1. INTRODUCCIÓ
Les avantguardes són un conjunt de moviments artístics i literaris, molt diversos els quals tenen en comú la voluntat de ruptura amb la tradició, el seu caràcter efímer, les manifestes i les actituds de provocació tant des del punt de vista estètic com ètic.
Aquestes van sorgir a Europa sobre el 1909, amb el primer Manifest de Marinetti i, les quals tengueren un apogeu entre 1915 i 1925. La fi simbòlica de les avantguardes és el 1940 a causa de la descomposició dels grups parisencs per part dels nazis.
L'origen d'aquestes avantguardes està en la crisi tant dels valors culturals com dels valors ideològics establers en la Primera Guerra Mundial. El motiu d'aquesta crisi varen ser la fracturació amb la cultural tradicional, l'actitud de revolta i la recerca de noves formes d'expressió.
2. MOVIMENTS AVANTGUARDISTES: CARACTERÍSTIQUES I TÈCNIQUES LITERÀRIES
Les avantguardes estan compostes per diversos moviments:
· CUBISME (1907 - 1909)
El cubisme s'autodefinia com "l'art de compondre i descompondre la realitat".
És un moviment que va néixer com a moviment pictòric a París. La primera mostra va ser un cuadre de Picasso anomenat Les senyoretes del carrer d'Avinyó (1907). Aviat el moviment s'esdevingué també literari, sobretot poètic. El llibre més representatiu és Calligrammes de Apollinaire, l'autor més destacat d'aquest moviment.
Aquest art demanava la participació de l'espectador per reconstruir l'obra mentalment, per això feia servir mètodes científics per canviar l'aspecte de la realitat.
L'artista cubista no pretenia reproduir la realitat tal com se li apareixia visible sinó la imatge intel·lectual que aquesta li proporcionava.
Utilitzen el collage i el cal·ligrama (consistia en la presentació de mots o de la tipografia amb una disposició plàstica que expressava el contingut del poema) per aconseguir un efecte semblant en la literatura.
- Tècnica literària
* Aplicació del collage a la literatura.
* Ús de diferents lletres d'impremta.
* Ús del cal·ligrama.
* Desaparició dels enllaços lògics de la frase.
· FUTURISME (1909 - 1920)
Gabriel Alomor és el qui per primer cop utilitza la paraula futurisme al 1905 a un article publicat a la revista Mercure de France titulat "El futurisme".
El fundador d'aquest moviment és Marinetti el 1909, ja que a través del
Manifeste du futurisme establí les bases del moviment i al 1912 establí les tècniques literàries i els criteris en el
Manifiesto tecnico della letteratura futurista.
L'artista s'identifica amb el progrés industrial.
El futurisme proclama:
· La ruptura total amb el passat i la tradició, i l'obligació de mirar cap al futur.
· Feia apologia de la guerra, la lluita i la violència.
· Manifestava el culte al "jo" i a la joventut.
· Exaltava el dinamisme, l'esport i la velocitat.
· Importància de les invencions tècniques i mecàniques
· Aventura i risc.
Els futuristes utilitzen els cal·ligrames i el collage al igual que el cubisme, nascut abans.
- Tècnica literària
* Destrucció de la sintaxi: l'infinitiu com a única forma verbal vàlida; eliminació de l'adjectiu i de l'adverbi.
* Abolició de la puntuació i de les majúscules.
* Ús de signes aritmètics, musicals, etc.
* Paraules en llibertat.
* Trencament amb els versos.
· DADAISME (1915 - 1920)
És el moviment més radical i rebel de les avantguardes. El terme "dada" respon al balbuceig d'un infant que encara no parla i al resultat d'escollir una única síl·laba obrint a l'atzar un diccionari amb un ganivet.
El moviment va néixer a Zúric, al Cabaret Voltaire, on es reunien varis artistes, entre els quals s'ha de destacar a Tzara, l'autor que fa el manifest dadaista, i el pintor Picabia.
