divendres, 16 d’octubre de 2020

SUBSTANTIU I ADJECTIU (dossier pàgines 4, 5 i 6)

 



CATEGORIES GRAMATICALS: EL SUBSTANTIU 


SUBSTANTIUS
1. Subratlla tots els substantius d'aquest text. PISTA: s'indica la quantitat de substantius que hi ha a cada frase: 

El meu camp visual era limitat per la casa d'enfront, i la finestra del tercer pis corresponia exactament amb la meva. Les persianes eren pintades de verd, hi havia geranis a l'ampit i un ocell en una gàbia que mai no vaig sentir cantar i que un dia va fugir -una veïna ho explicà, cridant des de la finestra, a la meva portera-. 

TIPUS

2. Classifica els substantius del text a la graella següent.

SUBSTANTIU

CONCRET

ABSTRACTE

PROPI

COMÚ

COL·LECTIU

INDIVIDUAL

por


X


X


X

banda

X



X

X


institut

X



X


X

pinar

X



X

X


Can Peu Blanc

X


X



X

llibertat


X


X


X

abella

X



X


X




GÈNERE
3. Fes el femení de les paraules següents:
europeu EUROPEA              artista ARTISTA    orfe ÒRFENA                        jutge JUTGESSA
actor   ACTRIU                      llop LLOBA            emperador EMPERADRIU    príncep PRINCESA
marquès  MARQUESA          batle BATLESSA   nebot NEBODA                     oncle  TIA
amo MADONA                       comte COMTESSA   sociòleg SOCIÒLOGA       capità  CAPITANA
psicòleg PSICÒLOGA            sogre SOGRA         hereu   HEREVA                 nuvi  NÚVIA

4. Assenyala els noms de les frases següents i escriu-los en femení:
a) El duc i I'emperador són els meus herois.     
DUQUESSA       EMPERADRIU     HEROÏNES

b) El metge del rei és el padrí. METGESSA      REINA     PADRINA
c) El gendre és soci de l'alcalde. NORA     SÒCIA     ALCALDESSA

d) El mestre és el germà del filòleg.  MESTRA      GERMANA     FILÒLOGA

5. Hi ha paraules que tenen un sentit diferent en masculí i en femení:
  • El clau - la clau
    • No puc obrir la caixa forta perquè m'he deixat LA CLAU.
    • Com vols clavar EL CLAU si no tens martell?
  • El llum - la llum
    • LA LLUM  del sol és més potent que la de la lluna.
    • Apaga EL LLUM per favor, que no puc dormir.
  • El pols - la pols
    • El metge li va prendre  EL POLS
    • Vols treure LA POLS dels mobles?

6. Omple els buits amb el determinant (el, la, el, les o un, una, uns, unes) segons convingui.




  • Hauríem de tenir EL costum de rentar-vos les mans abans de dinar.
  • Quan el cambrer ens porti EL  compte marxarem.
  • LA suor li mulla EL front i la cara.
  • Demà et pagaré LA resta de factures i així podrem oblidar EL  deute.
  • EL  dubte que teníem era si el cotxe podria pujar EL pendent .
  • No li agraden ni ELS espinacs, ni ELS llegums, ni ELS tomàquets.
  • Encara es pot veure EL senyal que em va quedar quan em va caure LA dent.
  • Visc en ELS afores del poble.
  • Tenc UN dubte: quan em pagaràs EL deute?
  • M'has de fer EL compte del que han costat ELS espinacs
  • M'agradaria prendre LES postres que duguessin LA xocolata desfeta
  • Tenc LES  dents corcades a causa dels bacteris
  • M'he anat a fer LES anàlisis de sang.
  • Han llevat EL senyal de trànsit de la cantonada
  • LA SIDA és una malaltia que afectar molta gent durant els anys vuitanta. Ara tenim LACOVID-19.

  • ELS  bacteris provoquen moltes malalties.

7. Subratlla la forma adequada de les paraules entre parèntesi, segons el sentit que tenen en l'oració:

-Tinc (el salut / la salut) molt bé segons el metge.
-Sovint, quan escric m’oblido d’escriure (un coma / una coma).
-Avui la mare m’ha dit que havia de treure (la pols / el pols) de l’habitació.
-A (el fi / la fi) de la classe anirem a dinar.
-La meva taula de treball a diari presenta (una ordre / un ordre).
-A l’interplanetari vaig veure (el terra / la terra) força bé.
-M’he punxat el peu amb (una clau / un clau) d’un fuster.
-Al magatzem de casa no hi entra (la llum / el llum).

NOMBRE
8. Escriu el plural dels següents mots. Alerta a l'ortografia!

acordió ACORDIONS              adreça ADRECES         aigua AIGÜES      pi PINS     raça  RACES
arròs ARROSSOS       àlbum ÀLBUMS      americà AMERICANS    amiga AMIGUES    gas GASOS
marge MARGES    ànec ÀNECS    bosc BOSCS/ BOSCOS     botó BOTONS      camí  CAMINS
butaca   BUTAQUES    cafè CAFÈS      carbó CARBONS     feix FEIXOS   quiosc QUIOSCS/ QUIOSCOS
curs CURSOS    greix GREIXOS    tipus TIPUS     dilluns DILLUNS     llapis LLAPIS
pluja PLUGES    os OSSOS   bacallà BACALLANS    desig DESIGS/ DESITJOS   veí VEÏNS
ÍNDEXS     PLATGES      CACTUS    ACTRIUS      FONS

(VES A LA PÀGINA SEGÜENT, CONSULTA LES NORMES I REALITZA LES ACTIVITATS SOBRE ELS NOMS)









ADJECTIUS:

GENTILICIS DE LES ILLES BALEARS
LLISTAT DE GENTILICIS D'ARREU DEL MÓN
DICCIONARI DE TOPÒNIMS I GENTILICIS


GENTILICIS: recorda que els gentilicis indiquen el lloc de procedència. Generalment es fan afegint un d’aquests sufixos al topònim (nom del lloc):
-ès/ -esa                       -er/ -era                              -í/ -ina


-à/ -ana                       -eny/ -enya


1. Fes les formes femenina singular i masculina i femenina plural de cada un dels adjectius següents: SIMPÀTIC, LLEIG, BOIG, AUDAÇ, LLIURE, JOVE, ROIG, GROS, PORUC, COVARD, ESTUDIÓS, FÀCIL.



ADJECTIUS
Completa la graella amb les diverses formes dels adjectius. Alerta! Hi ha alguns adjectius invariables!
Masculí singularFemení singularMasculí pluralFemení plural
simpàtic
SIMPÀTICA
SIMPÀTICS
SIMPÀTIQUES
LLEIG
lletja
LLETJOS/LLEIGS
LLETGES
BOIG
BOJA
Boigs/ bojos
BOGES
FELIÇ
FELIÇ
FELIÇOS
felices
LLIURE
LLIURE
lliures
LLIURES
JOVE
JOVE
JOVES
joves
roig
ROJA
ROIGS/ROJOS
ROGES

GROS
grossa
GROSSOS
GROSSES
poruc
PORUGA
PORUCS
PORUGUES
COVARD
COVARDA
covards
COVARDES

ESTUDIÓS
ESTUDIOSA
ESTUDIOSOS
estudiosos

fàcil
FÀCIL
FÀCILS
FÀCILS


2. Completa la llista de noms de lloc amb el totes les formes del gentilici que els correspon: DINAMARCA, ITÀLIA, FRANÇA, AMÈRICA, MENORCA, ANGLATERRA, EIVISSA, CANADÀ, ISLÀNDIA, IRLANDA, ÀFRICA, XINA, REPÚBLICA DOMINICANA, CUBA, PARÍS, FORMENTERA, COLÒMBIA, MAÓ, MARROC, CIUTADELLA, BOLÍVIA, BARCELONA, EQUADOR, VALÈNCIA, URUGUAI, MADRID, UCRAÏNA, RÚSSIA, FINLÀNDIA, SUÈCIA, SUÏSSA, BRASIL, MANACOR.




***Completa la llista de noms de lloc amb el gentilici masculí i femení que els correspon:

  1. DINAMARCA: danès, danesa, danesos, daneses
  2. ITÀLIA: italià italiana italians italianes
  3.     FRANÇA: francès , francesa, francesos, franceses
  4. AMÈRICA: americà americana americans americanes
  5. MENORCA: menorquí menorquina menorquins menorquines
  6.  ANGLATERRA: anglès anglesa anglesos angleses
  7. EIVISSA: eivissenc eivissenca eivissencs eivissenques
  8.  CANADÀ: canadenc canadenca canadencs canadenques
  9. ISLÀNDIA: islandès, islandesa, islandesos, islandeses 
  10. IRLANDA: irlandès, irlandesa, irlandesos, irlandeses
  11. ÀFRICA: africà, africana, africans, africanes
  12. XINA: xinès, xinesa, xinesos, xineses
  13. REPÚBLICA DOMINICANA:dominicà, dominicana, dominicans, dominicanes
  14. CUBA: cubà, cubana, cubans, cubanes
  15. PARÍS: parisenc, parisenca, parisencs, parisenques
  16. FORMENTERA: formenterer formentera formenterers formentereres
    •  /formenterenc formenterenca formenterencs formenterenques
  17.  COLÒMBIA: colombià colombiana colombians colombianes
  18. MAÓ: maonès maonesa maonesos maoneses
  19.  MARROC: marroquí marroquina marroquins marroquines
  20. CIUTADELLA: ciutadellenc ciutadellenca ciutadellencs ciutadellenques
  21. BOLÍVIA: bolivià boliviana bolivians bolivianes
  22. BARCELONA: barceloní barcelonina barcelonins barcelonines
  23. EQUADOR: equatorià equatoriana equiatorians equatorianes
  24. VALÈNCIA: valencià valenciana valencians valencianes
  25.  URUGUAI: uruguaià uruguaiana uruguaians uruguaianes
  26. MADRID: madrileny madrilenya madrilenys madrilenyes
  27. UCRAÏNA: ucraïnès, ucraïnesa, ucraïnesos, ucraïneses
  28. RÚSSIA: rus, russa, russos, russes
  29. FINLÀNDIA: finlandès, finlandesa, finlandesos, finlandeses (la llengua es diu "finès")
  30. SUÈCIA: suec, sueca, suecs, sueques
  31. SUÏSSA: suís, suïssa, suïssos, suïsses
  32.  BRASIL: brasiler brasilera brasilers brasileres
  33. MANACOR: manacorí, manacorina, manacorins, manacorines


3. Sabries dir d’on són els següents gentilicis mallorquins: gabellí, campaner, campaneter, concarrí, andritxol, conseller, llorità/lloritana, selvatgí, serverí?



GABELLÍ: Capdepera
CAMAPNER: Campos
CAMPANETER: Campanet
CONCARRÍ: Cas Concos
ANDRITXOL: Andratx
CONSELLER: Consell
LLORITÀ: Lloret
SELVATGÍ: Selva
SERVERÍ: Son Servera





  • Anotau en el quadern els exemples que trobeu oportuns, sobretot els casos en què us hagueu equivocat. 

dijous, 15 d’octubre de 2020

REPÀS DE LES CATEGORIES GRAMATICALS I ELS SINTAGMES (DOSSIER PÀGINES 1 a 3)

 REPÀS DE LES CATEGORIES GRAMATICALS I ELS SINTAGMES  (pàgines 1 a 3)

1. Escriu a quina categoria gramatical pertany cadascuna de les paraules subratllades en aquest text

Hi havia glans i fulles i una taca de tinta al mig. La tapava un gerro de llautó voltat de senyores fent garlanda, vestides només amb vels i amb els cabell deixats anar i voleiant, i aquest gerro era ple de roses vermelles i de margarides artificialsque s'aguantaven en un tou de molsa figurada. El cobretaula, amb les glans i la taca de tinta al mig, tenia un serrell amb tres rengles de nusos. El bufet era de fusta vermellosa, amb marbre rosa i, a sobre del marbre, un armari, i a dintre de l'armari, el vidre guardat. El vidre, vull dir les copes i el gerro de l'aigua i l'ampolla del vi que només són per fer bonic. Una finestrasempre foscadonava a un celobert: també hi donava la finestra de la cuina. (Mercè Rodoreda. La plaça del Diamant.)

GLANS: nom/substantiu

LA: determinant (article)

UN: determinant (numeral o indefinit) 

DE: preposició

NOMÉS: adverbi

AQUEST: determinant demostratiu

ERA: verb

ROSES: nom/ substantiu

VERMELLES: adjectiu

ARTIFICIALS: adjectiu

QUE: pronom relatiu (ES REFEREIX A LES ROSES)

S'AGUANTAVEN: pronom reflexiu i verb

AMB: preposició

AL: contracció (preposició + determinant article)

EL: determinant article

ROSA: adjectiu

VULL: verb

QUE: pronom relatiu (es refereix a les copes, el gerro i l'ampolla)

FINESTRA: nom/substantiu

SEMPRE: adverbi (modifica un adjectiu)

FOSCA: adjectiu

DONAVA: verb

TAMBÉ: adverbi

HI: pronom  (es refereix al celobert)

2. Aquella nina menjava dues taronges vermelles i el fill de na Marta les volia.



AQUELLA/DUES/EL/NA: DETERMINANTS
NINA/TARONGES/FILL/MARTA: NOMS
MENJAVA/VOLIA: VERBS
VERMELLES: ADJECTIU
I: CONJUNCIÓ
DE: PREPOSICIÓ
LES: PRONOM (les taronges)

  • Li diràs a en Pere que demà no aniré a veure-l perquè tenc classe de piano?

LI: pronom
DIRÀS: VERB
A: preposició
EN: determinant (article personal)
Pere: NOM/substantiu
QUE: conjunció (introdueix una subordinada que es pot canviar per AIXÒ: li diràs això)
DEMÀ: adverbi
NO: ADVERBI
ANIRE: VERB
A: preposició
VEURE'L: verb i pronom (a ell)
PERQUÈ: conjunció
TENC: verb
CLASSE: nom
DE: preposició
PIANO: NOM
  • Oh! No t’ho havia dit? Els llibres que havies demanat varen arribar ahir.

OH: interjecció

NO: adverbi

T'HO: pronoms (a tu/ això)

HAVIA DIT: verb

ELS: determinant article

LLIBRES. nom

QUE: pronom relatiu (es refereix als llibres)

HAVIES DEMANAT. verb

VAREN ARRIBAR: verb

AHIR: adverbi



3. SINTAGMES

  1. dos amics especials: SN
  2. ahir vaig anar al cine: SV  (al cine és preposicional)
  3. molt simpàtic: SAdj
  4. escrivia una carta: SV  (UNA CARTA ÉS NOMINAL)
  5. a la platja: S prep   (la platja és nominal)
  6. més lluny: S Adv
  7. el fill de na Marta: SN
  8. ben avorrit: SAdj
  9. dorms massa: SV
  10. quatre llibres: SN
  11. amb alegria: Sprep
  12. molt alta: S Adj
  13. molt ràpidament: S Adv
  14. massa difícil: SAdj
  15. el llarg camí: SN
  16. He vist el teu ca pel carrer: SV  (EL TEU CA: NOMINAL/ PEL CARRER: PREPOSICiONAL)
  17. vivia sol: SV
  18. poc simpàtic: SAdj
  19. molt malament
  20. Des de l'any passat: S prep. (l'any passat nominal)
  21. a les fosques: PREPOSICIONAL
  22. massa prest: adverbial
  23. plou: verbal
  24. en Joan: nominal
  25. les meves germanes petites: nominal
  26. no ploris: verbal

4. INDICA ARA ELS SINTAGMES. Recorda que n’hi ha que poden estar inclosos dins altres.

  • Aquella nina menjava dues taronges molt vermelles.

    • aquella nina: nominal
    • menjava dues taronges molt vermelles: verbal
    • dues taronges: nominal
    • molt vermelles: adjectival
  • El germà de la nina volia les taronges.

    • el germà de la nina: nominal
    • de la nina: preposicional
    • la nina: nominal
    • volia les taronges: verbal
    • les taronges: nominal
  • Demà tenc classe de piano.

    • demà: adverbial
    • tenc classe de piano: verbal
    • classe de piano: nominal
    • de piano: preposicional
  • Els llibres de filosofia encara no han arribat.

    • els llibres de filosofia: nominal
    • de filosofia: preposicional
    • encara: adverbial
    • encara no han arribat: verbal
  • Els meus pares s’han comprat un cotxe nou de color vermell.

    • els meus pares: nominal
    • s'han comprat un cotxe nou de color vermell: verbal
    • un cotxe nou de color vermell: nominal
    • de color vermell: preposicional
    • color vermell: nominal