dimecres, 3 de juliol de 2019

ENTAM FENT OBRES DE MILLORA EN EL BLOG!



(Estam refent l'organització i posant en ordre el blog. Perdonau les molèsties!)

dilluns, 3 de juny de 2019

DARRERES CLASSES DE GRAMÀTICA (1rESO)



PRONOMS


  • Substitueixen noms o sintagmes de diferents tipus.
  • no tenen significat propi: adopten el significat de l'element al que fan referència.

  • Poden ser PRONOMS PERSONALS, RELATIUS, INTERROGATIUS... 

    • PRONOMS PERSONALS FORTS: normalment fan de subjecte, a no ser que vagin darrere una preposició. Són les persones gramaticals
      • Jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles, vostè, vós, mi...

    • PRONOMS PERSONALS FEBLES: sempre van davant o darrere el verb, moltes vegades amb guionet o apostrofats. Es refereixen a altres conceptes (referents) del text
      • Anam a Palma---HI anam 
      • Vols la taronja? Sí, LA vull.
      • Ella és alta? Sí, HO és. 
      • El gelat m'agrada molt! (a mi)
*** Alerta! Hi ha pronoms que tenen la mateixa forma que els determinants:
 DETERMINANTS                                PRONOMS

  • Has duit el llibre?                         El volia llegir. 
  • La nina és rossa.                           La vares veure?
  • Els peixos són de colors.              Els has vist?
  • Les cireres són passades.             Tira-les!
  • En Toni és agut.                           He duit pomes. En vols? 


Ex. 4 p. 169 i 4 p. 178




CONNECTORS

PREPOSICIONS
  • Són invariables.
  • Fan incloure un sintagma dins un altre. 
  • Introdueixen un Sintagma PREPOSICIONAL
Les principals preposicions en català són les següents:
PREPOSICIONS ÀTONES: a, amb, de, en, per
PREPOSICIONS TÒNIQUES: cap, contra, des, durant, entre, envers, fins, llevat, malgrat, mitjançant, pro, segons, sense, sobre, sota, ultra, vers
PREPOSICIONS COMPOSTES: per a, fins a, cap a, contra de, sobre de, sota de, des de

CONJUNCIONS

  • Són invariables
  • Posen en relació sintagmes i oracions


Copulativesi, ni.
Disjuntiveso, o bé, o si no.
Adversativesperò, ara, ara bé, tanmateix, sinó, sinó que, amb tot, no obstant això, això no obstant, en canvi, ans, mes.
Distributivesara... ara, adés... adés, ara... adés, sia... sia, sia... o, no solament... sinó també, que... que, ni... ni, o... o, mig... mig.
Il·lativesdoncs, per tant, per consegüent, així
Continuativesdoncs, (i) encara, a més, demés, encara més, d'altra banda, així mateix, ...i tot, altrament.


Ex. 2 (dictat parelles) i 3 p. 147




















ACTIVITATS
4 P. 169

  • Ja t'he dit que no m'agrada veure't trist. 
  • Enviau-me una foto de l'hotel on us allotjau. 
  • Si vols anar-hi, compra't un panet i un refresc per berenar. 

4p. 178
  • No us n'aneu sense mi. Em quedaria tota sola!
  • Vaig parlar amb ells i em varen dir que no vendrien. 
  • Na Rosa parlà amb en Jaume i amb mi i ens digué que no. 
  • Feis-ho per ella: es divertirà molt. 

  • Podríeu identificar pronoms forts i febles? 


2 p. 147: PREPOSICIÓ  CONJUNCIÓ
  • L'he reconeguda per la veu. 
  • Els quaderns m'agraden molt, però són massa cars. 
  • Na Maria va llegir la carta i es va posar a plorar. 
  • M'ha dit que vendrà. 
  • Estava asseguda entre els dos al·lots. 
  • Vaig cap a l'estació de tren, 
Podríeu identificar alguns pronoms?????


4. 
  • No i arribaré a temps perquè tenc entrenament fins a les 22 hores. 
  • M'hauria agradat ajudar-te, però no sabia com fer-ho ja que era un exercici molt difícil. 
  • Veuré el partit a can Jaume i soparé allà. 

diumenge, 2 de juny de 2019

COMPRENSIONS ORALS 1r ESO

Pàg. 144      SaBER FER. improvisar un diàleg oral TEMA 7

1   Els diàlegs que hem escoltat tenen en comú que es  produeixen en situacions en les quals un interlocutor  s’adreça a un altre amb un propòsit determinat  i emprant un registre de la llengua adequat al grau  de formalitat de la situació.

2     Donar un avís " Diàleg 2   
Obtenir informació " Diàleg 1  
Demanar un favor " Diàleg 3   
Convèncer d’alguna cosa " Diàleg 4.


3   diàleg 1
• En el diàleg participen dos interlocutors.
 •  Entre ells hi ha molta confiança. Ho sabem perquè són   tia i nebot, per tant, es tracten de tu i es tracten amb  familiaritat (Com estàs, guapo?…)
•  La fórmula de salutació emprada és Hola, tia! Com estàs?   i Hola, Guillem. Com estàs, guapo?; la de comiat és Adéu!   i Adéu, Guillem.


diàleg 2
 • En el diàleg participen tres interlocutors.
•  Entre ells no hi ha confiança ja que es tracten de vostè   i amb formalitat.
 •  La fórmula de salutació emprada és Bon dia i la de comiat  és Fins ara, gràcies.


diàleg 3
 • En el diàleg participen quatre interlocutors.
•  Entre ells hi ha bastanta confiança. Ho sabem perquè són  joves companys d’estudis, es tracten de tu i de manera  informal (Ei, com va?; I tant; Perfecte…).
 •  La fórmula de salutació emprada és Hola, gent!, Hola, Margalida!, i Ei, com va?; i la de comiat és Fins després, Margalida. Adéu!.


diàleg 4
• En el diàleg participen dos interlocutors.
 •  Entre ells no hi ha confiança. Ho sabem perquè es tracten  de vostè i amb formalitat (senyora Àngels; Som en Martí Gomis…).
 •  La fórmula de salutació emprada és Bon dia i la de comiat  és Que passi un dia! i Adéu.




SaBER FER. Mantenir una conversa telefònica. TEMA 8

 1   RM. Na Cristina telefona a n’Andreu per saber si ha parlat  amb na Júlia. Quan està a punt de dir-li el motiu de la  telefonada s’interromp la conversa, perquè hi ha una  interferència; se sent una dona gran molt enfadada. Al cap  d’un moment es restableix la línia i, per fi, na Cristina pot  explicar el motiu de la telefonada: convidar-lo per a la festa  sorpresa que han preparat per a en Guillem.

2  
 •  Ha telefonat na Cristina. En l’obertura. Primer ha saludat   i després ha dit qui era.
 •  Ha telefonat a n’Andreu. Ha respost una altra persona, un  home.
 •  No, perquè n’Andreu quan agafa el telèfon demana: «Sí? Digui?».
 •  Per assegurar-se que es restablia el contacte, n’Andreu   i na Cristina han demanat si els sentien.


3  
1." Amb alegria.
2." Amb preocupació.
 3." Amb estranyesa.
 4." Amb tristesa. Es pot saber gràcies al to de veu.

4   N’Andreu demostra a na Cristina que l’escolta dient: «Sí!» i  «Ja»


Pàg. 188 SaBER FER. Entrevistar algú en directe TEMA 9
 1   A l’audició l’entrevistadora saluda els radiooients de la  cadena Ona Illenca i els dóna la benvinguda al programa  Personatges singulars.  A continuació, presenta Marc Sintes, el jove de catorze anys,   a qui farà una entrevista amb motiu de l’èxit que ha obtengut  en el Setè Certamen Insular de Músiques Innovadores, cosa  que l’ha duit a convertir-se en tota una celebritat.  Marc Sintes es mostra com una persona tímida i reservada, i  assegura que la seva feina és fruit de la passió que sent per  la música des de ben petit. L’entrevistadora li augura una  carrera brillant, a la qual cosa en Marc afegeix que res li agradaria més que dedicar-se professionalment a la música,  raó per la qual s’esforça estudiant. Com a comiat, l’entrevistadora desitja molta sort a en Marc   en els seus projectes.

2   L’entrevistadora ha seguit el qüestionari número 2 perquè   és el que més s’aproxima al contingut de l’entrevista. Així,   a la primera pregunta respon el fet que en Marc expliqui   que després del Certamen és molt conegut i li demanin  autògrafs; a la segona pregunta contesta quan confessa   que les composicions són fruit de la passió que sent per la música; i, a la darrera pregunta, en Marc confessa que res li agradaria més que dedicar-sE professionalment a la música. 