Ideològicament es caracteritza per:
· Una actitud anarquista.
· L'exaltació del "jo" lliure i independent.
· La negació constant de la moral tradicional.
· Les bones maneres i el bon gust.
· El violent rebuig de la racionalitat.
En canvi, defensava la bogeria, la espontaneïtat, l'atzar, l'absurd i tot allò primitiu i elemental, com el mateix nom "dada" indica.
Aquest moviment respon a la crisi dels valors provocats per la Primera Guerra Mundial.
- Tècnica literària
* Influències del futurisme i del cubisme.
* Invenció de l'escriptura automàtica, que consisteix a expressar-se amb una espontaneïtat total reflectint el dictat del món interior, sense que pràcticament hi intervingui la raó -una contaminació de l'autèntica subjectivitat- per tal d'assolir l'alliberament mental necessari del jo creador.
· SURREALISME (1917 - 1940)
Moviment iniciat a França amb André Breton, les primeres creacions varen ser al 1919. L'etapa activa va ser l'aparició del Manifeste du surréalisme (1924) i es consilidà amb el Second Manifeste du surréalisme (1930). Aquest moviment influí en la literatura posterior.
Aquest moviment representà la culminació de les avantguardes i, per tant, la seva liquidació. Hereu de les propostes més intel·ligents dels dadaistes, adaptà algunes tècniques del cubisme. Volia assolir el coneixement més recòndit de la realitat, és a dir, una "suprarealitat", i més concretament, el fons més amagat de la subjectivitat humana.
Els artistes surrealistes proposaren d'arribar al coneixement profund de l'ésser humà per mitjà de la recerca de la seva subjectivitat i d'una realitat superior, màgica i irracional, el subsconcient, i donaren una importància primordial al somni i la imaginació.
Empraren com a model literari l'escriptura automàtica, consistia a expressar verbalment el pensament, lliure de preocupacions morals o estètiques. El text no tenia en compte ni el temps ni l'espai, posava en pràctica les associacions de mots i imatges.
El surrealisme s'organitzà com un grup jeràrquic tancat, en el qual es van registrar expulsions i ingressos - els més importants van ser, el 1929, els de Dalí i Buñuel, que revitalitzaren un moviment que llavors començava a estar en crisi. A partir dels anys 1939 i 1940, el declivi del surrealisme va ser evident.
* Ús de l'escriptura automàtica.
* Associació de paraules i imatges.
* Defensa de la distorsió al·lucionatòria (consum de drogues) o onírica d'objectes, ambients i experiències.
* Ús d'al·literacions i anàfores.
* Expressió mitjançant polaritats definitòries de la psicologia humana: vida-mort, passat-futur, realitat-ficció, etc.
3. L'AVANTGUARDA A EUROPA
Els moviments d'avantguarda van ser alhora moviments socials i creadors d'una nova teoria de l'art: l'antiart. Foren l'expressió cultural i intel·lectual de la nova societat industrial del començament del segle XX, amb les seves contradiccions i els seus encerts. Diversos i sovint contraposats, aquests moviments s'iniciaren l'any 1909 i van ser liquidats el 1940 arran de la invasió nazi de París, que en dispersà els grups principals. Aquests moviments es manifestaren cronològicament en dos períodes:
· El primer període durà aproximadament des de 1909 fina a 1929, any de la crisi monetària a la borsa de Nova York, que trasbalsà fortament l'economia europea. En aquesta primera etapa, els moviments hegemònic van ser el futurisme, el cubisme i el dadaisme, que van produir les manifestacions més lúdiques, imaginatives, subversives i rupturistes de les avantguardes.
· El segon període, exclusivament surrealista, arribà fins al 1940 i va estar marcat per la invasió nazi de París. Aquesta etapa es caracteritzà per la intel·lectualització de les avantguardes i, sobretot, pel compromís social i polític, que va dur alguns dels surrealistes més destacats a militar activament en el partit comunista.
