LLENGUA I LITERATURA DEL SEGLE XIX: LA RENAIXENÇA

1. INTRODUCCIÓ: CONTEXT HISTÒRIC, CULTURAL I SOCIOLINGÜÍSTIC. pàgines 29--31
2. RENAIXENÇA 

• Terme i concepte 
• Raons/ causes/ orígens: 
  • ***ROMANTICISME: 
    • etimologia
    • origen i evolució
    • característiques

• Datació: B.C Aribau "La Pàtria"
• Programa de la Renaixença: objectius i ideari 
• ***JOCS FLORALS 
• La Renaixença a les Illes Balears i al País Valencià. 

3. POESIA: 

• Introducció

• JACINT VERDAGUER 

4. TEATRE:

• Introducció

• Frederic Soler
• ÀNGEL GUIMERÀ 

5. NARRATIVA: 

• Introducció:
  • Romanticisme: novel·la històrica. 
  • Costumisme
  • Realisme ---Naturalisme 

• NARCÍS OLLER. 

NOTA: Aquest tema s'ha vist a primer de Batxillerat. Ara tan sols el repassarem.

INTRODUCCIÓ. SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA I CULTURAL:

SEGLE XIX. Situació:

• Sociopolítica;

• 1808-1814 Guerra del francès entre Napoleó i Espanya---> s'annexiona Catalunya
• 
  

  Introducció ufncionaris francesos

  català oficial(dos anys 1810-1812)---> diaris en català-francès
  
• 1812---> torna Ferran VII ---> absolutisme ---> imposició castellà
• 1812---> Constitució de Cadis, sense cap esment a les llengües---> continua la prohibició
• Revolució industrial---> riquesa i poder de la BURGESIA (+ aparició classe proletària)
• Cultural:
  • Neoclassicisme/ il·lustració--> interès pels estudis, per la ciència...
  • Aparició de nous valors: Romanticisme---> interès pel passat, per la història, per la pàtria, ... Reivindicacions nacionals---> defensa de la llengua
• Sociolingüística:
  • “Decadència” (s.XVI-XVIII)--> s.XIX continuen les prohibicions a ensenyament (Llei Moyano (1857)), teatre (1867), notaris (1862).
  • Durant la Guerra del francès (1808-1914), català oficial.

---> MINORITZACIÓ: retrocés, disminució de prestigi, PREJUDICIS, AUTOODI.

(situació de DIGLÒSSIA)

---> poble: BILINGÜITZACIÓ.

---> LLENGUA--->

• TRACTATS LINGÜÍSTICS: gramàtiques, diccionaris, interès per fixar la norma ortogràfica i aclarir el desgavell gramatical i lèxic.
  • Josep Pau BALLOT: Gramàtica i apologia de la llengua catalana (1815)
  • Antoni FEBRER: Principis de llengua menorquina (1804)
  • Campanya ortogràfica de la revista “L'AVENÇ” (+Fabra...)
• POLÈMICA/ CAL UNA NORMATIVA: COM ESCRIURE? QUIN MODEL?  
  • Models medievals, llengua antiga---> “català acadèmic”/”literari”
  • Model: llengua col·loquial, llengua propera al poble---> “català que ara es parla”

2. RENAIXENÇA

1. Terme i concepte:
   Terme:

• per oposició a “Decadència”.
• Igual que a altres llengües europees.
• També altres conceptes: “ressorgiment”, “restauració”, “despertament”.
• Apareix el 1871, quan una revista cultural i literària és anomenada “Renaixensa”.

Concepte:

La RENAIXENÇA és un moviment burgès, intel·lectual i polític que defensa un procés global de recuperació de la societat, de la cultura, la història, la literatura catalana...i, sobretot, del prestigi i de l'ús de la llengua per a àmbits cultes.

2. Causes/ orígens:

• socials i econòmiques:
  • fi antic règim + revolució industrial---> enriquiment i poder de la burgesia catalana. Desencisada del poder central, reclama poder i protecció econòmica i defensa identitat nacional---> nacionalisme.
• Culturals:
  • interès investigador dels il·lustrats
  • difusió del moviment romàntic a Europa (reivindicació de llibertat, “patriotisme”, enyorament del passat propi....)

• El ROMANTICISME: orígens. Definició. Característiques.

  Etimologia: del mot “roman” medieval, novel·la cavalleresca. L'edat mitjana és una etapa enyorada. Causes/orígens: canvi/crisi de valors: Revolució Industrial Moviments llibertaris i independència: Francesa (1779), Independència USA (1776)... Definició: moviment estètic i cultural que s'oposa a la RAÓ (neoclassicisme) i que se centra en el JO subjectiu.                                                                                                                   ANTI: classicisme, raó, normes/ PRO: fantasia, irracionalisme, espiritualitat, llibertat                                                                                                                                                    Neix a Alemanya a finals del segle XVIII i es pren el títol de l'obra teatral de Goethe com a base i lema “Sturm und Drang” (tempesta i assalt) S'estén per Anglaterra (Byron-> vida del típic romàntic) i a tot Europa: França (Victor Hugo, Rousseau (teoria bon salvatge))... A l'Estat espanyol s'introdueix a inicis del segle XIX: 1823-24 a través de la revista “El Europeo” (Aribau), a través de traduccions de W.Scott, V.Hugo... Altres revistes: “El Vapor...”                                   Hi haurà dues tendències: una més conservadora, els autors defensors de la qual se centraran en la defensa i l'estudi i reivindicació de la història, la tradició popular...; i una més revolucionària, que es basarà bàsicament en la defensa de la llibertat individual i nacional. CARACTERÍSTIQUES: JO--> SUBJECTIVISME: defensa del món interior, l'espiritualitat... --> “spleen” (Baudelaire), “Mal del segle”----> INSATISFACCIÓ, malenconia, nostàlgia. -->Això condueix a la recerca d'una EVASIÓ i recerca de refugi: en el passat personal-> la INFANTESA (idealització) en el PASSAT històric nacional-> història i literatura edat mitjana/ literatura i cultura popular/ruïnes... en llocs exòtics i allunyats ->ORIENTALISME en la NATURA--> serà reflex dels sentiments. -> recerca de la LLIBERTAT i REVOLTA: imaginació i FANTASIA TRENCAMENT de les NORMES clàssiques originalitat En literatura, es trenquen les pautes de gènere i es mesclen estils i gèneres diferents (polimetria, proses poètiques, tragicomèdies...); la literatura és més profunda, intensa, inquieta, dinàmica... i s'usa un estil més expressiu (interjeccions, exageracions, hipèrboles...)  [5 p.65]

Romanticisme i Renaixença són dos moviments diferents en abast (Europa vs Catalunya) i característiques. El Romanticisme és l'empenta de la Renaixença. Per tant, la Renaixença catalana troba en el Romanticisme el seu canal d'expressió.

• Datació:

1833	Oda “La Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau a la revista “El Vapor” p.47
1841	Pròleg als poemes de “Lo Gayter del Llobregat” (Rubió i Ors), al “Diario de Barcelona” Reivindica la cultura nacional catalana Parla de la necessitat d'activar la literatura amb uns possibles concursos literaris (Jocs florals)
1859	Restauració dels “Jocs Florals” (p.47)
1858-1859	Antologies poètiques: Antoni de Bofarull: Los trobadors nous Víctor Balaguer: Los trobadors moderns
1877	Culminació, plenitud Jacint Verdaguer premi extraordinari per L'Atlàntida Àngel Guimerà nomenat Mestre en Gai Saber en els Jocs florals.

• L'oda “La Pàtria” de Bonaventura Carles ARIBAU (1833)

BonaventuraCarles ARIBAU (1798-1862)

• Economista, polític (liberal) i periodista. Funda la revista “El Europeo” (introductora del Romanticisme a la península), tradueix obres d'autors romàntics i prologa reedicions d'obres clàssiques (Cervantes, Moratín...); escriu l'obra Ensayos poéticos i treballa a diaris com “La nación”, “El corresponsal”...
• 1826--> es trasllada a Madrid on fa feina en un banc (empresa de Gaspar de Remisa)en la tresoreria i les duanes i com a secretari de la casa Reial.
• Torna a Barcelona on mor pobre i desenganat de la política.
• 1833 publica l'Oda (estrofa de lloança) “La Pàtria”, que no és res més que un poema de circumstàncies com a felicitació per al seu patró, Gaspar de Remisa... Tot i així s'ha pres el poema com a principi de la Renaixença perquè uneix enyorança i elogi de la terra, la història i la llengua catalanes

Informació extreta de la pàgina www.escriptors.cat:
L'any 1833, el dia del sant de Gaspar de Remisa, els seus empleats decideixen regalar-li un aplec de poemes escrits per ells mateixos en diversos idiomes.Bonaventura Carles Aribau pràcticament ja havia deixat de cultivar la poesia, tot i així, escriu, en català, l'oda "La pàtria", on exhalta el seu superior, però també la llengua que comparteixen i l'enyor a la pàtria. Alguns mesos després, el poema surt publicat al diari barceloní El Vapor amb la nota "esta composición, escrita para celebrar los días de D. Gaspar Remisa, es obra de la selecta pluma de D. Buenaventura Carlos Aribau. La presentamos a nuestros lectores con el patriótico orgullo con que presentaría un escocés los versos de sir Walter Scott a los habitantes de su patria". La composició ràpidament desperta els entusiasmes dels representants del moviment romàntic conservador, i es publica a Mallorca, València i el Rosselló. Tot i el motiu purament circumstancial del poema, els homes de la Renaixença l'interpreten com un cant a la pàtria i a la llengua, i el consideren l'estendard del redreçament literari que estaven duent a terme. Així, l'oda "La pàtria" és considerada el punt de partida simbòlic del moviment català de la Renaixença. 

2. Ideari: objectius de la Renaixença
   L'ideari bàsic de la Renaixença és l'afirmació de la personalitat catalana des d'un punt de vista cultural i, per tant, la dignificació de l'idioma i l'edificació d'una literatura nacional. Això es concretarà en una sèrie d'OBJECTIUS:

• reconstruir l'època d'esplendor de la història nacional---> s'estudiarà i es revisarà el moment de màxima expansió política i cultural, l'Edat Mitjana.
• Descobrir, estudiar i divulgar els autors clàssics de la literatura catalana--> autors com Marià Aguiló, Milà i Fontanals...; publicaran les obres de Llull, el Tirant, descobriment del Curial e Güelfa...
• codificar la llengua--> es promourà la normativització de l'ortografia, la gramàtica... a través de la campanya de l'Avenç, etc.
• Recollir la tradició popular (encara viva i connectada amb el poble): recol·lecció de rondalles, llegendes, romanços (p.e. Amades, Mossèn Alcover, Marià Aguiló...); creació d'associacions corals(que cantaran les cançons/p.e. Orfeó Català, una coral d'obrers), grups excursionistes...
• crear literatura de qualitat en tots els gèneres. Com?
  • Crear premsa cultural i literària (per publicar obres d'autors europeus, fer ressenyes, publicacions d'autors d'aquí...)---> “Renaixença”, “Lo Gay Saber”, “Il·lustració catalana”....
  • Crear editorials i publicar obres clàssiques i d'autors actuals: anuaris dels Jocs Florals, antologies, novel·les de fulletó...
  • potenciar concursos i institucions culturals: per exemple l'Acadèmia de Bones Lletres o els Jocs florals.
    

    
• ELS JOCS FLORALS:

  Inici: 1 de maig de 1859 Bofarull, Víctor Balaguer i Rubió i Ors Milà i Fontanals, primer president Ajuntament de Barcelona A imitació de la “Festa de la Gaia Ciència” (cort de Joan I 1393): concursos medievals de poesia trobadoresca Poesia en català a partir de tres lemes: PÀTRIA: obres poètiques a partir de temes històrics i nacionals. Obres de caire èpic, balades, romanços, llegendes. El premi és una “Englantina d'or” (gessamí) FIDES: obres de caire religiós. EL premi és una “Viola d'or i argent” AMOR: els temes són amorosos, d'honor i cortesia. El premi és una “Flor natural d'or”. També es donen accèssits (dos de cada lema) i altres premis extraordinaris que no paga l'ajuntament. Qui aconsegueix els tres premis (en el mateix any o en anys diferents) és nomenat “Mestre en gai saber”. El 1862 s'introdueix un premi de narrativa (per exemple guanya L'orfeneta de Menargues d'Antoni de Bofarull), el 1875 un de teatre. Se'n feren també a València i a diferents pobles... Encara es fan. Durant la guerra civil se'n feren a l'exili (Mèxic, Xile, Nova York) i ara estan dedicats a premiar el millor recull poètic. Els Jocs florals foren un fet positiu de la Renaixença del segle XIX perquè: fomentaren la creació d'obres literàries i l'aparició de nous autors. Contribuïren a formar un públic lector de literatura en català. Cada any es feien publicacions (Anuari: obres presentades) donaren prestigi a la llengua i la literatura en català contribuïren a potenciar la unitat lingüística. Per exemple, autors com Marià Aguiló o Costa i Llobera hi participaren. Però a poc a poc quedaren anacrònics i passats de moda. Es feren molt repetitius i les obres de cada vegada baixaren de qualitat.

• La Renaixença a les Illes i al País Valencià :
A diferència de Catalunya, ni les Illes ni el País Valencià comptaren amb una burgesia enriquida que s'afanyàs a defensar la terra i la cultura, i tampoc no existí el desig de revolta i de llibertat nacional. Així, podem dir que la Renaixença aquí va adoptar un punt de vista més conservador i en cap moment hi va haver implicació política. Tot i així, sí que hi va haver Renaixença literària: hi va haver creació d'obres literàries (sobretot poètiques) i participació d'escriptors illencs i valencians en la Renaixença catalana. Pensem que hi havia molt de contacte ja que la majoria anaren a estudiar a Barcelona, on entraren en contacte amb el nou moviment cultural. Així, per exemple, els escriptors illencs i valencians participen en els JJFF i en tenen la presidència (p.e. Costa i Llobera).

ILLES BALEARS:

• Menorca:
• durant el segle XVIII, sota domini anglès, es continuà conreant la literatura en català (p.e. Joan Ramis i Ramis)
• En el segle XIX, i de nou en mans espanyoles, el conreu de la literatura en català va disminuir. Tot i així hi va haver molta tasca investigadora, per exemple en la figura de l'intel·lectual Josep Maria Quadrado.

• Pitiüses: es vivia amb molt analfabetisme i retràs cultural. Però, els intel·lectuals -normalment els qui havien estudiat eren els capellans- treballaren en diverses mostres i reculls de llegendes, rondalles i poemes populars.

• Mallorca: també ancorada en un gran analfabetisme, continuava usant el català de manera oral. Així i tot, els intel·lectuals i estudiosos comencen a dur endavant la literatura i la cultura

• Premsa: es publiquen diverses revistes de caire cultural
• “La Palma” (1840-41), dirigida per Quadrado i per Tomàs Aguiló, publiquen en castellà obres traduïdes d'autors europeus. A més, també presentaran estudis de la història, la cultural popular i la literatura catalana; per exemple editen obres de Llull.

• “Museo Balear”, “Revista Balear”... publiquen poesies en català; tot i que la part prosística sempre és en castellà. (DIGLÒSSIA)

• LITERATURA:
• POESIA: Hi haurà molta creació literària i entre els autors més destacats podem parlar de Marià Aguiló, que fa sobretot recopilacions de poesia popular  i edita el Tirant o la Crònica de Jaume I; Pons i Gallarza (professor de Costa i d'Alcover) ; Tomàs Aguiló... Els poetes illencs se centren sobretot en la poetització del paisatge i del llegendari popular

• La NARRATIVA serà sobretot de caire costumista, amb obres com Aigoforts de Gabriel Maura.

• El TEATRE culte serà creat bàsicament en castellà; però també hi ha autors que conrearan un teatre de caire més popular i costumista: Pere d'Alcàntara Penya o Bartomeu Ferrà.

PAÍS VALENCIÀ: també es fan obres de caire més populista.

• Hi ha revistes, com “El Mole”
• I creació literària, sobretot poètica, amb autors com Teodor Llorente (que participà als JJFF). El 1879, i a iniciativa de Marià Aguiló, es creen uns Jocs Florals bilingües a imitació dels barcelonins: Jocs Florals del Rat Penat.

VÍDEO QUE RESUMEIX LA LITERATURA DEL SEGLE XIX:

3. POESIA

1. Introducció:
   La poesia és el primer gènere a ser recuperat i el més conreat durant aquesta etapa. Amb ell s'inicia la recuperació del català per a la literatura.
   L'impuls es donarà gràcies als Jocs Florals i a les característiques intrínseques del Romanticisme. D'aquesta manera podem dir que la POESIA de la RENAIXENÇA es caracteritza per:

   La seva POLIMETRIA: es conreen des de ritmes més populars (com romanços, cançons...) a mesures més clàssiques (com les odes i els poemes èpics). La recurrència d'uns TEMES: patriòtic: relacionat amb la nació, el paisatge... religiós: la fe, les creences espirituals... amorós: molt contingut, honor, cortesia... Uns TÒPICS repetits: la recreació del paisatge l'enyorament del passat el misteri (ruïnes, nits de lluna plena...) l'amor extrem

Alguns aspectes i noms que hem de recordar, abans de parlar del gran autor, són:

• L'oda “La pàtria” de B.C.Aribau
• Els Jocs florals. --------> DISCURS DE JACINT VERDAGUER 1881 (text 12 pàgina 47)
• Les antologies:
  • Antoni de Bofarull: Los trobadors nous (1858)
  • Víctor Balaguer: Los trobadors moderns (1859)
  • I la publicació dels anuaris dels Jocs Florals...
• Altres noms:
• Rubió i Ors (“Lo Gayter del Llobregat”), Milà i Fontanals, Marià Aguiló, J.M. Pons i Gallarza, Teodor Llorente (P.V) (pàgina 71-72)

• ÀNGEL GUIMERÀ (1845-1924). S'inicià en el conreu de la poesia, però a poc a poc s'introduí en el món del teatre, on assolí un gran èxit. El teatre de Guimerà és molt poètic.
  • El 1875 obté un accèssit als JJFF i el 1876 la Flor Natural. El 1877 és nomenat Mestre en Gai Saber
  • Publica: Poesies (1887), Glorioses (1913)...
  • La seva poesia és molt narrativa, té un caràcter èpic, molt polimètrica i se centra en la idealització del món cristià...

JACINT VERDAGUER

(Mossèn Cinto Verdaguer)

“poeta de Catalunya” (1845-1902)

• 

  1845 a Folgueroles (plana de Vic)-1902 a Vallvidrera (de tuberculosi)
• d'origen humil
• nomenat capellà (1870)
• pertany al grup de poetes “L'esbart de Vic”
• 1865 rep dos premis als JJFF
• “anèmia cerebral”----- BCN capellà de vaixell del marquès de Comillas (“Compañía Transatlántica”)
• 1877 premi extraordinari als Jocs Florals amb L'Atlàntida
• capellà confessor i almoiner al palau de BCN dels marquesos de Comillas
• 1880: Mestre en Gai saber
• 1886 Canigó
• Viatge a Terra Santa (amb els marquesos)--→ trasbalsament i crisi espiritual. Obsessió: exageració religiosa-→ Discrepàncies amb el poder eclesiàstic: acusat de follia, de practicar exorcismes, endeutament--> retirat a un monestir (1893-95) i prohibició de dir missa.
• 1895-1897: articles “En defensa pròpia”
• 1898: rehabilitat, funda dues revistes, president els Jocs Florals
• 1902 Mort. Enterrament molt popular: unes 100.000 persones--→ Era conegut i valorat, el poeta del poble.

Jacint Verdaguer és l'impulsor de la literatura catalana. Va ser un poeta molt popular i reconegut. La seva obra, escrita amb una cura lingüística extraordinària, fusiona el model lingüístic antic i el model del català que ara es parla. Per tot això, és considerat el creador del català literari modern.

OBRA molt relacionada amb el romanticisme: patriotisme, sentiments, lloança del passat històric, la naturalesa i les tradicions. Temes dels JJFF: fe, pàtria, Amor.

