dimecres, 12 de desembre de 2018

UNA HORA AL CRETACI (2n ESO) TEXTOS D'OPINIÓ

T'ha agradat aquest llibre? 
Sí, perquè a jo m'agraden molt aquests tipus de llibres. M’agraden molt els personatges, m’agrada molt el tema dels dinosaures .Per jo és una cosa que amb fa molta intriga (curiositat) i m´agrada molt com, van explicant la història i com descriuen els dinosaures.

Trop un llibre molt recomanat per llegir, molt creatiu i si t’agraden els dinosaures t´encantarà: és molt original. (Jeroni Corró)



Sí, si perquè és curtet, m’ha agradat en mig del llibre quan es van cap al cretaci i volen salvar a n’Andrea i ho aconsegueixen però després per tornar és mes complicat, es troben a dinosaures es barallen li lleven el bastó al Doctor Gran, es deixen na Gertrud al cretaci, l’han de tornar a agafar i salvar-la. 
(Jaume Moragues MOragues)




He trobat que aquest llibre és entretingut,emocionant,divertit i sobretot fàcil de llegir i d'entendre.
M'ha agradat perquè el vocabulari és fàcil d'entendre,el llibre és curt i no es gent avorrit ja que ens explica bastants dinosaures i així se'ns fa més interessant.
Jo el recomanaria a totes les persones que els hi agradi llegir aventures ja que és molt interessant i així també aprens més coses sobre els dinosaures. (Maria Antònia Ramis)





Sí el llibre m'ha agradat molt. Sí que recomanaria aquest magnífic perquè xerra de els dinosaures del passat. Lo que mes m'ha agradat ha estat que troben una dona dins el cos del dinosaure i que a l'oca li posen Gertrud.😎
RAFEL LLULL


Sí, el llibre m'ha encantat, estic d'acord en qué aqueixa història es mereix el premi Guillem Cifre de caixa colònia és un relat breu però entretingut i bastant divertit. Sense dubtes el recomanaria, ja que a tothom li agraden els dinosaures! El que més m'ha cridat l'atenció és la majestuosa batalla entre els dos titans , perquè només de pensar-ho els meus pèls s'escarrufen. Esper que n'Albert Gran i en Llopis realitzin més viatges; jo els estaré esperant amb molta il·lusió . Segur que n'Alfred Sala té alguna sorpresa també per a tots els lectors. Cal destacar que els dibuixos del llibre són molt realistes.(Juanjo Martínez)

En general es pot dir que el llibre m'ha agradat,tot i que se m'ha fet un poc pesat llegir-lo. Crec que se m'ha fet un poc avorrit perquè sortien molts de noms de dinosaures, i a mi no m'agrada molt aquest tema. Però així i tot, a mesura que l'he anat llegint m'ha agradat un poc més.
Sí el recomanaria per la gent que li interessa tot aquest tema de dinosaures.
La part que 'ha agradat més ha estat quan varen anar al cretaci i hi havia misteri per saber si trobarien n'Andrea o no.
                                                                                       M.Victòria Poquet 2nB




Aquest llibre m'ha agradat molt perquè aprens animals i dinosaures històrics , també aprens el seu pes , la seva alçada i més informació de cada un .
Es llibre de una hora al cretaci es d'avantures aposta m'ha agradat perquè a jo m'agraden els llibres d' aventures .
Jo si que el recomanaria però si no t'agraden els llibres d'aventures millor no el llegesquis . Peró si t'agraden els dinosaures i les avantures llleguil t'encantara .
El que m'ha agradat més ha estat que les oques el varen mossejar , perquè trop que és molt graciós . (Joana Maria Perelló)



La meva opinió es que m´ha agradat molt gracies a la informació que ens dona , sobre el Cretaci, els dinosaures... Jo el recomanaria per a totes les edats perquè a parat de fer-ho « divertit » introdueix molta informació , i el que més m´ha agradat ha estat quan el dinosaure va engafar la maquina del temps amb sa boca perquè ha hagut un moment de tensió.(David Prieto)



Per començar, he de dir que ha estat un plaer per a mi poder gaudir tant de l'obra , com de la visita quasi inesperada del escriptor, que ens va explicar un poc més sobre l'emocionant vida dels dinosaures i de l'escriptura.
Puc assegurar sense dubtes, que Una hora al cretaci és un relat emocionant, que conté humor, acció, viatges en el temps i molt més. El relat s'inicia amb el descobriment d'un fòssil amb restes d'una persona del nostre segle.
Per finalitzar diré que jo Juanjosé Martínez Aguiló recoman aqueixa excepcional obra plena d'intrèpides aventures pels pròxims alumnes d'ESO; l'únic que puc dir-vos és que intenteu gaudir de l' història tant com jo l'he disfrutada.  (Juanjo Martínez, 2a opinió)









Una de les activitats que s'havien de fer era redactar un text expositiu sobre un dels dinosaures. Aquí en teniu alguns: 

TOROSAURE (redactat per Juanjo Martínez)
El torosaure o "torosaurus" és un gènere  de dinosaure ceratòpsid, és a dir de la família dels triceràtops o estiracosaures.
Aquestes espècies eren herbívores i quadrúpedes. Varen establir-se del cretaci superior a l'oest de nord-Amèrica. La seva família es caractreritza pels seus becs,les seves crestes o cranis i les banyes. El torosaure tenia un dels cranis més grans de tots els animals terrestre coneguts , superant els 2,6m de longitud. Del cap a la cua media 7,6 fins a 9 m i devia pesar entre 4 i 6 tones; també podía mesurar de 2 fins a 3m d'altura.
Per finalitzar, hem de saber que el seu nom ve de les paraules "toro" per les seves temibles i demoledores embestides i "saure" de dinosaure: el dinosaure toro!


ADJECTIU (elaborat pels alumnes de 1rC)


  • Paraula:
    • que complementa el substantiu.
    • i expressa una qualitat o característica d'aquest. 
    • Concorda amb el substantiu en gènere i nombre: nin petit, nina petita, nins petits, nines petites.

  • Tipus: 
    • Explicatiu/ epítet: neu blanca, nit negra
    • Especificatiu: nin alt














  • GÈNERE (masculí/ femení): +a
    • Invariables: nin lliure/ nina lliure, nin feliç/ nina feliç, exercici difícil/ activitat difícil, examen fàcil/ prova fàcil. 
    • Variables: petit, petita, petits, petites; gros, grossa, grossos, grosses; groc, groga, grocs, grogues; tranquil, tranquil·la, tranquils, tranquil·les; lleig, lletja, lleigs/lletjos, lletges, boig, boja, boigs/bojos, boges... 





  • GRAU:
    • positiu: alt
    • comparatiu: més/ menys alt que... 
    • superlatiu: altíssim, superalt

  • GENTILICIS: indiquen procedència.
    • americà/ americana, australià, murer/a, llubiner, italià, espanyol/a, francès/ francesa, alcudienc/ alcudienca.

dilluns, 10 de desembre de 2018

DESCRIPCIÓ DE PERSONES: EL RETRAT

Retrat: descripció d'una persona.

  • En solem trobar dins altres textos. Per exemple en textos narratius quan es descriuen els personatges. 

  • Inclou: 
    • característiques físiques: 
      • aspectes generals: estatura, complexió...
      • aspectes concrets: faccions de la cara, cabells, ulls, extremitats..
      • altres elements: vestimenta, pentinat, manera de caminar...
    • característiques psicològiques: 
      • caràcter/ forma de ser
      • comportament i actitud
      • aficions i gustos...
  • Presentació ordenada: 
    • De general a particular
    • de fora a dins (1r aspectes físics i 2n psicològics)
  • Pot ser: 
    • Objectiva
    • Subjectiva:
      • Idealitzadora: l'emissor destaca aspectes positius
      • Deformant: l'emissor deforma, altera o exagera la descripció. 
        • Caricatura
  • Com a tota descripció predominen
    • Abundància d'adjectius
    • Verbs SER, ESTAR, SEMBLAR... 
    • Comparacions i metàfores






Ara és el moment de practicar... Pensa en un personatge famós (o de ficció)... i endavant! 

***Recorda que la teva descripció ha de tenir 3 paràgrafs: 
1. Dades generals: Qui és? Nom, edat, professió...
2. Descripció física (aspecte + roba)
3. Descripció psicològica (caràcter + gustos)






diumenge, 9 de desembre de 2018

https://www.nuvol.com/noticies/deu-errors-frequents-en-catala/

dijous, 29 de novembre de 2018

RAMON LLULL











ESQUEMA BÀSIC PER PREPARAR EL TEMA: 
1. VIDA: 

2. OBRA: 
  • gran fecunditat (une 243 obres)
  • diferents gèneres i temes: filosofia, mística, teologia, poesia, narrativa, àlgebra, ciència, geometria, astronomia... 
      • místiques i religioses: 
        • Llibre de contemplació en Déu
        • Llibre d'Amic e Amat
      • filosòfiques i científiques:
        • Art abreujada d'atrobar veritat
        • Arbre de la ciència
        • Llibre de la quadratura e triangulatura del cercle
        • Tractat d'astronomia
        • Liber de atcensu et descensu intellectu
      • didàctiques:
        • Llibre de l'orde de Cavalleria
        • Doctrina Pueril
        • Llibre de Gentil e los tres savis
      • "novel·les":
        • Blanquerna (Llibre d'Evast i d'Aloma i de Blanquerna son fill)
          • Explica la vida de Blanquerna com a model ideal de conducta i educació. 
          • Va passant per etapes diferents: es fa monjo -> abat -> bisbe -> papa -> ermità.
          • En cada un dels moments intenta "ordenar" i organitzar el lloc/ les persones que estan sota el seu càrrec. 
          • Obra utòpica i exemplar. 
          • El Llibre d'Amic e Amat s'inclou dins Blanquerna, com si hagués estat escrit per ell. 
        • Fèlix o Llibre de Meravelles:(capítol 7: Llibre de les bèsties)
          • Fèlix viatja pel món meravellant-se de tot...
          • Conté 10 capítols:
            • Sobre Déu
            • Sobre els àngles
            • Sobre el cel
            • sobre els elements
            • Sobre les plantes
            • Sobre els metalls o minerals i l'alquímia
            • Sobre els animals ("Llibre de les bèsties")
            • Sobre l'ésser humà en tots els seus aspectes. 
            • Sobre el Paradís
            • Sobre l'infern. 
        • ****Llibre de les Bèsties: és una història de caire polític, on alguns dels animals lluiten per comandar, es traeixen, tenen vicis i són dolents... i viuen a costa dels altres... Destaquen el Lleó (rei) i la guineu (Na Renard, que és qui mou la intriga de la cort) i la "convivència" entre carnívors i herbívors. 
      • poesia:
        • "Lo desconhort"
        • "Cant de Ramon"
        • "Lo concili"
        • poesies trobadoresques (segons ens conta ell mateix)
3. IMPORTÀNCIA---> CREADOR DEL CATALÀ LITERARI: 
  • llengües usades: CATALÀ, LLATÍ, ÀRAB, OCCITÀ (només conservam obres en català i llatí). [Voluntat d'arribar al màxim de gent possible]
  • escriu sobre tots els temes
  • característiques: 
    • creació de lèxic: incorpora cultismes, pseudoderivats... però també crea paraules (MAGNE> magnificatiu, magnificant, magnificança...)
    • sintaxi senzilla i entenedora (però també amb molta subordinació)
    • ús de símbols, arbres, gràfics, eximplis... (molt didàctic)
Aquestes són algunes de les figures que empra Llull per explicar la seva "Art". 








Vídeo "Phantanticus. El can de Ramon" ( coproducció de Televisió de Catalunya amb La Perifèrica Produccions, Oberón Cinematogràfica, l'Institut Ramon Llull i IB3 (Televisió de les Illes Balears)


RAMON LLULL: CIÈNCIA I ACCIÓ/1
RAMON LLULL: CIÈNCIA I ACCIÓ/2















"Jo, Ramon Llull"(Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals)


Exposició "La màquina de pensar: Ramon Llull i l'ars combinatòria!









dimarts, 27 de novembre de 2018

dilluns, 26 de novembre de 2018

FITXA DE LES VARIETATS GEOGRÀFIQUES. Correcció dels accents

Llengua o idioma és un sistema de signes conegut i utilitzat per una societat per tal de comunicar-se.
Cada idioma un codi específic, és a dir, un conjunt propi de signes lingüístics i de regles per combinar-los.
Les llengües es distingeixen les unes de les altres perquè tenen codis diferents. Només es comprèn el que diuen els parlants d'un altre idioma si prèviament s'ha accedit al coneixement del codi d'aquest.
Dialecte o varietat geogràfica és el sistema de signes que només es distingeix accidentalment d'un altre o d'uns altres, amb els quals, per tant, forma una mateixa llengua.
Els parlants de dos dialectes distints generalment s'entenen, només noten algunes diferències de fonètica, de morfologia i de vocabulari.
No hi ha cap dialecte superior als altres: tots són variants integrants de l'idioma.
Els dialectes són les diferents maneres de parlar una llengua determinada. Una llengua no és res més que el conjunt dels seus dialectes. 
Per exemple: l'espanyol parlat a Madrid, el parlat a Sevilla i el que es parla a Mèxic, són tres dialectes de la mateixa llengua. El català que es parla a Mallorca, el de Barcelona o el de València són també dialectes d'un mateix idioma.

Com totes les llengües, el català no es parla de manera uniforme a tot el territori lingüístic. Si consideram la llengua parlada, observam que hi ha una sèrie de dialectes, i aquests s'agrupen en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.
Bloc oriental: català central, català insular o balear, català septentrional o rossellonès, català de l'Alguer o alguerès.
Bloc occidental: català nord-occidental o lleidatà, català meridional o valencià.

La divisió dialectal en aquests dos blocs es basa en l'existència de la vocal neutra a la part oriental, enfront de l'occidental, que no la posseeix. Per exemple, una paraula com "treballa" es pronuncia "tr-ball-" en oriental i "treballa" en occidental.
A més, el català de la banda oriental (excepte Mallorca, llevat de Sóller) confon la O i la U àtones en U; mentre que a la part occidental es fa aquesta distinció clarament: en català occidental i Mallorca (excepte Sóller) diuen "pontet" (diminutiu de pont) i "puntet" (diminutiu de punt). EN canvi, a la zona oriental tant el diminutiu de pont com el de punt, es pronuncien igual, "puntet", ja que O i U es confonen en síl·aba àtona.

TALLER DE CREACIÓ POÈTICA 1r ESO

QUÈ? 5 activitats de creació poètica:
  1.  Completar el poema de la pàgina 44, lliurement. Heu d'intentar posar rima)
  2.  A partir de les paraules TREN, OCELL, RIU, heu d'escriure de cada una.
    1. una comparació
    2. una metàfora
    3. una personificació
    4. un epítet
  3. Escriure almenys 10 versos més de la “Tirallonga dels monosíl·labs" (veure la fotocòpia)
  4. Anàlisi del poema de la pàgina 48 (mètrica i figures literàries)
  5. Fer un cal·ligrama. 

QUAN? Teniu tota l'hora de classe de dimarts. S'ha d'entregar en finalitzar la classe.

COM? En un foli de color i usant el material, retoladors... que vulgueu.
Haureu de menester el llibre per consultar algunes activitats.

dimecres, 21 de novembre de 2018

25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere

25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere

Escolta aquestes cançons i completa els espais. Llavors contesta les preguntes:
LLETANIA” (Pau Alabajos)
Tantes ................... a cau d'orella,
tantes .................... a boca de canó,
tantes .................... intolerables, (1)
tantes .................. que deixen cicatriu,
mai més, mai més, mai més

Tantes .................. corprenedores,
tantes ................... de prínceps destenyits, (2)
tantes .................. en l'amor propi,
tantes ................. de portes cap a dins, (3)
mai més, mai més, mai més

Ja n'hi ha prou
d'........................ quotidianes
que resten impunes de nou: (4)
és vital esgarrar el silenci
i guanyar la partida
al terror. (5)

Tantes ......................... sense resposta,
tantes ............................
que arriben massa tard,
tantes ....................... en els diaris,
tantes ...........................
que són paper mullat, (6)
mai més, mai més, mai més

Tantes ........................ imperdonables,
tantes ..............................
que se'n van de les mans,
tantes ........................ enverinades, (7)
tantes ..........................
que no deixen senyal, (8)
mai més, mai més, mai més

Ja n'hi ha prou
d'................... ........................
que resten ..................... de nou:
és vital esgarrar el ...................
i ..................... la partida
al terror.

Tantes ...................... acarnissades,
tantes .................. que no s'han respectat,
tantes seqüeles ..................,
tantes ................ camí de l'hospital
............, .................., ......................!

  1. Explica el significat de les vuit paraules i expressions que estan en negreta.















  1. Si haguessis de dir a quin bloc dialectal pertany el cantant, d’on el situaries? Al bloc oriental o occidental?
    Per què?



    I quina varietat geogràfica diries que parla?



  1. Completa: La cançó «Lletania» de Pau Alabajos tracta el tema de ... En cada estrofa es repeteix l’expressió « ...................»; per tant, podríem dir que ...



"Una fiblada a la pell" (Els Pets)
Ell seu al llit i es repentina els cabells,
ella aprofita i fa un cigarro vigilant per si ve.
Un breu moment,
un cop caient
mentre ella sent
una fiblada a la pell.

Ell penca massa i ella creu que ho comprèn,
però ella s´amaga si ell arriba fent pudor d’aiguardent.
Un breu moment,
un cop caient,
mentre ella sent
una fiblada a la pell.
I arriba per fi l´endemà
i ell torna a ser tan normal
que tot plegat sembla dèbil i llunyà.
I ell és tan tendre quan vol
i ella es deixa estimar
i ell és tan guapo i tan fort que espanta.

Ell dorm tranquil quan ella tanca el portal
una maleta i a la mà l´adreça d’un hospital
quan puja al tren
de sobte sent
dintre del seu ventre
una fiblada a la pell.

  1. Explica l’argument d’aquesta cançó amb les teves paraules.











  1. Com diries que és ell? I Ella? Quina és la seva relació? Què ocorre quan ell ha begut?








  1. Marca de color vermell les paraules (adjectius, noms, verbs...) negatives.
  2. Ara subratlla d’un altre color les paraules positives que apareixen com a contrast.
  3. A quin bloc dialectal diries que pertany el cantant del grup?
    Per què?
    Sabries dir en quina varietat geogràfica?





*** T’han agradat aquestes cançons? Per què? Quina t’ha agradat més? Per què? Diries que el tema que presenten està ben tractat? T’ha agradat fer aquesta activitat? 



CORRECCIÓ DE PARAULES



LLETANIA” (Pau Alabajos)
Tantes paraules a cau d'orella,
tantes promeses a boca de canó,
tantes excuses intolerables,
tantes carícies que deixen cicatriu,
mai més, mai més, mai més

Tantes mirades corprenedores,
tantes històries de prínceps destenyits,
tantes ferides en l'amor propi,
tantes tragèdies de portes cap a dins,
mai més, mai més, mai més

Ja n'hi ha prou
d'agressions quotidianes
que resten impunes de nou:
és vital esgarrar el silenci
i guanyar la partida 
al terror.

Tantes pregàries sense resposta,
tantes sentències 
que arriben massa tard,
tantes esqueles en els diaris,
tantes denúncies 
que són paper mullat,
mai més, mai més, mai més

Tantes galtades imperdonables,
tantes baralles 
que se'n van de les mans,
tantes converses enverinades,
tantes mentides 
que no deixen senyal,
mai més, mai més, mai més

Ja n'hi ha prou
d'agressions quotidianes
que resten impunes de nou:
és vital esgarrar el silenci
i guanyar la partida 
al terror.

Tantes disputes acarnissades,
tantes distàncies que no s'han 
respectat,
tantes seqüeles irreversibles,
tantes disculpes camí de 
l'hospital 
mai més, mai més, mai més




dilluns, 19 de novembre de 2018

TIPOLOGIA TEXTUAL (ADEQUACIÓ)

PÀGINES 91-92 + 104-105

ADEQUACIÓ
  • Propietat que permet relacionar el text amb el context. Per això es tenen en compte els FACTORS i la INTENCIÓ:
  • FACTORS----→ TEMA, CANAL I PREPARACIÓ I GRAU DE FORMALITAT  i conformen l'ÀMBIT D'ÚS i determinen el REGISTRE
    • TEMA:
      • general (quotidià, normal...)
      • especialitzat (d'un tema específic per exemple física quàntica)
    • CANAL I PREPARACIÓ:
      • oral espontani
      • oral preparat
      • escrit espontani
      • escrit preparat
    • Relació entre emissor i receptor → GRAU DE FORMALITAT 
      • formal
      • informal
                                       
La combinació de tema, canal, preparació i grau de formalitat determina:
  • ÀMBIT D'ÚS: 
    • acadèmic
    • administratiu
    • periodístic
    • literari
    • publicitari
    • interpersonal/ privat
    • polític

  • REGISTRE
    • culte
      • cientificotècnic
      • literari
    •  estàndard
    • col·loquial 
    • vulgar 

  • INTENCIÓ →o finalitat ---->FUNCIÓ DEL LLENGUATGE:
    • referencial→ predomina el context-> intercanvi d'informació
    • expressiva→ predomina l'emissor→ expressió d'emocions (sobretot converses)
    • conativa/exhortativa→ es crida l'atenció al receptor→ ordres, suggeriments
    • fàtica→ intenta mantenir el canal→ es manté la conversa, el lligam
    • poètica→ es recrea en la forma d'expressar el missatge → finalitat estètica (literatura)
    • metalingüística→ usa el llenguatge per parlar del codi→ parla de la lengua mateixa (diccionaris, gramàtiques)

  • que determinarà quin TIPUS DE TEXT:
    • narratiu
    • descriptiu
    • argumentatiu
    • expositiu o explicatiu
    • instructiu o directiu
    • conversacional
    • predictiu
    • retòric


RESUM:

L'ADEQUACIÓ és la propietat en què es relaciona el text amb el context. El text serà adequat o no segons:

  • el TEMA,
  • el CANAL
  • el GRAU DE FORMALITAT 
  • i la INTENCIÓ COMUNICATIVA. 


Tots aquests factors determinaran 

  • l'ÀMBIT D'ÚS
  • el REGISTRE
  • la FUNCIÓ DEL LLENGUATGE 
  • i la TIPOLOGIA TEXTUAL. 



Al llarg dels següents temes repassarem les diferents tipologies textuals, la seva estructura i característiques. 




1r TEXT ARGUMENTATIU. Pàgina 104


  1. INTRODUCCIÓ: presentar el tema o posicionament. Captar l'atenció.  (un paràgraf o dos de breus) 
  2. ARGUMENTACIÓ: (un paràgraf per a cada argument)
    • s'hi inclouen arguments (també hi pot aparèixer algun contraargument que després es rebatrà)
    • tot ha d'estar ben desenvolupat i explicat (raonat)
    • s'ha de subdividir en paràgrafs segons els arguments aportata
  3. CONCLUSIÓ: síntesi final i opinió reafirmada contundent (també qualque proposta) (un paràgraf). Solem iniciar-la amb "En conclusió,", "Per concloure,"

Llargada suggerida (és un suggeriment: no  vol dir que hagi de ser exactament així!!!!!)
  • Introducció: 30 paraules
  • Argumentació: 140 paraules 
  • Conclusió: 30 paraules

Característiques i elements: 
  • Títol que capti l'atenció.
  • ús de l'estàndard (formalitat mitjana-alta)---> però en algun moment pot intentar acostar-se al lector fent ús d'expressions més col·loquials. 
  • ús de la 1a persona (subjectivitat)
  • ús de la ironia i els dobles sentits
  • ús d'exemples per reforçar el que s'afirma
  • cites d'autoritat per reforçar l'opinió (es posen entre cometes) 
  • lèxic subjectiu/ connotatiu (adjectius i altres mots amb significat positiu o negatiu molt marcat: agradable, estar condemnats a, andròmines, valuós,  ...)
  • verbs d'opinió: pensar, creure, defensar, trobar, opinar, condemnar, defensar... 
  • preguntes retòriques
  • repeticions (per reforçar la idea)
  • sinònims (per reforçar)
  • mecanismes per acostar-se als lectors (incisos, 2a persona, baixar el registre)
  • connectors---->









CONTRA ELS DIACRÍTICS
(Vicenç Pagès Jordà: "La caldera esquerdada". Article extret del seu blog)
  • INTRODUCCIÓ: 
Envejo les llengües que prescindeixen de la gimcana de l’accent gràfic. Quan ja sabem com es pronuncia una paraula, ¿cal que estiguem condemnats a afegir-hi una ratlleta durant tota la vida? M’empipa haver d’accentuar quan un diftong es trenca, però el que em revolta de debò són els accents diacrítics.
  •    ARGUMENTACIÓ:
    • (CONTRAARGUMENT) CAUSA/CULPA: LA GRAMÀTICA---> evitar confusió
Segons la gramàtica, els diacrítics serveixen per diferenciar una paraula d’una altra que s’escriu igual: com si algú pogués confondre una senyora amb un verb (dóna), un nombre amb una divinitat (déu), un possessiu amb una part del cos o amb el so que emet el gat (mà, mèu). 
    • INUTILITAT I ANACRONISME: 
Els accents diacrítics no són pas útils per distingir totes les paraules susceptibles de confusió, sinó tan sols unes quantes, entre elles un grup que amb prou feines s’usa: cóc, cóm, cóp, cós.
    • + INCOHERÈNCIA: 
Però el nostre sistema diacrític no només és inútil i anacrònic, sinó també incoherent, ja que serveix per diferenciar el present de venir i vendre (vénen), però no pas el passat (venien). En canvi, resulta possible construir tot de frases ambigües amb paraules homònimes que ningú no ha decidit –toquem fusta— dotar de diacrític: la veu, el moc, volem força.
    •  COMPLICACIÓ/ DIFICULTAT---> CONTRA LA REFORMA GRAMATICAL DE POMPEU FABRA: 
A començaments de segle, Pompeu Fabra va governar una reforma ortogràfica brutal, que va separar la tradició literària en dues parts. Avui dia, els llibres que mantenen l’ortografia pre-fabriana semblen escrits en una altra llengua. Però aquella reforma no va servir per simplificar el codi, sinó que va crear una combinatòria pronominal que no ha quallat, i un sistema d’excepcions i d’excepcions d’excepcions –l’ús i estalvi de la dièresi, per exemple- que els aprenents comencen detestant i acaben oblidant.
  •   CONCLUSIÓ: 
Cap de les nombroses polèmiques lingüístiques que ens han entretingut en els últims anys ha posat l’accent –passeu-me l’expressió— en els diacrítics. Si Pompeu Fabra els hagués eliminat, molts contemporanis s’haurien esquinçat les vestidures, però ara seríem una mica més feliços. En la batalla diària contra el castellà, hauríem gaudit d’un avantatge que cada vegada resulta més decisiu: la simplicitat. Potser encara no és tard per llançar aquestes andròmines a la cambra dels mals endreços, d’on no haurien d’haver sortit mai.

  • 1a persona
  • verbs d'opinió
  • ironies
  • molts d'exemples per reforçar el que defensa o ataca
  • incisos (ironia)
  • preguntes retòriques
  • dobles sentits
  • conclusió final: CONTUNDÈNCIA----> ELIMINACIÓ DELS DIACRÍTICS EN FAVOR DE LA SIMPLICITAT.