diumenge, 17 de juny de 2018

EXPOSICIONS ORALS 4t ESO

Els alumnes de 4tESO han realitzat algunes exposicions orals, que adjuntam seguidament.


EXPOSICIONS ORALS D'AUTORS DE LA LITERATURA CATALANA DES DE LA POSTGUERRA A L'ACTUALITAT

MERCÈ RODOREDA

JOSEP MARIA LLOMPART


PERE QUART

MIQUEL MARTÍ I POL

MANUEL DE PEDROLO

MARIA MERCÈ MARÇAL

divendres, 15 de juny de 2018

ACTIVITATS I JOCS


Et falla l'ortografia? No acabes d'entendre quan i com s'accentua? No distingeixes els sons de la essa sorda i la essa sonora? Sempre t'equivoques amb la a o la e de la vocal neutra? 

En l'enllaç següent trobaràs jocs i exercicis per aprendre'n una mica més!             Sons i grafies

En aquest enllaç podràs practicar amb dictats.


SEGUIDAMENT ET PRESENTAM ALTRES ENLLAÇOS MOLT RECOMANABLES:



En aquest enllaç trobaràs dictats enregistrats per fer sobre diferents aspectes ortogràfics.




ACTIVITATS EN LÍNIA I AUTOCORRECTIVES

ACTIVITATS/ JOCS D'ORTOGRAFIA:
En aquest enllaç hi ha activitats interactives per practicar l'ortografia.

PRÀCTIQUES D'ORTOGRAFIA
També trobareu activitats en aquest enllaç.


JOCS DIVERSOS I ACTIVITATS
MÉS JOCS

ACTIVITATS SENZILLES D'ORTOGRAFIA

COMENTARI DE TEXT
Activitats i guiatge per practicar la comprensió, la lectura i l'anàlisi dels textos. Recomanable per al batxillerat.

I MÉSJOCS

COMPRENSIÓ LECTORA
Pràctiques de comprensió lectora. Textos i activitats.


EXPRESSIÓ ESCRITA
Pràctiques d'expressió escrita. Les propietats textuals.


LÈXIC
Aprèn vocabulari a partir de jocs

dijous, 31 de maig de 2018

Continguts que entren al darrer parcial

4tESO
A part de tot el que ja havia entrat en l'anterior parcial, heu d'afegir: 

  • essa sorda/ essa sonora
  • les Avantguardes
  • La variació lingüística i la sociolingüística
**** Atenció especial als pronoms febles, la literatura del modernisme, noucentisme i escola mallorquina, l'ortografia que hem treballat durant el curs i els aspectes de lèxic (neologismes i creació de paraules). 


1r ESO
A part de tot el que ja havia entrat en l'anterior examen, heu d'afegir: 
  • la notícia
  • els adverbis
  • l'apostrofació i la contracció
  • el teatre
  • la paronímia (distinció de paraules)
**** Atenció especial a l'accentuació i la dièresi, els verbs, el text poètic i narratiu, ...



->Recordau que si teniu dubtes me'ls podeu deixar en l'apartat de comentaris (introduint un compte de google i/o posant el vostre nom) o enviant-los al correu electrònic que teniu (document informació famílies). 

dimarts, 29 de maig de 2018

REDACCIÓ 1r ESO


Heu d'escriure un comentari sobre les vostres impressions a partir d'un aquests tres títols en un mínim de 10 línies


  • PRIMER D'ESO: PRIMER ESCALÓ
  • PRIMER D'ESO? NO ERA PER A TANT!
  • PRIMER D'ESO, DE SETEMBRE A JUNY

Podeu escriure'l al full de les activitats per pujar un punt, enviar-me'l al correu electrònic que us he donat o escriure'l en els comentaris d'aquesta entrada. 

Pensau a signar! 

Data límit: dijous 31 de maig.

Joana M.

dilluns, 28 de maig de 2018

EXPOSICIONS ORALS 4t ESO

EXPOSICIONS ORALS 4t ESO 

  • 4tA: 8, 13, 14, 15 juny
    • 8 juny: Pere Quart i Maria Mercè Marçal
    • 13 juny: Blai Bonet i Carme Riera
    • 14 juny: Manuel de Pedrolo i Josep M. Llompart
    • 15 juny: Miquel Martí i Pol i Maria Antònia Oliver. 



  • 4tB: 11, 12, 13, 15 juny. [DIES PENDENTS D'ACORDAR]
      • “Nova cançó”
      • “Situació actual de la llengua”

      • Carles Riba
      • Joan Brossa
      • Baltasar Porcel

      • Josep Maria Llompart
      • Maria Mercè Marçal
      • ...

En grups de 2, 3 o 4 alumnes s'haurà de preparar una exposició oral d'uns 20 minuts com a màxim sobre un dels autors de la literatura catalana del segle XX o un altre dels temes alternatius proposats:

AUTORS
  • Poesia: 
    • Bartomeu Rosselló-Pòrcel
    • Miquel Martí i Pol
    • Salvador Espriu
    • Vicent Andrés-Estellés
    • Blai Bonet
    • Maria Mercè Marçal
    • Pere Quart
    • Gabriel Ferrater
    • Josep M. Llompart
    • Miquel Àngel Riera
    • Carles Riba
    • Joan Brossa
    • Marià Villangómez
  • Teatre: 
    • Alexandre Ballester
    • Josep M. de Sagarra
  • Narrativa/ contes: 
    • Pere Calders
    • Quim Monzó
  • Narrativa/ novel·la: 
    • Mercè Rodoreda
    • Llorenç Villalonga
    • Manuel de Pedrolo
    • Baltasar Porcel
    • Carme Riera
    • Maria Antònia Oliver
  • Narrativa/assaig: 
    • Josep Pla
ALTRES TEMES POSSIBLES: 
  • Panorama general de la literatura catalana des de la Renaixença a la Postguerra. 
  • L'exili i la censura en la literatura catalana de postguerra.
  • El fenomen de la "Nova Cançó".
  • La situació de la llengua catalana en l'actualitat.



L'ESTRUCTURA serà:
(per a les dels autors)
1. Presentació: de què es parlarà?
2. EXPOSICIÓ:
  • Biografia breu
  • Context: època/ gènere...
  • Obra
    • Obres
    • Característiques
  • Presentar un exemple (poema més important, conte, fragment de text) i comentar. 
3. Conclusió i activitat


(per als altres temes)
1. Introducció al tema (definició, ubicació...) i a l'exposició (parts)
2. desenvolupament del tema en diverses parts
3. Conclusió
4. Activitat


RECORDAU: 
  • S'han d'emprar recursos audiovisuals (prezi, powerpoint, padlet, moviemaker, youtube...)
  • Hi ha d'haver una petita part didàctica per als companys (per exemple, repartir un poema i comentar, escoltar i emplenar buits, fer preguntes, fer una activitat, prendre apunts ...).
  • La duració no excedirà els 20 minuts, de manera que a cada classe en puguem fer dues. 
  • Tot i que es fa i es presenta en grup, s'ha de notar una feina cohesionada i una preparació conjunta del tema. 
  • Els altres alumnes hauran de fer una valoració crítica sobre l'exposició dels companys. 

diumenge, 27 de maig de 2018

LA LITERATURA DEL SEGLE XX

MODERNISME.MODERNISME
  • CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES (punt 1 p.120)
  • POESIA. JOAN MARAGALL (punt 1 p.144)
  • NARRATIVA. VÍCTOR CATALÀ (punt 1 p.168)
  • TEATRE. SANTIAGO RUSIÑOL (punt 1 i 2 p.192)



NOUCENTISME (punt 2 p 145)
  • CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES (EUGENI D'ORS)
  • POESIA. JOSEP CARNER



ESCOLA MALLORQUINA
  • CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES (pàgina 145)
  • JOAN ALCOVER
  • MIQUEL COSTA I LLOBERA (p.146)
  • ELS ISMES (punt 2 p.121)
  • JOAN SALVAT-PAPASSEIT (3p.145)



LA LITERATURA DE PREGUERRA
  • INTRODUCCIÓ
  • BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (p.146 i 150)


LA LITERATURA DE POSTGUERRA
  • NOVEL·LA PSICOLÒGICA I REALISMES (p.122 i p169)
  • MERCÈ RODOREDA (p.170)
  • LLORENÇ VILLALONGA (p170)
  • LA LITERATURA CONTEMPORÀNIA I ACTUAL (p.194)













MODERNISME






CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES (punt 1 p.120 i vídeo minut 15-20)
  1. Defineix modernisme i digues alguns dels noms amb què és conegut en altres llocs d'Europa.
  2. Què és l'art TOTAL? 
  3. A part de "Joventut", "Pèl i Ploma" o "Catalònia", hem de destacar una revista important dins el modernisme i que va posar en marxa una campanya ortogràfica. Quina? 
  4. Com eren els artistes modernistes? Distingeix "bohèmia negra" i "bohèmia daurada".
  5. En quina cerveseria barcelonina es reunien els artistes modernistes?
  6. Entre quines dates podem situar el modernisme i per què?
  7. Què foren les Festes modernistes i qui les organitzà?
  8. El modernistes s'adscriuen al REGENERACIONISME o a l'ESTETICISME ("Art per art"). En què consisteix cadascun d'aquests moviments?

PRÀCTICA ORAL


TEXT 4: Discurs de Santiago Rusiñol en la Tercera Festa Modernista (1894)
"És la tercera vegada que el "Cau Ferrat" se reuneix a prop del mar; la tercera vegada que, fugint del soroll de la ciutat, venim a somniar al peu d'aquesta platja hermosa, a sentir-nos bressar al compàs de les onades, a prendre aigües de poesia, malalts com estem del mal de prosa que avui corre a la nostra terra.
Venim aquí fugint de la ciutat, per trobar-nos tots junts i junts cantar lo que ens surti del fons del sentiment, per treure'ns el fred que corre per les venes de tothom aixoplugant-nos sota la bandera de l'art; per banyar-nos i embriagar-nos de sol, de sol i llum que ens assequi per un moment la tristesa de la boira. Venim perquè necessitem espolsar-nos de sobre tanta farsa egoista, tanta sensatesa fingida, tanta farda de sentit comú, tanta serietat fingida o riure estúpid com ha imposat el menestral enriquit per una banda i per altra la democràcia, an aquesta terra nostra que, per por d'ésser boja, se'ns va tornant ensopida [...]

1. Què és el Cau Ferrat i on es troba ?
2. Troba en el text expressions concretes de l’oposició de l’artista amb la societat i la burgesia.





















POESIA. JOAN MARAGALL (punt 1 p.144)  VÍDEO MINUT 21:50
  1. Quina és la teoria poètica de Joan Maragall?
  2. Anomena el títol de tres poemes seus.















TEXT 1: LA VACA CEGA de Joan Maragall
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
el silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot, mentres pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
1. Com és la vaca i per què?
2. Què fan les altres vaques?
2. On va ella?
3. Ho aconsegueix?
4. Quins dos adjectius referits a la vaca es van repetint? .................. i ......................
5. Troba metàfores amb què el poeta es refereix a la ceguesa de la vaca. 
6. La vaca simbolitza l’artista modernista? Per què?
7. Podríem dir que aquest poema segueix l’estètica vitalista o regeneracionista? Per què?

TEXT 2: EXCELSIOR de Joan Maragall
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil.la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblida't de ton regrés:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més.
8. Quin és l’ensenyament que ens vol deixar aquest poema?
9. Quines coses ens diu que hem d’evitar?









NARRATIVA. VÍCTOR CATALÀ (punt 1 p.168) VÍDEO MINUT 23
  1. Anomena alguns títols d'obres i autors de la narrativa catalana modernista. 
  2. Anomena les característiques bàsiques de la narrativa del modernisme. 
  3. Explica en què consisteix la narrativa rural.
  4. Quin és el nom real de Víctor Català? 
  5. Després de Drames rurals, quina és la seva novel·la més destacada?


TEXT 3: Fragment de Els sots feréstecs de Raimon Casellas
Semblava talment que tot lo que se’ls posava a davant, fossin plantes, fossin homes, fossin pedres, tot els mirava de mal ull i tot se conjuminava per a revoltar-se contra la gent forastera que venia a torbar el silenci de les coses mortes i els indrets adormits” [CONJUMINAVA: unia TORBAR: molestar]
10. Diries que l’ambient que es descriu és positiu o negatiu? Per què? Argumenta-ho.














TEATRE. SANTIAGO RUSIÑOL (punt 1 i 2 p.192 + vídeo a partir del minut 20)
  1. Quines dues tendències teatrals hi va haver durant el modernisme? 
  2. Puig i Ferreter va escriure l'obra Aigües encantades. En quina de les dues tendències teatrals podem situar aquesta obra? Explica les característiques d'aquest tipus de teatre.
  3. En què consisteix el teatre simbolista (també anomenat esteticista o "art per art")? Anomena dues obres de Rusiñol que s'adscriuen a aquesta tendència. 
  4. Qui va ser Santiago Rusiñol? Explica breument la seva trajectòria vital i literària. 
  5. Anomena l'obra teatral de Rusiñol que  reflecteix l'enfrontament de l'artista amb la societat com si fos el seu mateix cas: ................................................................................
  6. Resumeix el fragment de diàleg entre Ramonet i el Senyor Esteve (text 1 pàgina 193)
(Modernisme, a partir del minut 15)











NOUCENTISME 

(punt 2 p 145 +p216-217 i vídeo tema 22 minut 1-10)

  • CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES (EUGENI D'ORS)
  • POESIA. JOSEP CARNER



  1. Entre quins anys situam el NOUCENTISME i per què?
  2. Què pretenien els noucentistes? 
  3. Si un dels objectius bàsics era el mateix que el dels modernistes, podem dir que segueixen el mateix camí? En què es diferencien?
  4. Quins dos gèneres literaris conreen especialment els autors noucentistes? 
  5. Quin intel·lectual defineix el Noucentisme en els seus assajos?
  6. Defineix els conceptes noucentistes següents: 
  • NOUCENTISME
  • CIVILISME
  •  IMPERIALISME
  • ARBITRARISME
  • CLASSICISME
7. Amb quin dels conceptes anteriors relacionaries l'atracció pel Mediterrani (MEDITERRANISME) com a origen, base i espai idealitzat? 

8.  Qui va ser i què va fer Eugeni d'ORS
9. Llegeix el text de l'ex. 8 p.221 (fragment del "Glossari" d'Eugeni D'Ors) i identifica-hi les característiques i conceptes bàsiques del Noucentisme.
10. Qui va ser JOSEP CARNER? (presenta'l breument)
11. Anomena almenys tres reculls poètics de Josep Carner: 
  • Auques i ..................
  • Els fruits ............................. 
  • El cor ..................

12. En què consisteix Els fruits saborosos, obra de Josep Carner i quin any es va publicar?
13. Llegeix els poemes següents, que formen part del recull anterior, i completa la graella:
"Com les maduixes"




"La poma escollida"





«Com les maduixes» «La poma escollida»
Etapa vital



Breu presentació de l’argument











Noms dels personatges




COM LES MADUIXES













Menja maduixes l'àvia d'abans de Sant Joan;per més frescor, les vol collides d'un infant.Per'xò la néta més petita, que és Pandara,sabeu, la que s'encanta davant d'una clarori va creixent tranquil·la i en 'admiració i a voltes,         5cluca d'ulls, aixeca al cel la cara,ella, que encar no diu paraules ben ardidesi que en barreja en una música els sentits,cull ara les maduixes arrupides,tintat de rosa el capciró dels dits.                              10Cada matí l'asseuen, a bell redós del vent,al jaç de maduixeres.I mira com belluga l'airet ombres lleugeres,i el cossiró decanta abans que el pensament.li plau la corretjola i aquell herbei tan fi,                    15i creu que el cel s'acaba darrera del jardí.En va la maduixera 'son bé de Déu cobria;en treure les maduixes del receret ombriu,Pandara s 'enrojola, treballa, s'extasia:si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu.              20Pandara sempre ha vist el cel asserenat;ignora la gropada i el xiscle de les bruixes.És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat.El món, en meravelles i jocs atrafegat,és petit i vermell i fresc com les maduixes. 

LA POMA ESCOLLIDA















Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

-Oh petita Alidé, com és que plores tant?                     5
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.
I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,            10
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.
Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me'n va la llum,                                     15
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfurn.
A1 nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa.       20
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?






14. Els noucentistes pretenien "fer una obra ben feta", per això també s'interessaren per normativitzar la llengua. Es feren diccionaris, gramàtiques, etc. Qui va ser el gramàtic que va dur a terme aquesta tasca? 
15. En el mateix sentit, el 1906 s'organitzà el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Sabries dir en què va consistir i qui el va presidir? 

NOUCENTISME: MINUT 1 A 10 (vídeo)








******* ESCOLA MALLORQUINA: JOAN ALCOVER I COSTA I LLOBERA******

  • CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES (pàgina 145)
  • JOAN ALCOVER
  • MIQUEL COSTA I LLOBERA (p.146)






LES 

AVANTGUARDES


  • ELS ISMES (punt 2 p.121)

  • JOAN SALVAT-PAPASSEIT (3p.145)




VÍDEO A PARTIR DEL MINUT 11-13

Copia aquestes preguntes i contesta-les a partir del vídeo i amb l'ajuda del llibre de text (2 p.121 i 3 p.145)


1. Què és l'avantguardisme i què pretén?

2. Què són els "ismes"?

3. Anomena els diferents ISMES:

4. Quin recurs poètic introdueix el "Cubisme"? 

5. Quin moviment avantguardista exalta el moviment i la velocitat, les màquines, la lluita, els esports...? 

6. Per què es diu que el Dadaisme és el moviment avantguardista més radical?

7. Quin moviment parteix dels somnis i els subconscient? 

8. Presenta breument la figura de Joan Salvat-Papasseit. Pots consultar el llibre de text (punt 3 p.145)

9. Joan Salvat-Papasseit és autor de llibres com Poema de la rosa als llavis, Poemes en ondes hertzianes o L'irradiador del................... i les ....................
Cal·ligrama de Salvat-Papasseit (del Poema de la rosa als llavis)
Dins El poema de la rosa als llavis
"Tot l'enyor del demà"

10. Per què deim que Foix participa a la vegada de la tradició i de la modernitat? 

11. Vet aquí un sonet de J,V, Foix (dels 70 que formen el seu poemari Sol i de dol). Copia el darrer vers i troba les idees que apareixen referents al NOU (present/futur) i al VELL (passat). 

Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles
Del temps antic i, a l’acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.
De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l’embragat, o al coixinet que embosca
L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.
I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,
L’antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell.
*em plau= m'agrada
*remembrar= recordar





















LITERATURA CATALANA DE POSTGUERRA

[Referències en el llibre de text:
  • NOVEL·LA PSICOLÒGICA I REALISMES (p.122 i p169)
  • MERCÈ RODOREDA (p.170)
  • LLORENÇ VILLALONGA (p170)
  • LA LITERATURA CONTEMPORÀNIA I ACTUAL (p.194)]



  • INTRODUCCIÓ: VÍDEO A PARTIR DEL MINUT 15

1. Què va implicar la victòria franquista per a la literatura catalana? 
2. Què varen haver de fer molts d'intel·lectuals i escriptors? 
3. Varen deixar d'escriure i de publicar els autors? Com ho feien? 
4. Quins són els anys més durs de la postguerra?
5. Què és la censura?
6. Què feren els autors exiliats?
7. A partir de quins anys tornen a aparèixer revistes, premis, etc?
8. Què implicà la "Llei de Premsa" de 1966?





POESIA DE POSTGUERRA

9. Quines estètiques poètiques es continuen realitzant?
10. Qui fou Salvador Espriu?  Sobre quin tema reflexiona? Anomena algunes de les seves obres.
11. Quin és el pseudònim de Joan Oliver?
12. Anomena altres poetes de la postguerra. 


NARRATIVA DE POSTGUERRA

13. Quins són els dos corrents de la narrativa en la postguerra?
14. En qui dels dos corrents situam Mercè Rodoreda? I Manuel de Pedrolo?
15. Presenta la figura de Mercè Rodoreda. Anomena algunes de les seves obres. 
16. Presenta la figura de Manuel de Pedrolo. Anomena algunes de les seves obres. 
17. Què nom l'autor de Mort de Dama i Bearn? D'on és?
18. Pere Calders va escriure contes. Anomena un dels reculls i les seves característiques. 


ASSAIG

19. Qui són els dos autors més destacats que es dediquen a l'assaig?


20. Anomena alguns autors de la literatura catalana que publiquen posteriorment (alguns encara en l'actualitat): 
  • Poesia: Gabriel ................. , Miquel Martí i Pol, Blai Bonet, etc. 
  • Narrativa: Baltasar ................... (mallorquí)
      • Montserrat .............
      • Jaume ..................
      • Quim ...................
  • Teatre: Josep M. ................................... o Sergi .........................

dijous, 24 de maig de 2018

Suma 1 punt a l'examen 1r ESO CORRECCIÓ


CORRECCIÓ! 
  1. En aquestes paraules potser falten accents i dièresis. Posa’n, si cal:
fenòmens conseqüència cantaran produíem pingüí  plàtan
algun produïtqüestió conduint egoista examen produïa
2.Completa amb una B o una V:
berenava trobada convidat descobrir cavaller

3. Completa les graelles amb les formes corresponents del verb BALLAR:

PRETÈRIT IMPERFET INDICATIU
PRETÈRIT PERFET INDICATIU
JO
ballava
he ballat
TU
ballaves
has ballat
ELL, ELLA
ballava
ha ballat
NOSALTRES
ballàvem
hem ballat
VOSALTRES
ballàveu
heu ballat
ELLS/ ELLES
ballaven
han ballat

4. Indica a quin temps i mode pertanyen aquests verbs:
PRESENT DE SUBJUNTIU                                

canti
CONDICIONAL
cantaria
cantis
cantaries
canti
cantaria
cantem
cantaríem
canteu
Cantaríeu
cantin
cantarien

5. Completa
  • Els personatges que presenten una complexitat psicològica i una evolució al llarg de l’obra s’anomenen REDONS
  • El protagonista és el personatge principal i l’ANTAGONISTA, el que se li oposa.
  • El passat SIMPLE i el passat PERIFRÀSTIC són de significat equivalent. Per exemple: cantàrem i VÀREM CANTAR
  • Les formes no personals són INFINITIU (per exemple cantar), GERUNDI (per exemple cantant) i PARTICIPI (per exemple cantat).
  • Les formes compostes dels verbs es fan amb el verb HAVER
  • La variació lingüística depèn de la situació comunicativa i del parlant. En el cas de la situació les varietats s’anomenen REGISTRES i poden ser formals o INFORMALS
  • La variació lingüística depenent del parlant pot ser social, TEMPORAL o GEOGRÀFICA