9. Teoria de l'art

El seu discurs, Humanització de l'art, que constitueix la seva declaració poètica més important, va ser recollit amb altres textos al volum Art i literatura (1904). Hi exposa la seva posició contrària als corrents de l'art per l'art, als simbolistes i parnassians, en una clara sintonia amb les actituds veristes i vitalistes del moment, que defensaven els lligams entre creació poètica i vivència personal, emotiva. Així, sintetitza en alguns aspectes les teories poètiques de Joan Maragall  ("paraula viva") i de Santiago Rusiñol, defensa la conciliació entre l'escriptor i la societat, el punt de partida contemplatiu de la creació poètica i la concepció messiànica del poeta, a través de la qual adquireix una dimensió o responsabilitat col·lectiva. Alhora, però, reclama el domini de la tècnica i una extremada cura en el llenguatge perquè creu que la poesia s'ha de posar al servei de la comunicació i la claredat. És probable que, en aquestes idees, seguís de prop, també, les teories de Tolstoi, a qui va dedicar un assaig datable de 1921 (L'Art segons Tolstoi)

Clica en aquest enllaç i escolta la informació sobre la teoria de l'ART de Joan Alcover: http://canalcover.cat/documents-sonors.php

• Pren apunts i completa amb ells el punt de l'esquema corresponent.