divendres, 12 d’abril de 2019

LA FILLA DEL MAR


Dates de lectura a classe:

  • 30 abril / 7 maig
  • 14 maig / 21 maig


Activitat de comentari de text: 4 de juny.

dimecres, 10 d’abril de 2019

LITERATURA DEL SEGLE XIX. EXPOSICIONS

PROJECTE: preparar unes explicacions orals (audiovisuals) acompanyades d'unes preguntes o proves per explicar els darrers aspectes de la literatura que s'estudia a 1r de batxillerat.

DATES DE PRESENTACIÓ: 7 A 14 JUNY.

GRUPS DE 4 PERSONES (UN HA DE SER DE TRES)

  1. INTRODUCCIÓ: RENAIXENÇA. CAUSES (ROMANTICISME). PROGRAMA (JOCS FLORALS). FIGURES PRINCIPALS
  2. POESIA. CARACTERÍSTIQUES I AUTORS: JACINT VERDAGUER.
  3. NARRATIVA. TIPUS, CARACTERÍSTIQUES I AUTORS: NARCÍS OLLER. 
  4. TEATRE. TIPUS, CARACTERÍSTIQUES I AUTORS: FREDERIC SOLER I ÀNGEL GUIMERÀ.  


COM? EXPLICACIÓ TEÒRICA (molt visual i esquemàtica) + ACTIVITATS (PREGUNTES)

EINES QUE ES PODEN EMPRAR (una, algunes... Vosaltres triau!):
  • Per fer una presentació: PREZI, PRESENTACIÓ DE GOOGLE O POWERPOINT
  • Per fer mapes conceptuals: CMAPTOOLS...
  • Per fer una "web" o un blog: GOOGLE SITES, BLOGGER...
  • Per fer murals o pòsters: GLOGSTER, PADLET, CANVA...
  • Per muntar una "flipped classroom": EDPUZZLE, Jing...
  • Per muntar un vídeo: iMOVIE, QUIK, ...
  • Per fer un joc de preguntes: QUIZIZZ, KAHOOT...
  • Eines de google: formularis, etc.

AJUDA: LLIBRE DE TEXT (TEMA 9), MATERIAL DE 4t ESO, INFORMACIÓ DEL BLOG; SI NECESSITAU MÉS LLIBRES DE BATXILLERAT O D'ALTRES NIVELLS, ME'LS DEMANAU.


VALORACIÓ: autoavaluació, coavaluació, ...

  • Contingut complet, clar i organitzat
  • Interès i feina feta
  • Transmissió didàctica
  • Ús de la llengua: adequació, coherència, cohesió i correcció. 

AQUESTS TREBALLS S'HAN DE PENJAR I COMPARTIR: CLASSROOM, BLOG, DRIVE... 

dissabte, 6 d’abril de 2019

PARONÍMIA (1rESO)

Els parònims són paraules molt semblants (paregudes) a nivell gràfic o fonètic i que poden conduir a confusió.

ACTIVITAT: Fixa't en aquests parells de parònims, cerca'n el significat i escriu una frase amb cadascun per tal que quedi clara la diferència: 

Si no les saps, pots cercar les definicions en aquests diccionaris en línia:

PARÒNIMS

  1. PREVISIÓ / PROVISIÓ
  2. PREJUDICI/ PERJUDICI
  3. AFECTE/ EFECTE
  4. QUAN/ QUANT
  5. REAL/ REIAL
  6. MAONESA/ MAIONESA
  7. BEURE / VEURE
  8. BAGA / VAGA
  9. MASSA / MAÇA
  10. COMPRENSIÓ /COMPRESSIÓ
  11. NOMENAR/ ANOMENAR
  12. ESPÈCIE / ESPÈCIA
  13. MEDICINA/ MEDECINA
  14. AL·LUDIR/ ELUDIR
  15. PROBABLE / PROVABLE
  16. FULL/ FULLA
  17. TASSA / TAXA/ TATXA
  18. ADDICCIÓ/ ADDICIÓ / EDICIÓ
  19. BENA/ VENA 
  20. BRASA/ BRAÇA
  21. DADA/ DATA (DADES/ DATES)
  22. CASA/ CAÇA
  23. COSA/ COÇA
  24. ADDICTE/ EDICTE
  25. TEXT/ TEST
  26. MAIG/ MATX
  27. APTE/ ACTE
  28. APTITUD/ ACTITUD
  29. CONTE/ COMTE/ COMPTE
  30. JOC/ LLOC

SESSIÓ 1:
  • 1r FEIM EQUIPS DE FEINA : equips de 6 persones.
  • dins cada equip es reparteixen les paraules per cercar. (5 parelles de paraules per hom)
  • es crea un document de google docs compartit entre els membres de cada equip i tots van anotant les seves frases (en pàgines i espais diferents). També s'han de compartir amb la professora perquè pugui fer les revisions i correccions corresponents.


Exercicis per repassar: 2 p.123, 3 p.123, 2 p. 134 i 2 p 135

dijous, 4 d’abril de 2019

LA POESIA DEL SEGLE XV

1. INTRODUCCIÓ:
  • Antecedents: poesia dels trobadors. Influències noves: poetes del "Dolç estil nou". Jordi de Sant Jordi.
S.XIV
  • S'intenta mantenir la tradició trobadoresca, però cada vegada es deixa més l'occità.
    • 1323: Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa: concurs literari trobadoresc
    • 1393: Joan I crea el Consistori de Barcelona:
      • Mesura mètrica fixada
      • limitació de temes
      • ús del provençal
      • –---> A imitació d'aquest el 1859, els intel·lectuals de la Renaixença organitzaran els Jocs Florals
  • Contactes amb Itàlia (cort d'Alfons el Magnànim a Nàpols)---> Dolce Stil Nuovo:
    • Dant-Petrarca-Boccaccio
    • Itàlia segle XIII-XIV
    • Amor= vida nova---> divinitzat
    • Amor no feudal---> burgès
    • Donna angelicatta---> amor idealitzat
Dant, Petrarca i Boccaccio a la Galeria Uffizzi (Florència)
  • Andreu Febrer:
    • Cancelleria Reial
    • Cort de Martí l'Humà i Alfons el Magnànim
    • traductor de Dant
  • Pere Marc (pare d'Ausiàs March) i Jaume March (oncle)
  • Jordi de Sant Jordi (1395-1400 → 1424?)
    • valencià
    • poeta i cavaller
    • cambrer reial protegit per Alfons el Magnànim
    • Expedició a Còrsega i Sardenya---> empresonat a Nàpols (Poema «El presoner»)
    • se'n conserven 18 poemes.
    • Té poemes d'amor trobadorescos, però a partir de pròpies experiències i en català (però encara amb provençalismes)
  • Context: 
    • cau la importància de Barcelona. Causes: 
      • crisi econòmica i social: epidèmies de pesta, revoltes i guerres civils...
      • la noblesa catalana va rebre amb antipatia la família Trastàmara
    • hegemonia econòmica, política i cultural de València. 
      • Causes: 
        • Els papes Borja eren valencians
        • augmenta la importància dels ports valencians
        • prosperitat de la burgesia valenciana
      • Per tant, 
        • patrocini artístic i cultural. 
        • primeres impremtes (1r llibre publicat en la península Ibèrica: 1474 Obres i trobes en llaor de la Verge Maria, poemes presentats a un certamen poètic de temàtica religiosa).
        • normalitat plena de la llengua: interès per la correcció idiomàtica-->
          • Joan Esteve: primer diccionari català-llatí Liber elegantiarum (1489)
          • B.Fenollar i J.Pau: Regles d'esquivar vocables e mots grossers o pagesívols (1475)
        • els principals autors de la literatura són valencians
        • ambient humanístic: interès per la cultura.
        • Els grans autors (burgesos i aristòcrates) s'aplegaven i reunien en tertúlies donant lloc a dos moviments: 
          • Estil de valenciana prosa >
          • Corrent satíric valencià >
    • Però, compromís de Casp (1412) [1410 mor Martí l'Humà sense descendència] i entronització de la dinastia castellana Trastàmara (amb Ferran d'Antequera): inici de la castellanització de la cort (--> una de les causes de l'anomenada "Decadència") 
      • Alfons el Magnànim (regna entre 1416 i 1458): home d'armes i de lletres
          • expedicions Còrsega, Sardenya...
          •  trasllada la Cort a Nàpols--> contacte amb la lírica italiana
          •  Alfons el Magnànim, fill de Ferran d'Antequera,
            primer rei de la dinastia dels Trastàmara.
            Serà succeït pel seu germà, Joan II,
             i després pel seu nebot Ferran el Catòlic.
          • s'envolta de músics i poetes (Jordi de Sant Jordi, Andreu Febrer, Ausiàs March...)
2. AUSIÀS MARCH:
DOCUMENTAL (10 minuts)
ACTIVITAT: A partir del documental esquematitza aquesta informació sobre Ausiàs March:
  1. Vida
  2. Característiques
  3. Obra: poesies amoroses (cicles), cants de mort, cant espiritual
  4. Influència i pervivència

Mira aquesta breu informació de la filòloga Lola Badia i completa els apartats de "característiques" i "influència" de l'esquema anterior:


TASCA. Llegeix les pàgines 192 a 197 del llibre i completa l'esquema amb la informació corresponent a cada apartat. 
TASCA. PARAFRASEJA EL FRAGMENT DE POEMA QUE T'HAN REPARTIT (CLASSROOM).
  • Vida: 
    • Gandia (València), 1397-1459.
    • D'una família de la petita noblesa valenciana: fill de Pere March i nebot de Jaume March (també poetes)
    • Vinculat a Gandia, València i Beniarjó.
    • Rep formació com a cavaller i com a home de lletres i educat com a hereu.
      • Taula de Sant Sebastià de la Col·legiata de Xàtiva (segle XV), atribuïda a Jacomart, per a la qual es pensava que havia servit de model Ausiàs March.
    • Com a cavaller, participa en les campanyes navals d'Alfons el Magnànim (1420-25) i en fou recompensat amb terres, privilegis i nomenat falconer major. Gran amistat.
    • 1439 es casa amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell, mor un any després)-->bregues i plets amb la seva família
    • 1443 es casa amb Joana Escorna (també mor i no li dona descendència)
    • Reconeix 4 fills naturals.
    • Hi ha documentats molts de plets legals.



  • Obra: es conserven 128 poemes
    • CANTS D'AMOR. Es tracta d'un conjunt de 76 poemes on Marc teoritza sobre l'amor i en considera diferents classes: amor sensual o "foll" (dominat pel desig), amor "venal" o conjugal. S'organitza en cicles segons el "senyal" o la dama a qui es dirigeix:
      • "Plena de seny": són 19 poemes que corresponen als inicis literaris de March, on aspira a una relació madura, que superi el desig, i es lamenta per no ser correspost. El poeta pateix i ataca l'estimada. (p.201. TEXT 4)
      • "Llir entre cards", són 35 poemes dedicats a una dama de nom "Teresa", per qui sent un amor total (sensual i espiritual). Converteix la dama en un ésser perfecte, distant i diví a través de la qual el poeta s'allunya dels valors materials i dels desitjos carnals. (p.198. TEXT 2)
      • "Amor, amor": poemes on el poeta admet que ell no és pur ni perfecte, es lamenta per la pèrdua de l'amor i se sent indefens davant un de nou.
      • "Mon darrer bé" són poemes de vellesa on presenta un amor més relaxat.
      • Làpida dedicada a Ausiàs March dins la catedral de València
      • "Oh, foll'amor": són poemes que es refereixen a un amor deshonest, violent i immoral pel qual el poeta se sent pecador i avergonyit.
    • CANTS DE MORT: 6 poemes llargs on es plany de la mort de la seva segona esposa, Joana Escorna, i reflexiona sobre el destí de l'ànima, el dolor de l'absència... Expressa un profund dolor i buidor.
    • CANTS MORALS: 14 poemes on fa una anàlisi introspectiva sobre els seus sentiments i contradiccions, pors, dubtes...
    • CANT ESPIRITUAL. Poema de 224 versos escrit amb versos estramps (sense rima) on el poeta s'adreça a Déu perquè tem que serà condemnat, li demana ajuda i diu penedir-se dels seus pecats. Es tracta d'una expressió dels dubtes de consciència i del temor per la justícia divina.  (p.197. TEXT 1)
  • Característiques:
    • Conserva elements dels trobadors, però és un poeta original i modern.
      • DE LA TRADICIÓ ANTERIOR TROBADORESCA
        • temàtica amorosa
        • ús de senyals per amagar el nom de la dona.
        • Estrofisme: nombre indeterminat de COBLES, és a dir, estrofes de 8 versos decasíl·labs amb rima consonant i cesura (4+6). Normalment els poemes compten amb una tornada de 4 versos, on apareix el senyal. 
      • INNOVACIÓ: 
        • Influència del "dolç estil nou" italià
        • abandona el provençal i escriu en català
        • el jo poètic és omnipresent i protagonista:
          • expressió sincera i realista 
          • expressa dubtes i sentiments propis i íntims
          • reflexió interna i profunda
          • poeta incomprès, turmentat i adolorit
        • No compon els poemes acompanyats de música
        • La dona ja no és una "midons" a qui jurar vassallatge, sinó una dona de carn i ossos, real, de bon de veres, tot i que tendeix a idealitzar-la com a exemple de perfecció espiritual (com els autors del "dolç estil nou").
        • L'amor no és "cortès", sinó real, viscut, amb dubtes, dolor, ...
    • La seva poesia destaca per...
      • Estil expositiu, doctrinal:
      • Fragment d'un cant moral
        • 1r comparació "Així com cell ..." (generalització)
        • 2n Explicació de la situació real o del seu estat anímic.
      • Empra exemples de la vida quotidiana (olla, arbres amb fruits...), de la seva experiència marinera, món militar, malalties...
      • Hipèrbatons, negacions, al·legories (exemplificacions), contradiccions i antítesis, comparacions i metàfores...
SLIDESHARE
Poemes
Auca d'Ausiàs March

Reportatge del Canal 9 sobre la figura d'Ausiàs March (3 parts)





3. ESTIL DE "VALENCIANA PROSA":
  • Què és? Estil literari molt solemne, elegant, retòric, artificiós, ric en imatges... amb influència llatinitzant d'inspiració humanista. Els temes solien ser mitològics i amorosos. Recreació de la mitologia grega i llatina i llatinització de la sintaxi (hipèrbatons, cultismes i subordinació...) El Tirant lo Blanc és un exemple d'aquest tipus de prosa. 
  • Representant més destacat: Joan ROÍS DE CORELLA
      • Vida: Gandia, 1435 -València 1497), segueix la carrera eclesiàstica (títol de Mestre en Teologia) i va ser ordenat sacerdot ja de major. Va participar activament en les tertúlies literàries en què els nobles lletraferits parlaven de temes de mitologia clàssica (a casa de Berenguer Mercader). Tot i que no es va casar mai, es pot deduir que va tenir diverses relacions amoroses (dos fills d'Isabel Martínez de Vera). 
      • Obra: segons els models humanistes, es deixa influir per les obres clàssiques (Ovidi) i humanistes del moment (Boccaccio)
        • Profana
          • En vers: "Balada de la garsa i l'esmerla" (p. 237)
          • En prosa: Tragèdia de Caldesa, Història de Leànder i Hero, etc. (p.234)
        • Religiosa
      • Temes i característiques: en general la seva temàtica és sentimental (amorosa) i tractada de forma molt directa i realista, encara que empra la mitologia clàssica per enriquir les seves històries. Agafa sobretot les referències mitològiques de les Metamorfosis d'Ovidi. La seva obra és molt elegant i retòrica. 


4. CORRENT SATÍRIC VALENCIÀ:
    • Què és? Característiques i autors. 
Corrent cultural i literari que se centra en una literatura satírica, de diversió, plena de crítiques... propera, i que tracta temes com la misogínia, l'anticlericalisme, ... Feien una literatura de temàtica satírica i humorística, amb un llenguatge planer, viu i dialectal... Molts autors es reunien en tertúlies (com la de Bernat Fenollar) i molts de pics escrivien plegats per aconseguir obres divertides, amb dobles sentits, amb referències a la realitat del moment... (Lo procés de les olives, per exemple)
    • Representant més destacat: Jaume Roig, autor de L'Espill o Llibre de les dones.
      • Vida: València (inicis s. XV- 1478). Metge i director d'hospitals, metge particular de l'esposa d'Alfons el Magnànim, burgès, intel·lectual...
      • Tema i contingut: obra de caire misogin, en 1a persona on explica de forma exagerada les experiències "negatives" amb dones amb qui s'ha casat. S'assembla molt a les posteriors novel·les picaresques castellanes, com el Lazarillo de Tormes.
      • Estructura i característiques: llarg poema narratiu de 16.357 versos escrits en noves rimades (octosíl·labs amb cesura de versos tetrasíl·labs amb rima interna).
      • L'obra es divideix en quatre parts:
        • Orfe de pare, és expulsat de casa per sa mare. Viatja a Barcelona i a París on fa de bandoler i participa en la Guerra dels Cent Anys i té experiències "dolentes" protagonitzades per dones. (-> veure lectura p 212)
        • Torna a València ja ric i es casa quatre vegades (amb una fadrina, una beata, una vídua i una novícia), i li fan la vida impossible.
        • El rei Salomó li parla en somnis amb un discurs misogin i el convenç que no es torni casar. 
        • després de diversos pelegrinatges, decideix retirar-se a València i allunyar-se de les dones. (Només defensa la Verge Maria i la seva dona, Isabel Pellisser).

diumenge, 31 de març de 2019

JOC DE QUIMERES (Visita d'Antònia Riera a l'institut)

Els alumnes de 2n ESO, durant el segon trimestre, han llegit el llibre Joc de quimeres de n'Antònia Riera. N'Antònia ens ha visitat avui 1 d'abril i, per això, li hem preparat aquest vídeo.

Seguidament podeu veure algunes fotos de la visita!


























dissabte, 30 de març de 2019

DICTATS GUIATS



http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/dictats-en-linia/c1/tots/



















































DICTATS EN LÍNIA.
NIVELL SUFICIÈNCIA C1
LES ILLES DEL NORD
Sempre he pensat que la decisió de l'àvia va ser valenta. Es podria dir que l'avi era un misantrop, jo el recordo sempre assegut amb la mateixa posició al sofà i endinsat en lectures complicades. Si per ell hagués estat, no s'hauria mogut mai de casa. Les seves amistats eren escasses. La gent no l'entusiasmava i la possibilitat d'un viatge llarg encara menys. Però l'àvia tenia aquella idea. La tenia des de feia anys amagada qui sap on i mai no l'expressava en veu alta, potser perquè no volia discussions o potser perquè temia els silencis sovint incòmodes de després. Però a vegades es fa difícil lluitar contra els propis desitjos. La veritat és que tot aquell assumpte durant molts anys no es va tractar a la nostra família. Malgrat tot, tant el meu pare com els meus oncles sabien que hi havia hagut un vespre que l'àvia havia exposat, sense cap temor ni amenaça, la seva proposta d'anar-se'n plegats a les illes del nord durant dos mesos. L'àvia havia dit: “Vull veure aquells paisatgesamb els meus ulls” i la resposta de l'avi havia estat: “Amb mi no hi comptis”. I després d'una setmana de tristesa i indecisió, ella ho havia fet. S'havia col·locat al llindar de la porta amb una maleta a la mà i, mentre tots sopaven, els havia dit que se n'anava per un temps. Text: Mònica Batet

L’ASSASSINAT
L'inspector Garcia va arribar tard a l'escena del crim. Aquest cop l'excusa era el tramvia, que no havia arribat a l'hora. El comissari va ignorar les seves excuses i va començar a donar les informacions amb comptagotes. No havien trobat empremtes dactilars enlloc. L'individu assassinat era un regidor de l'Ajuntament. Aviat tindrien la premsa, doncs, com un llop afamat al voltant de la presa. Ningú no havia sentit res: ni crits, ni cops, ni baralles. No es podia descartar del tot que es tractés d'un atemptat: la víctima havia mort cosida a trets en una festa a altes hores de la matinada. Tal com demostraria l'autòpsia uns dies després, el regidor havia pres amfetamines i cocaïna poc abans de morir. I molt d'alcohol. Ningú no havia vist res, tampoc. Ningú no deia res. Tampoc el principal sospitós, que s'havia acollit al dret de silenci i no havia confessat. L'inspector Garcia feia ullades breus al seu voltant mentre prenia apunts. Aquell saló luxós s'assemblava a l'infern. Hi havia sangpertot. Text: Sònia Moll


divendres, 29 de març de 2019

CRIATURES (T DE TEATRE 1r ESO)



PÀGINA DE LA COMPANYIA

"Odio els meus fills"





"Vull ser gran!"


"Carta de la bicicleta"



"Carta dubtosa"

dilluns, 25 de març de 2019

II CONCURS DE POEMES DE LLOMS

I CONCURS DE POEMES DE LLOMS

Construeix el teu poema mitjançant els lloms de llibres
Inscripcions al pij@ajmuro.net fins el 13 d'abril a les 20 hores

Bases del concurs:
La idea és seleccionar lloms de llibres que, amb els propis títols, construeixin la imatge del poema que es vulgui crear.
1. La temàtica i la rima seran lliures però el poema per poder entrar a concurs com a mínim ha de
tenir 3 versos i ha d'estar escrit en llengua catalana o castellana.
2. Cada participant només podrà presentar un poema en cada llengua.
3. La inscripció es farà a través de correu electrònic a pij@ajmuro.net amb el nom, llinatges edat,
telèfon de contacte i la foto del poema. La imatge ha de tenir com a títol el nom i l'edat del o la
participant. (En cas de ser menor d'edat s'ha de presentar l'autorització dels pares o tutors).
4. La biblioteca municipal estarà al vostre abast per poder consultar llibres i fer la tria dels títols per a
la composició dels poemes.
5. Es descartaran automàticament les inscripcions amb dades errònees o imcompletes. No
s'acceptaran modificacions de les dades o de les obres una vegada presentades.
6. El termini d'admissió dels poemes serà el divendres 12 d'abril a les 20 hores.
7. Es premiarà el millor poema de cada categoria i llengua.
8. Categories:
8.1. Categoria infantil: de 10 a 14 anys (ambdós inclosos)
8.2. Categoria juvenil: de 15 a 18 anys (ambdós inclosos)
8.3. Categoria absoluta: > 19 anys
9. La resolució del jurat serà inapelable i es farà pública el dia de Sant Jordi, 23 d'abril, a les 19 hores
a l'Edifici Polivalent s'Antic Mercat, on es farà entrega dels premis.
10. El jurat podrà declarar desert el concurs o alguna categoria si així ho considera.
11. El jurat estarà format per la bibliotecària, un poeta i/o una poetessa local i l'informadora juvenil,
així com membres del profesorat dels diferents centres educatius del municipi.
12. El fet de presentar-se al concurs implica la total acceptació d'aquestes bases.
13. Premis:
13.1. Infantil: 75€ en llibres i/o material escolar
13.2. Juvenil: 75€ en llibres i/o material escolar
13.3. Absoluta: 150 € en llibres i/o material escolar

USOS POLÍTICAMENT CORRECTES

Llenguatge políticament correcte: consisteix a substituir les paraules que, en determinats contextos, podrien tenir una interpretació discriminatòria. Un dels casos és intentar emprar un"llenguatge no sexista". Es recomana emprar un "eufemisme" (més genèric) en lloc dels mots considerats discriminatoris o "tabú". 

Exercicis orals: 3 i 6 pàgina 129.


***Completa amb solucions políticament correctes cada una d'aquestes expressions que poden ser discriminatòries. Si et fa falta, consulta pàgina 128, 129 i exercicis 1, 2 p.129 i 6 pàgina 134.


PARAULES CONSIDERADES DISCRIMINATÒRIES ---> POSSIBLES SOLUCIONS
  • negres---> afroamericans
  • indis --->
  • estrangers
  • cecs ---
  • minusvàlids
  • immigrants 
  • els vells
  • retardats
  • els drets de l'home
  • els joves
  • l'enginyer Rosa Andreu
  • El meu metge és na Roser Llopis. 
  • Martina Ribot, psicòleg
  • les dones de neteja
  • escola d'adults
  • els homes del neolític
  • Els professors   ----> el professorat
  • Els alumnes
  • els clients
  • els adolescents
I per evitar duplicació i repeticions, millor que useu un mot col·lectiu:
  • "els treballadors i les treballadores" ----> el personal de l'empresa
  • "els espectadors i les espectadores"
  • "els electors i les electores"
  • "els ciutadans i les ciutadanes"
  • "els funcionaris i les funcionàries"
  • "els voluntaris i les voluntàries"

Execici 7 pàgina 134 (escriure al quadern)

diumenge, 24 de març de 2019

LLENGUA I DIVERSITAT. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

Lectura pàgina 124 i 125 i pàgina 366 a 371. DEFINEIX I DISTINGEIX ELS CONCEPTES DE:
  • LLENGUATGE vs LLENGUA vs PARLA
  • IDIOLECTE vs DIALECTE
  • NORMA--> NORMATIVITZACIÓ (distingir de NORMALITZACIÓ)
  • VARIETAT ESTÀNDARD. ESTÀNDARDS REGIONALS
  • LLENGUA MINORITZADA (distingir de LLENGUA MINORITÀRIA)
Activitats 1, 2 pàgina 126, 3, 4 i 5 pàgina 127; 6, 7 i 8 pàgina 128. 


LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
[REPÀS de cursos anteriors] (p. 169 i 215)
Les llengües no es parlen ni s’escriuen sempre de manera uniforme: no és igual la llengua d’ara que la de fa 500 anys, no coincideix la forma d’expressar-se d’un jove amb la d’un vell, la parla d’un mallorquí és diferent en alguns aspectes a la d’un menorquí o a la d’un valencià, és diferent la manera de parlar dels metges entre ells que la del delinqüents, la dels advocats, la dels alumnnes o la dels professors, no és igual parlar amb un amic que amb el padrí que amb el director.


Per tant, totes les llengües estan sotmeses a canvis i variacions que podem agrupar en dos tipus:

A. Segons els parlants
B. Segons la situació comunicativa

VARIETAT ESTÀNDARD

Variació dialectal
Variació funcional
Geogràfiques
DIATÒPIQUES
(ON?)
Temporals
DIACRÒNIQUES
(QUAN?)
Socials
DIASTRÀTIQUES
(QUI?)
Diafàsiques o
REGISTRES






A. SEGONS ELS PARLANTS: VARIETATS GEOGRÀFIQUES, TEMPORALS I SOCIALS (pàgina 215)
Mapa de la variació geogràfica.

GEOGRÀFIQUES (depenent de l’àrea geogràfica del parlant). (PÀGINA 216-217) Podem agrupar els anomentats dialectes en dos grans blocs:
  • BLOC ORIENTAL: rossellonès, alguerès, central i balear
  • BLOC OCCIDENTAL: lleidatà, valencià

BLOC ORIENTAL
BLOC OCCIDENTAL
  • Neutralització a/e àtones (vocal neutra)
  • la i del grup ix no sona (caixa)
  • No vocal neutra
  • la i del grup ix sona (caIxa)
CENTRAL
BALEAR
ROSSELLONÈS
ALGUERÈS
LLEIDATÀ
VALENCIÀ
Jo cant[u]


No pronúncia p o t final: cam(p), al(t)

Jo cant



Article es/sa (*paraules importants i Pollença)

Esdrúixoles: gàbi(a), paciènci(a)

Lèxic: cercar, morro, al·lot...

jo canti
"r" francesa
PAS per dir NO.
Esdrúixoles: gàbi(a), paciènci(a)

jo cant
Confusió r/l
jo canto
Article LO, LOS

jo cante



diminutius (xiquet...)

demostratius este, eixe

numerals: huit, dèsset...




(****Ha de dir CATALÀ OCCIDENTAL)


Ex. 4 I 5 PÀGINA 220-221









TEMPORALS (CRONOLECTES)
  • HISTÒRIQUES: són observables quan comparam documents d’èpoques diferents, ja que demostren l’evolució de l’idioma amb el pas dels anys. Les diferències entre el català d'avui i el del 1500, per exemple, són fàcilment constatables agafant un manuscrit de l'època i confrontant-ne aspectes com la morfologia, la sintaxi o el lèxic amb la llengua que fem servir al segle XXI.


  • GENERACIONALS: tot i que no hi ha un salt cronològic tan gran com en el cas de les històriques, es pot veure l’evolució de l’idioma en comparar la parla dels avis i la dels néts. Mentre que la dels avis és més conservadora i arcaica, l’altra és més creativa i innovadora. Expressions actuals: “anar de marxa”, “passar de tot”, OK...Vist des d'una òptica històrica més immediata, en un mateix període de temps, es noten diferències o varietats generacionals, entre les persones adultes de la comunitat i les persones més joves.

SOCIALS (SOCIOLECTES): segons el grup social al qual pertany el parlant. És a dir, la diferent manera de parlar de classes altes/baixes, pagesos/ciutadans, homes/dones... Una mateixa persona pot pertànyer a diferents "sociolectes". 
Dins aquest tipus de varietat hem de caracteritzar l’ARGOT. És un llenguatge “hermètic” i tancat, que només és accessible i entenedor per a la gent d’aquell grup. Hi ha ARGOTS PROFESSIONALS (conjunt de vocabulari molt precís d'un ofici concret, per exemple els metges) i ARGOTS NO PROFESSIONALS(amb intenció de distingir-se i allunyar-se de la resta, amb paraules inventades o amb canvi de sentit... per exemple, el dels delinqüents)
  •  Seria el propi de sectors marginals de la societat: drogaddictes, delinqüents...
  • També és el cas dels diferents oficis, ja que usen lèxic propi en converses col·loquials entre ells: metges, músics, advocats, estudiants (noms de les assignatures, malnoms als professors...)
  • A vegades agrupa tan sols un grup d’amics.
  • Neixen en el si de grups tancats (lladres, persones de baixos fons, món del joc, de la drogoaddicció, d'una determinada secta, grups militars, món escolar...), com a signe d'identificació i diferenciació davant de l'exterior. Alguns dels mots d'argot són deformacions d'altres de corrents: pensisquiar (pensar), mates, profe, cole... D'altres passen al llenguatge comú: pispar, clapar, clissar, dinyar-la, mangar (tots ells provinents del llenguatge caló).

B. SEGONS LA SITUACIÓ COMUNICATIVA: REGISTRES (pàgina 169)

 Segons la SITUACIÓ COMUNICATIVA o el context situacional de comunicació de cada moment, tendrem els diferents REGISTRES o VARIETATS FUNCIONALS. Usarem un registre o un altre segons el tema de què tractem, la intenció que tenguem, el canal usat i el grau de formalitat de cada acte comunicatiu.

1) El tema. No és igual parlar de cuina que de biologia. Ni el vocabulari tendrà res a veure. El tema pot ser GENERAL (QUOTIDIÀ) o ESPECIALITZAT.
2) El canal: oral o escrit/ preparat o no preparat.
3) La relació personal o grau de formalitat. No és igual parlar amb un desconegut que amb un amic. (ALT O BAIX)
4) El propòsit. Una cosa és donar una notícia, l’altra manar feines a algú, l’altra demanar un favor, etc. INTENCIÓ OBJECTIVA o SUBJECTIVA

Tot això produirà una diversitat de registres que principalment podem classificar de la manera següent:
  • formals: cientificotècnic, literari, estàndard
  • informals: col·loquial i vulgar
    Completa una graella com la següent amb les característiques bàsiques dels registres:
    FACTORS/REGISTRES
    Cientificotècnic
    Literari
    Estàndard
    Col·loquial
    Vulgar
    GRAU DE FORMALITAT
    alt




    TEMA

    general



    CANAL


    Escrit / oral
    preparat


    INTENCIÓ



    subjectiva

    CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES











Ex. 2 i 3 pàgina 171, 4 pàgina 172.
Enllaç al blog AULA DE CATALÀ
    Completa una graella com la següent amb les característiques bàsiques dels registres:
    FACTORS/REGISTRES
    Cientificotècnic
    Literari
    Estàndard
    Col·loquial
    Vulgar
    GRAU DE FORMALITAT
    alt
    alt
    mitjà / alt
    baix
    molt baix
    TEMA
    especialitzat
    general
    general / especialitzat
    general (quotidià)
    general (quotidià)
    ***CANAL
    escrit (oral)
    escrit (* oral)
    Escrit / oral
    preparat
    oral (escrit)
    oral (escrit)
    INTENCIÓ
    objectiva
    subjectiva
    objectiva (*text argumentatiu: sublectiva)
    subjectiva
    subjectiva
    CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES
    Símbols universals.
    Paraules monosèmiques: lèxic precís i  exacte ,
    Neologismes i lèxic especialitzat.

    Recursos literaris, sentit figurat...
    Característiques pròpies: poesia, narrativa, teatre...
    Segueix la normativa i rebutja cultismes i vulgarismes. 
    Exclamacions, preguntes... oralitat...
    Generalitzacions, expressivitat, repeticions, frases fetes.
    Amb gestos..
    Vulgarismes, barbarismes, exclamacions, ....
****Alerta!
  • whatsapp: escrit i col·loquial o vulgar
  • conferència: oral i cientificotècnic o estàndard

ACTIVITATS EN LÍNIA



VARIETAT ESTÀNDARD
És la que trobarem, sobretot, als mitjans de comunicació social (premsa, ràdio, televisió), a l'ensenyament i en d'altres institucions socials que estiguin a la disposició de tots els ciutadans d'una comunitat lingüística.
Aquesta varietat facilita la comprensió i la comunicació entre parlants de les diverses varietats territorials, generacionals o socials. És una varietat a disposició de tota la comunitat -o, almenys, aspira a ser-ho- i no pas d'un sol grup. Cal no confondre varietat estàndard amb "manera obligatòria d'usar la llengua" per part de tothom.
L’estàndard representa un nivell mitjà que s’allunya dels nivells baixos o informals i també dels elevats o especialitzats. Des d’aquest punt de vista és una modalitat neutra i supradialectal, és a dir, que no hauria de tenir connotacions geogràfiques, socials o generacionals. De fet, quan feim servir l’estàndard és més difícil identificar la procedència del parlant, d’aquí que també se la coneix com a varietat comuna perquè serveix per igual a tots els parlants d’una llengua sigui d’allà on sigui.







Clica i podràs veure un powerpoint sobre la variació lingüística.


Aquí teniu un vídeo "resum" dels tipus de varietats estudiades... 



ACTIVITATS
Contesta-les al quadern. Basta que vagis anotant les frases i escrivint la resposta:

 1.Elegeix:
  1. Segons les característiques de cada parlant tendrem:
    • varietats funcionals
    • varietats geogràfiques
    • varietats socials, geogràfiques i temporals
  2. La variació lingüística pot ser:
    • funcional i geogràfica
    • funcional, geogràfica, social i temporal
    • temporal, geogràfica i social
  3. Segons quina sigui la situació de comunicació tendrem diferents:
    • dialectes
    • registres
    • temes
2. Indica si les afirmacions són vertaderes o falses.
1.Les varietats temporals poden ser generacionals o històriques.

2.La varietat generacional fa referència a la diferència entre els diferents gèneres literaris.

3.La varietat temporal històrica fa referència a la diferència entre un text sobre història i un text poètic.

4.L'argot és la parla d'un grup determinat, per tant forma part de les varietats socials.

5.El factors que determinen els registres són el grau de formalitat, el canal i el tema de què parlem.

6.Els registres més formals són l'estàndard i el literari.

7.El registre vulgar és una modalitat del col·loquial però amb menor formalitat, amb expressions vulgars, incorreccions, paraulotes...

3. A quina varietat geogràfica pertany la frase següent:
1.“Este matí he eixit de casa, he comprat dos gallines i ara camine per ací”.

2.“Dia dos del mes de malç de l'an 1980 m'han pusat a sota'ls uls lu primé númuru del periòdic vangut al món pel sacrifici i ra bona gràcia de una manara de fils de bona voruntat”.

3.“Em donen el barret: me l'emprovi. Al meu cap hi pot pas entrar: hi ha pas espai. Espantat, em posi a cridar.”

4.“Es dematí m'aixec me bec un tassó de llet, i cap a escola amb un peu davant s'altre”

5.“Mane a les xiquetes que te porten una manta i li la tires a eixe ase”.

4. Contesta:

1.Per quina raó els textos dels mitjans de comunicació són en varietat estàndard?

2.Quins són els dialectes que formen part del bloc oriental?

3.Quins dos dialectes fan la primera persona del presenta d'indicatiu sense desinència “jo cant”?

5. Digues a quin registre pertanyen els textos següents:
1.“Aquestes dues zones són degudes a un tipus de captura de les radiacions còsmiques per part del camp magnètic terrestre anomenat 'ampolla magnètica', el qual no deixa escapar cap partícula ionitzada”.

2.“Ei, que la tia és capaça de fotre una trucada al jefe del departament i s'ha acabat el bròquil”.

3.“El president del govern va rebre el seu homòleg australià el passat mes de juny al palau de justícia de la Moncloa.”

4.“Vós qui amb el mirar matau
matau-me, sols que em mireu.
Que més m'estim que em mateu,
que viure si no em mirau.”