divendres, 24 de maig de 2019

LLENGUA I ÚS (2nESO)

LES LLENGÜES D'EUROPA (p. 150-151) [El curs passat ja vàrem treballar alguns d'aquests conceptes]

  • TEORIA: Exercici 9 p. 157
  • PRÀCTICA: 1 i 3 p. 151, 7 p. 156. 


FENÒMENS DE CONTACTE DE LLENGÜES (P. 172-173)
  • TEORIA: 
    • Copiau l'esquema p. 177 (apartat Llengua i ús) i completau-lo. 
    • Ex. 8 p. 179
  • PRÀCTICA: 1 p. 173 i 7 p. 178


LA LLENGUA CATALANA A L'ACTUALITAT (p. 194-195)
  • TEORIA: copiau l'article 3 de la Constitució Espanyola i l'article 3 del nostre Estatut d'Autonomia. 
  • PRACTICA: 1 i 3 p. 195, 6 p. 200. 


ACTIVITATS DE PUNTUACIÓ (1r i 2n ESO)

SOLUCIONARI ACTIVITATS DE PUNTUACIÓ 1r ESO

Els signes de puntuació (I)
1   •   Ja som a l’hotel. Viatge molt bé. Tornam d’aquí a quinze dies. •  Cancel·lam sopar. Massa feina. Potser setmana pròxima. •   Ha nascut na Maria. Ha pesat 4 quilos. La mare i la filla estan perfectament.
2 Hem subratllat els punts i seguit i hem marcat entre claudàtors els punts i a part. Quan jo tenia dotze anys, vàrem deixar la casa del carrer de la Marina i ens vàrem traslladar a un pis del carrer Senglar. Mai més vàrem veure els Molina [.] Els Molina eren una família nombrosa, alegre i bulliciosa. Tenien una caseta de dos pisos a l’altra banda del carrer. Ells varen ser els primers del barri que varen tenir una tele i, els capvespres que feien Bonanza, a ca seva no es cabia de gent. L’endemà, quan jo sortia d’escola, corria cap a ca meva, agafava el berenar i baixava al carrer a jugar amb els nins Molina a ser la família Cartwright [. ] Mai més vaig veure els Molina fins un capvespre que vaig reconèixer sa mare, la senyora Matilde, que competia per guanyar una partida de pernils en un concurs de televisió. Se’ls va endur [.] Des d’aleshores, de tant en tant veia un membre o un altre de la família participant en algun concurs. Ho feien molt bé, se’ls veia que anaven molt preparats, i quasi sempre s’enduien algun dels premis importants. Vaig suposar que les coses no els devien anar massa bé. Jo crec que havien decidit viure de la televisió i, per això, participaven en tants concursos com podien. 3 Separa enunciats dins d’una oració g
Separa membres d’una enumeració c
Emmarca incisos o aposicions a
Després de salutació o comiat d
Després de vocatiu f
Emmarca oracions explicatives e
Indica l’elisió d’un verb b
4 a) Joan, per favor, ajuda el pare amb la compra. b) Son pare és infermer, la mare és metgessa i ell és fisioterapeuta. c)  El nin, que era ros i d’ulls clars, pareixia més el fill d’un alemany. d) Aquest llibre és emocionant, apassionant, magistral! e) Els dimecres sopam italià. Els divendres, japonès. f) El professor de Llengua, Joan Enric Macià, està malalt. g) Has de comprar enciam, pastanagues, carxofes i cebes.
82
SOLUCIONS
COMPETÈNCIES PER AL SEGLE XXI   LLENGUA I LITERATURA 1r ESO   Material fotocopiable © Illes Balears / Santillana Educación, S. L.
MILLOR L’ORTOGRAFIA
5 La coma separa un vocatiu (correcte) "Jordi, vols més paella? "Josep i Martí, deixau-vos de barallar ara mateix! "Marta, fes el favor d’arreplegar tot el que hi ha per terra. "Filla, puc passar? "Senyora directora, passi per aquí.
La coma separa el subjecte (incorrecte) " N’Eva va decidir canviar d’optatives al darrer moment. " La directora de l’escola pública del poble es vol jubilar enguany. " Els companys de feina que tenim a l’empresa són tots molt professionals. "En Raül i en Vicenç estaven malalts la setmana passada. " Els alumnes de 3r d’ESO que ho desitgin es poden apuntar a l’excursió de la setmana que ve.
6
Estimat Joan, La tutora m’ha demanat que et digui els deures que tenim per a la setmana que ve. Així és que pren nota. En Jordi, el profe de Mates, vol que acabem els exercicis 4 5 i 6 de la pàgina 53. Na Laura, la de Llengua, que està deprimida pels resultats de l’examen, ens ha dit que revisem bé el comentari de text i que el refacem tenint en compte les correccions. Finalment, en Joan, el de Ciències, ha demanat que cerquem informació sobre els parcs naturals. Que no se m’oblidi: tu i na Marta, que ha estat malalta també, haureu de fer el control d’Història que vàrem fer nosaltres dimecres. Crec que això és tot. Recupera’t aviat! Una abraçada, Núria
7 a) Quant de temps perdut! b)  Quines han estat les causes que han desencadenat el fenomen? c) Quina eficàcia! d) Quin disbarat, mare! e) De quin color és la camiseta del vostre equip? f) A quina hora arribes a l’estació? g) Que gran que t’has fet! h) Em deixes el vestit vermell? i) Què et pareix la pel·lícula? 8 •  Aina, has vist les claus del cotxe? •   La mare de n’Enric ha comprat maduixes, peres, plàtans  i caquis. • Per favor, Jordi, apaga la calefacció quan te’n vagis. •  Una vegada acabada la conferència, vols que anem  a prendre un cafè?
•  L’escriptor, que ha guanyat molts de premis, signarà el darrer llibre avui capvespre. 9 Cal marcar: El meu veïnat, estudia cinc hores cada dia. En Carles, s’ha d’entrenar cada dia si vol guanyar el campionat. L’objectiu bàsic de l’assignatura, és aprendre com funcionen les llengües. En els tres casos cal eliminar la coma, perquè no es pot usar la coma entre subjecte i verb. 10 – Home, Pau, per fi et trob! Quan em tornaràs els 50 euros que em deus? –Com vols que ho sàpiga? Ni que fos endeví! – Bon dia! És l’electricista? Fa dues hores que els he demanat que vengués algú a reparar-me el timbre i encara no ha vengut. – Vaja! Però si fa ja una estona que l’hem enviat i diu que no li obri ningú. – Saps una cosa? El meu fill té 20 mesos i ja aixeca un paquet de 10 quilos. – Ah, si? Doncs el meu fill té sis mesos i ens aixeca a sa mare
 i a mi cada nit. 11
Aquestes pintades que veis per tots els racons de la nostra ciutat es diuen grafits. Què és un grafit? La paraula prové de l’italià graffiare, que vol dir ’fer gargots’, i s’ha convertit en una paraula emprada internacionalment amb les seves variants: grafito, grafitti, graffitto… Es creu que deriva del verb grec grapheien, que vol dir ’dibuixar’, ’gravar’ i ’escriure’. Un grafit és una inscripció (dibuix, text o les dues coses alhora) feta amb l’ajuda de diferents instruments –pintura, retolador, objectes punxants, esprais de colors– damunt els murs o altres suports d’espais públics. És anònim, normalment fet per grups de joves marginals o pertanyents a un grup polític. És un mitjà de comunicació no institucionalitzat, prohibit. La gent que pinta grafits ho fa amb la intenció d’ornamentar, de comunicar alguna cosa, de protestar per alguna cosa, de reivindicar o d’autoafirmar-se. Segur que heu vist molts tipus de grafits, veritat? N’hi ha de tres tipus: les tag, les pintades  i els grans murals.
UNITAT 8
Els signes de puntuació (II)
1   •  El dia de l’examen els alumnes han de dur el material  següent: carnet amb fotografia, calculadora i regle. •  En resposta a les acusacions, el polític va dir: «Tot és fals,  i presentaré una querella contra qui digui el contrari».
83
SOLUCIONS
COMPETÈNCIES PER AL SEGLE XXI   LLENGUA I LITERATURA 1r ESO   Material fotocopiable © Illes Balears / Santillana Educación, S. L.
MILLOR L’ORTOGRAFIA
•  Per al càlcul de la nota s’empra aquesta fórmula: s’ha de multiplicar la nota de l’examen final per 0,7 i sumar-hi la nota de les pràctiques. •  Les proves amb el carboni-14 diuen que les restes són de  fa set-cents anys: poden correspondre perfectament amb les del monarca de l’època. •  Ha tengut una lesió molt greu al turmell: no podrà jugar la final del torneig. 2   •  Li varen encomanar que compràs un quilo de patates, un  parell de llimones i un fuet. •  Em va dir que anàssim a cal metge i que ens diria ell si  estava jo bé o no. •  Els investigadors de l’excavació arqueològica han quedat  meravellats en descobrir puntes de llança, tassons de fusta, bancs de pedra… •  Telefonau als pares de Joan March, Paula Siquier  i Joana Sants. 3   •  Crec que és millor que faceu els exercicis individualment; tanmateix, si ho preferiu, podeu fer-los en grup. •  A ma mare sempre li cont els meus problemes; a mon pare, no. •  Heu de fer l’exercici 4 de la pàgina 14; de la pàgina 16, el 7 i el 8, i de la pàgina 17, només l’exercici 10. •  Els que anau a l’excursió, heu de dur l’autorització signada; els que no, no heu de dur res. 4   •   Estaven convocats a la reunió la cap d’estudis, Àngels Vich; el delegat de 1r, Miquel Perelló, i l’alumne expedientat, Joan Nadal. •   El professor de Música va posar a en Mateu un quatre en  l’examen final; tanmateix, li va dir que l’aprovaria si feia un treball addicional. •   El Sol és una estrella d’una grandària mitjana; usa com a combustible principal l’heli. 5 Ja sabeu que l’ofegament, el tall de digestió i els cops són alguns dels riscos que correm quan ens banyam. Per això volem fer-vos alguns suggeriments: – Feu cas de les recomanacions dels socorristes. – Respectau les banderes: la vermella vol dir «perill en el  bany»; la groga, «precaució en el bany», i la verda, «bany  tranquil». – No entreu a l’aigua bruscament. Preneu-hi contacte a poc a poc i banyau-vos primer algunes zones del cos, sobretot després de prendre el sol, jugar a l’arena o menjar molt. – Sortiu de l’aigua immediatament si notau algun dels símptomes següents: picors al ventre, als braços o a les cames; sensació de mareig, vertigen o brunzits a les orelles; cansament general, sobtat o injustificat, o qualsevol altre símptoma similar (mal de cap, calfreds, rampes musculars, etc.). – No us tireu mai de cap a l’aigua sense conèixer-ne  la profunditat: evitareu així cops al cap, al coll o a l’esquena.




















SOLUCIONARI ACTIVITATS DE PUNTUACIÓ 2n ESO
UNITAT 8
Els signes de puntuació (I)
1 El punt i seguit separa oracions dins un paràgraf. / El punt i a part indica el final d’un paràgraf. / El punt final marca el final del text. 2 Com que els ammonites i llurs parents pròxims estan extints, se sap poc sobre la seva forma de vida . Les seves parts blanes quasi mai romanen preservades . Nogensmenys, s’ha investigat molt examinant les closques dels ammonites i experimentant amb models dins tancs d’aigua . Molts d’ammonites vivien probablement en aigües obertes dels oceans primitius, i no al fons marí . Això és suggerit pel fet que els seus fòssils se solen trobar en roques dipositades en unes condicions en què no es troba vida del fons marí .  . Punt i seguit   . Punt i a part   . Punt final 3 • Vols que et compri alguna cosa del mercat?  • Quina alegria de tornar-te a veure!  • Ai mare, com plou avui!  • Saps si les notes de l’avaluació estaran ja dilluns que ve?  • Com és possible que no sàpigues fer aquest problema?  • Aina, si no fas via faràs tard! 4 a. Indicar l’elisió d’un verb.  b. Delimitar un vocatiu.  c. Separar els elements d’una enumeració. d. Introduir una explicació.
5 La independència del jove comporta un ensinistrament complicat i dolorós. És molt difícil que el jove es pugui trobar ell mateix sense que hi hagi un intent de lluita per ser autònom i únic. Aquesta lluita potser resultarà exagerada i brutal als pares. L’al·lèrgia als pares és un sentiment freqüent durant l’adolescència que fa patir totes dues parts. Els progenitors, com és lògic, no poden entendre les causes d’un rebuig tan sobtat, ja que ells continuen sent els mateixos, la seva manera d’actuar és idèntica i el ritme de la casa es manté igual. AlejAndrA VAllejo-nágerA, psicòloga 6 Bon dia, Ferran, Has dormit bé? Esper que sí. T’avís que avui t’hauràs d’arreglar tu tot sol a l’hora de dinar perquè jo no hi podré ser. A la gelera, en el recipient de vidre, hi ha macarrons. També tens pernil, formatge, xoriço i salami per si et vols fer un panet. O pots fer-te una truita si et fa més ganes. Vés alerta amb el foc! Ens veurem més tard. Una besadeta, Ta mare 7 •  Na Maria, la germana d’en Jaume, no podrà venir a l’excursió: s’ha fet un esquinç al turmell. •  A l’hort de Sóller hi havia plantes de tot tipus: arbres fruiters, com llimoneres, tarongers, pomeres i ametlers; hortalisses, com enciams, tomàtigues, carxofes i patates; i també moltes de flors, com dàlies, gladiols, roses, clavells i margalides.
 •  Joana, si vols comprar-te aquesta tauleta tàctil, ja saps el que has de fer: comença a estalviar.  •  No em sembla bé que diguis que el darrer llibre d’aquest escriptor, guanyador del darrer premi nacional, és tan dolent: ni tan sols l’has llegit!  •  Recordau el que heu de fer quan arribeu a l’aeroport: anau ràpidament cap a la terminal dels vols internacionals, acostau-vos al mostrador de la vostra companyia, facturau tot l’equipatge, esperau que us cridin i embarcau per la porta que us indiquin; no obstant això, en cas de dubte, telefonau-nos.
8 •  Ja ho sabeu: qui vulgui peixet, que es banyi el culet.  Els dos punts presenten una explicació. •  N’Alba diu que no vol menjar-se l’arròs, que no té fam; però segur que no diria això si hi hagués pizza. El punt i coma separa oracions, una de les quals és introduïda per connectors com però. •  En Lluís fa atletisme dilluns i dimecres; anglès, dimarts i dijous; i natació, divendres.  El punt i coma separa grups d’elements que ja tenen coma dins una enumeració.  •  Aquest cotxe nou té de tot: aire condicionat, direcció assistida, alçavidres elèctric i pilot automàtic. Els dos punts introdueixen una enumeració que s’anuncia.
9 •  Carles, no cridis tant que em molestes!  •  En aquell moment li vaig dir: «Saps que pots comptar amb mi». •  Em pots dir l’hora? És que el rellotge no em funciona.   •  En Joan ha estudiat molt per a l’examen; en canvi, na Mireia no ha estudiat gens.   •  Que bé que hagis pogut venir a la festa d’aniversari d’en Lluc!
10 Romangué en silenci uns instants més, mentre provava de recuperar-se de les darreres alenades del panteix. Finalment trencà la cuirassa que li impedia comunicar-se. –Saps què? N’Anna, que no havia parat d’observar-la sol·lícita, li somrigué. –Digues. –Doncs que encara no tenc ganes de tornar a casa. Quedem una mica més per aquí; més tard ja agafarem un taxi. –D’acord, la veritat és que encara és prest; jo els havia  dit als meus pares que tornaria tard.  –Tu què en penses, del que m’ha passat amb en Carles? –Vaja, que és una mala passada. –Però creus que som una imbècil i que per això m’ha pres  el pèl? –Tu estàs enamorada d’ell, no és vera? –Que no es nota? –li respongué na Núria estranyada. –És clar que es nota, i tant que es nota; però com que ho estàs, no en puc parlar malament, que això encara et feriria més.  –Estic enamorada, sí, però no som poma. FrAncesc MoMpó. L’ull de Zeus. Alfaguara/Voramar (adaptació)
72
SOLUCIONS
COMPETÈNCIES PER AL SEGLE XXI   LLENGUA I LITERATURA 2n ESO   Material fotocopiable © Illes Balears/Santillana Educación, S. L.
MILLOR L’ORTOGRAFIA MILLOR L’ORTOGRAFIA
UNITAT 9




Els signes de puntuació (II)
1   Els punts suspensius són sempre tres.   Es col·loquen immediatament després de la paraula precedent, sense deixar-hi cap espai.    No podem posar un punt darrere els punts suspensius, però sí coma o altres signes que facin falta en aquell context. 2 • Hi havia pomes, peres, prunes, raïm, plàtans…  • I llavors el mag tragué del capell… una serp!  • Avui he quedat amb… aquell que tu saps.  • Na Laia vol ser veterinària, ballarina, pintora, fornera…  • En Roc volia un ca, un moix, un peix, un lloro…
3 1. Supressió d’informació coneguda. / 2. Omissió de part del text que se cita. / 3. Creació d’expectació. / 4. Enumeració incompleta. 4  – Blau   – Vermell – Ha acabat ja? Bé, ara li deman per favor que m’acompanyi. Hem de parlar d’una qüestió que ben segur que li interessarà. – Parlar jo amb vostè? Encara no n’ha tengut prou? – va exclamar Passepartout brandant el puny. – És en interès del senyor Fogg, que li vull parlar. Fins ara he estat el seu enemic, vostè ja ho sap. Però, d’ara endavant, han canviat les circumstàncies. Vull ajudar-lo. – Ah! – va respirar més tranquil Passepartout – . Ja ho veig. A la fi s’ha adonat vostè que el meu amo és un home honrat! Jules Verne. La volta al món en 80 dies. Alfaguara/Voramar (adaptació)
5 RM. Ahir capvespre vaig parlar amb na Laia. Ella, tota contenta, em va dir:  –Aquest estiu aniré a Irlanda a estudiar anglès –i va afegir–: Hi aniré a ca una família, en un poblet petit. –Felicitats! –vaig dir jo–. Però estic un poc trista perquè passaré l’estiu sense tu, la meva millor amiga. –Anima’t! –va dir ella–. Només són tres setmanes. Tornaré per les festes del poble i encara tendrem el mes d’agost per estar plegades –em va explicar.  –Tanta sort! –vaig exclamar jo.
6 •  La novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc –lloada per autors com Miguel de Cervantes i Mario Vargas Llosa– suposa, juntament amb Curial e Güelfa, el naixement de la novel·la moderna. •  El capità del vaixell va comunicar que l’estat de l’embarcació –els motors antics, el buc esquerdat, les veles esqueixades i la sala de màquines sense electricitat– era francament lamentable. •  La presidenta del Govern va començar el seu discurs parlant del tractament dels animals –un tema que considera important en una societat desenvolupada com la
nostra– i va assegurar que l’Administració aprovaria en poc temps una llei de protecció animal. 7 a. Marcar alternança entre formes d’una paraula. / b. Indicar la separació entre els versos d’un poema. / c. Marcar alternança entre formes d’una paraula. / d. En abreviatures. 8 • sense data " s/d / • compte corrent " c/c / • sense número " s/n / • quilòmetres per hora " km/h / • litres per metre quadrat " l/m2 / • metres per segon " m/s 9 1.  Cap al final del cretàcic (fa aproximadament seixanta-cinc milions d’anys) es produí l’extinció dels dinosaures.  2.  ALBERT (mirant per la finestra). Has vist quina lluna plena més guapa?  JOAN (posant cara d’expectació). Perfecte! És la nit ideal per fer una bona passejada.  3.  N’Andreu està molt il·lusionat amb la idea de crear el CBSJ (Club de Bàsquet de Sant Joan). 4.  Els pares aniran a passar el cap de setmana a la platja des Trenc, que està a prop de la Colònia de Sant Jordi (Ses Salines). 10 1. Afegir informació addicional. / 2. Introduir les acotacions teatrals. / 3. Afegir informació addicional. / 4. Afegir informació addicional. 11 •  La conferència a què assistirem es titula «Cent anys en la vida de la nostra illa».  •  «L’ànec sabut» és la nova col·lecció de llibres per a infants que compram al quiosc cada mes.  •  Quan na Maite s’assabentà del que havia dit n’Oriol, afirmà: «No li parlaré mai més!», i se n’anà tota enfadada. •  El meu germà gran diu que vol ser «hipster», però jo no tenc gaire clar què és això… •  «La poma escollida» és un dels poemes que m’agraden més de Josep Carner.  •  Va dir que ens convidaria a berenar i va fer un panet diminut per a totes tres… Mira que és «generosa»! 12 Agatha Mary Clarissa Miller, Lady Mallowan, (15 de setembre de 1890 – 12 de gener de 1976) Més coneguda com Agatha Christie, és, segurament, l’escriptora de novel·la detectivesca més famosa. Sovint és anomenada «la reina del crim». També és l’autora més venuda de qualsevol gènere, llevat de William Shakespeare. Va publicar més de seixanta novel·les (entre les quals n’hi ha de temàtica sentimental, escrites sota el pseudònim de Mary Westmacott) i també relats curts, poemes i obres de teatre. La majoria de les seves novel·les de detectius responen a la tipologia de l’habitació tancada i de l’enigma que el lector pot resoldre a partir dels indicis. Tot i que no dubtava a variar les formes preestablides del relat detectivesc –un dels seus primers llibres, L’assassinat de Roger Akroyd, és ben conegut pel seu desenllaç tan particular–, Christie era meticulosa i es preocupava molt per «jugar net amb el lector» i no amagar-li cap informació perquè pogués resoldre el misteri. Agatha Christie és la creadora de dos detectius molt coneguts pel públic: Hercule Poirot (un antic policia belga) i Miss Marple (una senyora gran, fadrina i jubilada); però també va crear Tommy Tuppence, Ariadne Oliver… Algunes novel·les de Christie s’han duit al cinema: Assassinat a l’Orient Express, Mort al Nil, Cita amb la mort…

NEOLOGISMES (1rESO)



  • A partir de la pàgina 189 del llibre de text, feis un ESQUEMA que contengui aquestes informacions de forma ben completa i amb exemples. Podeu emprar Xmind, Cmaptools o fer-lo simplement com un guió amb un document de docs. Pensau a compartir-ho amb mi o al classroom. Si, en cas contrari, preferiu fer-lo a mà, podeu fer-lo al quadern.
  1. NEOLOGISMES són...
  2. ES PODEN CREAR:
    1. Agafant-los d'altres llengües (MANLLEUS): ...
    2. Amb MECANISMES DE CREACIÓ:
      1. DERIVACIÓ:
      2. COMPOSICIÓ
      3. COMPOSICIÓ CULTA:
      4. COMPOSICIÓ HÍBRIDA:
  3. FAMÍLIES LÈXIQUES són ...




Activitat:
  • ESCRIVIU UNA LLISTA DE 30 NEOLOGISMES I DIR COM S'HA N CREAT (manlleo o creació per derivació, composició, composició culta, composició híbrida...): 1 (10 paraules) i 4 p. 189 (4 paraules), 2 p. 20 (8 paraules), 2 p. 201 (5 paraules + 3 paraules).  Aquesta activitat es pot fer en un document docs o al quadern.

dijous, 23 de maig de 2019

CRIATURES (T DE TEATRE 1r ESO)



PÀGINA DE LA COMPANYIA

"Odio els meus fills"





"Vull ser gran!"


"Carta de la bicicleta"



"Carta dubtosa"


CRIATURES T DE TEATRE 1R ESO
ESCENES
PERSONATGES
ALUMNES
Odio els meus fills
4 dones
  • DONA 1
  • DONA 2
  • DONA 3
  • DONA 4

Vida de mare
4 dones
  • MARE
  • AMIGA
  • GERMANA
  • SOGRA

Endevina, endevinalla
4 nins o nines (poden ser mesclats)
  • NIN/A 1
  • NIN/A 2
  • NIN/A 3
  • NIN/A 4

Carta de la bicicleta
1 nin/ nina
  • NIN/NINA

Tots els meus pares
1 nina (+ mare al final)
  • NINA
  • MARE

Carta utòpica
1 nin/nina
  • NIN/NINA

Despertar
1 nin (mare al final)
  • NIN
  • MARE

Carta dubtosa
1 nin/nina
  • NIN/NINA

Over the Rainbow
3 dones i diferents veus masculines (Xavier + Oriol + Alexandre)
  • MARE 1
  • MARE 2
  • MARE 3
Veus:
  • veu
  • veu d’Oriol
  • veu d’Alexandre

Vull ser gran!
1 nina (o diverses i a trossets)
  • NINA


  • Apuntar-vos a dues escenes.
  • Heu de dur-les llegides a casa i preparades… a fi de tenir soltura a l’hora de llegir a classe.
  • Dia 14 es faran lectures dramatitzades dins classe. Es posarà una nota de la preparació que demostreu, la vocalització, la interpretació i, si és el cas, saber-se algun trosset de memòria. 


dissabte, 18 de maig de 2019

ABREVIACIONS

1. Realitza un ESQUEMA dels tipus d'ABREVIACIONS: abreviatures, símbols, sigles i acrònims (p. 167 i 189). Ha de contenir la definició de cada una, la seva forma (com s'escriuen) i els exemples del llibre.


2. Classifica (abreviatures o símbols) i escriu el significat de les abreviacions dels ex. 1+2 p.167, 2,3 p.178 i 3, 4 p.179.


3. Classifica (sigles o acrònims) i escriu el significat de les abreviacions dels exercicis 1,2,3 p.189, 2 p.200 i 3,4 p.201.


LLENGUA EN ÚS: SOCIOLINGÜÍSTICA 1r ESO

(pàgines 150-151 + enllaç a Linguamón)

LES LLENGÜES DEL MÓN
1. Quantes llengües aproximadament hi ha al món?
2.Quantes d'aquestes llengües són oficials?
3. Per tant, per què es pot dir que a la majoria de territoris domina la diversitat lingüística?
4. Quines tres diferències hi ha entre les llengües?
5. Què és l'alfabet romà? Quina llengua deim que empra l'alfabet ciríl·lic?
6. Quina és la llengua més parlada del món i quants de parlants té?
7. Tot i les diferències, són totes les llengües igual d'importants? Explica-ho.
8. La diversitat lingüística és una riquesa del món, però què li pot passar i per què? Explica-ho.
9. Què són les famílies lingüístiques i quines són les cinc famílies principals?  En quina família s'inclou el xinès mandarí? I l'àrab o el berber?
10. Completa.


  • Família indoeuropea
      • subfamília ......................... ---> català, ....
      • germànica: ...
      • ....................................: rus, txec, ...
      • cèltica: ...
      • ...........................................: hindi, ...



Exercicis per repassar: 1, 2 p. 151, 6 p.156 i 6 p.157



(pàgina 172-173)

LES LLENGÜES ROMÀNIQUES



  1. A quina família pertany la subfamília de les llengües romàniques?
  2. Anomena les principals llengües romàniques.
  3. Copia el mapa de la pàgina 173 (o aquest) i situa-hi les principals llengúes romàniques. 
 4. De quina llengua provenen les llengües romàniques?
5. A part de la fragmentació de l'Imperi Romà, quines són les altres causes de l'aparició de les diferents llengües romàniques?



Exercicis per repassar: 1, 3, 4 p.173, 6 p. 178, 6 p. 179.



LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA  A EUROPA

1. Quantes llengües es parlen a Europa?
2. Quins són els únics països europeus que tenen només una llengua?
3. Què vol dir que una llengua és OFICIAL?
4. Què implica que una llengua no sigui oficial?
5. A quina família lingüística pertanyen la majoria d'idiomes d'Europa?
6. El basc o èuscar, quin origen té?
7. Quines són les llengües que es parlen a l'Estat Espanyol?
8. On es parla el català?
9. Explica aquesta afirmació: "El castellà és l'idioma oficial a l'Estat Espanyol. El català, el gallec i el basc són cooficials amb el castellà en les seves comunitats autònomes"
10. Anomena 5 llengües que es parlin a França. Quina és l'oficial i quines no?
11. A Suïssa es parlen 4 llengües, que hi són oficials: el retoromànic i quines tres més?


Exercicis per repassar: 1 p. 195,6 p. 200 i 6 p. 201

divendres, 17 de maig de 2019

MANLLEUS I INTERFERÈNCIES

1. Realitza un ESQUEMA  de la pàgina 145 en què apareguin aquests conceptes: MANLLEU/ PRÉSTEC, BARBARISMES/INTERFERÈNCIES LÈXIQUES, CALCS. Posa els exemples que apareixen en el llibre.

2.  Completa aquesta activitat amb les paraules que apareixen en els exercicis 1 (2 paraules a cada frase) i 2 pàgina 145 i 3 p. 156:  (total 16 paraules)
              MANLLEU ---> ORIGEN
                  zàping --> anglès
                   espots -->
                           ...           

3. Completa amb les paraules de l'exercici 3 p. 145: (8 paraules)
PARAULA -> MANLLEU (adaptat al català)-> ORIGEN
handball   ->
...
  • POTS AJUDAR-TE DELS ENLLAÇOS DCVB, TERMCAT, OPTIMOT
4. Completa amb les paraules dels exercicis 4 p. 145 i 4 p. 157 (total: 20 paraules)
PARAULA --> És manlleu o barbarisme? --> (si és barbarisme, escriu la solució correcta; si és manlleu, diguès de quina llengua prové)
  • POTS AJUDAR-TE DELS ENLLAÇOS DCVB, TERMCAT, OPTIMOT
5. Realitza l'exercici 2 p. 156.







dijous, 16 de maig de 2019

SOLUCIONS MANLLEUS



ACTIVITAT 2

1.
BLOG--- anglès  De l'anglès blog, reducció de weblog compost de web i logbook ‎(«quadern de bitàcola»).
WEB---anglès De l'anglès web ‎(«teranyina»), per simplificació de World Wide Web.
DOSSIER ----francès
ZÀPING----anglès
ESPOTS---anglès
MÀRQUETING---anglès

–  pallasso "Prové de l’italià pagliaccio, paraula derivada de paglia (‘palla’), i fa referència a la roba amb què es vestien els bufons, semblant als sacs de palla.
 –  parterre " Prové del francès parterre, que significa ‘en la terra’ i fa referència als jardins que es feien a nivell de la superfície del terreny, sense arbres ni plantes gaire altes.
 –  esport " Prové de l’anglès sport, que, segons sembla, és un abreujament de la paraula disport, que significava ‘diversió, entreteniment’.
 –  alberg " Prové de l’alemany heriberga, que significava ‘tenda de campament dels soldats’.
–  menú " Prové del francès menu, paraula que es va començar a emprar a París el 1718 per anomenar la breu llista de plats que s’oferien en banquets i restaurants.
 –  taquilla " Prové del castellà taquilla, diminutiu de la paraula d’origen àrab ta –qah, que vol dir ‘finestra amb barrots’.

 •  croqueta " Prové del francès. /
• club " Prové de l’anglès. /
• putxinel·li " Prové de l’italià. /
 • gaspatxo " Prové del castellà.


3. ACtIViTAT

 • handball " handbol / ANGLÈS
 • charter " xàrter /     ANGLÈS
 • piercing " pírcing /ANGLÈS
• gazpacho " gaspatxo /   CASTELLÀ
• ghetto " gueto /   ITALIÀ
 • ketchup " quètxup   ANGLÈS
/ • show " xou /    ANGLÈS
 • sketch " esquetx    ANGLÈS



4.

MANLLEU S
beixamel ---francès (Del francès béchamel, de Louis de Béchamel (1630–1703), cap de la casa reial de Lluís XIV)
club --- anglès
xoriço ---castellà
beisbol ----anglès
radar ---De l'anglès radar, acrònim de radio detection and ranging («detecció i mesura per ràdio»).
croissant - francès

INTERFERÈNCIES:
 hueco " buit, cavitat / buit, espai lliure, forat
leggings " malles
sótano " soterrani
ajedrés " escacs
botiquí " farmaciola
hobby " afició



4
 • grifo " barbarisme " aixeta /
 • beisbol " manlleu de l’anglès /
 • silló " barbarisme " butaca, cadira de braços /
 • espagueti " manlleu de l’italià /
 • xef " manlleu del francès / 
• tenedor " barbarisme "forqueta, forquilla /  
• xaleco " barbarisme " jupetí, armilla, guardapits /
 • gaspatxo " manlleu del castellà


pàgina 156
2
 •  Un manlleu és una paraula d’una altra llengua que incorporam a la nostra per parlar d’un concepte nou  per al qual no tenim cap mot.
 •  Un barbarisme o una interferència lèxica és una paraula d’una altra llengua que empram sense necessitat, perquè ja en tenim d’altres amb aquest significat.
 •  Els barbarismes són incorrectes i no apareixen als diccionaris. 
•  Els manlleus poden passar a la nostra llengua amb la forma original, o bé adaptant-se a la nostra ortografia. 







SOLUCIONS ABREVIACIONS


Pàg. 167 LÈXIC
1 Abreviatures  p. o.   fra.   cia.   a/   c/c
Símbols @    H   $   t   dg

2 • hidrogen " H
• decigram " dg
 • compte corrent " c/c
• tona " t
• a l’atenció de " a/
 • companyia " cia.
 • factura " fra.
 • dòlar " $
• per ordre " p. o.
• arrova " @



2 dt. " dimarts; dc. " dimecres; dv. "divendres; dg. " diumenge; dl. " dilluns; dj. " dijous; ds. " dissabte.

3 •  1 metre i 25 centímetres de cinta m’han costat 3 euros  i 10 cèntims.
•  Aquest depòsit pesa 2 quintars i conté 3 hectòmetres cúbics de líquid.
 •  Les 2 hores 5 minuts 25 segons que l’atleta ha tardat a completar la marató suposen la seva millor marca personal.
 •  Les coordenades 20 graus 10 minuts sud i 57 graus  30 minuts est corresponen a Port Louis, la capital de l’illa Maurici.



3 Cia. " companyia
a/ Sr. " a l’atenció del senyor
dept. " departament
Ctra. " carretera
 s/n " sense número

4 • hidrogen /
 • quilowatt hora /
 • metre cúbic /
 • quilòmetre quadrat /
 • hectàrea /
 • tant per cent /
 • infinit
/ • copyright (propietat intel·lectual)


Pàg. 189 LÈXIC
1
• IES " sigla " Institut d’educació secundària.
• DNI " sigla " Document nacional d’identitat.
 •  IRPF " sigla " Impost sobre la renda de les persones físiques.
 • AMPA " sigla " Associació de mares i pares d’alumnes.
• PVP " sigla " Preu de venda al públic.
• 3r " abreviatura (el nombre és un símbol) " Tercer.
 • ESO " sigla " Educació secundària obligatòria.
 • € " símbol " Euro.
2
 • IBD " Institut Balear de la Dona " Sigla.
• CECOP " Centre de Coordinació Operativa " Acrònim.
 •  Interpol " Organització Internacional de Policia " Acrònim.
 • BOIB " Butlletí Oficial de les Illes Balears " Sigla.

3 • pime " sigla " Petita i mitjana empresa.
• ovni " sigla " Objecte volador no identificat.
•  làser " sigla " De l’anglès, light amplification by stimulated emissions of radiation.
 •  ofimàtica " acrònim " oficina que utilitza tècniques  i mitjans informàtics per a l’automatització de tasques.




2
 h. IB /
c. IBI /
f. SL /
g. CP /
b. DGT /
 a. PAU /
d. IPC /
e. UE
Totes són sigles.



3
• El CEIP del meu germanet està al costat del nostre IES.
• El pare d’en Pau fa feina a l’IBO.
•  La DGT aconsella consultar el temps abans de fer un viatge per carretera.
 • El PIB de Luxemburg és un dels més alts de la UE.

 4
•  radar " Acrònim de l’anglès radio detecting and ranging (detecció i localització per ràdio).
• domòtica " Acrònim que significa ‘robòtica domèstica’.
 •  vip " Sigla de l’anglès very important person (persona molt important).
•  sonar " Acrònim de l’anglès sound navigation and ranging (aparell de localització submarina basat en la propagació del so).





dimarts, 14 de maig de 2019

EL TEATRE (unitat didàctica 1r ESO: temes 7-8-9) SOLUCIONARI



  • EL TEXT TEATRAL/ TEXT DRAMÀTIC: el receptor és lector
    • ELEMENTS:
      • parlaments:
        • S’escriuen:
          • nom dels personatges tot en versaleta (=majúscula)
          • parlament en lletra redona.
        • Poden ser:
          • dialogats---> [DIÀLEG
              • apareixen dins altres textos (narració, teatre…)
              • hi tenen imporància els gestos i la comunicació no verbal
              • S’hi usen expressions, interjeccions, mots crossa… i solen situar-se dins els registres informals. ]poden ser espontanis / planificats (teatre, entrevistes...)
          • estructura: obertura – desenvolupament – tancament
          • monologats
      • acotacions:
        • són fragments en què l’autor informa sobre aspectes de la representació
          • N’hi ha una de més completa al principi de l’obra i llavors d’altres entorn als diàlegs de tota l’obra.
        • van en cursida i dins parèntesis
        • Poden ser:
          • d’interpretació (quins gestos fer, quins moviments, el to, actuació...)
          • escèniques: sobre el decorat, la il·luminació, els efectes sonors
        • Solen enunciar-se amb adjectius (alegre), verbs en gerundi (cridant) o present (entra i s’asseu)
    • ESTRUCTURA:
        • ACTES: en general n’hi ha tres (plantejament, nus i desenllaç) i són el conjunt d’escenes que formen una part de l’argument. Mantenen una unitat de lloc i en la representació es marquen amb una baixada de teló
        • ESCENES: parts en què es subdivideixen els actes. Cada pic que entra o surt un personatge es produeic un canvi d’escena. Solen aparèixer numerades…
    • GÈNERES: els gèneres més destacats des de l'època grega són TRAGÈDIA i COMÈDIA. 
      • TRAGÈDIA: 
        • personatges importants (déus, reis, nobles...) 
        • abocats a les desgràcies
        • no es poden escapar del destí tràgic
        • intenta emocionar
      • COMÈDIA:
        • personatges normals (criats, pagesos, cuiners...)
        • els passen "desgràcies" quotidianes
        • intenta fer riure i divertir. 

      • Posteriorment han anat apareixent altres subgèneres com el DRAMA, el MIM, les TERESETES, l'ÒPERA... 


  • REPRESENTACIÓ/ ESPECTACLE TEATRAL: és la posada en escena. El receptor és espectador (públic)
    • EQUIP:
      • ARTÍSTIC: són els “creadors”
        • director
        • actors i actrius
        • dissenyadors de decorat, de la il·luminació, del vesturari, de la coreografia…
      • EQUIP TÈCNIC: són els que fan el material (fustersm sastres i modistes, perruquers…) i tècnis de llum, decorat, so… durant la representació.
    • OBJECTES:
      • ESCENOGRÀFICS: els que es relacionen amb l’escenari:
        • DECORAT per construir l’espai on es representa: s’hi inclouen l’UTILLATGE o ATREZZO: mobles, instruments, objectes que ambienten el lloc de l’obra
        • IL·LUMINACIÓ: recurs fomanental ja que es pot marcar si és de dia o de nit simplement amb una llum o altra; també per marcar el canvi d’escena.
        • MÚSICA i EFECTES SONORS: per ambientar i causar efectes diversos en l’espectador (intriga, emoció, tensió…)
      • DE L’ACTOR:
        • VESTUARI, PENTINAT I MAQUILLATGE: depenent de l`època, lloc, personatge… (Aquí hi posam les màscares, molt importants en èpoques antigues del teatre)
        • ACCESSORIS: per exempleun telèfon, un rellotge…
    • ESPAI TEATRAL:
ESCENARI
ESPAI DEL PÚBLIC: 
  • galliner
  • amfiteatre
  • llotges
  • platea









I ara és el moment de realitzar unes activitats per reforçar els coneixements adquirits: 
  • 1 p. 153
  • 7 p.156 
  • 7 p.157
  • 1 i 2 p.158
  • 1 p.175
  • 3 i 4 p.176
  • 7 p.178
  • 7 p.179
  • 1 i 2 p.197
  • 7 p200
  • 7 p.201

Recorda que, a part d'aquestes activitats, hem de llegir i treballar a classe l'obra "CRIATURES" de T de Teatre. 

divendres, 10 de maig de 2019

LA NOTÍCIA








Identifica les parts en aquesta notícia:







RECORDA!


Estructura de la informació aportada per una notícia: les 6W es presenten en forma de piràmide invertida













Ara és el moment que tu escriguis una notícia. Pensa que ha de tenir titular, cos, imatges...

diumenge, 5 de maig de 2019

LITERATURA DELS SEGLES XVI AL XVIII


 “DECADÈNCIA”: LA LLENGUA I LA LITERATURA ENTRE ELS SEGLES XVI I XVIII

1. INTRODUCCIÓ: (Ajudes: llibre de text (p. 241 i 274, 242 a 244), llibres, fulls, informació del blog, vídeos...)
  • CONCEPTE DE "DECADÈNCIA"
  • ÉS ADEQUAT I PRECÍS AQUEST CONCEPTE?
  • CAUSES: 
    • POLÍTIQUES/HISTÒRIQUES
    • SOCIALS/ECONÒMIQUES
    • CULTURALS
  • CARACTERÍSTIQUES  GENERALS DE LA LITERATURA
2. SEGLE XVI: RENAIXEMENT
3. SEGLE XVII: BARROC
4. SEGLE XVIII: NEOCLASSICISME
5. LITERATURA POPULAR


PLANTILLA DEL MAPA CONCEPTUAL


1. INTRODUCCIÓ: 
1. DECADÈNCIA: disminució de la qualitat i quantitat d'obres literàries, retrocés de la llengua i la cultura...
Alguns entesos no parlen de "decadència" perquè aquest retrocés no fou comú a totes les zones (p.e.Menorca) ni en el cas de la literatura popular, que va ser molt conreada. I a més, tot i la poca producció, les obres que es fan segueixen els moviments europeus: Renaixement, Barroc i Neoclassicisme. 
2. FETS HISTÒRICS I POLÍTICS: CAUSES
  • Segle XV: 
    • dinastia castellana Trastàmara (després de la mort de Martí l'Humà el 1410)
    • unió amb Castella (matrimoni reis Catòlics 1479); 
    • conquesta d'Amèrica: enriquiment de la part castellana de la Corona. 
  • Segle XVI: Guerres de les Germanies a Mallorca i València: classes populars (“agermanats”) s'enfronten a classes nobles.
  • Segle XVII: expulsió dels moriscos de València. Repoblació massiva de les terres amb gent d'origen castellà.
    • Guerra dels Segadors: Catalunya vs Espanya.---Tractat dels Pirineus (1659) on Catalunya Nord passa a mans dels francesos. Prohibició del català en els documents públics.
Segle XVI-XVII: Castella--; poder i potència mundial. Conquesta d'Amèrica, riquesa, domini, poder...


3.SOCIOLINGÜÍSTICA: DIGLÒSSIA I SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA. 
  • DIGLÒSSIA
    •  CASTELLÀ----; àmbits cultes (predicació església, literatura, administració, reialesa...)///
    •  CATALÀ---; àmbits populars i orals. La gent de classes populars eren monolingües
  • Fragmentació del territori:
    • desaparició Cancelleria Reial--; disgregació en virregnats
      • dialectalització progressiva i falta de consciència lingüística.
  • Enlluernament per la cultura castellana. P.e. Literatura siglo de oro--; castellanització de la literatura, escriptors bilingües... Siglo de Oro: grans obres, grans autors---; enlluernament i exemple. Model a seguir.
  • Persecució ( Instrucción secreta de algunas cosas que deben tener presente los corregidores del Principado de Cataluña para el ejercicio de sus empleados, remesa pelConsejo de Castilla a la Real Audiència el 20 de febrer de 1717: s'anima a introduir "con "el mayor cuidado» la Llengua Castellana, «a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado».)   
  •  i prohibició---- a poc a poc; SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA.

  1. DEFENSA DE LA LLENGUA. TRACTATS: Preocupació per la llengua
    • Cristòfor Despuig: Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa (1557): diàleg entre tres personatges sobre la llengua i la nació catalana.
    • "No he volgut escriure l'obra en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana i també per no valer-me de llengua estranya per a defensar i il·lustrar la naturalesa pròpia, que és la principal intenció de mon treball, ni tampoc l'he volguda escriure en la llatina, perquè no pareguera ser tan generalment tractada i entesa per los de nostra nació com jo volguera".
  • Amb la il·lustració, hi ha interès cultura i es funden acadèmies, es creen diccionaris, gramàtiques.... i es fan apologies i defenses de la llengua 
    • Baldiri Reixac: Instruccions per a l'ensenyança de minyons (1749) Reixac defensava que els nois i noies havien d'aprendre cinc llengües, per aquest ordre: catalàllatícastellàfrancès i italià. Però, d'elles deia: "entre totes les llengües, la que més perfecció deuen saber els minyons és la llengua pròpia de sa pàtria". Per tant, en aquesta obra fa una defensa de l'ensenyament de la llengua materna. 
    • Jovellanos reclama l'educació pública obligatòria i reivindica la unitat lingüística.


5. MENORCA passa a mans angleses el 1713---; no hi ha decrets de nova planta. Models culturals europeus: il·lustració.... conreu de la llengua, la cultura i l'administració anterior. 


L'EDAT MODERNA (literatura universal)


RENAIXEMENT
BARROC
NEOCLASSICISME


SEGLE XVII: BARROC

  • Origen: crisi general---> religió?
  • Característiques (oposició al Renaixement)
  • Literatura: 
    • Temes
    • Forma
    • Tipologia d'obres
  • Autors: 
    • F.V. Garcia: qui? Què? Característiques?
    • F. Fontanella: qui? Què? Característiques?






SEGLE XVIII: NEOCLASSICISME

  • IL·LUSTRACIÓ? "Segle de les llums" 
    • escepticisme, progrés científic, formació intel·lectual, ciència, erudició, estudi, raó, voluntat didàctica, enciclopedisme: elaboració de gramàtiques, tractats, estudis, diccionaris...
    • NEOCLASSICISME: retorn al món clàssic (=Renaixement). Ordre, mesura, harmonia, recerca de temàtica clàssica... 
  • MENORCA? Tractat d'Utrech (1713) passa a formar part de la corona anglesa. NO rep els Decrets de Nova Planta ni cap prohibició a nivell cultura o lingüístic, com els altres territoris. Així es continua conreant el català i a nivell cultural se giren els ulls cap als models europeus que s'estan conreant. 
    • TEATRE-> Joan Ramis i Ramis
      • tragèdies neoclàssiques: 
        • unitats aristotèliques: acció, espai, temps
        • temes romans, ...
        • llenguatge sense excessos
        • finalitat didàctica
      • Lucrècia: tragèdia en vers de temàtica romana
  • PROSA: 
    • TESTIMONIAL: 
      • Lluís Galiana: Rondalla de rondalles
      • Rafael d'Amat i Cortada, "Baró de Maldà": Calaix de sastre
    • ASSAJOS: 
      • Filologia (tema lingüístic): 
        • A.Febrer Cardona: Principis de llengua menorquina
        • Josep Pau Ballot: Gramàtica i apologia de la llengua catalana
      • Baldiri Reixac: Instruccions per a l'ensenyança de minyons
      • ...