dimecres, 14 de novembre de 2018

GRAMÀTICA: DETERMINANTS . 1r batxillerat





ACTIVITATS:

3. Escriu correctament les oracions següents.
 – Vine com més aviat millor/tan aviat com puguis.
 – Allò/ el que em molesta és que no avisin.
 – Les coses reals i les irreals a vegades es confonen.
– No et pots imaginar com has estat d’il·lús/ què n’has estat d’il·lús
. – Tan barat com era i no ho has comprat!
– El més curiós és que ho afirmis tu.
 – El que s’ha de fer primer és l’anàlisi sintàctica.
*** Hi ha altres possibilitats.

4. Tradueix al català.
 – Hem de mantenir allò pactat.
– Tant se val.
 – Era el que esperàvem.
– Les coses vertaderes i les falses /Allò vertader i allò fals.
– No es el mateix.
– Estudia tant com puguis/ tot el que puguis.
– Tothom va a la seva. /Cadascú va a la seva.
*** Hi ha altres possibilitats.

5. Escriu en lletres les xifres següents.
1856224: Un milió vuit-cents cinquanta-sis mil dos-cents vint-i-quatre
89741666: Vuitanta-nou milions set-cents quaranta-un mil sis-cents seixanta-sis
273569804: Dos-cents setanta-tres milions cinc-cents seixanta-nou mil vuit-cents quatre
1/2: Un mig
 1/3: Un terç
2/18: Dos devuitens
MCMXCIX: Mil nou-cents noranta-nou;
DXLVII: cinc-cents quaranta-set;
MMXV: dos mil quinze;
MDLIV: Mil cinc-cents cinquanta-quatre;
DCXXII: sis-cents vint-i-dos.


6. Corregeix les errades de les oracions següents. – M’ha exposat distints /diferents /diversos plans però no n’hi ha cap que m’agradi. – He disposat de bastants/ bastantes*** oportunitats per aprovar. – No hi ha cap possibilitat de canviar el bitllet. – Em va demanar si tenia res per berenar. – Al gerro només hi cabien dues flors.

*** darreres normes de l'IEC.

bastant -a 

adj. [LC] [sovint seguit de la preposició de; en aquest cas pot no tenir flexió de gènere] Quantitat o nombre més que regular de. Té bastants amics que el poden ajudar. Té bastanta terra. Feien bastant de soroll. Es posa en un pot de vidre amb bastant d’aigua. He vist bastantes de coses. 
adv. [LC] En quantitat, nombre o grau més que regular. —Com te trobes? —Bastant bé.












































CORRECCIÓ DE LES ACTIVITATS SOBRE ELS APÒSTROFS
Norma i ús: l’apostrofació Pàgina 102
1. Escriu el, la o l’ segons convengui.

La anormalitat, la unió, la història, el iaio, la hawaiana, el ianqui, la indústria, la essa l’hipòdrom, la o, la hiena, el hall, la italiana, la u, la humitat, la ira, l’institut, La Haia, el hàmster, l’ska, la hisenda, l’índia, l’hàbit, l’única.

Pàgina 103
2. Escriu en el quadern la forma de l’article corresponent davant cada paraula.

L’informe, la uniformitat, la infàmia, l’urbanisme, la urbanització, la urbanitat, la independència, la indicació, l’indi, l’índia, l’individu, la individualitat, l’hivern, l’hivernacle, la hivernació, la història, la historiadora, l’historiador, la histèria, la histèrica, l’histèric, l’illot, l’illenc, la illenca.

4. Copia els mots següents i escriu davant cada un l’article corresponent.

 NHug, n’Ulisses, n’Úrsula, na Hilària, n’Imma, n’Olga, l’ESO, la UEFA, la UIB, l’ONU, l’AVE, el DNI, l’XI, l’handicap, el iot, la essa, la i grega, la ela, la asimetria, la il·lusió, la hisenda.

 5. Posa la preposició de o d’ en els espais en blanc.

Bosc de hienes, sessió de ioga, davant de essa, una actriu de Hollywood, test d’intel·ligència, Vall d’Incles.

6. Reescriu correctament les oracions següents.
 – L’índia que va venir de l’Àsia s’està a ca n‘Antoni. – L’home de l’abric no vol saber res de la història. – Al final de l’etapa van explicar-ho tot al director. – Treballa a la impremta del seu amic. – No hi ha ningú a can Joan. – Ha vengut pel camí dels tarongers. – En sortir de l’oficina, passejaré per l’avinguda amb na Irene. – Passen per l’hort d’en Tomeu i després pels horts de n’Enric. – Per l’armari s’obria una porta d’entrada al passadís secret. – No s’ha pres el iogurt, però s’ha menjat l’ensaïmada de n’Aina. – Aquest és l’únic amic de l’amo de l’hotel.

7. Completa els textos col·locant en els buits els articles, les preposicions o les contraccions necessàries.

 – L’altre dia na Isabel va venir ca nostra. Celebràvem l’aniversari de n’Íngrid. Ningú no l’esperava, però va arribar acompanyada d’un amic seu, n’Hug, que és d’ Holanda, però viu a l’illa des que tenia tres anys. – Quan vaig acabar l’ESO els pares em van felicitar i em van donar un premi. L’esforç no era pel regal, sinó perquè vull estudiar a la UIB d’aquí a dos anys. – Na Irene va sortir de l’habitació plorant. Havia llegit l’escrit que li havia enviat la seva amiga per correu electrònic. Va seure davall de l’arbre del jardí i no va entrar fins a l’hora de sopar. – L’obrer ha vingut a revisar la instal·lació del gas. L’any passat no va venir el mateix, sinó un altre al·lot d’Ucraïna que havia vengut al juliol i vivia a l’edifici on viu n’Imma, l’al·lota que surt amb l’infermer amic de mon pare.  – L’hivern passat vàrem fer un viatge per diverses ciutats d’Hongria. Tot i que vàrem passar una mica de fred, va ser molt divertit. L’autocar en què ens desplaçàvem era còmode i a la nit a l’hotel ho passàvem molt bé mirant l’alegria amb què diversos ciutadans de la UE ballaven i cantaven. – Quan sortiré de l’institut aniré al port a cercar el pare. Tots dos hem d’anar a passar la ITV del cotxe amb n’Ignasi, l’al·lot que viu amb els padrins a la caseta que tenen a s’Illot.

dilluns, 12 de novembre de 2018

PRÀCTICA DE COMENTARI DE TEXT: fragment del Llibre dels feits de Jaume I



  1. El text té estructura narrativa (plantejament-nus-desenllaç) i podríem establir cada part de la següent manera: 
    1. Des del principi fins a "......." seria el plantejament ja que ....
    2. De ".................." a "........................." podem dir que seria el nus perquè....
    3. Des de "......................" fins al final del fragment seria en desenllaç ja que... 
  2. Quin seria l'hiperònim de fonèvol i trabuquet? (Recorda: FLOR (hiperònim)--> margalida, rosa, clavell (hipònims))
  3. Significats: 
    1. "però, per la gràcia de Déu" significa...
    2. "hi reberen més que mal no en pogueren fer" significa que ... 
  4. En el text es repeteix contínuament el connector "....."; es tracta d'una conjunció de coordinació i per tant diríem que el text presenta poli........... D'aquesta manera l'autor pretén... 
  5. Sinònims de la paraula GUERRA: ........................, ..........................
  6. NAUS, VAIXELLS i GALERES, són sinònimes en el text? Per què?
  7. Troba un petit fragment d'estil indirecte i escriu-lo: "......................................................"
  8. Un possible títol per al text podria ser "................................................". Pens que és adequat ja que ... 
  9. Escriu un text argumentatiu, mínim 10 línies, en què exposis la teva opinió ben argumentada sobre el següent tema: "Què et sembla que un conflicte entre dos pobles acabi en una guerra?" (Estructura: INTRODUCCIÓ (TESI) -DESENVOLUPAMENT (ARGUMENTS) -CONCLUSIÓ)


diumenge, 11 de novembre de 2018

ACTIVITAT DE LECTURA A LA SALA D'INFORMÀTICA

Avui és el darrer dia que dedicam a la lectura Una hora al cretaci, per això podries aprofitar-lo per anar avançant en les activitats de la fitxa, que s'ha d'entregar el dia de l'examen. Per exemple, la 15 i de la 17 a la 20. 
  1. En la història apareixen almenys 10 animals prehistòrics més, a part del megalosaureCompletau una fitxa de 5 d’ells (com la de la pregunta 10)
  • pteranòdon
  • oviraptor
  • deinonychus
  • deinocheyrus
  • meganeura
  • torosaure
  • triceratop
  • parasaurolophus
  • iguanodont
  • diplodoc
  • ourosanosauure
  • apatosaure (brontosaure)
  • tawa hallae
  • tiranosaure
  • ...
Nom: .......

Era...

Altura:....

Llargada:.....

Pes:......

Més informació:
........
En aquesta pàgina trobaràs fitxes ben  completes de cada animal. 
Les activitats següents es poden imprimir i adjuntar a la fitxa:

  1. Cerca imatges de cada un dels animals que has estudiats en l’exercici 10 (megalosaure) i 15 i adjunta’ls a aquesta fitxa.
IMATGES DE DIFERENTS DINOSAURES. ACTIVITATS DE MARIA ANTÒNIA MORAGUES (2nA)

18. Redactau un text explicatiu de creació pròpia sobre un dels animals anteriors (Màxim 10 línies)

19. Anomena i presenta els altres personatges que apareixen en la història, a part de Llopis, Albert Gran i Marcel·lí.

20. Redacta una opinió completa i ben argumentada sobre el llibre.

Article


 És un article molt recomanable que, tot i partir de les queixes per la quantitat de faltes que es fan avui en dia entre l'alumnat que arriba a la universitat, reflexiona sobre les causes: "Em consta que els instituts són plens de professors valents, treballadors, apassionats i carregats d’il·lusió i vocació que volen canviar les coses, que volen ensenyar els estudiants d’una manera efectiva, real, que volen marcar la diferència, acompanyar-los en un procés d’aprenentatge actiu, eficient i satisfactori.[...] Però que, massa sovint, s’han de conformar amb “fer el que poden”. Perquè la situació és la que és." I, sobretot, anima a posar fil a l'agulla per canviar aquesta situació : "si tots (tots!) els que hi juguem algun paper, tant dins com fora de les aules, intentéssim remar en una mateixa direcció, des de l’honestedat, la responsabilitat i el rigor, potser tindríem una oportunitat d’aconseguir aquest canvi."


divendres, 9 de novembre de 2018

REPÀS DÍGRAFS I SEPARACIÓ DE SÍL·LABES



RECORDA!


  • A la paraula QUATRE, la QU no forma dígraf perquè sonen les dues lletres. 
  • A la paraula GUANT, tampoc. En el grup GU sonen les dues lletres; per tant, no és dígraf. 
  • Alerta: 
    • la L·L se separa perquè es consideren dos sons: COL-LE-GI 
    • És com MM i altres: IM-MÒ-BIL, PIS-CI-NA






ACTIVITATS:

Encercla els dígrafs d'aquestes paraules i separa-les en síl·labes: 


carreta       metge      canya   al·lot     assassinat  passeig      elles    quadres   aquesta   caixonet   amigues     platja       despatx    correcció     esquitxos    







carreta    CAR-RE-TA        metge    MET-GE        canya CA-NYA
  al·lot   AL-LOT                  assassinat  AS-SAS-SI-NAT    
passeig  PAS-SEIG        elles   E-LLES           quadres  QUA-DRES
 aquesta  A-QUES-TA                caixonet CAI-XO-NET
  amigues  A-MI-GUES                   platja    PLAT-JA   
despatx  DES-PATX                      correcció  COR-REC-CI-Ó   
esquitxos    ES-QUIT-XOS


















CORRECCIÓ FITXA 
UNITAT 2
Els dígrafs
1 Reproduïm totes les paraules i subratllam les que contenen dígrafs. 
paraigua • coll • goril·la • metge • bassiot • roques •  caseta • àguila • gent • moure • passar • anàlisi • equip •  freqüència • comptar • renyar • assumpte • treball • fletxa •  emparar • ella • raig • inestable • presumpte • col·legi • peix • estoig • pinya • fitxar • marró • platja • carbó • forçut •  semblar • coet • admissió • caça • rosa • requerir • quimera. 

2   •  Representen un únic so: lligar, corrent, raig, guitarra, guerrer, seny, aquest, àguila, fletxa, bossa.
 •  Representen dos sons diferents: adequar, guatlera, aigua, freqüent, pingüí, evacuació. 