 3   El qüestionari de l’entrevista que hem escoltat ha estat  confeccionat mitjançant enunciats afirmatius que  l’entrevistadora deixa inacabats per tal que sigui l’entrevistat  qui els acabi, som s’observa en els exemples següents:
 1. t’has convertit en tota una celebritat…  
 2. Segons els membres del jurat, l’originalitat i la qualitat de les  teves composicions musicals semblen més pròpies d’un  compositor de renom que d’un jove de només catorze anys…   
 3. Però això és només el començament d’una carrera brillant,  esperem…

dimecres, 29 de maig de 2019

LEXICOLOGIA

1. Origen i formació del lèxic.
2. El significat de les paraules: relacions semàntiques.
3. Altres conceptes.

1. ORIGEN I FORMACIÓ DEL LÈXIC
ORIGEN:

  • Del llatí: 
    • Mots patrimonials o hereditaris: paraules evolucionades des del llatí vulgar o parlat.
    • Cultismes: paraules provinents del llatí "culte"  que han sofert pocs canvis. (radi, càtedra, voluntat...)
      • Semicultismes: paraules preses del llatí culte que han evolucionat un mínim (sense acabar, com els mots hereditaris) .(miracle, regla, segle...)
    • Doblets: situació en què  una mateixa paraula llatina existeix en forma "hereditària" (i molt evolucionada) i en forma de "cultisme" o "semicultisme". (CATHEDRAM> cadira/ càtedra i catedral...; MIRACULUM> mirall/miracle...)

  • Del substrat: paraules provinents dels pobles que habitaren la península abans de l'arribada dels romans  i que quedaren dins el llatí parlat pels invasors. Són paraules d'origen celta, fenici, frec o bascoibèric com branca, clenxa, galta, banya, maduixa, pissarra, estalviar, paparra, esquerre, bassa i alguns topònims. 

  • Del superstrat: paraules provinents de llengües que deixaren influència en el català en el moment de la seva formació, però sense substituir-la. Són els cas del germànic (espia, guerra, blanc, blau, falda...) o l'àrab (cotó, albercoc, albergínia, arròs, rajola, taronja, sucre i moltíssims de topònims i antropònims sobretot a la zona del País Valencià i Balears)

  • De l'adstrat: paraules que influeixen en el català una vegada ja està format i hi deixen "préstecs". Podem parlar històricament de la influència de l'occità (daurar), el francès (xofer, hotel, menú, puré, xef, garatge, croqueta...), l'italià (artesà, piano, partitura, òpera, sonet, canterano...), el castellà (mosso, llàstima, tarda, cuidar, buscar...), llengües ameríndies (a través del castellà) (cacau, caníbal, xocolata, tomàtiga, hamaca, huracà, tabac), l'anglès (anglicismes com disc compacte, màrqueting,  futbol, míting, gol, esport, flaix, estrès, estàndard, ... i moltes més que s'incorporen actualment màrqueting, pin, internet, xat, ...), l'alemany (zinc, búnquer...)





  • Es tracta, per tant, de MANLLEUS o PRÉSTECS: Són paraules "manllevades" d'altres idiomes i que adoptam en català. Algunes s'han "adaptat" ja a la nostra fonètica (xat, màrqueting, pàrquing, futbol, ...). Són els anomenats "estrangerismes" (anglicismes, gal·licismes, germanismes...) Diccionari de manlleus, Exemples





  • El català també ha donat "préstecs" a altres idiomes: "alioli", "destrali", "capicua"...






  • Hem d'anar alerta, però: 





  • *Barbarismes i calcs: expressions que provenen d'una altra llengua i que adoptam en català sense tenir-ne necessitat, ja que en tenim d'equivalents. Poden ser lèxics (rato, jamón), fonètics (ieisme), morfològics (emitir) o sintàctics (tenir que) i demostren poca cura lingüística. 2 i 3 pàgina 358





  • *Ultracorreccions: formes que molts de pics (per corregir els barbarismes) empram pensant que estan bé, però són errònies (mitjà ambent) 4 p. 358


  • FORMACIÓ DE NOUS MOTS: 
    Consideram NEOLOGISMES tant els manlleus com les paraules de nova creació a través
    de qualsevol dels mecanismes següents:
    CREACIÓ LÈXICA:
    • DERIVACIÓ: Mot primitiu> derivat (Família lèxica)
      • LEXEMA + MORFEMES DERIVATIUS (AFIXOS)
        • AFIXOS: prefixos, sufixos (valoratius o no valoratius), infixos (aporten diferents significats)
            • casa> caseta
            • fer> desfer
            • real>irreal
            • emblanquinar, allargar/ allargassar












