Literatura dels anys 30 (la preguerra)

LA LITERATURA DELS ANYS 30. LA PREGUERRA.


1931: II República Espanyola, estatut d'autonomia català i llengua oficial. Tasca cultural (ensenyament, editorials, premsa)

1936 cop d'estat i guerra civil: exili o clandestinitat. Genració sacrificada.

POESIA

POESIA DE TRADICIÓ SIMBOLISTA (Baudelaire, Mallarmé, Valéry, Schiller, Poe, Whitman...)/POSTSIMBOLISME

-romanticisme, parnassianisme, modernisme..

-poesia difícil, de mètrica lliure, misteri, suggestió.

-idealització de la realitat

-destaca CARLES RIBA: fa poesia pura (hermètica, difícil, conceptes que cal interpretar, paraula vàlida per ella mateixa). Intel·lectual (traductor, adaptació de clàssics, p.e. Homer), exili, mestre de futurs poetes.

Primer llibre d'estances i Estances. Llibre segon. A partir d'una estrofa d'origen italià.

Tannkas del retorn i Tannkas des les quatre estacions adaptació d'una estrofa d'origen japonès.

Elegies de Bierville: reflexió sobre el seu exili a França i sobre el seu viatge a Grècia.

LITERATURA NEOPOPULARISTA: inspiració en la literatura popular (formes, temes...), reelaboració culta, influència de Verdaguer.

JOSEP MARIA DE SAGARRA. Corresponsal de diaris, poeta, narrador i dramaturg de gran producció.

POESIA: neopopularisme i predilecció per la cançó, tendència a la narració poètica o poema narratiu: Cançons de rem i de vela

TEATRE: més de cinquanta obres, ús del vers en la majoria d'obres, teatre dramàtic i teatre costumista, sentimentalisme. L'hostal de la Glòria, El cafè de la Marina

NARRATIVA: novel·les i contes: Vida privada (descripció i crítica de la societat barcelonina)

TEATRE

Crisi----Mancomunitat: crea Escola Catalana d'art Dramàtic

comèdia burgesa (embolics, final feliç): CARLES SOLDEVILA (Civilitzats, tanmateix)

crítica social: JOAN OLIVER

tradició romàntica: JOSEP MARIA DE SAGARRA

altres: teatre popular: sainets, vodevils...



NARRATIVA

Recordem que després del Modernisme i durant el noucentisme no es va fer novel·la i que durant l'avantguarda el gènere més conreat va tornar ser la poesia, per tant, cap als 1925 els crítics intenten promoure la creació novel·lística ja que consideraven necessari aquest gènere per consolidar la llengua catalana, recentment normativitzada. Així s'impulsà gràcies a editorials, diaris, revistes i premis. Els autors de les primeres novel·les es poden agrupar en quatre apartats:

1.Els que ja procedeixen del Modernisme: JOAN PUIG I FERRETER (provinent del teatre modernista, novel·les autobiogràfiques: Camins de França), VÍCTOR CATALÀ o PRUDENCI BERTRANA continuen escrivint.

2.Novel·la psicològica (ambient burgès, anàlisi del món interior, subjectivisme (normalment de personatges femenins; desenganys, inadaptació, sexe..., freudisme, evocacions i suggestions del passat, monòleg interior en 1a persona o 3a p omniscient:

Els que estan vinculats al Noucentisme: CARLES SOLDEVILA

Conrea teatre (Civilitzats tanmateix) i novel·la a partir del model de Gide i la seva immoralitat i de Freud. Soldevila modernitza el contingut i la tècnica (monòleg interior) i fa una mena de novel·les psicològiques en l'ambient de la burgesia barcelonina. Cal destaca la trilogia Fanny, Eva i Valentina.

La nova generació: MIQUEL LLOR (traductor, contista i narrador, influït per Freud, novel·les amb gran càrrega sexual: Laura a la ciutat dels sants), MERCÈ RODOREDA, (primeres obres per exemple Aloma)

3.De crítica Social: ironia, personatges plans, avantguardisme (Vals de F. Trabal o Josep Maria de Sagarra a Vida privada)

4.També es fan: Contes (Espriu, Calders) i prosa periodística (llibres de viatges, memòries): Josep Pla (El quadern gris)