dijous, 13 de juny de 2019

CORRECCIÓ D'ACTIVITATS DE 1r I 2n ESO (11-13 de juny)

1r ESO

SOLUCIONARI ACTIVITATS DE PUNTUACIÓ 1r ESO

Els signes de puntuació (I)
1   •   Ja som a l’hotel. Viatge molt bé. Tornam d’aquí a quinze dies. •  Cancel·lam sopar. Massa feina. Potser setmana pròxima. •   Ha nascut na Maria. Ha pesat 4 quilos. La mare i la filla estan perfectament.
2 Hem subratllat els punts i seguit i hem marcat entre claudàtors els punts i a part. Quan jo tenia dotze anys, vàrem deixar la casa del carrer de la Marina i ens vàrem traslladar a un pis del carrer Senglar. Mai més vàrem veure els Molina [.] Els Molina eren una família nombrosa, alegre i bulliciosa. Tenien una caseta de dos pisos a l’altra banda del carrer. Ells varen ser els primers del barri que varen tenir una tele i, els capvespres que feien Bonanza, a ca seva no es cabia de gent. L’endemà, quan jo sortia d’escola, corria cap a ca meva, agafava el berenar i baixava al carrer a jugar amb els nins Molina a ser la família Cartwright [. ] Mai més vaig veure els Molina fins un capvespre que vaig reconèixer sa mare, la senyora Matilde, que competia per guanyar una partida de pernils en un concurs de televisió. Se’ls va endur [.] Des d’aleshores, de tant en tant veia un membre o un altre de la família participant en algun concurs. Ho feien molt bé, se’ls veia que anaven molt preparats, i quasi sempre s’enduien algun dels premis importants. Vaig suposar que les coses no els devien anar massa bé. Jo crec que havien decidit viure de la televisió i, per això, participaven en tants concursos com podien. 3 Separa enunciats dins d’una oració g
Separa membres d’una enumeració c
Emmarca incisos o aposicions a
Després de salutació o comiat d
Després de vocatiu f
Emmarca oracions explicatives e
Indica l’elisió d’un verb b
4 a) Joan, per favor, ajuda el pare amb la compra. b) Son pare és infermer, la mare és metgessa i ell és fisioterapeuta. c)  El nin, que era ros i d’ulls clars, pareixia més el fill d’un alemany. d) Aquest llibre és emocionant, apassionant, magistral! e) Els dimecres sopam italià. Els divendres, japonès. f) El professor de Llengua, Joan Enric Macià, està malalt. g) Has de comprar enciam, pastanagues, carxofes i cebes.

5 La coma separa un vocatiu (correcte) "Jordi, vols més paella? "Josep i Martí, deixau-vos de barallar ara mateix! "Marta, fes el favor d’arreplegar tot el que hi ha per terra. "Filla, puc passar? "Senyora directora, passi per aquí.
La coma separa el subjecte (incorrecte) " N’Eva va decidir canviar d’optatives al darrer moment. " La directora de l’escola pública del poble es vol jubilar enguany. " Els companys de feina que tenim a l’empresa són tots molt professionals. "En Raül i en Vicenç estaven malalts la setmana passada. " Els alumnes de 3r d’ESO que ho desitgin es poden apuntar a l’excursió de la setmana que ve.
6
Estimat Joan, La tutora m’ha demanat que et digui els deures que tenim per a la setmana que ve. Així és que pren nota. En Jordi, el profe de Mates, vol que acabem els exercicis 4 5 i 6 de la pàgina 53. Na Laura, la de Llengua, que està deprimida pels resultats de l’examen, ens ha dit que revisem bé el comentari de text i que el refacem tenint en compte les correccions. Finalment, en Joan, el de Ciències, ha demanat que cerquem informació sobre els parcs naturals. Que no se m’oblidi: tu i na Marta, que ha estat malalta també, haureu de fer el control d’Història que vàrem fer nosaltres dimecres. Crec que això és tot. Recupera’t aviat! Una abraçada, Núria
7 a) Quant de temps perdut! b)  Quines han estat les causes que han desencadenat el fenomen? c) Quina eficàcia! d) Quin disbarat, mare! e) De quin color és la camiseta del vostre equip? f) A quina hora arribes a l’estació? g) Que gran que t’has fet! h) Em deixes el vestit vermell? i) Què et pareix la pel·lícula? 8 •  Aina, has vist les claus del cotxe? •   La mare de n’Enric ha comprat maduixes, peres, plàtans  i caquis. • Per favor, Jordi, apaga la calefacció quan te’n vagis. •  Una vegada acabada la conferència, vols que anem  a prendre un cafè?
•  L’escriptor, que ha guanyat molts de premis, signarà el darrer llibre avui capvespre. 9 Cal marcar: El meu veïnat, estudia cinc hores cada dia. En Carles, s’ha d’entrenar cada dia si vol guanyar el campionat. L’objectiu bàsic de l’assignatura, és aprendre com funcionen les llengües. En els tres casos cal eliminar la coma, perquè no es pot usar la coma entre subjecte i verb. 10 – Home, Pau, per fi et trob! Quan em tornaràs els 50 euros que em deus? –Com vols que ho sàpiga? Ni que fos endeví! – Bon dia! És l’electricista? Fa dues hores que els he demanat que vengués algú a reparar-me el timbre i encara no ha vengut. – Vaja! Però si fa ja una estona que l’hem enviat i diu que no li obri ningú. – Saps una cosa? El meu fill té 20 mesos i ja aixeca un paquet de 10 quilos. – Ah, si? Doncs el meu fill té sis mesos i ens aixeca a sa mare
 i a mi cada nit. 11
Aquestes pintades que veis per tots els racons de la nostra ciutat es diuen grafits. Què és un grafit? La paraula prové de l’italià graffiare, que vol dir ’fer gargots’, i s’ha convertit en una paraula emprada internacionalment amb les seves variants: grafito, grafitti, graffitto… Es creu que deriva del verb grec grapheien, que vol dir ’dibuixar’, ’gravar’ i ’escriure’. Un grafit és una inscripció (dibuix, text o les dues coses alhora) feta amb l’ajuda de diferents instruments –pintura, retolador, objectes punxants, esprais de colors– damunt els murs o altres suports d’espais públics. És anònim, normalment fet per grups de joves marginals o pertanyents a un grup polític. És un mitjà de comunicació no institucionalitzat, prohibit. La gent que pinta grafits ho fa amb la intenció d’ornamentar, de comunicar alguna cosa, de protestar per alguna cosa, de reivindicar o d’autoafirmar-se. Segur que heu vist molts tipus de grafits, veritat? N’hi ha de tres tipus: les tag, les pintades  i els grans murals.
UNITAT 8
Els signes de puntuació (II)
1   •  El dia de l’examen els alumnes han de dur el material  següent: carnet amb fotografia, calculadora i regle. •  En resposta a les acusacions, el polític va dir: «Tot és fals,  i presentaré una querella contra qui digui el contrari».
•  Per al càlcul de la nota s’empra aquesta fórmula: s’ha de multiplicar la nota de l’examen final per 0,7 i sumar-hi la nota de les pràctiques. •  Les proves amb el carboni-14 diuen que les restes són de  fa set-cents anys: poden correspondre perfectament amb les del monarca de l’època. •  Ha tengut una lesió molt greu al turmell: no podrà jugar la final del torneig. 2   •  Li varen encomanar que compràs un quilo de patates, un  parell de llimones i un fuet. •  Em va dir que anàssim a cal metge i que ens diria ell si  estava jo bé o no. •  Els investigadors de l’excavació arqueològica han quedat  meravellats en descobrir puntes de llança, tassons de fusta, bancs de pedra… •  Telefonau als pares de Joan March, Paula Siquier  i Joana Sants. 3   •  Crec que és millor que faceu els exercicis individualment; tanmateix, si ho preferiu, podeu fer-los en grup. •  A ma mare sempre li cont els meus problemes; a mon pare, no. •  Heu de fer l’exercici 4 de la pàgina 14; de la pàgina 16, el 7 i el 8, i de la pàgina 17, només l’exercici 10. •  Els que anau a l’excursió, heu de dur l’autorització signada; els que no, no heu de dur res. 4   •   Estaven convocats a la reunió la cap d’estudis, Àngels Vich; el delegat de 1r, Miquel Perelló, i l’alumne expedientat, Joan Nadal. •   El professor de Música va posar a en Mateu un quatre en  l’examen final; tanmateix, li va dir que l’aprovaria si feia un treball addicional. •   El Sol és una estrella d’una grandària mitjana; usa com a combustible principal l’heli. 5 Ja sabeu que l’ofegament, el tall de digestió i els cops són alguns dels riscos que correm quan ens banyam. Per això volem fer-vos alguns suggeriments: – Feu cas de les recomanacions dels socorristes. – Respectau les banderes: la vermella vol dir «perill en el  bany»; la groga, «precaució en el bany», i la verda, «bany  tranquil». – No entreu a l’aigua bruscament. Preneu-hi contacte a poc a poc i banyau-vos primer algunes zones del cos, sobretot després de prendre el sol, jugar a l’arena o menjar molt. – Sortiu de l’aigua immediatament si notau algun dels símptomes següents: picors al ventre, als braços o a les cames; sensació de mareig, vertigen o brunzits a les orelles; cansament general, sobtat o injustificat, o qualsevol altre símptoma similar (mal de cap, calfreds, rampes musculars, etc.). – No us tireu mai de cap a l’aigua sense conèixer-ne  la profunditat: evitareu així cops al cap, al coll o a l’esquena.





Activitats de repàs: 2, 3, 4, 5, 6 p.193, 5 p. 200 i 5 p.201.

Pàg. 193

2   tia " ti-a  guant " guant iot " iot  quadern " qua-dern riure " riu-re  coa " co-a ciència " ci-èn-ci-a  meitat " mei-tat fruita " frui-ta  filosofia " fi-lo-so-fi-a caure " cau-re  pingüí " pin-güí.
•  Diftongs creixents  " guant; iot; quadern; pingüí. •  Diftongs decreixents  " riure; meitat; fruita; caure.

 3   Agudes " guant; iot; quadern; meitat; pingüí. Planes " tia, riure; cua; fruita; filosofia; caure. Esdrúixoles " ciència.

 4   • país • làmina • quotidià • camió • bòtil • experiència  • raïm • veïnada • qüestió.

 5   • del iogurt • per l’alegria • a la universitat • de l’humanisme  • de la història • de l’únic • de l’estómac • pel poble.

 6   • On passareu les vacances aquest estiu? • Visca! He aprovat els exàmens. • Tenc dues notícies: la primera és bona; la segona, millor. • Carles, mira quina flor més guapa! No t’agrada?


5 p.200  •  Aquesta setmana hem tengut molts d’exàmens. la  setmana que ve anirem de colònies. • Han nomenat en lluís com el nou director de l’escola. •   l’obra més representativa de l’artista Miquel Barcelo és la  capella de la Seu.

5 p. 201
L’estiu passat anàrem de viatge de final de primà ria a Barcelona. Va ser increïble! Vàrem visitar el zoo, la catedral, la Rambla i l’estadi Olímpic. Quan acabarem la secundària, voldria anar a París i veure en directe la torre Eiffel, el Louvre, el Sena… Ho he vist tantes vegades en la televisió!



2nESO

SOLUCIONARI ACTIVITATS DE PUNTUACIÓ 2n ESO
UNITAT 8
Els signes de puntuació (I)
1 El punt i seguit separa oracions dins un paràgraf. / El punt i a part indica el final d’un paràgraf. / El punt final marca el final del text.

 2 Com que els ammonites i llurs parents pròxims estan extints, se sap poc sobre la seva forma de vida . Les seves parts blanes quasi mai romanen preservades . Nogensmenys, s’ha investigat molt examinant les closques dels ammonites i experimentant amb models dins tancs d’aigua . Molts d’ammonites vivien probablement en aigües obertes dels oceans primitius, i no al fons marí . Això és suggerit pel fet que els seus fòssils se solen trobar en roques dipositades en unes condicions en què no es troba vida del fons marí .  . Punt i seguit   . Punt i a part   . Punt final

3 • Vols que et compri alguna cosa del mercat?  • Quina alegria de tornar-te a veure!  • Ai mare, com plou avui!  • Saps si les notes de l’avaluació estaran ja dilluns que ve?  • Com és possible que no sàpigues fer aquest problema?  • Aina, si no fas via faràs tard!

 4 a. Indicar l’elisió d’un verb.  b. Delimitar un vocatiu.  c. Separar els elements d’una enumeració. d. Introduir una explicació.

5 La independència del jove comporta un ensinistrament complicat i dolorós. És molt difícil que el jove es pugui trobar ell mateix sense que hi hagi un intent de lluita per ser autònom i únic. Aquesta lluita potser resultarà exagerada i brutal als pares. L’al·lèrgia als pares és un sentiment freqüent durant l’adolescència que fa patir totes dues parts. Els progenitors, com és lògic, no poden entendre les causes d’un rebuig tan sobtat, ja que ells continuen sent els mateixos, la seva manera d’actuar és idèntica i el ritme de la casa es manté igual. AlejAndrA VAllejo-nágerA, psicòloga

 6 Bon dia, Ferran, Has dormit bé? Esper que sí. T’avís que avui t’hauràs d’arreglar tu tot sol a l’hora de dinar perquè jo no hi podré ser. A la gelera, en el recipient de vidre, hi ha macarrons. També tens pernil, formatge, xoriço i salami per si et vols fer un panet. O pots fer-te una truita si et fa més ganes. Vés alerta amb el foc! Ens veurem més tard. Una besadeta, Ta mare

7 •  Na Maria, la germana d’en Jaume, no podrà venir a l’excursió: s’ha fet un esquinç al turmell. •  A l’hort de Sóller hi havia plantes de tot tipus: arbres fruiters, com llimoneres, tarongers, pomeres i ametlers; hortalisses, com enciams, tomàtigues, carxofes i patates; i també moltes de flors, com dàlies, gladiols, roses, clavells i margalides.
 •  Joana, si vols comprar-te aquesta tauleta tàctil, ja saps el que has de fer: comença a estalviar.  •  No em sembla bé que diguis que el darrer llibre d’aquest escriptor, guanyador del darrer premi nacional, és tan dolent: ni tan sols l’has llegit!  •  Recordau el que heu de fer quan arribeu a l’aeroport: anau ràpidament cap a la terminal dels vols internacionals, acostau-vos al mostrador de la vostra companyia, facturau tot l’equipatge, esperau que us cridin i embarcau per la porta que us indiquin; no obstant això, en cas de dubte, telefonau-nos.


8 •  Ja ho sabeu: qui vulgui peixet, que es banyi el culet.  Els dos punts presenten una explicació. •  N’Alba diu que no vol menjar-se l’arròs, que no té fam; però segur que no diria això si hi hagués pizza. El punt i coma separa oracions, una de les quals és introduïda per connectors com però. •  En Lluís fa atletisme dilluns i dimecres; anglès, dimarts i dijous; i natació, divendres.  El punt i coma separa grups d’elements que ja tenen coma dins una enumeració.  •  Aquest cotxe nou té de tot: aire condicionat, direcció assistida, alçavidres elèctric i pilot automàtic. Els dos punts introdueixen una enumeració que s’anuncia.

9 •  Carles, no cridis tant que em molestes!  •  En aquell moment li vaig dir: «Saps que pots comptar amb mi». •  Em pots dir l’hora? És que el rellotge no em funciona.   •  En Joan ha estudiat molt per a l’examen; en canvi, na Mireia no ha estudiat gens.   •  Que bé que hagis pogut venir a la festa d’aniversari d’en Lluc!

10 Romangué en silenci uns instants més, mentre provava de recuperar-se de les darreres alenades del panteix. Finalment trencà la cuirassa que li impedia comunicar-se. –Saps què? N’Anna, que no havia parat d’observar-la sol·lícita, li somrigué. –Digues. –Doncs que encara no tenc ganes de tornar a casa. Quedem una mica més per aquí; més tard ja agafarem un taxi. –D’acord, la veritat és que encara és prest; jo els havia  dit als meus pares que tornaria tard.  –Tu què en penses, del que m’ha passat amb en Carles? –Vaja, que és una mala passada. –Però creus que som una imbècil i que per això m’ha pres  el pèl? –Tu estàs enamorada d’ell, no és vera? –Que no es nota? –li respongué na Núria estranyada. –És clar que es nota, i tant que es nota; però com que ho estàs, no en puc parlar malament, que això encara et feriria més.  –Estic enamorada, sí, però no som poma. FrAncesc MoMpó. L’ull de Zeus. Alfaguara/Voramar (adaptació)

UNITAT 9

Els signes de puntuació (II)
1   Els punts suspensius són sempre tres.   Es col·loquen immediatament després de la paraula precedent, sense deixar-hi cap espai.    No podem posar un punt darrere els punts suspensius, però sí coma o altres signes que facin falta en aquell context.

2 • Hi havia pomes, peres, prunes, raïm, plàtans…  • I llavors el mag tragué del capell… una serp!  • Avui he quedat amb… aquell que tu saps.  • Na Laia vol ser veterinària, ballarina, pintora, fornera…  • En Roc volia un ca, un moix, un peix, un lloro…


3 1. Supressió d’informació coneguda. / 2. Omissió de part del text que se cita. / 3. Creació d’expectació. / 4. Enumeració incompleta.


 4  – Blau   – Vermell – Ha acabat ja? Bé, ara li deman per favor que m’acompanyi. Hem de parlar d’una qüestió que ben segur que li interessarà. – Parlar jo amb vostè? Encara no n’ha tengut prou? – va exclamar Passepartout brandant el puny. – És en interès del senyor Fogg, que li vull parlar. Fins ara he estat el seu enemic, vostè ja ho sap. Però, d’ara endavant, han canviat les circumstàncies. Vull ajudar-lo. – Ah! – va respirar més tranquil Passepartout – . Ja ho veig. A la fi s’ha adonat vostè que el meu amo és un home honrat! Jules Verne. La volta al món en 80 dies. Alfaguara/Voramar (adaptació)


5 RM. Ahir capvespre vaig parlar amb na Laia. Ella, tota contenta, em va dir:  –Aquest estiu aniré a Irlanda a estudiar anglès –i va afegir–: Hi aniré a ca una família, en un poblet petit. –Felicitats! –vaig dir jo–. Però estic un poc trista perquè passaré l’estiu sense tu, la meva millor amiga. –Anima’t! –va dir ella–. Només són tres setmanes. Tornaré per les festes del poble i encara tendrem el mes d’agost per estar plegades –em va explicar.  –Tanta sort! –vaig exclamar jo.


6 •  La novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc –lloada per autors com Miguel de Cervantes i Mario Vargas Llosa– suposa, juntament amb Curial e Güelfa, el naixement de la novel·la moderna. •  El capità del vaixell va comunicar que l’estat de l’embarcació –els motors antics, el buc esquerdat, les veles esqueixades i la sala de màquines sense electricitat– era francament lamentable. •  La presidenta del Govern va començar el seu discurs parlant del tractament dels animals –un tema que considera important en una societat desenvolupada com la
nostra– i va assegurar que l’Administració aprovaria en poc temps una llei de protecció animal.

 7 a. Marcar alternança entre formes d’una paraula. / b. Indicar la separació entre els versos d’un poema. / c. Marcar alternança entre formes d’una paraula. / d. En abreviatures.

8 • sense data " s/d / • compte corrent " c/c / • sense número " s/n / • quilòmetres per hora " km/h / • litres per metre quadrat " l/m2 / • metres per segon " m/s


9 1.  Cap al final del cretàcic (fa aproximadament seixanta-cinc milions d’anys) es produí l’extinció dels dinosaures.  2.  ALBERT (mirant per la finestra). Has vist quina lluna plena més guapa?  JOAN (posant cara d’expectació). Perfecte! És la nit ideal per fer una bona passejada.  3.  N’Andreu està molt il·lusionat amb la idea de crear el CBSJ (Club de Bàsquet de Sant Joan). 4.  Els pares aniran a passar el cap de setmana a la platja des Trenc, que està a prop de la Colònia de Sant Jordi (Ses Salines).

10 1. Afegir informació addicional. / 2. Introduir les acotacions teatrals. / 3. Afegir informació addicional. / 4. Afegir informació addicional.

11 •  La conferència a què assistirem es titula «Cent anys en la vida de la nostra illa».  •  «L’ànec sabut» és la nova col·lecció de llibres per a infants que compram al quiosc cada mes.  •  Quan na Maite s’assabentà del que havia dit n’Oriol, afirmà: «No li parlaré mai més!», i se n’anà tota enfadada. •  El meu germà gran diu que vol ser «hipster», però jo no tenc gaire clar què és això… •  «La poma escollida» és un dels poemes que m’agraden més de Josep Carner.  •  Va dir que ens convidaria a berenar i va fer un panet diminut per a totes tres… Mira que és «generosa»!


12 Agatha Mary Clarissa Miller, Lady Mallowan, (15 de setembre de 1890 – 12 de gener de 1976) Més coneguda com Agatha Christie, és, segurament, l’escriptora de novel·la detectivesca més famosa. Sovint és anomenada «la reina del crim». També és l’autora més venuda de qualsevol gènere, llevat de William Shakespeare. Va publicar més de seixanta novel·les (entre les quals n’hi ha de temàtica sentimental, escrites sota el pseudònim de Mary Westmacott) i també relats curts, poemes i obres de teatre. La majoria de les seves novel·les de detectius responen a la tipologia de l’habitació tancada i de l’enigma que el lector pot resoldre a partir dels indicis. Tot i que no dubtava a variar les formes preestablides del relat detectivesc –un dels seus primers llibres, L’assassinat de Roger Akroyd, és ben conegut pel seu desenllaç tan particular–, Christie era meticulosa i es preocupava molt per «jugar net amb el lector» i no amagar-li cap informació perquè pogués resoldre el misteri. Agatha Christie és la creadora de dos detectius molt coneguts pel públic: Hercule Poirot (un antic policia belga) i Miss Marple (una senyora gran, fadrina i jubilada); però també va crear Tommy Tuppence, Ariadne Oliver… Algunes novel·les de Christie s’han duit al cinema: Assassinat a l’Orient Express, Mort al Nil, Cita amb la mort…


CORRECCIÓ DE LES ACTIVITATS DE L'APOSTROFACIÓ I LA CONTRACCIÓ

1 • l’aire / • la casa / • el ioga / • l’ungla / • l’humà / • l’escola / • el hall / • la ema / • el camp / • el iogurt / • l’home / • la mel / • l’amistat / • l’illa / • la imatge / • el peu / • l’ordinador / • el gessamí / • l’hule / • el hooligan

2 •  Ara vénc…" de casa / d’Escorca / de Huelva / de Santa            Margalida. •  Vull un tassó…" de llet / d’aigua freda / de suc / d’orxata. •  Anirem… " de passeig / d’acampada / de viatge / d’excursió. •  Tenc classe…"  de Llengua / d’Anglès / d’Economia / d’Història.

3
PLURAL SINGULAR PLURAL SINGULAR
les intrigues la intriga els idiomes l’idioma
els humans l’humà les illes l’illa
les urnes l’urna els infermers l’infermer
les àguiles l’àguila les universitats la universitat
els iogurts el iogurt les institucions la institució
les eles dobles la ela doble els indis l’indi


4 • la inconstància / • la imperfecció / • la inexistència /  • l’imprudent / • la inestabilitat / • la impossibilitat /  • l’impacient / • la il·legalitat / • l’immortal /  • la inexpressivitat / • la infelicitat / • l’incrèdul /  • l’irracional / • la indecisió

5 • N’Antoni / • Na Margalida / • N’Úrsula / • Na Iolanda / • N’Aina / • N’Ester / • En Iago / • N’Emili / • N’Òscar / • Na Isabel / • N’Alba / • N’Elena / • Na Xesca / • Na Irene / • N’Olga


6  • Els meus números per a la rifa són l’1 i l’11.  •  Els esportistes d’elit diuen que per curar les ferides el millor és el iode.  • Quin volum de l’enciclopèdia et fa falta? L’XI o el XII? • L’hàmster que tenc a ca meva és un regal de na Isabel.  •  Tenc la il·lusió de comprar aquesta casa, però em fa por  la hipoteca. • Ni l’una ni l’altra saben quina hora és; potser és la una.


7 • l’OMS (Organització Mundial de la Salut) / el COI (Comitè Olímpic Internacional)  / • l’ESO (Educació Secundària Obligatòria) / • la DGT (Direcció General de Trànsit) /  • l’IBI (Impost de Béns Immobles) / • l’AMPA (Associació de Mares i Pares d’Alumnes) / • l’IVA (Impost sobre el Valor Afegit) / • la CPU (central processing unit " ‘unitat central de processament’) / • la PAU (Prova d’accés a la universitat) / • el BOE ( El Butlletí Oficial de l’Estat)


8 • m’agrada / • t’envii / • s’horroritza / • la uneixen /  • l’entens / • la imaginau / • l’escoltam / • compra’l /  • donau-me / • agafa’n / • du’ls / • convida’ns /  • desperta’t / • escolta’m


9 S’han d’encerclar: me n’enduc / dóna-me’n / endur-se’ls / menja-te’l / se l’ha trobat / te l’ha donat / ens n’agafam / agafi-se’l / se’n tornarà / se’ls reparteixen / acabar-me’l /  te l’amagues


10 • can Pau / • del pati / • cal padrí / • dels cotxes / • als partits / • pel camí / • cals oncles / • al teatre / • pels voltants / • del gimnàs


11 • Som al Palau d’Aiamans.  • Sempre passeja pels mateixos llocs. • Estam avesats als sopars lleugers.  • En Carles ha anat a cal seu amic.  • En Pau és un dels meus cosins.  • Aquest joc s’adreça als adolescents.  • Pel que veig continua enfadat.  • Na Carla té mania als ordinadors.  • Anam directes a can Llorenç.  • Hi ha festa a cals veïnats.


12 •  En Toni no falla mai als entrenaments de l’equip de bàsquet. •  El director de l’acadèmia es jubilarà a l’acabament  de l’any.   • Els arbres del jardí fan una bona ombra a l’estiu.   • Els alumnes de l’institut aniran als Països Baixos.  •  El guàrdia demanà als vianants que travessassin pel pas zebra. • Han traslladat els quadres de l’antic museu al nou.  • Arribarem al poble dels oncles pels volts de les set.  • Sembren arbres nous al pati de l’escola.


PER A 2nC CORRECCIÓ EXERCICIS DE POESIA I DE PUBLICITAT: 

PUBLICITAT
2 P. 201
2 • Hi predominen les oracions breus. • Els verbs i pronoms s’empren en segona persona. • El lèxic és expressiu (connotacions, neologismes, etc.). • S’usen habitualment recursos literaris. • S’utilitzen imatges impactants i suggeridores. •  El missatge es destaca amb la disposició del text i amb l’ús de diverses tipografies.

POESIA
8 P. 178
 • Els versos són d’art menor perquè tenen vuit síl·labes.
•  Hi ha rima consonant entre els versos 1 i 3 i rima assonant entre els versos 2 i 4. •  Hi ha una sinalefa en el vers 1 (i el dia) i una elisió  en el vers 3 (que els agradaria).


10 P. 179
 •  Els versos del poema «Selva d’asfalt» són heptasíl·labs,  és a dir, tenen 7 síl·labes. Hi ha una sinalefa al vers 6  («… i ells…») i dues elisions, una en el vers 2 («d’alumini i formigó») i l’altra en el vers 8 («de poder pegar-te un mos»). Es tracta de versos d’art menor, perquè tenen menys de nou síl·labes, i alternen versos femenins (1, 3, 5, 7) amb versos masculins (2, 4, 6, 8). •  La rima és assonant en els versos parells (2, 4, 6 i 8), mentre que els imparells (1, 3, 5 i 7) són lliures, és a dir, no tenen rima. L’esquema de rima seria: -/a/-/a/-/a/-/a. •  En el poema, la ciutat s’identifica amb una selva («La ciutat és una selva», vers 1) i els cotxes amb tigres i lleons («on els cotxes i les motos / fan de tigres i lleons», versos 3 i 4). La figura literària que s’hi ha emprat és la imatge, que es desenvolupa al llarg del poema fins a convertir-se en metàfora (versos 7 i 8, en què els cotxes i les motos ja rugeixen i tenen ganes de pegar mossos, com si realment fossin tigres i lleons).


POEMES P. 203
Lluna
1 •  El poema descriu una nit fosca i ennigulada. • La disposició del text ha format el dibuix d’una lluna. •  El dibuix de la lluna es relaciona amb el text pel fet que  la lluna simbolitza la nit, que és el tema del poema. • Aquest tipus de composició poètica s’anomena cal·ligrama.
2   «Aquella nit era més fosca i profunda que la gola d’un llop».   " Es compara la foscor de la nit amb la de la gola d’un llop. –  «la Terra, com una voluminosa pilota desinflada»" Es compara la Terra, coberta de niguls, amb una pilota desinflada. –  «El cel semblava un immens vellut negre» " Es compara el cel de nit amb una tela de vellut negre.
3 b.  Metàfora. Perquè se substitueix el conjunt de niguls (núvols en el poema) acumulats al cel que cobreixen la Terra per la paraula matalàs.

Sense títol
1 És un poema visual. Aquestes composicions es caracteritzen per la combinació d’imatges amb paraules escrites seguint un disseny determinat. 2 • La part dibuixada representa el mànec d’una pistola. •  La part del dibuix que ha estat substituïda per la paraula POEMA ha estat el canó de la pistola. • RL. Les interpretacions poden ser diverses: la poesia o les paraules són una arma molt potent, cal canviar les armes per paraules i evitar conflictes armats…


dilluns, 3 de juny de 2019

DARRERES CLASSES DE GRAMÀTICA (1rESO)



PRONOMS


  • Substitueixen noms o sintagmes de diferents tipus.
  • no tenen significat propi: adopten el significat de l'element al que fan referència.

  • Poden ser PRONOMS PERSONALS, RELATIUS, INTERROGATIUS... 

    • PRONOMS PERSONALS FORTS: normalment fan de subjecte, a no ser que vagin darrere una preposició. Són les persones gramaticals
      • Jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles, vostè, vós, mi...

    • PRONOMS PERSONALS FEBLES: sempre van davant o darrere el verb, moltes vegades amb guionet o apostrofats. Es refereixen a altres conceptes (referents) del text
      • Anam a Palma---HI anam 
      • Vols la taronja? Sí, LA vull.
      • Ella és alta? Sí, HO és. 
      • El gelat m'agrada molt! (a mi)
*** Alerta! Hi ha pronoms que tenen la mateixa forma que els determinants:
 DETERMINANTS                                PRONOMS

  • Has duit el llibre?                         El volia llegir. 
  • La nina és rossa.                           La vares veure?
  • Els peixos són de colors.              Els has vist?
  • Les cireres són passades.             Tira-les!
  • En Toni és agut.                           He duit pomes. En vols? 


Ex. 4 p. 169 i 4 p. 178




CONNECTORS

PREPOSICIONS
  • Són invariables.
  • Fan incloure un sintagma dins un altre. 
  • Introdueixen un Sintagma PREPOSICIONAL
Les principals preposicions en català són les següents:
PREPOSICIONS ÀTONES: a, amb, de, en, per
PREPOSICIONS TÒNIQUES: cap, contra, des, durant, entre, envers, fins, llevat, malgrat, mitjançant, pro, segons, sense, sobre, sota, ultra, vers
PREPOSICIONS COMPOSTES: per a, fins a, cap a, contra de, sobre de, sota de, des de

CONJUNCIONS

  • Són invariables
  • Posen en relació sintagmes i oracions


Copulativesi, ni.
Disjuntiveso, o bé, o si no.
Adversativesperò, ara, ara bé, tanmateix, sinó, sinó que, amb tot, no obstant això, això no obstant, en canvi, ans, mes.
Distributivesara... ara, adés... adés, ara... adés, sia... sia, sia... o, no solament... sinó també, que... que, ni... ni, o... o, mig... mig.
Il·lativesdoncs, per tant, per consegüent, així
Continuativesdoncs, (i) encara, a més, demés, encara més, d'altra banda, així mateix, ...i tot, altrament.


Ex. 2 (dictat parelles) i 3 p. 147




















ACTIVITATS
4 P. 169

  • Ja t'he dit que no m'agrada veure't trist. 
  • Enviau-me una foto de l'hotel on us allotjau. 
  • Si vols anar-hi, compra't un panet i un refresc per berenar. 

4p. 178
  • No us n'aneu sense mi. Em quedaria tota sola!
  • Vaig parlar amb ells i em varen dir que no vendrien. 
  • Na Rosa parlà amb en Jaume i amb mi i ens digué que no. 
  • Feis-ho per ella: es divertirà molt. 

  • Podríeu identificar pronoms forts i febles? 


2 p. 147: PREPOSICIÓ  CONJUNCIÓ
  • L'he reconeguda per la veu. 
  • Els quaderns m'agraden molt, però són massa cars. 
  • Na Maria va llegir la carta i es va posar a plorar. 
  • M'ha dit que vendrà. 
  • Estava asseguda entre els dos al·lots. 
  • Vaig cap a l'estació de tren, 
Podríeu identificar alguns pronoms?????


4. 
  • No i arribaré a temps perquè tenc entrenament fins a les 22 hores. 
  • M'hauria agradat ajudar-te, però no sabia com fer-ho ja que era un exercici molt difícil. 
  • Veuré el partit a can Jaume i soparé allà. 

diumenge, 2 de juny de 2019

COMPRENSIONS ORALS 1r ESO

Pàg. 144      SaBER FER. improvisar un diàleg oral TEMA 7

1   Els diàlegs que hem escoltat tenen en comú que es  produeixen en situacions en les quals un interlocutor  s’adreça a un altre amb un propòsit determinat  i emprant un registre de la llengua adequat al grau  de formalitat de la situació.

2     Donar un avís " Diàleg 2   
Obtenir informació " Diàleg 1  
Demanar un favor " Diàleg 3   
Convèncer d’alguna cosa " Diàleg 4.


3   diàleg 1
• En el diàleg participen dos interlocutors.
 •  Entre ells hi ha molta confiança. Ho sabem perquè són   tia i nebot, per tant, es tracten de tu i es tracten amb  familiaritat (Com estàs, guapo?…)
•  La fórmula de salutació emprada és Hola, tia! Com estàs?   i Hola, Guillem. Com estàs, guapo?; la de comiat és Adéu!   i Adéu, Guillem.


diàleg 2
 • En el diàleg participen tres interlocutors.
•  Entre ells no hi ha confiança ja que es tracten de vostè   i amb formalitat.
 •  La fórmula de salutació emprada és Bon dia i la de comiat  és Fins ara, gràcies.


diàleg 3
 • En el diàleg participen quatre interlocutors.
•  Entre ells hi ha bastanta confiança. Ho sabem perquè són  joves companys d’estudis, es tracten de tu i de manera  informal (Ei, com va?; I tant; Perfecte…).
 •  La fórmula de salutació emprada és Hola, gent!, Hola, Margalida!, i Ei, com va?; i la de comiat és Fins després, Margalida. Adéu!.


diàleg 4
• En el diàleg participen dos interlocutors.
 •  Entre ells no hi ha confiança. Ho sabem perquè es tracten  de vostè i amb formalitat (senyora Àngels; Som en Martí Gomis…).
 •  La fórmula de salutació emprada és Bon dia i la de comiat  és Que passi un dia! i Adéu.




SaBER FER. Mantenir una conversa telefònica. TEMA 8

 1   RM. Na Cristina telefona a n’Andreu per saber si ha parlat  amb na Júlia. Quan està a punt de dir-li el motiu de la  telefonada s’interromp la conversa, perquè hi ha una  interferència; se sent una dona gran molt enfadada. Al cap  d’un moment es restableix la línia i, per fi, na Cristina pot  explicar el motiu de la telefonada: convidar-lo per a la festa  sorpresa que han preparat per a en Guillem.

2  
 •  Ha telefonat na Cristina. En l’obertura. Primer ha saludat   i després ha dit qui era.
 •  Ha telefonat a n’Andreu. Ha respost una altra persona, un  home.
 •  No, perquè n’Andreu quan agafa el telèfon demana: «Sí? Digui?».
 •  Per assegurar-se que es restablia el contacte, n’Andreu   i na Cristina han demanat si els sentien.


3  
1." Amb alegria.
2." Amb preocupació.
 3." Amb estranyesa.
 4." Amb tristesa. Es pot saber gràcies al to de veu.

4   N’Andreu demostra a na Cristina que l’escolta dient: «Sí!» i  «Ja»


Pàg. 188 SaBER FER. Entrevistar algú en directe TEMA 9
 1   A l’audició l’entrevistadora saluda els radiooients de la  cadena Ona Illenca i els dóna la benvinguda al programa  Personatges singulars.  A continuació, presenta Marc Sintes, el jove de catorze anys,   a qui farà una entrevista amb motiu de l’èxit que ha obtengut  en el Setè Certamen Insular de Músiques Innovadores, cosa  que l’ha duit a convertir-se en tota una celebritat.  Marc Sintes es mostra com una persona tímida i reservada, i  assegura que la seva feina és fruit de la passió que sent per  la música des de ben petit. L’entrevistadora li augura una  carrera brillant, a la qual cosa en Marc afegeix que res li agradaria més que dedicar-se professionalment a la música,  raó per la qual s’esforça estudiant. Com a comiat, l’entrevistadora desitja molta sort a en Marc   en els seus projectes.

2   L’entrevistadora ha seguit el qüestionari número 2 perquè   és el que més s’aproxima al contingut de l’entrevista. Així,   a la primera pregunta respon el fet que en Marc expliqui   que després del Certamen és molt conegut i li demanin  autògrafs; a la segona pregunta contesta quan confessa   que les composicions són fruit de la passió que sent per la música; i, a la darrera pregunta, en Marc confessa que res li agradaria més que dedicar-sE professionalment a la música. 

 3   El qüestionari de l’entrevista que hem escoltat ha estat  confeccionat mitjançant enunciats afirmatius que  l’entrevistadora deixa inacabats per tal que sigui l’entrevistat  qui els acabi, som s’observa en els exemples següents:
 1. t’has convertit en tota una celebritat…  
 2. Segons els membres del jurat, l’originalitat i la qualitat de les  teves composicions musicals semblen més pròpies d’un  compositor de renom que d’un jove de només catorze anys…   
 3. Però això és només el començament d’una carrera brillant,  esperem…

dimecres, 29 de maig de 2019

LEXICOLOGIA

1. Origen i formació del lèxic.
2. El significat de les paraules: relacions semàntiques.
3. Altres conceptes.

1. ORIGEN I FORMACIÓ DEL LÈXIC
ORIGEN:

  • Del llatí: 
    • Mots patrimonials o hereditaris: paraules evolucionades des del llatí vulgar o parlat.
    • Cultismes: paraules provinents del llatí "culte"  que han sofert pocs canvis. (radi, càtedra, voluntat...)
      • Semicultismes: paraules preses del llatí culte que han evolucionat un mínim (sense acabar, com els mots hereditaris) .(miracle, regla, segle...)
    • Doblets: situació en què  una mateixa paraula llatina existeix en forma "hereditària" (i molt evolucionada) i en forma de "cultisme" o "semicultisme". (CATHEDRAM> cadira/ càtedra i catedral...; MIRACULUM> mirall/miracle...)

  • Del substrat: paraules provinents dels pobles que habitaren la península abans de l'arribada dels romans  i que quedaren dins el llatí parlat pels invasors. Són paraules d'origen celta, fenici, frec o bascoibèric com branca, clenxa, galta, banya, maduixa, pissarra, estalviar, paparra, esquerre, bassa i alguns topònims. 

  • Del superstrat: paraules provinents de llengües que deixaren influència en el català en el moment de la seva formació, però sense substituir-la. Són els cas del germànic (espia, guerra, blanc, blau, falda...) o l'àrab (cotó, albercoc, albergínia, arròs, rajola, taronja, sucre i moltíssims de topònims i antropònims sobretot a la zona del País Valencià i Balears)

  • De l'adstrat: paraules que influeixen en el català una vegada ja està format i hi deixen "préstecs". Podem parlar històricament de la influència de l'occità (daurar), el francès (xofer, hotel, menú, puré, xef, garatge, croqueta...), l'italià (artesà, piano, partitura, òpera, sonet, canterano...), el castellà (mosso, llàstima, tarda, cuidar, buscar...), llengües ameríndies (a través del castellà) (cacau, caníbal, xocolata, tomàtiga, hamaca, huracà, tabac), l'anglès (anglicismes com disc compacte, màrqueting,  futbol, míting, gol, esport, flaix, estrès, estàndard, ... i moltes més que s'incorporen actualment màrqueting, pin, internet, xat, ...), l'alemany (zinc, búnquer...)




  • Es tracta, per tant, de MANLLEUS o PRÉSTECS: Són paraules "manllevades" d'altres idiomes i que adoptam en català. Algunes s'han "adaptat" ja a la nostra fonètica (xat, màrqueting, pàrquing, futbol, ...). Són els anomenats "estrangerismes" (anglicismes, gal·licismes, germanismes...) Diccionari de manlleus, Exemples




  • El català també ha donat "préstecs" a altres idiomes: "alioli", "destrali", "capicua"...





  • Hem d'anar alerta, però: 




  • *Barbarismes i calcs: expressions que provenen d'una altra llengua i que adoptam en català sense tenir-ne necessitat, ja que en tenim d'equivalents. Poden ser lèxics (rato, jamón), fonètics (ieisme), morfològics (emitir) o sintàctics (tenir que) i demostren poca cura lingüística. 2 i 3 pàgina 358




  • *Ultracorreccions: formes que molts de pics (per corregir els barbarismes) empram pensant que estan bé, però són errònies (mitjà ambent) 4 p. 358


  • FORMACIÓ DE NOUS MOTS: 
    Consideram NEOLOGISMES tant els manlleus com les paraules de nova creació a través
    de qualsevol dels mecanismes següents:
    CREACIÓ LÈXICA:
    • DERIVACIÓ: Mot primitiu> derivat (Família lèxica)
      • LEXEMA + MORFEMES DERIVATIUS (AFIXOS)
        • AFIXOS: prefixos, sufixos (valoratius o no valoratius), infixos (aporten diferents significats)
            • casa> caseta
            • fer> desfer
            • real>irreal
            • emblanquinar, allargar/ allargassar












    • Derivació per PARASÍNTESI: paraula derivada mitjançant un prefix i un sufix en el mateix mot. Per exemple: enfornar, emmagatzemar
      • Exercicis 1,2, 3 i 5 pàgina 354



            • esclata-sang, rentaplats, pintallavis...
            • Exercici 4 pàgina 354


      • FORMACIÓ CULTA: Compost que inclou almenys una base culta, que no pot constituir un mot sola, o que conté dues bases, cultes o no, enllaçades per una vocal, que pot ser o opsiquiatre   hidroavió   herbívor   hispanoamericà
        • La composició culta és particularment productiva en els llenguatges d’especialitat científics i tècnics; tanmateix, molts dels compostos cultes esdevenen paraules del lèxic comú pel fet que, amb el pas del temps, els conceptes que designen passen a formar part de la vida quotidiana: ecològicradiografiasemàfortelèfontermòmetreTambé es creen compostos d’aquesta mena dins el lèxic comú.(aplaudímetredigitocràciadiscotecarumorologia, verborrea). 
        • D’altra banda, algunes de les bases de la composició culta han passat a ser afixos derivatius. És el cas de arxineo o pseudo (arxifamósneoromànticpseudointel·lectual) i de fic, convertit en -ífic o -ificar (terroríficintensificar). 
        • Els compostos cultes poden tenir més de dues bases; de fet, en els llenguatges d’especialitat és relativament freqüent trobar compostos cultes de tres constituents (biotecnologiaclorofluorocarburcromolitografiadulciaqüícolamiocardiopatiatocoginecòlegvitivinícola
      • LEXICALITZACIÓ: un mot que no ho era o unes lexemes que no eren mots es transformen i entren a formar part del lèxic:
        • Un diminutiu o augmentatiu esdevé nom nou "pitet", "homenot"...
        • Acrònims o sigles que es flexionen o formen altres mots: 
          • làser de LASER: acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació»
          • radar:  es tracta de l'acrònim en anglès de Radio Detection And Ranging (Detecció per Ràdio i Mesura de la Distància) i en català ja ha esdevingut un mot d'ús comú.
          • devedé: adaptació en català de les sigles DVD (de l'anglès DVD, corresponent a les inicials de disc versàtil digital)
          • ..
        • HABILITACIÓ: canvi de la categoria gramatical d'una paraula (habilitació gramatical) o ampliació dels seus significats (habilitació semàntica).
          • berenar (verb)-> el berenar (nom)
          • americana (adjectiu) -> una americana (nom)
          • ratolí (animal) - (dispositiu de l'ordinador)
        • Aquí també hem de parlar de les EXPRESSIONS FIXADES: combinació de paraules amb una estructura i funció fixa i específiques de cada idioma.
        • REFRANYS: frases que contenen la saviesa popular, solen tenir rima
    "Entre poc i massa, la mesura passa",
    "Qui no té cap, que tengui cames",
                                                           "S'agafa primer un mentider que un coix"...
        • LOCUCIONS:
          • locucions gramaticals: una mica de, un grapat de, després que, per tal com, al capdamunt,...
          • locucions lèxiques:
              • Nominals (caixa forta, fil de seda,camisa de força) , 
              • adjectivals (fort com un roure, nou de trinca), 
              • adverbials (cap per amunt)… 
              • Verbals: FRASES FETES :
                • "no badar boca" 
                • "Mossegar-se la llengua", 
                • "Treure foc pels queixals"
                • "Donar una mà"
                • "Passar per ull"
                • "Caure de s'ase"
                • "Tenir el cap com una olla de caragols"
                • "Fer el cap viu"
                • "Estar com una cabra"
                • Etc.
                                                                                    Exercici 6 pàgina 356
              • Hipocorístics: escurçament dels noms propis (Toni, Tòfol, Bel, Biel, Pep, Lina, Fina...)
              • Onomatopeies i reduplicacions (bup, barrabum: ning-nang, xino-xano; expressions infantils: mama, teta, pupa, tita...)




        2. EL SIGNIFICAT DE LES PARAULES.
        RELACIONS SEMÀNTIQUES:

        SINONÍMIA: els sinònims són paraules que tenen el mateix significant.

        • SINONÍMIA TOTAL:
          • És el cas dels sinònims dialectals (ca/gos, capell/barret, granera/escombra)
          • o dels sinònims que depenen del registre (molestar/empipar/emprenyar, oculista/oftalmòleg). 


        • SINONÍMIA PARCIAL: Moltes vegades aquesta equivalència depèn del context: 
          • plat/ menjar, pell/pel·lícula/film, vell/antic/major/gran,... 
          • Per això s'ha d'anar alerta, perquè normalment no hi ha sinònims tan equivalents! Si us fan posar un sinònim, heu de pensar el que significa segons el context! 
        ANTONÍMIA: els antònims són paraules oposades, contràries, que s'exclouen una a l'altra. Això es determina segons el context: calent/fred, sud/nord, fred/calor, ple/buit, mascle/femella, blanc/negre (encara que hi hagi matisos)
          1. Els antònims poden ser:
            1. complementaris: l'afirmació d'un implica la negació d'un altre (exemples: mort - viu)
            2. per gradació--> antònims pròpiament dits: existeix una gradació entre els termes, es poden introduir paraules que matisin l'oposició (exemples: gran - petit, perquè es pot dir mitjà),
            3. per inversió--> antònims inversos: l'existència d'un implica la de l'altre (exemples: comprar - vendre).
          2. Poden ser paraules diferents o poden tenir similituds: 
            1. Exemples d'antònims segons el radical (centrífug/centrípet, hidròfil/hidròfob,...)
            2. el prefix (embarcar/desembarcar, hipertensió/hipotensió, monosíl·lab/polisíl·lab, còmode/incòmode, possible/impossible, real/irreal, lògic/il·lògic, simetria/asimetria, ...)
        PARONÍMIA: els parònims són paraules que tan sols es distingeixen d'una altra per poques lletres. Això pot dur a confusió: prejudici/perjudici, compte/comte/ conte, excepció/accepció, acte/apte... 
        MONOSÈMIA: paraules amb un únic significat. Solen ser mots de caire científic que, per la seva necessitat de precisió lèxica, només mantenen un sentit. faringitis, 




        POLISÈMIA: un mot reuneix diferents significats fruits de la semblança o l'analogia. Es tracta de diferents "accepcions" de la paraula i surten en la mateixa entrada del diccionari. ratolí, serra, peu, coll, caragol...

        Ex. 8 i 9 pàgina 357.















        • el canvi semàntic: metàfora i metonímia

          • Metàfora: 
            • Els ulls són la nit
            • Ulls de nit
            • La nit que em mirava
            • Els seus ulls, nits
          • Metonímia: «Es va menjar el danone», Varen subhastar un Dalí, Va prendre dues copes. 
        METONÍNIMA: Exemples de modalitats de substitució:
        L'autor per l'obra
        La causa per l'efecte
        El continent pel contingut
        L'abstracte pel concret
        El concret per l'abstracte
        La matèria per l'objecte
        La seu per la institució

        HOMONÍMIA (HOMÒFONS I HOMÒGRAFS): els homònims són paraules coincidents (bé a nivell fònic o gràfic), però la seva coincidència és casual. No és que hi hagi una relació de semblança o analogia, com amb les paraules polisèmiques. En el diccionari, si de cas, surten a entrades diferents: sol1 / sol2/ sol3 /sòl, solar (de sol)/solar (espai de terra), massa/maça, maig/matx, cigne/signe...



        CAMP SEMÀNTIC: HIPERÒNIM/ HIPÒNIMS.
          • El camp semàntic el formen grups de paraules amb coincidència i relació pel significat. Per exemple el camp semàntic de les flors. 
          • Hiperònim és la paraula "grossa", la que generalitza les altres, la que les reuneix. Per exemple "Flor".
          • Hipònims són les paraules concretes que formen aquell camp semàntic. Per exemple, clavell, rosella, orquídia, rosa són hipònims del camp semàntic de les flors. 
          • Hem de tenir en compte que un camp semàntic pot estar dins altres camps semàntics: per exemple, el camp semàntic dels mamífers, dels animals...; el camp semàntic dels instruments musicals, dels instruments musicals de vent, dels instruments musicals de vent metall...
         Fes una ullada a aquesta presentació!

        3. ALTRES CONCEPTES que cal saber:

        • PARAULES TABÚ I EUFEMISMES
              • Mots tabú: paraules amb una connotació negativa o expressions grolleres o considerades discriminatòries (per exemple paraules relacionades amb malalties, la mort, el sexe, les necessitats fisiològiques...). Un "negre", un "cec", la "crisi econòmica"
              • Eufemismes: paraules que empram per substituir els mots tabú.
                • Una persona de color, un invident, la "recessió econòmica"...
                • 1 p. 358
        • PRECISIÓ LÈXICA: MOTS CROSSA O JÒQUER. Cal evitar la generalització

        • en l'ús de conceptes.
                • Moltes vegades quan parlam o escrivim tendim a emprar "mots crossa" com "cosa", "fer", "dir", ... que resulten massa poc concrets. 
                • Cal ser precisos i clars. 6 i 7 pàgina 358
        • VULGARISMES: expressions de caràcter vulgar no admeses a nivell "formal" o estàndard.
          No varen
          poguer venir, El meu pradí era de Muro, És de color carbassa, El prebe covent m'agrada.
        5 pàgina 358
        • GENTILICIS: paraules que indiquen l'origen. Se solen formar amb sufixos "er", "ol", "enc"...
        Murer/a, pobler/a, bunyolí/ina, bugerró/oba, alcudienc/a, gabellí/ina, concarrí/ina...
        • TOPÒNIMS: noms de lloc (independentment de si són més grossos o més petits).
        Muro, Manacor, Son Manyo, Lloret...
        Pere, Artigues, Moragues, Joana, de can Guixa, de can Calent...
        • ARCAISMES: paraules antigues que han caigut en desús (llur, quelcom, ...)









        SOLUCIONARI

        p. 358
        2.

        • aclariré
        • abraça
        • aclapari, afeixugui
        • ajornàssim
        • ometre
        • donar-me suport
        • penedir
        • humiliar
        3. 
        • De tant en tant veig que na C. visita els seus pares.
        • Vendré sempre que m'avisis amb temps. 
        • Potser ve el meu germà a dinar
        • Des que li vaig presentar els nous veÏnats, no ha tornat. 
        • Demà al matí vendrem a fer-te una visita
        • Va ser un any catastròfic a causa de les inundacions. 
        • A mida que avança el temps, se sent més desvalguda. 
        4. 
        • Tanta sort que vares venir tot d'una. 
        • Vaig al·lucinar quan vaig saber que el guanyador era un veÏnat meu. 
        • Sempre adaptava situacions intermèdies. 
        • Li varen dur flors al camerino en lloc d'enviar-les a ca seva. 


        P. 354

        1, 2, 3, 5

        1. 
        Primitius: forn, taula, bany, cambra, joia. 
        Derivats; la resta


        2. 
        Per exemple: 
        forn> forner, fornada
        Cambra> cambrer, cambrera
        Bany> banyador, banyera, banyar
        Taula> tauleta, entaular, taulada
        joia> joier, joieria

        3. 
        fusta
        pa
        teixit
        nació
        colom
        sabata
        art
        dansa
        llibre
        pi
        blau
        regir
        Artà
        ferro

        4. comptagotes, benvingut, parallamps, enterramorts, cerca-raons, escuradents, gratacel. 

        5. 
        • aterrar
        • apressar
        • desaprofitar
        • apropar
        • embrutar
        • enlairar
        • embetumar
        • allunyar
        • vetllar
        • entelar. 

        P. 357

        8 , 9



        p. 356 7
        • 16 accepcions
        • 14 àmbits temàtics
        • polisèmia.> analogia i semblança entre elements reals i imaginaris, concepte proper. 

        1, 6, 7 p. 358

        1. 
        • intern (pres)
        • recessió (crisi)
        • prinar (pixar)
        • persones d'edat avançada (velles, ancianes)
        • invidents (cecs)
        • faltat (mort)

        6.
        • aspectes
        • objectes
        • tasques
        • activitats
        7. 
        • Mozart va compondre moltes obres quan era petit. 
        • NO sé en quina direcció vas, però et seguiré. 
        • Amb quin mitjà de transport has arribat fins aquí?
        • Agafa el plànol i mira on ens trobam, per favor.