dissabte, 18 de gener de 2020

PRONOMS (2nESO)


PRONOMS


  • Substitueixen noms o sintagmes de diferents tipus.
  • no tenen significat propi: adopten el significat de l'element al que fan referència.

  • Poden ser PRONOMS PERSONALS, RELATIUS, INTERROGATIUS... 

  • PRONOMS PERSONALS FORTS o TÒNICS: normalment fan de subjecte, a no ser que vagin darrere una preposició. Són les persones gramaticals
    • Jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles, vostè, vós, mi..
        • EXERCICI 20
  • PRONOMS PERSONALS FEBLES: sempre van davant o darrere el verb, moltes vegades amb guionet o apostrofats. Es refereixen a altres conceptes (referents) del text
    • Anam a Palma---HI anam 
    • Vols la taronja? Sí, LA vull.
    • Ella és alta? Sí, HO és. 
    • El gelat m'agrada molt! (a mi)
        • EXERCICI 22 I TEMA 4
  • PRONOMS DEMOSTRATIUS, POSSESSIUS, INDEFINITS:    
    • Quina panada vols? Dona'm aquella!
    • No tenc boli. En Joan té el meu. 
    • Em demanes com eren els nins? Alguns eren simpàtics.
  • PRONOMS INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS:    EXERCICI 25
    • Qui és?
      • Demana-li qui va venir.
    • Què vols?
      • Demana -li què volia
    • On ets?
      • Demana-li on era. 
  • PRONOMS RELATIUS 
  • EXERCICI 24

*** Alerta! Hi ha pronoms que tenen la mateixa forma que els determinants:
 DETERMINANTS                                PRONOMS
  • Has duit el llibre?                         El volia llegir. 
  • La nina és rossa.                           La vares veure?
  • Els peixos són de colors.              Els has vist?
  • Les cireres són passades.             Tira-les!
  • En Toni és agut.                           He duit pomes. En vols? 
  • Aquella pissarra és grossa.          Vull aquella
  • El meu  germà és petit.                 El seu té quinze anys. 
                        • EXERCICI 23









PRÀCTICA DE PRONOMS FEBLES:   (TEMA 4)


  • Recorda que són pronoms febles:
    • EM, ET, ENS, US, ES, EN, EL/LA/ELS/LES i les seves variacions (M', 'M, -ME, -NOS, -VOS, N', L', 'LS...). 
    • Tambe tenim altres pronoms febles (aquests són invariables): LI, HI, HO. 

  • Recorda que substitueixen un complement (del verb) i que es col·loquen al costat del verb: 
    • Si és una forma verbal imperativa (ordre), aniran darrere. PENTINA'T
    • Si és un verb perifràstic, poden anar davant o darrere. ET VA PENTINAR/ VA PENTINAR-TE
    • En els altres casos, van davant. ET PENTINA, ET PENTINAVES, ET PENTINARÀS... 

  • Davant el verb es posen tot sols o amb apòstrof (segons si el pronom és variable, si el verb comença en vocal i segons les regles d'apostrofació): L'AGAFA,T'AGRADA, M'AGRADAVA, N'AMAGA, S'AGAFA... / LA VOL, EL COMPRA, LA IL·LUMINA, HI VA, LI AGRADA

  • Darrere el verb es posen units amb un apòstrof o amb un guionet. Posam guionet si hi ha canvi de síl·laba: COMPRA-ME-LA, COMPRA'L, MENJA-TE'LS, MENJA'LS...

  • Recorda que l'apòstrof es posa sempre com més a la dreta possible: 
    • ME'N VAIG
    • ME N'ANAVA
    • T'AGRADARIA
    • T'HA AGRADAT
    • TE N'HI POSES
    • TE'N POSARÀS? 





















SUBSTITUEIX LES PARAULES INDICADES PER UN PRONOM FEBLE COM EN L'EXEMPLE:
  1. Dona a mi el llibre.
  2. Pentinau (a vosaltres)
  3. Ell agafa (a mi) les estisores.
  4. Elles els compren (a mi
  5. Elles regalen (a tu) un llibre
  6. Nosaltres el regalam (a tu).
  7. Ell és petit.    Ell ho és.
  8. Ells pareixen simpàtics. 
  9. Elles estaven cansades. 
  10. Nosaltres som estudiants. 
  11. Elles semblen bessones.
  12. Ahir vaig obrir les caixes.
  13. Na Marta compra les patates. 
  14. Na Marta compra patates.
  15. En Toni ha comprat això. 
  16. En Miquel ha comprat el llibre
  17. Obris la porta?
  18. Vols això?
  19. Has duit els llibres?
  20. Vols cafè?
  21. Va dir que no ho volia fer.
  22. (A tu) han avisat?
  23. (A nosaltres) avisareu?
  24. Hem donat la sorpresa als pares.
  25. Heu de dur el menjar al moix.
  26. En Miquel regala el llibre a na Joana.
  27. Has telefonat al director?
  28. Has donat el llibre a en Jordi?
  29. Has donat la resposta als teus amics?
  30. Telefonaràs (a mi) el capvespre?
  31. Pentina (a tu)!
  32. Et fies de na Maria?
  33. Es riuen d'ell.
  34. No s'adona de la sort que té.
  35. No s'acostuma a viure sol.
  36. Confies en na Maria?
  37. Dina amb el director.
  38. Va pujar fins al setè pis.
  39. Voleu viure al camp.
  40. En Pere arriba de la feina. 
  41. Pensa venir amb bicicleta.
  42. Brames com un ase.
  43. Ha arribat molt prest
  44. Ve del metge. 
  45. En Jordi ha vengut ràpidament. 
  46. Has entrat a la classe?
  47. Els músics toquen concentrats.
  48. La professora respon enfadada.
  49. Els alumnes se'n van satisfets.
  50. Aquelles nines arribaven decidides.
  51. El nin jugava content.




SOLUCIONS: 
  1. Ell ho és. 
  2. Ells ho pareixen
  3. Elles ho estaven.
  4. Nosaltres ho som
  5. Elles ho semblen
SOLUCIONS:
  1. Ahir vaig obrir les caixes.: AHIR VA OBRIR-LES/ AHIR LES VA OBRIR
  2. Na Marta compra les patates.  NA MARTA LES COMPRA
  3. Na Marta compra patates. NA MARTA EN COMPRA
  4. En Toni ha comprat això.  EN TONI HO HA COMPRAT
  5. En Miquel ha comprat el llibre. EN MIQUEL L'HA COMPRAT
  6. Obris la porta? L'OBRIS?
  7. Vols això? HO VOLS?
  8. Has duit els llibres? ELS HAS DUIT?
  9. Vols cafè? EN VOLS?
  10. Va dir que no ho volia fer. HO VA DIR/ VA DIR-HO
  11. (A tu) han avisat? T'HAN AVISAT?
  12. (A nosaltres) avisareu? ENS AVISAREU?


  1. Els hem donat la sorpresa. 
  2. Li heu de dur el menjar/ Heu de dur-li el menjar
  3. En Miquel li regala el llibre. 
  4. Li has telefonat?
  5. Li has donat el llibre?
  6. Els has donat la resposta?
  7. Em telefonaràs el capvespre?
  8. Pentina't!

SOLUCIONS: 
  1. Te'n fies?
  2. Se'n riuen.
  3. No se n'adona. 
  4. No s'hi acostuma.
  5. Hi confies?
  6. Hi ha optat.

SOLUCIONS

  1. Hi dina
  2. Hi va pujar
  3. Hi voleu viure/ Voleu vire-hi
  4. En Pere n'arriba
  5. Pensa venir-hi/ Hi pensa venir
  6. Hi brames
  7. Hi ha arribat
  8. En ve
  9. En Jordi hi ha vengut
  10. Hi has entrat?


  • Solucions:
  1. Els músics hi toquen
  2. La professora hi respon.
  3. Els alumnes se n'hi van
  4. Aquelles nines hi arribaven
  5. El nin hi jugava.




dilluns, 13 de gener de 2020

LLENGUA I DIVERSITAT. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA


DOMINI LINGÜÍSTIC
El català és (com les altres llengües ROMÀNIQUES) un dels resultats de l’evolució que va patir el llatí quan es va desmembrar l’Imperi Romà (s. V dC). Aquest procés es coneix amb el nom de Romanització i és el mateix que tengueren la resta de llengües romàniques. El procés va ser lent i gairebé imperceptible i no és fins al segle IX que podem parlar de llengua catalana pròpiament dita i ben diferenciada de les altres i del llatí.
DOMINI LINGÜÍSTIC: el territori on es parla la llengua catalana ocupa una extensió aproximada de 60000 km2 que políticament pertanyen a quatre estats: 
  • estat ESPANYOL (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, la Franja d’Aragó, Regió del Carxe a Múrcia = 96 % aproximadament); 
  • estat FRANCÈS(Catalunya Nord = 3.5 % aproximadament); 
  • estat ITALIÀ(Ciutat de l’ALGUER = 0.25 % aproximadament
  • i ANDORRA (0.25 % restant).




Naturalment, no tots els habitants d’aquestes regions són catalanoparlants, així com tampoc no ho són algunes comarques interiors del País Valencià perquè van ser repoblades per aragonesos. Les grans ciutats, a més, reben sovint fortes onades d’immigració que dificulten el procés normalitzador però també, i encara que lentament, incorporen nous parlants a la comunitat lingüística. També hem de remarcar que en els extrems del territori és més fàcil trobar parlants de la llengua veïna per una simple qüestió de proximitat. Per tot això, no és el mateix parlar d'habitants que parlar de catalanoparlants. De tota manera, encara que el nombre de parlants d’una llengua és gairebé impossible de delimitar, la població aproximada de tot el territori de parla catalana és actualment d’uns 13 milions; tot i que es creu que la parlen aproximadament uns set milions de parlants.

LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

Les llengües no es parlen ni s’escriuen sempre de manera uniforme: no és igual la llengua d’ara que la de fa 500 anys, no coincideix la forma d’expressar-se d’un jove amb la d’un vell, la parla d’un mallorquí és diferent en alguns aspectes a la d’un menorquí o a la d’un valencià, és diferent la manera de parlar dels metges entre ells que la del delinqüents, la dels advocats, la dels alumnnes o la dels professors, no és igual parlar amb un amic que amb el padrí que amb el director.


Per tant, totes les llengües estan sotmeses a canvis i variacions que podem agrupar en dos tipus:

A. Segons els parlants
B. Segons la situació comunicativa

VARIETAT ESTÀNDARD

Variació dialectal
Variació funcional
Geogràfiques
DIATÒPIQUES
(ON?)
Temporals
DIACRÒNIQUES
(QUAN?)
Socials
DIASTRÀTIQUES
(QUI?)
Diafàsiques o
REGISTRES






A. SEGONS ELS PARLANTS: VARIETATS GEOGRÀFIQUES, TEMPORALS I SOCIALS 
Mapa de la variació geogràfica.

GEOGRÀFIQUES O DIATÒPIQUES(depenent de l’àrea geogràfica del parlant).  Podem agrupar els anomenats dialectes en dos grans blocs:
  • BLOC ORIENTAL: rossellonès, alguerès, central i balear
  • BLOC OCCIDENTAL: lleidatà (o nord-occidental), valencià

INFORMACIÓ SOBRE ELS DIALECTES DEL CATALÀ

BLOC ORIENTAL
BLOC OCCIDENTAL
  • Neutralització a/e àtones (vocal neutra)
  • la i del grup ix no sona (caixa)
  • No vocal neutra
  • la i del grup ix sona (caIxa)
CENTRAL
BALEAR
ROSSELLONÈS
ALGUERÈS
LLEIDATÀ
VALENCIÀ
Jo cant[u]


No pronúncia p o t final: cam(p), al(t)
Jo cant



Article es/sa (*paraules importants i Pollença)



Esdrúixoles: gàbi(a), paciènci(a)



Lèxic: cercar, morro, al·lot...

jo canti
"r" francesa
PAS per dir NO.
Esdrúixoles: gàbi(a), paciènci(a)

jo cant
Confusió r/l
jo canto
Article LO, LOS

jo cante



diminutius (xiquet...)



demostratius este, eixe



numerals: huit, dèsset...








(****Ha de dir CATALÀ OCCIDENTAL)









SUBDIALECTES DEL DIALECTE BALEAR


ALGUERÈS




ROSSELLONÈS







LLEIDATÀ




VALENCIÀ DE TÀRBENA I LA VALL DE GALLINERA











































TEMPORALS O DIACRÒNIQUES  (CRONOLECTES)
  • HISTÒRIQUES: són observables quan comparam documents d’èpoques diferents, ja que demostren l’evolució de l’idioma amb el pas dels anys. Les diferències entre el català d'avui i el del 1500, per exemple, són fàcilment constatables agafant un manuscrit de l'època i confrontant-ne aspectes com la morfologia, la sintaxi o el lèxic amb la llengua que fem servir al segle XXI.


  • GENERACIONALS: tot i que no hi ha un salt cronològic tan gran com en el cas de les històriques, es pot veure l’evolució de l’idioma en comparar la parla dels avis i la dels néts. Mentre que la dels avis és més conservadora i arcaica, l’altra és més creativa i innovadora. Expressions actuals: “anar de marxa”, “passar de tot”, OK...Vist des d'una òptica històrica més immediata, en un mateix període de temps, es noten diferències o varietats generacionals, entre les persones adultes de la comunitat i les persones més joves.

SOCIALS O DIASTRÀTIQUES (SOCIOLECTES): segons el grup social al qual pertany el parlant. És a dir, la diferent manera de parlar de classes altes/baixes, pagesos/ciutadans, homes/dones... Una mateixa persona pot pertànyer a diferents "sociolectes". 
Dins aquest tipus de varietat hem de caracteritzar l’ARGOT. És un llenguatge “hermètic” i tancat, que només és accessible i entenedor per a la gent d’aquell grup. Hi ha ARGOTS PROFESSIONALS (conjunt de vocabulari molt precís d'un ofici concret, per exemple els metges) i ARGOTS NO PROFESSIONALS(amb intenció de distingir-se i allunyar-se de la resta, amb paraules inventades o amb canvi de sentit... per exemple, el dels delinqüents)
  •  Seria el propi de sectors marginals de la societat: drogaddictes, delinqüents...
  • També és el cas dels diferents oficis, ja que usen lèxic propi en converses col·loquials entre ells: metges, músics, advocats, estudiants (noms de les assignatures, malnoms als professors...)
  • A vegades agrupa tan sols un grup d’amics.
  • Neixen en el si de grups tancats (lladres, persones de baixos fons, món del joc, de la drogoaddicció, d'una determinada secta, grups militars, món escolar...), com a signe d'identificació i diferenciació davant de l'exterior. Alguns dels mots d'argot són deformacions d'altres de corrents: "xorar" (prendre /"xoriçar"), mates, profe, cole... D'altres passen al llenguatge comú: pispar, clapar, clissar, dinyar-la, mangar (tots ells provinents del llenguatge caló).

B. SEGONS LA SITUACIÓ COMUNICATIVA: REGISTRES

 Segons la SITUACIÓ COMUNICATIVA o el context situacional de comunicació de cada moment, tendrem els diferents REGISTRES,  o VARIETATS DIAFÀSIQUES o FUNCIONALS. Usarem un registre o un altre segons el tema de què tractem, la intenció que tenguem, el canal usat i el grau de formalitat de cada acte comunicatiu.

1) El tema. No és igual parlar de cuina que de biologia. Ni el vocabulari tendrà res a veure. El tema pot ser GENERAL (QUOTIDIÀ) o ESPECIALITZAT.
2) El canal: oral o escrit/ preparat o no preparat.
3) La relació personal o grau de formalitat. No és igual parlar amb un desconegut que amb un amic. (ALT O BAIX)
4) El propòsit. Una cosa és donar una notícia, l’altra manar feines a algú, l’altra demanar un favor, etc. INTENCIÓ OBJECTIVA o SUBJECTIVA

Tot això produirà una diversitat de registres que principalment podem classificar de la manera següent:
  • formals: cientificotècnic, literari, estàndard
  • informals: col·loquial i vulgar



    Completa una graella com la següent amb les característiques bàsiques dels registres:
    FACTORS/REGISTRES
    Cientificotècnic
    Literari
    Estàndard
    Col·loquial
    Vulgar
    GRAU DE FORMALITAT
    alt




    TEMA

    general



    CANAL


    Escrit / oral
    preparat


    INTENCIÓ



    subjectiva

    CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES












Enllaç al blog AULA DE CATALÀ
    Completa una graella com la següent amb les característiques bàsiques dels registres:
    FACTORS/REGISTRES
    Cientificotècnic
    Literari
    Estàndard
    Col·loquial
    Vulgar
    GRAU DE FORMALITAT
    alt
    alt
    mitjà / alt
    baix
    molt baix
    TEMA
    especialitzat
    general
    general / especialitzat
    general (quotidià)
    general (quotidià)
    ***CANAL
    escrit (oral)
    escrit (* oral)
    Escrit / oral
    preparat
    oral (escrit)
    oral (escrit)
    INTENCIÓ
    objectiva
    subjectiva
    objectiva (*text argumentatiu: sublectiva)
    subjectiva
    subjectiva
    CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES
    Símbols universals.
    Paraules monosèmiques: lèxic precís i  exacte ,
    Neologismes i lèxic especialitzat.

    Recursos literaris, sentit figurat...
    Característiques pròpies: poesia, narrativa, teatre...
    Segueix la normativa i rebutja cultismes i vulgarismes. 
    Exclamacions, preguntes... oralitat...
    Generalitzacions, expressivitat, repeticions, frases fetes.
    Amb gestos..
    Vulgarismes, barbarismes, exclamacions, ....
****Alerta!
  • whatsapp: escrit i col·loquial o vulgar
  • conferència: oral i cientificotècnic o estàndard

ACTIVITATS EN LÍNIA



VARIETAT ESTÀNDARD
És la que trobarem, sobretot, als mitjans de comunicació social (premsa, ràdio, televisió), a l'ensenyament i en d'altres institucions socials que estiguin a la disposició de tots els ciutadans d'una comunitat lingüística.
Aquesta varietat facilita la comprensió i la comunicació entre parlants de les diverses varietats territorials, generacionals o socials. És una varietat a disposició de tota la comunitat -o, almenys, aspira a ser-ho- i no pas d'un sol grup. Cal no confondre varietat estàndard amb "manera obligatòria d'usar la llengua" per part de tothom.
L’estàndard representa un nivell mitjà que s’allunya dels nivells baixos o informals i també dels elevats o especialitzats. Des d’aquest punt de vista és una modalitat neutra i supradialectal, és a dir, que no hauria de tenir connotacions geogràfiques, socials o generacionals. De fet, quan feim servir l’estàndard és més difícil identificar la procedència del parlant, d’aquí que també se la coneix com a varietat comuna perquè serveix per igual a tots els parlants d’una llengua sigui d’allà on sigui.







Clica i podràs veure un powerpoint sobre la variació lingüística.


Aquí teniu un vídeo "resum" dels tipus de varietats estudiades... 



ACTIVITATS

  • Elegeix:  (ORAL)

  1. Segons les característiques de cada parlant tendrem:
    • varietats funcionals
    • varietats geogràfiques
    • varietats socials, geogràfiques i temporals
  2. La variació lingüística pot ser:
    • funcional i geogràfica
    • funcional, geogràfica, social i temporal
    • temporal, geogràfica i social
  3. Segons quina sigui la situació de comunicació tendrem diferents:
    • dialectes
    • registres
    • temes





***socials, geogràfiques i temporals// funcional, geogràfica, social i temporal// registres.



2. Indica si les afirmacions són vertaderes o falses.

  • 1.Les varietats temporals poden ser generacionals o històriques.  V

  • 2.La varietat generacional fa referència a la diferència entre els diferents gèneres literaris. F

  • 3.La varietat temporal històrica fa referència a la diferència entre un text sobre història i un text poètic. F

  • 4.L'argot és la parla d'un grup determinat, per tant forma part de les varietats socials. V

  • 5.El factors que determinen els registres són el grau de formalitat, el canal i el tema de què parlem. F

  • 6.Els registres més formals són l'estàndard i el literari. F

  • 7.El registre vulgar és una modalitat del col·loquial però amb menor formalitat, amb expressions vulgars, incorreccions, paraulotes...V


2.Completau amb la informació correcta:
  • El rossellonès, el català central, l’alguerès i el balear formen el bloc ORIENTAL
  • El nord-occidental (lleidatà) i el valencià formen el bloc OCCIDENTAL
  • En quins dialectes existeix la vocal neutra? EN TOTS ELS DEL BLOC ORIENTAL, PERÒ A LES ILLES BALEARS ESTÀ EN POSICIÓ TÒNICA I ÀTONA. 
  • Dir “Jo cante” és propi del DIALECTE VALENCIÀ
3. En aquest mapa marcau els dos blocs dialectals i cadascun dels sis dialectes.













4. Indica a quina varietat geogràfica pertany cada una de les frases següents i escriu les característiques dialectals que hi apareguin:
  • Jo compr patates a sa botiga.  BALEAR
  • Dia dos del mes de malç de l’an 1980 m’ha pusat a sota’ls uls lu primé númuru del periòdic vangut al món (…)  ALGUERÈS
  • Em donen el barret: me l’emprovi. Al meu cap hi pot pas entrar: hi ha pas espai. Espantat, em posi a cridar. ROSSELLONÈS
  • Es dematí m’aixec, me bec un tassó de llet i cap a escola amb un peu davant s’altre. BALEAR
  • Mane a les xiquetes que te porten una manta i li la tires a eixe ase. VALENCIÀ
  • Este matí he eixit de casa, he comprat dos gallines i ara camine per ací. VALENCIÀ
5. Digues a quin registre pertanyen els textos següents i justifica-ho a partir dels factors i de les seves característiques, dins la graella posterior:
TEXT 1
Aquestes dues zones són degudes a un tipus de captura de les radiacions còsmiques per part del camp magnètic terrestre anomenat 'ampolla magnètica', el qual no deixa escapar cap partícula ionitzada”.
TEXT 2
Ei, que la tia és capaça de fotre una trucada al jefe del departament i tot a la merda!”
TEXT 3
El president del govern va rebre el seu homòleg australià el passat mes de juny al palau de la Moncloa”
TEXT 4
Vós qui amb el mirar matau,
matau-me, sols que em digueu,
que més m'estim que em mateu,
que viure si no em mirau”



TEXT 1
TEXT 2
TEXT 3
TEXT 4
TEMA




INTENCIÓ




CANAL




GRAU DE FORMALITAT




CARACTERÍSTIQUES









REGISTRE
CIENTIFICOTÈCNIC
VULGAR
ESTÀNDARD
LITERARI



6. Contesta:

  • Quin registre falta en la graella anterior? COL·LOQUIAL