PROSA

• Articles “En defensa pròpia. Un sacerdot calumniat” i “En defensa pròpia. Un sacerdot perseguit”, publicats en premsa a “La publicitat” i a “El Noticiario Universal” (1895-1897) [mostra ironia, sarcasme....]
• Assaigs, descripcions i relats de viatges:
  • Excursions i viatges (1887)
  • Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1889)
• Aplecs de llegendes, rondalles, refranys..
  • Rondalles (1905)
  • Folklore

POESIA

Recuperació de la poesia culta, gran domini del llenguate i gran difusió popular (traduccions, interès social i coneixement gràcies a les corals: “L'emigrant”, “Virolai”...)

• POESIA LÍRICA (temes sentimentals, inspirats en la poesia popular):

• Patriòtica: Pàtria (1888)i Aires del Montseny (1901)
• Religiosa: Idil·lis i cants místics (1879)i Flors del Calvari (1896)

• POESIA ÈPICA (narració en vers de fets heroics)

• L'ATLÀNTIDA (1877).
• CANIGÓ (1886)

JACINT VERDAGUER:EN DEFENSA PROPIA . UN SACERDOT CALUMNIAT (fragments)

1. Escriu paraules o expressions sinònimes dels mots que estan en negreta.
2. Indica la funció sintàctica dels elements subratllats.
3. Explica el sentit de l'expressió «D'arbre caigut tothom ne fa llenya» en relació amb el text.

Pel mes de maig de l'any 1893, després dels Jocs Florals, se m'allunyà traïdorament de Barcelona, amb la tàcita nota de boig, donant-me a mi l'excusa d'anar dos mesos a fora a cuidar ma salut, que, gràcies a Déu, no necessitava remeis. Si no content, hi aní resignat, i darrera els dos mesos han passat dos anys, que hi prenc paciència, lluny de biblioteques on poder consultar, lluny de mos editors, de mos llibres i fins de mos mateixos manuscrits. [...] Després de les gràcies, molt plana, suau i amorosament se'm digué que jo treballava massa; que em convenia reposar un xic, lluny del confessionari, de l'hospital i dels pobres i malalts que em marejaven[...] que m'era necessari a totes passades per enfortir mon cervell debilitat. [...] D'arbre caigut tothom ne fa llenya. Deien que em deixava enganyar com un beneit; que anava a empobrir la casa amb tanta caritat; que amb les almoines, per mi cosa sagrada, sostenia gent perduda i de malviure; que amb elles m'havia fet la barba d'or, retirant-me per ric, amb la maleta plena de bitllets de Banc; que havia tingut l'atreviment de dir los sants Evangelis a algun malalt (com aconsella lo ritual romà), i que fins havia arribat a resar los exorcismes (com si fos pecaminós un reso que el sant pare Lleó XIII acabava de publicar), i, per últim, que volia fundar una secta, filla o almenys propparenta, de l'espiritisme. [...] arribí a ser tingut per un capellà fanàtic i dolent i per un heretge digne de les flames de la Inquisició. [...] Lo Marquès de Comillas, tan caritatiu i tan bo, m'havia fet desterrar. [...] M'heu acusat de mania de persecució[...]Me volíeu fer passar per boig, i els boigs heu sigut vosaltres: ¡quant veritat és allò de que un boig ne fa cent!

L'ATLÀNTIDA (1877: Premi extraordinari als JJFF de BCN)

El poema consta d'una introducció, deu cants i una conclusió.

•  L'acció del poema s'estructura en dos plans: un d'històric que gira a l'entorn de Colom, que pretén incorporar al món del mite (introducció i conclusió); i un segon pla que narra les gestes d'Hèrcules, al qual pretén donar una dimensió històrica (els deu cants). El poema recull la mitologia i les tradicions gregues, però ho posa tot sota una visió bíblica i cristiana. Així, l'heroi mitològic Hèrcules no és més que un instrument de Déu, que es val d'ell per fer complir els seus designis: destrucció i creació.

