2n de BATXILLERAT / PROGRAMACIÓ /EN PROCÉS

1. COMENTARI DE TEXT. 2. 3. HISTÒRIA DE LA LLENGUA I SOCIOLINGÜÍSTICA: HISTÒRIA DE LA LLENGUA: -ORÍGENS: SUBSTRAT, SUPERSTRAT, ADSTRAT. ROMANITZACIÓ. - 4. HISTÒRIA DE LA LITERATURA: -MODERNISME -NOUCENTISME -ESCOLA MALLORQUINA - AVANTGUARDES Blocs 1 i 2. Comunicació oral – comunicació escrita. Es tractaran d’una manera molt pràctica a través de la producció textual per part dels alumnes (preparació, redacció i correcció de textos) i no des d’un punt de vista teòric. Bloc 3. Coneixement de la llengua. 1. La paraula: el lèxic català. Procediments de formació. (nivell pràctic) 2. L’adverbi. Tipologia i valors gramaticals. (nivell pràctic) 3. Les preposicions, conjuncions i interjeccions. (nivell pràctic) 4. La denotació i la connotació. (nivell pràctic) 5. Les relacions gramaticals i el discurs (nivell pràctic) 6. Els gèneres literaris (poesia, narrativa, teatre i assaig). (nivell pràctic) 7. Història de la Llengua i Sociolingüística 7.1. Origen i evolució de la llengua catalana: El substrat (definició i tres exemples). La romanització (definició i dates. El superstrat (definició i tres exemples). El llatí vulgar (definició). L’adstrat (definició i tres exemples). La Romània (definició) i les llengües romàniques (anomenar-ne les principals). 7.2. El català a l’edat mitjana (fins al segle XV): Primeres referències i textos en català (breu). L’expansió de la llengua a la mediterrània. Prosa historiogràfica (breu referència). Ramon Llull (breu referència). La Cancelleria Reial (breu referència). Esplendor de la llengua a València al segle XV (breu referència). 7.3. El català dels segles XVI a XVIII: La «Decadència» i l’inici del procés de substitució lingüística. Felip V i els Decrets de Nova Planta. 7.4. El segle XIX i la recuperació lingüística durant la Renaixença: La Renaixença (definició, objectius). Els Jocs Florals. La polèmica català literari / català que ara es parla. La campanya lingüística de L’Avenç. 7.5. El primer terç del segle XX: la normativització. El Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (breu esment). Creació de l’Institut www.uib.cat 2 d’Estudis Catalans (breu). Antoni M. Alcover i el Diccionari. Pompeu Fabra i la normativització de la llengua. 8. La variació lingüística: social, històrica, geogràfica estilística. Els dialectes geogràfics del català. Els registres. La varietats estàndard. Apreciació de la riquesa que suposa la diversitat interna de la llengua i de l’estàndard com a element unificador. (nivell pràctic). 9. Llengües en el món:* 1. Bilingüisme. Definició i tipus: individual, territorial i social. 2. La mitificació del bilingüisme: tòpics i prejudicis lingüístics, conceptes de bilingüe i bilingüista. 3. Conflicte lingüístic: minorització, substitució, normalització (en la formulació de l’examen, es concretarà a quin o quins punts s’han de referir). 4. La planificació lingüística i els processos de normalització (2 exemples). Llengües minoritàries i minoritzades. 5. La situació sociolingüística actual de la llengua catalana: extensió i nombre de parlants, marc legal, ús del català als diferents àmbits (escola, mitjans de comunicació, internet en els mitjans de comunicació, xarxes socials). Bloc 4. Educació literària.** 1. La literatura del segle XX: marc històric i cultural 2. El Modernisme: 1. Concepte de Modernisme. 2. Característiques generals. Regeneracionisme i esteticisme. 3. La poesia modernista: Joan Maragall. 4. La narrativa modernista: Víctor Català. 5. El teatre modernista: Santiago Rusiñol 3. El Noucentisme: 1. Concepte de Noucentisme. 2. Josep Carner. 4. L’Escola Mallorquina: 1. Concepte d’Escola Mallorquina. 2. Miquel Costa i Llobera. www.uib.cat 3 3. Joan Alcover. 5. Els moviments d’avantguarda i les seves manifestacions: 1. Concepte d’avantguarda. 2. Joan Salvat-Papasseit. 6. La literatura dels anys vint i trenta: 1. Panorama general de l’època. 2. Bartomeu Rosselló-Pòrcel. 7. La literatura de postguerra: 1. Panorama general de l’època. 2. La narrativa: Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda. 3. La poesia i el teatre de postguerra: Salvador Espriu. 8. La literatura actual: Maria-Mercè Marçal, Albert Sánchez Pinyol, Jordi Galceran.* *Aquests temes, a partir del curs 2019-2020, també podran ser matèria d’examen. **Quant als moviments literaris, s’haurà de parlar del concepte i de les característiques generals. Introducció. Conceptes bàsics: comunitat lingüística/ grup lingüístic àmbits d'ús normes d'ús llengües minoritàries (vs majoritàries) / llengües minoritzades (minorització) Estandardització: normativització (o codificació) + normalització Llengua oficial/ cooficial Llengua pròpia i llengua històrica LLENGÜES EN CONTACTE: Fenòmens: monolingüisme/ multilingüisme BILINGÜISME: definició tipus: individual, territorial i social El mite del bilingüisme: monolingüisme unilateral (o unidireccional) Bilingüe/ bilingüista DIGLÒSSIA: definicions (de Ferguson i de Fishman) CONFLICTE LINGÜÍSTIC: definició passes Solucions possibles: SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA: causes i fases. Bilingüització i monolingüització. NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA: factors, actuacions. Casos de normalitzacions reeixides. Valors, actituds i normes d'ús lingüístic: Prejudicis i tòpics lingüístics. Ús convencional/ ús intencional Rebuig lingüístic (autoodi i ocultació lingüística)/ lleialtat lingüística Secessionisme lingüístic: gonellisme i blaverisme. Models de planificació lingüística en estats multilingües: cap reconeixement, protecció de minories, plurilingüisme institucional, federalisme lingüístic i autonomia lingüística. Exemples. 3. Realitat plurilingüe a l'estat Espanyol: Introducció: les llengües de l'estat Espanyol i el seu estatus legal. Constitució espanyola, estatuts d'autonomia. Marc legal als PPCC i a les Illes Balears: Estatut d'autonomia, Llei de Normalització Lingüística i altres. Situació sociolingüística actual de la llengua catalana: coneixement i ús. Àmbits administratiu, educatiu, cultural, comercial, mitjans de comunicació, etc.