dimarts, 12 de novembre de 2019

MITOLOGIA 2nESO

A partir de la informació que trobaràs entre les pàgines 40 i 42, contesta aquestes preguntes:

1. Completa:

Els MITES són ..................... que antigament es contaven de forma .............. i que intentaven explicar l'origen del ................ i els ...................... naturals. 

  • Els mites més antics estan relacionats amb les ..................... Per exemple, els de la mitologia grega són:
    • Déus i deesses: per exemple .................................................
    • Herois: ......................
    • Monstres: Hidra, Minotaure, Górgona,...
  • Hi ha personatges dels mites que apareixen en obres de teatre gregues (com les de Sòfocles (segle V a.C.): Èdip, A................. o M...............
  • Hi ha mites més recents: per exemple el mite de F.............. 

A part de la mitologia grega o de la romana, hi ha altres mitologies

  • ...........................(nòrdica): ........... i el seu martell, el déu Odín, les valquíries...
  • celta: el rei Artús, el cavaller Lancelot, la reina Ginebra, l'.................. Excalibur, el mag Mer....., la fada Morgana, la recerca del Sant Graal.
2. Contesta:

  • De què s'assabenta Èdip ? (p. 41)
  • Qui són les moires i què fan? (p. 42)
  • De les moires, quina és la més  jove, que comença a teixir (naixements)? 
  • Què fa Làquesis? 
  • Quina és la germana més gran i què fa? 
  • Quin nom reben les moires en la mitologia romana? .......................


3. En el quadern escriu una breu informació sobre un dels personatges de la mitologia grega (alguns són déus, altres són herois i també hi ha monstres): 

  • ha de contenir la "biografia" o alguna aventura,
  •  les característiques, les funcions 
  • també el nom romà (en el cas dels déus). 
  • Pots incloure almenys una imatge. 
  • També estaria bé mirar si hi ha relació cap relació del personatge amb l'astronomia. 
Aquesta activitat també es pot fer amb docs. i enviar a través del classroom. 
  1. Zeus
  2. Hermes
  3. Hades
  4. Hera
  5. Ares
  6. Atena
  7. Demèter
  8. Dionís
  9. Hefest
  10. Apol·lo
  11. Hèstia
  12. Eros
  13. Afrodita
  14. Àrtemis
  15. Posidó
  16. Urà
  17. Gea
  18. Orió
  19. Minotaure
  20. Pegàs
  21. Gòrgona
  22. Ulisses (Odisseu)
  23. Hèrcules
  24. Orfeu
  25. Polifem
  26. Prometeu
  27. Les muses 
  28. Sirenes (mitologia grega)
  29. ...

4. Activitat a classe: parelles. 
  • Lectura d'un mite.
  • Preparació d'un guió per explicar-lo a classe. 
  • Explicació a classe (es pot projectar una imatge i es pot fer servir el guió). 



Aquí teniu alguns vídeos que us poden interessar.

MITOLOGIA NÒRDICA/ESCANDINAVA


 MITOLOGIA JAPONESA:

ORTOGRAFIA B/V (2nESO)

B

  • BL, BR: blanc, cabra...
  • alterna amb P: llop-lloba, cap-caber
  • MB: bomba, embolicar
  • RECORDA: acabar, arribar, trobar, bolcar, mòbil, basc, calb, corb, berruga ...

V
  • alterna amb U: peu-pevet, nou-nova
  • NV: canvi, enviar
    • Però... tramvia, circumval·lació.
  • pretèrit imperfet: cantava, cantaves...
  • verb haver: havia, havies...
  • RECORDA: advocat, avorrir, fava, gavardina, avet, aprovar, savi, curvilini, covard...



****ALERTA A LES PARAULES QUE CANVIEN SEGONS VAGIN AMB B O V: 
  • BENA, VENA 
  • VEURE, BEURE 
  • BULL, VULL 
  • PROVABLE, PROBABLE 





  • 22. volta → voltar, envoltar                    embolic → embolicar
    tomb → tombar                        canvi → canviar
    convit → convidar                        govern → governar







    23. Les paraules són, en cada cas:
    – Conducte per on circula la sang. → vena.
    – Teixit per subjectar els apòsits. → bena.
    – Ingerir un líquid. → beure.
    – Percebre una imatge. → veure.
    – 1a persona del pres. d’ind. del verb bullir. → bull.
    – 1a persona del pres. d’ind. del verb voler. → vull.
    – Que té probabilitat de ser. ÉS POSSIBLE.→ probable.
    – Que és demostrable. ES POT PROVAR.→ provable.


    24. prova balena jove
    badall berruga fava
    civada advocat savi
    albercoc avorrit bossa
    mòbil govern herba
    Esteve covard haver
    gravar rovell voltor
    cavall espavilar avet

    25. Activitat personal. A tall d’exemple, proposam:
    – Una llesca de pa tova
    – És una al·lota emprenedora i activa.
    – Han trobat una lloba a la Cova del Dimoni.
    – Diu que no és la seva esclava, però sempre fa el que ella ordena.
    – Té una nova amiga a qui demana els deures quan no ve a classe.

    26. a) comprovar → probablement.
    b) calvície → calb.
    c) moviment → mòbil.
    d) cervell → cerebral.
    e) dèbit → devia.

    27. Les frases es completaran de la manera següent:
    – El saber del savi devia avorrir el públic.
    – El cotxe de control ha bolcat, però això no ha avortat el projecte.
    – La meva amiga ha viscut a l’Havana treballant-hi d’advocada.
    – Aquella taverna basca imita l’estil de les tavernes de Biscaia.
    – El govern ha demanat la mobilització de la societat civil.
    – Esvelt i a cavall, el baró envestia tota cosa viva.
    – La sivella del vestit demanava un canvi.
    – Els balcons estaven decorats amb dibuixos de trèvols i avets.


    28. Vàrem haver, aleshores, de davallar una altra vegada

    cap a la riba, perquè la cresta del volcà resultava im-
    practicable. Per davant nostre, el cràter obert es bada-
    va com la boca d’un pou. Des del lloc on vorejàvem el

    volcà, es podia distingir clarament la volta del cel, i vè-
    iem córrer els nuvolats escabellats pel vent de l’oest,

    que arrossegaven fins al cim de la muntanya les seves
    vetes boiroses. Prova segura que aquells núvols no
    nuvolats gaire amunt, perquè el volcà no s’elevava a
    més de vuit-cents peus per damunt del nivell de la mar.

    divendres, 8 de novembre de 2019

    LA HISTORIOGRAFIA MEDIEVAL


    QUI EREN ELS ALMOGÀVERS?

















    Introducció. Característiques generals:

     




    (Alerta! Hi ha algunes imprecisions, per exemple l'autor de la darrera crònica és Pere III el Cerimoniós)


    Enllaços d'ajuda: 

    *** A partir de la informació del llibre, del blog (vídeos, enllaços) i de les fotocòpies, elaborau un esquema o una graella amb les característiques comunes a totes i particulars de cada crònica. Aquest esquema us ha de poder servir per estudiar. 
    Podeu usar algun programa online com cmaptools o fer-lo a mà. Si és així, és recomanable emprar un full dinA3. Si es fa amb un document online es pot adjuntar l'enllaç en el classroom directament o enviar-lo per correu electrònic. 

    La part referida a cada una d'elles ha de contenir TÍTOL COMPLET, AUTOR (+ informació), DATA D'ESCRIPTURA, REGNATS QUE INCLOU I FETS MÉS DESTACATS QUE RELATA, ESTIL DE LA PROSA I ALTRES INFORMACIONS PARTICULARS. Si voleu, podeu incloure imatges, mapes, gràfics, ... 

    ********************NOTA: es pot elaborar individualment o en parelles.


    dissabte, 26 d’octubre de 2019

    POESIA TROBADORESCA


    GUIÓ POESIA TROBADORESCA 




    1. INTRODUCCIÓ: Què és? On es produeix? Quan?
    • Trobar: crear literàriament
    • Entre els segles XI(inicis)-XII-XIII (al XIV ja va desapareixent)
    • Corts occitanes [regió del sud de França] (també a Catalunya, Castella, Galícia, nord d'Itàlia...)
    • Occità/provençal
    • Acompanyada de música (---> perquè la interpretin els joglars)
    • Tema bàsic: AMOR (+ també aspectes polítics, morals, literaris...)
    • Com ens ha arribat? CANÇONERS----> vida i razó

    2. QUI? Trobadors i Joglars

    3. AMOR CORTÈS/ FIN'AMORS:
    • En què consisteix? servei/ vassallatge del trobador a la dama (=del vassall al seu senyor feudal)
      •  senhal ("pseudònim" amb què el trobador amagava el nom de la dama)
    • Elements/ personatges? om, midons/domna, gilós, lausengiers
    4. ESTILS: trobar lleu/ trobar clus/ trobar ric
    5. GÈNERES POÈTICS: cançó, sirventès, pastorel·la, balada, alba, plany, tensó, escondit, ensenhament (del trobador al seu joglar)... JOC SOBRE ELS GÈNERES TROBADORESCOS

    6. TROBADORS DESTACATS: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona... 
    • LES TROBAIRITZ  (poema de la Comtessa de DIa)

    POESIA TROBADORESCA:
    • primera poesia culta en llengua vulgar. S'escriu en occità i és acompanyada de música.
    • composicions poètiques i musicals creades per trobadors en llengua occitana (provençal) entre els segles XII i XIII i que tengueren el màxim interès en les corts medievals del sud francès, Catalunya i nord d'Itàlia. 
    • Se'n conserven unes 2500 d'uns 350 poetes (alguns anònims). Es troben en CANÇONERS (uns 100) i, a més dels poemes, inclouen en alguns casos la notació musical i també la VIDA (breu biografia del trobador, a vegades llegendària) i la RAZÓ (motiu o explicació dels poemes). 
    • El tema bàsic de la poesia trobadoresca és l'AMOR CORTÈS (o FINA AMOR):
      • Representava lúdicament(com un joc retòric) una relació de vassallatge entre el trobador i la dama (normalment casada), a qui jurava servei i fidelitat. 
      • Personatges de l'AMOR CORTÈS: (h)om, midons o domna, gilós, lausengiers... 
      • Ús del senhal per amagar el nom de la dama.
    • Estils de "trobar":
      • trobar RIC: és una poesia molt difícil perquè està molt carregada formalment.
      • trobar CLUS: és una poesia difícil perquè presenta dificultats de contingut, és mala d'entendre.
      • trobar LLEU: és una poesia senzilla, de caire més popular i bona d'entendre. 






    ENLLAÇOS D'INTERÈS I D'AMPLIACIÓ:


    Bon repàs de la poesia trobadoresca:





    És molt recomanable que vegeu aquest vídeo. La part que interessa per aquest tema la trobareu entre el principi i el minut 9.  -->






    Vídeo resum del tema:







    POETA QUE FA DE PONT ENTRE ELS LA POESIA DELS TROBADORS I AUSIÀS MARCH: 









    divendres, 25 d’octubre de 2019

    L'AMOR, LA POESIA I LA MÚSICA


    ESQUEMATITZA LA INFORMACIÓ QUE APAREIX AL LLIBRE (p. 19  a 21) SOBRE:
    • JOANOT MARTORELL: 
      • vida
      • obra
        • personatges
        • tema
      • TEXT: 
        • quina visió té Tirant de l'amor: optimista o pessimista? Per què? 
      • Comenta l'expressió "tot el meu mal és de mar".
      • Com es declara Tirant a Carmesina? 

    • AUSIÀS MARCH
      • Resultat d'imatges de rosa dels vents
      • vida
      • obra i característiques
        • Primer poeta a escriure en català (abans es feia poesia trobadoresca, en occità)
      • POEMA "VELES E VENTS"
        • Copia la rosa dels vents.
        • Per què té por de morir, el poeta?
        •  Qui estima més, el poeta o ella? Copia el vers on aparegui aquesta informació.
        • Què vol dir el vers final "us compararé al joc de daus"? A qui es dirigeix i per què li diu això? 

    • JOAN SALVAT-PAPASSEIT: 
      • vida
      • obra i característiques:
        • poeta més destacat de l'avantguarda. 
      • POEMA "DONA'M LA MÀ"
        •  Què et crida l'atenció de la forma del poema? Com apareixen alguns versos?
        • Quins elements mostren l'amor feliç del poeta?
        • Què significa "Bategant" (vers 3)?
        • Quina figura retòrica hi ha quan es diu que "les barques miraran noves rutes"?
        • Resumeix amb les teves paraules la informació del poema.
    COMPLETA LA INFORMACIÓ SOBRE:








    L’AMOR, LA POESIA I LA MÚSICA 2nESO

    Un sonet per a tu (Miquel Martí i Pol)

    Un sonet per a tu que em fas més clar
    tant el dolor fecund com l'alegria,
    un sonet amb els mots de cada dia,
    amb els mots de conèixer i estimar.

    Discretament l'escric, i vull pensar
    que el rebràs amb discreta melangia,
    com si es tractés d'alguna melodia
    que sempre és agradable recordar.

    Un sonet per a tu, només això,
    però amb aquell toc lleu de fantasia
    que fa que els versos siguin de debò.

    Un sonet per a tu que m'ha permès
    de dir-te clarament el que volia:
    més enllà de tenir-te no hi ha res.

    • Quantes estrofes té el poema?
    • De quants de versos està formada cada una?
    • Són d’art major o d’art menor?
    • Completa l’esquema mètric: AB…. ………… ……… ………
    • Ara completa:
    Un SONET és una estrofa que està formada per …….. estrofes: 2 de …. versos i 2 de …. versos, sempre d’art ………



    • Què regala l’autor a l’estimada?
    • Què és l’únic que vol el poeta?
    «Mester d’amor» (Joan Salvat-Papasseit, dins El poema de la rosa als llavis)
    Si en saps el pler no estalviïs el bes
    que el goig d'amar no comporta mesura.
    Deixa't besar, i tu besa després
    que és sempre als llavis que l'amor perdura.

    No besis, no, com l'esclau i el creient,
    mes com vianant a la font regalada.
    Deixa't besar —sacrifici fervent—
    com més roent més fidel la besada.

    ¿Què hauries fet si mories abans
    sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
    Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
    amant o amada —la copa ben alta.

    Quan besis, beu, curi el veire el temor:
    besa en el coll, la més bella contrada.
    Deixa't besar
    i si et quedava enyor
    besa de nou, que la vida és comptada.


    • Quina és la la paraula que més es repeteix? .....................
    • Per què penses que és així?



    • En el text hi ha algunes paraules referides a «beure», com per exemple «veire». Subratlla-les.
    • Per què penses que ho fa, el poeta?




    • Explica el fragment final. Quin sentit té l’expressió «que la vida és comptada»?



    Gloses popular:
    Vos qui amb el mirar matau,
    matau-me sols que em mireu.
    Que més m’estim que em mateu,
    que viure si no em mirau...
    ***
    Una vida, dues vides,
    quantes vides teniu vos?
    Vos teniu la meva vida
    i la vida de tots dos.

    • En la primera estrofa es contraposa la idea de morir per amor. Explica el sentit de la glosa.


    • En la segona estrofa, quantes vides té l’enamorat/ enamorada? ..............
    • Diries que en certa manera repeteix la idea de la primera glosa? Per què?

    UC
    Bona nit, .................... roseta
    plena de bones olors,
    no hi ha al cel tantes …………………..
    com vegades pens en vós.

    Que enc (encara) que la mar tornàs ……………..
    i enc que el cel de ………………. fos,
    fossen els hòmens notaris
    i de cada un n'hi hagués ………………..

    no bastarien a escriure,
    ma vida, els nostres ……………….,
    els que hem passat fins susara
    i els que ……………... els dos.

    I estic en ses confiances
    que ara vendran els mellors,
    bona nit, blanca roseta
    plena de ………………. olors.


    • Quantes vegades pensa l’enamorat en l’enamorada? Es poden comptar? Per què?



    • Es pot comptar l’amor que sent per ella? Comenta les hipèrboles de la segona estrofa.


    • És correspost l’enamorat? Aclareix-ho.


    • Què espera l’enamorat del futur?
    

    SENSE TU” (TERÀPIA DE XOC)
    És de nit,
    és tot fosc,
    estic sol,
    i no hi ha ......................
    .......... de nit,
    un record
    dins el cor
    ella hi ....... a dins

    Els seus ulls,
    ........ brillants,
    un somriure extravagant,
    ja no hi .......,
    l'he perduda ,
    va marxar,
    lluny del meu abast
    i sempre ............. al meu cor...

    Sense tu, jo no puc,
    Sense tu, si no hi ets,
    Sense tu, jo no sóc ..............

    És de nit
    és tot fosc
    ..............................., no ho estic
    tu estàs amb mi.

    Els seus ulls,
    són brillants,
    un somriure .......................,
    ja no hi és,
    ......... perduda ,
    va marxar,
    lluny del meu abast
    i sempre ...................... cor...

    Si no estàs aquí
    si no ............. amb mi
    jo no et puc mirar
    jo no et puc sentir

    ..................................
    si no estàs amb mi
    jo no et puc tocar
    jo no et puc besar

    I sempre estaràs .............................…

    • Què li passa a l’enamorat sense la seva estimada?
      Subratlla-ho en el text.







    Boig Per Tu («Sau»)
    En la terra humida escric
    nena estic .......................
    em passo els dies
    esperant la nit.
    Com et puc estimar
    si de mi .................... tan lluny;
    servil i acabat
    boig per tu.
    Sé molt bé que des d'aquest bar
    jo no puc arribar on ets tu,
    però dins la meva copa veig
    reflexada la teva llum, me la ..................;
    servil i acabat boig per tu.
    Quan no hi siguis al matí,
    les .................. es perdran
    entre la pluja
    que caurà avui.
    Em quedaré atrapat
    ebri d'aquesta .............
    servil i acabat
    boig per tu.
    Sé molt bé que des d'aquest bar
    jo no puc arribar on ets tu,
    però dins la meva ................ veig
    reflexada la…
    • A quin altre poema o cançó que hem comentat et recorda? Per què?


    • Aquesta cançó presenta un altre tema de la literatura amorosa. Quin?
    • S’ha dit que aquesta cançó no parlava d’una enamorada… Si no és així, sabries dir a què es podria referir el “tu”?



    Versió de Shakira:


























    Boig Per Tu
    En la terra humida escric
    nena estic boig per tu,
    em passo els dies
    esperant la nit.
    Com et puc estimar
    si de mi estàs tan lluny;
    servil i acabat
    boig per tu.
    Sé molt bé que des d'aquest bar
    jo no puc arribar on ets tu,
    però dins la meva copa veig
    reflexada la teva llum, me la beuré;
    servil i acabat boig per tu.
    Quan no hi siguis al matí,
    les llàgrimes es perdran
    entre la pluja
    que caurà avui.
    Em quedaré atrapat
    ebri d'aquesta llum
    servil i acabat
    boig per tu.
    Sé molt bé que des d'aquest bar
    jo no puc arribar on ets tu,
    però dins la meva copa veig
    reflexada la…

    diumenge, 20 d’octubre de 2019

    LES CONSONANTS OCLUSIVES: P/B, T/D, C/G

    Es diuen OCLUSIVES perquè es produeix un "tancament" o "oclusió" del canal d'aire a l'hora de produir-les.
    P, T, C són les consonants OCLUSIVES SORDES (no es produeix vibració a les cordes vocals)
    B, D, G són les consonants OCLUSIVES SONORES (es produeix vibració a les cordes vocals)


    A FINAL DE PARAULA

    • Darrera vocal tònica escrivim les consonants oclusives sordes: P, T, C
      • cap, llop, esparadrap, tap, 
            • EXCEPCIONS: *adob, club, tub, cub...
      • petit, nebot, institut, cansat....
            • *fred, sud, David, Alfred...
            • *femenines acabades en -itud o -etud: quietud, sol·licitud, ...
      • poruc, toc, suc, amic
            • *pedagog, mag*, estrateg, buldog...

    • Darrera vocal àtona o consonant, hem de mirar una paraula derivada que ens doni pistes: 
      • Aràbia --->  àrab   
      • serpeta ----> ...................
      • nòrdic -----> .........
      • covardia -----> .................
      • sordesa -----> ....................
      • sorteig -------> ......................
      • estomacal -------> estóma....
      • enfangar------> ...................
      • castigar ----> .................
    • ALERTA!
      • préssec (presseguer), espàrrec (esparreguera), càrrec (carregar), fàstic (fastigós), ...

    INTERIOR DE PARAULA, FINAL DE SÍL·LABA
    • P: eclipsi, opció, òptic, optimista, capgròs, capfico...
    • B: dissabte, sobte, dubte, abdomen, submarí, cabdal...
    • T: ritme, motlo, atles, atmosfera...
    • D: advocat, advertència, adverbi, adjectiu...
    • C: accent, objecte, anècdota, aràcnid...
    • G: fragment, maragda, signatura, enigma...


    Exercicis pàgina 17 i fotocòpia. 



    24. 
    apte                  abdomen             baptisme
    cabdal              dissabte               dubte
    escriptor          absolut                  capçal
    opció                 cabdill               obtenir

    atleta                  atzavara                corretja
    potser                admetre                 advocat

    accent                    amígdala                impugnar
    facsímil                cognom                préssec
    regnar                augment        
    amarg                   catàleg
    sagnar                maragda



    25. 

    • sord
    • fang   hort
    • cant
    • àrab

    26. 
    covardia -covard      intrepidesa- intrèpid    refredat -fred
    solidificar -sòlid       brutor -brut                  verdor - verd
    oxidar -òxid               tristor-trist                  rapidesa -ràpid


    27. 
    afalagar- afalac            naufragar-nàufrag      doblegar - doblec
    castigar -càstig             arcada -arc                 gemegar -gemec
    abrigar - abric             bategar -batec            ceguesa --cec
    dialogar - diàleg       fastigós - fàstic             atrafegat - tràfec


    ACTIVITATS DE LA FOTOCÒPIA

    1. 
    adequat                   sociòleg             geperut
    tímid                       àcid                   àvid
    xenòfob                  pedagog             austríac
    mut                         fluïd                    cec
    balb                        gallec                   càlid
    humit                      polit                    opac
    clàssic                     grec                   plàcid
    feréstec                 malastruc             enemic


    2. 
    rígid              sort            agut
    ràpid             adob           superb
    alberg          abat            profund
    càndid          antic          préssec
    destorb         fang          catàleg
    buit               verd         tomb
    sang              fàstic          amarg


    3. 
    subvenció  cabdal   butllofa bitllet  maragda   significat
    cabdell     subtil    advocat  atzar  èczema    anècdota
    òptima   captenir   atmosfera  admiració  signatura
    captaire   dubte   ètnic   augment   tècnic
    apte/acte   absència  adquisició   revetlla   cognom

    4. Aquell home àrab vivia al nord de Biscaia i regentava des de feia molt de temps un club, rònec, amb bigues fumades i renecs escrits a les parets. 
    Era alt i calb, tenia una berruga al llavi i se li perfilava a una incipient corba de la felicitat. Tenia per soci un paio noruec, fred, prim com un espàrrec i pàl·lid com un glop de llet, que portava tot l'hivern la mateixa gavardina, del qual es deia que era un pròfug de la justícia del seu país. 
    Formaven una parella professional aparentment avorrida, tot i que es movien en un esplèndid automòbil descapotable de color groc que no passava desapercebut. 
    Sovint havien rebut suggeriments anònims perquè clausuressin el local, però ells es feien el sord i es tancaven a qualsevol possibilitat de diàleg.

    5. 
    Quan saps que la solitud serà per sempre la teva companya de viatge pots comprendre què passa per la ment d'un aspirant a suïcida. Així, és ara quan entenc per què l'Alfred ens imposà amb severitat el càstig de la seva mort, per què el gran mag de les finances que ocupava el càrrec més prestigiós en aquella empresa d'origen aràbic ens sorprengué amb la seva decisió de deslliurar-se de la vida, una vida que , al capdavall, era ben seva. Ara bé, l'Alfred havia nascut un càlid dissabte del mes de desembre i, segons els astròlegs a què massa sovint s'encomanava, només havia estat aquesta circumstància la causant de la seva mort. 






    dimarts, 15 d’octubre de 2019

    SOLUCIONARI ACTIVITAT DE CORRECCIÓ D'ORTOGRAFIA

    DICTAT
     JUDICI PRECIPITAT

    Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una
    amenaça o el testimoni delicat d'una admiradora. Posats a triar,
    vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt
    d’enamorades que d’enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a
    base d’entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué
    un missatger d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar
    de pressa. Però no: el noi em va dir que s’havia equivocat de
    pis i em va demanar que li tornés la flor.


    CORRECCIÓ
    - En Ramón ens ha posat un video sobre les olimpiàdes de fumbol.
    En Ramon ens ha posat un vídeo sobre les olimpíades de futbol.

    - Varem anar de viatge a Suisa per què hi tenim un conegut suïs.
    Vàrem anar de viatge a Suïssa perquè hi tenim un conegut suís.

    - Vint-i-dos estats formen els paísos árabs.
    Vint-i-dos estats formen els països àrabs

    - L’us abusiu del móvil es perillòs.
    L'ús abusiu del mòbil és perillós.

    - En Lluis, el meu cosi francés, és un maleit egoïsta.
    En Lluís, el meu cosí francès, és un maleït egoista.

    - Quan arribavem, la pirámida pereixía un triangle.
    Quan arribàvem, la piràmide pareixia un triangle.

    - El jutje duia una pulsera verde.
    El jutge duia una polsera verda.

    - Ma agradat el derrer capítul del llibre L’assessinat del profesor de
    matemáticas.

    M'ha agradat el darrer capítol del llibre L'assassinat del professor de matemàtiques.


    dilluns, 14 d’octubre de 2019

    TEXTOS ARGUMENTATIUS (O D'OPINIÓ)

    ESTRUCTURA
    1. INTRODUCCIÓ: presentar el tema o posicionament. Captar l'atenció.  (un paràgraf o dos de breus) 
    2. ARGUMENTACIÓ: (un paràgraf per a cada argument)
      • s'hi inclouen arguments (també hi pot aparèixer algun contraargument que després es rebatrà)
      • tot ha d'estar ben desenvolupat i explicat (raonat)
      • s'ha de subdividir en paràgrafs segons els arguments aportats.
    3. CONCLUSIÓ: síntesi final i opinió reafirmada contundent (també qualque proposta) (un paràgraf). Solem iniciar-la amb "En conclusió,", "Per concloure,"

    Llargada suggerida (és un suggeriment: no  vol dir que hagi de ser exactament així!!!!!)
    • Introducció: 30 paraules
    • Argumentació: 140 paraules 
    • Conclusió: 30 paraules
    Característiques i elements: 
    • Títol que capti l'atenció.
    • ús de l'estàndard (formalitat mitjana-alta)---> però en algun moment pot intentar acostar-se al lector fent ús d'expressions més col·loquials. 
    • ús de la 1a persona (subjectivitat)
    • ús de la ironia i els dobles sentits
    • ús d'exemples per reforçar el que s'afirma
    • cites d'autoritat per reforçar l'opinió (es posen entre cometes) 
    • lèxic subjectiu/ connotatiu (adjectius i altres mots amb significat positiu o negatiu molt marcat: agradable, estar condemnats a, andròmines, valuós,  ...)
    • verbs d'opinió: pensar, creure, defensar, trobar, opinar, condemnar, defensar... 
    • preguntes retòriques
    • repeticions (per reforçar la idea)
    • sinònims (per reforçar)
    • mecanismes per acostar-se als lectors (incisos, 2a persona, baixar el registre)
    • connectors---->



    LLISTAT DE CONNECTORS EXTRETS DELS CRITERIS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA (CUB)
    • Per ordenar les parts del text

      Inici
      Continuació
      Final
      abans de res
      a continuació
      al final
      abans de tot
      tot seguit
      en últim lloc / en últim terme
      abans (que)
      després (que)
      en darrer lloc / en darrer terme
      en primer lloc
      en segon lloc
      finalment
      d’entrada / per començar
      posteriorment
      per acabar
      primer (de tot)
      segon
      per tancar
      primerament
      segonament
      per fi
    • Per presentar la informació

      a propòsit de
      amb referència a
      en el marc de
      en l’àmbit de
      en un altre ordre de coses
      pel que fa a
      respecte a
      respecte de


      No s’han d’utilitzar en relació a ni en quant a atès que són incorrectes.
    • Per desenvolupar o continuar explicant un tema

      a més
      així
      així mateix
      això és
      altrament
      com també
      d’altra banda
      dit d’una altra manera
      efectivament
      en altres paraules
      en efecte
      és a dir
      és més
      més encara
      o sigui
      també
    • Per exemplificar

      a tall d’exemple
      a tall de mostra
      així
      com a mostra
      com és ara
      concretament
      en concret
      en el cas de
      en especial
      en particular
      especialment
      n’és un bon exemple
      n’és un exemple clar
      particularment
      per exemple (p. ex.)
      per il·lustrar
      per posar un exemple
      un bon exemple de
      una bona mostra de


      No s’ha d’utilitzar l’abreviatura i. e., pròpia dels textos anglesos. És preferible fer servir p. ex.
    • Per fer èmfasi

      cal insistir
      cal destacar
      cal fer esment
      cal fer referència
      cal recalcar
      cal recordar
      cal remarcar
      cal subratllar
      convé
      de la mateixa manera
      dit d’una altra manera
      efectivament
      en altres paraules
      en altres termes
      en efecte
      és per això que
      igualment
      la idea central és
      més encara
      s’ha d’insistir
      s’ha de destacar
      s’ha de fer esment
      s’ha de fer referència
      s’ha de recalcar
      s’ha de recordar
      s’ha de remarcar
      s’ha de subratllar
      tal com s’ha dit
      val a dir
      val la pena dir


      No s’ha d’utilitzar tal i com perquè és incorrecte.
    • Per resumir o concloure

      a l’últim
      a manera de
      a tall de conclusió
      a tall de recapitulació
      al cap i a la fi
      al capdavall
      amb tot plegat
      breument
      com a conclusió
      com a resum
      comptat i debatut
      concloent
      de fet
      de manera genèrica
      de manera global
      en conclusió
      en conjunt
      en darrer terme
      en definitiva
      en general
      en poques paraules
      en suma
      en resum
      fet i fet
      finalment
      globalment
      per acabar
      per concloure
      per fi
      recapitulant
      resumint
      tot plegat


      No s’ha d’utilitzar per últim perquè és incorrecte.
    • Per unir elements (connectors copulatius)

      així com
      com també
      i
      i també
      ni
      o


      No s’ha d’utilitzar així com també perquè és redundant.
    • Per distribuir els elements (connectors distributius)

      ara… ara
      bé… bé
      d’un costat… i de l’altre
      d’una banda… i de l’altra
      d’una part… i de l’altra
      ja sigui… ja sigui
      ni… ni
      no només… sinó
      no només… sinó que
      no només… sinó també
      no solament… sinó
      no solament… sinó que
      no solament… sinó també
      no sols… sinó
      no sols… sinó que
      no sols… sinó també
      o… o
      o bé… o bé
      per un costat… i per l’altre
      per una banda… i per l’altra
      per una part… i per l’altra
      tant… com
    • Per expressar causa (connectors causals)

      a causa de
      amb motiu de
      atès/atesa/atesos/ateses
      atès que
      com que
      com sigui que
      considerant que
      gràcies a
      ja que
      pel fet que
      per aquest motiu
      per aquesta raó
      per causa de
      per causa que
      per culpa de
      per raó de


      No s’ha d’utilitzar doncs amb valor causal.
    • Per expressar finalitat (connectors finals)

      a fi de
      a fi que
      a l’efecte de
      amb aquest objectiu
      amb aquest propòsit
      amb aquesta finalitat
      amb l’objectiu de
      amb la finalitat de
      amb vista a
      per tal de
      per tal que


      Només s’ha d’utilitzar per a què en frases interrogatives.
    • Per expressar conseqüència (connectors consecutius)

      a conseqüència de
      així
      així doncs
      així és que
      aleshores
      com a conseqüència de
      cosa que
      de manera que
      doncs
      és per això que
      fins al punt que
      per això
      per aquest fet
      per consegüent
      per tant
      talment… que
      tan… que
      tant… que

      No s’ha d’utilitzar conseqüentment amb valor consecutiu.
    • Per expressar condició (connectors condicionals)

      a condició de
      a condició que
      en cas de
      en cas que
      en el cas de
      en el cas que
      llevat que
      mentre
      només de
      només que
      posat que
      prenent en consideració
      si
      si cal
      si considerem
      si de cas
      si és necessari
      si és procedent
      si fa al cas
      si fos el cas
      si no [+ verb]
      si no és que
      si per cas
      sols que
      tenint en consideració
      tret que


      No s’ha d’utilitzar sempre i quan perquè és incorrecte.
    • Per expressar oposició (connectors adversatius)

      així com
      així i tot
      al contrari
      altrament
      amb tot
      ara bé
      ben al contrari
      contràriament
      d’altra banda
      en canvi
      en realitat
      en veritat
      i això que
      i no
      mentre que
      més aviat
      no… sinó
      però
      per contra
      realment
      sinó (que)
      tanmateix
      tot i això
    • Per expressar concessió (connectors concessius)

      així i tot
      bé que
      de tota manera
      encara que
      mal que
      malgrat (que)
      malgrat tot
      mentre que
      ni que
      per bé que
      per més que
      si bé
      tot amb tot
      tot i (que)
      tot i així
      tot i amb això














    CONTRA ELS DIACRÍTICS
    (Vicenç Pagès Jordà: "La caldera esquerdada". Article extret del seu blog)
    • INTRODUCCIÓ: 
    Envejo les llengües que prescindeixen de la gimcana de l’accent gràfic. Quan ja sabem com es pronuncia una paraula, ¿cal que estiguem condemnats a afegir-hi una ratlleta durant tota la vida? M’empipa haver d’accentuar quan un diftong es trenca, però el que em revolta de debò són els accents diacrítics.
    •    ARGUMENTACIÓ:
      • (CONTRAARGUMENT) CAUSA/CULPA: LA GRAMÀTICA---> evitar confusió
    Segons la gramàtica, els diacrítics serveixen per diferenciar una paraula d’una altra que s’escriu igual: com si algú pogués confondre una senyora amb un verb (dóna), un nombre amb una divinitat (déu), un possessiu amb una part del cos o amb el so que emet el gat (mà, mèu). 
      • INUTILITAT I ANACRONISME: 
    Els accents diacrítics no són pas útils per distingir totes les paraules susceptibles de confusió, sinó tan sols unes quantes, entre elles un grup que amb prou feines s’usa: cóc, cóm, cóp, cós.
      • + INCOHERÈNCIA: 
    Però el nostre sistema diacrític no només és inútil i anacrònic, sinó també incoherent, ja que serveix per diferenciar el present de venir i vendre (vénen), però no pas el passat (venien). En canvi, resulta possible construir tot de frases ambigües amb paraules homònimes que ningú no ha decidit –toquem fusta— dotar de diacrític: la veu, el moc, volem força.
      •  COMPLICACIÓ/ DIFICULTAT---> CONTRA LA REFORMA GRAMATICAL DE POMPEU FABRA: 
    A començaments de segle, Pompeu Fabra va governar una reforma ortogràfica brutal, que va separar la tradició literària en dues parts. Avui dia, els llibres que mantenen l’ortografia pre-fabriana semblen escrits en una altra llengua. Però aquella reforma no va servir per simplificar el codi, sinó que va crear una combinatòria pronominal que no ha quallat, i un sistema d’excepcions i d’excepcions d’excepcions –l’ús i estalvi de la dièresi, per exemple- que els aprenents comencen detestant i acaben oblidant.
    •   CONCLUSIÓ: 
    Cap de les nombroses polèmiques lingüístiques que ens han entretingut en els últims anys ha posat l’accent –passeu-me l’expressió— en els diacrítics. Si Pompeu Fabra els hagués eliminat, molts contemporanis s’haurien esquinçat les vestiduresperò ara seríem una mica més feliços. En la batalla diària contra el castellà, hauríem gaudit d’un avantatge que cada vegada resulta més decisiu: la simplicitat. Potser encara no és tard per llançar aquestes andròmines a la cambra dels mals endreçosd’on no haurien d’haver sortit mai.

    • 1a persona
    • verbs d'opinió
    • ironies
    • molts d'exemples per reforçar el que defensa o ataca
    • incisos (ironia)
    • preguntes retòriques
    • dobles sentits
    • conclusió final: CONTUNDÈNCIA----> ELIMINACIÓ DELS DIACRÍTICS EN FAVOR DE LA SIMPLICITAT.