La llengua d'expressió.

La llengua materna, com tots sabem és aquella primera llengua que ens ensenyen a casa.

El que opino, és que tant els autors, com qualsevol persona que vol exprimir els seus sentiments ho hauria de fer amb la seva llengua, tan sols per tenir una major fluïdesa a l'hora de expressar-se i una millor comoditat.
Una persona es pot expressar amb la llengua que vulgui, és a dir, que depèn del que volem expressar utilitzam una llengua o una altre. Per exemple, per parlar d'amor, de tristesa de aquelles coses que realment ens surten de dintre i que són més personals, penso que haurien de dir-se amb la llengua materna tan sols per que ens surt més personal. En canvi, per aquelles històries de ciència ficció, o de temes menys personals amb la llengua que l'escriptor trobi oportuna.

La llengua materna la manera més còmoda d'expressar-se

La llengua materna és la primera llengua que una persona adquireix, a més, normalment és la llengua que utilitzarà en la primera etapa de la seva vida i, possiblement, en moltes més.

La llengua materna és la que una persona domina: el vocabulari, les expressions familiars, la gramàtica... perquè és la que sol utilitzar a l'ambient familiar, si les altres circumstàncies no permeten utilitzar-la en altres àmbits. Emprar la llengua materna fa que les nostres produccions tant literàries com si no ho són siguin més correctes i més riques.

Quan un autor escriu en la llengua pròpia ho fa perquè s'expressa millor, ja que és aquesta amb la qual es pot mostrar tal i com és; és la manera en que se sent més còmode. A més molts autors utilitzen la llengua materna perquè poden sentir que és un signe d'identitat propi. Alhora de realitzar qualsevol tipus d'escrit utilitzar una llengua perfectament coneguda, en el cas de la llengua pròpia, i dominada ens ajudarà a poder comunicar-s'ens millor.

Per exemple, alguns autors, que són catalanoparlants, comencen a escriure en castellà, però arriba a un etapa de la vida que comencen a escriure en català, la llengua pròpia. I és amb aquesta amb la qual experimenten sensacions noves que no havien adquirit utilitzant l'altra llengua, això farà que alhora d'escriure utilitzin el català, perquè és la manera en la qual se senten més còmodes, lliures, etc. com és el cas de Joan Alcover.

(Maria Bennàssar)

Millor la materna

L'escriptor a l'hora descriure una obra té moltes llengües per triar, però amb quina es sent millor o amb quina la seva obra és millor?

L'escriptor està clar que si utilitza la seva llengua materna la seva obra tendrà una qualitat més bona i un to personal més realista, ja que haurà escrit l'obra amb la llengua que ell estima i que ell utilitza dia a dia per expressar-se amb els seus i per comunicar-se entre la societat. L'autor, si escriu amb la llengua materna, utilitzarà més recursos (més vocabulari, diferents sinònims per una sola paraula, frases fetes, una utilització més correcta d'alguns mots...): coses que sols pot conèixer si utilitzes aquesta llengua dia dia o la tens molt estudiada. A més, amb la llengua materna et surten els sentiments més realistes i les emocions més fortes i això es veu reflectit en l'obra.

En canvi, si l'escriptor escriu amb una llengua que no és la que habitualment utilitza , aquesta obra perdrà qualitat si la igualam amb la mateixa però escrita amb la llengua materna.

Per tant, l'escriptor és millor si escriu la seva obra amb la seva llengua, amb la que ell estima, la llengua amb què expressa el sentiments bons i dolents de la seva vida.

La llengua materna com a millor forma d'expressió. (Laura Ijäs)

La llengua materna és aquella que adquireix un nin quan és petit. Els nostres pensaments més profunds, els nostres estats d’emocions, els expressam amb aquesta.

Hi ha diverses raons per les qual crec que un poeta és millor utilitzant la seva llengua materna.

Personalment, pens que una persona que escriu en una llengua que no és aquella amb la que ha crescut, l’únic que fa és traduir les seves idees i els seus pensaments en una altra. No hi ha cap raó per la qual hagi d’empagair-se o simplement deixar d’utilitzar la seva llengua.

Allò que caracteritza a un poeta, que fa que la seva poesia sigui un plaer llegir-la, és la sinceritat que ens mostra fent literatura.

Si utilitzam una altra llengua adquirida al llarg del temps, per molt perfecta que la puguem parlar, no sirà tant real.

L’autor Joan Alcover va escriure durant tota la seva vida en castellà. Després d’una sèrie de morts familiars va decidir fer literatura en la seva llengua materna, el català. D’aquesta manera va poder treure del seu interior els seus sentiments més profunds.

Concluint, diria que un escriptor que utilitza la llengua materna té una gran avantage, mentre que aquells que no ho fan, mantendran la seva poesia més profunda oculta dintre seu i no siran capaços d’expressar lliurement els seus sentiments.

Aprenent de llengua materna

Quan una persona neix , una de les primeres coses que aprèn és la llengua materna, aprèn a comunicar-se. Però amb el pas dels anys, va adquirint coneixements sobre altres llengües les quals li poden servir de molta ajuda en un futur.


Però quina podrà arribar a utilitzar millor depèn de molts factors com per exemple l’interès que hi posi o la utilitat que li pugui donar la seva pròpia llengua. Perquè si algú en la seva professió necessita més l’anglès que no el mallorquí o el castellà arribarà a parlar de forma més correcta l’anglès perquè d’ell depèn el seu futur.
A més. crec que una persona utilitza millor una llengua que no és materna perquè la llengua materna ens la ensenyen els pares , els avis i sempre hi recauen errors, confusions i fins i tot, moltes vegades, barbarismes.
Per exemple, una persona que ve de la península a viure aquí, a Mallorca, aprèn a parlar millor el català que no pas un mallorquí ja que pot donar coses per sabudes que en realitat no són del tot correctes.
El fet de dir “lavadora” en lloc de “rentadora” és un error comú entre gent jove d’aquí ,en canvi, si li demanes a una persona que està aprenent l’idioma li ensenyaran “rentadora” perquè és la manera correcta de dir-ho. Per això insisteixo en que s’aprèn millor una llengua nova que no una materna perquè qui te la ensenya és professional i ho ha estudiat.


En conclusió, un escriptor o qualsevol persona pot ser millor usant d’una llengua nova que no d’una materna perquè qui li ensenya la materna ha heretat el vocabulari dels seus avantpasats i el de la llengua nova li ho ensenya un professional estudiant de l’etimologia que sap quan es diu un barbarisme i quan no.

QUINA LLENGUA UTILITZO PER EXPRESSAR-ME MILLOR?

La llengua materna és aquella que ens ensenyen per primera vegada a casa, amb la que creixem i amb la que ens comunicam en totes les situacions.
Podria ser que un escriptor fos millor usant la seva llengua materna perquè es pot sentir més inspirat que usant-ne una altra, pot usar millors expressions i sentir-se més còmode. Però penso que això no té res a veure perquè pots utilitzar una llengua per expressar alguns sentiments o emocions, o una altra llengua o la materna per expressar els teus sentiments més profunds. A vegades és molt més fàcil expressar els sentiments, situacions que t'inquieten, emocions, crítiques amb la llengua pròpia, perquè és amb la que has crescut i amb la que et comuniques amb més facilitat. Hi ha també algú que pot pensar que és igual una llengua o altra perquè por existir la casualitat de que et puguis expressar amb dues llengües.
Per exemple tenim Joan Alcover que escrivia en castellà primerament però després de la mort de la seva primera muller i alguns dels seus fills, canvia radicalment la seva llengua d'expressió pel català. Volia expressar tot el dolor que li havia causat la desaparició dels seus estimats. Volia expressar tot el dolor que li havia causat la desaparició dels seus sentiments i, per això, li va fer falta la seva llengua materna, perquè havia d'expressar els seus sentiments més profunds.
Per poder expressar el que vols ho has de fer amb la llengua què et sentis còmode, la que t'agradi com sona quan llegeixes els seus versos, que et sigui més senzilla i simple per expressar-te.

La llengua materna, pot ser la millor forma d'expressió?

Un escriptor sempre s'ha d'expressar en la llengua amb la qual tengui un major domini, tant sigui de vocabulari, ortografia, estructura gramatical, fluïdesa verbal... i en definitiva, una llengua amb la qual es senti còmode i segur.
Normalment, l'escriptor s'expressa en la seva llengua materna però no sempre, ja que en el cas dels PPCC sofriren una repressió lingüística que va fer que els lingüistess i escriptors haguessin d'escriure en castellà.
El castellà suposà una decadència en els textos en català, per això i per tal de no tornar a sofrir una decadència cal tenir escriptors catalans.

En resum cal tenir escriptors en català per tal de no perdre la llengua ni la escritura catalana.

La poesia com a solució

La poesia per un ésser humà que la sap utilitzar pot ser una gran aliada per expressar el sentiments tant d'alegria, de tristesa, de ràbia...i altres emocions. Per Alcover va ser una curació de dolor.

Alcover en poesia va expressar el seu sentiment de dolor cap a la seva família després la mort de la seva dona i els seus fills

La poesia també pot transmetre ser una curació en els casos:

- De tristesa per pedrer l'amor de la teva vida.

- la tristesa després de perdre una persona molt estimada, com és el cas de Joan Alcover

- la ràbia per haver perdut alguna cosa molt valuosa, després d'elegir l'opció equivocada.

També pot expressar emocions com:

- l'emoció de una victòria molt important.

- la ràbia per haver per haver perdut alguna cosa molt valuosa o després d'elegir l'opció equivocada.

En conclusió, la poesia et pot servir per expressar diverses emocions, és adir, és una manera de curació.

(Juan Gual)

La lletra és el reflex del pensament humà.

 

Si donam un cop d'ull a l'escriptura feta fins ara, veim que tot el que s'ha escrit esta contingut d'emocions i sensacions be pels protagonistes dels relats o bé del propi autor. Emocions i sensacions que queden reflexats en un tros de paper que ajuden a sentir-se alliberat.

És clar que poden tenir un efecte de curació! Qui mai no s'ha sentit identificat amb una lletra de cançó?O bé amb qualsevol melodia d'alguna pel·lícula?Qui no ha escrit a l'agenda, o bé al quadern expressant el que sent mitjançant una frase poètica?Tot l'Art, tota la poesia és un pur reflex del que sentim els humans.

A vegades tenim moments en què el nostre estat d'ànim està baix o alt: quan està baix ens agrada estar tots sols i ens volem refugiar en els nostres pensaments, no volem que ningú se'ns acosti; algunes persones opten per escoltar música, llegir, fer passetjades solitàries...Persones com Joan Alcover opten per desfogar-se mitjançant la creació.En aquest cas, ell crea poesia, on es veuran reflectits els seus sentiments, el que sent.Per ell és una manera de treure tota la tristesa i compartir-ho amb altra gent; és com si tengués el demoni a dins i fes una lluita contra ell i l'acabés escopint..Finalment , es quedarà tot sol amb aquell record.

Així que podem dir que alliberar la nostra tristesa ja sigui per escric o mitjançant la música, ens ajuda a buidar tot el mal que tenim i a fer més fàcil el nostre dia a dia.

POESIA I DOLOR, UNA BARREJA QUE DÓNA BON RESULTAT.

Un bon exemple d'aquesta afirmació és el poeta mallorquí Joan Alcover. Segons ell la poesia es basa en la contemplació i l'abstracció del món que l'envolta. La creació poètica parteix de l'esperit humà i de la naturalesa units per la contemplació.

Aquest poeta fa una poesia arrelada a la terra i a la vida col·lectiva, una poesia oberta i popular que es basa en la sinceritat i en la humanització. En alguns poemes del seu llibre Cap al tard l'autor expressa un moment vital, sent que és el darrer tram de la seva vida i com a conseqüència de les morts dels seus familiars, ell troba en la poesia catalana la manera d'expressar el seu dolor. Jo crec però que aquell dolor no desapareixerà mai. La poesia no curarà les seves ferides, tan sols li ajudarà a treure enfora els seus sentiments i pensaments ja que en el poema “Desolació” que pertany a aquest llibre, ell diu en el vers 14 “jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort” i per tant, entenc que la poesia serà l'eina amb la qual ell podra expressar-se i també mostrar respecte i admiració a aquelles persones que ha perdut. Amb això, pens que demostra que va perdre el més important en la seva vida. Alcover arriba a la seva catarsi poètica per així autoconsolar-se amb els records i al mateix moment fer una poesia humanitzada i sincera com volia. Escriu sobre coses que pot compartir amb humans normals, corrents i que parteixen de la seva inspiració, amb un llenguatge quotidià, senzill, clar i transparent però sense oblidar l'elaboració formal. Fent una sintesí de tot allò, l'autor es converteix en un dels més importants i populars gràcies a la seva poesia personal.

En conclusió, la poesia més que curar, el que fa és ajudar a dur millor el sentiment de solitud i dolor ja que mitjançant ella, ell podrá expressar tot allò que sent. Irònicament gràcies a aquests fets que es produeixen en la seva vida, aquest autor obtingué un gran éxit en l'ambit literari.

Alliberació de sentiments

Consider la poesia o art com una expressió artística bàsicament experimental que ajuda, a la majoria dels artistes, a ficar-se dins el seu propi món per expressar els seus sentiments i les seves emocions.
Des del meu punt de vista, moltíssims artistes escriuen les seves obres com a eina d'alliberament de sentiments i de dolor, cosa que provoca una gran satisfacció i un gran plaer en el moment que necessiten desfogar-se. Un exemple clar n'és Joan Alcover, en alguns dels seus poemes com: “Dol”, “Desolació”, “La relíquia”, etc. I crec que aquest és un bon mètode, o més ben dit, el millor mètode per un artista amb “maldecaps”, ja que, a través de la seva obra pot expressar-se lliurement, alliberar tensions, sentiments, dolor, etc. I, aquestes alliberacions ajuden l'artista a intentar oblidar, durant uns instants, els problemes o “maldecaps”.
Per això deim que tant la poesia com l'art tenen un gran poder de curació del dolor, que fan que molts artistes s'integrin totalment dins la seva obra, fins al punt que en ella hi hagi fets o moments claus de la vida de l'autor. I que, gràcies a aquests coneixem una mica més l'artista de l'obra.

En definitiva, molts artistes utilitzen la poesia o l'art com a mètode de curació del dolor.

(Alliberació de sentiments, Àngela Porquer.

El propi sentiment

La llengua és una bandera que duim des que naixem ja que així hem crescut, ploram, discutim i sobretot demostram el que sentim en cada moment.

Per això pens que qualsevol persona expressa molt millor el que vol dir amb la seva llengua pròpia, ja que així no ha de traduir el seu vertader sentiment, encara que també pot usar altres llengües. Crec que els sentiments els expressaria millor amb la llengua pròpia ja que així tot seria més vertader no tan forçat. En canvi amb una altra llengua podria escriure més sobre temes inventats: novel·les i narracions fantàstiques no sentiments reals.

Per tant, les persones expressen millor els seus sentiments amb la llengua pròpia i no és tan artificial com ho faria amb una llengua que no és la seva.