dijous, 21 de febrer de 2019

ADVERBIS, PREPOSICIONS I CONJUNCIONS. REMARQUES.

ADVERBI: categoria gramatical invariable que complementa un verb, un adjectiu o un altre adverbi. També pot modificar tota l'oració. Funció: nucli del Sintagma Adverbial (Complement Circumstancial)



  • Tipus: (pàgina 179)
    • Mode: com?
    • Temps: quan?
    • Lloc: on?
    • Quantitat: quant?
    • Afirmació: 
    • Negació:
    • Dubte: 
  • Forma: 
    • Simples.
    • adverbis de manera acabats en -ment:
      • ADJECTIUS FEMENÍ +MENT: 
        • simpàtic-> simpàtica> simpàticament
        • sincer -> sincera > sincerament
        • alegre -> alegre > alegrement
        • ràpid -> ràpida > ràpidament
        • bo> bona> bonament
        • pobre> pobra > pobrament
        • ...
    • Locucions adverbials.

Remarques: 
  • AMUNT/ AVALL: moviment:
    • Puja muntanya amunt i ho veuràs. 
    • Va per avall...
  • (A) DALT/ A (BAIX): situació
    • Està a dalt de tot. 
    • Viu a baix de ca meva. 
  • INCORRECTE: *Va respondre ràpida i encertadament. 
    • CORRECTES: Va respondre ràpidament i encertadament. Va respondre ràpidament i encertada.
  • BÉ ---> BEN + ADJECTIU/ ADVERBI
    • Ho fa molt bé! 
      • És ben alt!
      • Ho ha fet ben aviat. 
  • MALAMENT ---> MAL + ADJECTIU
    • Està malament!
      • L'exercici està mal escrit. 
  • TANT ---> TAN + ADJECTIU/ ADVERBI  (ex. 1)
    • No mengis tant!
      • Era tan alt que no passava per la porta.
      • Tot ho fa tan ràpidament que s'equivoca. 
  • ALERTA A... (ex. 4)
    • QUAN: temps/ QUANT: quantitat      (ex.2)
      • Quan vendràs?
      • Demana-li quant val
    • PERTOT/ PER TOT: 
      • El veuen pertot (arreu) (a tots els llocs)
      • Plora per tot.
    • ENLLOC/ EN LLOC
      • No el veuen enlloc. (A cap lloc)
      • En lloc de sopa, demanaré arròs.
    • GAIREBÉ/ GAIRE BÉ:
      • Gairebé són les cinc. (Quasi)
      • No hi veu gaire bé.
    • ALHORA/ A L'HORA:
      • Sap cantar i tocar la guitarra alhora. (Al mateix temps, a la vegada)
      • Vendré a l'hora que em diguis. 
    • ALESHORES/ A LES HORES.
      • I aleshores va respondre...
      • Sempre vaig a Palma a les hores de més trànsit.
    • SOBRETOT/ SOBRE TOT
      • I, sobretot, no contis res. (Principalment, especialment)
      • Vàrem parlar sobre tot el que havia passat. 
    • ENLAIRE/ EN L'AIRE:
      • Ha tirat la pilota enlaire. (Amunt)
      • Hi ha molta pols en l'aire. (En l'aire)
    • POTSER/ POT SER:
      • Va dir que potser no vendria. 
      • Això no pot ser! Has d'estudiar més!
    • COM/ COM A: (ex 1 /cara b)
      • Menja com un porc. (igual, com si fos)
      • Ara us xerraré com a amiga. (en qualitat de)
  • ADVERBIS QUE INDIQUEN NEGACIÓ, EXIGEIXEN UN NO
    • Ningú no ho ha fet. No ho ha fet ningú. 
    • Mai no sap on és. No sap on és mai. 
    • No en sap gens. 
    • No n'hi ha cap. 
    • No en vull cap.
    • No vull res. 


Ex. 4 p. 180. 


MÉS REMARQUES SOBRE PREPOSICIONS I CONJUNCIONS (per acabar la fotocòpia)


CONJUNCIONS
PER QUÈ/ PERQUÈ (ex. 3)
  • Per què no vares venir? Li he demanat per què no ho havia fet. 
  • El motiu per què no ho ha fet... (pel qual) (relatiu)
  • No vaig venir perquè no vaig poder. 

SI NO/ SINÓ: (ex. 5) 
  • Si no vols el pa, menja el formatge
  • Estudia més, si no, suspendràs. (Si no estudies més, suspendràs)
  • No era blanc, sinó negre. 
  • Contesta-li ja, que no vol sinó un aclariment. (només)


(ex. 6)


PREPOSICIONS: (ex. 4 cara b)
  • AMB: Anar amb compte/ Comptar amb algú. Anar amb bicicleta. 
  • EN: Tenir en compte. Pensar en, confiar en, escriure en anglès... En algun/en aquest lloc...EN entrar, saluda! (Quan entris)
  • A: Per Nadal, ... al matí, al juliol, a l'hivern (NO: * pel matí, pel juliol...)
  • El Complement Directe no duu preposicio
  • INCORRECTE: cuina a gas, olor a foc
    • CORRECTE: cuina de gas, olor de foc
  • INCORRECTE: DESDE, EN QUANT, ARREL DE
    • CORRECTE: DES DE, QUANT A, ARRAN DE (a causa de)
      • Posau-vos a estudiar des d'ara mateix. No l'he vista des de les vacances. 
      • Quant a la pregunta que em fas...
      • Va haver de sortir a parlar, arran de les darreres notícies que havien sortit
  • INCORRECTE: DES DE QUE
    • CORRECTE: DES QUE
      • No l'he vista des que se'n va anar a París. 
  • FINS A /FINS
    • Anirem fins a Roma. 
    • FINS + ADVERBI/QUE/DEMOSTRATIU:
      • Fins demà!
      • Quedaré fins que vulguis
      • Arribarem fins aquella casa
  • CAP A/ CAP
    • Vaig cap a Palma.
    • CAP + ADV / DEMOSTR
      • Vine cap aquí!
      • Vaig cap aquella banda. 
Ex. 3 part B


CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS
  • INCORRECTE: EN/ AMB + INFINITIU   ----> A/DE + INFINITIU
    • Està d'acord amb ella. ---> Està d'acord a tornar demà. 
    • Té interès en l'exposició ---> Té interès a veure l'exposició. 

  • INCORRECTE: EN/AMB/ A/ DE + QUE (conjunció subordinada) 
    • ----> / + QUE
    • -----> (en/amb /a / de + el fet que)
Està d'acord amb ella. 
  • Està d'acord que hauria d'estudiar més. 
  • Està d'acord amb el fet que hauria d'estudiar. 
Es recorden d'ell.
  • Es recorden que han d'anar al metge. 
  • Es recorden del fet que han d'anat al metge
Confia en la sort!
  • Confia que tendrà sort. 

Ex, 2 cara b

dimecres, 20 de febrer de 2019

Mapa conceptuals dels gèneres teatrals

*****Completa aquest mapa conceptual dels GÈNERES TEATRALS. Et poden ajudar els apartats teòrics del llibre de text (p. 86, 87; 108,109; 130, 131)


dilluns, 18 de febrer de 2019

CONSONANTS PALATALS (TEMA 4)

CONSONANTS PALATALS: 

  • fricatives sonores j/g 
  • africades sonores tg/tj 
  • fricatives sordes x/ix 
  • africades sordes tx/ig


So [    ]---- grafies: J/G 

  • J + A, O , U: jardí, jove, jugar, platja
  • G + E, I: gerra, girafa, platges

***EXCEPCIONS:
  • VERB JEURE: jeus, jeies, jauries, ajeure...
  • MOTS D'ORIGEN HEBREU: JERSEI, JESÚS, JEROGLÍFIC.JERUSALEM, JERONI...
  • GRUPS -JECT- I -JECC-: INJECCIÓ, SUBJECTE, OBJECTIU...

*****Pràctica: exercici 1 pàgina 83 (escriure les paraules amb aquest so al quadern)




  • Recorda, però, que la X té tres possibles sons:sona (palatal fricatiu sord) xeix (xinès) //// sona [ks] (taxi) //// sona [gz] examen


so [    ]---- grafies: X / IX (tema 3)
X:
  • INICI MOT: xinès
  • DARRERE CONSONANT: panxa
  • DARRERE I: guix
  • DARRERE U (DIFTONG): bauxa

IX: darrere A, E, O, U (caixa, reixa, coixa, cuixa)

  • Alerta, aquestes paraules s'escriuen amb S: esplanada,estranger,estendre, estrany...



So palatal africat sord [  ]--- grafies: TX/ IG 


  • Trobam aquest so (escritTX ):
    • a principi de paraula: Txèquia, txec/a, Txernòbil...
    • entre vocals: batxillerat, atxem, botxí...  



  • A final de paraula (escrit TX o IG). Per saber si hem d'escriure TX o IG hem de mirar les possibles derivades:

  • Si tenen G o J>>>> ig 
    • passeJar---> passeIG
    • boGeria---> boIG

  • Si tenen TX>>>> TX 
    • esquiTXar--> esquiTX
    • despaTXos---> despaTX


  • Recorda que s'escriuen diferent paraules com les següents. Distingeix-les fent una oració amb cadascuna:

XEC
TXEC

TAXA
TATXA

FLUIX
FLUX

MAIG
MATX



  • EXERCICIS ORALS/ ESCRITS: 
    • 4 PÀGINA 83 (JUNTS I ESCRIURE AL QUADERN) 
    • DICTAT PARAULES: 5 p. 90
  • EXERCICIS AL QUADERN: 2 p:83, 3 p. 83, 6 p.91
  • DICTAT! 20 PARAULES i 10 FRASES EXTRETES DE LESACTIVITATS I LA TEORIA DE LES PÀGINES:  60-61, 82-83

divendres, 15 de febrer de 2019

DIÈRESI


DIÈRESI: (ï / ü)

Es posa en 2 casos
  • per marcar que en els grups GUE,QUE, GUI, QUI la U ha de sonar: GÜE, QÜE, GÜI. QÜI 
    • aigües, freqüència, pingüí, aqüífer
  • per rompre un diftong (si no es pot accentuar): 
    • DU-IA (diftong)---> CON-DU-Ï-A (HIAT)
    • veí> veïna, veïnats
    • país- països

PISTES: 
  • SOLEN DUR DIÈRESI MOLTES FORMES DELS VERBS EN -AIR (AGRAIR), -EIR, -OIR, -UIR (CONDUIR...)
  • SOLEN DUR DIÈRESI PARAULES DERIVADES D'ALTRES AMB UNA I TÒNICA: ILLA> AÏLLAT, VEÍ> VEÏNAT, VEÏNADA...
PERÒ NO POSAM DIÈRESI:
  • SI ES POT POSAR ACCENT: PA-ÍS
  • EN L'INFINITIU, EL GERUNDI, EL FUTUR I EL CONDICIONAL DELS VERBS EN -AIR, EIR,OIR, UIR: CONDUIR, CONDUINT, CONDUIRÉ, CONDUIRIA (però conduït, conduïm...) 
  • COMPOSTS AMB PREFIXOS COM: coincidir, preinscripció
  • SUFIXOS -ISME, -ISTA: egoisme, altruita, europeisme... 
  • TERMINACIONS -US, -UM: pòdIUm




Paraules exercicis: 

1. Dictar aquestes i després corregir. 
peüc
països
coincidir
intuíeu
reincorporar
freqüent
produir
següent
incloíem
conseqüència

2. Dictat i després corregir.

4. Escoltar les frases i al quadern escriure la paraula que falta dur accent. 
  • deslluït
  • llaüt
  • suïcidi
  • aigüera
  • heroïna
  • cafeïna

5. Relacionar i després escriure al quadern. 

7, p 113. Dir paraules de cada llista i dir quantes duen dièresi. Després corregir: 
  • 1 dièresi: produït, introduirem, conduir, intuiria, traduint
  • 1 dièresi: piragüisme, altruista, egoisme, egoista, hinduisme
  • 2 accents i 2 dièresis: feia, trèiem, incloïes, posseíem, produïa









EXERCICIS (TASCA)

3. 
agraïa                     conduïa
agraïes                   conduïes
agraïa                     conduïa
agraíem                  conduíem
agraíeu                  conduíeu
agraïen                  conduïen


creia               queia
creies             queies
creia                queies
crèiem            quèiem
crèieu              quèieu
creien              queien 




7. Les paraules que duen dièresi i/o accent són: 

veïnats
freqüència
països
llengües
Suïssa
següents
ruïnes
aqüeducte
Segòvia
qüestió
és



6 p. 112:
no


7: 

conduiré      raïm     ensaïmada
traduir        egoisme      qualitat
conduint     aigua      freqüent
Pasqua      aqüífer     traduït
increïble    pingüí     influir

dijous, 14 de febrer de 2019

PRONOMS FEBLES I PRONOMS RELATIUS

  • Recorda que són pronoms febles:
    • EM, ET, ENS, US, ES, EN, EL/LA/ELS/LES i les seves variacions (M', 'M, -ME, -NOS, -VOS, N', L', 'LS...). 
    • Tambe tenim altres pronoms febles (aquests són invariables): LI, HI, HO. 

  • Recorda que substitueixen un complement (del verb) i que es col·loquen al costat del verb: 
    • Si és una forma verbal imperativa (ordre), aniran darrere. PENTINA'T
    • Si és un verb perifràstic, poden anar davant o darrere. ET VA PENTINAR/ VA PENTINAR-TE
    • En els altres casos, van davant. ET PENTINA, ET PENTINAVES, ET PENTINARÀS... 

  • Davant el verb es posen tot sols o amb apòstrof (segons si el pronom és variable, si el verb comença en vocal i segons les regles d'apostrofació): L'AGAFA,T'AGRADA, M'AGRADAVA, N'AMAGA, S'AGAFA... / LA VOL, EL COMPRA, LA IL·LUMINA, HI VA, LI AGRADA

  • Darrere el verb es posen units amb un apòstrof o amb un guionet. Posam guionet si hi ha canvi de síl·laba: COMPRA-ME-LA, COMPRA'L, MENJA-TE'LS, MENJA'LS...

  • Recorda que l'apòstrof es posa sempre com més a la dreta possible: 
    • ME'N VAIG
    • ME N'ANAVA
    • T'AGRADARIA
    • T'HA AGRADAT
    • TE N'HI POSES
    • TE'N POSARÀS? 

  • En les combinacions de pronoms febles l'ordre és: 
reflexiu-2a-1a- CI+CD-en-ho/hi
Per exemple:
  • ME N'HI VAIG , SE T'AFERRARÀ, DONA-M'HO, DONA-ME-LA, TREU-TE-LA'N (treu-te la pedra de la sabata), TE N'HI POSES (et poses sucre dins el cafè), ...
      • Matisos: 3a PERSONA CI+CD (totes aquestes formes estan admeses: n'hi ha que són pròpies del País Valencià) 
        • LI'L---L'HI
        • LI LA ---LA HI
        • LI'LS---ELS HI
        • LI LES ----LES HI
        • LI'N ----N'HI
        • LI HO ----L'HI 



  • Substitueix en cada oració els complements que s'indiquen: 
Complement Directe: el/la/els/les, en, ho
  1. Ahir vaig obrir les caixes.
  2. Vols cafè?
  3. Va dir que no ho volia fer.

Complement Indirecte: li/els
  1. Hem donat la sorpresa als pares.
  2. Heu de dur el menjar al moix.
  3. En Miquel regala el llibre a na Joana.

Complement de Règim Verbal (CRV): hi/en
  1. Et fies de na Maria?
  2. Es riuen d'ell.
  3. No s'adona de la sort que té.
  4. No s'acostuma a viure sol.
  5. Confies en na Maria?

Complement Circumstancial: hi/en
  1. Dina amb el director.
  2. Va pujar fins al setè pis.
  3. Voleu viure al camp.
  4. Pensa venir amb bicicleta.
  5. Brames com un ase.

Atribut: ho 
  1. Elles semblaven molt amigues.
  2. Avui estava content.
  3. Els nins pareixen espavilats.
  4. Aquells joves són els inspectors.
  5. Les nines eren rosses.

Complement Predicatiu: hi
  1. Els músics toquen concentrats.
  2. La professora respon enfadada.
  3. Els alumnes se'n van satisfets.
  4. Aquelles nines arribaven decidides.
  5. El nin jugava content.






SOLUCIONARI
CD:
  1. Ahir vaig obrir les caixesAhir vaig obrir-les/ Ahir les vaig obrir.
  2. Vols cafè? En vols?
  3. Va dir que no ho volia fer. Ho va dir./ Va dir-ho.

CI:
  1. Hem donat la sorpresa als paresEls hem donat la sorpresa.
  2. Heu de dur el menjar al moixLi hem de dur el menjar /Hem de dur-li el menjar.
  3. En Miquel regala el llibre a na JoanaEn Miquel li regala el llibre.

Cprep (CRV):
  1. Et fies de na Maria? Te'n fies?
  2. Es riuen d'ell. Se'n riuen.
  3. No s'adona de la sort que téNo se n'adona.
  4. No s'acostuma a viure sol. No s'hi acostuma.
  5. Confies en na Maria? Hi confies.

