LA COMUNICACIÓ: ELEMENTS I FUNCIONS DEL LLENGUATGE. EL SIGNE LINGÜÍSTIC

LA COMUNICACIÓ. ELS SIGNES.

• Comunicació i llenguatge
• Elements de la comunicació
• Funcions del llenguatge
• Tipus de signes: indicis, icones i símbols.
• El signe lingüístic:
• Significat, significant i referent
• La doble articulació del llenguatge: morfemes i fonemes

******

*****Mira el vídeo següent i pren apunts al quadern sobre l'explicació a partir del següent guió. ATENCIÓ! NO HO HAS D'ESCRIURE TOT: TAN SOLS ANAR FENT UN ESQUEMA AMB INFORMACIÓ BÀSICA.

• COMUNICACIÓ
• ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ
• LLENGUATGE
• FUNCIONS DEL LLENGUATGE
• SIGNES:
• QUÈ SÓN?
• TIPUS: INDICI, ICONA, SÍMBOL (signe lingüístic). 

TIPUS DE SIGNES:

• 1a classificació (pel sentit): visuals/ tàctils/auditius/olfactius/gustatius
• 2a classificació: (segons Peirce)
• INDICIS:
• són naturals
• relació directa: causa > efecte
• veim fum---> hi ha foc
• veim núvols --> possibilitat de pluja
• veim arc de sant MArtí --> en alguna part plou

• ICONES: 
• artificials
• semblança amb el que representen: 
• pictogrames
• emoticones...

• SÍMBOLS:
• arbitraris/ (fruit d'un acord o convenció perquè tal cosa "simbolitzi" o "signifiqui" tal altra)
• no hi ha relació evident entre significat i significant
• paraules (signes lingüístics), nombres, símbols químics, ... $, +, @,  %, logos...

SIGNE LINGÜÍSTIC:

El signe lingüístic és:

• arbitrari (convencional)
• lineal
• immutable
• doblement articulat (doble articulació: monemes i fonemes)
• generalitzador

Aquesta imatge és prou clarificadora com a resum del tema, però conté algunes imprecisions i hi falta alguna cosa... Comenta-la!

****COMENTARIS?

• falta el REFERENT, com a element del SIGNE LINGÜÍSTIC.
• el SIGNE LINGÜÍSTIC no hauria d'estar al centre, sinó sortint com a tipus de SÍMBOL. En el centre hi haurà d'haver SIGNES. Ara bé, el SIGNIFICANT i el SIGNIFICAT haurien de continuar sortint del quadre SIGNE LINGÜÍSTIC. 
• A SIGNIFICANT (en referència a la doble articulació del llenguatge) haurien de sortir dues línies, però una hauria de ser de FONEMES i l'altra de MONEMES. Dins aquesta darrera, sortiren LEXEMA i MORFEMA. 

POWERPOINT DE RESUM DE TOTS AQUESTS ASPECTES


































ACTIVITAT 
1. Quants de significants possibles de la paraula arbre ets capaç d'escriure? I quants de significats coneixes?
2. Per què deim que la paraula CASETA és un signe doblement articulat? Explica-ho. 
3. Indica si aquestes afirmacions són VERTADERES o FALSES i comenta-les: 

1. El significant i el significat formen part de la llengua. 
2. El singnificant és la imatge mental del concepte. 
3. El significat és la imatge acústica del concepte. 
4. Ferdinand de Saussure contradiu la teoria del signe lingüístic. 

4. Llegiu el text  i contestau:

• Relaciona aquests conceptes amb cada enunciat llegit al text: significant, referent, significat, codi no lingüístic, codi lingüístic, caràcter simbòlic.
• Comunicació produïda per crits involuntaris instintius.
• Sons convencionals articulats de manera voluntària
• Sistema de símbols produïts de manera deliberada. 
• Representants dels elements de l'experiència, imatge. 
• Elements de l'experiència. 
• La paraula ha de denotar la imatge, ha de retolar-la. 
• Definiu i posau un sinònim de cada una de les paraules següents que apareixen al text: 
• DELIBERADA
• ESSÈNCIA
• CONVENCIONALS
• ARTICULATS
• DENOTAR
• PARAL·LEL

CORRECCIÓ

1. Quants de significants possibles de la paraula arbre ets capaç d'escriure? árbol, tree, arbre, arvre... I significats? un

2. Per què deim que la paraula CASETA és un signe doblement articulat? Explica-ho. 
fonemes c-a-s-e-t-a  i monemes (cas-eta)

3. Indica si aquestes afirmacions són VERTADERES o FALSES i comenta-les: 

1. El significant i el significat formen part de la llengua.  V
2. El singnificant és la imatge mental del concepte. F
3. El significat és la imatge acústica del concepte. F
4. Ferdinand de Saussure contradiu la teoria del signe lingüístic. F

4. Llegiu el text 6 de la pàgina 59 i contestau:

• Relaciona aquests conceptes amb cada enunciat llegit al text: significant, referent, significat, codi no lingüístic, codi lingüístic, caràcter simbòlic.
• Comunicació produïda per crits involuntaris instintius. CODI NO LINGÜÍSTIC
• Sons convencionals articulats de manera voluntària. CODI LINGüÍSTIC
• Sistema de símbols produïts de manera deliberada. CARÀCTER SIMBÒLIC
• Representants dels elements de l'experiència, imatge. SIGNIFICATS
• Elements de l'experiència. REFERENTS
• La paraula ha de denotar la imatge, ha de retolar-la. SIGNIFICANTS
• Definiu i posau un sinònim de cada una de les paraules següents que apareixen al text: 
• DELIBERADA: no instintiva, pensada, voluntària
• ESSÈNCIA: qualitat intrínseca, ...
• CONVENCIONALS: fruit d'un acord o convenció
• ARTICULATS: produïts, emesos...
• DENOTAR: representar, enunciar
• PARAL·LEL: equivalent... 

TEXT EXPOSITIU (O EXPLICATIU) (TEMA 6)

1. DEFINICIÓ
2. TIPUS
3. ESTRUCTURA
4. CARACTERÍSTIQUES


1. DEFINICIÓ: l'exposició o explicació és un tipus de text que informa i presenta informació sobre un tema determinat. 

2. TIPUS:

• divulgatius: informen d'un tema en general i són perquè els pugui entendre tothom. Llibres de text, conferències, exposicions orals... 
• definicions: textos expositius molt breus on s'explica el significat del concepte. 
• especialitzats: són textos molt elaborats que has de saber del tema per entendre'ls. Per exemple, serien articles científics o lleis... 

3. ESTRUCTURA: (3 parts)

1. PLANTEJAMENT (INTRODUCCIÓ). DIR DE QUÈ ES PARLARÀ, QUÈ S'EXPLICARÀ (PRESENTAR EL TEMA)
2. DESENVOLUPAMENT (COS). PARLAR/ EXPLICAR EL TEMA (DIFERENTS APARTATS)
3. SOLUCIÓ (CONCLUSIÓ). DIR DE QUÈ S'HA PARLAT, QUIN TEMA S'HA EXPLICAT.

4. CARACTERÍSTIQUES:

• neutres i objectius: no hi ha opinions personals
• claredat i precisió
• oracions declaratives: presenten fets reals
• verbs en present
• predominen els noms damunt els adjectius
• empren terminologia específica de cada àmbit (si són especialitzats, molt molt específica)
• moltes vegades s'adjunten llistes, esquemes, gràfics... per ajudar a la comprensió
• també hi apareixen exemples perquè la informació sigui el màxim d'entenedora possible.
• connectors:
• de causa: ja que, perquè...
• d'oposició: amb tot, tanmateix..
• de conseqüència: per tant, doncs...
• de complementarietat: d'una banda, d'altra
• organitzatius: en primer lloc, per acabar, en conclusió, finalment...

