em deixava enganyar com un beneit; que anava a empobrir la casa amb
tanta caritat; que amb les almoines, per mi cosa sagrada, sostenia
gent perduda i de malviure; que amb elles m'havia fet la barba d'or,
retirant-me per ric, amb la maleta plena de bitllets de Banc; que
havia tingut l'atreviment de dir los sants Evangelis a algun
malalt (com aconsella lo ritual romà), i que fins havia arribat a
resar los exorcismes (com si fos pecaminós un reso que el sant pare
Lleó XIII acabava de publicar), i, per últim, que volia fundar una
secta, filla o almenys propparenta, de l'espiritisme. [...]
arribí a ser tingut per un capellà fanàtic i dolent i per un
heretge digne de les flames de la Inquisició. [...] Lo Marquès de
Comillas, tan caritatiu
i tan bo, m'havia fetdesterrar.
[...] M'heu acusat de mania de persecució[...]Me volíeu fer passar
per boig, i els boigs heu sigut vosaltres: ¡quant veritat és allò
de que un boig ne fa cent!
L'ATLÀNTIDA
(1877: Premi extraordinari als JJFF de BCN)
El
poema consta d'una introducció, deu cants i una conclusió.
L'acció
del poema s'estructura en dos plans: un d'històric que gira a
l'entorn de Colom, que pretén incorporar al món del mite
(introducció i conclusió); i un segon pla que narra les gestes
d'Hèrcules, al qual pretén donar una dimensió històrica (els deu
cants). El poema recull la mitologia i les tradicions gregues, però
ho posa tot sota una visió bíblica i cristiana. Així, l'heroi
mitològic Hèrcules no és més que un instrument de Déu, que es
val d'ell per fer complir els seus designis: destrucció i creació.
Introducció:
A l'Atlàntic, davant de les costes de Cadis, lluiten un vaixell
genovès i un de venecià. Tots dos acaben enfonsant-se i únicament
se salva un mariner genovès (Colom), que arriba a la platja i allí
un vell li conta la història d'aquelles aigües.
Cants:
I. Gerió, monstre de tres caps, persegueix Pirene i per aïllar-la
incendia els Pirineus.Salvada per Hèrcules, es troba greument
ferida i acaba morint. Hèrcules l'enterra i la seva tomba la formen
les roques que arriben fins la mar, és a dir, la part oriental dels
Pirineus; posteriorment va a Montjuïc on promet que fundarà una
ciutat, i persegueix Gerió.
II. Es descriu la Mediterrània. Gerió
per desfer-se d'Hèrcules li explica la història de la reina
Hesperis de l'Atlàntida, amb la qual podrà casar-se si li porta un
brot del taronger d'or. Hèrcules aconsegueix el brot del taronger
després de matar el drac que el guardava. Aquest fet és un senyal
que la fi de l'Atlàntida s'acosta.
III. Els atlants, fills
d'Hesperis, davant dels mals presagis sobre el seu futur,
persegueixen Hèrcules.
IV. Hèrcules aconsegueix desfer-se dels
seus enemics i obre a cops de maça la muntanya de Calp, que uneix
Europa i Àfrica. L'heroi està guiat per l'Àngel Exterminador que
ha condemnat l'Atlàntida a desaparèixer.
V. Es narra el cataclisme
provocat. Les aigües van inundant el vell continent.
VI. Hèrcules
troba Hesperis i se l'emporta a Gades (Cadis). Mentrestant els
atlants s'han salvat pujant a les muntanyes.
VII. Aquest cant forma
un incís dintre de l'acció principal. Es narra com en buidar-se la
Mediterrània sorgeixen noves terres (les illes gregues).
VIII.
Torna a aparèixer Gerió, que intenta raptar la reina i matar
Hèrcules, però aquest aconsegueix matar-lo. Hèrcules, a més,
s'enfronta a les Harpies i les Górgones.
IX. Els atlants volen
escalar el cel en una gran torre, que finalment s'enfonsa. L'Àngel
Exterminador acaba d'obrir l'Atlàntic, que inunda el vell
continent. Del sepulcre dels atlants neix el Teide. Marxa l'Àngel
de l'Atlàntida i en el seu lloc baixa l'Àngel d'Espanya que porta
la corona de reina del món.
X. Hesperis somia un reialme nou amb
tarongers d'or on viuran les seves filles («Balada
de Mallorca»); però mor i
es converteix en Hesper, l'astre de la tarda. Acaba el cant
amb una visió de les terres d'Ibèria i d'Hèrcules que reconeix un
sol Déu i li construeix un
temple a Gades i, com havia promès, funda Barcelona.
Conclusió:
Després d'escoltar la
narració del vell, Colom
somia un nou món. Rebutjats els seus oferiments a Gènova, Venècia
i Portugal, la reina Isabel d'Espanya li dóna les seves joies
perquè compri les naus necessàries i realitzi el viatge somiat. El
vell veu Colom emprendre la més gran de les empreses (-->conquesta
d'Amèrica)
BALADA
DE MALLORCA (fragment del cant X):
Identifica
les figures retòriques que es troben en les expressions subratllades.
Identifica la categoria gramatical de les paraules en majúscula.
Defineix les paraules que apareixen en negreta.
A
la vora-vora del mar on vigila
Montgó els peus a l'aigua i als
núvols el front,
omplia una verge son cànter
d'argila,
mirant-se en la font.
SON peu de petxina rellisca en la molsa
i a trossos lo cànter
s'enfonsa rodant;
del plor QUE ella feia, la mar, que era
dolça,
tornava amargant.
PUIX l'aigua pouada cristall n'era i perles,
com gaires NO EN copsen los lliris d'olor,
no és molt si sospira quan veu les
esberles
del canteret d'or!
La
mar se'n dolia; les pren en sa falda,
i al maig, per
plantar-hi demana un roser;
València, a TES hortes VERDOR d'esmeralda,
i a ton cel dosser.
Per
bres la conquilla de Venus los dóna,
gronxada pel Zèfir DE vespre i matí,
i els testos, que un alba de roses
corona,
ja són un jardí.
Amb
flors de l'Aràbia l'enrama i perfuma;
i d'Àfrica amb palmes,
d'Europa amb aucells,
alegra ses ribes, que es prenen
d'escuma
mes amples cinyells.
FIGURES RETÒRIQUES:
era dolça,tornava amargant. ---> antítesi
l'aigua pouada cristall n'era i perles---> metàfora, hipèrbaton
La mar se'n dolia; les pren en sa falda,----> personificacions
CATEGORIES GRAMATICALS
SON peu-----> determinant possessiu àton
el plor QUE ella feia-------> pronom relatiu
PUIX ------> conjunció
NO------ adverbi de negació EN--------pronom feble
TES hortes------> determinant possessiu àton
VERDOR d'esmeralda-----> substantiu
DE -------PREPOSICIÓ
DEFINICIONS
càntir
1 1 m. [LC] [ED] [AR] Atuell portàtil per a posar-hi aigua o altres líquids, de terrissa, de vidre o de metall, habitualment amb ansa, broc i galet. Agafa el càntir i vés a la font. Omplir el càntir al torrent.
relliscar
1 v. intr. [LC] Perdre l’estabilitat dels peus en posar-los sobre una superfície llisa, mullada, etc. Vaig relliscar amb una pell de taronja. La neu està glaçada; vés amb compte a no relliscar.
esberla
1 f. [LC] Tros d’una cosa que es desprèn en esberlar-la, que resulta d’esberlar-se. Una esberla de pi.
(esberlar 1 v. tr. [LC] Obrir en dues o més parts per ruptura del lloc que ofereix menys resistència. Esberlar la soca d’un arbre. Esberlar un ametlló, un albercoc. )
dosser
1 m. [LC] [IMF] [AR] Ornament, generalment de forma rectangular, que es col·loca formant sostre sobre els trons, sobre els llits de gran luxe, etc.
cinyell
1 1 m. [LC] [ED] Cinta, cordó, corretja, etc., que serveix per a cenyir. Un cinyell amb botons d’or.
[Epíleg " Los dos campanars" a partir de minut 49,30; després hi ha un diàleg entre estudiosos sobre Verdaguer) Enllaç al text de "Los dos campanars" en el blog del professor Sebastià Pons. I activitat corresponent en aquest blog xapxaprxadeplomes.
El
poema consta de 12 cants i un epíleg. És una mitificació del
paisatge i de la història. Els orígens de Catalunya: polítics
-reconquesta, lluites contra els sarraïns- i religiosos -triomf del
cristianisme contra el paganisme- es converteixen en el poema en
matèria literària. L'epíleg, el diàleg entre els dos campanars,
va ser el principi originari del poema. A l'edició de 1886 no
l'inclou, però sí a la de 1902. Hem de destacar la seva polimetria.
Argument dels 12 cants: Al Rosselló, mentre s'està celebrant una festa, arriben notícies
que els àrabs estant envaint el territori. Tothom es posa en
moviment per defensar la terra; entre ells Gentil, fill de Tallaferro
i enamorat de la pastora Griselda, que, acompanyant el seu oncle
Guifré, se'n va a lluitar. Al Canigó, Gentil, que s'ha quedat sol,
és encisat per la fada Flordeneu que li fa contemplar el Pirineu.
les gestes de Tallaferro, que acaba presoner dels àrabs i després
s'escapa i plora la suposada mort del seu fill. Els cants VI i VII
són els cants d'exaltació de la terra de les fades de les diferents
comarques pirinenques durant el casament de Gentil i Flordeneu.
Guifré troba Gentil cobert de flors i encara encisat i, pensant que
ha abandonat la lluita contra els àrabs, l'estimba des de dalt del
Canigó. Després de diverses lluites, davant el dolor i la ira de
Tallaferro en conèixer la mort del seu fill, Guifré vol expiar el
seu crim i funda, sota la direcció de l'abat Oliba, un monestir
sobre la tomba de Gentil. Una vegada morts Guifré i Tallaferro,
Oliba (cap a l'any 1000) amb els seus monjos puja al Canigó i allí
tenen lloc una sèrie de cants dels religiosos i les fades fins que
aquestes acaben fugint i el Canigó queda desencisat després de
plantar-hi una creu al cim.
Antecedents:
Joan Ramis i Ramis (Menorca/
teatre neoclàssic) i teatre
popular (religiós/ profà)
Inicis
segle XIX: situació
de diglòssia:
representacions
d'obres cultes,en castellà (p.ex.
La campana de la
Almudaina de
Palou i Coll)
representacions
més populars, en català.
Fa
falta posar-se a nivell d'Europa.
GÈNERES
TEATRE
POPULAR (models populars/ objectiu: per entretenir)
SAINET:
Usa
una llengua
col·loquial, viva, popular i a vegades vulgar (per fer riure).
És
breu
i esquemàtic
(un acte)
Se
sol representar entre altres obres més llargues (es diu també
«entremès»)
Se
cerca la comicitat (fer riure) fàcil.
Fa
caricatura de classes baixes i menestrals.
Presenta
estereotips (el beneit, el llest, llépol, gras...)
Tracta
conflictes banals i
superficials
Va
tenir gran èxit popular
JOSEP
ROBRENYO (autor i actor). Fa sàtires i crítiques polítiques.
(El
rei Micó-micó)
“SERAFÍ
PITARRA” (pseudònim de Frederic Soler). Fa
paròdies
de drames romàntics (“Gatades”).
COMÈDIA
DE COSTUMS:
seria un “sainet” més llarg i sense la part de caricatura.
Serien les comèdies
anomenades
“de faixa i espardenya”. Per exemple n'escriu Frederic Soler.
TEATRE
CULTE (models romàntics, per commoure...: TRAGÈDIA I DRAMA)
Usen
una llengua més culta i arcaïtzant, molt carregada. Primerament
seran en castellà, però a poc a poc se'n faran en català. Segueixen
els models
francesos (neoclàssics i les
obres de Victor
Hugo)
TRAGÈDIA
ROMÀNTICA(continuació
de les tragèdies neoclàssiques de Joan
Ramis:
protagonitzades
per herois,
poderosos, personatges històrics... que s'enfronten al destí
són
en vers
segueixen
els cànons clàssics: 3 unitats, estructura en 3 actes,
temes...
personatges
cortesans i nobles
se
situen en un moment del passat: història
fatalitat
del destí (l'individu no se'n pot escapar)
VÍCTOR
BALAGUER (promotor JJFF i
antologia)
i GUIMERÀ (en la primera etapa)
DRAMA
ROMÀNTIC------modernització
de la tragèdia:
en
prosa
són
personatges quotidians que s'enfronten a la societat (no al
destí)
El
primer en català és 1856 M Angelon: La verge de les
Mercè
DRAMES
REALISTES----
GUIMERÀ (en la seva segona etapa)
i també Frederic Soler («La
dida»)
TEATRE
A LES ILLES BALEARS
Teatre
principal: 1857. S'hi representa la primera obra romàntica (en
castellà): La campana de la Almudaina (Joan Palou i Coll)
(parodiada per Frederic Soler a L'esquella de la torratxa)
Teatre
principal de Maó: s'hi fa òpera des de 1813
Es
fa sobretot comèdia costumista,
sainets, teatre molt popular, però de forma perfecta:
Pere
d'Alcàntara Penya (1823-1906): El cordó de la vila, Sa
pesta groga...
Bartomeu
Ferrà (1823-1924): Els calçons de mestre Lluc, Els
senyors de son Miseri
FREDERIC
SOLER (Barcelona 1839-1895). També
fa narrativa i poesia (Jocs florals: Mestre en Gai
Saber 1875); propietari
del teatre «Romea», conrearà sobretot
TEATRE.
TEATRE
POPULAR: signa com a “Serafí Pitarra” i amb la seva companyia
de teatre “La Gata” representen paròdies de teatre romàntic
conegudes (“gatades”)
i per això se'l criticà molt. P.e. parodia La
Verge de les Mercès d'Angelon
a Don
Jaume el Conquistador, ambL'esquella
de la Torratxa
(1864) parodia l'exitosa
obra
La
campana de la Almudaina; parodia
l'obra Flors
del dia
de Camprodon amb la seva
Ous del dia.
