"Molts se figuren que la nostra llengua es una llengua morta. Concedeixen que altre temps, be, seria tot lo que vullam; pero lo que es diu ara, es morta i ben morta. Aquests tals fan llàstima i rialles al mateix temps, perquè demostren una ineptitud absoluta en materia de prendre 'l pols a una llengua y que no han estudiada poch ni molt la nostra... Estudiada de prop la llengua parlada en aquestes regions, a pesar de mes de dos sigles de desolació literaria, a pesar d'haver estat tant de temps abandonada a sí mateixa,... considerada inepte e indigne de servir de vehícle, de vesta, a les altes especulacions y concepcions capdalts de l'esperit, a pesar de tot això y de la guerra verinosa y encarnissada que li ha feta el centralisme cesarista espanyol...; a pesar totes aquestes coses, tan polent campava la nostra llengua, rels tan fondes havia posades, tant valenta es ... que ha resistit admirabilíssimament, ha surat damunt tot, no l'han poguda capxafar... Cops blaus té, y qualque trau, y escarrinxades, y peladures y qualque os fora de lloch...; perquè ¡sabeu de quina manera l'han fiblada i botxinetjada! No; com no l'han retuda, ja no la retràn...; la victoria es seva"."Tots els cops, totes les ferides, que li han fetes, desapareixerán... si, com a bons fills,li tenim l'esment que li devem, si nos ne cuidam segons ella s´ho mereix...¿Quin ha de ser aquest esment, aquesta cura...? Estimarla amb tot el nostre cor, y estudiarle ab tota la nostra ánima, y tornarli lo que es seu; no afrontarla anant a manllevar a ca'l veynat... allò que ella té dins la seva caixa, bo i rebedor y a disposició dels seus fills. Lo que importa es fernosne cárrech de bon de veres, no estar empegaits de servirnosne. No es cap mala mare que nos hájem d'avergonyir de res seu, antes mes nos honra i exalta".
(LLETRA DE CONVIT, 5-XI-1900))
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada