El 1885 viatja a Roma per iniciar els estudis de Teologia i surt a la llum el recull Poesies. Són els primers poemes d'un romanticisme de to molt contingut i molt serè, dominat pel seny i la perfecció formal, modulat per la serenitat clàssica. En aquesta línia romàntica Costa manifesta dues constants temàtiques íntimament relacionades: el sentiment religiós i el sentiment del paisatge.
Aquesta visió del paisatge manifesta una influència de la poesia de Lamartine, com és el cas de "La Vall" (1873). Altres vegades, en alguns dels poemes més brillants, com "El Pi de Formentor" (1875), presenta reminiscències del to grandiloqüent de Victor Hugo. El paisatge que dibuixa el poeta és real, cenyit a la geografia de Mallorca, sobretot de Pollença i de Formentor.
Però, d'altra banda, alguns poemes d'aquesta època palesen una actitud malencònica i sentimental, inspirada en la poesia intimista de G. A. Bécquer, com es desprèn de la lectura de "Defalliment" (1876)El 1890 retorna definitivament a Mallorca i escriu els tres poemes narratius «La gerreta del catiu»(1895), "Castell del Rei" (1896) i "La maina" (1897), que formen el volum de caire romàntic De l'agre de la terra (1897). Es tracta d'una poesia que recrea tant el llenguatge com els costums i la tradició cultural mallorquines.El 1899 publica Líricas, que és un recull de poesia en llengua castellana, escrit en metre clàssic, inspirat en els monuments de l'antiga ciutat de Roma.
El 1907 reedita el recull Poesies i el 1908 publica els poemes en prosa Visions de Palestina.
(Juan Gual 16 3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada