dimecres, 13 de setembre de 2017


ALUMNES DE 1rA, 1rC, 4tA i 4tB, BENVINGUTS EN AQUEST BLOC!

AQUEST BLOC EL FAREM SERVIR EN MOLTES DE CLASSES DE L'ASSIGNATURA. 
ESTÀ PENSAT PERQUÈ TAMBÉ SIGUI UN ESPAI DE REFERÈNCIA I PER AIXÒ HI TROBAREU ENLLAÇOS A ACTIVITATS AUTOCORRECTIVES, JOCS, DICTATS EN LÍNIA... I, A MÉS, PODREU REPASSAR ELS TEMES QUE HAGUEM EXPLICAT A CLASSE... 
(No dubteu a visitar-lo i ajudar-me a millorar-lo amb les vostres idees, demandes i suggeriments...)

I, PER DESCOMPTAT, 
BENVINGUTS A UN NOU CURS! 
  • PER A ALGUNS ÉS EL VOSTRE PRIMER ANY EN AQUEST INSTITUT I SEGUR QUE ESTAU UNA MICA NERVIOSOS O DUBTAU DE SI US AGRADARÀ, SI SERÀ DIFÍCIL, SI SERÀ MOLT DIFERENT DE L'ESCOLA... 
  • PER A ALTRES, QUE ACABAU L'ESO, SERÀ EL DARRER CURS ABANS D'ANAR AL BATXILLER O A UN MÒDUL. I PER MOLTS AQUEST SERÀ EL DARRER ANY A L'INSTITUT ALBUHAIRA DESPRÉS DE QUATRE O MÉS CURSOS ENTRE AQUESTES PARETS... 
PER A TOTS, AQUEST SERÀ UN ANY MOLT IMPORTANT, DELS MÉS IMPORTANTS QUE RECORDAREU EN LA VOSTRA VIDA... PER TANT, DES D'AQUÍ US DESIG 
MOLTA SORT, 
MOLTA FORÇA, 
FORA POR I ENDAVANT! 


diumenge, 10 de setembre de 2017

LECTURES de 4t ESO curs 17-18


PRIMER TRIMESTRE:

MARIA ROSA d'ÀNGEL GUIMERÀ







SEGON TRIMESTRE:

ARA QUE ESTEM JUNTS de ROC CASAGRAN






TERCER TRIMESTRE: 
HAS DE TRIAR ENTRE


JOC  BRUT de MANUEL DE PEDROLO



ALOMA de MERCÈ RODOREDA

dijous, 15 de juny de 2017

LA PLAÇA DEL DIAMANT

ACTIVITAT ALTERNATIVA A LA PROVA D'EXAMEN

4tA

Tria una opció:

  • Escriu un article d'opinió sobre el llibre d'un mínim de 150 paraules.
  • Redacta un text en què desenvolupis aquesta idea: «La Plaça del Diamant, novel·la psicològica amb rerefons social i històric». (Mínim 150 paraules)







4tB

Tria una opció:
  • Escriu un article d'opinió sobre el llibre d'un mínim de 150 paraules.
  • Planteja un mínim de 10 preguntes sobre el llibre i contesta-les. 

divendres, 9 de juny de 2017

TREBALL MONOGRÀFIC I EXPOSICIONS ORALS

INFORMACIÓ EN LES PÀGINES 106 I 130 DEL LLIBRE DE TEXT


UN TREBALL MONOGRÀFIC O UNA EXPOSICIÓ ORAL SÓN: 

  • TEXTOS EXPLICATIUS:
    • OBJECTIUS
    • CLARS
    • COMPLETS

  • ESTRUCTURA D'UN TREBALL ESCRIT: (p.130)

  1. PORTADA: títol del treball i dades personals
  2. ÍNDEX: apartats i subapartats que tendrà el treball ( es posa en quin número de pàgina es podran trobar)
  3. TREBALL
    1. INTRODUCCIÓ del TREBALL: de què es parlarà? Metodologia? Parts? 
    2. COS: el treball estructurat en diferents seccions segons de què es tracti. 
    3. CONCLUSIÓ: recull/ resum del més destacat del que s'ha explicat. 
  4. BIBLIOGRAFIA: llistat d'obres consultades,articles, pàgines web...*
  5. (Hi pot haver un annex o apèndix si es creu convenient)


  • CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES: 
    • lèxic específic de cada tema (si expliques un tema de naturals no usaràs les mateixes paraules que  a literatura)
    • usar exemples, sinònims i aclariments---> tot ha de quedar ben explicat
    • 3a persona impersonal (s'explica) i 1a persona plural (explicarem)
    • objectivitat----> NO HI HA OPINIÓ! 
    • S'empren connectors. Recordau especialment els d'ORDRE: en primer lloc, en segon lloc, per acabar, finalment...

RECORDAU: 
  • Convé introduir cites entre cometes dins el text per reforçar el que es va explicant: 
    • Si són d'entre 1 i 3 línies, dins el mateix paràgraf.
    • Si són més llargues, es posa amb un punt i apart.
    • A vegades es poden posar notes a peu de pàgina o notes a final del text. 




  • *Com se citen les fonts bibliogràfiques? (BIBLIOGRAFIA)
LLIBRES
RODOREDA, M.: La plaça del Diamant. (col·lecció Y, número d'ordre) Editorial X, any. 


ARTICLES
LLINATGE, Inicial del nom: "títol de l'article", "revista o diari on surt", número, pàginA. 


Per exemple (inventat)

RICHARD, R: "El món dels videojocs i l'animació", "L'Avenç", núm. 33, pàgines 3-4. 

WEBS I BLOGS
XARXADEPLOMES http://xapxarxadeplomes.blogspot.com.es/2017/05/repas-pronoms-febles.html [11/5/17]





EN UNA EXPOSICIÓ ORAL, podem tenir en compte pràcticament els mateixos criteris, tot i que s'obvien els apartats com índex o bibliografia, que trobarem en un treball escrit.

Se sol fer:

  1. INTRODUCCIÓ:tema, parts que s'explicaran, metodologia, fonts del treball (és a dir, es diu DE QUÈ es parlarà)
  2. EXPOSICIÓ: l'estructura bàsica depèn del tema (no és el mateix explicar un moviment literari que parlar d'un fet històric o d'un tema de naturals). Però bàsicament podrà tenir INTRODUCCIÓ, COS I CONCLUSIÓ. 


ÀUDIO 6 (escoltar una exposició oral)


... I ARA...





EXPOSICIONS ORALS 4t ESO (a partir del 12 de juny)
En grups de dos alumnes o individualment s'haurà de preparar una exposició oral d'uns 20 minuts com a màxim sobre un dels autors de la literatura catalana del segle XX proposats:

AUTORS

  • Poesia: 
    • Miquel Martí i Pol
    • Salvador Espriu
    • Vicent Andrés-Estellés
    • Blai Bonet
    • Maria Mercè Marçal
    • Pere Quart
    • Gabriel Ferrater
    • Josep M.LLompart
    • Miquel Àngel Riera
    • Carles Riba
    • Joan Brossa
    • Josep M. de Sagarra
  • Teatre: 
    • Alexandre Ballester
    • Josep M. de Sagarra
  • Narrativa/ contes: 
    • Pere Calders
    • Quin Monzó
  • Narrativa/ novel·la: 
    • Baltasar Porcel
    • Manuel de Pedrolo
    • Carme Riera
    • Maria Antònia Oliver
  • Narrativa/assaig: 
    • Josep Pla



L'ESTRUCTURA serà:

1. Presentació: de què es parlarà?
2. EXPOSICIÓ:
  • Biografia breu
  • Context: època/ gènere...
  • Obra
    • Obres
    • Característiques
  • Presentar un exemple (poema més important, conte, fragment de text) i comentar. 
3. Conclusió


Requisits: 
  • S'han d'emprar recursos audiovisuals (prezi, powerpoint, padlet, moviemaker, youtube...)
  • Hi ha d'haver una petita part didàctica per als companys (per exemple, repartir un poema i comentar, escoltar i emplenar buits, fer preguntes, fer una activitat, prendre apunts ...).
  • La duració no excedirà els 20 minuts, de manera que a cada classe en puguem fer dues. 
  • Es pot fer individual o en parelles. 
  • Els altres alumnes hauran de fer una valoració crítica sobre l'exposició dels companys. 



dilluns, 29 de maig de 2017

AJUDA PER ALS COMENTARIS DE TEXT

TÍTOL: s'ha de fer servir una paraula (que no sigui massa general) o un enunciat molt breu (un Sintagma Nominal amb pocs complements, una pregunta, un grup breu de paraules en doble sentit...), que determina de què tracta el text. El títol no duu punt i, sovint, no duu verb en forma personal. Ha de cridar l'atenció i enunciar el tema del text. Es redacta i va subratllat o entre cometes: “El títol que consider més adequat és...” perquè... (S'ha de defensar el títol que aportis a partir del text i ha de quedar ben clar en la seva totalitat).

RESUM: consisteix a redactar un paràgraf breu amb les idees principals del text, fent servir les teves paraules. S’escriu en tercera persona, objectivament, sense incloure opinions personals. Ha de ser clar i breu: en general un 30% de la llargada total del text (si el text té 10 línies, el resum n'ha de tenir unes 3). Cal seleccionar les idees principals i secundàries bàsiques. Has d’eliminar tot allò que sigui redundant, circumstancial i anecdòtic
No reprodueixis les paraules del fragment textualment. NO COPIÏS FRASES NI PARAULES LITERALMENT.
No facis una llista d’idees, sinó que les has de relacionar mitjançant connectors (com que, aleshores, malgrat que, en canvi...)
No hi posis els exemples del text.
No usis expressions del tipus “el text diu...”, “l’autor afirma...”
No usis l'etc.
LLEGIR EL TEXT→ SUBRATLLAR→ PARAFRASEJAR→ REDACTAR CADA PARÀFRASI AMB PARAULES PRÒPIES→ REVISAR: CORREGIR I ENLLAÇAR→ REDACTAR DEFINITIVAMENT

TEMA: DE QUÈ TRACTA? Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes vegades com sigui necessari i entendre quin és l’assumpte tractat globalment. La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta de què tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte abstracte. Per exemple: L’altruisme, Les reivindicacions laborals, La lluita per la llibertat... La formulació del tema ha de ser concisa, però no inconcreta. No: L’amor Sí: L’amor platònic / L’amor fraternal / L’amor passional
A qualque cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples: La xenofòbia a la Sud-àfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle

DEFINICIÓ: s'ha de definir amb les pròpies paraules un mot com si fos d'un diccionari amb un enunciat breu, precís i complet. (***Quan faceu pràctiques de comentari procurau no usar el diccionari)
Si és un verb: acció de... ///// P.e. CANTAR: acció d'emetre sons...
Si és un adjectiu: que.../ qualitat de... ///// P.E. SIMPATIC: que mostra simpatia, atenció cap als altres...
Si és un nom, es defineix amb un genèric “moviment”, “fet que”, “objecte” i després es descriu.

SINÒNIMS: s'escriu exactament una paraula que podria canviar-se/ substituir-se per aquesta en el text. Ha de ser de la mateixa categoria gramatical i anar conjugada. P.e. DESIGNEN: ANOMENEN.

ESTRUCTURA: consisteix a determinar les parts del text amb relació al seu contingut. Cal delimitar-les i justificar-ho. Es pot determinar la tipologia textual i també fer-ne l'estructura en parts i subparts. Generalment un text coherent s'estructura en tres parts:
  • text expositiu: presentació-exposició-conclusió
  • argumentatiu: introducció i exposició de tesi – argumentació – conclusió
  • Narratiu: plantejament (presentació de personatges i situació) -nus (aparició del conflicte)-desenllaç (resolució del conflicte)
S'ha de citar, de manera abreujada el fragment que posam en cada part. Per exemple:
Introducció: De «Des que la natura...» a «...».
S'ha d'explicar la divisió que es faci i també es pot comentar, depenent d'un està situat el tema central, si és circular (apareix al principi i al final), lineal (al llarg de tot el text), climàtica (apareix al final) o anticlimàtica (apareix al principi). En els casos de textos argumentatius sol ser circular.

ESQUEMA: el pots fer amb fletxes, claus, sistemes numèrics o alfabètics... qualsevol manera que permeti captar d’un cop d’ull una visió global del text i, sobretot, la seva estructura organitzativa. Les idees han d’aparèixer enumerades, no redactades. Ha de ser esquemàtic: bàsicament s'escriuen noms.

També es pot demanar explicar el sentit d'algunes frases, identificar els usos metafòrics (dobles sentits, ironies), trobar fragments en estil directe o comentar la tipologia textual (descriptiva, narrativa, expositiva, argumentativa, instructiva, predictiva, conversacional o retòrica) i l'àmbit d'ús (periodístic, literari, acadèmic, ...) i el gènere textual (recepta de cuina, article d'opinió, notícia, crítica, ressenya, conte...)

(Preguntes 4 i 5 de l'examen)
COMENTARI CRÍTIC: es refereix a les preguntes mitjançant les quals has d’exposar la teva opinió sobre algun aspecte del contingut del text. Has d’aportar arguments i desenvolupar-los. El teu punt de vista ha de quedar clarament defensat. El teu text ha d’estar ben estructurat
  • La pregunta 4 de comentari crític se sol referir a quina és l'opinió de l'autor sobre un aspecte. S'ha d'argumentar en base al text (o l'autor) i no segons el que tu trobes! (1 punt)
  • La pregunta 5 és la redacció. S'ha de fer un text d'opinió: introducció (plantejament de la tesi), argumentacions i conclusió final. És recomanable també posar-hi un títol adequat. (Val 2 punts: adequació i cohesió (0.5 per cada), coherència (1 punt).

dimecres, 24 de maig de 2017

ACTUALITZACIÓ DE LES NORMES ORTOGRÀFIQUES

Nota: aquestes novetats no es tendran en compte en la correcció de les properes proves d'accés a la universitat.



ACTUALITZACIÓ DE LES NORMES ORTOGRÀFIQUES

Com sabeu, a finals del 2016 l'Institut d'Estudis Catalans, va aprovar una nova normativa gramatical i ortogràfica amb alguns canvis als quals ens hem d'adaptar en uns cinc anys. La CNL ha cregut convenient presentar un petit tast d'aquestes novetats, almenys les que fan referència a aspectes més comuns en la nostra escriptura. Si es requereix consultar les normes generals o ampliar algun aspecte us remetem a la Gramàtica de la Llengua Catalana o a la pàgina de l'IEC on es pot consultar l'Ortografia en format digital o a la pàgina OPTIMOT, de consultes lingüístiques. Esperam que aquest breu resum-esquema sigui d'utilitat tant per a alumnes com per a professorat del centre.

ACCENTS DIACRÍTICS
Es mantenen:
Ho ha fet molt bé
Be
El be és petit
Déu
Els vikings adoraven el déu Odin
Deu
Deu deu euros
És
Ell és el meu net
Es
Ella es pentina
Dona'm la mà
Ma
Ma mare és jove
Més
Ell és més jove
Mes
Mes germanes viuen a Llubí
Món
El món és rodó
Mon
Mon cor estima un arbre
Pèl
No et deixi prendre el pèl
Pel
L'os va pel camí més llarg
Què
Què volies?
La casa de què em parles era neta
Que
Li he dit que no vengués
Jo soc un savi: ho sé tot
Se
Se seguirà escrivint accent
Sí, vull una mora
Si
Si no vols, no vendré
Sòl
El sòl està brut
Sol
Quan un està sol,no llueix el sol
Són
Ells són els meus nets
Son
Son pare era ros
Té tres germans
Te
Te n'aniràs?
Ús
Has de fer un bon ús de la taula
Us
Us fa res explicar-me'ls?
Vós
Vós sou qui mana
Vos
Volia dir-vos que no vengueu

ATENCIÓ!
TAMBÉ DUEN ACCENT
NO DUEN ACCENT
Els plurals
  • béns Té molts de béns/ Els bens fan renou
  • déus Els déus són poderosos/ Els deus molts de doblers
  • pèls M'he tallat els pèls
  • sís En el recompte de la votació tot eren sís
  • Mans (Duu les mans brutes)
  • mons (Potser hi ha altres mons)
  • Els composts: adeu, rodamon, subsol, a contrapel...
  • Notau com han desaparegut els accents de soc, net, os, dona, venen, mora...

DIÈRESI
Desapareix la dièresi en adjectius acabats en -al→ laical, coital, tapezoidal, fluidal...

APÒSTROF
Alguns canvis són:
  • seguit de f/ seguit de efa
  • símbols químics: el H (l'hidrogen)
  • però punts cardinals sí: l'E i l'O (l'Est i l'Oest)
  • Topònims: CAN i SON amb l'apòstrof com més a la dreta possible→ Ca n'Alcover, So n'Ametler, Ca s'Amitger

VERBS:
  • El verb SER també pot ser ESSER (sense accent) i la primera persona pot ser jo som o jo soc.
  • Com sabeu la forma balear de la primera persona del present és desinència 0 (jo cant, jo dorm). En alguns casos tenim dificultats per saber com escriure la consonant final:
  • Verbs acabats en -igar: C
    • ABRIGAR: Jo abric
    • INVESTIGAR: jo investic
    • LLIGAR: jo llic
    • PESSIGAR: jo pessic
    • OBLIGAR: jo oblic
    • etc.
  • Els altres verbs conserven la seva arrel:
    • MUDAR: jo mud
    • CABER: jo cap
    • PAGAR: jo pag
    • DESITJAR: jo desitj
    • OBRIR: jo obr
    • CÓRRER: jo corr
    • EMPÈNYER: jo empenc
    • ESTRÈNYER: jo estrenc
  • Alerta a PUJAR (jo puig), RAJAR (jo raig)...

PRONOMS FEBLES:
  • Fins ara la norma deia que l'ATRIBUT es pronominalitzava HO si era indeterminat i L'/ELS/LES si era determinat. Ara s'adment HO en tots els casos:
    • Ell és alt- ho és
    • Ella és la doctora → l'és/ ho és
    • Ells són metges → ho són
    • ells són els metges → els són/ ho són
  • En el cas del verb ESTAR, a part d'HO, s'admet pronominalitzar l'atribut com a HI:
Estic cansat -> HO ESTIC/ HI ESTIC
  • Fins ara la unió de CD i CI de tercera personasingulars eren: l'hi, la hi, els hi, les hi, li'n per a l'indeterminat i li ho per al CD neutre. Ara també s'admeten n'hi per a l'indeterminat i l'hi per al neutre.
    • Donaré pomes al nin -> li'n donaré/ n'hi donaré
    • He dit això al nin -> li ho he dit/ l'hi he dit

ALTRES NOVETATS:
  • Fins ara era incorrecte l'ús causal de DEGUT A; ara el podem considerar vàlid al costat d'altres formes més genuïnes com A CAUSA DE: Degut a la pluja, hem hagut de partir aviat
  • BASTANT també pot ser variable: BASTANT/A/S/ES
    • Hi havia bastanta gent
    • HI havia bastants nins
    • Hi havia bastantes persones
  • RECORDAU QUE SI TENIU DUBTES PODEU CONSULTAR LA PÀGINA OPTIMOT I L'ORTOGRAFIA EN LÍNIA EN LA PÀGINA DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS




ACCENTS DIACRÍTICS: quadre resum

Ho ha fet molt bé
Be
El be és petit
Déu
Els vikings adoraven el déu Odin
Deu
Deu deu euros
És
Ell és el meu net
Es
Ella es pentina
Dona'm la mà
Ma
Ma mare és jove
Més
Ell és més jove
Mes
El millor mes és el juliol
Món
El món és rodó
Mon
Mon cor estima un arbre
Pèl
No et deixis prendre el pèl
Pel
L'os va pel camí més llarg
Què
Què volies?
La casa de què em parles era neta
Que
Li he dit que no vengués
Jo soc un savi: ho sé tot
Se
Se seguirà escrivint accent
Sí, vull una mora
Si
Si no vols, no vendré
Sòl
El sòl està brut
Sol
Quan un està sol,no llueix el sol
Són
Ells són els meus nets
Son
Son pare era ros
Té tres germans
Te
Te n'aniràs?
Ús
Has de fer un bon ús de la taula
Us
Us fa res explicar-me'ls?
Vós
Vós sou qui mana
Vos
Volia dir-vos que no vengueu

HI HA 15 ACCENTS DIACRÍTICS

ATENCIÓ!
S'ACCENTUEN el següents diacrítics plurals:
NO DUEN ACCENT
  • béns (Té molts de béns/ Els bens fan renou)
  • déus (Els déus són poderosos/ Els deus molts de doblers)
  • pèls (M'he tallat els pèls)
  • sís (En el recompte de la votació tot eren sís)
  • mans (Duu les mans brutes)
  • mons (Potser hi ha altres mons)
  • Els compostsadeu, rodamon, subsol, a contrapel...
  • Notau que han desaparegut els accents de soc, net, os, dona, venen, mora...








dimarts, 16 de maig de 2017

ELS TEUS SOMNIS T'ESTAN ESPERANT (2n BATXILLERAT)

Uns dies més i haureu acabat el vostre pas per l'institut... Han estat sis (o set) cursos que han volat... Normalment allò que es viu intensament, desapareix sense adonar-nos-en! 

Estic segura que si ara feis una mirada cap enrere us veis el primer dia abans de començar primer d'ESO amb un tremolor i molts de nirvis per encetar allò desconegut... 

Aviat els nervis dels exàmens, les dematinades per estudiar, els apunts passats a net, els resums subratllats, els bolis que s'acaben, els esquemes, els comentaris, les exposicions... i les paraules dels professors exigint, explicant, demanant que participeu, comentant, parlant dels exàmens, encomanant feina, a vegades fent broma o repetint el que ja han repetit mil i una vegades... ja serà només un rum-rum i algun moment conservat en el vostre record... 
I és que els records són l'essència de les persones... i ben segur que vosaltres partireu amb un sac caramull de bons i increïbles records que us acompanyaran tota la vida... 

Però ara el moment temut (o desitjat) ha arribat i és hora de continuar el camí lluny d'aquestes parets, del centre, dels companys, dels passadissos, del pati, de tot el que us és conegut...
 Imagín que més d'un/a no pot evitar tenir por de deixar la seguretat que dóna el que tenim com a nostre! I és que, en el fons, els interrogants no ens agraden tant com les certeses...  
A partir d'ara caminareu sense la crossa que donava aquesta seguretat de sis cursos; però en sortireu, i arribareu on vulgueu arribar... 

La vida és un camí de somnis... 
Endavant i a lluitar per ells: us estan esperant! 
BONA SORT!🍀👍💪


Enllà, més lluny de les estrelles,
a l'altra cara del mirall,
on tot és més senzill d'entendre,
la porta espera oberta.
Un pas i ja el teu cor desperta,
un salt i ja no tornaràs;
comptant, la màgia és la primera,
seguint...

Els teus somnis t'estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça'ls.

No el veus? A poc a poc s'acosta.
No el sents? El tens al teu costat.
L'amor té totes les respostes.

És el teu somni, t'estava esperant.
Vés no dubtis més, s'escapa.

Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
fes que siguin certs, abraça'ls.

El vent escampa les fulles,
el temps arriba i se'n va;
mai no em demanis la lluna,
ningú la pot agafar.

La vida cau, i la pluja,
el sol ens pot eixugar,
sempre canvia la lluna,
pren el que vulgui donar.

Pren els teus somnis, t'estan esperant.
Vés no dubtis més, s'escapen.

Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
fes que siguin teus, abraça'ls.

Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
fes que siguin certs, abraça'ls.

Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
fes que siguin certs, abraça'ls.

Mirant de tant en tant enrere,
els peus a terra, el cor volant,
endins el sentiment és tendre,
volem seguir somniant.



("ELs teus somnis" de Sopa de cabra)









«Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals» (Costa i Llobera)
"Domina les altures i aguaita l'infinit" (Costa i LLobera)
"Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura" (Costa i LLobera)
"La soca més s'enfila com més endins pot arrelar" (Joan ALcover)
"Dins la profunda nit tranquil·la destria l'alba que vendrà" (Joan Alcover)
«Tal vos somriga l'ideal, oh joves, unint el seny amb l'ímpetu, i amb gran serenitat...» (Costa i LLobera)
«Volau sobre les terres enfora, amunt com l'àguila!» (Costa i LLobera)
«dóna el front en el gran aire, sempre, sempre mar endins.» (Joan Maragall)
«Vigila, esperit, vigila, no perdis mai el teu nord...» (joan MAragall)
«sempre al mar, al gran mar noble; sempre, sempre mar endins.» (JOan Maragall)


VARIACIÓ LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA

VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

Les llengües no es parlen ni s’escriuen sempre de manera uniforme: no és igual la llengua d’ara que la de fa 500 anys, no coincideix la forma d’expressar-se d’un jove amb la d’un vell, la parla d’un mallorquí és diferent en alguns aspectes a la d’un menorquí o a la d’un valencià, és diferent la manera de parlar dels metges que la dels advocats; no és igual parlar amb un amic que amb una persona desconeguda.Totes les llengües estan sotmeses a variacions que podem agrupar en dos tipus, a més de l'estàndard:
A. Segons els parlants
B. Segons la situació comunicativa

VARIETAT ESTÀNDARD

Variació dialectal
Variació funcional
G..................
Diatòpiques
(ON?)
Temporals
Dia..............
(QUAN?)
Socials
Diastràtiques
(QUI?)
Diafàsiques o
......................


A. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA SEGONS EL PARLANT: tendrem les VARIETATS DIALECTALS
GEOGRÀFIQUES O DIATÒPIQUES (depenen de l’àrea geogràfica del parlant). Podem agrupar els anomentats dialectes en dos grans blocs i 6 grans dialectes.
BLOC ORIENTAL
BLOC OCCIDENTAL
  • Vocal neutra
  • la i del grup ix no sona (caixa)
  • No vocal neutra
  • ..................................
CENTRAL
BALEAR
ROSSELLONÈS
ALGUERÈS
LLEIDATÀ
VALENCIÀ
Jo cant[u]
Jo cant




    TEMPORALS O DIACRÒNIQUES, també anomenats cronolectes (segons l’època o segons l’edat dels parlants). Són les que depenen del factor temporal. Poden ser:
  • .......................: són observables quan comparam documents d’èpoques diferents, ja que a llarg de la història una llengua ha sofert una evolució.
  • ..........................: tot i que no hi ha un salt cronològic tan gran com en el cas de les històriques, es pot veure l’evolució de l’idioma en comparar la parla dels avis i la dels néts.
    SOCIALS O DIASTRÀTIQUES també anomenades ...................... Són les que caracteritzen determinats grups socials. És a dir, la diferent manera de parlar segons el sexe, l'entorn (camp/ciutat), el nivell d'instrucció, la classe social, la feina... Dins aquest tipus de varietat hem de caracteritzar l’.................. (la parla privada d’un grup social determinat. És un llenguatge “hermètic” que només és entenedor per a la gent d’aquell grup. Seria el propi de sectors marginals de la societat: drogoaddictes, delinqüents... i per extensió l'argot juvenil, etc.) I una derivació d'aquests són els ........................... o «llenguatges d'especialitat»: mèdic, jurídic, educatiu...
B. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA SEGONS LA SITUACIÓ COMUNICATIVA tendrem els diferents REGISTRES o VARIETATS .............................. Usarem un registre o un altre segons els següents factors: el tema , la intenció, el canal i el grau de formalitat. I així distingim els registres següents:
Cientificotècnic
Literari
Estàndard
................
Vulgar

    TEMA 1 i 2 VARIACIÓ LINGÜÍSTICA I ESTÀNDARD. REGISTRES
TEMA 3 i 4 VARIACIÓ GEOGRÀFICA. PÀGINES 70-71 I 94-95.
Exercicis orals 3 p.71/ Fotocòpia de pràctica (+ música)/ Exercicis escrits: 4 p.95 i 7 i 8 p.100
TEMA 5 VARIACIÓ SOCIAL PÀGINES 118
Exercicis orals: 3 i 4 p.118 i 7 p.124/ Escrit: 6 p.124
TEMA 6 VARIACIÓ TEMPORAL PÀGINES 142-143
Exercicis orals: 3 p.143/ Escrit: 7 p.148




                                 SOCIOLINGÜÍSTICA


CONTACTE DE LLENGÜES. CONCEPTES BÀSICS P.167.
  • BILINGÜISME: és l´ús de dues llengües (o més--→ multi................. o pluri..........................) per part d'un individu, un territori o un grup social. Per tant hi ha tres tipus de bilingüisme:
    • ................................
    • ................................
    • ................................ (és utòpic. Amaga realment un conflicte lingüístic)
  • DIGLÒSSIA: és l'ús de dues llengües per a nivells diferents. Per exemple quan durant la Decadència s'emprava el castellà per a usos cultes i el català per al poble; o el temps del llatí ...................... i llatí .....................
  • CONFLICTE LINGÜÍSTIC: és una situació de ........................ entre dues llengües que es disputen els diferents ..................... La llengua que està en retrocés s'anomena llengua .................... (no confondre amb llengua minoritària, que vol dir que té pocs parlants i no sempre coincideixen). Les dues solucions d'aquesta situació són:
      • ................ lingüística
      • Normalització lingüística
    • ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES: positives (.....................) o negatives (....................... o rebuig)
      • PREJUDICIS LINGÜÍSTICS: idees preconcebudes (no científiques) sobre les llengües. Per exemple dir que hi ha llengües.............................
Exercicis oral:4 p.167/ Escrit: 7 p.172
NORMATIVITZACIÓ LINGÜÍSTICA P.190
Cal distingir entre NORMATIVITZACIÓ ( fer ...............................................) i NORMALITZACIÓ (............................................................). La .......................... és la primera fase perquè es pugui ........................... una llengua.
El gran artífex de la NORMATIVITZACIÓ de la llengua fou ............................, que publicà l'any 1913 les ................................................................ Hem deparlar també de mossèn Alcover, que va promoure el I Congrés ....................................... de la llengua catalana i va fer el Diccionari ................................................................ i de la tasca de l'Institut d'.................................................
Ja acabada la dictadura franquista podem dir que s'inicia el període de NORMALITZACIÓ gràcies a lleis com la ............................................... i els Estatuts .................................... (que aprovaven el català com a llengua pròpia i oficial -juntament amb el castellà- en el nostre territori) i posteriorment La Llei de .........................................., aprovada el 1986. I també a l'extensió de la llengua catalana a l'ensenyament, els mitjans de comunicació, etc.
  • Oral 7 p196/ Exercicis escrits 1,3 P.191
MARC LEGAL. p.220
  • Explica clarament els conceptes de LLENGUA OFICIAL I LLENGUA COOFICIAL.
  • Anomena les tres lleis bàsiques que regeixen el nostre marc legal. De què tracta cada una?
  • SITUACIÓ ACTUAL DE LA LLENGUA CATALANA. Comenta si penses que la llengua catalana està totalment normalitzada i per què.

Exercicis oral 6.p221/ escrit 8 p.220