CC:
  1. Dina amb el director. CCCompanyia: Hi dina
  2. Va pujar fins al setè pisCCLloc: Hi va pujar.
  3. Voleu viure al camp.CCLloc: Hi voleu viure
  4. Pensa venir amb bicicleta.CCMitjà Hi pensa venir/ Pensa venir-hi
  5. Brames com un ase. CCManera: Hi brames
Atribut: ho
  1. Elles semblaven molt amigues. Elles ho semblaven
  2. Avui estava content. Ell ho estava/ Ell hi estava
  3. Els nins pareixen espavilats. Els nins ho pareixen
  4. Aquells joves són els inspectors. Aquells els són/ Aquells ho són 
  5. Les nines eren rosses. Elles hoeren

Complement Predicatiu: hi
  1. Els músics toquen concentrats.  Els músics hi toquen
  2. La professora respon enfadada.  La professora hi respon
  3. Els alumnes se'n van satisfets.   Els alumnes se n'hi van
  4. Aquelles nines arribaven decidides.    Aquelles nines hi arribaven
  5. El nin jugava content.   El nin hi jugava



  • Indica quin complement és i després substitueix-lo per un pronom feble:
  1. He elegit dues jaquetes.
  2. Has telefonat a na Maria?
  3. Vine amb mi!
  4. Vés a comprar ara mateix!
  5. En Pere canta malament.
  6. Parla dos idiomes.
  7. Parlau d'allò d'ahir?
  8. Vols llet?
  9. T'has adonat que no ha vengut?
  10. S'oblida de dir-t'ho.
  11. S'interessa per la música.
  12. Es dedica a la política.
  13. Ells estimen els seus fills.
  14. Ve amb na Maria
  15. Has abraçat el teu pare?
  16. Na Maria va fer una abraçada al seu germà.
  17. Na Maria va fer una abraçada al seu germà.
  18. Hem contribuït a la reestructuració de l'empresa.
  19. Va comprar alguns regals per als seus néts.
  20. Va comprar alguns regals per als seus néts.

SOLUCIONARI
  • Indica quin complement és i després dubstitueix-lo per un pronom feble:
  1. He elegit dues jaquetes. CD N'HE ELEGIT DUES
  2. Has telefonat a na Maria? CI LI HAS TELEFONAT?
  3. Vine amb mi! CCC VINE-HI!
  4. Vés a comprar ara mateix!CCL VÉS-HI ARA MATEIX!
  5. En Pere canta malament. CCM EN PERE HI CANTA
  6. Parla dos idiomes. CD EN PARLA DOS
  7. Parlau d'allò d'ahir? CRV EN PARLAU?
  8. Vols llet? CD EN VOLS?
  9. T'has adonat que no ha vengut? CRV TE N'HAS ADONAT?
  10. S'oblida de dir-t'ho. CRV SE N'OBLIDA.
  11. S'interessa per la música. CRV S'HI INTERESSA
  12. Es dedica a la política.CRV S'HI DEDICA
  13. Ells estimen els seus fills. CD ELLS ELS ESTIMEN
  14. Ve amb na Maria CCC HI VE
  15. Has abraçat el teu pare? CD L'HAS ABRAÇAT?
  16. Na Maria va fer una abraçada al seu germà. CD NA MARIA VA FER-NE UNA AL SEU GERMÀ / NA MARIA EN VA FER UNA AL SEU GERMÀ.
  17. Na Maria va fer una abraçada al seu germà. CI NA MARIA VA FER-LI UNA ABRAÇADA/ NA MARIA LI VA FER UNA ABRAÇADA
  18. Hem contribuït a la reestructuració de l'empresa. CRV HI HEM CONTRIBUÏT
  19. Va comprar alguns regals per als seus néts. CD EN VA COMPRAR ALGUNS PER ALS SEUS NÉTS/ VA COMPRAR-NE ALGUNS PER ALS SEUS NÉTS.
  20. Va comprar alguns regals per als seus néts. CI ELS VA COMPRAR ALGUNS REGALS/ VA COMPRAR-LOS ALGUNS REGALS.

(9. és CRV i no duu preposició perquè davant un QUE conjunció les preposicions desapareixen)





ALGUNS EXEMPLES DE COMBINACIÓ DE 3 PRONOMS FEBLES:
Poseu-me-n'hi
(a mi,
de sucre,
al cafè)
CI
CD
CC
Demà te l'hi penjarem
(a tu,
el quadre,
al passadís)
CI
CD
CC
Se me l'ha begut tot
(beure's,
a mi,
el cafè)
Reflex.
CI
CD
Se'ns l'endurà
(endur-se
a nosaltres
el fill)
Reflex.
CI
CD

(Font: http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/pronoms%20febles/teoria.htm)































CORRECCIÓ DE LES ACTIVITATS



Pàg. 137 1. Digues de quina classe és el complement subratllat en cada oració i substi tueix-lo pel pronom feble addient.
– Vaig portar el llibre a la padrina. cd. El vaig portar a la padrina. /Vaig portar-lo a la padrina.
– En Josep convidà aquella al·lota a berenar. cd. En Josep la convidà a berenar.
 – La meva filla no sap on viu la seva millor amiga. cd. La meva filla no ho sap.
 – Ta mare sembla la secretària. At. Ta mare ho sembla.
 – N’Enric sempre pensa que ho ha fet malament. cd. N’Enric sempre ho pensa.
 – Cada dia arriben vaixells al port. cd. Cada dia n’arriben al port. 
– En Víctor havia regalat una pulsera d’or a la seva mare. ci. En Víctor li havia regalat una pulsera d’or.
 – El pare envià la reclamació als directius de l’empresa. ci El pare els envià la reclamació.


 2. Torna a escriure les oracions canviant els pronoms per un sintagma equivalent. (Respostes orientatives)
  • CD: Hecomprat la camisa a la plaça.
  • CI: Demana a na Marta. 
  • CD. Demà tornaran els llibres. 
  • CD. Volia fer la denúncia tot d'una/ A l'oficina de policia/ ...
  • CRV. Ens interessam per la política. 
  • CC: Treu les cols de dins la bossa. 
  • CD/CC: He vessada la llet damunt la taula.
  • CD. Van idealitzar allò/ el que els havia dit. 
  • CI. Maquillaven la cara als actors. 






 3. Respon les preguntes substituint els complements per un pronom feble.
  •  – Has vist la pel·lícula? No, no l’he vista.
  •  – Menges pa amb tomàtiga? Sí, sí que en menj. 
  • – Has pensat això? No, no ho he pensat. 
  • – Vols que anem a la platja? Sí, sí que ho vull. 
  • – Has aprovat l’examen? Sí que l’he aprovat.
  •  – M’has esperat? Sí, t’he esperat.
  •  – Has vist n’Aina? Sí, l’he vista.
  •  – Es varen presentar als convidats? Sí, s’hi varen presentar. 




Pàg. 138 4. Assenyala els pronoms febles de cada oració, analitza’ls sintàcticament i digues quin és l’antecedent
. – Això que deia, ho pensava des de feia temps. cd. .
 – Ella portava la bossa rompuda i ell la mirava. cd. Antecent: ella o la bossa rompuda.
 – Ha duit tres peres de l’hortet. Quantes n’has menjades tu? Adverbial. 
– He convidat en Joan a la festa. Li has dit que tu també vendràs? ci. 
 – He escrit una carta als pares però no els he dit la veritat. ci.
– Ja són les tres? Sí, ja les són./ Sí, ja ho són.  Predicat nominal. 
 – Tenc tres convidats a ca meva però només en caben dos a la meva habitació. Adverbial. 


5. Identifica els complements de les oracions següents i substitueix-los pels pronoms febles corresponents.

 – La mestra va repartir els exàmens als estudiants. La mestra els els va repartir. cd ci
 – Jo no he deixat les claus damunt la taula. Jo no les hi he deixades. cd cc 
 – En Joan no vol acabar la feina ara. En Joan no la hi vol acabar. cd cc 
– Ella ha tornat cansada de la universitat. Ella n'hi ha tornat. Predicatiu cc 
– Admirava la seva habilitat. L’admirava cd 
– Els meus cosins van a Sant Ferran. Els meus cosins hi van. cc
 – Volia portar figues a la padrina en una panera. 
****Li n’hi volia portar. cd ci cc / 
N'hi volia dur en una panera
N'hi volia dur a la padrina.
– Vénen de Sant Francesc Xavier. En vénen cc
 – He comprat aquests pastissos per a la padrina en aquella pastisseria. 
****Li els hi he comprat. cd ci cc /
Els hi he comprat en aquella pastisseria. 
Els hi ha comprat a la padrina.(Només es canvien dos pronoms)
– Ell és el millor. Ell l’és. / Ell ho és. Atribut.
– Mira el camí! Mira’l. cd
 – Els meus padrins donaven diners a tots els néts cada dissabte. cd ci cc 
****Els meus padrins els n’hi donaven. 
Els en donaven cada dissabte. 
Els hi donaven diners. 






PRONOMS RELATIUS: enllacen dues oracions (una principal dins la qual s'inclou una subordinada que fa funció adjectiva) (el pronom té un antecedent dins la principal i fa una funció dins la subordinada)




QUI: persones


  • darrere preposició: Sempre parla de qui no hi és. El nin amb qui va venir era ros. 
  • sense preposició, el qui, aquell qui, tothom qui... (subordinada de relatiu substantivada): Qui vulgui venir, que vengui. Ho ha fet qui ha volgut. Aquell qui vulgui venir, que ho digui... 

QUE: coses o persones
  • no duu preposició: La casa que he vist és grossa. El nin que ha vengut era ros. 
  • no confondre amb el QUE conjunció: Digues-li que vengui. M'ha dit que no vendrà. (=això)
  • En oracions explicatives pot equivaldre a el/la/els/les qual(s):
    • Els quintos, que estaven esgotats, anaren a jeure. (TOTS)
    • Els quintos, els quals estaven esgotats, anaren a jeure. (TOTS!)
    • (Però en"Els quintos que estaven esgotats anaren a jeure" (NOMÉS ALGUNS), no es pot posar "els quals") 
  • Atenció! Les contruccions EL QUE, LA QUE, ELS QUE I LES QUE no són correctes emprades com a pronom relatiu. Com ho podem saber? Si ens aniria bé posar "amb el qual" no va bé "amb el que". 
    • *El llapis amb el que escrius és vell. ---> El llapis amb el qual escrius... 


QUÈ: coses
  • duu preposició: El llapis amb què escrius és vermell. La casa de què parles és grossa. 
  • Es pot canviar per el/la/els/les qual(s): 
    • El llapis amb el qual escrius és vermell.
    • La casa de la qual parles és grossa.
  • Alerta! No confondre el QUÈ relatiu amb el QUÈ interrogatiu: Què vols? 


ON: lloc
  • La casa on vivia s'ha esbucat. 
  • Equival a EN QUÈ: La casa en què vivia s'ha esbucat. 
  • També equival a EN EL/LA/ELS/LES QUAL(S): La casa en la qual vivia s'ha esbucat. 




*****RECORDA QUE CONSTRUCCIONS COM EL QUE, LA QUE, ELS QUE I LES QUE NO SEMPRE SÓN CORRECTES: 
  • SÓN CORRECTES si són subordinades substantives i equivalen a AQUELL/ AQUELLA/AQUELLS/AQUELLES QUE
  • NO SÓN CORRECTES si equivalen a el/la/les/les QUALS (relatius
    • *La història de la que parles era divertida . INCORRECTE (Podem posar "de la qual")
    • Parla'm de la que vares veure. CORRECTE (Parla'm d'aquella que vares veure)



ACTIVITATS 7, 8 I 9 P. 139 I FOTOCÒPIA. 









7. Completa aquestes oracions amb tots les formes possibles del relatiu i indica’n la funció sintàctica. 
– El mestre tocava el piano a quatre mans però era ella qui tocava molt millor que no pas ell. Subjecte. 
– El dia que els pares no arribaven fins a les nou cuidava els seus germans. cc de temps. També són possibles "en què", "en el qual"
 – Els homes aguantaren a contracor aquella observació que devien considerar part de les normes bàsiques de la feina. cd 
– Amb tant de soroll no hi havia qui hi dormís. Subjecte.
 – Fou en aquell estiu en què començaren a sortir. cc de temps. / que/ en el qual
 – Era una pel·lícula el rodatge de la qual durà dos anys. Complement del nom
. – La llibreta en què va apuntar les paraules estranyes li ajudà a entendre millor l’obra que llegia. cc lloc, cd. (en què també podria ser: /on/ en la qual )
 – Havien venut la casa on ell havia passat la infantesa. cc lloc (en què, en la qual)
– El joc amb què jugaven tant s’espatllà. Complement del nom. (amb el qual)
 – Havia perdut la cartera dins la qual hi havia els documents. cc lloc


 8. Insereix la segona oració dins la primera amb un pronom relatiu. 
– Regalarem caramels als nostres cosins, que són molt llépols. (COm que és explicativa, també es pot posar "Regalarem caramels als nostres cosins, els quals són molt llépols")
– S’han menjat les sobrassades que havien fet a les matances.
 – Va aprovar l’examen que estudià el cap de setmana.
 – Comprà les entrades, que eren cares, per al concert d’Antònia Font. (També "les quals eren,,,"
 – El que m’agrada més és pujar el penyal des Migdia,que està al costat del puig Major. (el qual)


9. Corregeix els usos incorrectes dels relatius de les oracions següents.
 – És un tema del qual no vull parlar. / És un tema de què no vull parlar
 – Sabia perfectament el carrer pel qual/per on passaria la comitiva. 
– És una cala on/ en què/ en la qual no hi sol haver grumers.
 – El mercat on / en què / en el qual hi ha molt de peix fresc és el de l’Olivar.
 – És una tela de la qual / amb la qual se’n fan cortines. (de què/ amb què)
– L’assumpte que es va tractar en l’assemblea era molt greu. 
– És un músic que es dedica amb passió a la seva banda.
 – El projecte al qual / a què hi he dedicat tot el mes ja està acabat.


-


***Aquí teniu algunes activitats per si voleu practicar. Al final hi ha el solucionari. 
Si teniu dubtes, cercau-me al llarg d'aquesta setmana per demanar-me'ls. 




SOLUCIONS:
4.

  1. de què/ del qual
  2. que
  3. qui/ que
  4. de què/ de la qual
  5. de qui/ del qual
  6. amb què/ amb el qual
  7. on/ en què/ en el qual
  8. de qui/ de la qual
  9. a què/ a la qual
  10. on/ en què/ en la qual
  11. amb qui/ amb els quals
  12. amb què/ amb les quals

5. En Pere l'hi compra
Compra-l'hi!
Torna'ls-hi/ Torna-li'ls
N'Àngels els hi passa.
Compra-me'n tres quilos
Si no saps la resposta, te la inventes. 
No se'n penedirà. 
Per favor, compri-me-les
No m'ho demaneu
Ves-hi d'na vegada
En Pere en compra de madures.








FITXA DE REPÀS DELS PRONOMS RELATIUS  (15-2-19)

1.

  • La ràdio que he comprat sona molt bé. He comprat una ràdio que sona molt bé. 
  • Aquí les persones que venen de fora són ben rebudes. 
  • Comunica-ho a les persones que hi tenen interès. 
  • Aquest jove amb qui / amb el qual jo havia estudiat ja arribat lluny. 
  • La cadira on/en què/en la qual et recolzes està trencada.
  • Hem importat un material que no dona resultat. 
  • La casa que jo em vull  fer ha de ser gran. Jo em vull fer una casa que sigui gran.
  • Cerca-ho als llibres que tu consultes. 
  • El poble on/en què/ en el qual estiuegen és molt bonic. 

2. 
El llibre que llegesc és d'un novel·lista molt conegut
Posen a part les peces que tenen algun defecte
Ves a cercar les entrades que has reservat. 
L'al·lota que estim no viu en aquesta ciutat. 
Aquests al·lots que han vengut a parlar amb vosaltres són alumnes meus. 
El llit on dorm és massa tou. 
Dius unes coses que fan riure
Abasta'm el llibre que hi ha en el tercer prestatge. 
Les revistes de les quals he tret la informació les trobaràs a la biblioteca. 
No toquis el pastís que he deixat a la nevera. 


3.

  • Em tornaré a mirar el projecte que em vares presentar. 
  • Em vull fer una casa on/en què/en la qual hi hagi golfes i celler. 
  • La revista que mires és del mes passat. 
  • Les estovalles que has posat a taula són massa antiquades. 
  • No pens fer res per la persona de qui/ de la qual.
  • Ves a cercar el client a qui/ al qual has venut el rellotge. 
  • La ciutat, que/la qual és molt gran, té moltes possibilitats econòmiques. 
  • El paper amb què/ amb el qual emboliques aquest regal és petit. 
  • L'any que ve tornarem a anar a Venècia. 


4. 
La brutícia emmagatzemada per tots els racons era també una imatge de nosaltres mateixos, de la decrepitud amb què/ amb la qual ens presentem davant el món. Misèria i esplendor s'alternaven en pocs metres al Marroc en una borratxera de sensacions que em feia caminar sense treva, vagarejar sense rumb i amb els ulls ben oberts, perquè tot representava una descoberta, sobretot de mi mateix en una transformació que em superava, que em reconciliava amb la pau. Ja no em sentia com un impostor, com un estafador de sentiments, sinó que aclaria coses que havia deixat aparcades. Potser més que un retorn al passat, el que experimentava era un retrobament amb mi mateix sense condicionants exteriors ni pressions alienats. (David Castillo: No miris enrere)



Què volen dir les paraules i expressions destacades en color?

  • "decrepitud"
  • caminar "sense treva"
  • "vagarejar"
  • "sense rumb"
  • "condicionants"
  • "alienats"

Troba en el text exemples de metàfores i comparacions.



VERBS (1r batxillerat)


  • DEFINICIÓ: paraules que indiquen accions...
  • CONJUGACIONS
    • 1a: verbs que acaben en -ar
    • 2a: verbs que acaben en -er o -re
    • 3a: verbs que acaben en -ir
  • PERSONA (1a, 2a, 3a)/ NOMBRE (singular/ plural):
    • jo, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/elles
  • MODE:
    • indicatiu: veritats, informacions, realitats
    • subjuntiu: desitjos o possibilitats
    • imperatiu: ordres
  • TEMPS
    • present
    • passat
    • futur
  • ASPECTE:
    • perfet: acció acabada
    • imperfet: acció inacabada
  • FORMES SIMPLES/ COMPOSTES (amb el verb auxiliar HAVER)/ PERIFRÀSTIQUES (amb el verb anar)
  • FORMES NO PERSONALS: 
    • Infinitiu: cantar
    • Gerundi: cantant
    • Participi:cantat



FORMES VERBALS

MODE INDICATIU: 

  • SIMPLES
    • present: JO CANT, TU CANTES, CANTA, CANTAM, CANTAU, CANTEN.
    • pretèrit imperfet: JO CANTAVA, TU CANTAVES, CANTAVA, CANTÀVEM, CANTÀVEU, CANTAVEN.
    • passat simple: (JO CANTÍ), TU CANTARES, ELL CANTÀ, NOSALTRES CANTÀREM, VOSALTRES CANTÀREU, ELLS CANTAREN.
    • futur: CANTARÉ, CANTARÀS, CANTARÀ, CANTAREM, CANTAREU, CANTARAN. 
    • condicional: CANTARIA, CANTARIES, CANTARIA, CANTARÍEM, CANTARÍEU, CANTARIEN.
  • COMPOSTES
    • perfet (indefinit)HE CANTAT, HAS CANTAT...
    • plusquamperfet: HAVIA CANTAT, HAVIES CANTAT...
    • passat perifràstic: VAIG CANTAR, VARES CANTAR...
    • futur perfet: HAURÉ CANTAT, HAURÀS CANTAT...
    • condicional perfet: HAURIA CANTAT, HAURIES CANTAT...
    • passat anterior: HAGUÍ CANTAT, HAGUERES CANTAT, HAGUÉ CANTAT, HAGUÉREM CANTAT, HAGUÉREU CANTAT, HAGUEREN CANTAT
    • passat anterior perifràstic: VAIG HAVER CANTAT, VAS/VARES HAVER CANTAT, VA HAVER CANTAT, VAM/VÀREM HAVER CANTAT, VAU/VÀREU HAVER CANTAT, VAN/VAREN HAVER CANTAT

MODE SUBJUNTIU: desitjos (----> verb voler + ...)

  • SIMPLES: 
    • present: JO CANTI, TU CANTIS, ELL CANTI... 
    • imperfet: CANTÀS, CANTASSIS, CANTÀS, CANTÀSSIM, CANTÀSSIU, CANTASSIN.
  • COMPOSTES: 
    • perfet: HAGI CANTAT, HAGIS CANTAT...
    • plusquamperfet: HAGUÉS CANTAT, HAGUESSIS CANTAT...


MODE IMPERATIU (present): -, CANTA TU, CANTI, CANTEM, CANTAU, CANTIN



IMPERSONALS: 

  • infinitiu: CANTAR
  • gerundi: CANTANT
  • participi: CANTAT, CANTADA, CANTATS, CANTADES
  • infinitiu compost: HAVER CANTAT
  • gerundi compost: HAVENT CANTAT







  • VERBS REGULARS: els que segueixen els models i no varien mai el LEXEMA o ARREL
  • VERBS IRREGULARS: varien el LEXEMA. 

  • Caça/ caces
  • passeja/ passegen
  • anava/ vaig
  • entenc/ entenen/ entendré
  • sé/ sabia/ sabrem... 
  • feies/ faran...
  • ...




REMARQUES
  • NORMES NOVES ---> (agenda p.72)
    • Verb SER o ESSER: jo som/ jo soc
    • 1a persona present (-igar) --> c: jo pessic, abric, investic, oblic...
    • Altres: jo mud (verb mudar), jo cap (verb caber), jo desitj, jo obr, jo corr, o empenc, jo estrenc, jo passeig, jo viatj, jo puig (de pujar)... 
  • Les formes NO PERSONALS poden funcionar com a altres categories gramaticals: 
    • INFINITIU pot fer funció de NOM: Està prohibit fumar. Menjar a deshora és dolent. 
    • GERUNDI pot fer d'ADVERBI: Arribava tremolant. 
    • PARTICIPI pot fer d'ADJECTIU: Era una notícia ben rebuda
  • Ordres EN imperatiu (o subjuntiu si són negatives), NO ES FAN EN INFINITIU. 
    • 1r, COPIAU els enunciats (*1r, COPIAR els enunciats)
    •  NO FUMEU! (* no fumar)
  • En sortir de classe/ Quan sortiu de classe (* al sortir de classe)
  • Els gerundis impliquen accions anteriors o simultànies, però mai posteriors a la del verb principal: 
    • Va arribar somrient a tothom. 
    • *Va arribar tard, perdent l'autobús--> Va arribar tard i va perdre l'autobús. 
  • Els gerundis en -GUENT i -QUENT són incorrectes: 
    • *dormiguent, correguent, visquent, beguent
    • dormint, corrent, vivint, bevent...


PERÍFRASIS VERBALS: 
2 verbs amb una sola idea (alguns duen preposició)

VERB AUXILIAR conjugat + VERB PRINCIPAL (amb continugut) en forma no personal
  • AMB INFINITIU: 
    • haver de: HAS D'ESTUDIAR
    • caldre: CAL QUE ESTUDIÏS
    • deure: DEU ESTAR CANSADA
    • anar a: QUAN TU HAS ARRIBAT, ANAVA A SORTIR
    • estar a punt de: ESTAVA A PUNT DE SORTIR
    • poder: PODEM APROVAR... 
    • deixar de: DEIXA DE MOLESTAR
    • tornar a : TORNA A ENTRAR
    • voler: VOL APROVAR
    • començar a: COMENÇA A ESTUDIAR
    • soler: SOL ARRIBAR TARD
  • AMB GERUNDI: 
    • anar : ANAVEN AARRIBANT
    • estar: ESTAVA ESTUDIANT
    • passar: S'HA PASSAT TOTA L'HORA DORMINT
    • trobar-se: EN JOAN ES TROBA TREBALLANT
    • acabar: SEMPRE ACABA PASSANT... 
  • AMB PARTICIPI: 
    • quedar: HA QUEDAT ACABAT
    • tenir: HO TENIM BEN ACLARIT. 

Diversos tipus: d'obligació,de probabilitat, de possibilitat... 

VERB SER/ VERB ESTAR?
  • Na Marta és a Sineu. (Hi ha anat a fer un cafè)
  • Na Marta està a Sineu. (Viu a Sineu, fa feina a Sineu...)
  • La casa està a Sineu. (està situada a...)
  • En Joan és simpàtic.  (qualitat permanent, així és)
  • En Joan està simpàtic. (en l'actualitat)

https://www.verbs.cat/ca/
Els verbs conjugats (diversificació IES Marratxí)






CORRECCIÓ D'ACTIVITATS:
1.

  • En Joan ahi no va poder venir, però avui ha vengut/ vendrà.
  • Quants de caramels d'has menjat avui dematí?
  • Ma mare vol que jo aprovi les matemàtiques. 
  • Els teus pares volien que tu arribassis a casa més prest. 
  • T'he vist aquest matí dins el Mercadona, què compraves? (estaves comprant?)

2. 
  • ESCRIUS
  • DESCANSAVEN, HAN DESCANSAT, VARES DESCANSAR, HAVIEN DESCANSAT, DESCANSAREN
  • APROVARÀ
  • SORTÍEM, SORTÍREM, VÀREM SORTIR, HAVÍEM SORTIT, HEM SORTIT
  • COPIAU
  • CONDUEIX
  • DORMIA, HE DORMIT, HAVIA DORMIT, VAIG DORMIR
  • VENDREU

3. 
  • COURE-COENT-CUIT 
  • RESPONDRE-RESPONENT-RESPOST
  • TENIR-TENINT-TENGUT
  • MOURE-MOVENT-MOGUT
  • CAURE-CAIENT-CAIGUT
  • DEURE-DEVENT-DEGUT
  • SABER-SABENT-SABUT
  • DEPENDRE-DEPENENT-DEPÈS
  • DIR-DIENT-DIT
  • IMPRIMIR-IMPRIMINT-IMPRÈS
  • VIURE-VIVINT-VISCUT
  • TREURE-TRAIENT-TRET
  • MOLDRE-MOLENT-MOLT (abans duia accent mòlt)
  • EMPÈNYER-EMPENYENT-EMPÈS
  • APARÈIXER-APAREIXENT-APAREGUT
  • COBRIR-COBRINT-COBERT
  • RESOLDRE-RESOLENT-RESOLT
  • ESTABLIR-ESTABLINT-ESTABLERT
4. 
  • CONCÓRRER
  • ABATRE
  • PERCBRE
  • RECÓRRER
  • EMETRE
  • INCLOURE
  • INTERROMPRE
  • OMETRE

5.
  • NO ENCENGUIS EL LLUM!
  • NO REPRENGUIS LA LECTURA!
  • NO VENGUIS DEMÀ!
  • NO DIGUIS TOTA LA INFORMACIÓ!
  • NO EMPRENGUIS LA RUTA!
  • NO DETENGUIS EL SOSPITÓS!
  • NO ENTRETENGUEU EL PERSONAL!
  • NO BEGUIS MÉS AIGUA!
  • NO RETENGUIS ELS DINERS!
  • NO CORRIS MÉS DE PRESSA!
  • NO LI ESCRIGUIS UN MISSATGE!
    NO SUSPENGUIS L'ACTE!

6. 
  • continuarà fent: de duració
  • podia haver arribat: de possibilitat  (***hagués volgut: plusquamperfet de subjuntiu)
  • va tirant: de reiteració
  • pots anar: de possibilitat 
  • han de fer: d'obligació
  • anar passant: reiteració


7. 
CANTAREM: 1a persona del futur simple d'indicatiu del verb CANTAR (1a conjugació)
     (**** si digués CANTÀREM: seria passat simple)
SORTIA: 1a/3a persona del pretèrit imperfet d'indicatiu del verb SORTIR (3a conjugació)
HAURÍEM PENSAT: 1a persona del plural del condicional compost d'indicatiu del verb PENSAR (3a conjugació)
SALTÀVEU: 2a persona del plural del pretèrit imperfet d'indicatiu del verb SALTAR (1a)
TEMERAN: 3a persona del plural de futur simple d'indicatiu del verb TÉMER (2a)
HE ESTUDIAT: 1a persona del singular del passat perfet d'indicatiu del verb ESTUDIAR (1a)
ESTIMASSIS: 2a persona del singular del pretèrit imperfet de subjuntiu del verb ESTIMAR (1a)
HAURÀS DORMIT: 2a persona del singular del futur perfet d'indicatiu del verb DORMIR (3a)