L'AMOR, LA POESIA I LA MÚSICA

ESQUEMATITZA LA INFORMACIÓ QUE APAREIX AL LLIBRE (p. 19  a 21) SOBRE:

• JOANOT MARTORELL: 
• vida
• obra
• personatges
• tema
• TEXT: 
• quina visió té Tirant de l'amor: optimista o pessimista? Per què? 
• Comenta l'expressió "tot el meu mal és de mar".
• Com es declara Tirant a Carmesina? 

• AUSIÀS MARCH

• vida
• obra i característiques
• Primer poeta a escriure en català (abans es feia poesia trobadoresca, en occità)
• POEMA "VELES E VENTS"
• Copia la rosa dels vents.
• Per què té por de morir, el poeta?
•  Qui estima més, el poeta o ella? Copia el vers on aparegui aquesta informació.
• Què vol dir el vers final "us compararé al joc de daus"? A qui es dirigeix i per què li diu això? 

• JOAN SALVAT-PAPASSEIT: 
• vida
• obra i característiques:
• poeta més destacat de l'avantguarda. 
• POEMA "DONA'M LA MÀ"
•  Què et crida l'atenció de la forma del poema? Com apareixen alguns versos?
• Quins elements mostren l'amor feliç del poeta?
• Què significa "Bategant" (vers 3)?
• Quina figura retòrica hi ha quan es diu que "les barques miraran noves rutes"?
• Resumeix amb les teves paraules la informació del poema.

COMPLETA LA INFORMACIÓ SOBRE:

• MIQUEL MARTÍ I POL

• vida
• obra 
• alguns títols
• característiques
•  

• EL MITE D'EROS I PSIQUE (TAMBÉ AQUÍ http://classicsalaromana.blogspot.com/2018/10/el-mite-deros-i-psique.html)

L’AMOR, LA POESIA I LA MÚSICA 2nESO

Un sonet per a tu (Miquel Martí i Pol)

Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.
Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.
Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.
Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.

• Quantes estrofes té el poema?
  
• De quants de versos està formada cada una?
  
• Són d’art major o d’art menor?
  
• Completa l’esquema mètric: AB…. ………… ……… ………
  
• Ara completa:
  

Un SONET és una estrofa que està formada per …….. estrofes: 2 de …. versos i 2 de …. versos, sempre d’art ………

• Què regala l’autor a l’estimada?
  
• Què és l’únic que vol el poeta?
  

«Mester d’amor» (Joan Salvat-Papasseit, dins El poema de la rosa als llavis)

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar —sacrifici fervent—
com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada —la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.

• Quina és la la paraula que més es repeteix? .....................
• Per què penses que és així?

• En el text hi ha algunes paraules referides a «beure», com per exemple «veire». Subratlla-les.
• Per què penses que ho fa, el poeta?

• Explica el fragment final. Quin sentit té l’expressió «que la vida és comptada»?

Gloses popular:

Vos qui amb el mirar matau,

matau-me sols que em mireu.

Que més m’estim que em mateu,

que viure si no em mirau...

***

Una vida, dues vides,

quantes vides teniu vos?

Vos teniu la meva vida

i la vida de tots dos.

• En la primera estrofa es contraposa la idea de morir per amor. Explica el sentit de la glosa.

• En la segona estrofa, quantes vides té l’enamorat/ enamorada? ..............
• Diries que en certa manera repeteix la idea de la primera glosa? Per què?

UC

Bona nit, .................... roseta

plena de bones olors,

no hi ha al cel tantes …………………..

com vegades pens en vós.

Que enc (encara) que la mar tornàs ……………..

i enc que el cel de ………………. fos,

fossen els hòmens notaris

i de cada un n'hi hagués ………………..

no bastarien a escriure,

ma vida, els nostres ……………….,

els que hem passat fins susara

i els que ……………... els dos.

I estic en ses confiances

que ara vendran els mellors,

bona nit, blanca roseta

plena de ………………. olors.

• Quantes vegades pensa l’enamorat en l’enamorada? Es poden comptar? Per què?

• Es pot comptar l’amor que sent per ella? Comenta les hipèrboles de la segona estrofa.

• És correspost l’enamorat? Aclareix-ho.

• Què espera l’enamorat del futur?



“SENSE TU” (TERÀPIA DE XOC)

És de nit,
és tot fosc,
estic sol,
i no hi ha ......................
.......... de nit,
un record
dins el cor
ella hi ....... a dins

Els seus ulls,
........ brillants,
un somriure extravagant,
ja no hi .......,
l'he perduda ,
va marxar,
lluny del meu abast
i sempre ............. al meu cor...

Sense tu, jo no puc,
Sense tu, si no hi ets,
Sense tu, jo no sóc ..............

És de nit
és tot fosc
..............................., no ho estic
tu estàs amb mi.

Els seus ulls,
són brillants,
un somriure .......................,
ja no hi és,
......... perduda ,
va marxar,
lluny del meu abast
i sempre ...................... cor...

Si no estàs aquí
si no ............. amb mi
jo no et puc mirar
jo no et puc sentir

..................................
si no estàs amb mi
jo no et puc tocar
jo no et puc besar

I sempre estaràs .............................…

• Què li passa a l’enamorat sense la seva estimada?
  Subratlla-ho en el text.

Boig Per Tu («Sau»)

En la terra humida escric
nena estic .......................
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi .................... tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la ..................;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les .................. es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta .............
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva ................ veig
reflexada la…

• A quin altre poema o cançó que hem comentat et recorda? Per què?

• Aquesta cançó presenta un altre tema de la literatura amorosa. Quin?
• S’ha dit que aquesta cançó no parlava d’una enamorada… Si no és així, sabries dir a què es podria referir el “tu”?

Versió de Shakira:

Boig Per Tu

Sau

En la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la…

TALLER DE CREACIÓ POÈTICA 1r ESO

QUÈ? 5 activitats de creació poètica:

1.  Completar el poema de la pàgina 44, lliurement. Heu d'intentar posar rima)
2.  A partir de les paraules TREN, OCELL, RIU, heu d'escriure de cada una.
1. una comparació
2. una metàfora
3. una personificació
4. un epítet
3. Escriure almenys 10 versos més de la “Tirallonga dels monosíl·labs" (veure la fotocòpia)
4. Anàlisi del poema de la pàgina 48 (mètrica i figures literàries)
5. Fer un cal·ligrama. 

QUAN? Teniu tota l'hora de classe de dimarts. S'ha d'entregar en finalitzar la classe.

COM? En un foli de color i usant el material, retoladors... que vulgueu.
Haureu de menester el llibre per consultar algunes activitats.

AVANTGUARDISME: CADÀVER EXQUISIT!

El cadàver exquisit és un joc inventat pels surrealistes consistent en la creació i invenció col·lectiva. Aquesta pràctica explora les possibilitats de la creació de textos i imatges en grup, amb aportacions parcials dels participants a l'obra final que, per als surrealistes, cercava la creació lúdica, espontània, intuïtiva, grupal i anònima alhora, accidental i tan automàtica com fos possible. El seu origen es troba a un joc de saló on els participants escrivien una part del relat i el passaven a un altre perquè aquest el continués.^[1]

Segons la definició que dóna el Dictionnaire abrégé du surréalisme: és un «joc que consisteix a compondre una frase o un dibuix per diverses persones sense que cap d'elles tingués en compte la col·laboració dels anteriors participants. L'exemple que ha esdevingut clàssic, i que dóna nom al mateix joc, ve d'una de les primeres frases obtingudes amb la tècnica: "Le cadavre - exquis - boira - le vin – nouveau" ("El cadàver exquisit beurà el vi nou")».

Cadàver exquisit es una tècnica per mitjà de la qual s'ajunten col.lectivament un conjunt d'imatges i paraules. El resultat és conegut com a cadàver exquisit o cadavre exquis en francès. És una tècnica surrealista i es basa en un vell joc de taula anomenat "conseqüències", en el qual cadascun dels jugadors escrivia per torn en un full de paper i el doblegaven per tapar part de l'escriptura, i després passaven al full al següent jugador per fer la seva col.laboració. Al final, es destapava tot el paper i en sortia un text ben estrany. Cada persona només podia veure el final del que havia escrit la persona anterior.

Tipus de cadáver exquisit

Cadàver cec

És el mateix joc però sense veure res del que ha escrit la persona de davant teu. En una nota del Segon manifiest surrealista, Andre Breton es refereix a aquests jocs de societat com "textos surrealistes obtinguts simultàniament per diverses persones que en la mateixa habitació escriuen de tal a tal hora col.laboracions que han de desembocar en la creació d'una frase o dibuix únic, al qual cadascú ha aportat un sol element (subjecte, verb o atribut, cap, panxa o cames) . Breton refusa l'elecció d'un tema i exalta el paper del mèdium.

Cadàver borni

Primer es defineix el tema o es dóna un peu forçat, per exemple, el darrer paràgraf, la darrera línia o la darrera paraula que hauria escrit el participant precedent. Es fa en ordre i per torns.

Cadàver amb els ulls oberts

Consisteix a escriure sabent el que han escrit tots els de davant teu. El text en comú seria com un rotllo que es va desplegant , al qual cadascú afegiria una línia o paràgraf.

Altres són: 

Cadàvers "jimaguas": escriure un text a mitges.

Cadáver oportunista: demanar ajuda per completar un text (Pablo Neruda explica que Manuel Altolaguirre de vegades li deia : "Escriu-me aquest vers final que no em surt." Un cas famós també és el del xilè Eduardo Poirier la seva novel.la Emelina (1887) sobre els bombers de Valparaiso, perquè per escriure-la va necessitar l'ajut d'un jove de 19 anys que vivia a casa seva, anomenat Rubén Darío)

COMENCEM A PRACTICAR!

1. POSAU-VOS EN GRUPS DE 4/ 5 ALUMNES.
2. AGAFAU UN FOLI CADA UN. 
3. SEGUIU LES INSTRUCCIONS QUE ANIRÀ DONANT LA PROFESSORA. 
1. ESCRIVIU UN NOM MASCULÍ PLURAL AMB L'ARTICLE (ELS...)
2. DOBLEGAU I PASSAU EL FULL A L'ALUMNE QUE TENIU A LA DRETA.
3. ESCRIVIU UN ADJECTIU EN MASCULÍ PLURAL.
4. PASSAU EL FULL. 
5. ESCRIVIU UN VERB CONJUGAT EN 3A PERSONA DEL PLURAL I TRANSITIU, ÉS A DIR, QUE HAGI DE MENESTER UN COMPLEMENT DIRECTE.
6. PASSAU EL FULL.
7. ESCRIVIU UN SINTAGMA NOMINAL EN PLURAL. PENSAU QUE POT SER MÉS O MENYS LLARG ("(dos) llapis (blaus) (que m'havien regalat)"
8. PASSAU EL FULL. 
9. HA ARRIBAT AL PRIMER ALUMNE. ARA ÉS EL MOMENT D'OBRIR-LO I LLEGIR-LO. 

• També es pot fer amb frases lliures. Prove'm-ho, a veure què surt! 
• Us anau passant els fulls d'igual manera, però cada vegada heu d'escriure una frase en primera persona (com un monòleg interior). 

• I si encara no estau cansats, en podem fer un altre. Acordau un tema comú i tots escriviu una frase (o vers) entorn del mateix tema. Anau passant els fulls com fins ara. 

PEP SISET: POESIA I MÚSICA (30.11.17)

La Comissió de Normalització Lingüística de l'IES ALBUHAIRA prepara un recital-homenatge a Pep Siset, que tendrà lloc dia 30 de novembre a les 13h.

En Pep, afincat a Muro, ens parla del seu dia a dia personal, l'amor, la tristesa, la mort, la por... però també dels fets que ens envolten, de la història i de les notícies... Poemes a l'amor i a la vida, poemes enllaçats al devenir del temps, poemes que denuncien les deportacions dels immigrants, la violència de gènere, els atemptats terroristes, poesies que defensen la llibertat dels pobles i de la gent, les lluites justes, i poemes que recorden les víctimes i personatges com Nelson Mandela, Salvador Puig Antich, Malala...

També va dedicar un poema al moviment dels enLLAÇats, una campanya de defensa de la llengua des dels centres educatius impulsada  el 25 de gener de 2012 per la CNL del nostre centre amb el nostre enyorat Miquel Albero al capdavant. Des de Muro, el llaç quadribarrat es convertí en un símbol legítim de la defensa de la nostra llengua.

Els seus poemes, traspuen la visió realista i moltes vegades desencisada de la vida, de la història, de la humanitat, però trasllueixen un bri d'optimisme i esperança a través de l'amor i la platja, la mar... l'univers que tot ho compon i tot ho acorda...

I per què POESIA I MÚSICA? En Pep, és poeta i cantautor... Ell és els seus poemes i la seva guitarra. I la seva poesia no es pot entendre sense la música...
Vegeu alguns dels seus poemes cantats o recitats per ell... i vegeu com la música hi pren un paper protagonista...
Paraules i notes, acords i versos, PEP SISET: POESIA I MÚSICA. 

"M'enllaç a tu per amor"

"Poema d'amor i anarquia"

"Pren volada"                                                              "Besa'm"

"A la plaça"

Mira't (Dins Llibre de les emocions)

De la tristor no en facis límit i renúncia,

sinó camí d'alè per a comprendre.

De la solitud no en facis presó perpètua,

sinó refugi per a renéixer àvid d'aprendre.

De l'enyor no en facis llac profund i obscur,

sinó presència d'un somriure per a créixer.

De la incertesa no en facis lligams de por,

sinó repte d'un demà que t'espera. Arreplega

penyores de vida pel camí, desplega horitzons

de llum a la mirada, i planta la bandera

del desig al cim de l'esperança; si si caus

ran del xiprer de l'oblit, mira't al mirall

d'un mar de tu i dels altres per aprendre't.

Aprendre a dir adéu (Dins Llibre de les emocions)

Aprendre a dir adéu tantes vegades,

i desaprendre aquest vell ritual de comiats,

s'ha fet sempre joc d'esglaons inabastables,

desert inhòspit de boscos cremats.

La reincidència activa del nou recomençar

deixa encetada permanentment aquesta nafra

fins a vessar sang, mentre l'atzar i el destí

lluiten pel recompte final. He dit adéu,

i a déu, i adéu tantes vegades, que se'm fa

difícil llescar el pa quotidià, i em despert

neguitós ran del salpar de les albades,

perquè sé que l'avenir no em retornarà

tant d'amor perdut i sempre enyorat.

Compartir (dins El color vermellós de les cireres)

Aquesta revolta que neix vital de tu i de mi,

sols és possible amb el llaç estès d'un ample somrís.

Hi ha una senyera de llum que oneja als nostres ulls

i ens engresca pel camí fèrtil d'un vers que ens acull.

Pujarem escales inabastables de somnis cap els estels

i ens sabrem lliures eternament a un racó de l'Univers.

Compartir,

heus aquí el bell secret, el fil prim per cosir

al tapís dels sentits el nom silent de cadascú, humanament.

Sota els estels (Dins El color vermellós de les cireres)

De vegades la vida ens regala un somriure

inesperat, una complicitat que ens atrapa,

un batec que ens sorprèn i ens sublima,

deixant-nos desarmats enmig d'una batalla

que l'esdevenir quotidià ens lliura sense aturall.

I ens retrobam, tímidament, a la plaça dels atzars,

en una lluita sorda contra el temps i el destí,

amb les mirades inquietes i un tremolor a les mans,

percaçant el gest fugaç que ens dissimula el desig,

mentre ens abraça la nit d'un jorn que fa el darrer badall.

Però encara ens resten instants secrets sota els estels,

carícies lentíssimes d'una flaire efímera i ardent,

i una besada que encén la flama d'un somriure

que la vida ens regala mentre el món gira i gira;

i a la fi, ens adormim sabedors d'un somni que ens pertany.

La bústia (Dins El color vermellós de les cireres)

He sortit al carrer i he obert la bústia,

però era buida com la caiguda en l'abisme.

El carter passar de llarg, no s'atura;

hi ha un oblit persistent de la cal·ligrafia

que altre temps s'escrivia amb l'ànima.

S'ha fet immens l'oceà de les distàncies,

i els cors ara bateguen en hores distintes,

i són altres i llunyanes les onades d'esperances.

La bústia és buida i l'alè és ple de nostàlgies;

esperar és ja naufragar a la mar de les paraules,

cada síl·laba es perd abatuda en la fondària

negrosa d'una aigua d'oblit que tot ho amara.

He sortit al carrer i he obert la bústia,

un dia més el món gira en hores descompassades;

arrepleg versos de silenci que s'escampen

sobre el trispol gèlid i nu de la meva ànima.

He sortit al carrer, duc l'alè ple de nostàlgies.

El llibre dels silencis (Dins El color vermellós de les cireres)

Quan siguis al cim més alt del teu camí,

i l'alè mesuri amb clama l'instant més precís,

estén els braços de bell nou envers l'horitzó

i agombola la saviesa de totes les emocions,

que només és donada als qui han après

l'alfabet misteriós del llibre dels silencis.

Seràs tu, i només tu, el fruit de l'arbre del temps,

i faràs dels teus ulls testimoni serè i atent de vida.

Tota llum esdevindrà ample mapa d'un present

on traçaràs les línies vitals del teu volgut somriure.

I no deixis mai de llegir les pàgines del llibre dels silencis,

en cada una hi trobaràs el llenguatge de l'ànima,

per comprendre l'únic sentit del laberint de viure,

i guanyar, així, la pau en tots els caires de la mirada.

Del teu viatge en faràs saviesa si lliures el pensament

al cau fèrtil de la senzillesa i t'emmiralles en el vent

des del cim més alt del teu camí, mirall d'absències

que ens fa humanament còmplices en el llibre dels silencis.

Pep Siset recita "Morir" (El color vermellós de les cireres)

Flames a la fosca (Documental sobre BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL)

Flames a la fosca: Aquest documental és un retrat indagador en la vida i obra desconeguda del poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel Mort als 24 anys de tuberculosi, ha esdevingut un mite pel que va donar de si la seva personalitat extraordinària en un temps tan curt.

• Mira el documental i realitza les activitats següents. Escriu les teves respostes com un comentari en aquesta mateixa entrada (a baix, on posa "Publica un comentari a l'entrada") i sumaràs punts extra! (Recorda't de posar el teu nom!)

1. Anota almenys  5 poemes de Rosselló-Pòrcel que són interpretats, recitats, cantats, comentats en aquest documental. Quin t'ha agradat més? Per què? 
2. Anota els dos llibres de poemes de Rosselló-Pòrcel. Quin és el més destacat i per què?
3. Quin intel·lectual illenc (professor seu a l'institut) l'influeix en el seu camí cap a la literatura?
4. Anomena les seves dates de naixement i mort. On va morir i com?
5. A la Universitat de Barcelona entra en contacte amb mestres com .................................... i té de companys literats com ...
6. Per quina raó li deien el "bibliotecari" a la universitat?
7. Quina fita vital varen compartir i va marcar especialment tota aquesta generació d'estudiants universitaris?
8. Podem dir que Rosselló-Pòrcel té sempre un mateix estil poètic? Per què?
9. Quina era la seva ideologia política?
10.  Així com en Espriu el tema bàsic és el de la MORT, quin és el motiu principal i repetit en l'obra de Rosselló-Pòrcel? Qualifica aquest motiu a partir del que es diu en el documental.
11. "Tota la meva vida es lliga tu/ com en la nit les flames a la fosca". A quin poema pertany? En quin llibre està inclòs?
12. Comenta la teva opinió sobre el documental: t'ha agradat? L'has trobat atractiu? Per què? Què en destacaries? Trobes que presenta d'una manera completa la personalitat literària i vital de Rosselló-Pòrcel?

SANT JORDI '17 TALLER D'HAIKUS I TANKAS!

Què és un HAIKÚ?

Com es fa un HAIKÚ?

EXEMPLES:

Quin preu? La vida. 4(+1) 

Si volies pagar-lo, 6(+1)

la salvaries. 4(+1)

(Salvador Espriu) 

Cu-cut! Cu-cut! 4

Dues notes a penes 6(+1)

i un cor a punt. 4

(Josep Palau i Fabre)

Poeta. L'home. 4(+1)

Sóc encar qui vol néixer. 6(+1)

Foc i mesura. 4(+1)

(Agustí Bartra)




RECORDA;

• L'haikú (俳(hai)句(ku)) és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses.
• És un poema breu, té 3 versos (ratlles) de 4-6-4 síl•labes (mètrica catalana) o 5-7-5 si comptam la quantitat de síl·labes.
• L’última paraula de cada vers ha de ser plana o esdrúixola (no pot ser aguda). 
• No té rima.
• Està escrit en present.
• Normalment parla de temes de la natura: les estacions de l’any, el mar, el cel, les plantes, els ocells...
• Matsuo Basho va ser el primer poeta que en va escriure (segle XVII). Ell va dir que un haikú és senzillament el que succeeix en un lloc i en un moment donat.

I ara... pensa què passa ara, com et sents, què faries... i posa't a fer HAIKUS!!!!

5

7

5

TANKA: 

Una tanka (o tannka) és una composició poètica japonesa. Significa "poema curt". 

Consta de 31 síl·labes repartides en 5 versos plans sense rima, que segueixen la mesura 5-7-5-7-7. 

Es compten totes les síl·labes. 

5

7

5

7

7

(Si seguim la Mètrica Catalana, en què es compta fins a l'última síl·laba tònica, podem dir que una tanka és una estrofa que consta de 5 versos de 26 síl·labes repartits seguint la mesura 4’-6’-4’-6’-6’.)

 La gràcia d'aquest poema és crear, en aquest límit d'extensió, una petita imatge ben suggestiva. Alguns consideren que és una ampliació d'un haiku. .

Dins el vent la llum 5

i dins un viatge el món. 7

Ah una joventut 5

dins la meva mirada 6(+1)

i la meva enyorança. 6(+1)

(Carles Riba, primera època).

Que furioses 4(+1)

sento córrer les aigües 6(+1)

del nostre amor, oh! 4(+1)?

Quan vinc a tu pel frèvol 6(+1)

pontet d'una carícia! 6(+1) 

(Carles Riba, Salvatge cor)

TRADUCCIONS DE POEMES JAPONESOS EN CATALÀ

DONA I POESIA: GLÒRIA JULIÀ 23-11-16

Glòria Julià Estelrich 

(Portocolom (Felanitx), 2 de febrer de 1983) és una poeta, escriptora i música. Va passar la seva infància i adolescència al port on va néixer i, més tard, va estudiar a Palma i a Barcelona on es va llicenciar en filologia catalana per la Universitat de Barcelona el 2007. Tocada per la música i la poesia va ser cofundadora del grup musical "Llunàtiques" i del col·lectiu i la revista homònima "Pèl Capell". Actualment és professora de Llengua Catalana i Literatura a l'Institut de Porreres.

És autora del recull de poemes Clandestima i més recentment, ha publicat el seu segon llibre de poemes, Herba negra. 

Glòria Julià a "Els entusiastes" d'IB3

Amb el grup musical Llunàtiques va publicar un disc el 2011 que porta per títol "Dilluns". Aquest disc està molt relacionat amb la poesia, ja que totes les seves cançons són poemes musicats de poetes mallorquins, sobretot, i també de la resta dels Països Catalans. Per exemple, hi ha poemes de Miquel Bauçà, Antoni Vidal Ferrando, Blai Bonet, Maria Mercè Marçal, Pau Vadell, Glòria Julià, Vicent Andrés Estellés, etc.

Llunàtiques

Vet aquí alguns dels seus poemes: 

ENS ENTENEM 

No sé per què et record  

com no record altres coses:  

la teva copa, el teu vi.  

La teva absència, la teva absenta.  

(Els teus cims confitats). 

La dansa dels teus llavis  

escarlata. 

Tens la joia  

de tenir-me obsessiva,  

d'escoltar parts de mi.  

Or només pels meus ulls,  

pentura.  

Bijuteria pels teus,  

potser,  

però que jo faig retre. 

-M'entens? 

Em deix deconstruir  

per construir-me  

una altra vegada.  

Amb les teves mans,  

amb les teves espècies,  

amb la teva rialla. 

II
- Uep, estel... Feia temps que no parlàvem. Feia temps que no parlàvem del vent. Que se’n duu les fulles que retens, amb cura, en un quadern immemorial.
- T’atures un instant, fora la confusió del treball, i pots recordar remors d’ones i els mollets del teu port verd.
- Uep, estel... Feia temps que no parlàvem. De quina lluentor és ara la teva carn? El cervell és sols memòria.
- I aquesta vida és novel·la, l’alè d’abans de la immersió. És un sospir foragitat cap a un univers expansiu o cap a dins una capsa d’agulles.
- Uep, estel... Feia temps que no parlàvem. Feia temps que no parlàvem del vent. 

VERSIÓ MUSICADA

IX
    Creixent en tu, la mar i jo som u.
                  M. Mercè Marçal

A ma mare

Mans de sal marina, gruixada:
sal de cocó.
Sal de llàgrima caiguda, 
la sal de totes dues.

Els peus en remull:
cercam la cloïssa,
el cranc,
l'esca matinera,
pegellides amb llimona.

Som el teu mirall, la teva veu.

Ets el flaire sa 
dels teus llençols estesos.
Qui aquieta el ritme
de la meva agitació vital.

Som els acords
que tu no vares aprendre.
La novel·la negra
que no sortí de l’Olivetti.

El teu mirall, la teva veu.

Canells entrellaçats:
la recança.
(L’abraçada més gran del món).
En aquests versos no hi cap
ni un bri d’agror.
Cada lletra és feta de vida,
marinera valenta,
sal de cocó.

XIX 
Terra-dona: no envelliràs 
i el teu migdia innocent 
verd record em deixarà. 
Dona, seràs un paper en blanc, 
ditada de pols, 
ona i lliri d’arenal, 
la xocolata d’un croissant. 
I aquell colgafocs s’aixeca 
per veure’t viure insolentment, 
i tu, dolça, 
truques el dau. 

 XLI

  Sent el flaire de les caragoles. 

Les caragoles que com a violetes. 

Les violetes que t’enlairen com si les meves. 

Les meves cuixes que com a vinclades. 

Vinclades de tant plaer de. 

El plaer del moviment com a barques que. 

Les barques que neden com a peixos que. 

Peixos que broten de la teva boca de. 

Boca que beu suc com si. 

El suc dolç d’una canya de sucre que llepes amb. 

Sucre de llavis de caragola que encanta amb els ulls 

perquè. 

XXXIV

Falten coses a ciutat...,

falten perquè mai

no les havies hagut de cercar.

Falten mirades, paraules,

rialles, dits

i tomatigueres sembrades a tots els balcons.

Bótes de vi per no tenir pena. Pa dins la taleca

per enganar la fam.

Un cant a l'atzar amb veu poderosa.

I que la metralla americana

rebenti en merda

damunt qui la vulgui llençar.

A ciutat falten figueres i animals

sense collar.

Poesia, magranes, i dàtils confitats.

XLII

A Pau Vadell

M'has de remoure les aigües.
Havien quedat estancades, amic:
pudien.
I ara, parla romaní!
Sigues paraula i paraula,
sigues fosca per veure llum.
No et fiïs d'aquell que no et mira als ulls.
Canta llum d'espelma i estreny els punys.
No siguis pur: vetlla, si cal, tota la nit.
Cerca cornets a dins cocons fins que els sentits
et deixin reconèixer-los.
Espolsa't les lleganyes i assolella la flassada,
torna terra i dona,
esguarda la darrera pell de la rialla
d'atzagaia,
amb vestit roig i traveta premeditada.
Set i set fa estiu, no vulguis
marcar marjades.
Sigues la força del riu que se'n du allò que sobra.

