diumenge, 20 d’octubre de 2019

LES CONSONANTS OCLUSIVES: P/B, T/D, C/G

Es diuen OCLUSIVES perquè es produeix un "tancament" o "oclusió" del canal d'aire a l'hora de produir-les.
P, T, C són les consonants OCLUSIVES SORDES (no es produeix vibració a les cordes vocals)
B, D, G són les consonants OCLUSIVES SONORES (es produeix vibració a les cordes vocals)


A FINAL DE PARAULA

  • Darrera vocal tònica escrivim les consonants oclusives sordes: P, T, C
    • cap, llop, esparadrap, tap, 
          • EXCEPCIONS: *adob, club, tub, cub...
    • petit, nebot, institut, cansat....
          • *fred, sud, David, Alfred...
          • *femenines acabades en -itud o -etud: quietud, sol·licitud, ...
    • poruc, toc, suc, amic
          • *pedagog, mag*, estrateg, buldog...

  • Darrera vocal àtona o consonant, hem de mirar una paraula derivada que ens doni pistes: 
    • Aràbia --->  àrab   
    • serpeta ----> ...................
    • nòrdic -----> .........
    • covardia -----> .................
    • sordesa -----> ....................
    • sorteig -------> ......................
    • estomacal -------> estóma....
    • enfangar------> ...................
    • castigar ----> .................
  • ALERTA!
    • préssec (presseguer), espàrrec (esparreguera), càrrec (carregar), fàstic (fastigós), ...

INTERIOR DE PARAULA, FINAL DE SÍL·LABA
  • P: eclipsi, opció, òptic, optimista, capgròs, capfico...
  • B: dissabte, sobte, dubte, abdomen, submarí, cabdal...
  • T: ritme, motlo, atles, atmosfera...
  • D: advocat, advertència, adverbi, adjectiu...
  • C: accent, objecte, anècdota, aràcnid...
  • G: fragment, maragda, signatura, enigma...


Exercicis pàgina 17 i fotocòpia. 



24. 
apte                  abdomen             baptisme
cabdal              dissabte               dubte
escriptor          absolut                  capçal
opció                 cabdill               obtenir

atleta                  atzavara                corretja
potser                admetre                 advocat

accent                    amígdala                impugnar
facsímil                cognom                préssec
regnar                augment        
amarg                   catàleg
sagnar                maragda



25. 

  • sord
  • fang   hort
  • cant
  • àrab

26. 
covardia -covard      intrepidesa- intrèpid    refredat -fred
solidificar -sòlid       brutor -brut                  verdor - verd
oxidar -òxid               tristor-trist                  rapidesa -ràpid


27. 
afalagar- afalac            naufragar-nàufrag      doblegar - doblec
castigar -càstig             arcada -arc                 gemegar -gemec
abrigar - abric             bategar -batec            ceguesa --cec
dialogar - diàleg       fastigós - fàstic             atrafegat - tràfec


ACTIVITATS DE LA FOTOCÒPIA

1. 
adequat                   sociòleg             geperut
tímid                       àcid                   àvid
xenòfob                  pedagog             austríac
mut                         fluïd                    cec
balb                        gallec                   càlid
humit                      polit                    opac
clàssic                     grec                   plàcid
feréstec                 malastruc             enemic


2. 
rígid              sort            agut
ràpid             adob           superb
alberg          abat            profund
càndid          antic          préssec
destorb         fang          catàleg
buit               verd         tomb
sang              fàstic          amarg


3. 
subvenció  cabdal   butllofa bitllet  maragda   significat
cabdell     subtil    advocat  atzar  èczema    anècdota
òptima   captenir   atmosfera  admiració  signatura
captaire   dubte   ètnic   augment   tècnic
apte/acte   absència  adquisició   revetlla   cognom

4. Aquell home àrab vivia al nord de Biscaia i regentava des de feia molt de temps un club, rònec, amb bigues fumades i renecs escrits a les parets. 
Era alt i calb, tenia una berruga al llavi i se li perfilava a una incipient corba de la felicitat. Tenia per soci un paio noruec, fred, prim com un espàrrec i pàl·lid com un glop de llet, que portava tot l'hivern la mateixa gavardina, del qual es deia que era un pròfug de la justícia del seu país. 
Formaven una parella professional aparentment avorrida, tot i que es movien en un esplèndid automòbil descapotable de color groc que no passava desapercebut. 
Sovint havien rebut suggeriments anònims perquè clausuressin el local, però ells es feien el sord i es tancaven a qualsevol possibilitat de diàleg.

5. 
Quan saps que la solitud serà per sempre la teva companya de viatge pots comprendre què passa per la ment d'un aspirant a suïcida. Així, és ara quan entenc per què l'Alfred ens imposà amb severitat el càstig de la seva mort, per què el gran mag de les finances que ocupava el càrrec més prestigiós en aquella empresa d'origen aràbic ens sorprengué amb la seva decisió de deslliurar-se de la vida, una vida que , al capdavall, era ben seva. Ara bé, l'Alfred havia nascut un càlid dissabte del mes de desembre i, segons els astròlegs a què massa sovint s'encomanava, només havia estat aquesta circumstància la causant de la seva mort. 






dimarts, 15 d’octubre de 2019

SOLUCIONARI ACTIVITAT DE CORRECCIÓ D'ORTOGRAFIA

DICTAT
 JUDICI PRECIPITAT

Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una
amenaça o el testimoni delicat d'una admiradora. Posats a triar,
vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt
d’enamorades que d’enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a
base d’entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué
un missatger d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar
de pressa. Però no: el noi em va dir que s’havia equivocat de
pis i em va demanar que li tornés la flor.


CORRECCIÓ
- En Ramón ens ha posat un video sobre les olimpiàdes de fumbol.
En Ramon ens ha posat un vídeo sobre les olimpíades de futbol.

- Varem anar de viatge a Suisa per què hi tenim un conegut suïs.
Vàrem anar de viatge a Suïssa perquè hi tenim un conegut suís.

- Vint-i-dos estats formen els paísos árabs.
Vint-i-dos estats formen els països àrabs

- L’us abusiu del móvil es perillòs.
L'ús abusiu del mòbil és perillós.

- En Lluis, el meu cosi francés, és un maleit egoïsta.
En Lluís, el meu cosí francès, és un maleït egoista.

- Quan arribavem, la pirámida pereixía un triangle.
Quan arribàvem, la piràmide pareixia un triangle.

- El jutje duia una pulsera verde.
El jutge duia una polsera verda.

- Ma agradat el derrer capítul del llibre L’assessinat del profesor de
matemáticas.

M'ha agradat el darrer capítol del llibre L'assassinat del professor de matemàtiques.


dilluns, 14 d’octubre de 2019

TEXTOS ARGUMENTATIUS (O D'OPINIÓ)

ESTRUCTURA
  1. INTRODUCCIÓ: presentar el tema o posicionament. Captar l'atenció.  (un paràgraf o dos de breus) 
  2. ARGUMENTACIÓ: (un paràgraf per a cada argument)
    • s'hi inclouen arguments (també hi pot aparèixer algun contraargument que després es rebatrà)
    • tot ha d'estar ben desenvolupat i explicat (raonat)
    • s'ha de subdividir en paràgrafs segons els arguments aportats.
  3. CONCLUSIÓ: síntesi final i opinió reafirmada contundent (també qualque proposta) (un paràgraf). Solem iniciar-la amb "En conclusió,", "Per concloure,"

Llargada suggerida (és un suggeriment: no  vol dir que hagi de ser exactament així!!!!!)
  • Introducció: 30 paraules
  • Argumentació: 140 paraules 
  • Conclusió: 30 paraules
Característiques i elements: 
  • Títol que capti l'atenció.
  • ús de l'estàndard (formalitat mitjana-alta)---> però en algun moment pot intentar acostar-se al lector fent ús d'expressions més col·loquials. 
  • ús de la 1a persona (subjectivitat)
  • ús de la ironia i els dobles sentits
  • ús d'exemples per reforçar el que s'afirma
  • cites d'autoritat per reforçar l'opinió (es posen entre cometes) 
  • lèxic subjectiu/ connotatiu (adjectius i altres mots amb significat positiu o negatiu molt marcat: agradable, estar condemnats a, andròmines, valuós,  ...)
  • verbs d'opinió: pensar, creure, defensar, trobar, opinar, condemnar, defensar... 
  • preguntes retòriques
  • repeticions (per reforçar la idea)
  • sinònims (per reforçar)
  • mecanismes per acostar-se als lectors (incisos, 2a persona, baixar el registre)
  • connectors---->



LLISTAT DE CONNECTORS EXTRETS DELS CRITERIS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA (CUB)
  • Per ordenar les parts del text

    Inici
    Continuació
    Final
    abans de res
    a continuació
    al final
    abans de tot
    tot seguit
    en últim lloc / en últim terme
    abans (que)
    després (que)
    en darrer lloc / en darrer terme
    en primer lloc
    en segon lloc
    finalment
    d’entrada / per començar
    posteriorment
    per acabar
    primer (de tot)
    segon
    per tancar
    primerament
    segonament
    per fi
  • Per presentar la informació

    a propòsit de
    amb referència a
    en el marc de
    en l’àmbit de
    en un altre ordre de coses
    pel que fa a
    respecte a
    respecte de


    No s’han d’utilitzar en relació a ni en quant a atès que són incorrectes.
  • Per desenvolupar o continuar explicant un tema

    a més
    així
    així mateix
    això és
    altrament
    com també
    d’altra banda
    dit d’una altra manera
    efectivament
    en altres paraules
    en efecte
    és a dir
    és més
    més encara
    o sigui
    també
  • Per exemplificar

    a tall d’exemple
    a tall de mostra
    així
    com a mostra
    com és ara
    concretament
    en concret
    en el cas de
    en especial
    en particular
    especialment
    n’és un bon exemple
    n’és un exemple clar
    particularment
    per exemple (p. ex.)
    per il·lustrar
    per posar un exemple
    un bon exemple de
    una bona mostra de


    No s’ha d’utilitzar l’abreviatura i. e., pròpia dels textos anglesos. És preferible fer servir p. ex.
  • Per fer èmfasi

    cal insistir
    cal destacar
    cal fer esment
    cal fer referència
    cal recalcar
    cal recordar
    cal remarcar
    cal subratllar
    convé
    de la mateixa manera
    dit d’una altra manera
    efectivament
    en altres paraules
    en altres termes
    en efecte
    és per això que
    igualment
    la idea central és
    més encara
    s’ha d’insistir
    s’ha de destacar
    s’ha de fer esment
    s’ha de fer referència
    s’ha de recalcar
    s’ha de recordar
    s’ha de remarcar
    s’ha de subratllar
    tal com s’ha dit
    val a dir
    val la pena dir


    No s’ha d’utilitzar tal i com perquè és incorrecte.
  • Per resumir o concloure

    a l’últim
    a manera de
    a tall de conclusió
    a tall de recapitulació
    al cap i a la fi
    al capdavall
    amb tot plegat
    breument
    com a conclusió
    com a resum
    comptat i debatut
    concloent
    de fet
    de manera genèrica
    de manera global
    en conclusió
    en conjunt
    en darrer terme
    en definitiva
    en general
    en poques paraules
    en suma
    en resum
    fet i fet
    finalment
    globalment
    per acabar
    per concloure
    per fi
    recapitulant
    resumint
    tot plegat


    No s’ha d’utilitzar per últim perquè és incorrecte.
  • Per unir elements (connectors copulatius)

    així com
    com també
    i
    i també
    ni
    o


    No s’ha d’utilitzar així com també perquè és redundant.
  • Per distribuir els elements (connectors distributius)

    ara… ara
    bé… bé
    d’un costat… i de l’altre
    d’una banda… i de l’altra
    d’una part… i de l’altra
    ja sigui… ja sigui
    ni… ni
    no només… sinó
    no només… sinó que
    no només… sinó també
    no solament… sinó
    no solament… sinó que
    no solament… sinó també
    no sols… sinó
    no sols… sinó que
    no sols… sinó també
    o… o
    o bé… o bé
    per un costat… i per l’altre
    per una banda… i per l’altra
    per una part… i per l’altra
    tant… com
  • Per expressar causa (connectors causals)

    a causa de
    amb motiu de
    atès/atesa/atesos/ateses
    atès que
    com que
    com sigui que
    considerant que
    gràcies a
    ja que
    pel fet que
    per aquest motiu
    per aquesta raó
    per causa de
    per causa que
    per culpa de
    per raó de


    No s’ha d’utilitzar doncs amb valor causal.
  • Per expressar finalitat (connectors finals)

    a fi de
    a fi que
    a l’efecte de
    amb aquest objectiu
    amb aquest propòsit
    amb aquesta finalitat
    amb l’objectiu de
    amb la finalitat de
    amb vista a
    per tal de
    per tal que


    Només s’ha d’utilitzar per a què en frases interrogatives.
  • Per expressar conseqüència (connectors consecutius)

    a conseqüència de
    així
    així doncs
    així és que
    aleshores
    com a conseqüència de
    cosa que
    de manera que
    doncs
    és per això que
    fins al punt que
    per això
    per aquest fet
    per consegüent
    per tant
    talment… que
    tan… que
    tant… que

    No s’ha d’utilitzar conseqüentment amb valor consecutiu.
  • Per expressar condició (connectors condicionals)

    a condició de
    a condició que
    en cas de
    en cas que
    en el cas de
    en el cas que
    llevat que
    mentre
    només de
    només que
    posat que
    prenent en consideració
    si
    si cal
    si considerem
    si de cas
    si és necessari
    si és procedent
    si fa al cas
    si fos el cas
    si no [+ verb]
    si no és que
    si per cas
    sols que
    tenint en consideració
    tret que


    No s’ha d’utilitzar sempre i quan perquè és incorrecte.
  • Per expressar oposició (connectors adversatius)

    així com
    així i tot
    al contrari
    altrament
    amb tot
    ara bé
    ben al contrari
    contràriament
    d’altra banda
    en canvi
    en realitat
    en veritat
    i això que
    i no
    mentre que
    més aviat
    no… sinó
    però
    per contra
    realment
    sinó (que)
    tanmateix
    tot i això
  • Per expressar concessió (connectors concessius)

    així i tot
    bé que
    de tota manera
    encara que
    mal que
    malgrat (que)
    malgrat tot
    mentre que
    ni que
    per bé que
    per més que
    si bé
    tot amb tot
    tot i (que)
    tot i així
    tot i amb això














CONTRA ELS DIACRÍTICS
(Vicenç Pagès Jordà: "La caldera esquerdada". Article extret del seu blog)
  • INTRODUCCIÓ: 
Envejo les llengües que prescindeixen de la gimcana de l’accent gràfic. Quan ja sabem com es pronuncia una paraula, ¿cal que estiguem condemnats a afegir-hi una ratlleta durant tota la vida? M’empipa haver d’accentuar quan un diftong es trenca, però el que em revolta de debò són els accents diacrítics.
  •    ARGUMENTACIÓ:
    • (CONTRAARGUMENT) CAUSA/CULPA: LA GRAMÀTICA---> evitar confusió
Segons la gramàtica, els diacrítics serveixen per diferenciar una paraula d’una altra que s’escriu igual: com si algú pogués confondre una senyora amb un verb (dóna), un nombre amb una divinitat (déu), un possessiu amb una part del cos o amb el so que emet el gat (mà, mèu). 
    • INUTILITAT I ANACRONISME: 
Els accents diacrítics no són pas útils per distingir totes les paraules susceptibles de confusió, sinó tan sols unes quantes, entre elles un grup que amb prou feines s’usa: cóc, cóm, cóp, cós.
    • + INCOHERÈNCIA: 
Però el nostre sistema diacrític no només és inútil i anacrònic, sinó també incoherent, ja que serveix per diferenciar el present de venir i vendre (vénen), però no pas el passat (venien). En canvi, resulta possible construir tot de frases ambigües amb paraules homònimes que ningú no ha decidit –toquem fusta— dotar de diacrític: la veu, el moc, volem força.
    •  COMPLICACIÓ/ DIFICULTAT---> CONTRA LA REFORMA GRAMATICAL DE POMPEU FABRA: 
A començaments de segle, Pompeu Fabra va governar una reforma ortogràfica brutal, que va separar la tradició literària en dues parts. Avui dia, els llibres que mantenen l’ortografia pre-fabriana semblen escrits en una altra llengua. Però aquella reforma no va servir per simplificar el codi, sinó que va crear una combinatòria pronominal que no ha quallat, i un sistema d’excepcions i d’excepcions d’excepcions –l’ús i estalvi de la dièresi, per exemple- que els aprenents comencen detestant i acaben oblidant.
  •   CONCLUSIÓ: 
Cap de les nombroses polèmiques lingüístiques que ens han entretingut en els últims anys ha posat l’accent –passeu-me l’expressió— en els diacrítics. Si Pompeu Fabra els hagués eliminat, molts contemporanis s’haurien esquinçat les vestiduresperò ara seríem una mica més feliços. En la batalla diària contra el castellà, hauríem gaudit d’un avantatge que cada vegada resulta més decisiu: la simplicitat. Potser encara no és tard per llançar aquestes andròmines a la cambra dels mals endreçosd’on no haurien d’haver sortit mai.

  • 1a persona
  • verbs d'opinió
  • ironies
  • molts d'exemples per reforçar el que defensa o ataca
  • incisos (ironia)
  • preguntes retòriques
  • dobles sentits
  • conclusió final: CONTUNDÈNCIA----> ELIMINACIÓ DELS DIACRÍTICS EN FAVOR DE LA SIMPLICITAT.