CLUB DE LECTURA: L'alegria que passa, Cigales i formigues, El jardí abandonat

Santiago Rusiñol

·Barcelona(1861)-Aranjuez(1931)
·Veritable model d’artista total
·Molt influït per Maeterlinck
·Promotor de les Festes Modernistes al Cau Ferrat (Sitges) i participant de les tertúlies de la cervecería Quatre Gats

És essencialment pintor per veritable vocació, fou també un escriptor important i de gran èxit. El seu teatre és d'una gran extensió i varietat: es va desenrotllar al llarg de quaranta anys de la seva vida i abraçà el drama i la comèdia, el sainet, la farsa i el quadre líric.

·Génere: Teatre i, en les meves obres, esteticista.
·Etapa literària: Modernisme


L’alegria que passa

-Espai immòbil i estàtic: un poble desconegut, indiferent, vulgar i ensopit
-Qüasi NO acció
-Qüasi NO argument
-1 sol acte

Personatges:

Principals

-Gent del poble:
Arcarde: personatge molt materialista a qui només li importa els Diners
Tófol: “panxacontent del poble”.Es dedica a no fer res(jo estic amb el “con qué” que la vida té de ser una cosa reposada).

-Personatge pont

Joanet(protagonista): es troba enmig dels 2 móns antagónics. Es vol deslliurar perqué es sent preponer a dins el poble. Ha llegit sempre molt i s’ha omplit el cap de cabories.

-Gimnastes

Clown: bohemi, no té ni pàtria ni terra, amb bons sentiments. Es guanya la vida com pot en el carro ambulant.
Cop-de-puny: dominat per la seva força bruta que és el que més destaca en la seva persona. Conegut com a l’Hércul de la companyia.
Zaira: cantanta bohèmia, la seva força és la veu i és conegut com l’aucell que alegra la gàbia. Té un bon cor i mala vida i no té ni pare ni mare, està desarrelada.


Secundaris

Agneta(promesa d’en Joanet), Jeroni, el mico, el cavall…


Argument:

Consisteix amb la part de l’obra ambientada en temps contemporanis que mostra el conflicte entre la prosa(el poble) i la poesia(els gimnastes). Els gimnastes representen
la propia bohémia i tenen la finalitat d’esplaiar la gent del poble, que destaca per el pur materialisme, amb el seu espectacle. D’aquesta manera, arriba el carro de gimnastes i comença l’espectacle. En acabar, tots ells acaben fugint del poble enutjats pel materialisme. En aquest moment, en Joanet es resigna a continuar seguint el poble.


Cigales i formigues

-1 acte
-Espai immòbil:adalt d’una muntanya majoritàriament


Personatges

-Cigales(jardiners de l’ànima, s’alimenten de la poesia):

L’ermità:té majestat de profeta.Alt, magre i de tipo noble. Va tenir una relació amb la Pubilla, una de les formigues, però ella el va rebutjar.
En Cobles: Poeta bohemi, alegre, humorista i satíric. La misèria és l’únic gasto que té.
En Vida: poeta jove.
En Planys: poeta que medita. Pessimista.

-Formigues:

L’hereu: home alt i fornit. Els doblers li donen autoritat.
La Pubilla: Cigala de cor. Molt egoïsta i va rebutjar a l’ermità per poder fer.se rica.
En vianda: personatge que pesa molt i conegut com a l’home-prosa.


Argument

Part de l’obra ambientada a l’Edat Mitjana que presenta 2 estaments completament contraposats i antagònics, igual que a L’alegria que passa. Les cigales representen els artistes i els poetes i les formigues els homes corrents mancats d’ideals. Les cigales es troben situades a la part d’adalt de la muntanya i canten i dialoguen tot el temps, les formigues, en canvi, duen a terme treball físics i productius, habiten la plana i són coneguts com els ricatxos del terme. Segons la visió de l’obra, els seus treballs són menyspreables. Les formigues que continuament es burlen de les cigales, en un moment, necesiten d’elles ja que les collites no els hi funcionen perquè el clima és molt sec i, per tant, no plou. Les formigues es posen a cantar fins a arribar al cim de la muntanya on totes i especialment la Pubilla demanen ajuda a l’ermità, amb qui havia mantingut una relació anys enrere. Finalment, després d'un temps de discussió, la situació conflictiva es soluciona amb la tempesta que es desencadena. D’aquesta manera, les formigues tornen a la plana rebutjant a totes i cada una de les cigales i obsessionats pel materialisme.


El jardí abandonat

- Qüasi no té argument


Personatges

Aurora: protagonista
Ernest i Lluís: les 2 persones que rebutja n’Aurora
Marquesa: padrina d’Aurora
Gertrudis


Argument

És una obra que es centra bàsicament, tot i que no tengui qüasi argument, amb el rebuig per part d’Aurora, l’últim rebrot de la família, davant la declaració de diversos homes, després de la mort de la seva padrina, optant per a la soledat, així com ho han fet tots els seus avantpassats ja que ella és una nina orfe, sense pare ni mare.



Informació adiccional:

Enllaços:

http://albertdelahoz.blogspot.com/2007/02/el-jard-abandonat-de-santiago-rusiol.html


http://piscolabislibrorum.blogspot.com/2010/07/lalegria-que-passa-de-santiago-rusinol.html



"A diferència de L'alegria que passa, on l'ingredient humorístic és present de forma mesurada i, sobretot, matisada i selectiva, i d'El jardí abandonat, l'única temptativa veritablement reeixida del Rusiñol dramaturg en el marc estètic del simbolisme, Cigales i formigues és una obra que presenta importants problemes de registre literari, cosa que afecta tant la intencionalitat del producte, que esdevé ambigua, com la recepció de públic i crítica, en general ben poc entusiasta. Tot i que l'ambigüitat no és una característica exclusiva de Cigales i formigues —a L'alegria que passa constitueix un dels ingredients que n'expliquen l'èxit a tots nivells—, aquí sorgeix un desencaix fonamental entre el missatge que l'autor pretén de vehicular de forma programàtica i la formalització concreta d'aquest missatge a partir d'uns materials extrets majoritàriament de la tradició humorística i costumista que topen frontalment amb la voluntat de crear uns personatges abstractes. [...]"

(http://www.escriptors.cat/autors/rusinols/pagina.php?id_sec=1597)


. A L'alegria que passa (1898), la primera peça llarga que l'artista va escriure per al teatre en el marc de la campanya per a la implantació d'un teatre líric català, Rusiñol aconsegueix una simbiosi gairebé perfecta entre simbolisme i costumisme, entre tradició i modernitat, cosa que es tradueix en un gran èxit tant de crítica com de públic en uns moments en què la renovació de l'escena catalana era considerada un imperatiu patriòtic. Rusiñol hi plantejava el conflicte entre l'artista i la societat, la poesia i la prosa, l'espiritualisme i el materialisme, a través d'una escenografia i d'uns personatges altament simbòlics. És el mateix tema que tracta a El jardí abandonat (1900), l'obra més genuïnament simbolista de Santiago Rusiñol, i a Cigales i formigues (1901), en què el didactisme i l'humor paròdic acaben rebentant des de dins el codi simbolista.

(http://lletra.uoc.edu/ca/autor/santiago-rusinyol/detall)


Activitats interactives:

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/alegria/despres.htm