EXPOSICIONS ORALS 4t ESO

Els alumnes de 4tESO han realitzat algunes exposicions orals, que adjuntam seguidament.


EXPOSICIONS ORALS D'AUTORS DE LA LITERATURA CATALANA DES DE LA POSTGUERRA A L'ACTUALITAT

MERCÈ RODOREDA

JOSEP MARIA LLOMPART


PERE QUART

MIQUEL MARTÍ I POL

MANUEL DE PEDROLO

MARIA MERCÈ MARÇAL

LITERATURA CATALANA DE POSTGUERRA

PRESENTACIÓ DE PREZI

Des del minut 15...



Pàgina web molt interessant on s'explica el procés de la Guerra Civil, l'exili, amb documents, imatges, testimonis...
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lletresbatalles/index.htm

RESUM

LITERATURA DE POSTGUERRA


ANYS 40 : dictadura feixista repressió i descatalanització , persecucions a la llengua i senyals d'identitat,. Exili dels intel·lectuals i artistes a Europa i Amèrica. Tot i els anys difícils, la resistència s'organitza de manera clandestina.

ANYS 50: desencís perquè el franquisme s'ha consolidat una dècada més. Al final, impuls de la resistència catalanista.

POESIA

Continua el vessant simbolista de la poesia (poesia pura) :

BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (1913-1938), Mallorca. Influència de Carles Riba i del seu company Espriu, a més de l'Escola Mallorquina. Imitació del foc.

MÀRIUS TORRES (1910-1942): models Baudelaire i Riba, experiència del dolor, llenguatge elaborat.

AGUSTÍ BARTRA: exili França i Mèxic, temes: ésser humà i mitologia.

JOAN VINYOLI: mestratge de Riba, poesia com un exercici quasi religiós i espiritual.

També continua la poesia de tradició avantguardista: JOSEP PALAU I FABRE o JOAN BROSSA: fa poemes visuals

Dos poetes a part, que podríem qualificar de realistes:

SALVADOR ESPRIU: narrador, dramaturg i sobretot poeta. Estudis d'història antiga (Bíblia), egiptologia, mitologia grega... que apareixen a la seva obra. Crea el mite de Sinera (Arenys). La temàtica és la reflexió sobre la mort i també sobre la pàtria. L'estil és molt carregat i ple de referències cultes. Durant la guerra quedà a la resistència interior.  [PÀGINA 276...]

Narrativa: Laia, Ariadna al laberint grotesc

Poesia: Cementiri de Sinera, Mrs.Death, El caminant i el mur, La pell de brau (Sepharad és Espanya, parla sobre la guerra civil), Final del laberint

• Tots els gèneres
• Mites de Sinera, Sepharad
• Estudisd'història, llengües clàssiques, egiptologia...---> influència Bíblia (Sepharad, Israel...), mitologia grega (Teseu, Ariadna, laberint...)
• exili interior
• Temes: mort ---> laberint/// guerra entre germans //// pàtria

Teatre: Antígona

JOAN OLIVER (usa el pseudònim de PERE QUART per a la poesia). Escriu teatre (molt crític La fam), narrativa (Contraban) i poesia. Formà part del "Grup de Sabadell". [PÀGINA 279]
Actitud militant durant la guerra, resistència i exili a Xile.

Poesia sintètica, clara (no simbolista), en alguns moment neopopularista, temàtica humorística i sarcàstica, arrelada en el moment i crítica. Les decapitacions, Bestiari.

VACA SUÏSSA

Quan jo m’embranco en una causa justa 

com En Tell sóc adusta i arrogant: 

prou, s’ha acabat! Aneu al botavant 

vós i galleda i tamboret de fusta!

La meva sang no peix la noia  flaca 

ni s’amistança amb el cafè pudent. 

Vós no sou qui per grapejar una vaca, 

ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra,  

que sempre ha tingut ànima d’esclau. 

A mi em muny ni qui s’acosti amb sabre! 

Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja hoi sabeu! He pres el determini, 

l’he bramulat per comes i fondals, 

i no espereu que me’n desencamini 

la llepolia d’un manat d’alfals.

Que jo mateixa, si nok fos tan llega, 

en lletra clara contaria el fet. 

Temps era temps hi hagué una vaca cega: 

jo sóc la vaca de la mala llet! 

Fragment de les corrandes en la pàgina 279

NARRATIVA

• Continuació de la novel·la psicològica: Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda
• realisme objectivista: Joan Sales... 
• experimentació formal: Pere Calders
• Assaig: Josep PLa

Llorenç Villalonga (Palma,1897-1980) al si d'una família aristocràtica. Fou escriptor i metge psiquiatre. 

• Col·laboracions de premsa en el diari El Día de Palma. (pseudònim Dhey)
• L'any 1936, Villalonga entra a formar part de la Falange Espanyola (influència d'un germà militar),i fa articles clarament propagandístics a favor del règim ien contra del catalanisme. I al cap de poc temps es casa amb Teresa Gelabert i van a viure a Binissalem.
• Acabada la guerra, Villalonga s'instal·là de nou a Palma i inicia una nova etapa literària en què es decanta per una major reflexió, nostàlgia i rememoració d'un món perdut a la manera de Proust. Torna a col·laborar a la premsa.Canvi d'actitud i cert acostament al moviment de resistència cultural i als cercles de la literatura catalana.

OBRA: 15 novel·les + 5 llibres de contes + cinc obres de teatre i més de 1500 articles de premsa. 

• CICLE DE BEARN:  la majoria d'obres escrites abans del 1961, Villalonga  converteix en mite les seves experiències de joventut i, més en general, d'una societat mallorquina en transformació. Hem de destacar la base autobiogràfica de personatges i llocs i sobretot la recurrència de personatges com per exemple don Toni o dona Maria Antònia de Bearn. 
• 1a novel·la fou Mort de Dama (1931) relat sobre la decadència de l'aristocràcia mallorquina. Va rebre fortes crítiques per part d'alguns sectors de la societat mallorquina. 
• Entre el 1934 i el 1936 dirigí la revista Brisas. En aquesta etapa publicà també Fedra (1932), la peça teatral Silvia Ocampo i el començament de Madame Dillon (que no es publicarà fins el 1937). 
• La novel·la de Palmira, 1952 i contes El lledoner de la clastra (1958)
• La seva obra més important és Bearn (en castellà-1956; català-1961), elegia sobre aquells personatges i formes de vida destinats a desaparèixer. Bearn, va ser reescrita i publicada  en versió castellana per discrepàncies amb la correcció d'estil de l'editorial Selecta.
• L'hereva de Donya Obdúlia (1964)
• CICLE FLO LA VIGNE
•  L'àngel rebel 1961 (refeta i publicada el 1974 amb el títol de Flo la Vigne): confrontació del liberalisme humanístic amb el monolitisme de la societat de consum. Una confrontació que, finalment esdevé total rebuig d'aquest darrer:La gran batuda, 1968). 

• D'altres novel·les destacables són Desenllaç a Montlleó (1963), , Les fures (1967), Falses memòries (1967), La Virreyna (1969), El misantrop (1972), Andrea Victrix (1974) i Un estiu a Mallorca (1975). 
• Peces teatrals com Aquil·les o l'impossible (1964) o Faust (versió teatral de Bearn)
• Narracions: Desbarats (1965), narracions meitat costumistes meitat caricaturesques; El lledoner de la clastra

Pere Calders: exili a Mèxic, només fa contes, realisme màgic, fantasia dels fets a partir del distanciament i la versemblança de les situacions, humor i ironia: El primer arlequí, Cròniques de la veritat oculta, Invasió subtil i altres contes.

Josep Pla: es dedica més bé a fer una mena d'assaig o dietaris. El carrer estret, El quadern gris.

JOSEP PLA



ANYS 60/ 70

De cada vegada més creació i més resistència, editorials, publicacions i, al final, més permissivitat.

POESIA REALISTA: a partir del mestratge d'Espriu i de Pere Quart: Gabriel Ferrater, Vicent Andrés-Estellés i Miquel Martí i Pol.

NARRATIVA: assaig (Joan Fuster:Nosaltres els valencians) i assaig de noves tècniques narratives i de nous gèneres (narrativa de gènere: Manuel de Pedrolo, per exemple)

TEATRE: absurd (Brossa) , noves companyies, realisme (Belbel)








POSSIBLES PREGUNTES I EIX BÀSIC PER REDACTAR-LES:

NARRATIVA DE POSTGUERRA. RODOREDA I VILLALONGA.

• Introducció breu a l'època de la postguerra, per situar el tema: anys durs, exili exterior i interior, censura...
• Narrativa: introducció influència EXISTENCIALISME. Corrents que es produeixen:
• continuació novel·la psicològica: influència de Kafka,Joyce, Proust... Model més intel·lectualista: Villalonga. Model més simbòlic: Rodoreda. Altres, més existencialistes: Joan Sales (Incerta glòria)
• realisme objectivista: obres d'exili o de camps de concentració. També, obres narratives i assagístiques de descripció de la realitat (Josep Pla)
• experimentació formal: narrativa fantàstica, ciència ficció, humor, fantasia... Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta)
• Novel·la psicològica i diferents models: 
• Llorenç Villalonga: psicologisme més intel·lectualitzat 
• Biografia breu: metge, articulista, novel·les, contes i teatre, ...
• Característiques i algunes obres més destacades: recurrència de personatges i temes, diferents cicles i mites (mite de Bearn-> paradís perdut), influència autobiogràfica. Obres destacades: Mort de dama, Bearn o la sala de les nines
• Mercè Rodoreda:
• Biografia breu: autodidacta, influència familiar, inici contes i articles, exili França i Ginebra, etc.
• Etapes i alguna obra de cada etapa, algunes característiques, es pot resumir l'argument d'alguna (algunes). De cada vegada més simbolisme, més somni, més interiorització i més fantasia
• JOVENTUT: Aloma. Les altres són rebutjades
• MADURESA: La plaça del Diamant 
• VELLESA: Mirall trencat
• A L'ALTRA BANDA DEL MIRALL: Viatges i flors
• Conclusió: motius, símbols, característiques... Temes: amor frustrat, desencís i soledat/ Personatges femenins/ Tècnica: monòleg, interior, innocència, poeticitat,símbols, descripció detallada.../ Símbols: jardí!!!!!!! i aigua, ocells... I també concrets, oper exemple a La plaça del Diamant balança a l'escala o a Mirall Trencat el llorer, el mirall... 

• POESIA DE POSTGUERRA. SALVADOR ESPRIU
• Introducció breu a l'època de la postguerra, per situar el tema: anys durs, exili exterior i interior, censura...
• Poesia: tipus de poesia i alguns noms de cada. No deixar-se Pere Quart!
• Continuació del simbolisme: mestratge de Carles Riba (Elegies de Bierville), Màrius Torres (Cançó a Mahalta) ,Joan Vinyoli...
• Continuació de l'avantguardisme: Foix (Sol i de dol), Joan Brossa (poemes visuals, poemes objecte...)
• Realisme històric: Pere Quart (vida rebel amb l'autoritat, exili.../ Obra crítica (teatre Joan Oliver--> La fam/ poesia "Pere Quart"--> Vacances Pagades)) i Salvador Espriu.
• Salvador Espriu:
• Biografia breu: exili interior, estudis (influència en la seva obra)...
• Conrea els tres gèneres: Narrativa: Laia, El doctor RIP/ Teatre: Antígona, Primera Història d'Ester
• Poesia: La pell de brau, Mrs Death, El caminant i el mur, Cementiri de Sinera... 
• Afegir els símbols, idees (tema de la mort), mites (Sinera, Sepharad), influències (egípcia, hebrea, clàssica (mite d'Ariadna i el laberint del minotaure)... 

ESQUEMES BÀSICS DE RODOREDA I VILLALONGA

MERCÈ RODOREDA

VIDA

CARACTERÍSTIQUES DE L'OBRA

Bcn (barri sant Gervasi 1908)- ............... poc temps a escola: autodidacta influència avi: flors i jardí matrimoni amb oncle major (1 fill): desencís vida adulta contes/ revistes: “Clamor”, “Mirada”. Vitalitat creativa: influència Puig i Ferreter Club dels novel·listes: Trabal, Pere IV, C.A.Jordana, Obiols... tertúlies Primeres novel·les abans/durant la guerra exili amb Armand Obiols (Joan Prats) París i Ginebra: cus, pinta... JJFF, contes aïllament, soledat.... retorn: Romanyà de la Selva (Girona)

TEMES: relacions home/dona frustrades: tensió dona víctima trauma sexual: part, maternitat desencís i enyorament del passat (de la infantesa) soledat PERSONATGES: femenins: transformació SÍMBOLS (evolució) flor/ jardí: infantesa, felicitat símbols alats: àngel, colom... aigua: infantesa, purificació casa... etc. específics de cada novel·la. ESTRUCTURA: a excepció de Mirall trencat totes les novel·les tenen un final obert. TÈCNICA: monòleg interior (directe i indirecte), prosa lírica, ingenuïtat, matisos...

OBRES/ ETAPES

JOVENTUT: aprenentatge, pèrdua de l'adolescència, influència amics

Contes novel·les més o menys psicològiques REBUTJADES POSTERIORMENT PER L'AUTORA: Sóc una dona honrada? (1932) tema adulteri, escrit com un diari personal del que hom no pot fugir (1934) una noia se'n va lluny de ca seva per oblidar l'amant (gran i casat) Un dia en la vida d'un home (1934)a partir de la novel·la Hi ha dones que ploren perquè el sol es pon de Francesc Trabal. Una dona és la causa de la infelicitat d'un home. Crim (1936)(influència de la narrativa policíaca de C.A. Jordana) ALOMA(1938, REVISADA EL 1969, PREMI CREXELLS EL 1937) conté ja els temes, símbols... que trobarem en obres posteriors pèrdua de la infantesa símbol flor, jardí, gat Aloma i Robert (familiar)-amor-desamor-desencís (sembla una autobiografia)

MADURESA: exili, pèrdua de la joventut, més interiorització simbòlica

Contes, jocs florals VINT-I-DOS CONTES (1958). Premi Víctor Català 1957 tempteigs tècnics diferents: elegia, tradició, noves formes? Influències de Novalis, V, Woolf, A. Breton LA PLAÇA DEL DIAMANT no obtingué cap premi al quals es presentà EL CARRER DE LES CAMÈLIES premi sant Jordi, Crítica i Ramon Llull Celícia C: òrfena, abandonada al portal d'una torre burgesa sempre insatisfeta: sexualment/ sentimentalment símbol àngel (mort i llibertat), flama (mort), miralls i flors. JARDÍ VORA EL MAR: narrador en primera persona: un hardiner ja vell descripció del que ha vist i viscut Jardí i flors...

VELLESA: més presència del món oníric (metamorfosi)
LA MEVA CRISTINA I ALTRES CONTES: quinze contes evocació, fantasia, incomunicació i absurd tema de la metamorfosi: homes----animals MIRALL TRENCAT: símbols aigua (infantesa, mort i purificació), mirall(vida), foc i rates, jardí (til·ler)... 97 personatges vida de Teresa Valldaura: pas del temps.
A L'ALTRA BANDA DEL MIRALL: món oníric, somni total. mort
VIATGES I FLORS QUANTA, QUANTA GUERRA LA MORT I LA PRIMAVERA

Llorenç Villalonga (Palma,1897-1980) al si d'una família aristocràtica. Fou escriptor i metge psiquiatre. 

• Col·laboracions de premsa en el diari El Día de Palma. (pseudònim Dhey)
• L'any 1936, Villalonga entra a formar part de la Falange Espanyola (influència d'un germà militar),i fa articles clarament propagandístics a favor del règim ien contra del catalanisme. I al cap de poc temps es casa amb Teresa Gelabert i van a viure a Binissalem.
• Acabada la guerra, Villalonga s'instal·là de nou a Palma i inicia una nova etapa literària en què es decanta per una major reflexió, nostàlgia i rememoració d'un món perdut a la manera de Proust. Torna a col·laborar a la premsa.Canvi d'actitud i cert acostament al moviment de resistència cultural i als cercles de la literatura catalana.

OBRA: 15 novel·les + 5 llibres de contes + cinc obres de teatre i més de 1500 articles de premsa. 

• CICLE DE BEARN:  la majoria d'obres escrites abans del 1961, Villalonga  converteix en mite les seves experiències de joventut i, més en general, d'una societat mallorquina en transformació. Hem de destacar la base autobiogràfica de personatges i llocs i sobretot la recurrència de personatges com per exemple don Toni o dona Maria Antònia de Bearn. 
• 1a novel·la fou Mort de Dama (1931) relat sobre la decadència de l'aristocràcia mallorquina. Va rebre fortes crítiques per part d'alguns sectors de la societat mallorquina. 

• Entre el 1934 i el 1936 dirigí la revista Brisas. En aquesta etapa publicà també Fedra (1932), la peça teatral Silvia Ocampo i el començament de Madame Dillon (que no es publicarà fins el 1937). 
• La novel·la de Palmira, 1952 i contes El lledoner de la clastra (1958)
• La seva obra més important és Bearn (en castellà-1956; català-1961), elegia sobre aquells personatges i formes de vida destinats a desaparèixer. Bearn, va ser reescrita i publicada  en versió castellana per discrepàncies amb la correcció d'estil de l'editorial Selecta.

• L'hereva de Donya Obdúlia (1964)
• CICLE FLO LA VIGNE
•  L'àngel rebel 1961 (refeta i publicada el 1974 amb el títol de Flo la Vigne): confrontació del liberalisme humanístic amb el monolitisme de la societat de consum. Una confrontació que, finalment esdevé total rebuig d'aquest darrer:La gran batuda, 1968). 

• D'altres novel·les destacables són Desenllaç a Montlleó (1963), , Les fures (1967), Falses memòries (1967), La Virreyna (1969), El misantrop (1972), Andrea Victrix (1974) i Un estiu a Mallorca (1975). 
• Peces teatrals com Aquil·les o l'impossible (1964) o Faust (versió teatral de Bearn)
• Narracions: Desbarats (1965), narracions meitat costumistes meitat caricaturesques; El lledoner de la clastra

POESIA

INFORMACIÓ SOBRE LA PUBLICACIÓ DE L'ANTOLOGIA DE BLAI BONET

JOSEP PLA (Joan Socias)

Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, Baix Empordà, 1897 - Llofriu, Baix Empordà, 1981) fou un escriptor i periodista català.

La seva original i extensa obra literària, que abasta de forma gairebé ininterrompuda sis dècades i més de 30.000 pàgines, va ser essencial en la modernització de la llengua catalana i en la divulgació dels costums i tradicions locals. Els seus articles d'opinió, les seves cròniques periodístiques i els seus reportatges socials de nombrosos països són singulars en la història del segle XX.

Pla era encara l'autor més llegit de la literatura en català 25 anys després de la seva mort, i hom l'ha consagrat unànimement com el prosista més important de la literatura catalana contemporània.

Obra

Pla és un dels escriptors de la literatura catalana més destacats del segle XX. La seva obra oferix una visió completa de la societat del seu temps. La major part la va escriure en català, llengua en la qual se sentia més còmode, i solament circumstancialment ho va fer en castellà (per raons de censura o per poder subsistir), de manera també brillant, gairebé sempre en col·laboracions de premsa, com les cròniques italianes, balcàniques i nòrdiques de la dècada del 1920 al diari madrileny El Sol.

