1. DEFINICIÓ.
2. TIPUS I EXEMPLES.
3. ESTRUCTURA.
4. CARACTERÍSTIQUES.
- Text per redactar: tria un tema dels següents opcions (o proposa'n un altre) i redacta un text argumentatiu d'entre 150-200 paraules. Pensa a seguir l'estructura i les característiques estudiades. Recorda que convé que posis un títol que cridi l'atenció.
LECTURA TEMA 5. ACTIVITATS:
Pàg. 97 SABER FER. Comentar un text
1
• Les dues cartes tracten el tema del canvi d’hora.
• Els dos textos surten publicats al diari: el primer a El Punt Avui del 29 de març de 2015 i el segon a El País del dia 31 de març de 2015.
• La carta que està a favor de mantenir l’horari oficial que se segueix actualment a Espanya és la segona, «L’hora de Greenwich». La que hi està en contra és la primera, «El canvi d’hora d’aquesta matinada».
2 RM. Tant
la carta «El canvi d’hora d’aquesta matinada» de Pedro J. Piqueras com
«L’hora de Greenwich» de Jesús Mallol tracten el tema del canvi d’hora. Però mentre que a
«El canvi d’hora d’aquesta matinada» es defensa l’opinió que
seria millor no canviar l’hora per aconseguir estar en el fus horari que ens pertoca geogràficament, a
«L’hora de Greenwich» es diu que
és millor mantenir l’horari oficial que se segueix actualment a Espanya.
3 RM.
El dia que es va produir el canvi d’horari el 2015 va ser la matinada del diumenge 29 de març. Es pot saber perquè la primera carta comença «Aquesta matinada ens han obligat a avançar el rellotge…» i la data de publicació del diari és el 29 de març de 2015. A més, es pot saber que és diumenge perquè la penúltima oració hi fa referència: «És així que ens demanam: canviar l’hora diumenge a la matinada, per què?».
4
• Greenwich " Meridià que marca el fus horari en què es troba geogràficament Espanya.
• Arhoe " Associació per a la Racionalització dels Horaris Espanyols.
• CET " Central European Time (hora central europea).
• 2 de maig de 1942 " Data d’adopció de l’horari de Berlín com a mesura provisional.
5
• FUS HORARI DE GREENWICH " Illes Canàries, Portugal, Regne Unit i Marroc.
• FUS HORARI DE BERLÍN " Itàlia i França.
6 b. El fet que Espanya es troba en un fus horari que no li correspon per situació geogràfica.
7 RL.
8
• El tema de la carta al director es planteja al primer paràgraf en ambdós textos.
• L’opinió de l’autor sobre el tema se sap al final en els dos articles, si bé es pot anar deduint al llarg del text.
•
El primer text utilitza com a arguments les declaracions del president d’Arhoe, que afirma que cal adoptar el fus horari de Greenwich que és el que ens correspon per situació geogràfica ja que l’estalvi energètic que es produeix amb l’altre horari no és significatiu; i l’aval de molts de professionals sanitaris que afirmen que els canvis d’hora produeixen problemes de salut, sobretot de son.
Els arguments que usa el segon text són, d’una banda, que la major part dels països amb què mantenim relacions comercials, polítiques i socials comparteixen el mateix horari i, d’altra banda, que la població espanyola està perfectament adaptada a aquest horari.
ACTIVITAT: retallar i aferrar d'un diari un text d'opinió (editorial, carta al director, article d'opinió, crítica...)
COMPRENSIÓ ORAL pàgina 98
Moderadora. Bona nit, senyores i senyors teleespectadors del nostre programa de debat «Vostè té la paraula». La setmana passada, a la revista Salut, apareixia un article en què es parlava de la creixent addicció als videojocs que s’està detectant entre nins i adolescents del nostre país. Alguns opinen que les dades que s’hi exposen són un poc exagerades; d’altres, en canvi, pensen que cal fer alguna cosa per regular l’ús de videojocs i evitar-ne, així, l’augment d’addictes. Qui té raó? Doncs, per intentar esbrinar-ho comptam aquesta nit amb la presència del sociòleg Carles Ferrer, de Miquel Vallès, president de l’associació «Prou addiccions!», i d’Andrea Martí, creativa d’una prestigiosa empresa de videojocs. Bona nit i benvinguts.
Convidats. Hola. Bona nit. Bona nit.
Moderadora. Comencem la primera ronda d’intervencions. Senyor Carles Ferrer, en un màxim de tres minuts, què opina de l’article publicat a Salut?
Carles Ferrer. Jo crec que la revista Salut ha fet un molt bon estudi. Les dades que maneja provenen d’un dels centres d’estadística més prestigiosos d’Europa i estan tractades amb molt de rigor. No obstant això, potser les conclusions són una miqueta alarmistes. És cert que està creixent l’addicció als videojocs entre nins i adolescents, les xifres ho demostren; però encara representen un percentatge molt reduït respecte del total.
Moderadora. I vostè, senyor Vallès, està d’acord amb aquesta opinió?
Miquel Vallès. Doncs, no. No puc estar-ho en absolut, perquè el senyor Ferrer parla de nombres i percentatges, però l’addicció no són només nombres. Nosaltres, que treballam amb persones que volen deixar addiccions de tot tipus, sabem com de dur i difícil és superar-les. Per això, crec que a l’article de la revista Salut se li ha de fer cas i promoure campanyes que conscienciïn tant pares i mares com nins i adolescents dels perills de l’abús dels videojocs. Fins i tot regular-ne l’ús institucionalment.
Moderadora. I què n’opina vostè, senyora Martí?
Andrea Martí. Jo crec que no s’ha d’exagerar. No neg que les dades de la revista siguin certes, ni que sigui necessari, probablement, conscienciar millor la població dels perills que comporta l’abús dels videojocs. Però trob que el missatge que s’hi dóna és massa negatiu. Els videojocs també tenen aspectes positius que ajuden a desenvolupar determinades habilitats, com ara l’observació o la creativitat; a més, poden convertir-se en una professió de futur, com ha estat el meu cas. Per això trob que sí, que s’ha d’advertir dels perills, però no alarmar la gent. Amb un simple control horari i el foment d’activitats que impliquin la relació amb altres persones de la mateixa edat a l’aire lliure, crec que és més que suficient. I el meu cas ho avala.
Moderadora. Moltes gràcies, senyora Martí. Fins aquí la primera ronda d’intervencions. Uns minuts de publicitat i tornam amb el debat. Fins ara!
ACTIVITATS
Escolta i analitza
1 RM. En un programa de debat anomenat «Vostè té la paraula» s’aborda la
polèmica que ha sorgit arran de la publicació d’un article a la revista Salut sobre l’augment de l’
addicció als
videojocs entre els nins i els adolescents del país i la necessitat de
conscienciar la societat per evitar que creixi. Per parlar del tema hi ha tres convidats: un sociòleg, el president d’una associació que ajuda a superar addiccions i la creativa d’una empresa de videojocs. En la primera intervenció, seguint el
torn establit per la moderadora, cada convidat exposa la seva opinió i explica si està d’acord o en
desacord amb el contingut de l’article i amb les intervencions dels companys de debat.
2
• El programa s’anomena «Vostè té la paraula».
És un programa de debat.
• El tema el presenta la moderadora.
El tema del debat és la creixent addicció als videojocs entre nins i adolescents del nostre país.
• Hi participen tres persones: el sociòleg Carles Ferrer; el president de l’associació «Prou addiccions!», Miquel Vallès, i Andrea Martí, una creativa d’una prestigiosa empresa de videojocs
. • En aquest fragment cada un intervé una vegada. Tenen de temps un màxim de tres minuts.
3 La tesi que "Cal prendre mesures dràstiques i contundents per evitar que infants i adolescents es facin addictes als videojocs" la defensa Miquel Vallès, president de l’associació «Prou addiccions!».
DEBAT (opinió sobre el tema i argumentar)