TEATRE
CULTE: signa amb el seu nom (en
fa a partir del1870
aproximadament
Comèdies
de costums (urbanes, marineres i de faixa i espardenya): La
rambla de les flors
Drames
realistes (La dida) i romàntics (històrics) (Els
segadors, Lo rector de Vallfogona, Les joies de la
Roser)
ÀNGEL
GUIMERÀ
Santa
Cruz de Tenerife 1845-Barcelona 1924
Pare
català/ mare canària (falseja la data de naixement)
Als
8 anys vénen a viure a Catalunya (El Vendrell):
enyorança, desconeixement de la llengua...
Automarginació?
Serà
molt actiu com a polític nacionalista de caire
conservador. Així, el 1871 funda el setmanari “La
Renaixensa” (setmanari molt combatiu, que dóna nom al
moviment)
1877:
Mestre en Gai Saber als Jocs Florals
1879:
1a obra de teatre (Gal·la Placídia)
1895:
Fa un discurs en català a l'Ateneu Barcelonès----Defensa
catalanisme: una mica fanàtic. Pareix que vol demostrar
la seva catalanitat.
EUROPA al llarg de tot el segle XIX
-----> cada vegada - excessos romàntics i espiritualitat + objectivitat, visió de la realitat objectiva i del present.
EVOLUCIÓ: ----->
NOVEL·LA HISTÒRICA (temes del passat)-Dumas, W.Scott
NOVEL·LA DE FULLETÓ COSTUMISME (present) REALISME NATURALISME
Literatura catalana. Novel·la:
gènere més tardà dins la Renaixença
no antecedents
no normativa ortogràfica
no editorials ni públic lector
EVOLUCIÓ IGUAL QUE A EUROPA, PERÒ MOLT DESPRÉS:
NARRATIVA HISTÒRICA :
en castellà
de temes castellans
Los bandos de Castilla (López Soler)
NARRATIVA HISTÒRICA:
en català
de temes catalans
L'orfeneta de Menargues (A.Bofarull-1862)
NOVEL·LA FULLETONESCA:
sentimental
lacrimògena
per entregues
Julita (Martí Genís Aguilar-1874)
COSTUMISME
antecedents del realisme/transició
característiques:
retrat de costums
breus
descriptius, no hi ha narració: passa poca cosa, poc argument
BASE: "costumbrismo" de Larra i tb literatura popular (Per exemple Calaix de Sastre del Baró de Maldà)
tipus:
QUADRES->
Gabriel Maura: Aigoforts
Emili Vilanova (1840-1905). La seva obra en prosa, que partia de la llengua col·loquial de la menestralia barcelonina, barrejava l’humorisme amb la nostàlgia i la tendresa. Escenes barcelonines (1886)
ARTICLES
en premsa-> Miquel dels Sants Oliver
REALISME:
"novel·la de tesi"
característiques:
rebuig del folklorisme, la idealització, el costumisme...
recerca de la versemblança
objectivitat (no exageració)
fets del present: vida de la burgesia, indústria, proletariat...
narrador omniscient
descripció minuciosa de les escenes
gran aprofundiment psicològic dels personatges
llenguatge creïble (cada personatge té el seu llenguatge)
va néixer a Valls, ciutat que en les seves obres prendrà el nom de Vilaniu o Pratbell
es va traslladar a Barcelona, primer per estudiar la carrera de Dret ----> guiatge d'un oncle seu
definitivament, per a treballar-hi de procurador dels tribunals.
Les primeres obres literàries d’Oller estaven lligades al Costumism
insistència d’amics i parents (especialment Sardà i Yxart) perquè es dediqués a la narrativa
Defensa el català com a llengua d'escriptura de les novel·les davant la insistència de contemporanis com Emilia Pardo Bazán o Emilio Pérez Galdós. (TEXT 14 PÀGINA 48)
Naturalisme?
Sí--- tractament de la influència d'ambient i herència familiar
No--- sempre hi ha sentimentalisme, ensenyament i els personatges poden defensar-se davant aquest determinisme
----> per tant, el seu serà un naturalisme descafeÏnat, amb dosis de moralitat i subjectivitat.
OBRES:
recull de contes: Croquis del natural (1879) i altres narracions breus (Notes de colors (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916))
6 novel·les----> intents de posar-se al dia (recerca dins el naturalisme i després, el modernisme)
La papallona 1882 (pròleg d'Émile Zola---> naturalisme descafeïnat)
L'escanyapobres 1884
Vilaniu 1885
La febre d'or 1890-1892
La bogeria 1898 (l’estudi psicològic d’una malaltia – la demència- és la novel·la amb una tesi més naturalista)
Pilar Prim 1906
Memòries literàries (publicades pòstumament)
També tradueix obres narratives (de Tolstoi o Dumas) i teatrals (Goldoni)
-2.jpg)