Els moviments essencials de l'avantguardisme van ser agermanats perquè tots responien a una idea comuna de modernitat, tot i que es poden caracteritzar esquemàticament per uns trets ideològics i estètics distintius.
4. LA SOCIETAT CATALANA EN EL PRIMER QUART DEL SEGLE XX
El primer quart del segle XX es caracteritzà políticament per la restauració borbònica, amb la regència de Maria Cristina, i pel sistema bipartidista a les Corts espanyoles entre els partits libertat i conservador. A Catalunya, el govern autonòmic de la Mancomunitat era a les mans del partit burgès de la Lliga (fundat el 1901), amb Prat de la Riba com a president. La burgesia catalana volia establir la seve hegemonia social i política mitjançant el noucentisme.
En aquest període hi ha enfrontaments entre les dues classes socials que integraven la majoria de la poblaicó: la burgesia i el proletariat.
En la Semana Tràgica hi hagué una inquietud social que es va manifestar una altra vegada en el que es coneix com la crisi de 1917. Aprofitant-la els sindicats obrers van declara una gran vaga general revolucionàri, que motivà l'adhesió de la Lliga Regionalista Catalana. La situació dels obrers empitjorà per la greu crisi econòmica del final de la primera guerra mundial el 1918. Davant aquesta situació insostenible, el govern espanyol va suspendre les garanties constitucionals i va reprimir els sindicats i les agrupacions autonomistes, per la qual cosa va afavorir els sectors més dretans i centralistes, els quals van donar suport el 1923 a la dictadura de Primo de Rivera, que durà fins el 1931.
El 14 d'abril de 1931, es proclamà a Espanya la Segona Regúplica. L'ambient polític i social a Espanya es va anar enrarint a cuasa d'una crisi econòmica que va afectar a l'estabilitat social de la República i obligà el govern a dur a terme una reforma radical que afectà els àmbits més significatius del país: l'exèrcit, l'explotació agrària i l'ensenyament.
A Catalunya el 12 d'abril de 1931, Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins el projecte d'un Estat espanyol federat. L'any 1932 es va elaborar l'Estatut d'Autonomia del Govern de la Generalitat de Catalunya. Francesc Macià va ser substituit per Lluís Companys, que va ser nomenat president de la Generalitat l'1 de gener de 1934.
El període republicà va finalitzar amb la revolta militar del 17 de juliol de 1936 a Melilla, es va estendre ràpidament per tot Espanya. A Barcelona s'inià el 19 de juliol i les forces d'ordre públic fidels a la República van aturar els rebels.
Arran de la revolta de Melilla i de la seva extensió, va esclatar la guerra civil (1936-1939), la qual es va acabar amb la victòria de les tropes feixistes i rebels del general Franco i amb un règim dictatorial que durà gairebé quaranta anys.
5. ACTIVITATS
1. Omple la graella:
| CUBISME | FUTURISME | DADAISME | SURREALISME |
| ORIGEN |
|
|
|
|
| CRONOLOGIA |
|
|
|
|
| MANIFESTOS |
|
|
|
|
| OBRES DESTACADES |
|
|
|
|
| AUTORS |
|
|
|
|
| IDEOLOGIA |
|
|
|
|
| TÈCNIQUES LITERÀRIES |
|
|
|
|
2. Relaciona cada característica amb el moviment d'avantguarda que defineix: el futurisme o el surrealisme.
· La incorporació de recursos visuals.
· Els somnis.
· L'exaltació de les màquines.
· L'escriptura automàtica.
· La velocitat.
· La vulneració de la puntuació.
3. Visita aquests links i mira les fotografies, i digues a quin moviment pot pertànyer:
b)
c)
d)
e)
4. Mira aquest vídeo, digues el que trobes que és simbol d'avantguarda i digues quines anècdotes t'han impactat més i per què:
