dilluns, 22 d’octubre de 2018

TREBALL: FULLET TURÍSTIC

El treball es fa individualment. 
Es pot fer a mà o amb ordinador. 
Ha de seguir el format tríptic.
S'ha d'entregar com a màxim dia 3 de desembre.

Ha de tenir les parts demanades al punt 2 de la pàgina 33:
  • 1a pàgina: TÍTOL I IMATGE DESTACADA
  • 2a pàgina: INTRODUCCIÓ--> dades generals
  • 3a pàgina: DESCRIPCIÓ DEL LLOC ELEGIT
  • 4a pàgina: ELEMENTS MÉS DESTACATS I CENTRAR-SE EN UN. (POSAR UN TÍTOL A AQUEST APARTAT)
  • 5a pàgina: FITXA AMB INFORMACIÓ AFEGIDA. (POSAR UN TÍTOL A AQUEST APARTAT)
  • 6a pàgina: PARÀGRAF O FRASE FINAL PER ANIMAR A VISITAR EL LLOC. 
(Pots anar introduint imatges en cada pàgina segons vulguis)

Els llocs possibles per fer són: 
  1. UN LLOC ON HAGIS ANAT DE VIATGE
  2. UN LLOC ON T'AGRADARIA ANAR DE VIATGE
  3. MURO
  4. ALBUFERA DE MALLORCA
  5. CASETES DELS CAPELLANS
  6. PLATGES DE MURO
  7. CAPELLA DE SANT VICENÇ (MURO)
  8. MUSEU DE MURO
  9. CONVENT DE SANTA ANNA (MURO)
  10. ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA (MURO)
  11. PLAÇA COMTE D'EMPÚRIES DE MURO
  12. SA RIBA (MURO)
  13. INSTITUT ALBUHAIRA (MURO)
  14. POLIESPORTIU DE MURO
  15. ESCOLA GRADUADA DE MURO
  16. SINEU
  17. SA POBLA
  18. SANTA MARGALIDA
  19. BÚGER
  20. SERRA DE TRAMUNTANA
  21. PALMA
  22. MENORCA
  23. EIVISSA
  24. FORMENTERA
  25. CABRERA
  26. ILLES BALEARS
  27. ALCÚDIA
  28. CASTELL DE BELLVER
  29. CAN PICAFORT
  30. ARIANY 
  31. SA CALOBRA
A mesura que aneu triant el lloc que vulgueu treballar ho aniré anotant perquè no hi hagi dos treballs sobre el mateix lloc. 

Models de fulletons turístics en format tríptic:






dissabte, 20 d’octubre de 2018

LA HISTORIOGRAFIA MEDIEVAL


QUI EREN ELS ALMOGÀVERS?


HISTORIOGRAFIA MEDIEVAL










*** Seria recomanable que us féssiu un esquema que recollís les característiques comunes de les cròniques, així com les seves particularitats:
  • títol
  • autor (qui era?)
  • data de redacció
  • regnats que explica
  • persona narrativa
  • prosa
  • elements
  • ...


divendres, 19 d’octubre de 2018

COMPRENSIÓ ORAL (1r ESO)

Escolta l'audició i escriu al full les respostes a aquestes qüestions:

A. Indica si aquestes afirmacions són vertaderes o falses:
  1. El guia nom Antonio. 
  2. La Piazza del Duomo també s'anomena plaça dels Miracles. 
  3. En primer pla a la dreta del guia es troba el Batipsteri. 
  4. El Batipsteri és un edifici de forma circular. 
  5. El batipsteri té una part amb teules vermelles i una altra coberta amb teules daurades. 
  6. La catedral també s'anomena Duomo.
  7. La catedral és d'estil gòtic.
  8. L'any 1063 es va començar a construir la catedral.
  9. El Campanile és una torre circular de 18 pisos.
  10. La particularitat del campanar és que combina elements romànics i gòtics. 
B. Completa: 
  1. El campanar es va construir entre els anys ........................ i ............................
  2. Què tenen en comú els tres edificis que formen el conjunt?
    1. Que són de forma circular
    2. Que estan fets de marbre blanc

C. Quina diries que és la ciutat que es visita?
    1. PARÍS
    2. ATENES
    3. PISA
    4. LONDRES
    5. BARCELONA




















CORRECCIÓ


Escolta l'audició i escriu al full les respostes a aquestes qüestions: (-0,1)

A. VERTADER O FALS:

  • El guia nom Antonio.  F
  • La Piazza del Duomo també s'anomena plaça dels Miracles. V
  • En primer pla a la dreta del guia es troba el Batipsteri. V
  • El Batipsteri és un edifici de forma circular. V
  • El batipsteri té una part amb teules vermelles i una altra coberta amb teules daurades. F
  • La catedral també s'anomena Duomo. V
  • La catedral és d'estil gòtic. F
  • L'any 1063 es va començar a construir la catedral. V
  • El Campanile és una torre circular de 18 pisos. F
  • La particularitat del campanar és que combina elements romànics i gòtics. F

  • Explicacions: 
    • Què nom el guia? FRANCESCO
    • El batipsteri té una part amb teules vermelles i una altra coberta amb LÀMINES DE PLOM
    • La catedral és d'estil ROMÀNIC
    • El Campanile és una torre circular de VUIT  pisos.
    • La particularitat del campanar és que està INCLINAT


    B. COMPLETA: 
    1. El campanar es va construir entre els anys 1173 i 1372
    2. Què tenen en comú els tres edificis que formen el conjunt?
      1. Que són de forma circular
      2. Que estan fets de marbre blanc

    C. Quina diries que és la ciutat que es visita? (+0,1)
      1. PARÍS
      2. ATENES
      3. PISA
      4. LONDRES
      5. BARCELONA








    dijous, 18 d’octubre de 2018

    ACTIVITATS A LLARG TERMINI (1r batxillerat)

    1. Dia 8 novembre: haver lelgit fins a capítol IV de El violí d'Auschwitz. Aquest dia es farà un comentari a classe.

    2. Dia 9 de novembre com a data límit, s'ha d'haver entregat un COMENTARI del TEXT de la pàgina 41, que ha de constar de:

    • PRESENTACIÓ
    • RESUM
    • TEMA, TÍTOL I FINALITAT:
    • ESTRUCTURA: 
      • en quantes parts dividiries el text? (es pot fer un esquema o guió, si vols). Indica-les (quins paràgrafs, on comença i on acaba cada una...) i raona-ho. 
    3. Dia 22 novembre: corregim les activitats d'ortografia del tema 3 (apòstrof). 

    dimarts, 16 d’octubre de 2018

    LA COMUNICACIÓ: ELEMENTS I FUNCIONS DEL LLENGUATGE



    LA COMUNICACIÓ. ELS SIGNES ->

    • Elements de la comunicació
    • Funcions del llenguatge
    • Tipus de signes: indicis, icones i símbols.
    • El signe lingüístic
      • Significat, significant i referent
      • La doble articulació del llenguatges: morfemes i fonemes



    TIPUS DE SIGNES:

    • 1a classificació (pel sentit): visuals/ tàctils/auditius/olfactius/gustatius
    • 2a classificació: (segons Peirce)
      • INDICIS:
        • són naturals
        • relació directa: causa > efecte
          • veim fum---> hi ha foc
          • veim núvols --> possibilitat de pluja
          • veim arc de sant MArtí --> en alguna part plou





      • ICONES: 
        • artificials
        • semblança amb el que representen: 
          • pictogrames
          • emoticones...






























      • SÍMBOLS:
        • arbitraris/ (fruit d'un acord o convenció perquè tal cosa "simbolitzi" o "signifiqui" tal altra)
        • no hi ha relació evident entre significat i significant
          • paraules (signes lingüístics), nombres, símbols químics, ... $, +, @,  %, logos...



















    SIGNE LINGÜÍSTIC:




    El signe lingüístic és:

    • arbitrari (convencional)
    • lineal
    • immutable
    • doblement articulat (doble articulació: monemes i fonemes)
    • generalitzador







    Aquesta imatge és prou clarificadora com a resum del tema, però conté algunes imprecisions i hi falta alguna cosa... Comenta-la!


    POWERPOINT DE RESUM DE TOTS AQUESTS ASPECTES








    ACTIVITAT EN PETIT GRUP. Per entregar: 
    1. Quants de significants possibles de la paraula arbre ets capaç d'escriure? I quants de significats coneixes?
    2. Per què deim que la paraula CASETA és un signe doblement articulat? Explica-ho. 
    3. Indica si aquestes afirmacions són VERTADERES o FALSES i comenta-les: 

    1. El significant i el significat formen part de la llengua. 
    2. El singnificant és la imatge mental del concepte. 
    3. El significat és la imatge acústica del concepte. 
    4. Ferdinand de Saussure contradiu la teoria del signe lingüístic. 
    4. Llegiu el text 6 de la pàgina 59 i contestau:
    • Relaciona aquests conceptes amb cada enunciat llegit al text: significant, referent, significat, codi no lingüístic, codi lingüístic, caràcter simbòlic.
      • Comunicació produïda per crits involuntaris instintius.
      • Sons convencionals articulats de manera voluntària
      • Sistema de símbols produïts de manera deliberada. 
      • Representants dels elements de l'experiència, imatge. 
      • Elements de l'experiència. 
      • La paraula ha de denotar la imatge, ha de retolar-la. 
    • Definiu i posau un sinònim de cada una de les paraules següents que apareixen al text: 
      • DELIBERADA
      • ESSÈNCIA
      • CONVENCIONALS
      • ARTICULATS
      • DENOTAR
      • PARAL·LEL







    CORRECCIÓ
    ACTIVITAT EN PETIT GRUP. Per entregar: 
    1. Quants de significants possibles de la paraula arbre ets capaç d'escriure? árbol, tree, arbre, arvre... I significats? un

    2. Per què deim que la paraula CASETA és un signe doblement articulat? Explica-ho. 
    fonemes c-a-s-e-t-a  i monemes (cas-eta)

    3. Indica si aquestes afirmacions són VERTADERES o FALSES i comenta-les: 

    1. El significant i el significat formen part de la llengua.  V
    2. El singnificant és la imatge mental del concepte. F
    3. El significat és la imatge acústica del concepte. F
    4. Ferdinand de Saussure contradiu la teoria del signe lingüístic. F
    4. Llegiu el text 6 de la pàgina 59 i contestau:



    • Relaciona aquests conceptes amb cada enunciat llegit al text: significant, referent, significat, codi no lingüístic, codi lingüístic, caràcter simbòlic.
      • Comunicació produïda per crits involuntaris instintius. CODI NO LINGÜÍSTIC
      • Sons convencionals articulats de manera voluntària. CODI LINGüÍSTIC
      • Sistema de símbols produïts de manera deliberada. CARÀCTER SIMBÒLIC
      • Representants dels elements de l'experiència, imatge. SIGNIFICATS
      • Elements de l'experiència. REFERENTS
      • La paraula ha de denotar la imatge, ha de retolar-la. SIGNIFICANTS
    • Definiu i posau un sinònim de cada una de les paraules següents que apareixen al text: 
      • DELIBERADA: no instintiva, pensada, voluntària
      • ESSÈNCIA: qualitat intrínseca, ...
      • CONVENCIONALS: fruit d'un acord o convenció
      • ARTICULATS: produïts, emesos...
      • DENOTAR: representar, enunciar
      • PARAL·LEL: equivalent... 




    dilluns, 15 d’octubre de 2018

    CATEGORIES GRAMATICALS I SINTAGMES (2nESO)

    CATEGORIES GRAMATICALS/LÈXIQUES: classes de paraules 

    VERBS

    • Tenen més de 100 formes
    • Indiquen ACCIONS, estats o processos
    • Fan de nucli del Sintagma VERBAL
    • cantar, jugar, menjar, ser, estar, venir...


    NOMS/ SUBSTANTIUS:


    • Entre 1 i 4 formes (calçons/ lluna-llunes/nin-nina-nins-nines)
    • Indiquen persones, animals, objectes, idees abstractes...
    • Fan de nucli del Sintagma NOMINAL
    • Maria, peix,martell, llibertat


    ADJECTIUS


    • Entre 2 i 4 formes
    • Indiquen característiques dels noms als que acompanyen.
    • Acompanyen noms i solen anar amb verbs com SER o ESTAR.
    • alt, petit, guapa, llestes...


    DETERMINANTS


    • Entre 1 i 4
    • Indiquen el grau de proximitat (aquest, aquell), la propietat (meu, teves...), la quantitat (un, tres, algunes...), ...
    • Determinen els noms i solen situar-se davant d'ells. 
    • El, la, aquelles, dues, algunes...


    PRONOMS


    • Substitueixen noms o sintagmes de diferents tipus.
    • no tenen significat propi: adopten el significat de l'element al que fan referència.
      • Anam a Palma---HI anam
      • ELLES varen venir
      • Vols la taronja? Sí, LA vull.
      • Ella és alta? Sí, HO és. 


    ADVERBIS


    • Són invariables
    • Expressen lloc, temps, manera, grau, afirmació, negació o dubte. 
    • Responen a les preguntes: com? quan? on? ...
    • AVUI plourà. Està DARRERE. Va venir RÀPIDAMENT. SÍ, vull venir! Ella és MOLT aguda.

    PREPOSICIONS

    • Són invariables.
    • Fan incloure un sintagma dins un altre. 
    • Introdueixen un Sintagma PREPOSICIONAL

    Les principals preposicions en català són les següents:

    PREPOSICIONS ÀTONES: a, amb, de, en, per
    PREPOSICIONS TÒNIQUES: cap, contra, des, durant, entre, envers, fins, llevat, malgrat, mitjançant, pro, segons, sense, sobre, sota, ultra, vers
    PREPOSICIONS COMPOSTES: per a, fins a, cap a, contra de, sobre de, sota de, des de



    CONJUNCIONS


    • Són invariables
    • Posen en relació sintagmes i oracions


    Copulativesi, ni.
    Disjuntiveso, o bé, o si no.
    Adversativesperò, ara, ara bé, tanmateix, sinó, sinó que, amb tot, no obstant això, això no obstant, en canvi, ans, mes.
    Distributivesara... ara, adés... adés, ara... adés, sia... sia, sia... o, no solament... sinó també, que... que, ni... ni, o... o, mig... mig.
    Il·lativesdoncs, per tant, per consegüent, així
    Continuativesdoncs, (i) encara, a més, demés, encara més, d'altra banda, així mateix, ...i tot, altrament.



    Ahir aquella nina menjava dues taronges vermelles i el fill de na Marta les volia. 






    Ahir aquella nina menjava dues taronges vermelles i el fill de na Marta les volia.


    AHIR: ADVERBI DE TEMPS
    AQUELLA/DUES/EL/NA: DETERMINANTS
    NINA/TARONGES/FILL: NOMS
    MENJAVA/VOLIA: VERBS
    VERMELLES: ADJECTIU
    I: CONJUNCIÓ
    DE: PREPOSICIÓ
    LES: PRONOM








    SINTAGMES: un grup de paraules amb unitat significativa i entorn a un nucli. Els sintagmes conformen oracions. 
    [Nucli: part central, indispensable i bàsica]


    • SINTAGMA NOMINAL: el llibre gros

    • SINTAGMA VERBAL: menjava molt de gelat

    • SINTAGMA ADJECTIVAL: molt alt

    • SINTAGMA ADVERBIAL: molt ràpidament

    • SINTAGMA PREPOSICIONAL: preposició + SN
                 entre les dues cases, a Mallorca, de na Maria






    • Indica el tipus de sintagma (per ajudar-te a encertar-lo, primer et convé localitzar el nucli):
      1. dos amics especials
      2. ahir vaig anar al cine
      3. molt simpàtic
      4. escrivia una carta
      5. a la platja
      6. més lluny
      7. el fill de na Marta
      8. ben avorrit
      9. dorms massa
      10. quatre llibres
      11. amb alegria
      12. molt alta
      13. molt ràpidament
      14. massa difícil
      15. el llarg camí
      16. He vist el teu ca pel carrer
      17. vivia sol
      18. poc simpàtic
      19. molt malament
      20. Des de l'any passat








    CORRECCIÓ:


    1. dos amics especials: SN
    2. ahir vaig anar al cine: SV
    3. molt simpàtic: SAdj
    4. escrivia una carta: SV
    5. a la platja: S prep
    6. més lluny: S Adv
    7. el fill de na Marta: SN
    8. ben avorrit: SAdj
    9. dorms massa: SV
    10. quatre llibres: SN
    11. amb alegria: Sprep
    12. molt alta: S Adj
    13. molt ràpidament: S Adv
    14. massa difícil: SAdj
    15. el llarg camí: SN
    16. He vist el teu ca pel carrer: SV
    17. vivia sol: SV
    18. poc simpàtic: SAdj
    19. molt prest: SAdv
    20. Des de l'any passat: S prep. 











    REMARQUES: 



    *Un sintagma pot ser una sola paraula: nucli.
    Menja / menja pomes / menja moltes pomes/ cada dia menja pomes/... (exemples de sintagmes verbals)
    * Perquè hi hagi oració el sintagma indispensable és el VERBAL
    * Oració = (Sintagma nominal) + Sintagma verbal
    * Dins un sintagma hi pot haver altres sintagmes:
    A Madrid he vist la meva amiga de Palma
        sprep                                          s prep    
                                                    SN
    .....................................................................
                                SV


    Indica tots els sintagmes que vegis en cada un dels enunciats següents: 

    • He vist el teu ca pel carrer
    • Ahir vaig anar al cine
    • escrivia una carta
    • el fill de na Maria



    Exemples de frases amb tots els sintagmes:



    2nA

    Aquell home caminava tot sol per l'arena d'allà lluny.


    En Tòfol mira embadalit la bellesa de la mar tranquil·lament.


    Ahir en Joan va anar a la platja ben alegre.


    Ahir en Tòfol va passejar per la platja amb el seu ca marró.


    Ell caminava tot sol per la platja feliçment.


    Venc d'un altre planeta meravellós lluny d'aquí.


    Ahir a la nit en Tòfol va anar a caminar mirant el mòbil.




















    2nB
    Ahir un home molt concentrat caminava per la platja tranquil·lament.


    Ahir vaig anar a casa de na Maria ben content.


    Quan caminava per la platja i mirava el mòbil mentre s'estava ponent el sol.


    Ahir en Pep passejava per la platja solitàriaamb el seu mòbil.


    Ahir vaig anar a la platja tot sol.


    Avui en Tolo passejava lentament per la platja.















    2nC


    Ahir en Joan va anar a la platja més guapa de Mallorca.


    Aquell home d'allà lluny camina tot sol per l'arena.


    Aquell senyor camina lentament per la platja preciosa.


    En Raül caminava per la platja més llarga d'Austràlia molt lentament.


    Ahir estava molt tranquil a la platja [...]






    diumenge, 14 d’octubre de 2018

    FONOLOGIA


    • FONOLOGIA: estudi dels FONEMES
      • FONEMES: realitzacions ideals dels sons, unitats més petites del llenguatge que permeten distingir significats. 
        • [MONEMES: serien el segon nivell--> LEXEMES i MORFEMES]
    • FONÈTICA: estudi dels sons, les realitzacions de cada fonema. Per tant, també estudien els AL·LÒFONS (variacions dels fonemes segons el context, cada persona...)



  • SONS poder ser
          • VOCÀLICS: producció sense cap impediment dins la cavitat bucal
              • punt d'articulació
              • grau d'obertura
              • triangle vocàlic: 8 sons vocàlics (----> 5 grafies per escriure'ls)













          • CONSONÀNTICS:
              • mode d'articulació
              • punt d'articulació
              • vibració de les cordes vocals

    • ALFABET o ABECEDARI: conjunt de lletres (grafies) amb els quals representam els missatges. N'hi ha de diferents... llatí, ciríl·lic, aràbic...La majoria de llenguües europees empren l'alfabet llatí. 
      • En català tenim 21 consonants i 5 vocals per representar tots els fonemes (i sons) amb què comptam.
      • En general... 
        • una lletra no representa només un so--->   x--- taxi, xinès, examen. c----> cine, casa...
        • ni un so és escrit nomér amb una lletra ---> el so de vocal neutra es pot escriure A o E; el so de la essa sorda, es pot escriure S, SS, C, Ç...
    ALFABET CIRÍL·LIC
















    ALFABET ARÀBIC

    ALFABET GREC
















    ACTIVITAT 2 PÀGINA 37. Seguint els models, escriu els trets pertinents del fonema o de l’al·lòfon que representa la grafia subratllada en cada paraula, la transcripció segons l’alfabet fonètic internacional i quines grafies el poden representar.

    • Pes: oclusiu, bilabial, sord; /p/; p. 
    • Bes: oclusiu, bilabial, sonor; /b/; b. 
    • Robar: fricatiu, bilabial, sonor; /β/; b. 
    • Sabó: fricatiu, alveolar, sord; /s/; s, ss, c, ç. 
    • Cara: bategant, alveolar, sonor; /ɾ/; r.
    •  Líquid: lateral, alveolar, sonor; /l/; l, l·l. 
    • Radar: fricatiu, dental, sonor; /ð/; d. 
    • Canya: nasal, palatal, sonor; /ɲ/; ny.
    •  Mercenari: nasal, alveolar, sonor; /n/; n.
    •  Ingrat: oclusiu, velar, sonor; /g/; g. 
    • Final: fricatiu, labiodental, sord; /f/; f. 
    • Caixa: fricatiu, palatal, sord; /∫/; ix, x. 
    • Carícia: oclusiu, velar sord; /k/; c, q, k. 
    • Colla: lateral, palatal, sonor; /ʎ/; ll.
    •  Raig: africat, palatal, sord; /ʧ/; tx, ig, x, ix. 
    • Favor: fricatiu, labiodental, sonor; /v/; v. 
    • Museu: nasal, bilabial, sonor; /m/; m. 
    • Setze: africat, alveolar, sonor; /dz/; tz. 
    • Taula: oclusiu, dental, sord; /t/; t. 
    • Pèndol: oclusiu, dental, sonor; /d/; d. 
    • Àngel: fricatiu, palatal, sonor; /ʤ/; j, g, tj, tg.
    •  Zero: fricatiu, alveolar, sonor; /z/; z, s. 
    • Carrer: vibrant, alveolar, sonor; /r/; r, rr.
    •  Goma: oclusiu, velar, sonor /g/



    ACTIVITAT: 
    TRIA 10 PARAULES DE LES ANTERIORS I INTENTA FER LA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA. PENSA A POSAR-LA ENTRE CLAUDÀTORS  [    ]

    dissabte, 13 d’octubre de 2018

    EL TEXT NARRATIU (TEMES 1, 2 i 3)


    DEFINICIÓ: text que explica una història real o fictícia que ocorren en un temps i lloc determinat.



    ELEMENTS:


    • ESTRUCTURA: 
      • PLANTEJAMENT: situa la història i presenta els personatges
      • NUS: ocorren els fets (part més llarga)
      • DESENLLAÇ: és la conclusió, la resolució final.
    • ESPAIS:
      • INTERIORS
      • EXTERIORS
    • TEMPS: 
      • INTERN: quant de temps dura la història.
      • EXTERN: en quina època ocorre la història
    • PERSONATGES:
      • PROTAGONISTA
      • ANTAGONISTA
      • PERSONATGES SECUNDARIS:
        • ALIATS
        • OPONENTS
    • NARRADOR. PUNT DE VISTA:
      • INTERN- 1a PERSONA 
      • EXTERN-3a PERSONA OMNISCIENT


    LLENGUATGE NARRATIU: TIPOLOGIES TEXTUALS--->
    • NARRACIÓ
    • DESCRIPCIÓ
    • DISCURS


    GÈNERES NARRATIUS
    • TRADICIONAL
      • CARACTERÍSTIQUES
      • EXEMPLES: llegendes, rondalles, mites...
    • CULTA:
      • CARACTERÍSTIQUES
      • EXEMPLES: novel·la i conte.








    divendres, 12 d’octubre de 2018

    CORRECCIÓ DE LA PROVA INICIAL (2nESO)


    PROVA INICIAL 2n ESO

    COMPRENSIÓ ............
    Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant(1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes.
    Comença a escriure contes per a revistes, com a fugida d'un matrimoni decebedor i, més tard, quatre novel·les d'un cop, que després rebutja, tret d'Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells. A les primeries de la Guerra Civil espanyola treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i flors i Quanta, quanta guerra..., el 1980, any en què li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora.Va ser membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
    1. Quants d’anys va viure Mercè Rodoreda? SETANTA-CINC ANYS
    2. Quina és l’obra que va escriure abans de la guerra i que no va rebutjar? ALOMA
    3. A causa de la guerra, on es va exiliar? A DIVERSOS LLOCS DE FRANÇA I A GINEBRA (SUÏSSA)
    4. Quina és la novel·la que acaba quan torna a Catalunya? MIRALL TRENCAT
    5. Quins gèneres literaris va conrear? CONTES I NOVEL·LES
    6. Quina és la seva obra més coneguda? LA PLAÇA DEL DIAMANT
    7. Quants d’anys va estar sense escriure? VINT
    8. Indica un sinònim de les paraules i expressions subratllades:
    • ACTUALMENT: ARA, EN L’ACTUALITAT, EN AQUESTS MOMENTS...
    • TRET D’: LLEVAT D’/ EXCEPTE
    • A LES PRIMERIES DE: EN ELS INICIS/ AL PRINCIPI...
    DOMINI PRÀCTIC ...........
    1. Elegeix l’opció correcta segons les regles d’apostrofació.
    •  el estoig / l’estoig  •  de el metge/ del metge    •  a l’institut / al institut 
    •  la humitat / l’humitat   • la erra/ l’erra   • l’asimetria / la asimetria
    •  el 11 / l’11 •  l’iogurt / el iogurt •  la instància /l’instància
    n’Isabel / na Isabel •  N’Imma / na Imma •  n’Andreu / en Andreu
    2. Completa les oracions següents amb la persona i el temps indicat.
    • Jo no ENTENIA (imperfet d’indicatiu entendre) la raó del seu comportament.
    • Els professors RESOLDRAN (futur simple resoldre) els conflictes escolars.
    • Tu  HAVIES DESCOBERT (plusquamperfet d’indicatiu descobrir) les monedes que  cercàvem.
    • OBSERVAU (OBSERVAR: segona persona plural, imperatiu) quanta bellesa!
    3. Escriu dièresi o accent en les paraules que en necessitin.
    • Era freqÜent que en LluÍs passejÀs per VenÈcia amb paraigua si plovia. (3 acc/ 1 dièresi)
    • A en Pasqual l’abÚs de cafeÏna li produÏa espasmes. (1 accent/ 2 dièresis)
    • N’Àngels era una heroÏna: resolia totes les qÜestions i obeÏa sempre. (1 accent/ 3 dièresis)
    • En quins paÏsos t’agradaria fer una gira internacional?  (1 dièresi)
    • No tenc preferÈncies.  (1 accent)

    4. En aquestes frases indica i anomena els NOMS, VERBS, ADJECTIUS, ADVERBIS i DETERMINANTS.

    Ahir vàrem agafar l’autobús vermell per anar a      la vella ciutat. 
    adv   verb  det nom adj prep v prep d adj nom
    El ca d’en Joan era petit.
    Det n prep det nom v adj
    5. Escriu la paraula correcta en el buit de cada oració.
    NOMENAR/ ANOMENAR
    El director no el va ANOMENAR quan va fer el seu discurs.
    El director no el va NOMENAR. delegat de la classe.
    VEURE/BEURE
    Cal VEURE quins estralls causa l'excés en el BEURE!
    Acabo de VEURE en Vicenç i en Benet.
    Nen, acaba de BEURE't la llet.
    HEM/EM
    Els HEM regalat un viatge als pares.
    Avui EM menjaré un bon plat de sopa.

    6.Fes adverbis de manera a partir del següents adjectius:
    simpàtic SIMPÀTICAMENT pràctic PRÀCTICAMENT

    7. Canvia el nombre de les paraules següents, si fa falta.
    llapis LLAPIS. Amiga AMIGUES camió CAMIONS .monja MONGES

    8. Escriu l’article corresponent davant cada substantiu:
    EL front EL dubte EL deute LA xocolata ELS llegums LES dents

    TEORIA ......
    1. Completa els exemples amb el parell de paraules que exemplifiquen cada un d’ells:
    • sinònims: negre/obscur
    • antònims: blanc/negre
    • polisèmia: ratolí
    • homòfons: sent/cent
    • homògrafs: el sol/ anava sol
    • paronímia: maonesa/ maionesa
    2. Escriu al costat de cada definició la part del text teatral a què fan referència:
    • ACTES Parts corresponents al desenvolupament de la història: plantejament, nus i desenllaç. 
    • Parts vinculades a l’entrada i sortida dels personatges: ESCENES
    • Els textos clàssics solien dividir-se en tres ACTES
    3.Completa
    • El dos subgèneres teatrals bàsics són la TRAGÈDIA i la COMÈDIA i varen aparèixer en l’època GREGA
    • Els fragments del text teatral en què s’indica com han d’actuar els personatges s’anomenen ACOTACIONS
    • La TRAGÈDIA és el gènere teatral on els personatges són importants i estan abocats a un destí tràgic,del qual no poden escapar.
    • L’adverbi acompanya un VERB, un ADJECTIU o un altre ADVERBI
    • Els personatges PLANS no presenten una complexitat psicològica.
    • Les formes no personals són INFINITIU (per exemple cantar), GERUNDI (per exemple cantant) i PARTICIPI (per exemple cantat).
    • Les formes compostes dels verbs es fan amb el verb HAVER
    • Com s’anomenen els versos que no tenen rima? LLIURES
    • Com s’anomena el gènere literari en què es fa una reflexió personal sobre un tema i que anomenam «literatura d’idees»? ASSAIG
    • Com abreviaries els següents ordinals? Primer 1r segon 2n quarta 4a sisena 6a

    4.Llegeix aquest poema i contesta:
    • Troba i indica en el poema exemples de personificació.
    • Completa:

    Aquest poema està format per 1 estrofa de 5 versos. Són d’art MENOR ja que tots tenen 7 síl·labes. L’esquema mètric és ababa La rima és CONSONANT perquè rimen vocals i consonants. Els versos 1, 3 i 5 són MASCULINS perquè rimen en «-ar»(acaben en paraula aguda); i els versos 2 i 4 són FEMENINS perquè rimen en «-uga» (acaben en paraula PLANA)
    Vinyes verdes vora el mar (J.M. de Segarra)

    Vinyes verdes vora el mar,                         
    ara que el vent no remuga,   (PERSONIFICACIÓ)                      
    us feu més verdes i encar
    teniu la fulla poruga,      (PERSONIFICACIÓ)                   
    vinyes verdes vora el mar.

    5. La narració. Explica què és, la seva estructura i els seus elements.
    • RELAT DE FETS REALS O FICTICIS
    • PLANTEJAMENT-NUS-DESENLLAÇ
    • NARRADOR
    • PERSONATGES (PRINCIPALS/SECUNDARIS)
    • TEMPS (INTERN/EXTERN)
    • ESPAI







    LECTURA

    VALORACIÓ
    • ADEQUACIÓ: fa el que es demana?
    • COHERÈNCIA: ordre, sentit...
    • COHESIÓ: enllaços i puntuació, no repeticions...
    • CORRECCIÓ: ortografia