L'AMOR
L'encontrada
al cau
de l'os
que et sobresurt
del maluc
i crea espais certs
amb ma carn blana.
Oblid de sobte
aquella fal·lera
en què volia
convertir-me en colom.
I les papallones
que m’habitaren l’estómac
alertant del perill.
I solcam la mar,
que ens és els somnis,
amb ocells dòcils
mancats de nom.
Me'n fot de tot,
si puc dansar
amb la teva pell adormida,
recer de dits:
el lloc on sempre
puc colgar els tactes.

Ara que el vent t'ha aclarit el moc
i has enfonyat el peu dins l'arena,
asseguda a la turística i ridícula terrassa
del que un dia fou el Cafè La Marina.
Amb l'aire copulant amb la calma del mestre,
aprens a solcar-te a la mar desperta,
lliure d'amarres,
oblidada la vida
que saps que damnares
i ara se t'escola a les mans.
Si no hi ha vi, beuràs asfalt.
Si no hi ha dones, a Vilassar,
les pintaràs a l'oli,
untaràs tota la vila
de dona valenta
i penjaràs d’una farola
tots els homes porucs.
Que el llebeig els renti
la cara.
Que les cloïsses
se'ls facin mil bocins
a la còrpora.
Però a Vilassar
hi ha un grapat de dones
que saben secrets
de la mar que les festeja.
I una taverna fosca
on, de bon matí,
s'hi colguen homes vells
que s'han fet seva aquesta terra.
I tu tornes cap a ciutat
sense estris.


*
Passes d'estirar americanes,
de grans superfícies,
de menjar cadàvers,
de veus oficials: passes de la dreta.
Però de poca cosa més:
elles te’n mostraren.
Et desglaça la mà poruga
al bus de línia,
la mà que pega, la que es defensa,
la de l'espartera,
la d'un suïcida palestí.
La mà aterrida
de dona lapidada,
la del padrí, gust d'ametlla torrada,
la que rebenta
el tambor de l'escrot.
La que no sosté
la gerra del pirata
mutilat de canonada,
la que ja es toca i perd la por,
la mà que es calca,
la mà que es palpa,
la mà que es fa.
La que es desfà
per tornar fer-se
sense acabar
i grata la terra
que no clourà:
t'escriuen els dies.

*
Estol de lluernes,
camp de rentaplats.
Palangres et tallen les mans,
i brodes caminets inútils,
que et surten com a germanastres.
Ser per a ningú, cremar corbates,
interpretar mascles que tu inventes:
ser no-res, forjar-te de l’aire
ment lliure, desfer el que ets,
el que creies, ingènua,
que et feia.
Tu ets més de la mar.

XLV 
El plaer de néixer 
no és néixer de plaer. 
Ningú no neix, et neixen. 
No mors, et moren. 
Si creixes, és perquè en tens ganes. 
Si et creixen, ja l’has feta. 
A poc a poc, tira tira, 
-paraula de padrí-, 
fins que arribis als trenta 
i paguis l’entrada al parc 
d’atraccions. 
Pugis a la muntanya d’USA 
i s’encongeixi el món, 
o els ulls s’engrandeixin. 
I et donin d’alta a la seguretat social. 
La IL·LUMINACIÓ: paga la pena, per arribar aquí? 
És en aquest punt que et moren, quan entres a la consulta 
del psicòleg. 
És clar que no paga la pena, 
per arribar al psicòleg. 
Què et pensaves? 
No pugis a la muntanya 
si no és feta de terra, pedra i vent. 
No paguis l’entrada, no acotis el cap. 
Més enllà del gust que passis de viure 
no hi vulguis arribar. 
Per desnéixer amb gust, 
per cantar un JOC FORA.

XXXI
L'ANELL

Un altre món és possible.

Gira la maleïda roda blanca.
Comença el viatge instructiu.

Gira l'anell:
ve de la mà obscura i temptadora,
ve del dit més prim i encisador.
Del dit iniciador
i mort de gana.

Un altre món és possible.

Confiança.
Possessió primera.
Domini absolut.

La mà insisteix amb el repte.
Sobrevola els gestos de la pell
i furta, per fi,
la innocència.

Gira la roda:
S'acaba la primera fita alliçonadora.
Arriba a port la mà sadolla i delitosa.
Era el repte d'avui.

Un altre món és possible.