diumenge, 20 de setembre de 2020

LA COMUNICACIÓ: ELEMENTS I FUNCIONS DEL LLENGUATGE. EL SIGNE LINGÜÍSTIC

LA COMUNICACIÓ. ELS SIGNES.
  • Comunicació i llenguatge
  • Elements de la comunicació
  • Funcions del llenguatge
  • Tipus de signes: indicis, icones i símbols.
  • El signe lingüístic:
    • Significat, significant i referent
    • La doble articulació del llenguatge: morfemes i fonemes
******






*****Mira el vídeo següent i pren apunts al quadern sobre l'explicació a partir del següent guió. ATENCIÓ! NO HO HAS D'ESCRIURE TOT: TAN SOLS ANAR FENT UN ESQUEMA AMB INFORMACIÓ BÀSICA.
  • COMUNICACIÓ
    • ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ
  • LLENGUATGE
    • FUNCIONS DEL LLENGUATGE
  • SIGNES:
    • QUÈ SÓN?
    • TIPUS: INDICI, ICONA, SÍMBOL (signe lingüístic)



























TIPUS DE SIGNES:
  • 1a classificació (pel sentit): visuals/ tàctils/auditius/olfactius/gustatius
  • 2a classificació: (segons Peirce)
    • INDICIS:
      • són naturals
      • relació directa: causa > efecte
        • veim fum---> hi ha foc
        • veim núvols --> possibilitat de pluja
        • veim arc de sant MArtí --> en alguna part plou
    • ICONES: 
      • artificials
      • semblança amb el que representen: 
        • pictogrames
        • emoticones...






























    • SÍMBOLS:
      • arbitraris/ (fruit d'un acord o convenció perquè tal cosa "simbolitzi" o "signifiqui" tal altra)
      • no hi ha relació evident entre significat i significant
        • paraules (signes lingüístics), nombres, símbols químics, ... $, +, @,  %, logos...



























SIGNE LINGÜÍSTIC:




El signe lingüístic és:

  • arbitrari (convencional)
  • lineal
  • immutable
  • doblement articulat (doble articulació: monemes i fonemes)
  • generalitzador



Aquesta imatge és prou clarificadora com a resum del tema, però conté algunes imprecisions i hi falta alguna cosa... Comenta-la!











****COMENTARIS?

  • falta el REFERENT, com a element del SIGNE LINGÜÍSTIC.
  • el SIGNE LINGÜÍSTIC no hauria d'estar al centre, sinó sortint com a tipus de SÍMBOL. En el centre hi haurà d'haver SIGNES. Ara bé, el SIGNIFICANT i el SIGNIFICAT haurien de continuar sortint del quadre SIGNE LINGÜÍSTIC. 
  • A SIGNIFICANT (en referència a la doble articulació del llenguatge) haurien de sortir dues línies, però una hauria de ser de FONEMES i l'altra de MONEMES. Dins aquesta darrera, sortiren LEXEMA i MORFEMA. 

POWERPOINT DE RESUM DE TOTS AQUESTS ASPECTES


































ACTIVITAT 
1. Quants de significants possibles de la paraula arbre ets capaç d'escriure? I quants de significats coneixes?
2. Per què deim que la paraula CASETA és un signe doblement articulat? Explica-ho. 
3. Indica si aquestes afirmacions són VERTADERES o FALSES i comenta-les: 

  1. El significant i el significat formen part de la llengua. 
  2. El singnificant és la imatge mental del concepte. 
  3. El significat és la imatge acústica del concepte. 
  4. Ferdinand de Saussure contradiu la teoria del signe lingüístic. 
4. Llegiu el text  i contestau:
  • Relaciona aquests conceptes amb cada enunciat llegit al text: significant, referent, significat, codi no lingüístic, codi lingüístic, caràcter simbòlic.
    • Comunicació produïda per crits involuntaris instintius.
    • Sons convencionals articulats de manera voluntària
    • Sistema de símbols produïts de manera deliberada. 
    • Representants dels elements de l'experiència, imatge. 
    • Elements de l'experiència. 
    • La paraula ha de denotar la imatge, ha de retolar-la. 
  • Definiu i posau un sinònim de cada una de les paraules següents que apareixen al text: 
    • DELIBERADA
    • ESSÈNCIA
    • CONVENCIONALS
    • ARTICULATS
    • DENOTAR
    • PARAL·LEL








































CORRECCIÓ

1. Quants de significants possibles de la paraula arbre ets capaç d'escriure? árbol, tree, arbre, arvre... I significats? un

2. Per què deim que la paraula CASETA és un signe doblement articulat? Explica-ho. 
fonemes c-a-s-e-t-a  i monemes (cas-eta)

3. Indica si aquestes afirmacions són VERTADERES o FALSES i comenta-les: 

  1. El significant i el significat formen part de la llengua.  V
  2. El singnificant és la imatge mental del concepte. F
  3. El significat és la imatge acústica del concepte. F
  4. Ferdinand de Saussure contradiu la teoria del signe lingüístic. F
4. Llegiu el text 6 de la pàgina 59 i contestau:



  • Relaciona aquests conceptes amb cada enunciat llegit al text: significant, referent, significat, codi no lingüístic, codi lingüístic, caràcter simbòlic.
    • Comunicació produïda per crits involuntaris instintius. CODI NO LINGÜÍSTIC
    • Sons convencionals articulats de manera voluntària. CODI LINGüÍSTIC
    • Sistema de símbols produïts de manera deliberada. CARÀCTER SIMBÒLIC
    • Representants dels elements de l'experiència, imatge. SIGNIFICATS
    • Elements de l'experiència. REFERENTS
    • La paraula ha de denotar la imatge, ha de retolar-la. SIGNIFICANTS
  • Definiu i posau un sinònim de cada una de les paraules següents que apareixen al text: 
    • DELIBERADA: no instintiva, pensada, voluntària
    • ESSÈNCIA: qualitat intrínseca, ...
    • CONVENCIONALS: fruit d'un acord o convenció
    • ARTICULATS: produïts, emesos...
    • DENOTAR: representar, enunciar
    • PARAL·LEL: equivalent... 




dijous, 17 de setembre de 2020

UNITAT 0

 

  1.  MIRAM UN VÍDEO DE “confinats adolescents”:  (8) I POSAM EN COMÚ: 








                        0.- T'has identificat amb alguna de les respostes que s'han donat? Amb alguna activitat?

1-Com vas viure el confinament?

2-Què és el primer que feies quan t’aixecaves durant el confinament?

3-Et vas proposar fer, aconseguir o aprendre alguna cosa durant el confinament? Quina?

4. Vares fer alguna cosa que mai no havies fet? 

5-Vas tenir por del virus?

6-Vas tenir o tens algun familiar o amic/ga infectat?

7. Vares notar qualque canvi durant els mesos confinat/a? Per exemple, si al principi x… però després …

8. Vares organitzar-te un horari o anaves per lliure?

9. Es notaves més … content/ trist/ nerviós/ avorrit…?

10-Diagnòstic exprés: 

Com et trobes avui? 

De l’1 al 10, quina nota posaries al teu estat físic ara mateix?

De l’1 al 10, quina nota posaries al teu estat emocional ara mateix?

I durant el confinament?

11-El més positiu que has après d’estar confinat. Amb què et quedes?

12. Sigues una mica bruixot i contesta: què creus que passarà aquests propers mesos? 



  • SI T'HA AGRADAT AQUESTA SÈRIE POTS VEURE'N TOTS ELS CAPÍTOLS AL YOUTUBE. BASTA QUE CERQUIS "CONFINATS ADOLESCENTS"








  1. Mira el vídeo: TRÀILER DOCUMENTAL DE TV3 titulat “Estudiar, estudiar!”


https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/grans-documentals/triler-documental-estudiar-estudiar/video/4336670/


Contesta:

  • Situar-se geogràficament

  • Què han vist?

  • Hi ha dos casos diferents: Quins?

  • Aquí passa el mateix? En saben algun exemple proper?..






  • Opinió sobre el tema

  • Estudis amb més sortides

  • Professions de nova creació

  • Diferents graus i titulacions

  • Què vull estudiar en acabar l’ESO?

  • Conec els estudis de grau mitjà/sup

  • erior?.


dimecres, 16 de setembre de 2020

LES PORTADES DELS DIARIS

 PORTADES DE L'ARA BALEARS


FIXAU-VOS EN AQUESTES PORTADES










DIARIS DIGITALS


https://www.arabalears.cat/


https://www.diariodemallorca.es/






LA NOTÍCIA








Identifica les parts en aquesta notícia:







RECORDA!


Estructura de la informació aportada per una notícia: les 6W es presenten en forma de piràmide invertida













Ara és el moment que tu escriguis una notícia. Pensa que ha de tenir titular, cos, imatges...

dimarts, 12 de maig de 2020

TEXT EXPOSITIU (O EXPLICATIU) (TEMA 6)

1. DEFINICIÓ
2. TIPUS
3. ESTRUCTURA
4. CARACTERÍSTIQUES


1. DEFINICIÓ: l'exposició o explicació és un tipus de text que informa i presenta informació sobre un tema determinat. 

2. TIPUS:

  • divulgatius: informen d'un tema en general i són perquè els pugui entendre tothom. Llibres de text, conferències, exposicions orals... 
    • definicions: textos expositius molt breus on s'explica el significat del concepte. 
  • especialitzats: són textos molt elaborats que has de saber del tema per entendre'ls. Per exemple, serien articles científics o lleis... 


3. ESTRUCTURA: (3 parts)
  1. PLANTEJAMENT (INTRODUCCIÓ). DIR DE QUÈ ES PARLARÀ, QUÈ S'EXPLICARÀ (PRESENTAR EL TEMA)
  2. DESENVOLUPAMENT (COS). PARLAR/ EXPLICAR EL TEMA (DIFERENTS APARTATS)
  3. SOLUCIÓ (CONCLUSIÓ). DIR DE QUÈ S'HA PARLAT, QUIN TEMA S'HA EXPLICAT.

4. CARACTERÍSTIQUES:
  • neutres i objectius: no hi ha opinions personals
  • claredat i precisió
  • oracions declaratives: presenten fets reals
  • verbs en present
  • predominen els noms damunt els adjectius
  • empren terminologia específica de cada àmbit (si són especialitzats, molt molt específica)
  • moltes vegades s'adjunten llistes, esquemes, gràfics... per ajudar a la comprensió
  • també hi apareixen exemples perquè la informació sigui el màxim d'entenedora possible.
  • connectors:
    • de causa: ja que, perquè...
    • d'oposició: amb tot, tanmateix..
    • de conseqüència: per tant, doncs...
    • de complementarietat: d'una banda, d'altra
    • organitzatius: en primer lloc, per acabar, en conclusió, finalment...















REDACTA UN TEXT EXPLICATIU A PARTIR D'AQUEST ESQUEMA


diumenge, 10 de maig de 2020

TEXT ARGUMENTATIU (TEMA7 i 8)

1. DEFINICIÓ.
2. TIPUS I EXEMPLES.
3. ESTRUCTURA.
4. CARACTERÍSTIQUES.


1. DEFINICIÓ: text que pretén ....................... una idea i ......................... el destinatari amb raons i arguments convincents.


2. TIPUS DE TEXTOS ARGUMENTATIUS: 
  • Orals:..............., tertúlia, discurs...
  • Escrits: 
    • Argumentació periodística: articles d'.................., crítiques (de cine, teatrals...), cartes al director...
    • Argumentació .........................: reclamacions, instàncies/ sol·licituds... 

3. ESTRUCTURA BÀSICA:
  1. INTRODUCCIÓ: TESI QUE ES DEFENSA. (És un paràgraf introductori de presentació del tema i l'opinió (tesi) sobre ell)
  2. ARGUMENTACIÓ: raons/ arguments/proves...
    • Es poden usar, entre altres, aquests TIPUS D'ARGUMENTS
      • d'...............................: se cita un autor o un expert en el tema que es tracta.
      • amb exemples o per analogia (anècdota): es posen exemples concrets sobre el tema que es tracta.
      • de .................................: referència a una majoria que defensa la mateixa idea.
      • de ....................................: s'exposen els beneficis d'alguna opció determinada.
      • de model: es posa algú com a exemple d'un comportament que cal imitar...
    • A vegades també es fan servir contraarguments
       3. CONCLUSIÓ: tancament i síntesi de les idees exposades. Reafirmació de la ................ inicial, de l'opinió donada. (Es tracta d'un paràgraf de conclusió i recollida final del tema)

    4. CARACTERÍSTIQUES: 
    • ús de la ..................... persona (subjectivitat) (jo/ nosaltres)
    • verbs d'........................: crec, pens, estic d'acord amb...
    • vocabulari valoratiu: "magnífic", "fracàs", "llàstima", "malauradament"...
    • claredat
    • oracions enunciatives
    • preguntes ..................... (preguntes que no esperen resposta, sinó que són reflexions...)
    • connectors de .................. (ja que, perquè...), oposició (però, tanmateix, ...), conseqüència (per tant, doncs, de manera que, en conclusió...)
    • ús de la ..................... i dobles sentits
    • cites d'experts
    • incisos
    • exemples, metàfores, comparacions (per reforçar els arguments)
    • introducció de dades objectives: percentatges, quantitats... 


    SOLUCIÓ. ESQUEMA COMPLET

    1. DEFINICIÓ: text que pretèn defensar una idea i convèncer el destinatari amb raons i arguments convincents.


    2. TIPUS DE TEXTOS ARGUMENTATIUS: 
    • Orals: debat, tertúlia, discurs...
    • Escrits: 
      • Argumentació periodística: articles d'opinió, crítiques (per exemple de cine, teatrals... text1 pàgina 92), cartes al director (tema 5/ pàgina 98)...
      • Argumentació administrativa: en l'ambit administratiu tenim reclamacions (p. 120), instàncies... 

    3. ESTRUCTURA BÀSICA:
    1. INTRODUCCIÓ: TESI QUE ES DEFENSA. (És un paràgraf introductori de presentació del tema i l'opinió (tesi) sobre ell)
    2. ARGUMENTACIÓ: raons/ arguments/proves...
    • Es poden usar, entre altres, aquests TIPUS D'ARGUMENTS
      • d'autoritat: se cita un autor o un expert en el tema que es tracta.
      • amb exemples o per analogia: es posen exemples concrets sobre el tema que es tracta.
      • de quantitat: referència a una majoria que defensa la mateixa idea.
    • A vegades també es fan servir contraarguments. 
           3. CONCLUSIÓ: tancament i síntesi. Reafirmació de la tesi, l'opinió donada. (Es tracta d'un paràgraf de conclusió i recollida final del tema)

        4. CARACTERÍSTIQUES: 


        • ús de la 1a persona (subjectivitat) (jo/ nosaltres)
        • verbs d'opinió: crec, pens, estic d'acord amb...
        • i vocabulari valoratiu: "magnífic", "fracàs", "llàstima", "malauradament"...
        • claredat
        • oracions enunciatives
        • preguntes retòriques (preguntes que no esperen resposta, sinó que són reflexions...)
        • connectors de causa (ja que, perquè...), oposició (però, tanmateix, ...), conseqüència (per tant, doncs, de manera que, en conclusió...)
        • ús de la ironia
        • cites
        • incisos
        • exemples (per reforçar els arguments)

        ACTIVITATS: 
          • ÀUDIO P. 78:
            • 1. Explica què passa a l'audició emprant les paraules PROPOSTA, FESTIVAL, OBJECCIÓ, PROGRAMA, REBATRE, CONVÈNCER. 
            • 2. Indica si són Vertaderes o Falses: a. ......... b. ......... c. .......... d. ............ e..........
            • 3. Quin tipus d'argument és (d'autoritat, amb exemples o per analogia, de quantitat)? ...........................................

        • Lectures i àudios tema 4 OK, 5 i 6
        • Activitats 1 p. 90 i 1 p.91 (escrit)
        • Pàgina 92 i 93: 
          • text 1: 1, 2, 3 (oral)
          • text 2: 1 i 2 (escrit)
          • text 3: 1. (oral)
        • Pàgina 114: 
          • TEXT 1: "Els Gasol"
            1. Quin és el tema? (De què tracta?)
            2. Quina és la tesi de l'autor sobre el tema exposat? (Opinió)
            3. Esmenta 2 arguments
            4. Troba almenys 5 exemples de lèxic valoratiu
          • TEXT 2: "Homo smartphonensis"
            1. Quina és la TESI?
            2. Delimita l'estructura del text. 
            3. Troba exemples de l'ús de la 1a persona i de verbs d'opinió.
            4. Troba en el text un exemple d'argument per exemples (o analogia): 
            5. El text està escrit en clau IRÒNICA. Escriu almenys 3 fragments on es vegi aquesta ironia i comenta'ls.  

        • Pàgina 136:
          • text 1: 1, 2, 3.





        • Text per redactar: tria un tema dels següents opcions (o proposa'n un altre) i redacta un text argumentatiu d'entre 150-200 paraules. Pensa a seguir l'estructura i les característiques estudiades. Recorda que convé que posis un títol que cridi l'atenció. 
          • Què trobes de la festa dels Quintos de Muro?
          • Deures sí/ no?
          • Canvi d'organització de les vacances escolars?
          • És necessari fer exàmens?
          • S'haurien de permetre els mòbils a l'institut?
          • Prefereixes la vida al camp o a la ciutat?
          • La programació de la televisió és adequada? 
          • Els nins tenen massa activitats extraescolars?
          • És necessari fer esport?
          • Els nins mengen i beuen massa porqueries?
          • La gent de cada vegada és més incívica?
          • Les festes ja no són el que eren?
          • S'haurien de prohibir els toros?
          • En els plans d'ensenyament, sobren o falten assignatures?
          • L'educació necessita canvis...
          • És necessari beure per passar-s'ho bé?
          • El tabac s'hauria de prohibir pertot.
          • Els videojocs enganxen...
          • Llegir en paper o en pantalla?
          • ...

















        LECTURA TEMA 5. ACTIVITATS: 


        Pàg. 97 SABER FER. Comentar un text
        1
        • Les dues cartes tracten el tema del canvi d’hora.
         •  Els dos textos surten publicats al diari: el primer a El Punt Avui del 29 de març de 2015 i el segon a El País del dia 31 de març de 2015.
        •  La carta que està a favor de mantenir l’horari oficial que se segueix actualment a Espanya és la segona, «L’hora  de Greenwich». La que hi està en contra és la primera,  «El canvi d’hora d’aquesta matinada».


        2  RM. Tant la carta «El canvi d’hora d’aquesta matinada» de Pedro J. Piqueras com «L’hora de Greenwich» de Jesús Mallol tracten el tema del canvi d’hora. Però mentre que a «El canvi d’hora d’aquesta matinada» es defensa l’opinió que seria millor no canviar l’hora per aconseguir estar en el fus horari que ens pertoca geogràficament, a «L’hora de Greenwich» es diu que és millor mantenir l’horari oficial que se segueix actualment a Espanya.


        3 RM.
        El dia que es va produir el canvi d’horari el 2015 va ser la matinada del diumenge 29 de març. Es pot saber perquè la primera carta comença «Aquesta matinada ens han obligat a avançar el rellotge…» i la data de publicació del diari és el 29 de març de 2015. A més, es pot saber que és diumenge perquè la penúltima oració hi fa referència: «És així que ens demanam: canviar l’hora diumenge a la matinada, per què?».


        4
        •  Greenwich " Meridià que marca el fus horari en què es troba geogràficament Espanya.
         •  Arhoe " Associació per a la Racionalització dels Horaris Espanyols.
        • CET " Central European Time (hora central europea).
        •  2 de maig de 1942 " Data d’adopció de l’horari de Berlín com a mesura provisional.


        5
         •  FUS HORARI DE GREENWICH " Illes Canàries, Portugal, Regne Unit i Marroc.
        •  FUS HORARI DE BERLÍN " Itàlia i França.

        6 b.  El fet que Espanya es troba en un fus horari que  no li correspon per situació geogràfica.

        7 RL.


        8
         •  El tema de la carta al director es planteja al primer paràgraf en ambdós textos.
        •  L’opinió de l’autor sobre el tema se sap al final en els dos articles, si bé es pot anar deduint al llarg del text.
         •  El primer text utilitza com a arguments les declaracions del president d’Arhoe, que afirma que cal adoptar el fus horari de Greenwich que és el que ens correspon per situació geogràfica ja que l’estalvi energètic que es produeix amb l’altre horari no és significatiu; i l’aval de molts de professionals sanitaris que afirmen que els canvis d’hora produeixen problemes de salut, sobretot de son.
        Els arguments que usa el segon text són, d’una banda, que la major part dels països amb què mantenim relacions comercials, polítiques i socials comparteixen el mateix horari i, d’altra banda, que la població espanyola està perfectament adaptada a aquest horari.


        ACTIVITAT: retallar i aferrar d'un diari un text d'opinió (editorial, carta al director, article d'opinió, crítica...)




        COMPRENSIÓ ORAL pàgina 98

        Moderadora. Bona nit, senyores i senyors teleespectadors del nostre programa de debat «Vostè té la paraula». La setmana passada, a la revista Salut, apareixia un article en què es parlava de la creixent addicció als videojocs que s’està detectant entre nins i adolescents del nostre país. Alguns opinen que les dades que s’hi exposen són un poc exagerades; d’altres, en canvi, pensen que cal fer alguna cosa per regular l’ús de videojocs i evitar-ne, així, l’augment d’addictes. Qui té raó? Doncs, per intentar esbrinar-ho comptam aquesta nit amb la presència del sociòleg Carles Ferrer, de Miquel Vallès, president de l’associació «Prou addiccions!», i d’Andrea Martí, creativa d’una prestigiosa empresa de videojocs. Bona nit i benvinguts. 

        Convidats. Hola. Bona nit. Bona nit.

        Moderadora. Comencem la primera ronda d’intervencions. Senyor Carles Ferrer, en un màxim de tres minuts, què opina de l’article publicat a Salut? 

        Carles Ferrer. Jo crec que la revista Salut ha fet un molt bon estudi. Les dades que maneja provenen d’un dels centres d’estadística més prestigiosos d’Europa i estan tractades amb molt de rigor. No obstant això, potser les conclusions són una miqueta alarmistes. És cert que està creixent l’addicció als videojocs entre nins i adolescents, les xifres ho demostren; però encara representen un percentatge molt reduït respecte del total. 

        Moderadora. I vostè, senyor Vallès, està d’acord amb aquesta opinió? 

        Miquel Vallès. Doncs, no. No puc estar-ho en absolut, perquè el senyor Ferrer parla de nombres i percentatges, però l’addicció no són només nombres. Nosaltres, que treballam amb persones que volen deixar addiccions de tot tipus, sabem com de dur i difícil és superar-les. Per això, crec que a l’article de la revista Salut se li ha de fer cas i promoure campanyes que conscienciïn tant pares i mares com nins i adolescents dels perills de l’abús dels videojocs. Fins i tot regular-ne l’ús institucionalment. 

         Moderadora. I què n’opina vostè, senyora Martí? 

        Andrea Martí. Jo crec que no s’ha d’exagerar. No neg que les dades de la revista siguin certes, ni que sigui necessari, probablement, conscienciar millor la població dels perills que comporta l’abús dels videojocs. Però trob que el missatge que s’hi dóna és massa negatiu. Els videojocs també tenen aspectes positius que ajuden a desenvolupar determinades habilitats, com ara l’observació o la creativitat; a més, poden convertir-se en una professió de futur, com ha estat el meu cas. Per això trob que sí, que s’ha d’advertir dels perills, però no alarmar la gent. Amb un simple control horari i el foment d’activitats que impliquin la relació amb altres persones de la mateixa edat a l’aire lliure, crec que és més que suficient. I el meu cas ho avala. 

        Moderadora. Moltes gràcies, senyora Martí. Fins aquí la primera ronda d’intervencions. Uns minuts de publicitat i tornam amb el debat. Fins ara!







        ACTIVITATS


        Escolta i analitza

        1 RM. En un programa de debat anomenat «Vostè té la paraula» s’aborda la polèmica que ha sorgit arran de la publicació d’un article a la revista Salut sobre l’augment de l’addicció als videojocs entre els nins i els adolescents del país i la necessitat de conscienciar la societat per evitar que creixi. Per parlar del tema hi ha tres convidats: un sociòleg,  el president d’una associació que ajuda a superar addiccions i la creativa d’una empresa de videojocs. En la primera intervenció, seguint el torn establit per la moderadora,  cada convidat exposa la seva opinió i explica si està d’acord o en desacord amb el contingut de l’article i amb les intervencions dels companys de debat.


        2
         •  El programa s’anomena «Vostè té la paraula».
        És un programa de debat.
        •  El tema el presenta la moderadora.
        El tema del debat és la creixent addicció als videojocs entre nins i adolescents del nostre país.
         •  Hi participen tres persones: el sociòleg Carles Ferrer; el president de l’associació «Prou addiccions!», Miquel Vallès, i Andrea Martí, una creativa d’una prestigiosa empresa de videojocs
        . •  En aquest fragment cada un intervé una vegada. Tenen  de temps un màxim de tres minuts.


        3 La tesi que "Cal prendre mesures dràstiques i contundents per evitar que infants i adolescents es facin addictes als videojocs" la defensa Miquel Vallès, president de l’associació «Prou addiccions!».


        DEBAT (opinió sobre el tema i argumentar)


        dijous, 23 d’abril de 2020

        ORTOGRAFIA X/IX, TX/IG

        La lletra X té tres possibles sons:
        1. XINÈS, MOIX
        2. TAXI, TAXA
        3. EXAMEN, EXACTE, EXÈRCIT


        QUAN SONA COM "XINÈS", ES POT ESCRIURE DE DUES MANERES: 
        X / IX
        X:
        • INICI MOT: xinès
        • DARRERE CONSONANT: panxa
        • DARRERE I: guix
        • DARRERE U (DIFTONG): bauxa

        IX: darrere A, E, O, U (caixa, reixa, coixa, cuixa)

        • Alerta, aquestes paraules s'escriuen amb S: esplanada, estranger, estendre, estrany...




        TX/ IG 
        • TX:
          • a principi de paraula: Txèquia, txec/a, Txernòbil...
          • entre vocals: batxillerat, atxem, botxí...  


        • TX/IG: a final de paraula es pot escriure TX o IG. 
          • Per saber si hem d'escriure TX o IG hem de mirar les possibles derivades: 
            • si una derivada seva té TX, s'escriu TX:
              • esquitxar---> esquitx
              • despatxos ---> despait
            •  si té, G oJ, s'escriu IG:
              • passejar ---> passeig
              • bogeria ---> boig




        • ACTIVITATS  PÀGINA 137: 20, 21, 22 I 23.
        • Fixa't en aquestes paraules i fes una frase amb cada una de manera que quedi clar el seu significat diferent: 

        XEC
        TXEC

        TAXA
        TATXA

        FLUIX
        FLUX

        MAIG
        MATX




        • ESCOLTA AQUESTA CANÇÓ DELS "AMICS DE LES ARTS", QUE S'ANOMENA "EXERCICI SEIXANTA". 

        1. PRIMER ESCOLTA-LA (SENSE LLEGIR LA LLETRA NI ATURAR-LA) I INTENTA ESCRIURE EL MÀXIM DE PARAULES POSSIBLE.
        2. TORNA-LA ESCOLTAR (SENSE LLEGIR LA LLETRA NI ATURAR-LA) I INTENTA AFEGIR-N'HI UNES QUANTES MÉS.A VEURE QUANTES EN POTS ESCRIURE.
        3. PER ACABAR REVISA LA LLETRA I CORREGEIX LES QUE HAGIS ESCRIT.








        LLETRA:

        Exercici seixanta, "Els Amics de les Arts" (lletra)
        Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda però s’expressa amb una sintaxi
        excel·lent.
        Al terrat hi ha xerinola, ximxiviri damunt dels totxos. El xivarri baixa per la
        xemeneia i es converteix en un xiuxiueig. A Bordeus diu que els més xovinistes
        beuen xampany, però aquí baix en Pedro Ximénez només xarrupa xerès.
        Amb vi xarel·lo aquí mengem xató i els pixapins xocolata amb xurros en xicres
        del carrer Petritxol, mentre xerren de ximpleries en xava. Els xilens teixeixen
        xals, a Texes no en vesteixen. Ni xeviots ni xinel·les perquè no s’hi atreveixen
        (I tanmateix ens van de xulos). En Txema, eixelebrat pel xacolí toca la xalaparta
        a la panxa d’en Patxi, que perd la txapela i s’exalta i li diu «xeeee, relaxa’t».
        I ho fa d’una forma ben complexa, toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa.
        I al mateix moment en un stage a Mèxic, Txevtxenko xuta una xilena i la hinchada
        explota quan la xarxa cedeix i es trinxa. Les xifres que no es mereix
        s’engreixen exageradament. A Luxemburg, un ximpanzé, va i vexa un xipriota.
        […] El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents, carxofes amb anxoves,
        xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup-xup. Vi de garnatxa i de postres un
        xuxo de can Foix… Al Txad si tenen xamba, s’abasteixen de deixalles. Caixa
        o faixa. 
        I en Pinxo va dir a en Panxo «vols que et xuti amb un punxó?». I en
        Panxo va dir a en Pinxo «xuta’m però a la panxa no». Bufa xaloc al vaixell, en
        Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona. Els peixos neixen, creixen, es reprodueixen,
        moren… I no es queixen. […] 
        I en Pinxo va dir a en Panxo «vols
        que et xuti amb un punxó?». I en Panxo va dir a en Pinxo «xuta’m però a la
        panxa no». I en Pinxo va dir a en Panxo «vols que et xuti amb un punxó?». I
        en Panxo va dir a en Pinxo «xuta’m però a la panxa no». 
        Microxips i una xiruca
        eixerida, i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l’índex. Fa
        xafogor, un xitxarel·lo fa créixer un esqueix moix i el seu amic el coix li xafa
        una maduixa. Xalen el bruixot i la bruixa, un xiquet xinès exigeix el seu xumet
        i un LP d’en Xesco Boix. La Xènia s’enclenxina mentre el xofer fa sonar el
        clàxon. Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions es deixa endur per la
        disbauxa. Patxanga en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos, flaixos Groucho
        Marx, Quixots i Santxos. La rauxa s’estén d’Elx a la Garrotxa, d’Andratx a
        Flix. I un xafarder llegeix el Xoriguera. 
        I en Pinxo va dir a en Panxo «vols que et xuti amb un punxó?». I en Panxo va dir a en Pinxo «xuta’m però a la panxa no». I en Pinxo va dir a en Panxo «vols que et xuti amb un punxó?». I en Panxo va dir a en Pinxo «xuta’m però a la panxa no».
        La xilografia exclusiva del text d’alexandrins d’en Xènius sorgeix d’un pretext
        que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.






        SANT JORDI 2020

        POEMES, VERSOS, FRAGMENTS...


        dissabte, 28 de març de 2020

        LES GRAFIES G/J (TG/TJ)

        J/ G i TJ/TG

        NORMA GENERAL:
        • J + A, O , U: jardí, jove, jugar, platja, pitjor, 
        • G + E, I: gerra, girafa, platges, heretgia, metge



        ***EXCEPCIONS:
        • VERB JEURE: jeus, jeies, jauries, ajeure...
        • MOTS D'ORIGEN HEBREU: JERSEI, JESÚS, JEROGLÍFIC, JERUSALEM, MAJESTAT, JERONI...
        • GRUPS -JECT- I -JECC-: INJECCIÓ, SUBJECTE, OBJECTIU...


        ***REMARQUES
        • VIGILAU L'ORTOGRAFIA EN ALGUNES PARAULES, JA QUE COMBINEN FLEXIÓ AMB J  O AMB G: 
          • roig-roja-rojos-roges, rogenc...
          • lleig, lletja, lletjos, lletges, lletgesa, lletjor
        • PARAULES ACABADES AMB EL SUFIX -ATGE: paisatge,equipatge, garatge, arbitratge..
        • HI HA PARAULES QUE ES FAN AMB DJ: adjectiu, adjacent, adjudicar...




        ALGUNES ACTIVITATS ONLINE: 



        I AQUÍ TENIU UNS DICTATS EN LÍNIA PER ANAR PRACTICANT


        divendres, 20 de març de 2020

        LLIBRES DE CAVALLERIES I NOVEL·LES CAVALLERESQUES




        INFORMACIÓ MOLT COMPLETA SOBRE EL TEMA  (i específicament sobre TIRANT LO BLANC)























        Informació del blog "L'univers de la literatura a l'IES ALbuhaira"




        PRESENTACIÓ DE TIRANT LO BLANC (Josep Fornés i Llorenç FLorit, exalumnes de l'IES ALBUHAIRA):
        https://docs.google.com/presentation/d/1oThPWmdpQYEj9dftok1CTcGIkyBF2RH1VSqlywLPCm0/edit?usp=sharing

        Sobre Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc




        Sobre Tirant lo Blanc



        Auca JOANOT MARTORELL






        INFORMACIÓ SOBRE CURIAL E GÜELFA

        pOWERPOINT SOBRE CURIAL E GÜELFA


























        LA NARRATIVA CAVALLERESCA s. XIII-XV
        • INTRODUCCIÓ: Els cavallers i l’orde de cavalleria.
        • ORÍGENS: ELS LLIBRES DE CAVALLERIA. Característiques i exemples.
        • EVOLUCIÓ: LES NOVEL·LES CAVALLERESQUES. Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa

        INTRODUCCIÓ. Els cavallers i l’orde de cavalleria.
        El el si de la societat feudal, els cavallers eren una classe social superior i molt valorada, que tenien la missió de mantenir l’ordre i la justícia, servir i defensar el seu SENYOR, el Rei, l’església i els febles o desvalguts (viudes, orfes...), així com també ser hàbils en justes i tornejos. Aquesta darrera missió, més aviat de diversió i festiva, és la que dona lloc al tractament de la cavalleria com a tema literari. Els cavallers són retratats com a herois que cerquen l’honor i la glòria, per la qual cosa viatgen d’un lloc a l’altre a la recerca d’aventures.

        ORÍGENS. ELS LLIBRES DE CAVALLERIA
        Els anomenats LLIBRES DE CAVALLERIA, apareguts i conreats a les corts franceses i occitanes del segle XII, segueixen l’esquema de l’anomena «Roman»: narracions en versos octosíl·labs apariats, anomenades també «noves RIMADES». Expliquen la «quest» o recerca del protagonista en un viatge ple d’aventures. Solen novel·lar antigues llegendes cèltiques de l’anomenada «Matèria de BRETANYA», que conté els cicles de «Tristany i Isolda», la recerca del Sant Graal i, sobretot, el cicle del Rei Artús i els cavallers de la Taula REDONA

        Es caracteritzen per:
        • tenir gran dosi de fantasia i irrealitat.
        • els herois són sobrehumans, inversemblants, amb poders, força...
        • aparició d’elements i personatges fantàstics: ESPASES MÀGIQUES (EXCALIBUR), GEGANTS, FADES ,... 
        • són narracions escrites en VERS (OCTOSÍL·LABS APARIATS)
        • se situen en un TEMPS remot, antic, indeterminat i llegendari
        • els llocs són irreals, desconeguts, exòtics, mítics... per exemple «Camelot».

        Els autors més destacats d’aquests tipus de narració són Chrétien de Troyes (que va escriure cinc llibres de cavalleria a partir de llegendes orals existents i és considerat el creador de la novel·la artúrica) i Maria de França (que va escriure històries breus de caire amorós, els anomenats «lais»).
        Durant els segles XIII-XIV en la literatura catalana hi ha un creixent per aquesta temàtica. Sabem que molts de trobadors varen fer traduccions de les obres de Chrétien de Troyes, hi ha tractats de cavalleria (Llibre de l’orde de CAVALLERIA. de RAMON LLULL) i algunes obres que intenten seguir l’esquema dels llibres de cavalleria: Blandínde ........................... o La faula del mallorquíGuillem de ..........................
        BLANDÍN DE CORNUALLA                    LA FAULA DE GUILLEM DE TORROELLA

        EVOLUCIÓ: NOVEL·LES CAVALLERESQUES.
        Aquests textos prepararan el camí per a l’aparició de les NOVEL·LES CAVALLERESQUES en el segle XV. Es tracta de l’evolució del gènere i les seves característiques són:
        • realisme i versemblança
        • els cavallers protagonistes podrien ser qualificats de creïbles i realistes: guanyen i perden, tenen por, dubtes, estan malalts...
        • No hi ha elements màgics; es tracta d’històries plenament versemblants.
        • Estan escrites en PROSA
        • molts de pics apareixen fets i personatges històrics, per la qual cosa es poden localitzar cronològicament. El temps és pròxim, recent i conegut.
        • Els llocs on ocorren aquestes històries són reals, coneguts i propers.
        En català comptam amb diverses obres precursores (per exemple l’anònima Història de Jacob .................), però les dues grans novel·les cavalleresques que culminen aquesta evolució són:
        XALABÍN



        TIRANT LO BLANC



        CURIAL E GÜELFA
        Autoria



        Data


        Protagonista




        Altres personatges






        Espais



        Temps



        Estructura i argument
















        Importància. Destaca per…