diumenge, 7 de gener de 2018

DIFTONGS I HIATS, DÍGRAFS. ACCENTUACIÓ I DIÈRESI

ENLLAÇOS A UNITATS DIDÀCTIQUES AMB ACTIVITATS I JOCS:

DIFTONGS: dues vocals en la mateixa síl·laba, sempre hi ha una I o una U.

  • DECREIXENTS: forta > dèbil (i/u)
    • ai, ei, ii, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu  (tau-la, ei-na, correu, ou, nau...)

  • CREIXENTS: dèbil (i/u) > forta (a/e/o)
    • Grups QUA, QÜE, QÜI, QUO i GUA, GÜE, GÜI, GUO (llengües, guant...)
    • Inici de paraula: IO-DE, IO-GURT, HIE-NA
    • Grups de tres vocals: s'uneixen les dues darreres...> mo-UEn, jo-IA


HIATS: dues vocals al costat, però no a la mateixa síl·laba. 
  • Dues vocals fortes: A-E-roport, tE-A-tre, cO-A-la, pO-E-ma
  • Possible diftong però la i duu accent o dièresi: PA-ÍS, PA-Ï-SOS...
  • Possible diftong creixent però no és cap grup (gua, qua...) ni està a principi de paraula ni està amb un grup de tres vocals: policI-A, històrI-A, possessI-Ó


DÍGRAFS: dues lletres que formen un sol sol. N'hi ha que se separen i que no se separen.
  • se separen: caR-R-o, paS-Sa, despaT-Xar, cuI-Xa, aL-Lot, ..
  • no se separen: ca-LLau, ca-NYa, a-QUes-ta, de-sIG ...
ACTIVITATS DE DIFTONGS I DÍGRAFS


EXERCICIS 1 I 2 PÀGINA 21

ACCENTUACIÓ

  • En primer lloc recorda que en català tenim dos accents: OBERT à i tancat í
À sempre accent OBERT                     Í i Ú sempre accent TANCAT
È (cafè, perquè)               É (més, després)
Ò (però)               Ó (camió)


dóna-dona
vénen-venen
...





REMARQUES: ALGUNES PARAULES DIFÍCILS. 


  • Fixa't si duen o no accent i indica si són AGUDES, PLANES O ESDRÚIXOLES: 
acne, elit, atmosfera, hoquei, aurèola, quàdriceps, cautxú, diòptria, futbol, handbol, iber, timpà, intèrfon, radar, interval, fluor, medul·la, tiquet, olimpíada, Hèlsinki, omòplat, víkings, rèptil, torticoli, període, míssil, Marràqueix, Etiòpia, rubèola, tèxtil, Tibet, oboè, esperit, xandall, èczema, pneumònia. 










SOLUCIÓ:
  • AGUDES: elit, hoquei, cautxú, futbol, handbol, iber, timpà, radar, interval, fluor, tiquet, Tibet, oboè, esperit, xandall.
  • PLANES: acne, atmosfera, intèrfon, medul·la, omòplat, víkings, rèptil, torticoli, míssil, Marràqueix, tèxtil.
  • ESDRÚIXOLES: aurèola, quàdriceps, diòptria, olimpíada, Hèlsinki, període, Etiòpia, rubèola, èczema, pneumònia. 




DIÈRESI:

Es posa en dos casos: 
  • per marcar que en els grups GUE,QUE, GUI, QUI la U ha de sonar: GÜE, QÜE, GÜI. QÜI (ex.10 fotocòpia)
  • per rompre un diftong (si no es pot accentuar): DU-IA (diftong)---> CON-DU-Ï-A (HIAT)

REMARQUES: 
  • SOLEN DUR DIÈRESI MOLTES FORMES DELS VERBS EN -AIR (AGRAIR), -EIR, -OIR, -UIR (CONDUIR...)
  • SOLEN DUR DIÈRESI PARAULES DERIVADES D'ALTRES AMB UNA I TÒNICA: ILLA> AÏLLAT, VEÍ> VEÏNAT, VEÏNADA...
PERÒ NO POSAM DIÈRESI:
  • SI ES POT POSAR ACCENT: PA-ÍS
  • EN L'INFINITIU, EL GERUNDI, EL FUTUR I EL CONDICIONAL DELS VERBS EN -AIR, EIR,OIR, UIR: CONDUIR, CONDUINT, CONDUIRÉ, CONDUIRIA (però conduït, conduïm...)  (exercici fotocòpia 14)
  • COMPOSTS AMB PREFIXOS COM: coIncidir, preInscripció
  • SUFIXOS -ISME, -ISTA: egoisme, altruita, europeisme... (Però alerta: LLUÏSME, PROÏSME)
  • TERMINACIONS -US, -UM: pòdIUm
Exercici oral 4 pàgina 22 i fotocòpia 17


TASCA:

  • Fer exercicis del llibre
    • 3, 5, 6, 7 pàgina 22; 
    • 6 p.28 i 6 p.29.

[Es recomana que aneu fent pel vostre compte les activitats interactives dels enllaços.]

dimarts, 19 de desembre de 2017

ARA QUE ESTEM JUNTS (Roc Casagran)

La lectura del segon trimestre de 4t ESO és aquesta novel·la de Roc Casagran:



Llegirem el llibre a classe els dies de desdoblament i algun de conjunt. 

4t A:
  • grup A: 10 gener, 31 gener, 14 febrer, 28 gener
  • grup B: 24 gener, 7 febrer, 21 febrer

4tB:
  • grup A: 12 gener, 26 gener, 9 febrer
  • grup B: 19 gener, 2 febrer, 16 febrer
  • Previsió de fer dia 23 de febrer conjunt (o un dia de l'altra setmana)


El llibre compta amb 32 capítols enumerats i amb un títol cadascun. De cada capítol convé que aneu anotant:
  • Una breu explicació del títol del capítol.
  • Un breu resum (3-4 línies) de l'argument del capítol.
  • Plantejar 2 o 3 preguntes curtes de cada un. 
AVALUACIÓ: examen dia 6 de març i torneig de lectura dia 13 de març. Possible visita de l'escriptor.

En el primer capítol veim com un narrador en primera persona es dirigeix a una segona persona.
Un cop llegit el primer capítol, has de ser capaç de contestar: 
  • Qui són els personatges? Qui és el narrador i a qui es dirigeix? Quina relació hi ha entre ells?
  • En quina època (temps extern) situaries la història i on? Per què? Especifica al màxim








Per veure després de la lectura del llibre: 






Si voleu una nota extra...
Guia de lectura (per aprofundir més en la lectura)

dijous, 14 de desembre de 2017

LECTURA DEL SEGON TRIMESTRE 1r ESO

EN BENJAMÍ I EL SEMÀFOR QUE MAI NO ES POSAVA EN VERD de SANS & MONTAÑÁ.




INFORMACIÓ DE L'EDITORIAL BARCANOVA  (si voleu, deixau-hi la vostra opinió!)

Aquest llibre, premi Guillem Cifre de Colonya 2016, ha estat regalat als alumnes per la Caixa Colonya. 
Els autors vendran a veure'ns durant la setmana del 22 al 26 de gener, de manera que el llibre l'hem d'anar llegint abans. Per això, hem distribuït les dates de lectura de la següent manera:
  • DIA 15 DE DESEMBRE: organització i lectura del capítol 1
  • DIA 12 DE GENER: dur llegit fins al capítol 10 inclòs. A classe es llegiran l'11 i el 12. 
  • DIA 19 DE GENER: dur llegit els capítols 13, 14 i 15. A classe es llegiran el 16 i el 17. 
  • DIMARTS 23 (1rcC) i DIMECRES 24 (1rA) han de tenir el llibre acabat.
  • ELS ESCRIPTORS ENS VISITARAN DIJOUS 25 DE GENER A LES 10h. 
  • 29 DE GENER: LLIURAMENT DELS RESUMS I LES PREGUNTES.
  • 2 DE FEBRER: TORNEIG!
  • 9 DE FEBRER: EXAMEN

Tasca per fer durant el procés de lectura: 
1. Plantejau dues o tres preguntes de cada capítol (i contestau-les). 
2. Anau fent un resum de cada capítol. 

  • Tant les preguntes com el resum s'han d'anar mostrant els dies de lectura 12 de gener i 19 de gener i s'entregaran tots complets dia 29 de gener. Es poden fer a mà o a ordinador i es presentaran grapats i amb una portada, com si fos un treball. S'hi adjuntarà una opinió personal. 


dissabte, 9 de desembre de 2017

SOL·LICITUD/ INSTÀNCIA


ESTRUCTURA

IDENTIFICACIÓ: dades personals

EXPÒS: Que....
       
               Que...

DEMAN/ SOL·LICIT: Que...


SIGNATURA

DATACIÓ

A QUI VA DIRIGIT (majúscules i subratllat)






RECORDA!
-usa la 1a persona del singular
-Escriu construccions impersonals
-Organitza les idees





COMPRENSIÓ ORAL pàgina 62: SOL·LICITAR INFORMACIÓ TELEFÒNICAMENT

  • Qui telefona? 
  • Nom del banc:
  • Persones que l'atenen: ....................... i ........................
  • Per què ha telefonat al banc?
  • Què vol fer?
  • Quin és el màxim capital?
  • Quins són els requisits per obtenir el préstec?  (3)
  • Han de quedar per parlar de .... i de terminis d'........................




LECTURA PÀGINA 56-57
"EL CRÈDIT"
Exercicis 4,5,6,8 orals
Exercicis 1, 2, 3 escrits
completa 


VERBS      ---->               NOMS (1 o 2
........................             negociació, negoci
cofirmar                          ...........................
concedir                          .........................
............................          denegació
prestar                              préstec i ....................
avalar                               .............  i ........................
sol·licitar
..................................     valoració
..................................     resolució
supervisar                        ......................
garantir                           ........................
amortitzar                         ..........................
finançar                          ...........................
taxar                             ......................................


dilluns, 4 de desembre de 2017

ANTONÍMIA


ANTÒNIM <----> ANTÒNIM

Els antònims són paraules oposades, contràries. 


  • Alerta, perquè  (com els sinònims) els antònims depenen del context. Fixa't:
    • VELL---- NOU----> objectes    taula vella - taula nova
    • VELL----JOVE----> persones     dona vella - dona jove

  • Molts de pics els antònims són dues paraules diferents (VELL-NOU, PUJAR-BAIXAR, RIURE-PLORAR...), però també se'n poden fer mitjançant els següents PREFIXOS
    • A-      simetria / asimetria
    • ANTI-  disturbis /antidisturbis
    • DES-    fer/ desfer
    • DIS-   continu/ discontinu
    • IN-     cert/ incert   
      • IM-   (davant P, B o M): mòbil /immòbil
      • IR-   (davant R): real/ irreal
      • IL-   (davant L): lògic/ il·lògic




Ara, per practicar, realitza les activitats encomanades de la pàgina 56, 68 i 69. 


dijous, 30 de novembre de 2017

Acte de la CNL: PEP SISET, POESIA I MÚSICA

Avui hem gaudit de l'acte del Poeta de l'any organitzat per la CNL i dedicat a Pep Siset
Una quarantena d'alumnes de tots els nivells han recitat els seus poemes i han interpretat la música per homenatjar el nostre poeta convidat. 
Música i poesia s'han enllaçat en aquesta activitat. 
Moltes gràcies a tots els alumnes i a totes les persones que han col·laborat perquè l'acte fos un èxit! 
 



 
 
 
 



 Gràcies a tots!




dilluns, 27 de novembre de 2017

CATEGORIES GRAMATICALS

CORRECCIÓ DELS EXERCICIS DE REPÀS DE LES CATEGORIES GRAMATICALS

2. VERBS: estudiar, fabricar, avisarem, perdre, collir, trauria,has,seure.

4.
TENC-verbs
DOS-determinant numeral
CANS- nom /substantiu
I-conjunció
UN-determinant
MOIX-nom/substantiu
A-preposició
CASA-nom
DE-preposició
LA- determinant
PADRINA-nom/substantiu


NA-determinant article personal
CARME-nom propi
COMPRA-verb
EL-determinant article
PA- nom
DIÀRIAMENT- adverbi
AL-contracció de preposició + article
FORN-nom
DE-preposició
LA- determinant article
PLAÇA-nom
DE-preposició
MURO-nom propi

ENGUANY-adverbi
APROVARÉ- verb
EL-determinant
CURS-nom
AMB - preposició
BONES- adjectiu
NOTES- nom




6. PRONOMS
ELLS
ELS
LI
HO
M'
ENS
TE'N
LA.




L'ALTRE FULL

VERB
ORACIÓ   VERB
LEXEMA

PRIMERA, SEGONA, TERCERA
NOMBRE: PLURAL
PRESENT FUTUR
AR
SEGONA ER RE
IR



4.
ric-rica-rics-riques
complex-complexa-complexos-complexes
tranquil-tranquil·la-tranquils-tranquil·les
fix-fixa-fixos-fixes
esclau-esclava-esclaus-esclaves
boig-boja-bojos-boges



5.
a.PREPARIS HAURÀS
b. VOLIA/VA VOLER/VOLGUÉ   FÉSSIM
c. ESTUDIA ESTUDIES APROVES
ESTUDIAVA ESTUDIAVES APROVAVES
d. ESCRIU
e. CREC SIGUI



6. NOM
artista
emperadriu
belga
florista
germana
mestra/mestressa
actriu
salvatge
sogra
abellot
metgessa
astronauta
perruquer
màrtir


7. BAIXET, GRASSONET, ROSAT, ENRAVENAT, VESTIT,VERMELLA, TENDRE, FI, FORT, AFAITADES, SALUDABLES, LLIGAT, NOU, POSAT, EXACTA, LLUENTES



JO pronom personal fort
DEMÀ adverbi de temps
ANIRÉ verb en futur
A preposició
VEURE verb
UNA detemrinant
PEL·LÍCULA nom
AL contracció (preposició + article)
CINE nom


EL determinant article
MEU determinant possessiu
PAD´RÍ nom
TÉ verb
UNA determinant
MEMÒRIA nom
EXTRAORDINÀRIA adjectiu


SI conjunció
TU pronom
NO adverbi
VOLS verb
VENIR verb
NO adverbi
VÉNGUIS verb


ELLA pronom
LI pronom feble
VA DIR verb
QUE conjunció
SÍ adverbi
RÀPIDAMENT dverbi

ELS determinant
DOS determinant
NINS nom
NO adverbi
VAREN VENIR verb
PERQUÈ conjunció
NO adverbi
EN pronom feble
VAREN TENIR verb
GANES nom



CONVÉ verb
QUE conjunció
LI pronom
TELEFONIS verb
ABANS adverbi
D' preposició   (ABANS DE---> locució preposicional)
ANAR verbs
HI pronom


MALLORCA nom propi
ÉS VERB
UNA determinant
ILLA nom
DE preposició
TAMANY nom
PETIT adjectiu



diumenge, 19 de novembre de 2017

PROPIETATS DEL TEXT

EL TEXT I LES SEVES PROPIETATS



TEXT:
  • Etimologia--->TEXTUM > teixit (mot patrimonial) i text (cultisme)
  • Unitat màxima de comunicació
  • Conjunt d'enunciats relacionats entre si i amb el context en què es produeix
  • Poden ser orals o escrits
  • Un text pot ser una paraula, una oració, un paràgraf o un llibre sencer.


PROPIETATS DEL TEXT

  • ADEQUACIÓ (tema 1): s'encarrega que el text sigui ADEQUAT (s'adapti) al CONTEXT.



  • COHERÈNCIA (tema2): es refereix a la tria i organització de la INFORMACIÓ (tema, estructura...), que el text sigui COHERENT.