REDACTA UN TEXT EXPLICATIU A PARTIR D'AQUEST ESQUEMA

TEXT ARGUMENTATIU (TEMA7 i 8)

1. DEFINICIÓ.
2. TIPUS I EXEMPLES.
3. ESTRUCTURA.
4. CARACTERÍSTIQUES.


1. DEFINICIÓ: text que pretén ....................... una idea i ......................... el destinatari amb raons i arguments convincents.


2. TIPUS DE TEXTOS ARGUMENTATIUS: 

• Orals:..............., tertúlia, discurs...
• Escrits: 
• Argumentació periodística: articles d'.................., crítiques (de cine, teatrals...), cartes al director...
• Argumentació .........................: reclamacions, instàncies/ sol·licituds... 

3. ESTRUCTURA BÀSICA:

1. INTRODUCCIÓ: TESI QUE ES DEFENSA. (És un paràgraf introductori de presentació del tema i l'opinió (tesi) sobre ell)
2. ARGUMENTACIÓ: raons/ arguments/proves...

• Es poden usar, entre altres, aquests TIPUS D'ARGUMENTS: 
• d'...............................: se cita un autor o un expert en el tema que es tracta.
• amb exemples o per analogia (anècdota): es posen exemples concrets sobre el tema que es tracta.
• de .................................: referència a una majoria que defensa la mateixa idea.
• de ....................................: s'exposen els beneficis d'alguna opció determinada.
• de model: es posa algú com a exemple d'un comportament que cal imitar...
• A vegades també es fan servir contraarguments. 

       3. CONCLUSIÓ: tancament i síntesi de les idees exposades. Reafirmació de la ................ inicial, de l'opinió donada. (Es tracta d'un paràgraf de conclusió i recollida final del tema)

4. CARACTERÍSTIQUES: 

• ús de la ..................... persona (subjectivitat) (jo/ nosaltres)
• verbs d'........................: crec, pens, estic d'acord amb...
• vocabulari valoratiu: "magnífic", "fracàs", "llàstima", "malauradament"...
• claredat
• oracions enunciatives
• preguntes ..................... (preguntes que no esperen resposta, sinó que són reflexions...)
• connectors de .................. (ja que, perquè...), oposició (però, tanmateix, ...), conseqüència (per tant, doncs, de manera que, en conclusió...)
• ús de la ..................... i dobles sentits
• cites d'experts
• incisos
• exemples, metàfores, comparacions (per reforçar els arguments)
• introducció de dades objectives: percentatges, quantitats... 

SOLUCIÓ. ESQUEMA COMPLET

1. DEFINICIÓ: text que pretèn defensar una idea i convèncer el destinatari amb raons i arguments convincents.


2. TIPUS DE TEXTOS ARGUMENTATIUS: 

• Orals: debat, tertúlia, discurs...
• Escrits: 
• Argumentació periodística: articles d'opinió, crítiques (per exemple de cine, teatrals... text1 pàgina 92), cartes al director (tema 5/ pàgina 98)...
• Argumentació administrativa: en l'ambit administratiu tenim reclamacions (p. 120), instàncies... 

3. ESTRUCTURA BÀSICA:

1. INTRODUCCIÓ: TESI QUE ES DEFENSA. (És un paràgraf introductori de presentació del tema i l'opinió (tesi) sobre ell)
2. ARGUMENTACIÓ: raons/ arguments/proves...

• Es poden usar, entre altres, aquests TIPUS D'ARGUMENTS: 
• d'autoritat: se cita un autor o un expert en el tema que es tracta.
• amb exemples o per analogia: es posen exemples concrets sobre el tema que es tracta.
• de quantitat: referència a una majoria que defensa la mateixa idea.
• A vegades també es fan servir contraarguments. 

