divendres, 18 de gener de 2019

Escriure una història a partir d'imatges.

*Elegeix una de les següents tires d'imatges i escriu una narració a partir de les instruccions següents:
  • Qui són els personatges, com són i què nomen? 
  • Com l'explicaràs en 1a o en 3a persona?
  • Quan succeeixen els fets: en passat, en present?
  • On tenen lloc?
  • Quin títol li posaràs?


Pensa a fer:
  • PLANTEJAMENT  (situar els personatges en el temps i en l'espai i introduir l'acció)
  • Un NUS: ves narrant el que passa en les imatges centrals. 
  • Un DESENLLAÇ: escriu un paràgraf en què resolguis la situació (sol ser la darrera imatge). 

  • I al final, pensa a posar-hi un títol! 










LA NARRACIÓ. EL NARRADOR


TIPUS DE NARRADOR



  • narrador intern (participa en la història, és un personatge) (en 1a persona)
    • Protagonista (narra els fets qui protagonitza l’acció).
    • Testimoni (conta uns fets que ha presenciat, és un personatge secundari).
  • narrador extern (no participa en la història, no és un personatge) (en 3a persona)
    • narrador objectiu (només relata allò que es pot veure des d’un punt de vista extern i sense expressar sentiments ni pensaments).
    • narrador omniscient (conta el que fan i el que diuen els personatges i, a més a més, té la capacitat d’introduir-se en el seu interior).



1. Identifica el tipus de narrador de cada un dels textos següents: 

TEXT 1
 Després de moltes hores de nedar, vaig arribar a una platja on em vaig adormir profundament. Quan em vaig despertar vaig voler aixecar-me, ajagut d’esquena com estava, però no em vaig poder moure. Tenia tot el cos fermat, des de les aixelles fins a les cuixes. Només podia mirar al cel. Jonathan swift (2006) Els viatges de Gulliver. 

TEXT 2
Un minut més tard, els dos ens trobàvem en el pati. A penes havíem assolit les ombres obscures, s’escoltà el pas del policia en la boira de dalt. Quan el seu ritme suau s’afeblí, Holmes es posà a fer feina en la porta de baix. El veia inclinar-se i fer força fins que l’obrí de sobte amb un estrèpit penetrant. Arthur Conan DoyLe (1996) Sherlock Holmes i els plànols del Bruce-Partington. 

TEXT 3
Es va sentir furiós, incòmode, com un nin a qui acaben de negar un premi. Volia penjar el telèfon tot d’una i començar a revisar la situació. Uns altres plans, unes altres alternatives. Va aixecar les espatles, en un intent de convèncer-se que no passava res, que potser era millor així. JorDi sierra i fabra (2001) Nit de divendres. 

TEXT 4
De sobte, un cotxe va frenar bruscament, en varen baixar dos individus i varen arrossegar l’al·lot cap a dins. Ell va allargar la mà cap a na Marina mentre li demanava ajut a crits. […] Ella va córrer cap a ell, però el cotxe va arrencar de seguida i el seu amic va desaparèixer. Gemma pasquaL i esCrivà (2001) Marina. 



2. Transforma el TEXT 1 de narrador intern a narrador extern. Llavors, transforma el TEXT 3 de narrador extern a narrador intern. 

3. Redacta aquest fragment en estil directe: 

En Joan li va demanar a na Marta si aquell capvespre volia anar amb ell a la biblioteca per fer el treball. Na Marta li va contestar que li sabia greu, però que no podia perquè havia d'anar a classe de guitarra. En Joan, llavors, li va demanar si l'endemà també tenia classe. Ella li va dir que no, que, si volia podien anar a fer el treball. Quedaren per l'endemà a les 17h a la biblioteca. 


4. Redacta aquest diàleg en estil indirecte: 

Un amic conta a una amiga: 
–Un dia, aquest estiu, anava jo caminant pels Pirineus i, de sobte, pel camí apareix un porc senglar. Arranc a córrer i ell darrere, i quan estava a punt d’afagar-me, llanega, i jo vaig poder pujar dalt d’una penya fora de la seva senda i… 
–Això em passa a mi i em cag de por!
 –I per què et penses que va llenegar el porc senglar?



dijous, 17 de gener de 2019

SOLUCIONARI D'ACTIVITATS D'ORTOGRAFIA 1r batx


La essa sorda (z/s) i la essa sonora (s/ss/c/ç)
 1. Completa els buits amb s o z.
– Amb aquell pinzell va fer el retrat d’una donzella de gran bellesa. 
– N’Ezequiel va visitar el zoològic i va veure un mico saltant des d’un un trapezi i un ase jugant amb una zebra.
 – Els conferenciants varen posar molt d’emfàsi en la necessitat de tractar l’esquizofrènia i la psicosi des de diverses disciplines. 
– La desorganització fou la causa del desastre. 
– Les pageses desaven la casa abans de posar-se a fer lletra. 
– Si na Rosa va néixer l’onze de desembre, quin és el seu signe del zodíac? 

2. Posa s o z en els buits segons correspon.
osmosi              resultat             brunzir             tresor
 resar             àzim             resum             zulú 
músic             ozó             topazi             cervesa 
colzada             alzina             dipòsit             bizantí 
esmorzar             quinze             desè             benzina 
trapezista             posició             recolzar             presó 

3. Escriu el nom abstracte que deriva de cada adjectiu.
Rapidesa, bellesa, lleugeresa, senzillesa. 

4. Posa s o c en els espais en blanc per representar elfonema fricatiu alveolar sord (/s/).
sinistre             cirerer             ciment 
solitud             cel             celler 
suc             savi             cendrer 
serra             cistell             síndria 
sense             sincer             suro 



5. Forma paraules derivades d’aquestes, tant en singular com en plural. Fixa’t en el model.

Naixença, naixences; enyorança, enyorances; temença, temences. 


Pàgina 141
6. Completa els espais en blanc amb s, c o ç.
calçat             romanços             melsa             sencer 
pensar             arronsar             cansat             descalç 
llançar             començament             insistir             inèrcia 
salsa             coneixença             tinença             recances 


7. Copia les oracions i completa-les amb s, ss, c o ç.
 – En Vicent diu que en l’entresòl viu massa gent.
 – En acabar la lliçó faran un assaig de la cançó de l’excursió.
 – Hem partit els pastissos a trossos pensant en els més voraços. 
– Hi ha comunicació quan l’emissor emet un missatge i el receptor l’entén. 
– En donar quatre passes pel passadís se sentia vençut per l’esforç i dissimulava la seva depressió.
 – Per carnestoltes, el carabassat i la sobrassada disfressen l’ensaïmada. 
– Estaven feliços perquè havien aprovat un examen de ciències dificilíssim.
 – Jo no vull que facis res que paregui impossible, però això que et deman és ben fàcil. 


8. Copia les paraules en el quadern i omple’n els buits amb la grafia correcta. Després classifica-les com s’indica.
trossos             feroç             crisi             Suïssa 
massís             promesa             traçar             zona 
plaça             places             fase             veloç
 cinema             desguàs             setrill             física 
processó            pagesa             bastida             esmorzar
sentinella             amazona             felicitat             protozou 
carnissera             duquessa             esperança             marquesa 
batllessa             tendresa             estruç             príncep 


9. Llegeix en veu alta les paraules de cada grup i explica què significa cada una.
caçar / casar / cassar
caçar: cercar i encalçar (animals en llibertat) per tal de capturar-los o matar-los.
casar: unir en matrimoni.
cassar: anul·lar en virtut de la pròpia autoritat.
peca / pesa
peca: comet una falta contra la llei divina.
pesa: mesura el pes.
 calc/ cals
 calc: reproducció d’un dibuix, d’un gravat, d’un quadre, etc., que hom obté calcant.
 Cals: plural de cal, contracció de ca i el
cinc / zinc
cinc: quatre més un
zinc: metall
cussa: femení de ca.
cusa: 3a persona del present de subjuntiu del verb cosir (en valencià).
 sona / zona
sona: present indicatiu 3a persona singular del verb sonar
zona: porció d’espai qualsevol
pinça / pinsà
pinça: instrument que serveix per agafar coses petites
pinsà: ocell
 massa / maça
massa: adjectiu i adverbi
maça: eina de fusta o de ferro
pesa / peça
pesa: 3a persona singular del present d’indicatiu verb pesar
peça: part separable o independent d’un objecte
rassa / raça / rasa
rassa: conjunt d’objectes sense triar
raça: descendents d’un avantpassat comú
 rasa: 3a persona singular present d’indicatiu verb rasar

10. Completa el text amb les grafies dels fonemes fricatius alveolars que falten.

 L’endemà al matí, el gegant va fer córrer la roca cap a una banda perquè les ovelles poguessin sortir a pasturar, però ell es va quedar assegut a l’entrada de la cova, amb les mans esteses per atrapar qualsevol grec que mirés de fugir. Ulisses va indicar als seus homes que s’arrapessin ben fort a la panxa d’aquelles ovelles tan grosses i llanudes. I tot i que Polifem les acariciava quan passaven per dvant seu, no es va adonar que a la part de sota duien un home penjant. I va ser així com el capità i la seva tripulació van aconseguir escapar-se. Quan el vaixell va passar a tota velocitat per davant del penya-segat, Ulisses va cridar: – Recorda, Polifem, que vaig ser jo, l’heroi Ulisses, qui et va deixar cec. No oblidis mai aquest nom! El ciclop va agafar un munt de roques i les va llançar daltabaix del penya-segat amb l’esperança d’enfonsar el petit vaixell. –Que no ho oblidi mai? Tu no oblidis això, Ulisses: jo sóc Polifem, fill de Posidó, déu del mar. I invoco el meu pare perquè us destrueixi! Posidó, que era al fons del mar, va sentir el seu fill i va desfermar furioses tempestes que van fer apartar Ulisses del seu rumb. Mites. Les aventures d’Ulisses. Ed Cruïlla





ESSA SORDA I ESSA SONORA. ACTIVITATS ONLINE


















Pàgina 182 1. Completa els buits en el quadern amb tg, tj, g o j, segons correspongui. – En Jeroni es va marejar durant el viatge a Argentina. – El paisatgista anà a Egipte a estudiar geologia. – Uns joves jugaven malgrat la lletjor del temps. – A la porta del jutjat han penjat una imatge al·legòrica de la justícia. – Imaginar jocs és cosa de genis. – En Jesús va trobar un rellotge d’arena i altres objectes antics. – A na Joana li agrada la platja des Codolar i en Jaume s’estima més les platges de Formentera. – En arribar a Jerusalem va subjectar l’equipatge al sostre del cotxe. 2. Escriu el present d’indicatiu dels verbs viatjar i penjar. Jo viatj, tu viatges, ell / ella viatja, nosaltres viatjam, vosaltres viatjau, ells /elles viatgen. Jo penj, tu penges, ell /ella penja, nosaltres penjam, vosaltres penjau, ells /elles pengen. 3. Completa les oracions amb una forma conjugada d’aquests verbs. – El meu cosinet té setze mesos i encara gateja. – No barregeu lleixiu amb amoníac, és molt nociu. – Cada estiu, els meus padrins estiuegen a Fornells. – No vull pujar al molí del Ram perquè em mareig. – Escriviu la paraula Brussel·les i en acabar lletrejau-la. 4. Completa els buits en el quadern amb x o ix segons correspongui. – Les finestres de la caixa d’estalvis tenen unes reixes molt gruixudes. – A Cala Xarraca m’han contat el conte d’una coixeta que s’engreixava per prendre xarop. – Es coneix que en Xavier pateix molt quan es troba la meva moixa. – Al calaix trobaràs xiclets de maduixa sense sucre. – En Xesc xiulava xalest pel barranc de Biniaraix. – Va dibuixar una xarxa que era plena de peixos. – Sense voler na Xisca va mullar tot l’aixovar i va tardar molt a eixugar-se. – Va quedar una mica fluix perquè va rebre un cop molt fort a la cuixa. Pàgina 183 5. Escriu tx, x o ig segons correspongui. – La pepa em va tocar en un sorteig d’una botiga de Costitx. – Na Conxa em va regalar una dessuadora amb caputxa i butxaques. – Després del passeig del matí per la serra, em dutxaré. – En Carles va enganxar un empatx de tant de menjar xocolata amb xurros. – Vaig deixar el xandall al costat de la dutxa i es va xopar. – Pel mes de maig el pare es traslladarà a un despatx al Passeig Marítim. – Vaig perdre la motxilla a l’excursió de Fornalutx. 6. Completa les paraules amb t o d, segons correspongui. Institut, actitud, Bernat, solitud, baluard, magnitud, lleopard, virtut, ràpid, hàbit, àrid, verd, gratitud, ponent, sol·licitud. 5. Prosa humanística i narrativa 201 BATXILLERAT 7. Omple els buits amb c o g, segons correspongui. Filòleg, demagog, pedagog, estrateg, càrrec, aràbic, ànec, xàfec, biòleg, porc, sang, fang. 8. Escriu p o b, segons correspongui. Serp, verd, àrab, pop, llamp, corb, glop, bisíl·lab, aljub, xarop, camp, tub, calb, superb, adob. 9. Copia les paraules i completa-les amb t o d. Atzar, setze, admirar, horitzó, ametla, adjunt, advocat, atleta, adjacent, butlletí, adverbi, setmana, atmosfera, sotmetre, adscriure, 10. Completa les paraules amb c o g, segons correspongui. Suggerir, acció, augment, digne, accelerar, maragda, acceptar, cognom, sagnar, diafragma, sac, impregnar. 11. Copia els mots en el quadern i escriu p o b, segons correspongui. Opció, dubte, capbussó, capçal, abdicar, actitud, copsar, eclipsi, dissabte, òptic, obtenir, cabdal.



dilluns, 14 de gener de 2019

GLOSES 2019

GLOSES: estrofes populars generalment improvisades. 
  • tenen 4 versos
  • de 7 síl·labes cada vers (art menor) (RECORDAU QUE comptam fins a la darrera tònica)
  • amb rima consonant
  • l’esquema sol ser abba (el primer vers rima amb el 4t i el 2n amb el 3r). A vegades es fan abab i també hi ha estrofes més llargues (de 5 versos i també dècimes)
  • Es recomana pensar primer el darrer vers: que sigui el que voleu dir clarament... Llavors podeu pensar el 1r i fer-lo rimar amb el 4t i anar afegint el 2n i el 3r que rimin entre ells. 



1rC
En el grup de 1rC
són un poc desbaratats.
Alguns mai estan callats;
i altres se porten bé.

Són gent molt espavilada,
que té ganes i estudia…
I jo gens no m’erraria
si dic que és bona fornada.

Jo ja vos he començat
una glosa dedicada…
Ara vos pas jugada
de continuar aquest combat.

Tant és si me contestau
com si atacau més gent…
1rC serà valent,
si amb B o A vos ficau…

O potser amb els segons,
que més grans un poc se creuen.
I més petits ells vos veuen
com si fóssiu gorrions.

I potser vos atreviu
d’atacar es batxillerats,
els deis quatre veritats
i que facin es cap viu.

I ara ja és moment
de posar-vos a glosar...
Vos don permís d'atacar!
Mem qui serà el més valent! 

Alerta, als desbarats
o a insultar la gent...
En combat, clar i entenent, 
no heu d'acabar enfadats. 


RECORDAU l’estructura bàsica:
  • 4 versos
  • de 7 síl·labes cada vers (comptam fins a la darrera tònica)
  • amb rima consonant
  • l’esquema sol ser abba

Exemple:
Sa ximbomba ja no sona,
ni sona ni sonarà
perquè té sa pell de ca
i sa canya que no és bona.






2nA
És un grup que me sorprèn,
qualque pic que estan callats.
Saben estar concentrats
és així com bé s’aprèn!

En general jo diré
que és un grup que a mi m’agrada.
M’he enfadat qualque vegada
perquè no se xerren bé.

I molts xerren quan no toca
i els costa començar.
I ells me fan enfadar:
de paciència no en tenc poca.

Jo ja vos he començat
una glosa dedicada…
Ara vos pas jugada
de continuar aquest combat.

Tant és si me contestau
com si atacau més gent…
2nA serà valent,
si amb altres vos ficau…

O potser amb els primers,
menuts són i petitons
que pareixen gorrions
i que vos venen darrer.

I potser vos atreviu
d’atacar es batxillerats,
els deis quatre veritats
i que facin es cap viu.



















2nB
En el grup de 2nB
els tenc un poc enxufats.
Riuen i estan callats,
i si volen ho fan bé.

Són gent molt espavilada,
que té ganes i estudia…
I jo gens no m’erraria
si dic que és bona fornada.

Però no vos despisteu,
i feis feina cada dia.
No importa faceu via,
tira-tira aprendreu.

Jo ja vos he començat
una glosa dedicada…
Ara vos pas jugada
de continuar aquest combat.

Als tercers que són més grans
i que s’ho tenen cregut.
Feis-los passar per s’embut
i atacau-los amb glosat.

I potser vos atreviu
d’atacar es batxillerats,
els deis quatre veritats
i que facin es cap viu.



















2n C
En el grup de 2nC
són un poc desbaratats.
Alguns mai estan callats;
i altres se porten bé.

En general jo diré
que és un grup que a mi m’agrada.
M’he enfadat qualque vegada
perquè no se xerren bé.

I molts xerren quan no toca
i els costa començar.
I ells me fan enfadar:
de paciència no en tenc poca.

Jo ja vos he començat
una glosa dedicada…
Ara vos pas jugada
de continuar aquest combat.

Tant és si me contestau
com si atacau més gent…
2nC serà valent,
si amb A, B vos ficau…

O els tercers que són més grans
i que s’ho tenen cregut.
Feis-los passar per s’embut
i atacau-los amb glosat.

I potser vos atreviu
d’atacar es batxillerats,
els deis quatre veritats
i que facin es cap viu.
















1rBATX
Aterrar vos ha costat,
hi ha feina cada dia.
Recordau, demanaria,
que ja feis Batxillerat.

Aviat adults sereu
amb responsabilitat…
Alguns ja han madurat,
altres… convé que ho faceu…

Amb sa selectivitat
s’institut acabareu
i es petits vos trobareu
en ser a universitat.

Vos conec i vos diré:
sé de quin peu vos calçau.
Quan voleu vos esforçau
i sabeu estudiar bé.

Jo ja vos he començat
una glosa dedicada…
Ara vos pas jugada
de continuar aquest combat.

Es petits heu d’atacar
que vos venen a darrere.
O els que faran carrera,
segon a punt d’acabar.


CORRECTOR ORTOGRAFIA FRICATIVES P. 61

2. 
baixa, baixada, rebaixar, baixador, baixar...
dibuix, dibuixant, dibuixar, desdibuixar...
peixet, peixateria, peixatera, peixera...
coixejar, coixesa, coixejar...

4. 


  • S'escriuen amb S els gentilicis en femení i els substantius abstractes que acaben en -ESA: japonesa, anglesa, puresa, bellesa. 
  • S'escriuen amb SS les professions i els títols nobiliaris en femení que acaben en -ESSA: batlessa, metgessa, comtessa, duquessa.
    • (alerta, però, a marquesa, princesa i pagesa...)

5. 

ofès, ofesa, ofesos, ofeses
permès, permesa, permesos, permeses
difós, difosa, difosos, difoses,
promès, promesa, promesos, promeses
imprès, impresa, impresos, impreses
confós, confosa, confosos, confoses
admès, admesa, admesos, admeses
inclòs, inclosa, inclosos, incloses






6. •  En Xavier, el professor de filosofia, assegura que amb constància i paciència l’ésser humà és capaç de fer les proeses més increïbles. Teniu-ho present!
 •  En rebre la medalla de bronze en llançament de javelina, l’atleta irlandesa afirmà que la confiança en un mateix és necessària en qualsevol competició.
 •  Na Zoe no ha tastat els dolços de maduixa que han fet na Teresa i na Ximena. Diu que li pareixen massa oliosos.



7 • unes puces grosses 
• uns pastissos deliciosos
 • unes pinces llises
 • uns trossos grossos 
• unes calces esteses 
• uns llaços preciosos 
• unes brosses oloroses 
• uns estruços veloços

dimecres, 9 de gener de 2019

PRONOMS FEBLES I PRONOMS RELATIUS

  • Recorda que són pronoms febles:
    • EM, ET, ENS, US, ES, EN, EL/LA/ELS/LES i les seves variacions (M', 'M, -ME, -NOS, -VOS, N', L', 'LS...). 
    • Tambe tenim altres pronoms febles (aquests són invariables): LI, HI, HO. 

  • Recorda que substitueixen un complement (del verb) i que es col·loquen al costat del verb: 
    • Si és una forma verbal imperativa (ordre), aniran darrere. PENTINA'T
    • Si és un verb perifràstic, poden anar davant o darrere. ET VA PENTINAR/ VA PENTINAR-TE
    • En els altres casos, van davant. ET PENTINA, ET PENTINAVES, ET PENTINARÀS... 

  • Davant el verb es posen tot sols o amb apòstrof (segons si el pronom és variable, si el verb comença en vocal i segons les regles d'apostrofació): L'AGAFA,T'AGRADA, M'AGRADAVA, N'AMAGA, S'AGAFA... / LA VOL, EL COMPRA, LA IL·LUMINA, HI VA, LI AGRADA

  • Darrere el verb es posen units amb un apòstrof o amb un guionet. Posam guionet si hi ha canvi de síl·laba: COMPRA-ME-LA, COMPRA'L, MENJA-TE'LS, MENJA'LS...

  • Recorda que l'apòstrof es posa sempre com més a la dreta possible: 
    • ME'N VAIG
    • ME N'ANAVA
    • T'AGRADARIA
    • T'HA AGRADAT
    • TE N'HI POSES
    • TE'N POSARÀS? 

  • En les combinacions de pronoms febles l'ordre és: 
reflexiu-2a-1a- CI+CD-en-ho/hi
Per exemple:
  • ME N'HI VAIG , SE T'AFERRARÀ, DONA-M'HO, DONA-ME-LA, TREU-TE-LA'N (treu-te la pedra de la sabata), TE N'HI POSES (et poses sucre dins el cafè), ...
      • Matisos: 3a PERSONA CI+CD (totes aquestes formes estan admeses: n'hi ha que són pròpies del País Valencià) 
        • LI'L---L'HI
        • LI LA ---LA HI
        • LI'LS---ELS HI
        • LI LES ----LES HI
        • LI'N ----N'HI
        • LI HO ----L'HI 



  • Substitueix en cada oració els complements que s'indiquen: 
Complement Directe: el/la/els/les, en, ho
  1. Ahir vaig obrir les caixes.
  2. Vols cafè?
  3. Va dir que no ho volia fer.

Complement Indirecte: li/els
  1. Hem donat la sorpresa als pares.
  2. Heu de dur el menjar al moix.
  3. En Miquel regala el llibre a na Joana.

Complement de Règim Verbal (CRV): hi/en
  1. Et fies de na Maria?
  2. Es riuen d'ell.
  3. No s'adona de la sort que té.
  4. No s'acostuma a viure sol.
  5. Confies en na Maria?

Complement Circumstancial: hi/en
  1. Dina amb el director.
  2. Va pujar fins al setè pis.
  3. Voleu viure al camp.
  4. Pensa venir amb bicicleta.
  5. Brames com un ase.

Atribut: ho 
  1. Elles semblaven molt amigues.
  2. Avui estava content.
  3. Els nins pareixen espavilats.
  4. Aquells joves són els inspectors.
  5. Les nines eren rosses.

Complement Predicatiu: hi
  1. Els músics toquen concentrats.
  2. La professora respon enfadada.
  3. Els alumnes se'n van satisfets.
  4. Aquelles nines arribaven decidides.
  5. El nin jugava content.






SOLUCIONARI
CD:
  1. Ahir vaig obrir les caixesAhir vaig obrir-les/ Ahir les vaig obrir.
  2. Vols cafè? En vols?
  3. Va dir que no ho volia fer. Ho va dir./ Va dir-ho.

CI:
  1. Hem donat la sorpresa als paresEls hem donat la sorpresa.
  2. Heu de dur el menjar al moixLi hem de dur el menjar /Hem de dur-li el menjar.
  3. En Miquel regala el llibre a na JoanaEn Miquel li regala el llibre.

Cprep (CRV):
  1. Et fies de na Maria? Te'n fies?
  2. Es riuen d'ell. Se'n riuen.
  3. No s'adona de la sort que téNo se n'adona.
  4. No s'acostuma a viure sol. No s'hi acostuma.
  5. Confies en na Maria? Hi confies.

CC:
  1. Dina amb el director. CCCompanyia: Hi dina
  2. Va pujar fins al setè pisCCLloc: Hi va pujar.
  3. Voleu viure al camp.CCLloc: Hi voleu viure
  4. Pensa venir amb bicicleta.CCMitjà Hi pensa venir/ Pensa venir-hi
  5. Brames com un ase. CCManera: Hi brames
Atribut: ho
  1. Elles semblaven molt amigues. Elles ho semblaven
  2. Avui estava content. Ell ho estava/ Ell hi estava
  3. Els nins pareixen espavilats. Els nins ho pareixen
  4. Aquells joves són els inspectors. Aquells els són/ Aquells ho són 
  5. Les nines eren rosses. Elles hoeren

Complement Predicatiu: hi
  1. Els músics toquen concentrats.  Els músics hi toquen
  2. La professora respon enfadada.  La professora hi respon
  3. Els alumnes se'n van satisfets.   Els alumnes se n'hi van
  4. Aquelles nines arribaven decidides.    Aquelles nines hi arribaven
  5. El nin jugava content.   El nin hi jugava



  • Indica quin complement és i després substitueix-lo per un pronom feble:
  1. He elegit dues jaquetes.
  2. Has telefonat a na Maria?
  3. Vine amb mi!
  4. Vés a comprar ara mateix!
  5. En Pere canta malament.
  6. Parla dos idiomes.
  7. Parlau d'allò d'ahir?
  8. Vols llet?
  9. T'has adonat que no ha vengut?
  10. S'oblida de dir-t'ho.
  11. S'interessa per la música.
  12. Es dedica a la política.
  13. Ells estimen els seus fills.
  14. Ve amb na Maria
  15. Has abraçat el teu pare?
  16. Na Maria va fer una abraçada al seu germà.
  17. Na Maria va fer una abraçada al seu germà.
  18. Hem contribuït a la reestructuració de l'empresa.
  19. Va comprar alguns regals per als seus néts.
  20. Va comprar alguns regals per als seus néts.

SOLUCIONARI
  • Indica quin complement és i després dubstitueix-lo per un pronom feble:
  1. He elegit dues jaquetes. CD N'HE ELEGIT DUES
  2. Has telefonat a na Maria? CI LI HAS TELEFONAT?
  3. Vine amb mi! CCC VINE-HI!
  4. Vés a comprar ara mateix!CCL VÉS-HI ARA MATEIX!
  5. En Pere canta malament. CCM EN PERE HI CANTA
  6. Parla dos idiomes. CD EN PARLA DOS
  7. Parlau d'allò d'ahir? CRV EN PARLAU?
  8. Vols llet? CD EN VOLS?
  9. T'has adonat que no ha vengut? CRV TE N'HAS ADONAT?
  10. S'oblida de dir-t'ho. CRV SE N'OBLIDA.
  11. S'interessa per la música. CRV S'HI INTERESSA
  12. Es dedica a la política.CRV S'HI DEDICA
  13. Ells estimen els seus fills. CD ELLS ELS ESTIMEN
  14. Ve amb na Maria CCC HI VE
  15. Has abraçat el teu pare? CD L'HAS ABRAÇAT?
  16. Na Maria va fer una abraçada al seu germà. CD NA MARIA VA FER-NE UNA AL SEU GERMÀ / NA MARIA EN VA FER UNA AL SEU GERMÀ.
  17. Na Maria va fer una abraçada al seu germà. CI NA MARIA VA FER-LI UNA ABRAÇADA/ NA MARIA LI VA FER UNA ABRAÇADA
  18. Hem contribuït a la reestructuració de l'empresa. CRV HI HEM CONTRIBUÏT
  19. Va comprar alguns regals per als seus néts. CD EN VA COMPRAR ALGUNS PER ALS SEUS NÉTS/ VA COMPRAR-NE ALGUNS PER ALS SEUS NÉTS.
  20. Va comprar alguns regals per als seus néts. CI ELS VA COMPRAR ALGUNS REGALS/ VA COMPRAR-LOS ALGUNS REGALS.

(9. és CRV i no duu preposició perquè davant un QUE conjunció les preposicions desapareixen)





ALGUNS EXEMPLES DE COMBINACIÓ DE 3 PRONOMS FEBLES:
Poseu-me-n'hi
(a mi,
de sucre,
al cafè)
CI
CD
CC
Demà te l'hi penjarem
(a tu,
el quadre,
al passadís)
CI
CD
CC
Se me l'ha begut tot
(beure's,
a mi,
el cafè)
Reflex.
CI
CD
Se'ns l'endurà
(endur-se
a nosaltres
el fill)
Reflex.
CI
CD

(Font: http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/pronoms%20febles/teoria.htm)































CORRECCIÓ DE LES ACTIVITATS



Pàg. 137 1. Digues de quina classe és el complement subratllat en cada oració i substi tueix-lo pel pronom feble addient.
– Vaig portar el llibre a la padrina. cd. El vaig portar a la padrina. /Vaig portar-lo a la padrina.
– En Josep convidà aquella al·lota a berenar. cd. En Josep la convidà a berenar.
 – La meva filla no sap on viu la seva millor amiga. cd. La meva filla no ho sap.
 – Ta mare sembla la secretària. At. Ta mare ho sembla.
 – N’Enric sempre pensa que ho ha fet malament. cd. N’Enric sempre ho pensa.
 – Cada dia arriben vaixells al port. cd. Cada dia n’arriben al port. 
– En Víctor havia regalat una pulsera d’or a la seva mare. ci. En Víctor li havia regalat una pulsera d’or.
 – El pare envià la reclamació als directius de l’empresa. ci El pare els envià la reclamació.


 2. Torna a escriure les oracions canviant els pronoms per un sintagma equivalent. (Respostes orientatives)
  • CD: Hecomprat la camisa a la plaça.
  • CI: Demana a na Marta. 
  • CD. Demà tornaran els llibres. 
  • CD. Volia fer la denúncia tot d'una/ A l'oficina de policia/ ...
  • CRV. Ens interessam per la política. 
  • CC: Treu les cols de dins la bossa. 
  • CD/CC: He vessada la llet damunt la taula.
  • CD. Van idealitzar allò/ el que els havia dit. 
  • CI. Maquillaven la cara als actors. 






 3. Respon les preguntes substituint els complements per un pronom feble.
  •  – Has vist la pel·lícula? No, no l’he vista.
  •  – Menges pa amb tomàtiga? Sí, sí que en menj. 
  • – Has pensat això? No, no ho he pensat. 
  • – Vols que anem a la platja? Sí, sí que ho vull. 
  • – Has aprovat l’examen? Sí que l’he aprovat.
  •  – M’has esperat? Sí, t’he esperat.
  •  – Has vist n’Aina? Sí, l’he vista.
  •  – Es varen presentar als convidats? Sí, s’hi varen presentar. 




Pàg. 138 4. Assenyala els pronoms febles de cada oració, analitza’ls sintàcticament i digues quin és l’antecedent
. – Això que deia, ho pensava des de feia temps. cd. .
 – Ella portava la bossa rompuda i ell la mirava. cd. Antecent: ella o la bossa rompuda.
 – Ha duit tres peres de l’hortet. Quantes n’has menjades tu? Adverbial. 
– He convidat en Joan a la festa. Li has dit que tu també vendràs? ci. 
 – He escrit una carta als pares però no els he dit la veritat. ci.
– Ja són les tres? Sí, ja les són./ Sí, ja ho són.  Predicat nominal. 
 – Tenc tres convidats a ca meva però només en caben dos a la meva habitació. Adverbial. 


5. Identifica els complements de les oracions següents i substitueix-los pels pronoms febles corresponents.

 – La mestra va repartir els exàmens als estudiants. La mestra els els va repartir. cd ci
 – Jo no he deixat les claus damunt la taula. Jo no les hi he deixades. cd cc 
 – En Joan no vol acabar la feina ara. En Joan no la hi vol acabar. cd cc 
– Ella ha tornat cansada de la universitat. Ella n'hi ha tornat. Predicatiu cc 
– Admirava la seva habilitat. L’admirava cd 
– Els meus cosins van a Sant Ferran. Els meus cosins hi van. cc
 – Volia portar figues a la padrina en una panera. 
****Li n’hi volia portar. cd ci cc / 
N'hi volia dur en una panera
N'hi volia dur a la padrina.
– Vénen de Sant Francesc Xavier. En vénen cc
 – He comprat aquests pastissos per a la padrina en aquella pastisseria. 
****Li els hi he comprat. cd ci cc /
Els hi he comprat en aquella pastisseria. 
Els hi ha comprat a la padrina.(Només es canvien dos pronoms)
– Ell és el millor. Ell l’és. / Ell ho és. Atribut.
– Mira el camí! Mira’l. cd
 – Els meus padrins donaven diners a tots els néts cada dissabte. cd ci cc 
****Els meus padrins els n’hi donaven. 
Els en donaven cada dissabte. 
Els hi donaven diners. 






PRONOMS RELATIUS: enllacen dues oracions (una principal dins la qual s'inclou una subordinada que fa funció adjectiva) (el pronom té un antecedent dins la principal i fa una funció dins la subordinada)




QUI: persones

  • darrere preposició: Sempre parla de qui no hi és. El nin amb qui va venir era ros. 
  • sense preposició, el qui, aquell qui, tothom qui... (subordinada de relatiu substantivada): Qui vulgui venir, que vengui. Ho ha fet qui ha volgut. Aquell qui vulgui venir, que ho digui... 

QUE: coses o persones
  • no duu preposició: La casa que he vist és grossa. El nin que ha vengut era ros. 
  • no confondre amb el QUE conjunció: Digues-li que vengui. M'ha dit que no vendrà. (=això)
  • En oracions explicatives pot equivaldre a el/la/els/les qual(s):
    • Els quintos, que estaven esgotats, anaren a jeure. (TOTS)
    • Els quintos, els quals estaven esgotats, anaren a jeure. (TOTS!)
    • (Però en"Els quintos que estaven esgotats anaren a jeure" (NOMÉS ALGUNS), no es pot posar "els quals") 
  • Atenció! Les contruccions EL QUE, LA QUE, ELS QUE I LES QUE no són correctes emprades com a pronom relatiu. Com ho podem saber? Si ens aniria bé posar "amb el qual" no va bé "amb el que". 
    • *El llapis amb el que escrius és vell. ---> El llapis amb el qual escrius... 


QUÈ: coses
  • duu preposició: El llapis amb què escrius és vermell. La casa de què parles és grossa. 
  • Es pot canviar per el/la/els/les qual(s): 
    • El llapis amb el qual escrius és vermell.
    • La casa de la qual parles és grossa.
  • Alerta! No confondre el QUÈ relatiu amb el QUÈ interrogatiu: Què vols? 


ON: lloc
  • La casa on vivia s'ha esbucat. 
  • Equival a EN QUÈ: La casa en què vivia s'ha esbucat. 
  • També equival a EN EL/LA/ELS/LES QUAL(S): La casa en la qual vivia s'ha esbucat. 




*****RECORDA QUE CONSTRUCCIONS COM EL QUE, LA QUE, ELS QUE I LES QUE NO SEMPRE SÓN CORRECTES: 
  • SÓN CORRECTES si són subordinades substantives i equivalen a AQUELL/ AQUELLA/AQUELLS/AQUELLES QUE
  • NO SÓN CORRECTES si equivalen a el/la/les/les QUALS (relatius
    • *La història de la que parles era divertida . INCORRECTE (Podem posar "de la qual")
    • Parla'm de la que vares veure. CORRECTE (Parla'm d'aquella que vares veure)



ACTIVITATS 7, 8 I 9 P. 139 I FOTOCÒPIA. 









7. Completa aquestes oracions amb tots les formes possibles del relatiu i indica’n la funció sintàctica. 
– El mestre tocava el piano a quatre mans però era ella qui tocava molt millor que no pas ell. Subjecte. 
– El dia que els pares no arribaven fins a les nou cuidava els seus germans. cc de temps. També són possibles "en què", "en el qual"
 – Els homes aguantaren a contracor aquella observació que devien considerar part de les normes bàsiques de la feina. cd 
– Amb tant de soroll no hi havia qui hi dormís. Subjecte.
 – Fou en aquell estiu en què començaren a sortir. cc de temps. / que/ en el qual
 – Era una pel·lícula el rodatge de la qual durà dos anys. Complement del nom
. – La llibreta en què va apuntar les paraules estranyes li ajudà a entendre millor l’obra que llegia. cc lloc, cd. (en què també podria ser: /on/ en la qual )
 – Havien venut la casa on ell havia passat la infantesa. cc lloc (en què, en la qual)
– El joc amb què jugaven tant s’espatllà. Complement del nom. (amb el qual)
 – Havia perdut la cartera dins la qual hi havia els documents. cc lloc


 8. Insereix la segona oració dins la primera amb un pronom relatiu. 
– Regalarem caramels als nostres cosins, que són molt llépols. (COm que és explicativa, també es pot posar "Regalarem caramels als nostres cosins, els quals són molt llépols")
– S’han menjat les sobrassades que havien fet a les matances.
 – Va aprovar l’examen que estudià el cap de setmana.
 – Comprà les entrades, que eren cares, per al concert d’Antònia Font. (També "les quals eren,,,"
 – El que m’agrada més és pujar el penyal des Migdia,que està al costat del puig Major. (el qual)


9. Corregeix els usos incorrectes dels relatius de les oracions següents.
 – És un tema del qual no vull parlar. / És un tema de què no vull parlar
 – Sabia perfectament el carrer pel qual/per on passaria la comitiva. 
– És una cala on/ en què/ en la qual no hi sol haver grumers.
 – El mercat on / en què / en el qual hi ha molt de peix fresc és el de l’Olivar.
 – És una tela de la qual / amb la qual se’n fan cortines. (de què/ amb què)
– L’assumpte que es va tractar en l’assemblea era molt greu. 
– És un músic que es dedica amb passió a la seva banda.
 – El projecte al qual / a què hi he dedicat tot el mes ja està acabat.