Introducció: A l'Atlàntic, davant de les costes de Cadis, lluiten un vaixell genovès i un de venecià. Tots dos acaben enfonsant-se i únicament se salva un mariner genovès (Colom), que arriba a la platja i allí un vell li conta la història d'aquelles aigües.

Cants:

•  I. Gerió, monstre de tres caps, persegueix Pirene i per aïllar-la incendia els Pirineus.Salvada per Hèrcules, es troba greument ferida i acaba morint. Hèrcules l'enterra i la seva tomba la formen les roques que arriben fins la mar, és a dir, la part oriental dels Pirineus; posteriorment va a Montjuïc on promet que fundarà una ciutat, i persegueix Gerió. 

• II. Es descriu la Mediterrània. Gerió per desfer-se d'Hèrcules li explica la història de la reina Hesperis de l'Atlàntida, amb la qual podrà casar-se si li porta un brot del taronger d'or. Hèrcules aconsegueix el brot del taronger després de matar el drac que el guardava. Aquest fet és un senyal que la fi de l'Atlàntida s'acosta. 
• III. Els atlants, fills d'Hesperis, davant dels mals presagis sobre el seu futur, persegueixen Hèrcules.
•  IV. Hèrcules aconsegueix desfer-se dels seus enemics i obre a cops de maça la muntanya de Calp, que uneix Europa i Àfrica. L'heroi està guiat per l'Àngel Exterminador que ha condemnat l'Atlàntida a desaparèixer. 
• V. Es narra el cataclisme provocat. Les aigües van inundant el vell continent.
•  VI. Hèrcules troba Hesperis i se l'emporta a Gades (Cadis). Mentrestant els atlants s'han salvat pujant a les muntanyes.
•  VII. Aquest cant forma un incís dintre de l'acció principal. Es narra com en buidar-se la Mediterrània sorgeixen noves terres (les illes gregues).
•  VIII. Torna a aparèixer Gerió, que intenta raptar la reina i matar Hèrcules, però aquest aconsegueix matar-lo. Hèrcules, a més, s'enfronta a les Harpies i les Górgones.
•  IX. Els atlants volen escalar el cel en una gran torre, que finalment s'enfonsa. L'Àngel Exterminador acaba d'obrir l'Atlàntic, que inunda el vell continent. Del sepulcre dels atlants neix el Teide. Marxa l'Àngel de l'Atlàntida i en el seu lloc baixa l'Àngel d'Espanya que porta la corona de reina del món. 
• X. Hesperis somia un reialme nou amb tarongers d'or on viuran les seves filles («Balada de Mallorca»); però mor i es converteix en Hesper, l'astre de la tarda. Acaba el cant amb una visió de les terres d'Ibèria i d'Hèrcules que reconeix un sol Déu i li construeix un temple a Gades i, com havia promès, funda Barcelona.

Conclusió: Després d'escoltar la narració del vell, Colom somia un nou món. Rebutjats els seus oferiments a Gènova, Venècia i Portugal, la reina Isabel d'Espanya li dóna les seves joies perquè compri les naus necessàries i realitzi el viatge somiat. El vell veu Colom emprendre la més gran de les empreses (-->conquesta d'Amèrica)

BALADA DE MALLORCA (fragment del cant X):

• Identifica les figures retòriques que es troben en les expressions subratllades.
• Identifica la categoria gramatical de les paraules en majúscula.
• Defineix les paraules que apareixen en negreta.

A la vora-vora del mar on vigila

Montgó els peus a l'aigua i als núvols el front,

omplia una verge son cànter d'argila,

mirant-se en la font.

SON  peu de petxina rellisca en la molsa

i a trossos lo cànter s'enfonsa rodant;

del plor QUE ella feia, la mar, que era dolça,

tornava amargant.

PUIX  l'aigua pouada cristall n'era i perles,

com gaires NO  EN  copsen los lliris d'olor,

no és molt si sospira quan veu les esberles

del canteret d'or!

La mar se'n dolia; les pren en sa falda,

i al maig, per plantar-hi demana un roser;

València, a TES hortes VERDOR  d'esmeralda,

i a ton cel dosser.

Per bres la conquilla de Venus los dóna,

gronxada pel Zèfir DE vespre i matí,

i els testos, que un alba de roses corona,

ja són un jardí.