Pla va viure completament dedicat a l'escriptura. La magnitud de la seva Obra Completa (47 volums i més de trenta mil pàgines), que recull tots els seus dietaris, reportatges, articles, assaigs, biografies, novel·les i alguns poemes, tot procedent d'uns 120 llibres diferents, moltes pàgines d'aquests són el fruit d'un continu procés de reescriptura d'originals no inèdits de joventut.

Classificació:

Narració: Coses Vistes (1925), Llanterna màgica (1926), Relacions (1927) són llibres en els quals predomina la narració però que prefiguren i esbossen altres gèneres que posteriorment seran essencials en la seva obra. El carrer estret (1951, i premi Joanot Martorell), Nocturn de Primavera (1953) i L'herència (1972) són pròpiament novel·les, malgrat la poca consideració que Pla tenia pel gènere de ficció.

Els dietaris: el dietari és probablement el format de J.Pla més valorat per la crítica. Es tracta d'una forma literària poc conreada en la literatura catalana, constituïda per anotacions, observacions i reflexions diàries o periòdiques. Aquest estil proporciona a Pla gran llibertat en l'ús combinat de gèneres diferents: el diari personal, la descripció, la narració, el diàleg, les reflexions personals, el consell al lector, el retrat i l'anàlisi dels costums de la gent i dels pobles. El quadern gris és el dietari que el va consagrar. No es tracta d'un diari autèntic, sinó d'unes memòries amb forma de diari. Els temes centrals del dietari són el paisatge i la geografia empordanesa, la descripció de la vida quotidiana i l'obsessió per l'escriptura del narrador-autor.

L'assaig antropològic i costumista: Els pagesos (1952), El pagès i el seu món i Les hores (1953). Algunes de les pàgines més belles escrites per Pla es refereixen al poble de Cadaqués (Alt Empordà). Pla fou un gran descriptor de la vida marinera, però en els seus escrits sobre Cadaqués aflora també el coneixement precís del paisatge rural i de les arquitectures de pedra seca que predominen en el lloc.

La biografia: Vida de Manolo (1928), Santiago Rusiñol i el seu temps (1955), Francesc Cambó (1928-1930), Homenots, Retrats de passaport i Tres senyors.

Els viatges: Les illes, Viatge a la Catalunya Vella, Itàlia i el Mediterrani, Les Amèriques, Sobre París i França, Cartes de lluny (1947) i Israel, 1957 (1958).

Reportatges polítics: Polèmica. Cròniques parlamentàries (1929-1932), Madrid. L'adveniment de la República (1933) i Cròniques parlamentàries (1933-1934).

En total, 21 volums, gairebé la meitat de la seva Obra Completa, són articles periodístics publicats a Destino, a La Publicitat i a La Veu de Catalunya.


Postguerra en castellà

Durant els primers anys del règim franquista, i a causa de la gairebé total limitació per a l'edició en català, va publicar en castellà les següents obres: Guía de la Costa Brava (1941), Las ciudades del mar (1942), Viaje en autobús (1942) —considerada com una de les seves grans obres, i que prova el seu brillant domini del castellà—, Rusiñol y su tiempo (1942), El pintor Joaquín Mir (1944), Un señor de Barcelona (1945) i La huida del tiempo (1945). El 1946 va reeditar amb Destino (actualitzant-les) les seves dues primeres obres en català després de la guerra civil (Cartes de lluny i Viatge a Catalunya).

Novament en català

L'any 1947, quan la censura li ho va permetre, va reprendre les seves publicacions en català amb Cadaqués, un dels seus llibres més reeixits, publicat per l'editorial Joventut. El 1949, i durant tota la dècada següent, inicià una etapa fonamental de col·laboració amb l'Editorial Selecta de Josep M. Cruzet, durant la qual publica algunes de les seves obres més conegudes com El vent de garbí, El carrer estret (avui considerada com una de les novel·les més importants de la literatura catalana de postguerra), Girona (un llibre de records), Els pagesos (del pròleg del qual procedeix el mite autoconstruït del "Pla pagès") i Cartes d'Itàlia.





