XARXA de PLOMES és un projecte, un treball,una eina, un camí, una manera d'acostar algunes PLOMES de la nostra literatura a la XARXA... És una XARXA per aprendre, per llegir, per escriure, per gaudir... Endavant PLOMES!
La doble articulació del llenguatge: morfemes i fonemes
******
*****Mira el vídeo següent i pren apunts al quadern sobre l'explicació a partir del següent guió. ATENCIÓ! NO HO HAS D'ESCRIURE TOT: TAN SOLS ANAR FENT UN ESQUEMA AMB INFORMACIÓ BÀSICA.
doblement articulat (doble articulació: monemes i fonemes)
generalitzador
Aquesta imatge és prou clarificadora com a resum del tema, però conté algunes imprecisions i hi falta alguna cosa... Comenta-la!
****COMENTARIS?
falta el REFERENT, com a element del SIGNE LINGÜÍSTIC.
el SIGNE LINGÜÍSTIC no hauria d'estar al centre, sinó sortint com a tipus de SÍMBOL. En el centre hi haurà d'haver SIGNES. Ara bé, el SIGNIFICANT i el SIGNIFICAT haurien de continuar sortint del quadre SIGNE LINGÜÍSTIC.
A SIGNIFICANT (en referència a la doble articulació del llenguatge) haurien de sortir dues línies, però una hauria de ser de FONEMES i l'altra de MONEMES. Dins aquesta darrera, sortiren LEXEMA i MORFEMA.
ACTIVITAT 1. Quants de significants possibles de la paraula arbre ets capaç d'escriure? I quants de significats coneixes? 2. Per què deim que la paraula CASETA és un signe doblement articulat? Explica-ho. 3. Indica si aquestes afirmacions són VERTADERES o FALSES i comenta-les:
El significant i el significat formen part de la llengua.
El singnificant és la imatge mental del concepte.
El significat és la imatge acústica del concepte.
Ferdinand de Saussure contradiu la teoria del signe lingüístic.
4. Llegiu el text i contestau:
Relaciona aquests conceptes amb cada enunciat llegit al text: significant, referent, significat, codi no lingüístic, codi lingüístic, caràcter simbòlic.
Comunicació produïda per crits involuntaris instintius.
Sons convencionals articulats de manera voluntària
Sistema de símbols produïts de manera deliberada.
Representants dels elements de l'experiència, imatge.
Elements de l'experiència.
La paraula ha de denotar la imatge, ha de retolar-la.
Definiu i posau un sinònim de cada una de les paraules següents que apareixen al text:
DELIBERADA
ESSÈNCIA
CONVENCIONALS
ARTICULATS
DENOTAR
PARAL·LEL
CORRECCIÓ
1. Quants de significants possibles de la paraula arbre ets capaç d'escriure? árbol, tree, arbre, arvre... I significats? un
2. Per què deim que la paraula CASETA és un signe doblement articulat? Explica-ho.
fonemes c-a-s-e-t-a i monemes (cas-eta)
3. Indica si aquestes afirmacions són VERTADERES o FALSES i comenta-les:
El significant i el significat formen part de la llengua. V
El singnificant és la imatge mental del concepte. F
El significat és la imatge acústica del concepte. F
Ferdinand de Saussure contradiu la teoria del signe lingüístic. F
4. Llegiu el text 6 de la pàgina 59 i contestau:
Relaciona aquests conceptes amb cada enunciat llegit al text: significant, referent, significat, codi no lingüístic, codi lingüístic, caràcter simbòlic.
Comunicació produïda per crits involuntaris instintius. CODI NO LINGÜÍSTIC
Sons convencionals articulats de manera voluntària. CODI LINGüÍSTIC
Sistema de símbols produïts de manera deliberada. CARÀCTER SIMBÒLIC
Representants dels elements de l'experiència, imatge. SIGNIFICATS
Elements de l'experiència. REFERENTS
La paraula ha de denotar la imatge, ha de retolar-la. SIGNIFICANTS
Definiu i posau un sinònim de cada una de les paraules següents que apareixen al text:
El
català és (com les altres
llengües ROMÀNIQUES) un
dels resultats de l’evolució que va patir el llatí quan es va
desmembrar l’Imperi Romà (s. V dC). Aquest procés es coneix amb
el nom de Romanització
i és el mateix que tengueren la resta de llengües romàniques. El
procés va ser lent i gairebé imperceptible i no és fins al segle
IX que podem parlar de llengua catalana pròpiament dita i ben
diferenciada de les altres i del llatí.
DOMINI
LINGÜÍSTIC: el
territori
on es parla la llengua catalana ocupa una extensió aproximada de
60000 km2 que políticament pertanyen a quatre
estats:
estat ESPANYOL (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, la Franja d’Aragó,
Regió del Carxe a Múrcia = 96 % aproximadament);
estat FRANCÈS(Catalunya
Nord = 3.5 % aproximadament);
estat ITALIÀ(Ciutat de l’ALGUER
= 0.25 % aproximadament)
i ANDORRA (0.25 % restant).
Naturalment,
no tots els habitants d’aquestes regions són catalanoparlants,
així com tampoc no ho són algunes comarques interiors del País
Valencià perquè van ser repoblades per aragonesos. Les grans
ciutats, a més, reben sovint fortes onades d’immigració que
dificulten el procés normalitzador però també, i encara que
lentament, incorporen nous parlants a la comunitat lingüística.
També hem de remarcar que en els extrems del territori és més
fàcil trobar parlants de la llengua veïna per una simple qüestió
de proximitat. Per
tot això,no
és
el
mateix parlar d'habitants que parlar de catalanoparlants.
De tota manera, encara que el nombre de parlants d’una llengua és
gairebé impossible de delimitar, la població aproximada de tot el
territori de parla catalana és actualment d’uns 13 milions; tot
i que es creu que la parlen aproximadament uns set milions de
parlants.
LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
Les llengües no es parlen ni s’escriuen sempre de manera uniforme: no és igual la llengua d’ara que la de fa 500 anys, no coincideix la forma d’expressar-se d’un jove amb la d’un vell, la parla d’un mallorquí és diferent en alguns aspectes a la d’un menorquí o a la d’un valencià, és diferent la manera de parlar dels metges entre ells que la del delinqüents, la dels advocats, la dels alumnnes o la dels professors, no és igual parlar amb un amic que amb el padrí que amb el director.
Per tant, totes les llengües estan sotmeses a canvis i variacions que podem agrupar en dos tipus:
A. Segons els parlants
B. Segons la situació comunicativa
VARIETAT ESTÀNDARD
Variació dialectal
Variació funcional
Geogràfiques
DIATÒPIQUES
(ON?)
Temporals
DIACRÒNIQUES
(QUAN?)
Socials
DIASTRÀTIQUES
(QUI?)
Diafàsiques o
REGISTRES
A. SEGONS ELS PARLANTS: VARIETATS GEOGRÀFIQUES, TEMPORALS I SOCIALS
Mapa de la variació geogràfica.
GEOGRÀFIQUES O DIATÒPIQUES(depenent de l’àrea geogràfica del parlant). Podem agrupar els anomenats dialectes en dos grans blocs:
BLOC ORIENTAL: rossellonès, alguerès, central i balear
BLOC OCCIDENTAL: lleidatà (o nord-occidental), valencià
HISTÒRIQUES: són observables quan comparam documents d’èpoques diferents, ja que demostren l’evolució de l’idioma amb el pas dels anys. Les diferències entre el català d'avui i el del 1500, per exemple, són fàcilment constatables agafant un manuscrit de l'època i confrontant-ne aspectes com la morfologia, la sintaxi o el lèxic amb la llengua que fem servir al segle XXI.
GENERACIONALS: tot i que no hi ha un salt cronològic tan gran com en el cas de les històriques, es pot veure l’evolució de l’idioma en comparar la parla dels avis i la dels néts. Mentre que la dels avis és més conservadora i arcaica, l’altra és més creativa i innovadora. Expressions actuals: “anar de marxa”, “passar de tot”, OK...Vist des d'una òptica històrica més immediata, en un mateix període de temps, es noten diferències o varietats generacionals, entre les persones adultes de la comunitat i les persones més joves.
SOCIALS O DIASTRÀTIQUES (SOCIOLECTES): segons el grup social al qual pertany el parlant. És a dir, la diferent manera de parlar de classes altes/baixes, pagesos/ciutadans, homes/dones... Una mateixa persona pot pertànyer a diferents "sociolectes".
Dins aquest tipus de varietat hem de caracteritzar l’ARGOT. És un llenguatge “hermètic” i tancat, que només és accessible i entenedor per a la gent d’aquell grup. Hi ha ARGOTS PROFESSIONALS (conjunt de vocabulari molt precís d'un ofici concret, per exemple els metges) i ARGOTS NO PROFESSIONALS(amb intenció de distingir-se i allunyar-se de la resta, amb paraules inventades o amb canvi de sentit... per exemple, el dels delinqüents)
Seria el propi de sectors marginals de la societat: drogaddictes, delinqüents...
També és el cas dels diferents oficis, ja que usen lèxic propi en converses col·loquials entre ells: metges, músics, advocats, estudiants (noms de les assignatures, malnoms als professors...)
A vegades agrupa tan sols un grup d’amics.
Neixen en el si de grups tancats (lladres, persones de baixos fons, món del joc, de la drogoaddicció, d'una determinada secta, grups militars, món escolar...), com a signe d'identificació i diferenciació davant de l'exterior. Alguns dels mots d'argot són deformacions d'altres de corrents:"xorar" (prendre /"xoriçar"), mates, profe, cole... D'altres passen al llenguatge comú:pispar, clapar, clissar, dinyar-la, mangar(tots ells provinents del llenguatge caló).
Segons la SITUACIÓ COMUNICATIVA o el context situacional de comunicació de cada moment, tendrem els diferentsREGISTRES, o VARIETATS DIAFÀSIQUES o FUNCIONALS. Usarem un registre o un altre segons el tema de què tractem, la intenció que tenguem, el canal usat i el grau de formalitat de cada acte comunicatiu.
1) El tema. No és igual parlar de cuina que de biologia. Ni el vocabulari tendrà res a veure. El tema pot ser GENERAL (QUOTIDIÀ) o ESPECIALITZAT.
2) El canal: oral o escrit/ preparat o no preparat.
3) La relació personal o grau de formalitat. No és igual parlar amb un desconegut que amb un amic. (ALT O BAIX)
4) El propòsit. Una cosa és donar una notícia, l’altra manar feines a algú, l’altra demanar un favor, etc. INTENCIÓ OBJECTIVA o SUBJECTIVA
Tot això produirà una diversitat de registres que principalment podem classificar de la manera següent:
És la que trobarem, sobretot, als mitjans de comunicació social (premsa, ràdio, televisió), a l'ensenyament i en d'altres institucions socials que estiguin a la disposició de tots els ciutadans d'una comunitat lingüística.
Aquesta varietat facilita la comprensió i la comunicació entre parlants de les diverses varietats territorials, generacionals o socials. És una varietat a disposició de tota la comunitat -o, almenys, aspira a ser-ho- i no pas d'un sol grup. Cal no confondre varietat estàndard amb "manera obligatòria d'usar la llengua" per part de tothom.
L’estàndard representa un nivell mitjà que s’allunya dels nivells baixos o informals i també dels elevats o especialitzats. Des d’aquest punt de vista és una modalitat neutra i supradialectal, és a dir, que no hauria de tenir connotacions geogràfiques, socials o generacionals. De fet, quan feim servir l’estàndard és més difícil identificar la procedència del parlant, d’aquí que també se la coneix com a varietat comuna perquè serveix per igual a tots els parlants d’una llengua sigui d’allà on sigui.
