diumenge, 19 d’abril de 2015

El marc legal del català en els seus territoris

Enllaç on podreu consultar íntegra tota la legislació lingüística

La protecció de la llengua catalana ve avalada per un seguit de textos legislatius.
  • En primer lloc hi ha la Constitució espanyola que en el seu Article 3 proclama:

    1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la. 2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts. 3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció
  • En segon lloc, tenim els Estatuts d’Autonomia de cada territori:
El 1979 s’aprova l’Estatut de Catalunya, que reconeix el català com a llengua pròpia i oficial; el 1982 el de la Comunitat Valenciana, que l’anomena “valencià” però no la reconeix com a pròpia, només com a llengua cooficial; i el 1983, el de les Illes Balears, que la reconeix com a llengua pròpia.
A part d’això, ja sabem que el català és parlat a altres zones, com la Franja de Ponent o al Carxe. A la primera el seu Estatut no diu que sigui oficial, encara que reconeix que la “modalitat lingüística” serà objecte de protecció. A la Catalunya Nord, només hi ha alguns projectes de protegir-la. Al Principat d’Andorra és l’única llengua oficial segons la Constitució andorrana. A l’Alguer no consta cap document en què es digui que és oficial. 

Els estatuts del Principat, del País Valencià i de les Illes Balears han estat modificats aquests darrers anys segons s'exposa seguidament.

  • Després hi ha diverses lleis d’àmbit més concret com les Lleis de la Funció Pública, o diversos Decrets sobre ensenyament o altres espais concrets que regulen l’ús a l’àrea concreta d’actuació.
.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-..-.-.

1.La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.

2.El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües.    [...]

5. La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.

14 articles són considerats anticonstitucionals

Sentència final del Tribunal Constitucional





Article 4 La llengua pròpia

1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.

2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma.

3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.

Article 35 Ensenyament de la llengua pròpia

La Comunitat Autònoma té competència exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, d’acord amb la tradició literària autòctona. Normalitzar-la serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma. Les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua.

La institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana serà la Universitat de les Illes Balears. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears podrà participar a una institució adreçada a salvaguardar la unitat lingüística, formada per totes les comunitats que reconeguin la cooficialitat de la llengua catalana.

(a més de l'ESTATUT, LA LLENGUA ES REGULA A PARTIR D'ALTRES LLEIS I DECRETS: anotats al final de l'entrada)

ESTATUT VALENCIÀ (1982)

Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Tothom té el dret a conèixer-los i usar-los.

La Generalitat Valenciana garantirà l'ús normal i oficial d'ambdues llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d'assegurar-ne el coneixement.

Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.


Considera el "valencià" com a llengua pròpia del País Valencià, no ja tan sols oficial com en l'Estatut anterior.
Reconeix el dret de rebre l'ensenyament del i en valencià.
Respecte a la unitat lingüística, parla sovint d'"idioma valencià" (tot i que aquest terme pot ser interpretat de diverses maneres) i no reconeix explícitament la unitat de la llengua, però declara l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com la "institució normativa de l'idioma valencià". L'Acadèmia ha fet resolucions a favor de la unitat de la llengua i utilitza les mateixes normes ortogràfiques que la resta del domini lingüístic.
No exigeix el requisit lingüístic del valencià per a l'administració, i es limita a dir que "la llei establirà els criteris d'aplicació de la llengua pròpia en l'Administració i l'ensenyament".

L'Estatut d'autonomia d'Aragó (1982) no preveu cap estatus oficial per a l'aragonès o per al català, i es limita a preveure la protecció de les diferents modalitats lingüístiques regionals com a «elements integrants del seu patrimoni històric i cultural». En tant que el Govern autònom d'Aragó té competències en matèria cultural, hauria de vetllar en principi per «la conservació i l'estudi de les manifestacions específiques de l'Aragó i de les seves modalitats lingüístiques».

L'absència de reconeixement oficial ha estat criticada des de diversos sectors (incloent-hi el Justícia d'Aragó) que retreuen al Govern regional la no aplicació de l'article 3.2. de la Const itució espanyola, qu e preveu que les llengües alt res que el castellà siguin igualment oficials en les comunita ts autò nomes respe ctives, d'acord amb els seus estatut s d' autonomia. En aquest sent it, el gener de 1993 el Justíc ia d'Aragó va considerar qu e aquesta situació constituïa una clara discriminació respecte de l'esta tus oficial de les llengües pròpies d'altres comunitats autònomes. També va criticar el Gove rn aragonès per no haver adoptat, seguint l'exemple d'a ltre s comunitats autònomes, disposicions clares a favor de l'ús, l'ensenyame nt i la difusió de les llengües d'Aragó.

Després d'un temps en què el català es digué oficialment LAPAO, el 2016 es torna al terme català:lapao--> català

L'Estatut de Múrcia no reconeix cap mena de patrimoni lingüístic dins dels límits de la seva autonomia a part del castellà. La Constitució Espanyola, en canvi, especifica en el seu article 3 que "la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció". Ester Limorti opina que, si no es produeix un canvi social i polític sensible a les característiques culturals dels habitants del Carxe, "la llengua d'aquesta gent, i tot el bagatge cultural que la integra, està condemnat a desaparèixer

A L'ALGUER: Tot i que l'article 6 de la Constitució italiana preveu la tutela de les minories lingüístiques d'Itàlia, aquesta disposició mai no ha estat aplicat al català. Ara bé, una nova lectura de l'article 9 de la Constitució italiana que atribueix la competència de l'Estat en el desenvolupament de la cultura podria estar portant a un cert reconeixement de competències culturals a les regions.

Pel que fa a la ciutat de l'Alguer, la carta municipal de 1991 estableix que l'ajuntament es proposa protegir, promoure i difondre la llengua catalana i contribuir econòmicament al finançament de les associacions culturals.

A CATALUNYA NORD: Tot i que el català sigui considerat com una llengua regional de França, no disposa de cap estatus jurídic específic. Això no obstant, la regió Llenguadoc-Rosselló ha creat un organisme oficial que té com a funció la promoció de la llengua i de la cultura catalana i occitana. També existeix un Intergroupe Langues et Cultures Régionales al si del Consell regional.

Pel que fa a l'administració local, l'Ajuntament de Perpinyà ha promogut la llengua i la cultura catalanes per mitjà de diferents iniciatives, d'entre les quals destaca la creació (1978) del Centre de Documentació i Animació de la Cultura Catalana (CEDACC), que es composa d'una biblioteca, d'un servei de documentació i d'una sala d'exposicions. El CEDACC ha incrementat recentment les seves activitats gràcies a la creació d'un servei de català i d'assessorament lingüístic, l'organització de cursos de català per als funcionaris municipals i per a adults, i també cursos de català a l'ensenyament preescolar i primari (1.000 alumnes en total per al curs 1993-1994).

A ANDORRA el català és l'única llengua oficial: Enllaç
.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

LLEIS I DECRETS QUE REGULEN L'ÚS DE LES LLENGÜES A LES ILLES BALEARS

1. Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears
Aprovada pel Parlament de les Illes Balears el 29 d'abril de 1986
(BOCAIB n. 15, 20-05-86. Correcció d'errates BOCAIB n. 16, 30-05-86)

EXPOSICIÓ DE MOTIUS


Les Illes Balears s'incorporen a l'àrea lingüística catalana amb la conquesta de Mallorca pel Rei Jaume I (1229), Eivissa i Formentera per l'arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí (1235), i Menorca pel Rei Alfons el Liberal (1287).
Des d'aleshores, el català és la llengua pròpia de les Illes Balears i ha estat sempre l'instrument amb què els illencs han fet les seves màximes aportacions a la cultura universal, i el vehicle que ha fet possible l'articulació del geni del nostre poble de manera que la seva empremta quedàs marcada de forma inesborrable en el llegat cultural dels pobles d'Occident.
Des del segle XIII, la llengua catalana, al costat del llatí per a certs usos, esdevé la llengua de la cancelleria i la de l'administració en general, així com de la predicació i d'altres ac-tivitats públiques i formals; i també és la llengua emprada pel poble com a eina d'intercomunicació social.
Al segle XVIII, els decrets de Nova Planta anul·len els òrgans d'autogovern de la Corona d'Aragó i la llengua catalana comença a sofrir un procés de marginació creixent en els diversos àmbits d'ús públic i formal. Així, el 1768, per una Pragmàtica de Carles III, la llengua catalana és bandejada en la major part de la documentació oficial, civil i eclesiàstica; i diversos textos legals proscriuen, devers la meitat del segle XIX, I'ús de la nostra llengua a l'ensenyament. Al segle XX, a part del breu parèntesi de la Segona República, el català so-freix una marginació encara més accentuada, tant a l'escola com als mitjans de comunicació, i, també, en l'ús oficial i pú-blic en general, que culmina durant la dictadura franquista. Finalment, la generalització dels moderns mitjans de comu-nicació, sobretot ràdio i televisió, dels quals quedava exclòs el català, ha fet que la nostra llengua arribàs a córrer el perill de desaparició si no es redreçava el rumb.
Així mateix, cal comptar amb l'arribada, en temps recents, d'un nombre considerable d'immigrants d'altres àrees lingüístiques, als quals la nostra societat no ha pogut oferir els instruments que els poguessin facilitar la seva normal integració.
És així que la nostra llengua, que ha estat i és vehicle d'una cultura universal, es troba, actualment, en una situació de desvaliment. Conseqüències d'aquesta situació són: un excés de barbarismes a la llengua parlada popularment, el desconeixement de les formes d'expressió culta tradicional, la generalització de certs prejudicis lingüístics i diverses actituds d'infravaloració envers el propi idioma.
Amb el restabliment de la democràcia, la Constitució i i l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears han establert un marc legal que permet iniciar un procés de recobrament i de promoció de la llengua pròpia de les Illes Balears que pot alleugerir parcialment la situació actual.
La Constitució espanyola, a l'article 3, diu, que «el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat» la qual «tots els espanyols tenen el deure de conèixer i el dret d'usar», que «les altres llengües espanyoles seran també oficials a les res-pectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus estatuts», i que «la riquesa de les diferents modalitats lingüísti ques d'Espanya és un patrimoni cultural que ha d'esser objecte d'un respecte i protecció especials».
La Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, de l'Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears, al seu article 3, extableix que la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma és la catalana, cooficial amb la castellana, i assenyala el dret que tenen tots els ciutadans de conèixer-la i d'usar-la sense que ningú no pugui esser discriminat per causa de l'idioma.[...]