ACTIVITATS

1.Quina és la llengua materna de Josep Pla? Quines dificultats tingué per divulgar la seva obra?

2.Fes un esquema de l'obra de Josep Pla.

3.A què es dedicà l'autor durant la seva vida? I quina va ser la seva intenció literària?

Guerra Civil i Postguerra

En aquesta pàgina web podràs consultar informació sobre els fets, les lletres, els autors de la Guerra i la Postguerra:
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lletresbatalles/index.htm

Resum de literatura de postguerra

Des del minut 15...

LITERATURA DE POSTGUERRA


ANYS 40 : dictadura feixista repressió i descatalanització , persecucions a la llengua i senyals d'identitat,. Exili dels intel·lectuals i artistes a Europa i Amèrica. Tot i els anys difícils, la resistència s'organitza de manera clandestina.

ANYS 50: desencís perquè el franquisme s'ha consolidat una dècada més. Al final, impuls de la resistència catalanista.

POESIA

Continua el vessant simbolista de la poesia (poesia pura) :

BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (1913-1938), Mallorca. Influència de Carles Riba i del seu company Espriu, a més de l'Escola Mallorquina. Imitació del foc.

MÀRIUS TORRES (1910-1942): models Baudelaire i Riba, experiència del dolor, llenguatge elaborat.

AGUSTÍ BARTRA: exili França i Mèxic, temes: ésser humà i mitologia.

JOAN VINYOLI: mestratge de Riba, poesia com un exercici quasi religiós i espiritual.

També continua la poesia de tradició avantguardista: JOSEP PALAU I FABRE o JOAN BROSSA: fa poemes visuals

Dos poetes a part, que podríem qualificar de realistes:

SALVADOR ESPRIU: narrador, dramaturd i sobretot poeta. Estudis d'història antiga (Bíblia), egiptologia, mitologia grega... que apareixen a la seva obra. Crea el mite de Sinera (Arenys). La temàtica és la reflexió sobre la mort i també sobre la pàtria. L'estil és molt carregat i ple de referències cultes. Durant la guerra quedà a la resistència interior.

Narrativa: Laia, Ariadna al laberint grotesc

Poesia: Cementiri de Sinera, Mrs.Death, El caminant i el mur, La pell de brau (Sepharad és Espanya, parla sobre la guerra civil), Final del laberint

Teatre: Antígona

JOAN OLIVER (usa el pseudònim de PERE QUART per a la poesia). Escriu teatre (molt crític La fam), narrativa (Contraban) i poesia. Actitud militant durant la guerra, resistència i exili a Xile.

Poesia sintètica, clara (no simbolista), en alguns moment neopopularista, temàtica humorística i sarcàstica, arrelada en el moment i crítica. Les decapitacions, Bestiari.

NARRATIVA

• Continuació de la novel·la psicològica
• realisme objectivista
• experimentació formal

Pere Calders: exili a Mèxic, només fa contes, realisme màgic, fantasia dels fets a partir del distanciament i la versemblança de les situacions, humor i ironia: El primer arlequí, Cròniques de la veritat oculta, Invasió subtil i altres contes.

Llorenç Villalonga.

Josep Pla: es dedica més bé a fer una mena d'assaig o dietaris. El carrer estret, El quadern gris.

Mercè Rodoreda

ANYS 60/ 70

De cada vegada més creació i més resistència, editorials, publicacions i, al final, més permissivitat.

POESIA REALISTA: a partir del mestratge d'Espriu i de Pere Quart: Gabriel Ferrater, Vicent Andrés-Estellés i Miquel Martí i Pol.

NARRATIVA: assaig (Joan Fuster:Nosaltres els valencians) i assaig de noves tècniques narratives i de nous gèneres (narrativa de gènere: Manuel de Pedrolo, per exemple)

TEATRE: absurd (Brossa) , noves companyies, realisme (Belbel)

La Plaça del Diamant

En aquest enllaç trobareu tota la informació necessària per entendre el llibre:
http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/diamant/index.htm