Clica i podràs veure un powerpoint sobre la variació lingüística.
Aquí teniu un vídeo "resum" dels tipus de varietats estudiades...
ACTIVITATS
Elegeix: (ORAL)
Segons les característiques de cada parlant tendrem:
varietats funcionals
varietats geogràfiques
varietats socials, geogràfiques i temporals
La variació lingüística pot ser:
funcional i geogràfica
funcional, geogràfica, social i temporal
temporal, geogràfica i social
Segons quina sigui la situació de comunicació tendrem diferents:
dialectes
registres
temes
***socials, geogràfiques i temporals// funcional, geogràfica, social i temporal// registres.
2. Indica si les afirmacions són vertaderes o falses.
1.Les varietats temporals poden ser generacionals o històriques. V
2.La varietat generacional fa referència a la diferència entre els diferents gèneres literaris. F
3.La varietat temporal històrica fa referència a la diferència entre un text sobre història i un text poètic. F
4.L'argot és la parla d'un grup determinat, per tant forma part de les varietats socials. V
5.El factors que determinen els registres són el grau de formalitat, el canal i el tema de què parlem. F
6.Els registres més formals són l'estàndard i el literari. F
7.El registre vulgar és una modalitat del col·loquial però amb menor formalitat, amb expressions vulgars, incorreccions, paraulotes...V
2.Completau
amb la informació correcta:
El
rossellonès, el català central, l’alguerès i el balear formen
el bloc ORIENTAL
El
nord-occidental (lleidatà) i el valencià formen el bloc OCCIDENTAL
En
quins dialectes existeix la vocal neutra? EN TOTS ELS DEL BLOC ORIENTAL, PERÒ A LES ILLES BALEARS ESTÀ EN POSICIÓ TÒNICA I ÀTONA.
Dir
“Jo cante” és propi del DIALECTE VALENCIÀ
3.
En aquest mapa marcau els dos blocs dialectals i cadascun dels sis
dialectes.
4.
Indica a quina varietat geogràfica pertany cada una de les
frases següents i escriu les característiques dialectals que
hi apareguin:
Jo
compr patates a sa botiga. BALEAR
Dia
dos del mes de malç de l’an 1980 m’ha pusat a sota’ls uls lu
primé númuru del periòdic vangut al món (…) ALGUERÈS
Em
donen el barret: me l’emprovi. Al meu cap hi pot pas entrar: hi ha
pas espai. Espantat, em posi a cridar. ROSSELLONÈS
Es
dematí m’aixec, me bec un tassó de llet i cap a escola amb un
peu davant s’altre. BALEAR
Mane
a les xiquetes que te porten una manta i li la tires a eixe ase. VALENCIÀ
Este
matí he eixit de casa, he comprat dos gallines i ara camine per
ací. VALENCIÀ
5.
Digues a quin registre pertanyen els textos següents i justifica-ho
a partir dels factors i de les seves característiques, dins la
graella posterior:
TEXT
1
“Aquestes
dues zones són degudes a un tipus de captura de les radiacions
còsmiques per part del camp magnètic terrestre anomenat 'ampolla
magnètica', el qual no deixa escapar cap partícula ionitzada”.
TEXT
2
“Ei,
que la tia és capaça de fotre una trucada al jefe del
departament i tot a la merda!”
TEXT
3
“El
president del govern va rebre el seu homòleg australià el passat
mes de juny al palau de la Moncloa”
TEXT
4
“Vós
qui amb el mirar matau,
matau-me,
sols que em digueu,
que
més m'estim que em mateu,
que
viure si no em mirau”
TEXT
1
TEXT
2
TEXT
3
TEXT
4
TEMA
INTENCIÓ
CANAL
GRAU
DE FORMALITAT
CARACTERÍSTIQUES
REGISTRE
CIENTIFICOTÈCNIC
VULGAR
ESTÀNDARD
LITERARI
6.
Contesta:
Quin
registre falta en la graella anterior? COL·LOQUIAL