       3. CONCLUSIÓ: tancament i síntesi. Reafirmació de la tesi, l'opinió donada. (Es tracta d'un paràgraf de conclusió i recollida final del tema)

4. CARACTERÍSTIQUES: 

• ús de la 1a persona (subjectivitat) (jo/ nosaltres)
• verbs d'opinió: crec, pens, estic d'acord amb...
• i vocabulari valoratiu: "magnífic", "fracàs", "llàstima", "malauradament"...
• claredat
• oracions enunciatives
• preguntes retòriques (preguntes que no esperen resposta, sinó que són reflexions...)
• connectors de causa (ja que, perquè...), oposició (però, tanmateix, ...), conseqüència (per tant, doncs, de manera que, en conclusió...)
• ús de la ironia
• cites
• incisos
• exemples (per reforçar els arguments)

ACTIVITATS: 

• ÀUDIO P. 78:
• 1. Explica què passa a l'audició emprant les paraules PROPOSTA, FESTIVAL, OBJECCIÓ, PROGRAMA, REBATRE, CONVÈNCER. 
• 2. Indica si són Vertaderes o Falses: a. ......... b. ......... c. .......... d. ............ e..........
• 3. Quin tipus d'argument és (d'autoritat, amb exemples o per analogia, de quantitat)? ...........................................

• Lectures i àudios tema 4 OK, 5 i 6
• Activitats 1 p. 90 i 1 p.91 (escrit)
• Pàgina 92 i 93: 
• text 1: 1, 2, 3 (oral)
• text 2: 1 i 2 (escrit)
• text 3: 1. (oral)
• Pàgina 114: 
• TEXT 1: "Els Gasol"
1. Quin és el tema? (De què tracta?)
2. Quina és la tesi de l'autor sobre el tema exposat? (Opinió)
3. Esmenta 2 arguments. 
4. Troba almenys 5 exemples de lèxic valoratiu. 
• TEXT 2: "Homo smartphonensis"
1. Quina és la TESI?
2. Delimita l'estructura del text. 
3. Troba exemples de l'ús de la 1a persona i de verbs d'opinió.
4. Troba en el text un exemple d'argument per exemples (o analogia): 
5. El text està escrit en clau IRÒNICA. Escriu almenys 3 fragments on es vegi aquesta ironia i comenta'ls.  

• Pàgina 136:
• text 1: 1, 2, 3.

• Text per redactar: tria un tema dels següents opcions (o proposa'n un altre) i redacta un text argumentatiu d'entre 150-200 paraules. Pensa a seguir l'estructura i les característiques estudiades. Recorda que convé que posis un títol que cridi l'atenció. 
• Què trobes de la festa dels Quintos de Muro?
• Deures sí/ no?
• Canvi d'organització de les vacances escolars?
• És necessari fer exàmens?
• S'haurien de permetre els mòbils a l'institut?
• Prefereixes la vida al camp o a la ciutat?
• La programació de la televisió és adequada? 
• Els nins tenen massa activitats extraescolars?
• És necessari fer esport?
• Els nins mengen i beuen massa porqueries?
• La gent de cada vegada és més incívica?
• Les festes ja no són el que eren?
• S'haurien de prohibir els toros?
• En els plans d'ensenyament, sobren o falten assignatures?
• L'educació necessita canvis...
• És necessari beure per passar-s'ho bé?
• El tabac s'hauria de prohibir pertot.
• Els videojocs enganxen...
• Llegir en paper o en pantalla?
• ...

LECTURA TEMA 5. ACTIVITATS: 


Pàg. 97 SABER FER. Comentar un text
1
• Les dues cartes tracten el tema del canvi d’hora.
 •  Els dos textos surten publicats al diari: el primer a El Punt Avui del 29 de març de 2015 i el segon a El País del dia 31 de març de 2015.
•  La carta que està a favor de mantenir l’horari oficial que se segueix actualment a Espanya és la segona, «L’hora  de Greenwich». La que hi està en contra és la primera,  «El canvi d’hora d’aquesta matinada».


2  RM. Tant la carta «El canvi d’hora d’aquesta matinada» de Pedro J. Piqueras com «L’hora de Greenwich» de Jesús Mallol tracten el tema del canvi d’hora. Però mentre que a «El canvi d’hora d’aquesta matinada» es defensa l’opinió que seria millor no canviar l’hora per aconseguir estar en el fus horari que ens pertoca geogràficament, a «L’hora de Greenwich» es diu que és millor mantenir l’horari oficial que se segueix actualment a Espanya.


3 RM.
El dia que es va produir el canvi d’horari el 2015 va ser la matinada del diumenge 29 de març. Es pot saber perquè la primera carta comença «Aquesta matinada ens han obligat a avançar el rellotge…» i la data de publicació del diari és el 29 de març de 2015. A més, es pot saber que és diumenge perquè la penúltima oració hi fa referència: «És així que ens demanam: canviar l’hora diumenge a la matinada, per què?».


4
•  Greenwich " Meridià que marca el fus horari en què es troba geogràficament Espanya.
 •  Arhoe " Associació per a la Racionalització dels Horaris Espanyols.
• CET " Central European Time (hora central europea).
•  2 de maig de 1942 " Data d’adopció de l’horari de Berlín com a mesura provisional.


5
 •  FUS HORARI DE GREENWICH " Illes Canàries, Portugal, Regne Unit i Marroc.
•  FUS HORARI DE BERLÍN " Itàlia i França.

6 b.  El fet que Espanya es troba en un fus horari que  no li correspon per situació geogràfica.

7 RL.


8
 •  El tema de la carta al director es planteja al primer paràgraf en ambdós textos.
•  L’opinió de l’autor sobre el tema se sap al final en els dos articles, si bé es pot anar deduint al llarg del text.
 •  El primer text utilitza com a arguments les declaracions del president d’Arhoe, que afirma que cal adoptar el fus horari de Greenwich que és el que ens correspon per situació geogràfica ja que l’estalvi energètic que es produeix amb l’altre horari no és significatiu; i l’aval de molts de professionals sanitaris que afirmen que els canvis d’hora produeixen problemes de salut, sobretot de son.
Els arguments que usa el segon text són, d’una banda, que la major part dels països amb què mantenim relacions comercials, polítiques i socials comparteixen el mateix horari i, d’altra banda, que la població espanyola està perfectament adaptada a aquest horari.

ACTIVITAT: retallar i aferrar d'un diari un text d'opinió (editorial, carta al director, article d'opinió, crítica...)

COMPRENSIÓ ORAL pàgina 98

Moderadora. Bona nit, senyores i senyors teleespectadors del nostre programa de debat «Vostè té la paraula». La setmana passada, a la revista Salut, apareixia un article en què es parlava de la creixent addicció als videojocs que s’està detectant entre nins i adolescents del nostre país. Alguns opinen que les dades que s’hi exposen són un poc exagerades; d’altres, en canvi, pensen que cal fer alguna cosa per regular l’ús de videojocs i evitar-ne, així, l’augment d’addictes. Qui té raó? Doncs, per intentar esbrinar-ho comptam aquesta nit amb la presència del sociòleg Carles Ferrer, de Miquel Vallès, president de l’associació «Prou addiccions!», i d’Andrea Martí, creativa d’una prestigiosa empresa de videojocs. Bona nit i benvinguts. 

Convidats. Hola. Bona nit. Bona nit.

Moderadora. Comencem la primera ronda d’intervencions. Senyor Carles Ferrer, en un màxim de tres minuts, què opina de l’article publicat a Salut? 

Carles Ferrer. Jo crec que la revista Salut ha fet un molt bon estudi. Les dades que maneja provenen d’un dels centres d’estadística més prestigiosos d’Europa i estan tractades amb molt de rigor. No obstant això, potser les conclusions són una miqueta alarmistes. És cert que està creixent l’addicció als videojocs entre nins i adolescents, les xifres ho demostren; però encara representen un percentatge molt reduït respecte del total. 

Moderadora. I vostè, senyor Vallès, està d’acord amb aquesta opinió? 

Miquel Vallès. Doncs, no. No puc estar-ho en absolut, perquè el senyor Ferrer parla de nombres i percentatges, però l’addicció no són només nombres. Nosaltres, que treballam amb persones que volen deixar addiccions de tot tipus, sabem com de dur i difícil és superar-les. Per això, crec que a l’article de la revista Salut se li ha de fer cas i promoure campanyes que conscienciïn tant pares i mares com nins i adolescents dels perills de l’abús dels videojocs. Fins i tot regular-ne l’ús institucionalment. 

 Moderadora. I què n’opina vostè, senyora Martí? 

Andrea Martí. Jo crec que no s’ha d’exagerar. No neg que les dades de la revista siguin certes, ni que sigui necessari, probablement, conscienciar millor la població dels perills que comporta l’abús dels videojocs. Però trob que el missatge que s’hi dóna és massa negatiu. Els videojocs també tenen aspectes positius que ajuden a desenvolupar determinades habilitats, com ara l’observació o la creativitat; a més, poden convertir-se en una professió de futur, com ha estat el meu cas. Per això trob que sí, que s’ha d’advertir dels perills, però no alarmar la gent. Amb un simple control horari i el foment d’activitats que impliquin la relació amb altres persones de la mateixa edat a l’aire lliure, crec que és més que suficient. I el meu cas ho avala. 

Moderadora. Moltes gràcies, senyora Martí. Fins aquí la primera ronda d’intervencions. Uns minuts de publicitat i tornam amb el debat. Fins ara!

ACTIVITATS

Escolta i analitza

1 RM. En un programa de debat anomenat «Vostè té la paraula» s’aborda la polèmica que ha sorgit arran de la publicació d’un article a la revista Salut sobre l’augment de l’addicció als videojocs entre els nins i els adolescents del país i la necessitat de conscienciar la societat per evitar que creixi. Per parlar del tema hi ha tres convidats: un sociòleg,  el president d’una associació que ajuda a superar addiccions i la creativa d’una empresa de videojocs. En la primera intervenció, seguint el torn establit per la moderadora,  cada convidat exposa la seva opinió i explica si està d’acord o en desacord amb el contingut de l’article i amb les intervencions dels companys de debat.


2
 •  El programa s’anomena «Vostè té la paraula».
És un programa de debat.
•  El tema el presenta la moderadora.
El tema del debat és la creixent addicció als videojocs entre nins i adolescents del nostre país.
 •  Hi participen tres persones: el sociòleg Carles Ferrer; el president de l’associació «Prou addiccions!», Miquel Vallès, i Andrea Martí, una creativa d’una prestigiosa empresa de videojocs
. •  En aquest fragment cada un intervé una vegada. Tenen  de temps un màxim de tres minuts.


3 La tesi que "Cal prendre mesures dràstiques i contundents per evitar que infants i adolescents es facin addictes als videojocs" la defensa Miquel Vallès, president de l’associació «Prou addiccions!».


DEBAT (opinió sobre el tema i argumentar)

LES GRAFIES G/J (TG/TJ)

J/ G i TJ/TG

NORMA GENERAL:

• J + A, O , U: jardí, jove, jugar, platja, pitjor, 

• G + E, I: gerra, girafa, platges, heretgia, metge

***EXCEPCIONS:

• VERB JEURE: jeus, jeies, jauries, ajeure...

• MOTS D'ORIGEN HEBREU: JERSEI, JESÚS, JEROGLÍFIC, JERUSALEM, MAJESTAT, JERONI...

• GRUPS -JECT- I -JECC-: INJECCIÓ, SUBJECTE, OBJECTIU...

***REMARQUES: 

• VIGILAU L'ORTOGRAFIA EN ALGUNES PARAULES, JA QUE COMBINEN FLEXIÓ AMB J  O AMB G: 
• roig-roja-rojos-roges, rogenc...
• lleig, lletja, lletjos, lletges, lletgesa, lletjor

• PARAULES ACABADES AMB EL SUFIX -ATGE: paisatge,equipatge, garatge, arbitratge..
• HI HA PARAULES QUE ES FAN AMB DJ: adjectiu, adjacent, adjudicar...

ALGUNES ACTIVITATS ONLINE: 

• J/G
• G/, TG/TJ
• J/G EN VERBS
• FLEXIÓ DE PARAULES G/J

I AQUÍ TENIU UNS DICTATS EN LÍNIA PER ANAR PRACTICANT

• DICTAT EN LÍNIA: FESTA MAJOR
• 
  
• DICTAT EN LÌNIA: LES ULLERES

MITOLOGIA 2nESO

A partir de la informació que trobaràs entre les pàgines 40 i 42, contesta aquestes preguntes:

1. Completa:

Els MITES són ..................... que antigament es contaven de forma .............. i que intentaven explicar l'origen del ................ i els ...................... naturals. 

• Els mites més antics estan relacionats amb les ..................... Per exemple, els de la mitologia grega són:
• Déus i deesses: per exemple .................................................
• Herois: ......................
• Monstres: Hidra, Minotaure, Górgona,...
• Hi ha personatges dels mites que apareixen en obres de teatre gregues (com les de Sòfocles (segle V a.C.): Èdip, A................. o M...............
• Hi ha mites més recents: per exemple el mite de F.............. 

A part de la mitologia grega o de la romana, hi ha altres mitologies: 

• ...........................(nòrdica): ........... i el seu martell, el déu Odín, les valquíries...
• celta: el rei Artús, el cavaller Lancelot, la reina Ginebra, l'.................. Excalibur, el mag Mer....., la fada Morgana, la recerca del Sant Graal.

2. Contesta:

• De què s'assabenta Èdip ? (p. 41)
• Qui són les moires i què fan? (p. 42)
• De les moires, quina és la més  jove, que comença a teixir (naixements)? 
• Què fa Làquesis? 
• Quina és la germana més gran i què fa? 
• Quin nom reben les moires en la mitologia romana? .......................

3. En el quadern escriu una breu informació sobre un dels personatges de la mitologia grega (alguns són déus, altres són herois i també hi ha monstres): 

• ha de contenir la "biografia" o alguna aventura,
•  les característiques, les funcions i 
• també el nom romà (en el cas dels déus). 
• Pots incloure almenys una imatge. 
• També estaria bé mirar si hi ha relació cap relació del personatge amb l'astronomia. 

Aquesta activitat també es pot fer amb docs. i enviar a través del classroom. 

1. Zeus
2. Hermes
3. Hades
4. Hera
5. Ares
6. Atena
7. Demèter
8. Dionís
9. Hefest
10. Apol·lo
11. Hèstia
12. Eros
13. Afrodita
14. Àrtemis
15. Posidó
16. Ulisses (Odisseu)
17. Hèrcules
18. Orfeu
19. Polifem
20. Prometeu
21. Urà
22. Gea
23. Orió
24. Minotaure
25. Pegàs
26. Gòrgona
27. Medusa
28. Les muses 
29. Sirenes (mitologia grega)

ALTRES PERSONATGES POSSIBLES : 

• Thor
• Odín
• Rei Artús
• ...

4. Activitat a classe: parelles. 

• Lectura d'un mite.
• Preparació d'un guió per explicar-lo a classe. 
• Explicació a classe (es pot projectar una imatge i es pot fer servir el guió). 

Aquí teniu alguns vídeos que us poden interessar.

MITOLOGIA NÒRDICA/ESCANDINAVA

 MITOLOGIA JAPONESA:

LLENGUA I ÚS (2nESO)

LES LLENGÜES D'EUROPA (p. 150-151) [El curs passat ja vàrem treballar alguns d'aquests conceptes]

• TEORIA: exercici 9 p. 157
• PRÀCTICA: 
• 3 p. 151
• Triau entre 1 p.151 o 7 p. 156. 

FENÒMENS DE CONTACTE DE LLENGÜES (P. 172-173)

• TEORIA: copiau l'esquema p. 177 (apartat Llengua i ús).
• PRÀCTICA: 1 p. 173 i 7 p. 178

LA LLENGUA CATALANA A L'ACTUALITAT (p. 194-195)

• TEORIA: copiau l'article 3 de la Constitució Espanyola i l'article 3 del nostre Estatut d'Autonomia. 
• PRACTICA: 1 i 3 p. 195, 
• EXTRA: 6 p. 200. 

Tot es fa al quadern escrivint els enunciats interiors de les activitats i posant dins un requadre els punts anotats com a "Teoria".

JOC DE QUIMERES (Visita d'Antònia Riera a l'institut)

Els alumnes de 2n ESO, durant el segon trimestre, han llegit el llibre Joc de quimeres de n'Antònia Riera. N'Antònia ens ha visitat avui 1 d'abril i, per això, li hem preparat aquest vídeo.

Seguidament podeu veure algunes fotos de la visita!

EXPRESSIONS FIXADES: LOCUCIONS, FRASES FETES I REFRANYS

Qui no té cap, que tengui...

Entre poc i massa, sa mesura ...

TOP TEN DELS REFRANYS

ACTIVITATS EN LÍNIA


DICCIONARI DE FRASES FETES

EL TEATRE. ELS GÈNERES TEATRALS

El curs passat ja vares estudiar el GÈNERE TEATRAL i, fins i tot, vares llegir una obra de teatre, Criatures. Enguany estudiaràs els subgèneres teatrals més destacats: COMÈDIA, TRAGÈDIA i DRAMA. 

Abans, però, hem de fer un breu repàs. Amb les paraules següents realitza un esquema sobre el TEXT TEATRAL i un altre sobre la REPRESENTACIÓ TEATRAL. Aquí et facilitam algunes paraules clau, però tu hauràs de relacionar-les i afegir totes les informacions i explicacions que et facin falta: 

US PODEU POSAR EN AQUESTS PETITS GRUPS PER AJUDAR-VOS. El grup que faci més i millor feina, serà premiat.

1. EL TEXT TEATRAL/ TEXT DRAMÀTIC

lector

parlaments
diàleg
monòleg
acotacions
acotacions d'interpretació
acotacions escèniques 
estructura
actes
escenes

2. REPRESENTACIÓ/ ESPECTACLE TEATRAL

públic

EQUIP

equip artístic

director
actors i actrius
dissenyadors de decorat, de la il·luminació, del vesturari, de la coreografia…

equip tècnic

fusters, sastres i modistes, perruquers…
tècnis de llum, decorat, so…

OBJECTES
objectes escenogràfics
decorat
utillatge o atrezzo
il·luminació
música i efectes sonors


objectes de l'actor
vestuari, pentinat, maquilatge

màscares
accessoris

ESPAI 

ESPAI TEATRAL
escenari
ESPAI DEL PÚBLIC
galliner
amfiteatre
llotges
platea

En acabar, podeu començar a emplenar la informació sobre la COMÈDIA (pàgina 86).

https://xapxarxadeplomes.blogspot.com/2018/04/el-teatre-unitat-didactica-1r-eso-temes.html

*****Completa aquest mapa conceptual dels GÈNERES TEATRALS. Et poden ajudar els apartats teòrics del llibre de text (p. 86, 87; 108,109; 130, 131)