dimecres, 4 de novembre del 2015

CORRECCIÓ DEL PRIMER EXAMEN (2n BATXILLERAT)

QUÈ HI HAVIA D'HAVER A CADA PREGUNTA?

OPCIÓ A
Ambdós homes, bon xic més calmats, es dirigiren a la sala. Aquesta ja era plena de senyors, drets, formant grupets, parlant baixet. En Foix anà estrenyent mans, silenciós, acompanyant l'estreta encaixada amb una torçada de cap, tota compungida, que volia dir: - Gràcies. ja ho veuen. Per fi sos ulls descobriren el governador, que li allargà ambdues mans.
- Quanta molèstia!- féu en Foix, alhora que li saltava una llàgrima d'agraïment -. Ah! I vostè, mossèn Ignasi? Dispensi'm: no l'havia vist. Estic no sé com.
A poc a poc anaren entrant les primeres figures de la banca, del comerç, de la Borsa, de la política, encabint-se com pogueren en aquella saleta, pel rebedor, pel menjador, pels estrets corredors d'aquell piset. Tota una gentada s'arrenglerava escala avall, es premsava dins el portal, o esperava fumant a baix a la placeta, ocupada ja pel gran cotxe de luxe, els de respecte, i llargues fileres de nois de l'Hospici i noies de la Misericòrdia.
Però els fums que tornaven a pujar al cap d'en Foix li esvaïen altra volta els records negres. "La presència d'aquells milionaris, de les autoritats, de les primeres potències de Barcelona, plantades en vano davant d'ell, era ben bé l'apoteosi d'aquella celebritat tan sospirada, obtinguda a còpia d'afanys i contratemps. En Jordi havia tingut raó: havia arribat al capdamunt, era l'home del dia". I tot considerant això, esponjat el cor per llàgrimes d'agraïment, sentí, més que vergonya, dol d'haver obligat els altres a pujar tantes escales per reunir-se en un pis tan humil. No era vergonya del seu passat, ni clam tampoc d'una vanitat mesquina (que no tenia estada en qui tant sentia la gran), allò que li feia demanar dispensa: era sols l'entusiasme generós, l'agraïment profundíssim que aquella mostra de consideració pública despertava en son esperit.
-Tants escalons! Un pis tan reduït... Però, senyors, el meu cunyat és artista, i els artistes, sempre viuen pels núvols, com sap tothom.
(Fragment del capítol XX de La febre d'or de Narcís Oller)

  1. Posa un títol adequat al fragment i explica'l.(1p)
El títol hauria de contenir aquestes idees:
  • triomf-importància-poder
  • humilitat (passat)/ aparences (voler ser)
  • dia important
  • Nom del personatge (Foix)
  • Altres...
Penalitzat si el títol és massa llarg, si no s'ha argumentat, si no s'ha argumentat paraula per paraula i també globalment.
  1. Explica el significat que tenen en aquest fragment els cinc mots marcats en negreta:
  • compungida: trista, abatuda, afligida, desolada
  • figures: personalitats/ gent important
  • s'arrenglerava: s'aliniaven, posar-se en fila/ en rengle
  • esvaïen: esfumaven. Apagaven, desapareixien
  • apoteosi: culminació, auge, esplendor, moment culminant...
  1. Indica, de manera completa, la categoria gramatical de les paraules subratllades:
  • ambdós: determinant indefinit
  • sos: determinant possessiu àton
  • ah: interjecció
  • en: preposició
  • pel: contracció (preposició + determinant article)
  • i: conjunció
  • que: pronom relatiu
  1. Comenta com apareix retratat el senyor Foix en aquest fragment. Explica-ho i anota fragments per argumentar-ho. (1)
  • trist
  • absent
  • humil
  • vergonya del passat?/ menyspreu pels artistes? → materialista?
  • Agraït
  • entusiasmat perquè se sent important
  • enriquit
  • cregut/ fums
  • satisfet per la consideració pública
    Es penalitzava si no es donaven raons ben explicades i si no s'indicaven frangments del text (cites) per justificar-ho.
  1. Què trobes de les persones que viuen per enriquir-se? Ets de l'opinió que no fan falta doblers per viure bé? Redacta un text argumentatiu, (entre 150-200 paraules), en què exposis la teva opinió sobre aquesta qüestió. (2p)

ADEQUACIÓ: títol, llargada, tema,,,
COHERÈNCIA: estructura (Intro/Argum/Conclus), Intro, Arguments (complets i coherents), Conclusió
COHESIÓ: progrés, sentit, enllaç d'idees, no contradicció, idees ben desenvolupades, ...

  1. Els orígens de la llengua catalana: del substrat a l'adstrat. (2 punts)
Català-ve del llatí vulgar (=llengües romàniques) + altres influències
-Romanització-què és?/ causes de les diferents llengües romàniques?/quines?
Altres elements que influeixen:
Substrat: definició i pobles que influeixen (indoeuropeus, fenicis/grecs i iberobascs, característiques i alguns exemples que deixen)
Superstrat: definició i pobles (àrabs i germànics (gots i francs), característiques i exemples de paraules)
Adstrat: definició i exemples
    Penalitzat si es feia esquema més que explicació. Recordau que es tracta de fer textos explicatius! Si no es demanen esquemes, no se n'han de fer!
  1. La poesia de la Renaixença. Jacint Verdaguer. (2 punts)
Introducció: primer gènere / més conreat de la Renaixença
Jocs florals/ Antologies/ Oda «La pàtria» (Aribau) (inici), Àngel Guimerà.
Característiques de la poesia (Romanticisme/ temes jjff)
Verdaguer: breument la biografia
Obra: prosa (gèneres i alguns títols)/ poesia (lírica-temes i alguns títols/ i èpica: títols i explicar arguments i característiques)
    Penalitzat si es feia esquema més que explicació. Recordau que es tracta de fer textos explicatius! Si no es demanen esquemes, no se n'han de fer!
    OPCIÓ B
Quan era petit a l’escola del poble molts teníem un sobrenom. Sovint estava relacionat amb la nissaga familiar o el nom de la masia d’on proveníem. No era tan habitual, però també solia passar, que el malnom estigués vinculat a alguna característica física suposadament agraciada. Les orelles de pàmpol, les cames garrelles,* els grassonets, les ulleres de miop... eren factors que convertien els nens en víctimes propiciatòries per la mofa i la befa. Malgrat que als afectats no ens feia cap mena de gràcia, no tinc constància de cap trauma insuperable entre els meus amics de l’època. En canvi, els últims dies he vist als diaris diverses notícies relacionades amb suïcidis infantils possiblement derivats de casos d’assetjament o persecució a l’escola.
La gran diferència entre la broma d’aleshores i el drama d’ara és Internet. En tots els casos –Jokin a Hondarribia, Amanda al Quebec o el més recent Andrea a Roma– els assetjadors havien amenaçat o amenaçaven d’exposar les suposades febleses de les víctimes a la xarxa. Un cas és el de l’Andrea, un noi italià de quinze anys al qual li agradava anar a l’institut amb pantalons de color rosa i amb les ungles pintades, i que arran d’això era objecte de burles ferotges. El punt culminant del suplici va arribar a través d’una pàgina del Facebook on algú va crear un perfil dedicat al «noi dels pantalons roses». Convertit d’avui per demà en motiu d’escarni global, només era qüestió de temps que l’Andrea tirés pel dret i se suïcidés penjant-se pel coll amb una bufanda. També formaven part del guió els cops al pit i les mostres de condol de companys, presumptes amics i coneguts que ara es fan creus de la desgràcia mentre intenten exculpar-se del crim induït.
En aquests casos i molts d’altres, hi ha un altre factor comú. Una mà covarda que des de l’anonimat que proporciona Internet destrueix una vida, una reputació o una carrera. La impotència del calumniat és tan devastadora que és urgent buscar mètodes efectius per posar fi a la impunitat d’aquests criminals i aplicar-los la llei més severa.
Ramon Rovira, article publicat a El Punt Avui
[* Garrell: Que té les cames arquejades, amb la concavitat mirant endins de manera que camina amb els genolls separats i topa dels garrons.]

  1. Posa un títol al text i raona’l (1 punt).
  • El títol hauria de contenir aquestes idees:
    • maltractament infantil
    • abans (anònim)/ ara (internet)
    • Internet + bullying
    • mort/suïcidi/ perill
    • internet
    • bullying
    • altres: poder...
  • Penalitzat si el títol és massa llarg, si no s'ha argumentat, si no s'ha argumentat paraula per paraula i també globalment.
  1. Explica el significat que tenen en aquest fragment els cinc mots marcats en negreta Si vols, en lloc de definir-los, pots posar un sinònim. (1 punt)
    propiciatòries: favorables, adequades, idònies, propenses...
    suplici: patiment, tortura, turment, martiri, sofriment...
    escarni: burla, befa, ofensa, mofa...
    induït: obligat, provocat, instigat, conduït, incitat, causat...
    impunitat: sense càstig/ sense sanció/ immunitat/exempció de càstig

  1. Fes un resum del text en unes 100 paraules com a molt (1punt).
    Idees bàsiques que hi haurien de sortir:
      Sempre (de petits) s'han posat sobrenoms→aparença → mofa-però cap trauma
      Ara→sobrenoms i mofes... mal final (assetjament/ suïcidis...)
      CAUSA: internet--→ ara víctima impotent i anonimat de l'assetjador (→ impunitat)
    Penalitza: si és massa llarg, si és massa general, si falta enllaç, si copia paraules i expressions de forma literal
  2. Què vol dir que «La gran diferència entre la broma d’aleshores i el drama d’ara és Internet»? Raona-ho amb arguments concisos extrets del text (màxim 10 línies) (1p).
    RIDICULITZACIÓ IGUAL.... PERÒ ABAST DIFERENT:
  • ABANS: NOMÉS DINS L'ESCOLA/ SE SABIA QUI INSULTAVA-→ CAP TRAUMA
  • ARA: PÚBLIC/ CULPABLE ANÒNIM I IMPUNE-→ MORTS/SUÏCIDIS
  • Raons extretes del text i ben explicats.
  • Algunes cites per argumentar les idees exposades.
  1. Creus que actualment es fa un mal ús d’Internet? O, contràriament, penses que la seva aparició ens ha facilitat la vida? Fes una redacció en la qual exposis la teva opinió raonada i argumentada. (Entre 150-200 paraules) (2p)

  • ADEQUACIÓ: títol, llargada, tema,,,
  • COHERÈNCIA: estructura (Intro/Argum/Conclus), Intro, Arguments (complets i coherents), Conclusió
  • COHESIÓ: progrés, sentit, enllaç d'idees, no contradicció, idees ben desenvolupades, ...
  1. La situació de la llengua catalana entre els segles XVI, XVII i XVIII. (2 punts)
    Tres segles de «Decadència»-què?/ per què?
    Retrocés de la llengua--→ DIGLÒSSIA: poble i literatura popular (català)/ cultura (castellà) --→ SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA
    CAUSES: castellanització cort, economia, siglo de oro castellà, matrimoni reis catòlics, tractat Pirineus, Guerra Successió, Decrets de nOva Planta (--→ què?)
    Menorca?
    Tractats i obres de defensa (alguns autors/ títols)
    Es penalitzava si es feia esquema més que text explicatiu

  1. La Renaixença. Definició i objectius. Els Jocs Florals i la seva importància. (2)
    Introduir el tema: definició de Renaixença (segle/ què?/ origen del nom/ impuls Romanticisme)
    Objectius:
  • repàs de la història medieval
  • recuperar els clàssics literaris
  • normativitzar la llengua
  • recopilar lit popular
  • crear literatura de qualitat en tots els gèneres. Com? Premsa/públic.--→ concursos--→ JOCS FLORALS
      què són? Quan? Qui?
    • Categories (temes) i premis (pàtria/fe/amor)-Z mestre en Gai Saber
    • altres premis/ introducció de nous gèneres/ fins quan?/ on?
    • Importància!!
    Penalitzat si es feia esquema més que explicació. Recordau que es tracta de fer textos explicatius! Si no es demanen esquemes, no se n'han de fer!




REMARQUES


Malament
No has de començar la resposta sense introduir-la: Que ....
No fer esquemes si no se'n demanen Vida:
-
-
-
Obra:
Lírica: -
-
èpica: -
Si et demanen que argumentis un títol, una resposta, s'ha d'explicar ben raonadament
Si el títol és «Poesia. Jacint Verdaguer», primer s'ha de fer una introducció a la poesia (característiques, altres noms...) i després parlar de l'autor. No s'ha de començar directament per Jacint Verdaguer
Si s'ha de citar un escriptor es fa amb el llinatge o el nom i llinatge, mai amb el nom Jacint va escriure...
Els títols de llibres, antologies i reculls van subratllats
Els títols de poemes (curts), revistes... entre cometes
Fer esquemes abans de redactar: evitaràs perdre't i deixar-te coses...
Anar ratllant les preguntes que vas contestant. Evitaràs deixar-te'n cap
Llegir bé els enunciats: per exemple en les preguntes de definir paraules o posar la categoria molts us heu deixat alguna paraula!
Acabar d'argumentar les idees. NO deixar-les anotades i sense explicar
ALERTA ALS SIGNES DE PUNTUACIÓ! No podeu posar pausa entre Subjecte i el seu Predicat, ni entre una frase principal i la seva subordinada.


RECORDA QUE HAS DE DEIXAR COMA EN AQUESTS CASOS:
A més, ...
Per concloure, ...
En conclusió,
Per tant, ...
Els nins tenien un sobrenom. Degut a...
Els nins d'avui tenen un problema a causa d'internet. Ja que ....





Deixa paràgrafs entre subtemes diferents (vida/obra) (diversos arguments....)
Fixa't bé quan estudies en l'ortografia dels noms d'autors, de conceptes, de títols que segur que hauràs d'escriure...
Evitaràs fer faltes d'ortografia
Mestre en GAI saber
Àngel Guimerà
Canigó
Atlàntida
fenicis (no FINICIS)
sorotaptes
superstrat
substitució
adstrat
possessiu
Vigila la concordança Aquesta no passaran



PARAULES IMPORTANTS A TENIR EN COMPTE
Aparèixer, conèixer, pertànyer, néixer
Lingüístiques,conseqüències, llengua, llengües
Està/ estan/ algun/ origen/ Ramon/ Canigó/ família
Perquè...
Succeir/ succeït/ succeint
Per + els= pels
a + els= als
de+ els = dels
Saber (NO SEBRE)
Mòbil, títol, suïcidi.Eivissa
Degut a... --→ a causa de
Podrien/ podria/ podríem
Per concloure (NO per concluir)
La història/ la il·luminació/ la internet/ la importància
«apoyar»-→ donar suport
«rasg»--→ tret/ característica
«red»--→ xarxa
Literàries, suportar, interès, des de / des del
Connector/ innocència
Nomenar Mestre en gai saber
El final (la fi)/ el fi (la meta/ l'objectiu)
Assetjament (no acós!!!)
Estam (no esteim)
A partir que (no DE QUE)
ConSCiència/conscienciar
Vulguem/ vulgueu/ puguem/ pugueu
En què/ de què/ a què/ QUÈ?
Fins I tot////HI aniré (allà)
Immaterial, monestir
Adequat, assaigs/ assajos,

QUÈ ES POT FER PER MILLORAR L'ORTOGRAFIA I L'EXPRESSIÓ?
A part de llegir i escriure molt, ajuda moltíssim autocorregir-se les activitats que facis, fer copiats amb atenció... Així mateix, pots lliurar redaccions, redacció de temes i te les corregiré. Llavors en fas una revisió atenta i ja veuràs com podràs anar millorant! Endavant!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada