dissabte, 28 de març de 2020

LES GRAFIES G/J (TG/TJ)

J/ G i TJ/TG

NORMA GENERAL:
  • J + A, O , U: jardí, jove, jugar, platja, pitjor, 
  • G + E, I: gerra, girafa, platges, heretgia, metge



***EXCEPCIONS:
  • VERB JEURE: jeus, jeies, jauries, ajeure...
  • MOTS D'ORIGEN HEBREU: JERSEI, JESÚS, JEROGLÍFIC, JERUSALEM, MAJESTAT, JERONI...
  • GRUPS -JECT- I -JECC-: INJECCIÓ, SUBJECTE, OBJECTIU...


***REMARQUES
  • VIGILAU L'ORTOGRAFIA EN ALGUNES PARAULES, JA QUE COMBINEN FLEXIÓ AMB J  O AMB G: 
    • roig-roja-rojos-roges, rogenc...
    • lleig, lletja, lletjos, lletges, lletgesa, lletjor
  • PARAULES ACABADES AMB EL SUFIX -ATGE: paisatge,equipatge, garatge, arbitratge..
  • HI HA PARAULES QUE ES FAN AMB DJ: adjectiu, adjacent, adjudicar...




ALGUNES ACTIVITATS ONLINE: 



I AQUÍ TENIU UNS DICTATS EN LÍNIA PER ANAR PRACTICANT


divendres, 20 de març de 2020

LLIBRES DE CAVALLERIES I NOVEL·LES CAVALLERESQUES




INFORMACIÓ MOLT COMPLETA SOBRE EL TEMA  (i específicament sobre TIRANT LO BLANC)























Informació del blog "L'univers de la literatura a l'IES ALbuhaira"




PRESENTACIÓ DE TIRANT LO BLANC (Josep Fornés i Llorenç FLorit, exalumnes de l'IES ALBUHAIRA):
https://docs.google.com/presentation/d/1oThPWmdpQYEj9dftok1CTcGIkyBF2RH1VSqlywLPCm0/edit?usp=sharing

Sobre Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc




Sobre Tirant lo Blanc



Auca JOANOT MARTORELL






INFORMACIÓ SOBRE CURIAL E GÜELFA

pOWERPOINT SOBRE CURIAL E GÜELFA


























LA NARRATIVA CAVALLERESCA s. XIII-XV
  • INTRODUCCIÓ: Els cavallers i l’orde de cavalleria.
  • ORÍGENS: ELS LLIBRES DE CAVALLERIA. Característiques i exemples.
  • EVOLUCIÓ: LES NOVEL·LES CAVALLERESQUES. Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa

INTRODUCCIÓ. Els cavallers i l’orde de cavalleria.
El el si de la societat feudal, els cavallers eren una classe social superior i molt valorada, que tenien la missió de mantenir l’ordre i la justícia, servir i defensar el seu SENYOR, el Rei, l’església i els febles o desvalguts (viudes, orfes...), així com també ser hàbils en justes i tornejos. Aquesta darrera missió, més aviat de diversió i festiva, és la que dona lloc al tractament de la cavalleria com a tema literari. Els cavallers són retratats com a herois que cerquen l’honor i la glòria, per la qual cosa viatgen d’un lloc a l’altre a la recerca d’aventures.

ORÍGENS. ELS LLIBRES DE CAVALLERIA
Els anomenats LLIBRES DE CAVALLERIA, apareguts i conreats a les corts franceses i occitanes del segle XII, segueixen l’esquema de l’anomena «Roman»: narracions en versos octosíl·labs apariats, anomenades també «noves RIMADES». Expliquen la «quest» o recerca del protagonista en un viatge ple d’aventures. Solen novel·lar antigues llegendes cèltiques de l’anomenada «Matèria de BRETANYA», que conté els cicles de «Tristany i Isolda», la recerca del Sant Graal i, sobretot, el cicle del Rei Artús i els cavallers de la Taula REDONA

Es caracteritzen per:
  • tenir gran dosi de fantasia i irrealitat.
  • els herois són sobrehumans, inversemblants, amb poders, força...
  • aparició d’elements i personatges fantàstics: ESPASES MÀGIQUES (EXCALIBUR), GEGANTS, FADES ,... 
  • són narracions escrites en VERS (OCTOSÍL·LABS APARIATS)
  • se situen en un TEMPS remot, antic, indeterminat i llegendari
  • els llocs són irreals, desconeguts, exòtics, mítics... per exemple «Camelot».

Els autors més destacats d’aquests tipus de narració són Chrétien de Troyes (que va escriure cinc llibres de cavalleria a partir de llegendes orals existents i és considerat el creador de la novel·la artúrica) i Maria de França (que va escriure històries breus de caire amorós, els anomenats «lais»).
Durant els segles XIII-XIV en la literatura catalana hi ha un creixent per aquesta temàtica. Sabem que molts de trobadors varen fer traduccions de les obres de Chrétien de Troyes, hi ha tractats de cavalleria (Llibre de l’orde de CAVALLERIA. de RAMON LLULL) i algunes obres que intenten seguir l’esquema dels llibres de cavalleria: Blandínde ........................... o La faula del mallorquíGuillem de ..........................
BLANDÍN DE CORNUALLA                    LA FAULA DE GUILLEM DE TORROELLA

EVOLUCIÓ: NOVEL·LES CAVALLERESQUES.
Aquests textos prepararan el camí per a l’aparició de les NOVEL·LES CAVALLERESQUES en el segle XV. Es tracta de l’evolució del gènere i les seves característiques són:
  • realisme i versemblança
  • els cavallers protagonistes podrien ser qualificats de creïbles i realistes: guanyen i perden, tenen por, dubtes, estan malalts...
  • No hi ha elements màgics; es tracta d’històries plenament versemblants.
  • Estan escrites en PROSA
  • molts de pics apareixen fets i personatges històrics, per la qual cosa es poden localitzar cronològicament. El temps és pròxim, recent i conegut.
  • Els llocs on ocorren aquestes històries són reals, coneguts i propers.
En català comptam amb diverses obres precursores (per exemple l’anònima Història de Jacob .................), però les dues grans novel·les cavalleresques que culminen aquesta evolució són:
XALABÍN



TIRANT LO BLANC



CURIAL E GÜELFA
Autoria



Data


Protagonista




Altres personatges






Espais



Temps



Estructura i argument
















Importància. Destaca per…


















dimarts, 3 de març de 2020

RECORDATORIS ALUMNES DE BATXILLERAT

AQUÍ TENIU UN FULL DE RECORDATORIS QUE CONVÉ QUE TENGUEU SEMPRE PRESENT A L’HORA DE FER EXÀMENS. 


👀☝RECORDAU:


-Heu d’escriure correctament (sense faltes d’ortografia) els conceptes que s’han explicat i estudiat a classe. No hi ha excusa per no escriure bé conceptes com 
  • amor cortès
  • varietats geogràfiques
  • registre cientificotècnic
  • varietat estàndard
  • occità, català, llatí, àrab…
  • valencià
  • vocal neutra (no NEUTRE!!!)
  • ...
Per descomptat en aquesta remarca hi entren els títols i els noms dels autors estudiats: 
  • Ramon Muntaner
  • Bernat Desclot (no Bernat D’esclot)
  • Homilies d’Organyà (NO OMILIES D’ORDENYÀ!!!)
  • Doctrina Pueril
  • Blanquerna (NO “LA” BLANQUERNA!)
  • ...
-Els noms dels escriptors s’escriuen amb majúscula i normalment són anomenats pel nom i el llinatge o només pel llinatge. A més, convé no tractar-los de forma  massa informal.
Sí: 
  • Ramon Llull va escriure… 
  • Llull va escriure...
No: 
  • Ramon va escriure...
  • En Ramon Llull va escriure…


-Els títols de les obres van subratllats (o en lletra cursiva, si escriviu a ordinador). Si es tracta d’articles o de poemes es posen entre cometes. No s’han d’usar les dues coses a la vegada!
No:  “Llibre d’Amic e Amat”
Sí: 
  • Llibre d’Amic e Amat
  • “Cant de Ramon”


-Si se us demana “Quin és l’x..?” o “Quina és la x...?”, la resposta s’ha de donar completa i ben redactada: “La x  és tal…” i no contestar directament. 


-Si se us demana fer un esquema, s’ha de fer un esquema (guionets, ratlles, nombres…), no un resum. 
Igualment si se us demana explicar, la resposta s’ha de desenvolupar i no s’han de fer esquemes ni gràfics, si no és per complementar l’explicació que faceu. 


-Si se us demana definir o explicar el significat d’una paraula, s’ha d’explicar el màxim de complet possible i amb les pròpies paraules. Es pot posar un sinònim per completar la definió. A vegades es pot demanar escriure un sinònim. En aquest cap, no s’ha de definir la paraula. En ambdós casos, el significat o el sinònim s’han d’adequar al que té la paraula en el context del text. 


-Si es demana “Explica el significat metafòric” d’unes expressions, no basta explicar què volen dir, sinó per què volen dir això… Per exemple:
“Agafar les regnes de la vida”, 
  • vol dir agafar el control, prendre decisions…
  • I la frase “agafar les regnes” es refereix a menar un cavall, conduir-lo i comandar-lo… Igualment amb la vida.
Quan es diu que “algú no és aigua clara”:
  • vol dir que no és bona persona, que té dolentia que no deixa veure, etc. 
  • I “ser aigua clara” és perquè no és transparent com l’aigua, “és com aigua bruta”, que no deixa veure què hi ha de veres darrere la superfície… 


-És important LLEGIR BÉ ELS ENUNCIATS de les preguntes, perquè a vegades es diu “ELEGEIX X PARAULES” o “CONTESTA X PREGUNTES” i no s’han de fer totes! 


-Hi ha activitats que es poden fer sobre l’examen (les d’ortografia, emplenar, etc.), però les altres s’han d’escriure al full en blanc (per exemple, posar els sinònims o respondre a les preguntes de teoria). 


-Per a la gent que té més faltes d’ortografia, hauríeu de millorar això. Hi ha errors que no podeu cometre perquè sempre es repeteixen i els hauríeu de saber… Per exemple:
ÉS, SÓN, PERQUÈ, TAMBÉ, ESCRIPTOR, PERÒ, un ALTRE nin/ una ALTRA nina, LA HISTÒRIA, L’OBRA, LITERÀRIA, …
Us serà de gran ajuda si…

  • Us feis una llista d’errades que HEU D’EVITAR i la repassau de tant en tant. 
  • Feis dictats setmanals (dictats en línia)
  • Escriviu textos i redaccions amb atenció i me’ls mostrau. 
  • Feis copiats. 
  • Corregiu atentament les errades que us vaig marcant a totes les redaccions, exàmens, etc.

diumenge, 16 de febrer de 2020

PRONOMS: PRONOMS FEBLES I PRONOMS RELATIUS



PRONOMS

  • Substitueixen noms o sintagmes de diferents tipus.
  • no tenen significat propi: adopten el significat de l'element al que fan referència.
  • Poden ser: 
    • PRONOMS PERSONALS 
      • FORTS o TÒNICS: normalment fan de subjecte, a no ser que vagin darrere una preposició. Són les persones gramaticals
          • Jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles, vostè, vós, mi.

      • PRONOMS PERSONALS FEBLES: sempre van davant o darrere el verb, moltes vegades amb guionet o apostrofats. Es refereixen a altres conceptes (referents) del text:
          • Anam a Palma---HI anam 
          • Vols la taronja? Sí, LA vull.
          • Ella és alta? Sí, HO és. 
          • El gelat m'agrada molt! (a mi)

    • PRONOMS DEMOSTRATIUS, POSSESSIUS, INDEFINITS:    
      • Quina panada vols? Dona'm aquella!
      • No tenc boli. En Joan té el meu. 
      • Em demanes com eren els nins? Alguns eren simpàtics.

    • PRONOMS INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS:   
        • Qui és?
            • Demana-li qui va venir.
        • Què vols?
            • Demana -li què volia
        • On ets?
            • Demana-li on era. 

    • PRONOMS RELATIUS 


*** Alerta! 
Hi ha pronoms que tenen la mateixa forma que els determinants:

 DETERMINANTS                                PRONOMS
  • Has duit el llibre?                         El volia llegir. 
  • La nina és rossa.                           La vares veure?
  • Els peixos són de colors.              Els has vist?
  • Les cireres són passades.             Tira-les!
  • En Toni és agut.                           He duit pomes. En vols? 
  • Aquella pissarra és grossa.          Vull aquella
  • El meu  germà és petit.                 El seu té quinze anys. 





ACTIVITAT

1. Digues si els mots marcats són determinats o pronoms i de quin tipus.
a) Dóna’m aquella pel·lícula. Aquesta no m’agrada!
b) Els seusulls són més bonics que els meus
c) L’explicava l’àvia, aquesta història
d)Quina sorpresa que em vares donar!
e)Agafes uns pantalons o n’agafes dos?
f)Vaig a molts llocs i torno a alguns
g) El pis on vivia era petit.
h) La casa en què vivia era grossa. 



PRONOMS FEBLES



DINS EL PREDICAT DE LES ORACIONS, EL VERB POT ANAR ACOMPANYAT D'ALGUN/ALGUNS D'AQUESTS COMPLEMENTS: 
  • PREDICAT NOMINAL: ATRIBUT És jove. És metge. Està cansat. 
    • Verb ser/estar/semblar/ parèixer + ATRIBUT
    • SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL: HO (HI normes noves ok: Ell està cansat: ho està / hi està)
  • PREDICAT VERBAL: 
    • COMPLEMENT DIRECTE: En Joan compra patates
      • Què?
      • No duu preposició (*)
      • SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL:
        • 1a/2a persona: em/et/ens/us
        • 3a persona: 
          • el/la/els/les (determinat)
          • en  (indeterminat/*numeral/quantitatiu
          • ho (neutre/ això-allò)
  • COMPLEMENT INDIRECTE: Na Maria telefona a en Pere
    • A qui? Per a qui?
    • Preposició A/ PER A
    • SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL: 1a/2a: em/et/ens/us, 3a: li/els (els hi/ lis)
  • COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL : Està acostumat a perdre
    • És un sintagma preposicional
    • És exigit pel verb, que el necessita per completar el significat.
    • SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL: HI./ EN.(si duu la preposició DE)
  • COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL: Ve avui. Ve ràpidament. Viu a Palma. Viu amb els seus pares. Escriu amb un bolígraf
    • Pot ser de TEMPS, MANERA, LLOC, COMPANYIA, INSTRUMENT...
    • Informació addicional i "no necessària".
    • SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL: HI./ EN (si duu la preposició DE)
  • COMPLEMENT PREDICATIU: Els nins somriuen tranquils
    • És un adjectiu
    • Complementa el verb i concorda amb el Subjecte. 
    • Respon a la pregunta "Com?" (però no és un CCM!)
    • SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL:HI




RECORDATORIS: 
  • Recorda que són pronoms febles:
    • EM, ET, ENS, US, ES, EN, EL/LA/ELS/LES i les seves variacions (M', 'M, -ME, -NOS, -VOS, N', L', 'LS...). 
    • Tambe tenim altres pronoms febles (aquests són invariables): LI, HI, HO. 

  • Recorda que substitueixen un complement (del verb) i que es col·loquen al costat del verb: 
    • Si és una forma verbal imperativa (ordre), aniran darrere. PENTINA'T
    • Si és un verb perifràstic, poden anar davant o darrere. ET VA PENTINAR/ VA PENTINAR-TE
    • En els altres casos, van davant. ET PENTINA, ET PENTINAVES, ET PENTINARÀS... 

  • Davant el verb es posen tot sols o amb apòstrof (segons si el pronom és variable, si el verb comença en vocal i segons les regles d'apostrofació): L'AGAFA,T'AGRADA, M'AGRADAVA, N'AMAGA, S'AGAFA... / LA VOL, EL COMPRA, LA IL·LUMINA, HI VA, LI AGRADA

  • Darrere el verb es posen units amb un apòstrof o amb un guionet. Posam guionet si hi ha canvi de síl·laba: COMPRA-ME-LA, COMPRA'L, MENJA-TE'LS, MENJA'LS...






  • Recorda que l'apòstrof es posa sempre com més a la dreta possible: 
    • ME'N VAIG
    • ME N'ANAVA
    • T'AGRADARIA
    • T'HA AGRADAT
    • TE N'HI POSES
    • TE'N POSARÀS? 

  • En les combinacions de pronoms febles l'ordre és: 
reflexiu-2a-1a- CI+CD-en-ho/hi
Per exemple:
  • ME N'HI VAIG , SE T'AFERRARÀ, DONA-M'HO, DONA-ME-LA, TREU-TE-LA'N (treu-te la pedra de la sabata), TE N'HI POSES (et poses sucre dins el cafè), ...
      • Matisos: 3a PERSONA CI+CD (totes aquestes formes estan admeses: n'hi ha que són pròpies del País Valencià) 
        • LI'L---L'HI
        • LI LA ---LA HI
        • LI'LS---ELS HI
        • LI LES ----LES HI
        • LI'N ----N'HI
        • LI HO ----L'HI 






ACTIVITATS: 
  • Troba l'ATRIBUT i fes la substitució pronominal:
  1. Ell és petit. 
  2. Ells pareixen simpàtics. 
  3. Elles estaven cansades. 
  4. Nosaltres som estudiants. 
  5. Elles semblen bessones. 
  • Substitueix el COMPLEMENT DIRECTE de cada oració pel seu pronom corresponent:
  1. Ahir vaig obrir les caixes.
  2. Na Marta compra les patates. 
  3. Na Marta compra patates.
  4. En Toni ha comprat això. 
  5. En Miquel ha comprat el llibre
  6. Obris la porta?
  7. Vols això?
  8. Has duit els llibres?
  9. Vols cafè?
  10. Va dir que no ho volia fer.
  11. (A tu) han avisat?
  12. (A nosaltres) avisareu?
  • Ara substitueix el Complement Indirecte pel seu pronom feble corresponent: 1a/2a: em/et/ens/us, 3a: li/els
  1. Hem donat la sorpresa als pares.
  2. Heu de dur el menjar al moix.
  3. En Miquel regala el llibre a na Joana.
  4. Has telefonat al director?
  5. Has donat el llibre a en Jordi?
  6. Has donat la resposta als teus amics?
  7. Telefonaràs (a mi) el capvespre?
  8. Pentina (a tu)!
  • Substitueix el CRV de cada oració pel seu pronom feble corresponent:
  1. Et fies de na Maria?
  2. Es riuen d'ell.
  3. No s'adona de la sort que té.
  4. No s'acostuma a viure sol.
  5. Confies en na Maria?
  6. Ha optat per no venir. 
  • Substitueix els Complements Circumstancials pel seu pronom feble corresponent:
  1. Dina amb el director.
  2. Va pujar fins al setè pis.
  3. Voleu viure al camp.
  4. En Pere arriba de la feina. 
  5. Pensa venir amb bicicleta.
  6. Brames com un ase.
  7. Ha arribat molt prest
  8. Ve del metge. 
  9. En Jordi ha vengut ràpidament. 
  10. Has entrat a la classe?
  • Substitueix el Complement Predicatiu pel seu pronom feble:
  1. Els músics toquen concentrats.
  2. La professora respon enfadada.
  3. Els alumnes se'n van satisfets.
  4. Aquelles nines arribaven decidides.
  5. El nin jugava content.
  • Indica quin complement és i després substitueix-lo per un pronom feble. En alguns casos es poden admetre dues solucions:
  1.  He comprat aquestes jaquetes. CD LES HE COMPRADES
  2. Has telefonat a na Maria?  CI LI HAS TELEFONAT?
  3. Vine amb mi!   CCC VINE-HI!
  4. Vés a comprar ara mateix!   CRV  VES-HI ARA MATEIX! 
  5. En Pere canta malament.   CC    EN PERE HI CANTA
  6. Parla dos idiomes. CD EN PARLA DOS
  7. Elles semblaven molt amigues.   ATRIB    ELLES HO SEMBLAVEN
  8. Vols llet?   CD EN VOLS?
  9. S'oblida de dir-t'ho.   CRV SE N'OBLIDA.
  10. S'interessa per la música   CRV S'HI INTERESSA
  11. Avui estava content.    ATRIB AVUI HO ESTAVA /AVUI HI ESTAVA
  12. Els nins pareixen espavilats.   ATRIB ELS NINS HO PAREIXEN
  13. Les nines eren rosses. ATRIB LES NINES HO EREN
  14. Es dedica a la política.  CRV S'HI DEDICA
  15. Ells estimen els seus fills.   CD  ELLS ELS ESTIMEN
  16. Ve amb na Maria   CCC  HI VE
  17. Aquells joves són músics   ATRIB AQUELLS JOVES HO SÓN
  18. Has abraçat el teu pare?  CD L'HAS ABRAÇAT?
  19. En Pere va fer una tarta per als seus pares.   CD EN PERE EN VA FER UNA PER ALS SEUS PARES
  20. En Pere va fer una tarta per als seus pares.    CI EN PERE ELS VA FER UNA TARTA.    
  21. Na Maria va fer una broma a al seu germà.   CD NA MARIA EN VA FER UNA AL SEU GERMÀ/ VA FER-NE UNA
  22. Na Maria va fer una abraçada al seu germà.  CI NA MARIA LI VA FER UNA ABRAÇADA/ VA FER-LI
  23. Hem contribuït a la reestructuració de l'empresa.  CRV HI HEM CONTRIBUÏT
  24. Va comprar alguns regals per als seus néts.  CD EN VA COMPRAR ALGUNS PER ALS SEUS NETS/ VA COMPRAR-NE 
  25. Va comprar alguns regals per als seus néts.  CI ELS VA COMPRAR ALGUNS REGALS/ VA COMPRAR-LOS





SOLUCIONARI
  • Atribut: ho
    1. Elles semblaven molt amigues. Elles ho semblaven
    2. Avui estava content. Ell ho estava/ Ell hi estava
    3. Els nins pareixen espavilats. Els nins ho pareixen
    4. Aquells joves són els inspectors. Aquells els són/ Aquells ho són 
    5. Les nines eren rosses. Elles hoeren


    SOLUCIONARI
    CD:
    1. Ahir vaig obrir les caixesAhir vaig obrir-les/ Ahir les vaig obrir.
    2. Vols cafè? En vols?
    3. Va dir que no ho volia fer. Ho va dir./ Va dir-ho.

    CI:
    1. Hem donat la sorpresa als paresEls hem donat la sorpresa.
    2. Heu de dur el menjar al moixLi hem de dur el menjar /Hem de dur-li el menjar.
    3. En Miquel regala el llibre a na JoanaEn Miquel li regala el llibre.

    Cprep (CRV):
    1. Et fies de na Maria? Te'n fies?
    2. Es riuen d'ell. Se'n riuen.
    3. No s'adona de la sort que téNo se n'adona.
    4. No s'acostuma a viure sol. No s'hi acostuma.
    5. Confies en na Maria? Hi confies.

    CC:
    1. Dina amb el director. CCCompanyia: Hi dina
    2. Va pujar fins al setè pisCCLloc: Hi va pujar.
    3. Voleu viure al camp.CCLloc: Hi voleu viure
    4. Pensa venir amb bicicleta.CCMitjà Hi pensa venir/ Pensa venir-hi
    5. Brames com un ase. CCManera: Hi brames


    Complement Predicatiu: hi
    1. Els músics toquen concentrats.  Els músics hi toquen
    2. La professora respon enfadada.  La professora hi respon
    3. Els alumnes se'n van satisfets.   Els alumnes se n'hi van
    4. Aquelles nines arribaven decidides.    Aquelles nines hi arribaven
    5. El nin jugava content.   El nin hi jugava






  • Indica quin complement és i després substitueix-lo per un pronom feble:
  1. He elegit dues jaquetes. CD N'HE ELEGIT DUES
  2. Has telefonat a na Maria? CI LI HAS TELEFONAT?
  3. Vine amb mi! CCC VINE-HI!
  4. Vés a comprar ara mateix!  CRV VES-HI ARA MATEIX!
  5. En Pere canta malament. CCM EN PERE HI CANTA
  6. Parla dos idiomes. CD EN PARLA DOS
  7. Parlau d'allò d'ahir? CRV EN PARLAU?
  8. Vols llet? CD EN VOLS?
  9. T'has adonat que no ha vengut? CRV TE N'HAS ADONAT?
  10. S'oblida de dir-t'ho. CRV SE N'OBLIDA.
  11. S'interessa per la música. CRV S'HI INTERESSA
  12. Es dedica a la política.CRV S'HI DEDICA
  13. Ells estimen els seus fills. CD ELLS ELS ESTIMEN
  14. Ve amb na Maria CCC HI VE
  15. Has abraçat el teu pare? CD L'HAS ABRAÇAT?
  16. Na Maria va fer una abraçada al seu germà. CD NA MARIA VA FER-NE UNA AL SEU GERMÀ / NA MARIA EN VA FER UNA AL SEU GERMÀ.
  17. Na Maria va fer una abraçada al seu germà. CI NA MARIA VA FER-LI UNA ABRAÇADA/ NA MARIA LI VA FER UNA ABRAÇADA
  18. Hem contribuït a la reestructuració de l'empresa. CRV HI HEM CONTRIBUÏT
  19. Va comprar alguns regals per als seus néts. CD EN VA COMPRAR ALGUNS PER ALS SEUS NÉTS/ VA COMPRAR-NE ALGUNS PER ALS SEUS NÉTS.
  20. Va comprar alguns regals per als seus néts. CI ELS VA COMPRAR ALGUNS REGALS/ VA COMPRAR-LOS ALGUNS REGALS.

(9. és CRV i no duu preposició perquè davant un QUE conjunció les preposicions desapareixen)



COMBINACIÓ DE PRONOMS FEBLES






  • REcorda que l'apòstrof es posa sempre com més a la dreta possible: 

    • ME'N VAIG
    • ME N'ANAVA
    • T'AGRADARIA
    • T'HA AGRADAT
    • TE N'HI POSES
    • TE'N POSARÀS? 
    • En les combinacions de pronoms febles l'ordre és: 
    reflexiu-2a-1a- CI+CD-en-ho/hi



    Per exemple:ME N'HI VAIG , SE T'AFERRARÀ, DONA-M'HO, DONA-ME-LA, TREU-TE-LA'N (treu-te la pedra de la sabata), TE N'HI POSES (et poses sucre dins el cafè), ...
    LA'N TREU  (TREU LA BOSSA DEL CALAIX)
    L'EN TREU  (TREU EL LLIBRE DEL CALAIX)





      • ALERTA!!!!  3a PERSONA CI+CD (totes aquestes formes estan admeses: n'hi ha que són pròpies del País Valencià). En els altres dialectes, canviam LI per HI i canviam l'ordre (CD+CI). Les dues possibilitats són igualment correctes

      • PAÍS VALENCIÀ ----- RESTA DEL TERRITORI
        • LI'L---L'HI
        • LI LA ---LA HI
        • LI'LS---ELS HI
        • LI LES ----LES HI

        • LI'N ----N'HI  (normes noves ok)
        • LI HO ----L'HI  (normes noves ok)




    ALGUNS EXEMPLES DE COMBINACIÓ DE 3 PRONOMS FEBLES:
    Poseu-me-n'hi
    (a mi,
    de sucre,
    al cafè)
    CI
    CD
    CC
    Demà te l'hi penjarem
    (a tu,
    el quadre,
    al passadís)
    CI
    CD
    CC
    Se me l'ha begut tot
    (beure's,
    a mi,
    el cafè)
    Reflex.
    CI
    CD
    Se'ns l'endurà
    (endur-se
    a nosaltres
    el fill)
    Reflex.
    CI
    CD

    (Font: http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/pronoms%20febles/teoria.htm)



    ATENCIÓ!










    ACTIVITATS:
    1. Escriu correctament aquestes combinacions de pronoms febles:
    Setescapa SE T'ESCAPA                 vésten    VES-TE'N
    Elslenvia         ELS L'ENVIA            deixeumen    DEIXEU-ME'N
    Lilsrecomane  LI'LS RECOMANE      portalsho PORTA'LS-HO
    Connectathi  CONNECTA-T'HI           emboliquensho   EMBOLIQUE'NS-HO
    Melsapuntes ME'LS APUNTES          indicansla INDICA'LS-LA
    Explicalil EXPLICA-LI'L  / EXPLICA-L'HI busqueuho  BUSQUEU-HO
    Agafeumen AGAFEU-ME'N    donantvosels   DONANT-VOS-ELS
    Contantnhi CONTANT-N'HI     sentimloshi   SENTIM-LOS-HI
    Desfernosen DESFER-NOS-EN       passejarthi  PASSEJAR-T'HI
    Lilshanfurtats LI'LS HAN FURTATS /ELS HI      explicantlosels EXPLICANT-LOS-ELS
    IndicanslaINDICA'LS-LA        recordamho RECORDA-M'HO
    Prepareune PREPAREU-NE        poseuvosen   POSAU-VOS-EN
    Diguesliho DIGUES-LI-HO /DIGUES-L'HI       llegiuvosles  LLEGIU-VOS-ELS
    Volnetejarnosels VOL NETEJAR-NOS-ELS      hasdentendrels HAS D'ENTENDRE'LS
    Embolicateles EMBOLICA-TE-LES       hemdanarnosen  HEM D'ANAR-NOS-EN
    Emproveuvosels EMPROVEU-VOS-ELS    combinatels    COMBINA-TE'LS
    2. Canvia de posició la combinació de pronoms.
    a)      Me les va deixar____ Va deixar-me-les
    b)      Te’l van enviar ____ VAN ENVIAR-TE'L
    c)       Els els vas regalar ____ VAS REGALAR-LOS-ELS
    d)      Us ho vaig consultar ____ VAIG CONSULTAR-VOS-HO
    e)      Us els vau saber ____ VAU SABER-VOS-ELS
    f)       Ens en van demanar ____ VAN DEMANAR-NOS-EN
    g)      Li’ls van proporcionar ____ VAN PROPORCIONAR-LI'LS /VAN PROPORCIONAR-LOS-HI
    h)      S’ho va menjar ____MAN MENJAR-S'HO
    i)        Se’n va recordar ____ VA RECORDAR-SE'N
    j)        Me’ls vau apartar ____ .VAU APARTAR-ME'LS

    3. Escriu la combinació correcta entre febles i verb:
    a)      et +el +ha encomanat ____ TE L'HA ENCOMANAT
    b)      Ens+en+anem ____  ENS N'ANEM
    c)       Us+ ho+ preneu ____ US HO PRENEU
    d)      Es+el+ compra ____ SE'L COMPRA
    e)      Li+els+ encomana ____ LI'LS ENCOMANA /ELS HI ENCOMANA
    f)       Porta+ens+ho ____ PORTA'NS-HO
    g)      Arromanga+li+els ____ ARROMANGA-LI'LS /ARROMANGA'LS-HI
    h)      Vol prendre+es+ho ____VOL PRENDRE-S'HO
    i)        Estudia+te+els ____ ESTUDIA-TE'LS
    j)        Intenta encendre+ens+la ____ INTENTA ENCENDRE'NS-LA
    k)      Podia engegar+els+el ____PODIA ENGEGAR-LOS-EL

    4.Substitueix els pronoms subratllats per sintagmes que facin la mateixa funció:
    )RESPOSTA POSSIBLE)
           –    Compra’ls-en. → COMPRA'LS XOCOLATA
           –    Ja els les ha enviades. →JA HAN ENVIAT LES CARTES ALS ALUMNES
           –    Les hi duran dissabte. → DISSABTE DURAN LES TAULES A EN JOAN / AL BAR
           –    Els hi explicaran de seguida que arribin. → EXPLICARAN A L'ÀVIA ELS FETS ...
           –    Indica’ls-ho. → INDICA ALS ALUMNES COM PODEN FER EL TREBALL
           –    Al final, no se n’ha quedat cap. →AL FINAL NO S'HA QUEDAT CAP CUSSET
           –    Els la compraran quan tornin. →  QUAN TORNIN COMPRARAN L'ENTRADA ALS SEUS PARES.

    5. Indica quins són els complements assenyalats i substitueix-los pels pronoms febles adients:
    1. -  Posael pantaló curt     POSA-TE'L
    2. - No t’oblidide les claus   NO TE LES OBLIDIS
    3. - Para un taxi al carrer   PARA-N'HI UN
    4. - Busca els amics a la porta de la discoteca  BUSCA'LS-HI
    5. -Busqueu discretament allò que us interess
    6. - Intenteu un primer contacte amb ell o ella 
    7. -Condueix el xic /la xica a un lloc convenient 
    8. - Regala una beguda al xic/xica 
    9. - Demana al xic/xica que t’apunte l’adreça   
    10. -Enviaran a nosaltres els resultats de les proves_
    11. -He reservat per a tu els millors exemplars 
    12. -Ha deixat la roba en aquell armari 
      1. Porten l’entrepà a Jaume
      1. Paga a Carles tot el que li deus.
      1. Has de preparar a nosaltres els bunyols
      1. Recomanem  la pel·lícula a vosaltres.
      1. Instal·la la calefacció a vosaltres en el xalet.
      1. Poseu a vosaltres el casc.
      1. Adquiriu els abonaments a l’estadi.
      1. Reparteixen els medicaments als malalts.
      1. Demà afaitaré la barba al meu cosí.
      1. He perdut l’anell en la platja.
      1. Has d’afegir sal a l’arròs.
      1. Guarde diners per a vosaltres en el banc.
    13. Demanarem ajuda als meus compays.
    14. Comprarem el joc de muntar per als cosins. →
    15. Regalaran la caixa de pintures als seus nebots. →
    16. No ha explicat què ha passat en realitat als seus pares.
    17. L’animador cantava cançons als nens del grup.
    18. Portarem els treballs de socials als tutors.
    19. Portarem les claus de la biblioteca als encarregats.
    20. Ens han enviat un exemplar signat de la novel·la. →
    21.   Us heu llegit totes les novel·les d’aquest autor?
    22. Han escrit el poema per a les companyes que se’n van. →
    23.   Han escrit poemes per als companys que arribaran.
    24. Ens conten com són les platges.
    25. El vent s’endugué la tovallola a tu.
    26. Pren el sol a la coberta.
    27. El capità dóna la benvinguda a nosaltres.
    28. Es troben desconcertats.
    29. Tornem a vosté els diners.
    30. Pere, demana el llibre de reclamacions al cambrer.
    31. No admeten a ells les targetes de crèdit al restaurant
    32. Porten l’entrepà a Jaume.
    33. Esperen a vosaltres a la cafeteria.
    34. Adjudiquen els seients als viatgers.
    35. Adquiriu els passatges a l’agència
    36. Poseu-vos els cinturons.
    37. Carregueu les maletes a l’ascensor.
    38. Crida l’ascensor.






















    PRONOMS RELATIUS: enllacen dues oracions (una principal dins la qual s'inclou una subordinada que fa funció adjectiva) (el pronom té un antecedent dins la principal i fa una funció dins la subordinada)

    El cotxe que tu volies és caríssim.



    QUI: persones
    • darrere preposicióSempre parla de qui no hi és. El nin amb qui va venir era ros. 
    • sense preposició, el qui, aquell qui, tothom qui... (subordinada de relatiu substantivada): Qui vulgui venir, que vengui. Ho ha fet qui ha volgut. Aquell qui vulgui venir, que ho digui... 

    QUE: coses o persones
    • no duu preposicióLa casa que he vist és grossa. El nin que ha vengut era ros. 
    • no confondre amb el QUE conjunció: Digues-li que vengui. M'ha dit que no vendrà. (=això)
    • En oracions explicatives pot equivaldre a el/la/els/les qual(s):
      • Els quintos, que estaven esgotats, anaren a jeure. (TOTS)
      • Els quintos, els quals estaven esgotats, anaren a jeure. (TOTS!)
      • (Però en"Els quintos que estaven esgotats anaren a jeure" (NOMÉS ALGUNS), no es pot posar "els quals") 
    • Atenció! Les contruccions EL QUE, LA QUE, ELS QUE I LES QUE no són correctes emprades com a pronom relatiu. Com ho podem saber? Si ens aniria bé posar "amb el qual" no va bé "amb el que". 
      • *El llapis amb el que escrius és vell. → El llapis amb el qual escrius... 

    QUÈ: coses
    • duu preposició: El llapis amb què escrius és vermell. La casa de què parles és grossa. 
    • Es pot canviar per el/la/els/les qual(s): 
      • El llapis amb el qual escrius és vermell.
      • La casa de la qual parles és grossa.
    • Alerta! No confondre el QUÈ relatiu amb el QUÈ interrogatiu: Què vols?

    ON: lloc
    • La casa on vivia s'ha esbucat. 
    • Equival a EN QUÈLa casa en què vivia s'ha esbucat. 
    • També equival a EN EL/LA/ELS/LES QUAL(S): La casa en la qual vivia s'ha esbucat. 

    *****RECORDA QUE CONSTRUCCIONS COM EL QUE, LA QUE, ELS QUE I LES QUE NO SEMPRE SÓN CORRECTES: 
    • SÓN CORRECTES si són subordinades substantives i equivalen a AQUELL/ AQUELLA/AQUELLS/AQUELLES QUE
    • NO SÓN CORRECTES si equivalen a el/la/les/les QUALS (relatius
      • *La història de la que parles era divertida . INCORRECTE (Podem posar "de la qual")
      • Parla'm de la que vares veure. CORRECTE (Parla'm d'aquella que vares veure)

    ACTIVITATS




    1. Encercla el pronom relatiu i subratlla’n l’antecedent a les oracions següents. Després, indica la funció sintàctica del pronom a la subordinada:  

          –    El llibre que llegeixo és d’un novel·lista molt conegut. →
          –    Posen a part les peces que tenen algun defecte. →
          –    Vés a buscar les entrades que has reservat. →
         –     Aquests nois que han vingut a parlar amb nosaltres són alumnes meus. →
          –    El llit on dormo és massa tou. →
          –    Abasta’m el llibre que veus al primer prestatge. →
          –    Les revistes de les quals he tret la informació les trobaràs a la biblioteca. →
          –    No toquis el pastís que he deixat a la nevera. →
          –    Aquesta és la companyia de baix cost de què et vaig parlar. →
    2. Insereix les oracions de la segona columna en les oracions de la primera, canviant l’element repetit per un pronom relatiu i marcant-ne l’antecedent:
    El cafè és molt calent.
    M’has servit cafè.

    He comprat una ràdio.
    La ràdio sona molt bé.

    Aquí les persones són ben rebudes.
    Les persones vénen de fora.

    Comunica-ho a les persones.
    Les persones hi tenen interès.

    En Joan ha arribat lluny.
    Jo vaig estudiar amb en Joan.

    La cadira està trencada.
    Et recolzes a la cadira.

    La casa ha de ser gran.
    Jo em vull fer una casa.

    Busca-ho als llibres.
    Tu consultes llibres

    El poble és molt bonic.
    Estiueges en un poble.


    3.















    4. Cada una de les frases següents conté una forma de relatiu incorrecta. Marcau-la i corregiu-la.

      • Jo li he deixat el llibre amb el que ha estudiat la lliçó d'avui.
      • Aquesta és la plaça de la que et parlava.
      • El senyor al que vas adreçar-te és molt influent.
      • No conec el motiu pel que ha dimitit.
      • El conserge que li vaig donar la carta era a la porta de les oficines.
      • L'al·lot que son pare és metge va rodolar escales avall.
      • Es lleva d'hora, lo qual em posa de molt mala lluna.
      • Madonna no deixa de treure discos lo qual li permet d'estar sempre als mitjans.






    PRONOMS RELATIUS: enllacen dues oracions (una principal dins la qual s'inclou una subordinada que fa funció adjectiva) (el pronom té un antecedent dins la principal i fa una funció dins la subordinada)




    QUI: persones


    • darrere preposició: Sempre parla de qui no hi és. El nin amb qui va venir era ros. 
    • sense preposició, el qui, aquell qui, tothom qui... (subordinada de relatiu substantivada): Qui vulgui venir, que vengui. Ho ha fet qui ha volgut. Aquell qui vulgui venir, que ho digui... 

    QUE: coses o persones
    • no duu preposició: La casa que he vist és grossa. El nin que ha vengut era ros. 
    • no confondre amb el QUE conjunció: Digues-li que vengui. M'ha dit que no vendrà. (=això)
    • En oracions explicatives pot equivaldre a el/la/els/les qual(s):
      • Els quintos, que estaven esgotats, anaren a jeure. (TOTS)
      • Els quintos, els quals estaven esgotats, anaren a jeure. (TOTS!)
      • (Però en"Els quintos que estaven esgotats anaren a jeure" (NOMÉS ALGUNS), no es pot posar "els quals") 
    • Atenció! Les contruccions EL QUE, LA QUE, ELS QUE I LES QUE no són correctes emprades com a pronom relatiu. Com ho podem saber? Si ens aniria bé posar "amb el qual" no va bé "amb el que". 
      • *El llapis amb el que escrius és vell. ---> El llapis amb el qual escrius... 


    QUÈ: coses
    • duu preposició: El llapis amb què escrius és vermell. La casa de què parles és grossa. 
    • Es pot canviar per el/la/els/les qual(s): 
      • El llapis amb el qual escrius és vermell.
      • La casa de la qual parles és grossa.
    • Alerta! No confondre el QUÈ relatiu amb el QUÈ interrogatiu: Què vols? 


    ON: lloc
    • La casa on vivia s'ha esbucat. 
    • Equival a EN QUÈ: La casa en què vivia s'ha esbucat. 
    • També equival a EN EL/LA/ELS/LES QUAL(S): La casa en la qual vivia s'ha esbucat. 




    *****RECORDA QUE CONSTRUCCIONS COM EL QUE, LA QUE, ELS QUE I LES QUE NO SEMPRE SÓN CORRECTES: 
    • SÓN CORRECTES si són subordinades substantives i equivalen a AQUELL/ AQUELLA/AQUELLS/AQUELLES QUE
    • NO SÓN CORRECTES si equivalen a el/la/les/les QUALS (relatius
      • *La història de la que parles era divertida . INCORRECTE (Podem posar "de la qual")
      • Parla'm de la que vares veure. CORRECTE (Parla'm d'aquella que vares veure)



    ACTIVITATS 7, 8 I 9 P. 139 I FOTOCÒPIA. 









    7. Completa aquestes oracions amb tots les formes possibles del relatiu i indica’n la funció sintàctica. 
    – El mestre tocava el piano a quatre mans però era ella qui tocava molt millor que no pas ell. Subjecte. 
    – El dia que els pares no arribaven fins a les nou cuidava els seus germans. cc de temps. També són possibles "en què", "en el qual"
     – Els homes aguantaren a contracor aquella observació que devien considerar part de les normes bàsiques de la feina. cd 
    – Amb tant de soroll no hi havia qui hi dormís. Subjecte.
     – Fou en aquell estiu en què començaren a sortir. cc de temps. / que/ en el qual
     – Era una pel·lícula el rodatge de la qual durà dos anys. Complement del nom
    . – La llibreta en què va apuntar les paraules estranyes li ajudà a entendre millor l’obra que llegia. cc lloc, cd. (en què també podria ser: /on/ en la qual )
     – Havien venut la casa on ell havia passat la infantesa. cc lloc (en què, en la qual)
    – El joc amb què jugaven tant s’espatllà. Complement del nom. (amb el qual)
     – Havia perdut la cartera dins la qual hi havia els documents. cc lloc


     8. Insereix la segona oració dins la primera amb un pronom relatiu. 
    – Regalarem caramels als nostres cosins, que són molt llépols. (COm que és explicativa, també es pot posar "Regalarem caramels als nostres cosins, els quals són molt llépols")
    – S’han menjat les sobrassades que havien fet a les matances.
     – Va aprovar l’examen que estudià el cap de setmana.
     – Comprà les entrades, que eren cares, per al concert d’Antònia Font. (També "les quals eren,,,"
     – El que m’agrada més és pujar el penyal des Migdia,que està al costat del puig Major. (el qual)


    9. Corregeix els usos incorrectes dels relatius de les oracions següents.
     – És un tema del qual no vull parlar. / És un tema de què no vull parlar
     – Sabia perfectament el carrer pel qual/per on passaria la comitiva. 
    – És una cala on/ en què/ en la qual no hi sol haver grumers.
     – El mercat on / en què / en el qual hi ha molt de peix fresc és el de l’Olivar.
     – És una tela de la qual / amb la qual se’n fan cortines. (de què/ amb què)
    – L’assumpte que es va tractar en l’assemblea era molt greu. 
    – És un músic que es dedica amb passió a la seva banda.
     – El projecte al qual / a què hi he dedicat tot el mes ja està acabat.


    -


    ***Aquí teniu algunes activitats per si voleu practicar. Al final hi ha el solucionari. 
    Si teniu dubtes, cercau-me al llarg d'aquesta setmana per demanar-me'ls. 




    SOLUCIONS:
    4.

    1. de què/ del qual
    2. que
    3. qui/ que
    4. de què/ de la qual
    5. de qui/ del qual
    6. amb què/ amb el qual
    7. on/ en què/ en el qual
    8. de qui/ de la qual
    9. a què/ a la qual
    10. on/ en què/ en la qual
    11. amb qui/ amb els quals
    12. amb què/ amb les quals

    5. En Pere l'hi compra
    Compra-l'hi!
    Torna'ls-hi/ Torna-li'ls
    N'Àngels els hi passa.
    Compra-me'n tres quilos
    Si no saps la resposta, te la inventes. 
    No se'n penedirà. 
    Per favor, compri-me-les
    No m'ho demaneu
    Ves-hi d'na vegada
    En Pere en compra de madures.








    FITXA DE REPÀS DELS PRONOMS RELATIUS  (15-2-19)

    1.

    • La ràdio que he comprat sona molt bé. He comprat una ràdio que sona molt bé. 
    • Aquí les persones que venen de fora són ben rebudes. 
    • Comunica-ho a les persones que hi tenen interès. 
    • Aquest jove amb qui / amb el qual jo havia estudiat ja arribat lluny. 
    • La cadira on/en què/en la qual et recolzes està trencada.
    • Hem importat un material que no dona resultat. 
    • La casa que jo em vull  fer ha de ser gran. Jo em vull fer una casa que sigui gran.
    • Cerca-ho als llibres que tu consultes. 
    • El poble on/en què/ en el qual estiuegen és molt bonic. 

    2. 
    El llibre que llegesc és d'un novel·lista molt conegut
    Posen a part les peces que tenen algun defecte
    Ves a cercar les entrades que has reservat. 
    L'al·lota que estim no viu en aquesta ciutat. 
    Aquests al·lots que han vengut a parlar amb vosaltres són alumnes meus. 
    El llit on dorm és massa tou. 
    Dius unes coses que fan riure
    Abasta'm el llibre que hi ha en el tercer prestatge. 
    Les revistes de les quals he tret la informació les trobaràs a la biblioteca. 
    No toquis el pastís que he deixat a la nevera. 


    3.

    • Em tornaré a mirar el projecte que em vares presentar. 
    • Em vull fer una casa on/en què/en la qual hi hagi golfes i celler. 
    • La revista que mires és del mes passat. 
    • Les estovalles que has posat a taula són massa antiquades. 
    • No pens fer res per la persona de qui/ de la qual.
    • Ves a cercar el client a qui/ al qual has venut el rellotge. 
    • La ciutat, que/la qual és molt gran, té moltes possibilitats econòmiques. 
    • El paper amb què/ amb el qual emboliques aquest regal és petit. 
    • L'any que ve tornarem a anar a Venècia. 


    4. 
    La brutícia emmagatzemada per tots els racons era també una imatge de nosaltres mateixos, de la decrepitud amb què/ amb la qual ens presentem davant el món. Misèria i esplendor s'alternaven en pocs metres al Marroc en una borratxera de sensacions que em feia caminar sense treva, vagarejar sense rumb i amb els ulls ben oberts, perquè tot representava una descoberta, sobretot de mi mateix en una transformació que em superava, que em reconciliava amb la pau. Ja no em sentia com un impostor, com un estafador de sentiments, sinó que aclaria coses que havia deixat aparcades. Potser més que un retorn al passat, el que experimentava era un retrobament amb mi mateix sense condicionants exteriors ni pressions alienats. (David Castillo: No miris enrere)



    Què volen dir les paraules i expressions destacades en color?

    • "decrepitud"
    • caminar "sense treva"
    • "vagarejar"
    • "sense rumb"
    • "condicionants"
    • "alienats"

    Troba en el text exemples de metàfores i comparacions.