  • COHESIÓ (tema3): permet RELACIONAR els diferents elements, que el text estigui ben COHESIONAT.



  • (CORRECCIÓ)







PER EXEMPLE, EN LES ACTIVITATS D'EXPRESSIÓ ESCRITA ES VALOREN AQUESTS ASPECTES:

  • ADEQUACIÓ:
    • Registre adequat (grau de formalitat, tractament, context...)
    • El lèxic és ric i adequat al tema
    • Demostra un estil personal
    • El text té la llargada demanada o adequada.
    • El text conté els elements bàsics de la tipologia textual demanada
    • El text presenta les característiques bàsiques de la tipologia textual demanada.
  • COHERÈNCIA:
    • La informació es presenta de manera clara i entenedora.
    • La informació que aporta és concreta, rellevant i coherent
    • No hi falta ni hi sobra informació
    • Respecta l'ordre lògic (segons la tipologia textual demanada) i el text progressa de forma adequada
    • Totes les idees estan exposades de manera completa
    • No repeteix idees
  • COHESIÓ:
    • Fa un ús correcte dels connectors, especificadors i preposicions
    • Empra de manera correcta els signes de puntuació: majúscula inicial, punts finals, comes, punts, punts i comes, punts suspensius...
    • Fa un ús correcte dels paràgrafs
  • CORRECCIÓ
    • Usa un lèxic genuí (tenir que, algo, pues...) i precís
    • Aspectes ortogràfics correctes: vocalisme, consonantisme, accentuació i dièresi, apostrofació, contraccions, ús del guionet ...















ADEQUACIÓ (tema1)

  • Definició: propietat que permet relacionar el text amb el context. Per això es tenen en compte els FACTORS i la INTENCIÓ:
  • FACTORS----→ són CAMP, MODE I TENOR o, dit de manera més senzilla, TEMA, CANAL I PREPARACIÓ I GRAU DE FORMALITAT  i conformen l'ÀMBIT D'ÚS i determinen el REGISTRE

      • CAMP (tema) pot ser general (quotidià, normal...) o especialitzat (d'un tema específic per exemple física quàntica)

      • MODE--→ canal (oral o escrit) i preparació (espontani o planificat)

      • TO-→ relació entre emissor i receptor → grau de formalitat (formal/ informal) 
                                       


  La combinació de tema, canal, preparació i grau de formalitat determina:

      • ÀMBIT D'ÚS: acadèmic, administratiu, periodístic, literari, publicitari, privat...

      • REGISTRE: culte, estàndard, col·loquial i vulgar 



        EXERCICIS ORALS: 4 i 10 p. 19




  • INTENCIÓ →o finalitat (TENOR) del text:--→ què es pretén amb el text?

    • S'emprarà una FUNCIÓ DEL LLENGUATGE:
      • referencial→ predomina el context-> intercanvi d'informació
      • expressiva→ predomina l'emissor→ expressió d'emocions (sobretot converses)
      • conativa/exhortativa→ es crida l'atenció al receptor→ ordres, suggeriments
      • fàtica→ intenta mantenir el canal→ es manté la conversa, el lligam
      • poètica→ es recrea en la forma d'expressar el missatge → finalitat estètica (literatura)
      • metalingüística→ usa el llenguatge per parlar del codi→ parla de la lengua mateixa (diccionaris, gramàtiques)

    • que determinarà quin TIPUS DE TEXT:
      • narratiu
      • descriptiu
      • argumentatiu
      • expositiu o explicatiu
      • instructiu
      • conversacional
      • predictiu
      • retòric


REPÀS: ----->


L'ADEQUACIÓ és la propietat en què es relaciona el text amb el context
El text serà adequat o no segons 
el TEMA
el CANAL
el GRAU DE FORMALITAT 
i la INTENCIÓ COMUNICATIVA. 
Tots aquests factors determinaran 
l'ÀMBIT D'ÚS
el REGISTRE
la FUNCIÓ DEL LLENGUATGE 
i la TIPOLOGIA TEXTUAL. 






ACTIVITAT. COMPLETA:
EXEMPLE DE TEXT
TIPOLOGIA TEXTUAL
ÀMBIT D'ÚS
REGISTRE EMPRAT
poema
Retòric
literari
culte
Article d'opinió



novel·la



diccionari



Predicció meteorològica



Llibre de text



Conversa telefònica



Recepta de cuina



horòscops



Eslògan publicitari



notícia



conferència



Debat televisiu





examen
EXPOSITIU
ACADÈMIC
ESTÀNDARD




Exercicis al quadern 5, 6, 11 pàgina 19 i 4 p.28






















SOLUCIÓ

Classifica:
TEXT
TIPOLOGIA TEXTUAL
ÀMBIT D'ÚS
REGISTRE EMPRAT
poema
Retòric
literari
culte
Article d'opinió
ARGUMENTATIU
PERIODÍSTIC
ESTÀNDARD
novel·la
NARRATIU
LITERARI
CULTE LITERARI
diccionari
EXPOSITIU
ACADÈMIC
ESTÀNDARD
Predicció meteorològica
PREDICTIU
PERIODÍSTIC
ESTÀNDARD
Llibre de text
EXPOSITIU
ACADÈMIC
ESTÀNDARD/CULTE
Conversa telefònica
CONVERSACIONAL
PRIVAT
COL·LOQUIAL O VULGAR
recepta
INSTRUCTIU
PRIVAT
ESTÀNDARD
horòscops
PREDICTIU
PERIODÍSTIC
ESTÀNDARD
Eslògan publicitari
RETÒRIC
PUBLICITARI
ESTÀNDARD
notícia
NARRATIU
PERIODÍSTIC
ESTÀNDARD
conferència
EXPOSITIU
ACADÈMIC
ESTÀNDARD
Debat televisiu
CONVERSACIONAL I ARGUMENTATIU
PERIODÍSTIC
ESTÀNDARD-COL·LOQUIAL-VULGAR (depèn)










REPASSEM!

ADEQUACIÓ:
  • factors
    • camp (general/ especialitzat)
    • mode (oral/escrit, preparat/no preparat),
    • to(formal/informal)
                                                --→ àmbit d'ús i registre

  • intenció comunicativa (tenor)
              --->funcions del llenguatge i tipus de text

  • marques lingüístiques: 
    • DIXI 
    • (grau de formalitat del lèxic i grau de correcció)


Què és la DIXI?

 És el mecanisme que permet fer presents els 

elements del context (i interpretables pel context):

 qui? On? Quan?

Emissor-receptor QUI?
Espai ON?
Temps QUAN?
DIXI PERSONAL
DIXI ESPACIAL
DIXI TEMPORAL
  • Pronoms personals (jo/tu/vostè/nosaltres)
  • Terminacions verbals (Cant-a, cant-es, cant-am...)
  • Possessius (meu, teva...)
(únicament de 1a i 2a persona)
  • Adverbis de lloc (aquí, allà...)
  • demostratius (aquest, aquella)
  • pronoms neutres (això, allò...)
  • Adverbis de temps (ara, després, avui...)
  • morfemes verbals de present, passat, futur (cant-aré, cant-àrem)


*Mira de trobar les marques díctiques d'aquest text. 
Marca-les de tres colors diferents segons siguin 
marques de dixi personal, espacial o temporal: 


«Hola,
t'escric aquesta nota per dir-te que la meva preferència per agafar les vacances és a l'agost perquè la meva dona també les té aquest mes. Pensa-t'ho i m'ho dius demà.»



































SOLUCIÓ!






«Hola,
 t'escric aquesta nota per dir-te 
que la meva preferència per agafar 
les vacances és a l'agost perquè
la meva dona també les aquest mes. 
Pensa-t'ho i m'ho dius demà


[NOTA: En el tema 3, quan parlem de la COHESIÓ també comentarem la DIXI TEXTUAL: en aquest cas els pronoms de «pensa-t'HO i m'HO dius demà» ho serien perquè es refereixen al tema de decidir les vacances de què li ha parlat abans.]






  • A més de la DIXI, hi ha altres marques lingüístiques:


    • el lèxic serà diferent en un text formal que en un informal:
      • formal--→ lèxic més recercat, especialitzat, amb paraules elevades...
      • informal--→ imprecisions, lèxic més general i poc concret

    • correcció normativa: si es tracta d'un text formal són imperdonables les faltes i errors ortogràfics (si és oral, errors de pronúncia...)








Exercicis:

  • oral: 3 pàgina 19, 9 pàgina 19, 5 pàgina 29.
  • ESCRITS: 8 p.19 i 5 p28 (i classificar elements de dixi)

















TEMA 2




REPASSEM: 
  1. Quines són les 4 propietats del text?
  2. Quina propietat del text s'encarrega que el text sigui ADEQUAT (s'adapti) al CONTEXT?
  3. En quina propietat del text és important adaptar el text a l'àmbit d'ús i al registre (més o menys formal)?
  4. Què és la DIXI?
  5. Quina propietat depèn de la tria del tema, la selecció de la informació i l'organització adequada?




1. ADEQUACIÓ, COHERÈNCIA, COHESIÓ I CORRECCIÓ
2. ADEQUACIÓ
3. ADEQUACIÓ
4. MECANISME DE RELACIÓ ENTRE EL TEXT I EL CONTEXT (PERSONAL, ESPACIAL I TEMPORAL)
5.COHERÈNCIA.






COHERÈNCIA (tema2)  ORAL 2 P.41

Propietat textual que permet determinar el significat global del text (de què es parla, quina informació s'aporta i com s'organitza). ORAL 5 P.43 i REFER
Per tant, té a veure amb els conceptes següents:


  • TEMA: de què tracta el text? 
    • Pot ser general o especialitzat
    • S'enuncia mitjançant un sintagma nominal que resumeix al màxim el contingut. ----> TÍTOL (breu, que cridi l'atenció,...)     ORAL 1 P.41

  • SELECCIÓ D'INFORMACIÓ: quina informació s'aporta segons la intenció i l'àmbit d'ús. ORAL 3 P.43
  • ORGANITZACIÓ:
    • ESTRUCTURA---->gènere i tipologia textual ---> estructura determinada 
      • Per exemple en una carta de presentació, un currículum, una recepta de cuina... 
        • FOTOCÒPIA REPÀS TIPOLOGIES I TEXT ARGUMENTATIU

    • PROGRESSIÓ TEMÀTICA: es va afegint informació, ampliant, tornant enrere, ..
      • tema (informació coneguda)
      • rema (informació nova)

    • ISOTOPIES LÈXIQUES: ús de mots associats pel mateix lligam semàntic
      • camp semàntic (paraules de la mateixa categoria que formen part del mateix tema)
        • aula, estoig, alumne, pissarra, llibre..
      • camp associatiu (paraules relacionades ple significat o per experiències personals)
        • estudiar, examen, deures...
ORAL 4 P.43
ORAL 5 P 52

COMENTARI DE TEXT 6 P.43:
  • TEMA i ANÀLISI DEL TÍTOL
  • TIPOLOGIA TEXTUAL: TEXT ARGUMENTATIU
    • QUÈ PRETÉN?
    • ESTRUCTURA. Indica els paràgrafs.
    • CARACTERÍSTIQUES: posa exemples de... 
      • subjectivitat
      • ironia
      • exemples
      • preguntes retòriques
      • ...
  • INDICA EL SIGNIFICAT O POSA UN SINÒNIM DE
    • andròmina
    • han vetat
    • alertes
    • integritat
    • "fer un set a la tela"
    • posteritat
    • congèneres





FEINA ESCRITA QUE HAN DE TENIR 5 P.43 I 6 P.43 (COMENTARI), ACTIVITATS I TEXT ARGUMENTATIU DE LA FOTOCÒPIA.











I ara... a treballar la 
COHESIÓ: propietat que permet RELACIONAR els diferents elements, que el text estigui ben COHESIONAT, lligat... És a dir, procura que els elements que el formen (Paraules, oracions, paràgrafs...) es vagin encadenant de manera correcta. 
Per tant, la COHESIÓ relaciona les diferents parts de què està format el text, petites o grosses: paraules, sintagmes, oracions, paràgrafs...

MARQUES DE COHESIÓ: connexió, referència gramatical i lèxica i discurs reportat
1. CONNEXIÓ: relació entre unitats a través de connectors (elements que els uneixen)
  • COMPOSICIÓ ORACIONAL (dins la mateixa oració)
    • Unió entre sintagmes, paraules o clàusules. 
    • Coordinació o subordinació
    • CONNECTORS: conjuncions! (i, o, si no, sinó, que,perquè, però...)
  • CONNEXIÓ TEXTUAL (relació entre oracions i paràgrafs)
    • HI ha una pausa, una separació, visual. 
    • CONNECTORS? matisadors
            • d'addició: a més, d'una banda, per cert...
            • de disjunció: és a dir, per exemple, en resum...
            • de contrast: per contra, no obstant...
            • de conseqüència: per tant, en conclusió...
GRAELLA PÀGINA 64--- exercici oral 2 p.64
Exercici 1 i 3 (oral)


2.MECANISMES DE REFERÈNCIA:
[A (antecedent)]   B (marcant)
      <------------------- span="">
  • GRAMATICAL:
    • Amb pronoms, possessius, demostratius
    • Pot ser:
      • Amb elements que ja han sortit al text: 
        • ANÀFORA
          • Amb pronom personal o possessiu de 3a persona---> "En Toni va venir tard. ELL havia avisat na Maria. 
          • Amb pronom relatiu "El ca AMB EL QUAL anava era seu"
          • Amb pronom adverbial: "Véns al cine? A quina hora HI anau?"
        • EL·LIPSI: omissió. En Joan volia venir, però al final **** va quedar a casa.              (4 p.76)
      • Amb elements extralingüístics----> DIXI personal, espacial o temporal. (JA ESTUDIADA AL TEMA 1--- GRAELLA PÀGINA 66) 
      • ANÀFORA + DIXI: DIXI TEXTUAL
          • N'Aina li ha dit a na Marta que no podia venir i aquesta s'hi ha negat. 
5 p67 (repàs/ oral)
  • LÈXICA: els dos elements presents a l'oració---> relacions semàntiques (mirar quadre pàgina 67)
    • repetició: es repeteix la mateixa paraula amb el mateix sentit. 
    • reiteració: El mateix referent, però amb una paraula diferent (sinònims, hiperònims, hipònims, noms generals...)
      • Lleva la taula d'aquí! Estic farta de mobles vells!
    • associació: hi ha relació semàntica entre els dos elements, però no són la mateixa cosa. 
      • El pis era vell i no l'havien cuidat massa. La cuina... 
    •   ex. 5 p.76, 4p.77 (quadern)
oral---> 5p77


3. DISCURS REPORTAT:
  • directe---> reproducció exacta de les paraules que ha dit algú
    • Verb de dicció : "............................"
      • VERBS DE DICCIÓ: dir, demanar, contestar, explicar...
  • indirecte--->explicació de les paraules que ha dit algú
    • Verb de dicció + QUE + modificació temps verbal i díctics (personals, espacials i temporals)
PERE: Avui no vendré a classe. 

DIRECTE: En Pere ha dit: "Avui no vendré a classe"
INDIRECTE: En Pere ha dit que avui no vendrà a classe. 

ACTIVITAT (quadern)
Passa a discurs indirecte aquests textos en discurs directe: 

1. El jutge va demanar a l'acusat: "Això que diu és cert?"
2. El cambrer els va demanar: "Què us fa ganes per dinar?"


Passa a discurs directe aquests textos en discurs indirecte: 
3. El metge li va dir que no podia menjar sal. 
4. La nina li va demanar a sa mare si podia anar a jugar. 



EXERCICIS 7 p.66(oral-repàs), 
ACTIVITATS ESCRITES: 8 p.66  (quadern)