La llengua materna és aquella que ens ensenyen per primera vegada a casa, amb la que creixem i amb la que ens comunicam en totes les situacions.
Podria ser que un escriptor fos millor usant la seva llengua materna perquè es pot sentir més inspirat que usant-ne una altra, pot usar millors expressions i sentir-se més còmode. Però penso que això no té res a veure perquè pots utilitzar una llengua per expressar alguns sentiments o emocions, o una altra llengua o la materna per expressar els teus sentiments més profunds. A vegades és molt més fàcil expressar els sentiments, situacions que t'inquieten, emocions, crítiques amb la llengua pròpia, perquè és amb la que has crescut i amb la que et comuniques amb més facilitat. Hi ha també algú que pot pensar que és igual una llengua o altra perquè por existir la casualitat de que et puguis expressar amb dues llengües.
Per exemple tenim Joan Alcover que escrivia en castellà primerament però després de la mort de la seva primera muller i alguns dels seus fills, canvia radicalment la seva llengua d'expressió pel català. Volia expressar tot el dolor que li havia causat la desaparició dels seus estimats. Volia expressar tot el dolor que li havia causat la desaparició dels seus sentiments i, per això, li va fer falta la seva llengua materna, perquè havia d'expressar els seus sentiments més profunds.
Per poder expressar el que vols ho has de fer amb la llengua què et sentis còmode, la que t'agradi com sona quan llegeixes els seus versos, que et sigui més senzilla i simple per expressar-te.
M'agrada el teu text, Mica! De totes maneres s'hi poden fer remarques: el paràgraf interior podria reescriure's en dos o tres paràgrafs més breus. Crec que així quedarien més clars i estructurats els arguments. En el final d'aquest llarg paràgraf, a més, repeteixes una sèrie de mots no sé si a posta o sense voler.
ResponEliminaEn la conclusió, si introdueixes una idea nova (versos, poesia) n'hauries d'haver parlat abans, ja que és un nou argument.
Alerta: "la llengua amb què et sentis còmode"