    • Derivació per PARASÍNTESI: paraula derivada mitjançant un prefix i un sufix en el mateix mot. Per exemple: enfornar, emmagatzemar
      • Exercicis 1,2, 3 i 5 pàgina 354



            • esclata-sang, rentaplats, pintallavis...
            • Exercici 4 pàgina 354


      • FORMACIÓ CULTA: Compost que inclou almenys una base culta, que no pot constituir un mot sola, o que conté dues bases, cultes o no, enllaçades per una vocal, que pot ser o opsiquiatre   hidroavió   herbívor   hispanoamericà
        • La composició culta és particularment productiva en els llenguatges d’especialitat científics i tècnics; tanmateix, molts dels compostos cultes esdevenen paraules del lèxic comú pel fet que, amb el pas del temps, els conceptes que designen passen a formar part de la vida quotidiana: ecològicradiografiasemàfortelèfontermòmetreTambé es creen compostos d’aquesta mena dins el lèxic comú.(aplaudímetredigitocràciadiscotecarumorologia, verborrea). 
        • D’altra banda, algunes de les bases de la composició culta han passat a ser afixos derivatius. És el cas de arxineo o pseudo (arxifamósneoromànticpseudointel·lectual) i de fic, convertit en -ífic o -ificar (terroríficintensificar). 
        • Els compostos cultes poden tenir més de dues bases; de fet, en els llenguatges d’especialitat és relativament freqüent trobar compostos cultes de tres constituents (biotecnologiaclorofluorocarburcromolitografiadulciaqüícolamiocardiopatiatocoginecòlegvitivinícola
      • LEXICALITZACIÓ: un mot que no ho era o unes lexemes que no eren mots es transformen i entren a formar part del lèxic:
        • Un diminutiu o augmentatiu esdevé nom nou "pitet", "homenot"...
        • Acrònims o sigles que es flexionen o formen altres mots: 
          • làser de LASER: acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació»
          • radar:  es tracta de l'acrònim en anglès de Radio Detection And Ranging (Detecció per Ràdio i Mesura de la Distància) i en català ja ha esdevingut un mot d'ús comú.
          • devedé: adaptació en català de les sigles DVD (de l'anglès DVD, corresponent a les inicials de disc versàtil digital)
          • ..
        • HABILITACIÓ: canvi de la categoria gramatical d'una paraula (habilitació gramatical) o ampliació dels seus significats (habilitació semàntica).
          • berenar (verb)-> el berenar (nom)
          • americana (adjectiu) -> una americana (nom)
          • ratolí (animal) - (dispositiu de l'ordinador)
        • Aquí també hem de parlar de les EXPRESSIONS FIXADES: combinació de paraules amb una estructura i funció fixa i específiques de cada idioma.
        • REFRANYS: frases que contenen la saviesa popular, solen tenir rima
    "Entre poc i massa, la mesura passa",
    "Qui no té cap, que tengui cames",
                                                           "S'agafa primer un mentider que un coix"...
        • LOCUCIONS:
          • locucions gramaticals: una mica de, un grapat de, després que, per tal com, al capdamunt,...
          • locucions lèxiques:
              • Nominals (caixa forta, fil de seda,camisa de força) , 
              • adjectivals (fort com un roure, nou de trinca), 
              • adverbials (cap per amunt)… 
              • Verbals: FRASES FETES :
                • "no badar boca" 
                • "Mossegar-se la llengua", 
                • "Treure foc pels queixals"
                • "Donar una mà"
                • "Passar per ull"
                • "Caure de s'ase"
                • "Tenir el cap com una olla de caragols"
                • "Fer el cap viu"
                • "Estar com una cabra"
                • Etc.
                                                                                    Exercici 6 pàgina 356
              • Hipocorístics: escurçament dels noms propis (Toni, Tòfol, Bel, Biel, Pep, Lina, Fina...)
              • Onomatopeies i reduplicacions (bup, barrabum: ning-nang, xino-xano; expressions infantils: mama, teta, pupa, tita...)




        2. EL SIGNIFICAT DE LES PARAULES.
        RELACIONS SEMÀNTIQUES:

        SINONÍMIA: els sinònims són paraules que tenen el mateix significant.

        • SINONÍMIA TOTAL:
          • És el cas dels sinònims dialectals (ca/gos, capell/barret, granera/escombra)
          • o dels sinònims que depenen del registre (molestar/empipar/emprenyar, oculista/oftalmòleg). 


        • SINONÍMIA PARCIAL: Moltes vegades aquesta equivalència depèn del context: 
          • plat/ menjar, pell/pel·lícula/film, vell/antic/major/gran,... 
          • Per això s'ha d'anar alerta, perquè normalment no hi ha sinònims tan equivalents! Si us fan posar un sinònim, heu de pensar el que significa segons el context! 
        ANTONÍMIA: els antònims són paraules oposades, contràries, que s'exclouen una a l'altra. Això es determina segons el context: calent/fred, sud/nord, fred/calor, ple/buit, mascle/femella, blanc/negre (encara que hi hagi matisos)
          1. Els antònims poden ser:
            1. complementaris: l'afirmació d'un implica la negació d'un altre (exemples: mort - viu)
            2. per gradació--> antònims pròpiament dits: existeix una gradació entre els termes, es poden introduir paraules que matisin l'oposició (exemples: gran - petit, perquè es pot dir mitjà),
            3. per inversió--> antònims inversos: l'existència d'un implica la de l'altre (exemples: comprar - vendre).
          2. Poden ser paraules diferents o poden tenir similituds: 
            1. Exemples d'antònims segons el radical (centrífug/centrípet, hidròfil/hidròfob,...)
            2. el prefix (embarcar/desembarcar, hipertensió/hipotensió, monosíl·lab/polisíl·lab, còmode/incòmode, possible/impossible, real/irreal, lògic/il·lògic, simetria/asimetria, ...)
        PARONÍMIA: els parònims són paraules que tan sols es distingeixen d'una altra per poques lletres. Això pot dur a confusió: prejudici/perjudici, compte/comte/ conte, excepció/accepció, acte/apte... 
        MONOSÈMIA: paraules amb un únic significat. Solen ser mots de caire científic que, per la seva necessitat de precisió lèxica, només mantenen un sentit. faringitis, 




        POLISÈMIA: un mot reuneix diferents significats fruits de la semblança o l'analogia. Es tracta de diferents "accepcions" de la paraula i surten en la mateixa entrada del diccionari. ratolí, serra, peu, coll, caragol...

        Ex. 8 i 9 pàgina 357.

















        • el canvi semàntic: metàfora i metonímia

          • Metàfora: 
            • Els ulls són la nit
            • Ulls de nit
            • La nit que em mirava
            • Els seus ulls, nits
          • Metonímia: «Es va menjar el danone», Varen subhastar un Dalí, Va prendre dues copes. 
        METONÍNIMA: Exemples de modalitats de substitució:

        L'autor per l'obra
        La causa per l'efecte
        El continent pel contingut
        L'abstracte pel concret
        El concret per l'abstracte
        La matèria per l'objecte
        La seu per la institució


        HOMONÍMIA (HOMÒFONS I HOMÒGRAFS): els homònims són paraules coincidents (bé a nivell fònic o gràfic), però la seva coincidència és casual. No és que hi hagi una relació de semblança o analogia, com amb les paraules polisèmiques. En el diccionari, si de cas, surten a entrades diferents: sol1 / sol2/ sol3 /sòl, solar (de sol)/solar (espai de terra), massa/maça, maig/matx, cigne/signe...



        CAMP SEMÀNTIC: HIPERÒNIM/ HIPÒNIMS.
          • El camp semàntic el formen grups de paraules amb coincidència i relació pel significat. Per exemple el camp semàntic de les flors. 
          • Hiperònim és la paraula "grossa", la que generalitza les altres, la que les reuneix. Per exemple "Flor".
          • Hipònims són les paraules concretes que formen aquell camp semàntic. Per exemple, clavell, rosella, orquídia, rosa són hipònims del camp semàntic de les flors. 
          • Hem de tenir en compte que un camp semàntic pot estar dins altres camps semàntics: per exemple, el camp semàntic dels mamífers, dels animals...; el camp semàntic dels instruments musicals, dels instruments musicals de vent, dels instruments musicals de vent metall...
         Fes una ullada a aquesta presentació!

        3. ALTRES CONCEPTES que cal saber:

        • PARAULES TABÚ I EUFEMISMES
              • Mots tabú: paraules amb una connotació negativa o expressions grolleres o considerades discriminatòries (per exemple paraules relacionades amb malalties, la mort, el sexe, les necessitats fisiològiques...). Un "negre", un "cec", la "crisi econòmica"
              • Eufemismes: paraules que empram per substituir els mots tabú.
                • Una persona de color, un invident, la "recessió econòmica"...
                • 1 p. 358
        • PRECISIÓ LÈXICA: MOTS CROSSA O JÒQUER. Cal evitar la generalització

        • en l'ús de conceptes.
                • Moltes vegades quan parlam o escrivim tendim a emprar "mots crossa" com "cosa", "fer", "dir", ... que resulten massa poc concrets. 
                • Cal ser precisos i clars. 6 i 7 pàgina 358
        • VULGARISMES: expressions de caràcter vulgar no admeses a nivell "formal" o estàndard.
          No varen
          poguer venir, El meu pradí era de Muro, És de color carbassa, El prebe covent m'agrada.
        5 pàgina 358
        • GENTILICIS: paraules que indiquen l'origen. Se solen formar amb sufixos "er", "ol", "enc"...
        Murer/a, pobler/a, bunyolí/ina, bugerró/oba, alcudienc/a, gabellí/ina, concarrí/ina...
        • TOPÒNIMS: noms de lloc (independentment de si són més grossos o més petits).
        Muro, Manacor, Son Manyo, Lloret...
        Pere, Artigues, Moragues, Joana, de can Guixa, de can Calent...
        • ARCAISMES: paraules antigues que han caigut en desús (llur, quelcom, ...)









        SOLUCIONARI

        p. 358
        2.

        • aclariré
        • abraça
        • aclapari, afeixugui
        • ajornàssim
        • ometre
        • donar-me suport
        • penedir
        • humiliar
        3. 
        • De tant en tant veig que na C. visita els seus pares.
        • Vendré sempre que m'avisis amb temps. 
        • Potser ve el meu germà a dinar
        • Des que li vaig presentar els nous veÏnats, no ha tornat. 
        • Demà al matí vendrem a fer-te una visita
        • Va ser un any catastròfic a causa de les inundacions. 
        • A mida que avança el temps, se sent més desvalguda. 
        4. 
        • Tanta sort que vares venir tot d'una. 
        • Vaig al·lucinar quan vaig saber que el guanyador era un veÏnat meu. 
        • Sempre adaptava situacions intermèdies. 
        • Li varen dur flors al camerino en lloc d'enviar-les a ca seva. 


        P. 354

        1, 2, 3, 5

        1. 
        Primitius: forn, taula, bany, cambra, joia. 
        Derivats; la resta


        2. 
        Per exemple: 
        forn> forner, fornada
        Cambra> cambrer, cambrera
        Bany> banyador, banyera, banyar
        Taula> tauleta, entaular, taulada
        joia> joier, joieria

        3. 
        fusta
        pa
        teixit
        nació
        colom
        sabata
        art
        dansa
        llibre
        pi
        blau
        regir
        Artà
        ferro

        4. comptagotes, benvingut, parallamps, enterramorts, cerca-raons, escuradents, gratacel. 

        5. 
        • aterrar
        • apressar
        • desaprofitar
        • apropar
        • embrutar
        • enlairar
        • embetumar
        • allunyar
        • vetllar
        • entelar. 

        P. 357

        8 , 9



        p. 356 7
        • 16 accepcions
        • 14 àmbits temàtics
        • polisèmia.> analogia i semblança entre elements reals i imaginaris, concepte proper. 

        1, 6, 7 p. 358

        1. 
        • intern (pres)
        • recessió (crisi)
        • prinar (pixar)
        • persones d'edat avançada (velles, ancianes)
        • invidents (cecs)
        • faltat (mort)

        6.
        • aspectes
        • objectes
        • tasques
        • activitats
        7. 
        • Mozart va compondre moltes obres quan era petit. 
        • NO sé en quina direcció vas, però et seguiré. 
        • Amb quin mitjà de transport has arribat fins aquí?
        • Agafa el plànol i mira on ens trobam, per favor. 


        dimarts, 28 de maig de 2019

        AFORISMES 2nESO


        • Llegiu les pàgines 152  i 153 i fixau-vos en els exemples (en cursiva).
        • També consultau:
          • "Alguns aforismes fusterians" (quadre p. 152),
          • les activitats 3 p. 153 (1a, 2b i3b), 
          • els "Pensaments diversos" (p.154), 
          • 8a p. 156, 
          • 12 p. 157
          • "Recull d'aforismes" (p. 159).
        • D'entre tots els aforismes llegits triau-ne 10 que us hagin agradat o amb els quals estigueu més d'acord i completau amb ells el full que se us donarà... Pensau que si tenen autor, s'ha d'anotar també.



        diumenge, 26 de maig de 2019

        NEOLOGISMES (1rESO)


        • A partir de la pàgina 189 del llibre de text, feis un ESQUEMA que contengui aquestes informacions de forma ben completa i alguns exemples. Es pot fer amb Xmind, si voleu. 
        1. NEOLOGISMES són...
        2. ES PODEN CREAR:
          1. Agafant-los d'altres llengües (MANLLEUS/PRÉSTECS): ...
          2. Amb MECANISMES DE CREACIÓ:
            1. DERIVACIÓ:
            2. COMPOSICIÓ:
            3. COMPOSICIÓ CULTA:
            4. COMPOSICIÓ HÍBRIDA:
          3. FAMÍLIES LÈXIQUES són ...

        Activitats:
        • ESCRIVIU EN EL QUADERN UNA LLISTA DE 30 NEOLOGISMES I DIGUEU COM S'HAN CREAT (manlleu o creació per derivació, composició, composició culta, composició híbrida...): 1 p. 189 (10 paraules) i 4 p. 189 (4 paraules), 2 p. 20 (8 paraules), 2 p. 201 (5 paraules + 3 paraules). 
          • Per exemple: 
            • futbol - manlleu de l'anglès
            • comptagotes - creació per composició
            • ...
        • Explicau què signifiquen aquestes paraules atenent els seus components: 
          1. CLIMOGRAMA
          2. CAL·LIGRAMA
          3. BIBLIOTECA
          4. BIOLOGIA
          5. ARQUEOLOGIA
          6. FILOLOGIA
          7. RINITIS
          8. FARINGITIS
          9. TELÈFON
          10. TELEGRAMA
          11. TELEVISIÓ
          12. CARDIOPATIA






        Pàg. 189 lÈxiC
        1  
        Neologismes: telecomunicacions, feinaaddicta,  tecnològiques, telèfons, eurozona, ecoturisme, mileurista,  futbol, davanter, intercomarcals, capficada,.

        •  Composició: feinaaddicta, eurozona, mileurista   
        • Composició culta: tecnològiques, telèfons 
        • Composició híbrida: telecomunicacions, ecoturisme,  intercomarcals 
        • Manlleu: futbol
        • Derivació capfivada, davanter
         • TAPABOQUES  • DESSUADORA   • ULTRASÒ    • MINIFEINA  
        •  Tapaboques: peça de roba en forma de tub que s’usa  per abrigar-se el coll. Composició.     •  dessuadora: camiseta de cotó de màniga llarga que  s’usa generalment com a part superior del xandall.  Derivació.    
        •  Ultrasò: vibració de freqüència superior a la màxima  audible. Composició híbrida.    
         •  Minifeina: feina a temps parcial d’un màxim de   15 hores setmanals, per una remuneració, com a màxim  de 400 euros cada mes. Composició híbrida.




         Neologismes de la sopa de lletres.  
        Horitzontals: rentaplats, eixugacabells.  
        Verticals: micròfon, pannacotta, batedora, rentadora,  monodosi i telegrama.  

        •  Són compostos: rentaplats, eixugacabells, 
          • Composició culta: micròfon, telegrama. 
          • Composició híbrida: monodosi
        • Manlleus: pannacotta
        • Derivació: batedora, rentadora

          a.  

        • climograma. (composició culta)
        • pastisseria (derivació)
        • brownie (manlleu)  absolutament deliciós. 
        • descremats (derivació)  
        • tallagespa (composició)     
        • bifàsic per als cabells. (composició  híbrida)  
        • Són composicions cultes:   
          • historiograma: representació gràfica dels esdeveniments  de la història. 
          • encefalograma: registre de l’activitat elèctrica del cervell. 
          •  cardiograma: representació gràfica obtenguda amb   el cardiògraf. 
          •  pentagrama: conjunt de cinc retxes paral·leles i  equidistants damunt les quals s’escriu la música.


        EXPLICACIÓ:

        climograma m. [ME] Representació gràfica de les dades climàtiques anuals d’una localitat.


        cal·ligrama m. [FLL] Composició poètica en la qual la disposició de l’escriptura i la mateixa tipografia tenen una dimensió plàstica figurativa.

        biblioteca f. [LC] [BB] Lloc que conté una col·lecció de llibres, publicacions periòdiques o altres documents, organitzats segons sistemes preestablerts, per a ésser consultats. Biblioteca pública. Biblioteca especialitzada. Biblioteca de la Universitat. 

        biologia  f. [LC] [BI] Ciència de la vida. 

        arqueologia f. [HIA] [LC] Ciència que estudia la història de la humanitat a partir de les restes materials que aquesta ens ha deixat. 


        filologia f. [LC] [FL] Disciplina que estudia l’estructura i l’evolució d’una llengua principalment per mitjà de l’anàlisi i la interpretació de textos i llurs relacions amb les cultures on s’han originat.


        rinitis f. [MD] Inflamació de la mucosa nasal.


        faringitis f. [MD] [LC] Inflamació de la faringe.


        telèfon m. [LC] [TC] [EL] Aparell per a comunicar-se oralment a distància

        telegrama Informació breu transmesa pel telègraf.


        televisió f. [EL] [TC] [CO] [JE] Transmissió a distància d’imatges en moviment 


        cardiopatia  f. [MD] Malaltia del cor. 



        Fes una ullada al DICCIONARI INVERS: https://dilc.org/telegrama/



        divendres, 24 de maig de 2019

        LLENGUA I ÚS (2nESO)

        LES LLENGÜES D'EUROPA (p. 150-151) [El curs passat ja vàrem treballar alguns d'aquests conceptes]

        • TEORIA: exercici 9 p. 157
        • PRÀCTICA: 
          • 3 p. 151
          • Triau entre 1 p.151 o 7 p. 156. 


        FENÒMENS DE CONTACTE DE LLENGÜES (P. 172-173)
        • TEORIA: copiau l'esquema p. 177 (apartat Llengua i ús).
        • PRÀCTICA: 1 p. 173 i 7 p. 178


        LA LLENGUA CATALANA A L'ACTUALITAT (p. 194-195)
        • TEORIA: copiau l'article 3 de la Constitució Espanyola i l'article 3 del nostre Estatut d'Autonomia. 
        • PRACTICA: 1 i 3 p. 195, 
          • EXTRA: 6 p. 200. 

        Tot es fa al quadern escrivint els enunciats interiors de les activitats i posant dins un requadre els punts anotats com a "Teoria".

        dijous, 23 de maig de 2019

        CRIATURES (T DE TEATRE 1r ESO)



        PÀGINA DE LA COMPANYIA

        "Odio els meus fills"





        "Vull ser gran!"


        "Carta de la bicicleta"



        "Carta dubtosa"


        CRIATURES T DE TEATRE 1R ESO
        ESCENES
        PERSONATGES
        ALUMNES
        Odio els meus fills
        4 dones
        • DONA 1
        • DONA 2
        • DONA 3
        • DONA 4

        Vida de mare
        4 dones
        • MARE
        • AMIGA
        • GERMANA
        • SOGRA

        Endevina, endevinalla
        4 nins o nines (poden ser mesclats)
        • NIN/A 1
        • NIN/A 2
        • NIN/A 3
        • NIN/A 4

        Carta de la bicicleta
        1 nin/ nina
        • NIN/NINA

        Tots els meus pares
        1 nina (+ mare al final)
        • NINA
        • MARE

        Carta utòpica
        1 nin/nina
        • NIN/NINA

        Despertar
        1 nin (mare al final)
        • NIN
        • MARE

        Carta dubtosa
        1 nin/nina
        • NIN/NINA

        Over the Rainbow
        3 dones i diferents veus masculines (Xavier + Oriol + Alexandre)
        • MARE 1
        • MARE 2
        • MARE 3
        Veus:
        • veu
        • veu d’Oriol
        • veu d’Alexandre

        Vull ser gran!
        1 nina (o diverses i a trossets)
        • NINA


        • Apuntar-vos a dues escenes.
        • Heu de dur-les llegides a casa i preparades… a fi de tenir soltura a l’hora de llegir a classe.
        • Dia 14 es faran lectures dramatitzades dins classe. Es posarà una nota de la preparació que demostreu, la vocalització, la interpretació i, si és el cas, saber-se algun trosset de memòria.