Article 1
1.-La present Llei té per objecte desenvolupar l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia, pel que fa a la normalització de la llengua catalana, com a pròpia de les Illes Balears en tots els àmbits, i de garantir l'ús del català i del castellà com a idiomes oficials d'aquesta Comunitat Autònoma.
2.-Són, per tant, objectius de la Llei:
a) Fer efectiu l'ús progressiu i normal de la llengua ca-talana en l'àmbit oficial i administratiu.
b) Assegurar el coneixement i l'ús progressiu del català com a llengua vehicular en l'àmbit de l'ensenyament.
c) Fomentar l'ús de la llengua catalana en tots els mit-jans de comunicació social.
d) Crear la consciència social sobre la importància del coneixement i l'ús de la llengua catalana per tots els ciutadans.


Article 2
1.-La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la.
2.-Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l'Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades. També, implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre 1'ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social.
3.-Les manifestacions en llengua catalana, en forma oral o escrita, pública o privada, produeixen plens efectes jurídics i de l'exercici d'aquest dret no pot derivar cap requeriment de traducció ni cap exigència dilatòria o discriminatòria.
4 .-Ningú no podrà es ser discriminat per raó de la llengua oficial que empri.
5.-Les modalitats insulars de la llengua catalana seran objecte d'estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de l'idioma. [...]


TÍTOL I. DE L'ÚS OFICIAL
Article 6
1.-EL català, com a llengua pròpia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, ho és també del Govern Autònom, del Parlament i dels Consells Insulars i, en general de l'Administració Pública, de l'Administració Local i de les corporacions i institucions públiques dependents de la Comunitat Autònoma.
2.-La llengua catalana i la llengua castellana són llengües oficials a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i han d'esser emprades preceptivament per l'Administració segons la forma regulada per la Llei. [...]

  • Els altres títols tracten de l'ensenyament, dels mitjans de comunicació socail i de la funció normalitzadora dels poders públics.
2.DECRET 100/1990, DE 29 DE NOVEMBRE, REGULANT L'ÚS DE LES LLENGÜES OFICIALS DE L'ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS BOCAIB núm. 154, de 18/12/1990

3.Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les illes Balears, en els centres docents no universitaris de les illes Balears. (DECRET DE MÍNIMS) (BOCAIB Núm. 89 17-07-1997)

4.Ordre per la qual es regulen els usos de la llengua catalana en els centres docents no universitaris de les illes Balears. (Ordre Rotger). Ordre del conseller d'Educació, Cultura i Esports, de dia 12 de maig de 1998, per la qual es regulen els usos de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, com a llengua d'ensenyament en els centres docents no universitaris de les illes Balears.

5. Llei de Règim Jurídic (3/2003)

6. Llei de la funció pública (3/2007).

7. Decret de Tractament de Llengües (19.4.13)    ----> derogat

MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE FUNCIÓ PÚBLICA:

GRAELLA COMPARATIVA ELABORADA PEL PROFESSOR DE SOCIOLINGÜÍSTICA DE LA UIB GABRIEL BIBILONI EN QUÈ COMPARA ELS DIVERSOS DOCUMENTS QUE SERAN SOTMESOS A MODIFICACIONS PER L'ACTUAL GOVERN



ACTIVITAT: COMPLETA LA GRAELLA

3 comentaris:

  1. Bon dia,
    Gràcies per la informació detallada i actualitzada. T'he enllaçat en el meu blog, també dedicat als alumnes de batxillerat:
    http://lagrancarabassa.blogspot.com/

    ResponSuprimeix
  2. Moltes gràcies! Està bé poder compartir idees i informacions!
    Esper que l'enllaç pugui ser d'utilitat per als teus alumnes. He agregat el teu bloc com a eina també de consulta per als meus.
    Joana Maria

    ResponSuprimeix
  3. mem emili,ma agradat molt aquest comentari, el rocomanaria a colca persona que li agrade aquet tema, mol amable, recorts de Santanyi, amunt Puigdemont! Forsa as mabre

    ResponSuprimeix