3 quedar •  guerra • metge • brotxa •  guanyar •  estoig •   segell • mussola •  calaixera • batxillerat • arrosser • jutjar •  viatge • quilòmetre •  collar • màquina •  despatx • llapis •  banyar • carrer • passeig •  pany • raqueta • allunyar. 

4 a) Marta, surt a la pissarra a dibuixar un goril·la. 
b) El cotxe del senyor director està avariat al garatge.
 c) A l’estació de tren, els passatgers s’afanyen a carregar les maletes. 
d) L’avió arribarà a l’aeroport a les quatre i mitja. 
e) L’equip de bàsquet del meu col·legi ha quedat guanyador del torneig. 
f) L’esquirol està menjant avellanes assegut dalt de l’arbre. 
g) Amb el meu telescopi veig la lluna i les estrelles. 
h) Si et trobes pitjor de la panxa, pren una til·la. 
i) Em fa il·lusió comprar-me una jaqueta nova. 
j) El xarop que m’ha receptat la metgessa fa gust de maduixa.

 5   •  Poden separar-se: peixos, garatge, carro, cotxes, bossa,  col·leccionar.
 •  No poden separar-se: colla, empaquetar, esquitxar, enquesta, amaguen, ensenyava.

 6   tas-sa • co-rat-ge • blan-ques • der-ro-ta • a-com-pa-nyar •   gui-tar-ris-ta • al-lu-ci-nant • du-ques-sa • dot-ze • mit-ja •   pas-sa-port • ca-llar. 

7   Cal corregir: es-tra-nyar • ba-llar • bo-ti-guer • a-de-quar •  a-be-lla • ba-nyar.  


8 Un capvespre de diumenge n’Aina, en Marc i la seva colla es varen allunyar del poble i, per un camí de carro, varen arribar a l’antic poblat talaiòtic, les restes del qual es conserven a un turó des d’on es veu la mar.
Tots ja havien visitat el jaciment arqueològic amb les seves famílies i, ara, es limitaven a descansar asseguts devora la porta d’entrada. –A què jugam? –A «conillets a amagar»! –No, que fa massa calor… –A què voleu jugar, idò? –Ja ho sé –diu en Marc–, podem jugar a arqueòlegs! –I com s’hi juga? –Podem escorcollar el terreny d’aquella urbanització on construeixen tantes cases; s’hi veuen moltes capes de terra i potser hi trobarem restes com les del poblat talaiòtic… –O algun tresor! 

9 Cal corregir.
NO OBLIDEU RECO-LLIR LES EINES
ATENCIÓ: CA PERI-LLÓS  DINS EL RECINTE
PER SEGURETAT, NO US ALLU-NYEU DEL GUIA DURANT LA VISITA

10   • Conté un dígraf i una consonant geminada: col·loquen.  • Conté dos dígrafs: passeig. • No conté cap dígraf: col·lecció.





EXERCICIS 2 i 3 P.39
2 a. pesca; b. utilitzar; c. roca; d. pluja.

 3   
•  Se separen " carretera, fossa, imatge, al·lèrgia, calitja. 
car-re-te-ra  fos-sa   i-mat-ge   al-lèr-gi-a  ca-lit-ja
•  No se separen: Favàrtix; equip; rellom, raqueta, renyar,  àguila, balanceig. 
fa-và-ritx, e-quip, re-llom, ra-que-ta re-nyar

6 P. 46
5 b.  Un dígraf és una combinació de grafies que representen un únic so. 

6 classe; ullastre; carregador; capritxós; garatge; bloqueig; conseller; passarel·la; queixal; trossejar; esquerra. 


5 A les dotze i mitja arriba el nin de l’escola i la mare li demana: –Què et varen dir del treball que escrigueres? –Molt bé, mare. Vaig triomfar. La meva redacció va emocionar la professora. –Sí? –Sí, sí. Va dir que era un treball que feia pena. •  Se separen " dotze, mitja, arriba, professora. •  No se separen " Què, treball, escrigueres, vaig. 


dijous, 8 de novembre de 2018

CORRECCIÓ ACTIVITATS ORTOGRAFIA TEMA 2 (oclusives i B-V)

Pàg. 39 ORTOGRAFIA
1 •  El so k es representa amb c davant a, o, u, i amb el dígraf qu davant e, i. Exemples: caixa, coco, cullera, esquema, quimono.
•  El so g es representa amb g davant a, o, u, i amb el dígraf gu davant e, i. Exemples: gàbia, goma, gust, guerra,  àguila.

2 • talp • amb • tomb • llop • corb • serp • llamp • verb

3 • virtut • sòlid • resolt • sud • port • quietud • estat • sol·licitud • nord • curt • solitud • estupend

4 •  poruga " poruc
•  àrtica " àrtic
 • llarga " llarg
•  ignífuga " ignífug
•  blanca " blanc
•  nàufraga " nàufrag
•  noruega " noruec
 •  biòloga " biòleg


5 • destorbar " destorb / • buidar " buit / • popet " pop /  • fredor " fred / • psicologia " psicòleg / • porquera " porc / • tombarella " tomb / • aprofundir " profund /  • fortalesa " fort / • groguet " groc / • fangós " fang /  • llobató " llop

6 •  amvre: És incorrecta perquè darrere m i davant r s’escriu sempre b (ambre).
 •  blabós: És incorrecta perquè és una paraula derivada de blau i les derivades de paraules acabades en u s’escriuen amb v (blavós).
 •  enboltar: És incorrecta perquè darrere n s’escriu v (envoltar).
 •  novle: És incorrecta perquè davant l s’escriu b (noble).
 •  comvoi: És incorrecta perquè darrere m s’escriu b (comboi).

 7 •  Nosaltres hem trobat unes tisores, però no tallen. "  Nosaltres havíem trobat unes tisores, però no tallaven.
 •  Tu has dibuixat un paisatge que m’agrada molt. "  Tu havies dibuixat un paisatge que m’agradava molt.
 •  Elles m’han assegurat que el seu lloro xerra molt. "  Elles m’havien assegurat que el seu lloro xerrava molt.

8 •  automòbil / •  aprovar / •  calba / •  savi / •  bigues

pàgines 46 i 47

7 •  La trompeta de l’herald, amb so agut, anunciava que el príncep i el duc ja havien arribat.
 •  El suc de pomelo, el trob molt amarg, però un amic m’ha dit que és molt bo per a la salut.
•  El nàufrag estava cansat de passar el dia assegut davall la palmera. Ja estava fart de tanta solitud!
 •  Conec un heroi grec, Perseu, que té un cavall amb ales capaç de volar a mig galop: és en Pegàs. No et sembla increïble?

6 p / b t / d c / g
calb / calba
llop / lloba
 corb / corba
xop / xopa
mut / muda
sord / sorda
sòlid / sòlida
 fort / forta
antic / antiga
llarg / llarga
 poruc / poruga
 biòleg / biòloga

7 •  En Blai no sabia si havia d’envernissar totes les bigues o només les que adornaven la porxada.
 •  N’Ambròs presumia molt del mòbil que li havien regalat, però a mi no em feia gens d’enveja
. •  Els aficionats estaven convençuts que, amb la nova alineació, l’equip resultava invencible.



ACTIVITATS D'ENXANETA PER PRACTICAR LA B-V





DICTAT PARAULES I FRASES: 

  1. sud
  2. amarg
  3. àrab
  4. ràpid
  5. psicòleg
  6. càrrec
  7. corb
  8. llamp
  9. nord
  10. sòlid
  11. sol·licitud
  12. poruc
  13. nàufrag
  14. noruec
  15. fred
  16. llop
  17. envoltar
  18. enveja
  19. calba
  20.  antic
  21. ignífug
  22. vernís
  23. avet
  24. longitud
  25. enviar
  26. canvi
  27. embolic
  28. ambient
  29. comboi
  30. jugava



  1.  Nosaltres havíem trobat unes tisores, però no tallaven.
  2. Tu havies dibuixat un paisatge que m’agradava molt.
  3. Elles m’havien assegurat que el seu lloro xerrava molt.
  4. Aquest automòbil sembla acabat de sortir del concessionari.
  5. Na Laia està convençuda que estudiar amb tu l'ajudarà a aprovar. 
  6. Els pares han anat al teatre a veure una obra que es diu "La cantant calba". 
  7. El conco Josep és un home molt savi
  8. La casa té unes bigues de fusta molt guapes. 
  9. La trompeta de l’herald, amb so agut, anunciava que el príncep i el duc ja havien arribat.
  10. El suc de pomelo, el trob molt amarg, però un amic m’ha dit que és molt bo per a la salut.
  11. El nàufrag estava cansat de passar el dia assegut davall la palmera. Ja estava fart de tanta solitud!
  12. Conec un heroi grec, Perseu, que té un cavall amb ales capaç de volar a mig galop: és en Pegàs. No et sembla increïble?
  13.  En Blai no sabia si havia d’envernissar totes les bigues o només les que adornaven la porxada.
  14. N’Ambròs presumia molt del mòbil que li havien regalat, però a mi no em feia gens d’enveja
  15. Els aficionats estaven convençuts que, amb la nova alineació, l’equip resultava invencible.


dimarts, 6 de novembre de 2018

CORRECCIÓ EXERCICIS GRAMÀTICA. SUBJECTE. TEMA2

 GRAMÀTICA

1 • Tots els seguidors de l’equip es reuniren a la plaça.
      Det. Det.  Nucli      Compl.
Per reconèixer el subjecte es canvia el nombre del  verb (es reuní) i es comprova que el sintagma que s’hi  veu afectat és Tots els seguidors de l’equip, ja que cal canviar-lo també de nombre perquè el verb i el subjecte concordin.

 • Ahir, la mare va cuinar uns macarrons deliciosos.
            Det. Nucli
En aquest cas, si es canvia el nombre del verb (varen cuinar), es comprova que canvia el sintagma la mare. 

• A en Pau li agrada molt aquesta pel·lícula d’animació.
                                            Det.      Nucli       Compl
Quan es canvia el nombre del verb (agrada) el sintagma afectat és aquesta pel·lícula d’animació. 

• Per fi varen arribar a casa els llibres encarregats per Internet. 
                                             Det. Nucli Compl.
Si es canvia el nombre del verb (va arribar) s’hi veu afectat el sintagma els llibres encarregats per Internet. 

• A ca meva el meu germà petit sempre té la raó.
                  Det Det.Nucli  Compl.
En aquesta oració quan es canvia el verb de nombre (tenen) el sintagma afectat és el meu germà petit.

 • El canvi de marxes del cotxe s’ha avariat.
   Det Nucli Compl.
Quan es canvia el nombre del verb (s’han avariat) s’hi veu afectat el sintagma el canvi de marxes del cotxe.




4
                                                                                 
 a.  Al supermercat hi ha una oferta molt bona.  IMPERSONAL (verb haver-hi)
b.  A la Serra de Tramuntana neva cada any.  IMPERSONAL (verb meteorològic)
 c.  Dinaran al menjador o a la cuina? S.EL·LÍPTIC (ells)
 d.  Ja t’havíem avisat del perill d’aquesta carretera. s. EL·LíPTIC (nosaltres)
  e.  Plovia a bots i barrals, aquell capvespre. IMPERSONAL (verb meteorològic)
 f.  No us oblideu de tancar les finestres! S.EL·LÍPTIC (vosaltres)

5 SUBJECTES GRAMATICALS:
 a. 3a persona del singular
 b. 3a persona del singular
c. 3a persona del plural
d. 1a persona del plural
e. 3a persona del singular
 f. 2a persona del plural


6 PER EXEMPLE: • La meva amiga Elena • Els mestres de Ciutadella • Na Maria i tu



PÀGINA 46

5
 • Ja ha arribat la teva amiga? Subjecte lèxic 
Els fills d’en Toni són bessons.    Subjecte lèxic 
• Demà mon pare anirà al banc.      Subjecte lèxic 
• Correu! " Subjecte gramatical: 2a persona plural
• Tens un boli? " Subjecte gramatical: 2a persona singular 
•  No vull res, gràcies. " Subjecte gramatical: 1a persona singular 

5. P.47
  
 • La vida dels esportistes és ben sacrificada. 
     Det. Nucli  Compl. 

• Han d’entrenar-se molt! " Oració amb subjecte el·líptic.       (ELLS)


El conco Joan, per exemple, es prepara per córrer la marató.  
 Det.  Nucli  Compl.             


 • El  seu  despertador sona cada dia a les 5 del matí. 
    Det. Det. Nucli    


• I  ell  surt a córrer a aquestes hores, abans d’anar-se’n a fer feina. 
(nucli: pronom fort)

 • Encara que plogui! " Oració impersonal.

  • Quina força de voluntat! 
NO ÉS ORACIÓ PERQUÈ NO TÉ VERB. 





DETERMINANTS



DETERMINANTS: són paraules que van davant els substantius per concretar-los o determinar el seu significat. En general són variables i concorden en gènere i nombre amb els substantius als quals acompanyen. 

Exercici 1 p.37 (oral): subratllar determinants. 

N'hi ha de 8 tipus: ARTICLES, DEMOSTRATIUS, POSSESSIUS, NUMERALS, QUANTITATIUS, INDEFINITS, INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS. 

Aquí en tens un esquema: 


Els ARTICLES presenten el substantiu:                                                                                
ARTICLES: El nin, la nina, l'amic, l'amiga
els nins, les nines
ARTICLES PERSONALS: en Toni, na Marta, n'Adrià, n'Aina





Els POSSESSIUS indiquen qui posseeix el substantiu al qual precedeixen: 
  • Hem d'afegir els POSSESSIUS ÀTONS, que usam davant les paraules MARE i MARE: 

mon pare, ton pare, son pare
ma mare, ta mare, sa mare
(I també davant altres paraules en el País Valencià (ma casa, ta germana...) i davant qualsevol paraula en català antic 







Els DEMOSTRATIUS indiquen proximitat o llunyania de l'element designat pel substantiu:
En un grau intermig també podem afegir AQUEIX, AQUEIXA, AQUEIXOS i AQUEIXES
Mira de fer l'exercici 4 de la pàgina 46







Els NUMERALS indiquen una quantitat (o una idea d'ordre) exacta de l'element designat pel substantiu. Poden ser CARDINALS, ORDINALS, PARTITIUS, MULTIPLICATIUS i COL·LECTIUS:


  • Recorda l'escriptura dels nombres seguint la regla del D-U-C: posam guionet entre DESENES i UNITATS i entre UNITATS i CENTENES: trenta-nou, dos-cents... 

  • Recorda com s'abrevien els nombres ordinals: 1r, 2n, 3r, 4t, 1a, 2a, 3a, 4a...
    • No posam puntet darrere
    • Escrivim el nombre i la darrera lletra: QUART--- 4t, SEGONA --- 2a








QUANTITATIUS I INDEFINITS són imprecisos, bé perquè no diuen la quantitat exacta, bé perquè no determinen amb exactitud l'element designat.

qualque nin, el mateix ca...




Hem d'afegir els DETERMINANTS INTERROGATIUS i EXCLAMATIUS: 

  • QUIN hora és?  QUIN berenar més bo!
  • QUINA
  • QUINS 
  • QUINES



Exercici oral 3 pàgina 46


EXERCICIS AL QUADERN: 1, 2, 3 i 4 p. 37 i 4 p. 47.



CORRECCIÓ: 
Pàg. 37 GRAMÀTICA 
1 Hem substituït encerclat per negreta. 
a.  En aquestes eleccions es presenten diversos partits polítics. 
b. A les primeres voltes ja havia caigut dues vegades. 
c. La dona de l’abric blau ha comprat mitja coca. 
d. La vostra professora ha parlat amb alguns pares.

 2 RM. • aquesta senalla • alguns assistents • els nostres amics • massa corredor • quin llibre! • el pis. 

3   a. No sabia que el seu / son pare era actor. 
b. Na Maria és amiga vostra des d’aquest hivern. 
c. La meva companya de classe és molt divertida. 
d. Els seus socis s’han arruïnat.
 e. Ca nostra del carrer Pere III està en obres. 

4   • Tenc trenta-dos cromos repetits. 
• Dues de cada vint-i-cinc persones són al·lèrgiques.
 •  A l’escola hi ha tres-cents trenta-nou alumnes en  denou aules. 
• S’ha inaugurat el primer Festival de Teatre Juvenil.

•  He participat en la dessetena edició de la cursa de Sant Antoni.

4 RM.
•  Indefinit masculí plural + substantiu " Alguns arbres; Mateixos amics
•  Possessiu àton femení singular + substantiu " Ma mare
•  Demostratiu de llunyania masculí singular + substantiu " Aquell tren.
•  Quantitatiu femení plural + substantiu " Moltes ensaïmades; Quantes entrades.

dilluns, 5 de novembre de 2018

VISITA DE N'ALFRED SALA, AUTOR DEL LLIBRE "UNA HORA AL CRETACI"


Dilluns dia 5 de novembre, gràcies a Caixa Colonya, els alumnes de 2nESO gaudiran de la visita de l'autor del llibre Una hora al cretaci, Alfred Sala. 



Al llarg d'aquestes setmanes els alumnes han llegit aquesta novel·leta d'aventures ambientada en l'època dels dinosaures. 





Dilluns 5 de novembre de 2018: VISITA D’ALFRED SALA, AUTOR DEL LLIBRE UNA HORA AL CRETACI (presentació)

Delegats de 2nESOA, encarregats de presentar l'escriptor. 
Alfred Sala, nascut a Barcelona l’any 1961, és professor de català en un institut de Barcelona i membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Ha rebut molts de premis literaris de poesia, relats i narracions breus de temàtica ben variada; i ha publicat contes a la revista “Cavall Fort” i en diverses col·leccions de relats.
Tot i que va començar a escriure de ben jovenet, comenta que el seu primer llibre publicat és Immersió a la prehistòria! (Premi Ciutat d’Alaior 2006)
N’Alfred, a part d’escriure, també ha traduït en català més de 200 còmics, per exemple nombroses aventures de personatges com «Lucky Luke» o «Garfield».
L’any passat va ser guardonat amb el Premi Guillem Cifre de Colonya de novel·la juvenil per Una hora al cretaci, el llibre que els alumnes de segon hem llegit aquest trimestre i amb la qual hem passat estones ben entretengudes.

Una hora al cretaci és una novel·la d’acció ambientada en l’època dels dinosaures i amb unes personatges propers i divertits que viuen tota casta d’aventures entre aquells grans animals. Es tracta d’un relat de fantasia científica, ple d’imaginació, sentit de l’humor i molta dosi de realitat, com l’ambientació de l’època del cretaci, amb els seus animals i la seva vegetació.
En alguns moments pareixia com si estiguéssim dins una novel·la dels grans clàssics com Juli Verne o Arthur Conan Doyle; fins i tot, també ens ha recordat pel·lícules com «Jurassic Park» o videojocs com «Ark».


Alfred, estam molts contents que ens hagis vengut a visitar i a parlar del teu llibre, que hem llegit i que ens ha agradat tant. Benvingut a l’IES Albuhaira! 





CRÒNICA DE LA VISITA
Després de la rebuda i la presentació, n'Alfred ha explicat una mica més sobre els dinosaures, la seva evolució, el seu origen... 







També ens ha alertat del que significa "extinció" posant especial esment en els nostres animals endèmics i avisant-nos que cuidem la naturalesa i evitem tirar plàstics i fems nocius a la mar... 




A continuació els alumnes li han pogut fer preguntes sobre el llibre i, al final, ha escrit (i dibuixat :-) dedicatòries als alumnes i professors que li ho han demanat. 


Dues alumnes amb el llibre signat



Esquema de diapositives de la presentació feta per en Juanjo Martínez

Dedicatòria

ESTAM MOLT CONTENTS QUE ENS HAGI VENGUT A VEURE I HAGI COMPARTIT AMB NOSALTRES AQUESTA ESTONA! GRÀCIES, ALFRED! 




Voldria donar les 
GRÀCIES 
a tots els alumnes que han mostrat la seva atenció i han fet preguntes, als que han duit el llibre perquè n'Alfred els el signàs i se n'han duit un bon dibuixet,
 a en Xisco i na Catalina per llegir la presentació, 
a en Gabriel i n'Alexandre per fer-li lliurament del regal 
i a en Juanjo per haver preparat un powerpoint tan extraordinari.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES!


Joana Maria


En Juanjo va enviar el seu powerpoint a n'Alfred Sala, que li va contestar amb aquest correu electrònic: 

Juanjo,
M'acabo de mirar amb deteniment el teu PowerPoint... ENHORABONA!!!
M'ha agradat molt i molt, està molt ben fet!!
És un bon treball del llibre, de l'autor i de l'il·lustrador.
M'ha agradat especialment l'exposició que fas dels dinosaures.
Vaig estar molt bé a s'Albuhaira. En tinc molt bon record, de tots vosaltres. (Déu n'hi do! N'éreu un munt!!)
Saluda na Joana Maria de part meva.

T'agraeixo de nou el teu treball i et desitjo, amb sinceritat, que facis un bon 2n d'ESO.
Amb afecte,

Alfred