LITERATURA CATALANA DEL SEGLE XIX (temes 1 a 4 del llibre de text)

1. INTRODUCCIÓ (tema 1)

• CONTEXT
• MOVIMENTS LITERARIS I CULTURALS A EUROPA: 
• ROMANTICISME
• (COSTUMISME)---> REALISME ---> NATURALISME

2. LA "RENAIXENÇA" (tema2)

• Concepte
• Origen/causes
• Datació
• Objectius
• Els Jocs Florals

3. LA POESIA CATALANA DEL SEGLE XIX. JACINT VERDAGUER (tema2)

4. EL TEATRE CATALÀ DEL SEGLE XIX. ÀNGEL GUIMERÀ (tema 4 + lectura)

5. LA NARRATIVA CATALANA DEL SEGLE XIX. NARCÍS OLLER (tema 3)

1. INTRODUCCIÓ

• CONTEXT:
• Literatura catalana---> venim de tres segles de "Decadència"
• Europa---> canvis econòmics, socials, polítics...
• Revolució francesa---> "llibertat, igualtat, fraternitat"
• Revolució industrial---> burgesia (enriquiment) / món obrer
• Societat de classes: proletaris/ senyors
• MOVIMENTS LITERARIS I CULTURALS A EUROPA: (a poc a poc es va perdent la idea de subjectivitat, sentiments... per acostar-se més a l'objectivitat)

• ROMANTICISME: moviment estètic i cultural que s'oposa a la RAÓ (neoclassicisme) i que se centra en el JO subjectiu.                                                              
• ANTI: classicisme, raó, normes
• PRO: fantasia, irracionalisme, espiritualitat, llibertat   

• Neix a Alemanya i s'estén a tot Europa
  
• JO--> SUBJECTIVISME:
•  defensa del món interior, l'espiritualitat...
• SENTIMENT PATRIÒTIC
• Desencís per la realitat ("spleen")--- recerca d'escapatòria:
• Món medieval
• Infantesa
• Llocs exòtics
• Naturalesa: reflex
• Desig de llibertat, originalitat, revolta: 
• imaginació i FANTASIA
• TRENCAMENT de les NORMES clàssiques
• originalitat

• En literatura, es trenquen les pautes de gènere i es mesclen estils i gèneres diferents (polimetria, proses poètiques, tragicomèdies...); la literatura és més profunda, intensa, inquieta, dinàmica... i s'usa un estil més expressiu (interjeccions, exageracions, hipèrboles...) 
• Els herois romàntics es caracteritzen per sentir-se insatisfets (enyorança, malenconia, tristesa...) i voler transformar la situació de manera ideal. 
• AUTORS EUROPEUS: Victor Hugo, Walter Scott, Mary Shelley, Lord Byron, Bécquer, Espronceda...
• LITERATURA CATALANA: Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer

(Exercicis 1 i 2 pàgina 25)

Tràiler

Alguns dels millors moments de la pel·lícula: 

• COSTUMISME: ( Imatges costumistes )
• Recreació d'allò pintoresc, típic... ---> Presentació d'escenes idealitzades de la realitat.
• Retrat de costums---> estampes, anècdotes quotidianes
• Literatura: 
• Textos breus, molt descriptius i sense argument: article o quadre de costums
• Literatura europea: Larra
• Literatura catalana: Gabriel Maura, Emili Vilanova, Miquel dels Sants Oliver

• REALISME: 
• "novel·la de tesi"
• CARACTERÍSTIQUES:
• rebuig del folklorisme, la idealització, el costumisme...--->recerca de la versemblança
• objectivitat (no exageració)
• fets del present: vida de la burgesia, indústria, proletariat...
• narrador omniscient
• descripció minuciosa de les escenes
• gran aprofundiment psicològic dels personatges
• Literatura europea: Balzac, Flaubert, Stendhal, Dickens, Pérez Galdós, Emilia Pardo Bazán

• NATURALISME
• evolució i superació del realisme
• novel·la = disciplina científica


• observació--anàlisi detallada--deducció
• no hi ha emoció ni sentiments: molta objectivitat
• TOT s'explica per determinisme (no hi ha sortida):
• medi
• herència
• S'analitzen ambients degradats i personatges marcats: baixos fons, problemes mentals, assassins...

• Literatura europea: Émile Zola (text pàgina 30), Blasco Ibáñez
• Literatura catalana: Narcís Oller

(exercici 4 pàgina 27 i 8 pàgina 28)

(8 pàgina 29(oral))

2. RENAIXENÇA:  (TEMA 2)

• Concepte
• Origen/causes
• Datació
• Objectius
• Els Jocs Florals

• Concepte: La RENAIXENÇA és un moviment burgès, intel·lectual i polític que defensa un procés global de recuperació de la societat, de la cultura, la història, la literatura catalana...i, sobretot, del prestigi i de l'ús de la llengua  catalana per a àmbits cultes.

• Origen/causes: 
• D'on ve el nom "Renaixença"?
• 1871: REVISTA "RENAIXENSA"
• Per oposició a l'etapa anterior “Decadència”.
• Sinònim d'altres noms com “ressorgiment”, “restauració”, “despertament”...

• CAUSES D'AQUEST MOVIMENT?
• REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: enriquiment i poder de la burgesia catalana. Desencisada del poder central, reclama poder i protecció econòmica i defensa la identitat nacional.
• Interès investigador dels il·lustrats
• difusió del ROMANTICISME a Europa (reivindicació de llibertat, “patriotisme”, enyorament del passat propi....) -----> EL ROMANTICISME ÉS EL CANAL D'EXPRESSIÓ DE LA RENAIXENÇA, L'IMPULS GRÀCIES AL QUAL AQUEST MOVIMENT SOCIAL-CULTURAL-POLÍTIC ES VA PODER PRODUIR.

• DATES IMPORTANTS: 

1833 1859 1877

Publicació de l'Oda “La Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau a la revista “El Vapor" [Text 1 pàgina 50: LLEGIR] Inici dels Jocs florals Consolidació del moviment

• OBJECTIUS DE LA RENAIXENÇA:
1. Reconstruir l'època d'esplendor de la història nacional, l'Edat Mitjana (s'estudiarà i es revisarà aquesta etapa històrica de màxima expansió política i cultural).
2. Descobrir, estudiar i divulgar els autors clàssics de la literatura catalana (autors com Marià Aguiló, Milà i Fontanals publicaran les obres de Llull, el Tirant, descobriment del Curial e Güelfa...)
3. Codificar la llengua (es promourà la normativització de l'ortografia, la gramàtica... a través de la campanya de l'Avenç, etc).
4. Recollir la tradició popular (encara viva i connectada amb el poble): recol·lecció de rondalles, llegendes, romanços (p.e. Mossèn Alcover,); creació d'associacions corals, grups excursionistes...
5. Crear literatura de qualitat en tots els gèneres. Com?
• Crear premsa cultural i literària
• Crear editorials i publicar obres clàssiques i d'autors actuals
• potenciar concursos i institucions culturals: per exemple l'Acadèmia de Bones Lletres o els Jocs florals.

ELS JOCS FLORALS

Inici: 1 de maig de 1859 a l'Ajuntament de Barcelona A imitació de la “Festa de la Gaia Ciència” (cort de Joan I 1393): concursos medievals de poesia trobadoresca S'hi podia presentar qualsevol Poesia en català a partir de tres temes:  PÀTRIA: obres poètiques a partir de temes històrics. El premi és una “Englantina d'or” (gessamí) FE: obres de caire religiós. El premi és una “Viola d'or i argent” AMOR: els temes són amorosos. El premi és una “Flor natural d'or”. Qui aconsegueix els tres premis és nomenat “Mestre en gai saber”. Més envant també s'introdueixen premis de narrativa i de teatre i se'n feren també a València i a diferents pobles... Els Jocs florals foren un FET POSITIU de la Renaixença del segle XIX perquè: + obres literàries + nous autors  + públic lector en català + publicacions (Anuari de cada edició) + prestigi de la literatura en català Potencien la unitat lingüística (Per exemple, autors com Marià Aguiló o Costa i Llobera hi participaren). EXERCICI ORAL 4 PÀGINA 50

ACTIVITATS 1 pàgina 49 i 3 i 4 PÀGINA 50




3. LA POESIA DEL SEGLE XIX. JACINT VERDAGUER (tema2)

La poesia és el primer gènere a ser recuperat i el més conreat durant aquesta etapa. Amb ell s'inicia la recuperació del català per a la literatura.

L'impuls es donarà gràcies als Jocs Florals i a les característiques intrínseques del Romanticisme. D'aquesta manera podem dir que la POESIA de la RENAIXENÇA es caracteritza per:

• La POLIMETRIA: es conreen des de ritmes més populars (com romanços, cançons...) a mesures més clàssiques (com les odes i els poemes èpics).
• Repetició dels TEMES patriòtic, religiós i amorós
• I ús de TÒPICS romàntics com la recreació del paisatge, l'enyorament del passat, el misteri (ruïnes, nits de lluna plena...) o l'amor extrem

Alguns aspectes i noms que hem de recordar, abans de parlar del gran autor, són:

• Els Jocs florals
• Publicació d'antologies i els anuaris dels Jocs florals
• Autors com: B.C. Aribau, Marià Aguiló, J.M. Pons i Gallarza o ÀNGEL GUIMERÀ

JACINT VERDAGUER (Mossèn Cinto Verdaguer) “poeta de Catalunya” (1845-1902)

D'origen humil, va ser nomenat capellà. De ben jove havia escrit poesia i ja havia participat en els Jocs Florals, essent premiat alguns cops, però el 1877 en rep un premi extraordinari amb L'Atlàntida, una de les seves obres més destacades i el 1880 és nomenat Mestre en Gai saber
Patia una malaltia ("anèmia cerebral") per la qual li recomanaren canviar d'aires i fou capellà de la companyia de vaixells del Marquès de Comillas, que feia el trajecte entre Barcelona i Sud-Amèrica, i confessor i almoiner d'aquests nobles, amb qui viatjà a Terra Santa. A la tornada, patí un gran trasbalsament i una crisi espiritual i s'obsessionà per la religió i fins i tot per la pràctica d'exorcismes. Per això el retiraren de l'església una anys, fins que, rehabilitat, fundà dues revistes i presidí els Jocs Florals
Mor en 1902 de tuberculosi i unes 100.000 persones l'acomiaden a Barcelona. Era conegut i valorat, el poeta del poble.

Jacint Verdaguer és l'impulsor de la literatura catalana. Va ser un poeta molt popular i reconegut. És considerat el creador del català literari modern.

OBRA

• Va escriure articles, relats de viatges i reculls de rondalles o llegendes, però on destacà fou en el gènere poètic.
• Va recuperar la poesia culta en català i va obtenir -ja en vida- una gran difusió popular (traduccions, interès social i coneixement gràcies a les corals: “L'emigrant”, “Virolai”...)

Recitació del poema "Navegant"

• La seva obra es pot classificar en:
• POESIA LÍRICA (sobre temes patriòtics, religiosos i inspirada en la poesia popular): Pàtria, Idil·lis i cants místics,...

• POESIA ÈPICA (narració en vers de fets heroics): L'Atlàntida i Canigó

• L'ATLÀNTIDA (1877)

 L'acció del poema s'estructura en dos plans: un d'històric que gira a l'entorn de Colom, que pretén incorporar al món del mite; i un segon pla que narra les gestes mítiques d'Hèrcules.. El poema recull la mitologia i les tradicions gregues, però ho posa tot sota una visió bíblica i cristiana.Explica l'enfonsament del continent mític de l'Atlàntida... 

(Fragment de la "Balada de Mallorca" inclosa dins el poema)

A la vora-vora del mar on vigila

Montgó els peus a l'aigua i als núvols el front,

omplia una verge son cànter d'argila,

mirant-se en la font.

son  peu de petxina rellisca en la molsa

i a trossos lo cànter s'enfonsa rodant;

del plor que ella feia, la mar, que era dolça,

tornava amargant.

puix  l'aigua pouada cristall n'era i perles,

com gaires no en copsen los lliris d'olor,

no és molt si sospira quan veu les esberles

del canteret d'or!

La mar se'n dolia; les pren en sa falda,

i al maig, per plantar-hi demana un roser;

València, a tes hortes verdor  d'esmeralda,

i a ton cel dosser.

Per bres la conquilla de Venus los dóna,

gronxada pel Zèfir de vespre i matí,

i els testos, que un alba de roses corona,

ja són un jardí.

Amb flors de l'Aràbia l'enrama i perfuma;

i d'Àfrica amb palmes, d'Europa amb aucells,

alegra ses ribes, que es prenen d'escuma

mes amples cinyells.

1.Quin és l'origen llegendari de les Illes segons aquest fragment?
2. Descriu com són i què tenen aquestes illes segons el poema.
3.Quines figures retòriques trobam en els fragments subratllats? 

• CANIGÓ. Llegenda pirenaica del temps de la reconquesta(1886) 

El poema consta de 12 cants i un epíleg. És una mitificació del paisatge i de la història.Explica els orígens històrics i religiosos de Catalunya:  la reconquesta, les  lluites contra els sarraïns...des d'un punt de vista llegendari.

Hem de destacar la seva polimetria.

Personatges: Gentil, Guifré, Tallaferro, Flordeneu...

TEXT PÀGINA 48









Documental sobre Jacint Verdaguer:

ALTRES AUTORS DE LA RENAIXENÇA PODRIEN SER ÀNGEL GUIMERÀ (EN UNA
PRIMERA ETAPA, tot i que destacarà més en el teatre), MARIÀ AGUILÓ O JOSEP LLUÍS PONS I GALLARZA

5 pàgina 51

L'OLIVERA MALLORQUINA (Josep LL. Pons i Gallarza)

Conta'm, vella olivera,

mentre sec alenant sobre la roca,

noves del temps enrera

que escrites veig en ta surenca soca.

Jo vinc a recolzar-me

a tes nuades rels, trist d'enyorança,

perquè vulles tornar-me

dels béns que n'he perdut sols l'esperança.

Ton delicat fullatge,

que sota lo cel blau l'embat oreja,

és de la pau la imatge,

de tots los goigs de la ciutat enveja.

Ta rama verda i blanca

com cabellera d'àngel t'emmantella;

i a ta esqueixada branca

falta pel vent l'arrabassada estella.

Quan jove i vincladissa

creixis sobre el marge de la coma,

xermava ta verdissa

la falç del llaurador fill de Mahoma.

L'àrab i sa mainada

respirant-ne tes folor el maig sortien,

i ta oliva escampada

sos fills, per la tardor, escollien.

Ah, quin dol! Escoltant-ne

del corn aragonès lo toc de guerra,

tallà tos brots, donant-ne

empriu a l'host de la guanyada terra!

I el jorn de la conquista,

amb llàgrimes del cor senyant sos passos,

sense girar la vista,

sortí amb l'infant més xic estret als braços.

Los cavalls trepitjaren

dins lo solc sarraí les brulles tendres,

i els ferros enfonsaren

de l'alqueria en les calentes cendres.

* *

Com reposava, a l'ombra,

deslliurat lo baró dels durs arnesos,

mentre els llebrers sens nombre

jeien al sol assedegats i estesos!

I de son puny volant-ne,

el manyac esparver dalt de tu es posava,

les ungles encreuant-ne,

i els tendres cims dels branquillons vinclava.

* *

Quan era una alta ermita

aquest claper de trossejada runa,

lo místic cenobita

aquí s'agenollava al clar de lluna.

Al toc del monestiri,

mans plegades al pit, pregàries deia,

i el cel en son deliri

per lo reixat de ton ombratge veia.

* *

Ara aquí el temps enganya

lo pastoret que embadalit s'atura,

i amb flabiol de canya,

gira el ramat que al comellar pastura.

Mentre l'ovella tosa

amb lo clapat anyell entorn apila,

la cabra delitosa

tos tanys novells per rosegar s'enfila.

* *

Arbre amic del qui plora,

dosser sagrat d'eternitat serena,

jo et sento grat de l'hora

que m'has aidat a conhortar ma pena.

Tu al cor m'has donat força,

tu apar que em tornes joventut perduda,

com de ta eixuta escorça

la saba n'ix que ton brancatge muda.

Jo moriré i encara

espolsarà el mestral ta negra oliva;

res serà del que és ara;

tu sobre el blau penyal romandràs viva.

Respon: 

1. Analitza la mètrica dels 4 darrers versos. 

2. A qui es dirigeix el poeta? Què li demana?

3. Explica el significat dels quatre darrers versos. 

4. Troba en el poema: 

• dues comparacions
• dues personificacions
• dos hipèrbatons

4. TEATRE. ÀNGEL GUIMERÀ (TEMA 4 i LECTURA Maria Rosa)

A principis del segle XIX trobam:

• TEATRE POPULAR: sainets (o entremesos), petites representacions de caire humorístic, que exploten situacions quotidianes còmiques i personatges arquetípics. 
• català de la mà d'autors com FREDERIC SOLER o ÀNGEL GUIMERÀ, que faran tragèdies i drames.
•   TRAGÈDIA ROMÀNTICA (continuació de les tragèdies neoclàssiques de Joan Ramis "Lucrècia": protagonitzades per herois, poderosos, personatges històrics... que s'enfronten al destí)
• són en vers
• segueixen els cànons clàssics: 3 unitats, estructura en 3 actes, temes...
• personatges cortesans i nobles
• se situen en un moment del passat: història
• fatalitat del destí (l'individu no se'n pot escapar)
• DRAMA:
• en prosa
• són personatges quotidians que s'enfronten a la societat (no al destí)

A les Illes Balears comptam amb autors com Bartomeu Ferrà (text pàgina 98) o Pere d'Alcàntara Penya.

Exercici 1 p.97,  9 pàgina 100 i 8 i 9 pàgina 101

ÀNGEL GUIMERÀ

Imatge del final del I acte de Maria Rosa

•  pàgina 97+98 
• redacció d'apunts de vida i obra
• vídeo de Terra Baixa 
• lectura de Maria Rosa)
• Pràctica de comprensió oral (Mar i cel)

PRÀCTICA DE COMPRENSIÓ ORAL:

1. Indica si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

Àngel Guimerà va escriure Mar i cel al final de la seva vida.
Els personatges principals són Saïd i Blanca.
S'explica l'amor impossible entre Blanca i Saïd.
L'enamorament ocorre enmig de la mar, quan el vaixell de Carles ataca el de Saïd.
El títol simbolitza els dons mons oposats d'on provenen els personatges.
L'obra acaba amb la mort de Carles, Blanca i Saïd.
L'acció ocorre en el segle XIV.

2. Escolta una paraula sinònima de cadascuna de les següents.

Desterrament: ................................

contraris: ............................

s'uneixen: ..........................

TEXT QUE ES LLEGIRÀ:

Mar i cel és una tragèdia romàntica i pertany a la primera etapa d'Àngel Guimerà. L’acció se situa en el segle XVII (any 1639), després de l’expulsió dels moriscos, i relata un conflicte entre els personatges principals: l’amor impossible entre un pirata musulmà, en Saïd, i una cristiana, na Blanca. El conflicte es desenvolupa en un vaixell, navegant per alta mar. Els dos protagonistes s’estimen però pertanyen a mons oposats. El pare d’ella, en Carles, intenta matar en Saïd, però ella intenta protegir-lo i mor ella. Aleshores, en Saïd es tira a la mar amb na Blanca i moren tots junts. La mort dels dos protagonistes és l’única manera d’aconseguir estar junts. Viuen en dos mons oposats, un és la mar i l’altre el cel, que només s’ajunten a l’horitzó.

CORRECCIÓ: 

1. Indica si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

Àngel Guimerà va escriure Mar i cel al final de la seva vida.	F
Els personatges principals són Saïd i Blanca.	V
S'explica l'amor impossible entre Blanca i Saïd.	V
L'enamorament ocorre enmig de la mar, quan el vaixell de Carles ataca el de Saïd.	F
El títol simbolitza els dons mons oposats d'on provenen els personatges.	V
L'obra acaba amb la mort de Carles, Blanca i Saïd.	F
L'acció ocorre en el segle XIV.	F

2. Escolta una paraula sinònima de cadascuna de les següents.

Desterrament:EXPULSIÓ

contraris:OPOSATS

s'uneixen:S'AJUNTEN

SUMA'T LA PUNTUACIÓ

















5. NARRATIVA. NARCÍS OLLER (TEMA 3)

Narrativa--- moviments europeus (ROMANTICISME-COSTUMISME-NATURALISME-REALISME)

Models europeus:

• ROMANTICISME: Walter Scott
• REALISME: Balzac
• NATURALISME: Zola

Oral: 9 pàgina 76.
6 p.74: copia les frases i indica el nom de l'autor que les digué: Walter Scott (Romanticisme) o Émile Zola (Naturalisme)

La narrativa catalana:

• serà el gènere més tardà---> dificultat
• Els autors començaran escrivint contes---- després novel·les

NARCÍS OLLER 
Valls 1846-Barcelona 1930

• S'inicia a escriure en castellà, però els crítics Yxart i Sardà i la relació amb escriptors de la Renaixença l'impulsaren a canviar de llengua. 
• Alguns autors de la literatura castellana (Galdós, Clarín, Emilia Pardo Bazán) intentaren que tornàs escriure en castellà, però ell es defensava dient que per retratar la realitat que l'envoltava havia de fer parlar els seus personatges amb la llengua que parlaven. Per tant, es mantingué en la llengua catalana per donar versemblança a les seves obres. 
• De mans dels crítics s'introduí en el vessant naturalista, i fins i tot Zola li va fer el pròleg de La papallona, però el seu Naturalisme no fou complet ja que mai abandonà el sentimentalisme i el rerefons moral en les seves obres. 

OBRA

• Croquis del natural (4 contes)

6 novel·les:

• La papallona
• L'escanyapobres (pàgina 75: 10 (a, b, c)---> tema passió pels doblers
• Vilaniu
• La bogeria (10 p.77)---> estudi d'un home boig des de tres punts de vista. L'obra més naturalista de totes. 
• La febre d'or----> enriquiment i ruïna d'una família que inverteix en borsa.
• Pilar Prim