Amb flors de l'Aràbia l'enrama i perfuma;

i d'Àfrica amb palmes, d'Europa amb aucells,

alegra ses ribes, que es prenen d'escuma

mes amples cinyells.

FIGURES RETÒRIQUES:

 era dolça,tornava amargant. ---> antítesi

l'aigua pouada cristall n'era i perles---> metàfora, hipèrbaton

La mar se'n dolia; les pren en sa falda,----> personificacions

CATEGORIES GRAMATICALS

• SON  peu-----> determinant possessiu àton
• el plor QUE ella feia-------> pronom relatiu 
• PUIX ------> conjunció
• NO------ adverbi de negació  EN--------pronom feble
• TES hortes------> determinant possessiu àton
•  VERDOR  d'esmeralda-----> substantiu
•  DE -------PREPOSICIÓ

DEFINICIONS

càntir 

1 1 m. [LC] [ED] [AR] Atuell portàtil per a posar-hi aigua o altres líquids, de terrissa, de vidre o de metall, habitualment amb ansa, broc i galet. Agafa el càntir i vés a la font. Omplir el càntir al torrent.

relliscar 

1 v. intr. [LC] Perdre l’estabilitat dels peus en posar-los sobre una superfície llisa, mullada, etc. Vaig relliscar amb una pell de taronja. La neu està glaçada; vés amb compte a no relliscar. 

esberla 

1 f. [LC] Tros d’una cosa que es desprèn en esberlar-la, que resulta d’esberlar-se. Una esberla de pi.

 (esberlar 1 v. tr. [LC] Obrir en dues o més parts per ruptura del lloc que ofereix menys resistència. Esberlar la soca d’un arbre. Esberlar un ametlló, un albercoc. )

dosser 

1 m. [LC] [IMF] [AR] Ornament, generalment de forma rectangular, que es col·loca formant sostre sobre els trons, sobre els llits de gran luxe, etc. 

cinyell 

1 1 m. [LC] [ED] Cinta, cordó, corretja, etc., que serveix per a cenyir. Un cinyell amb botons d’or.

CANIGÓ.Llegenda pirenaica del temps de la reconquesta(1886)

[Epíleg " Los dos campanars" a partir de minut 49,30; després hi ha un diàleg entre estudiosos sobre Verdaguer)

Enllaç al text de "Los dos campanars" en el blog del professor Sebastià Pons. I activitat corresponent en aquest blog xapxaprxadeplomes. 

El poema consta de 12 cants i un epíleg. És una mitificació del paisatge i de la història. Els orígens de Catalunya: polítics -reconquesta, lluites contra els sarraïns- i religiosos -triomf del cristianisme contra el paganisme- es converteixen en el poema en matèria literària. L'epíleg, el diàleg entre els dos campanars, va ser el principi originari del poema. A l'edició de 1886 no l'inclou, però sí a la de 1902. 
Hem de destacar la seva polimetria.

Argument dels 12 cants: Al Rosselló, mentre s'està celebrant una festa, arriben notícies que els àrabs estant envaint el territori. Tothom es posa en moviment per defensar la terra; entre ells Gentil, fill de Tallaferro i enamorat de la pastora Griselda, que, acompanyant el seu oncle Guifré, se'n va a lluitar. Al Canigó, Gentil, que s'ha quedat sol, és encisat per la fada Flordeneu que li fa contemplar el Pirineu. les gestes de Tallaferro, que acaba presoner dels àrabs i després s'escapa i plora la suposada mort del seu fill. Els cants VI i VII són els cants d'exaltació de la terra de les fades de les diferents comarques pirinenques durant el casament de Gentil i Flordeneu. Guifré troba Gentil cobert de flors i encara encisat i, pensant que ha abandonat la lluita contra els àrabs, l'estimba des de dalt del Canigó. Després de diverses lluites, davant el dolor i la ira de Tallaferro en conèixer la mort del seu fill, Guifré vol expiar el seu crim i funda, sota la direcció de l'abat Oliba, un monestir sobre la tomba de Gentil. Una vegada morts Guifré i Tallaferro, Oliba (cap a l'any 1000) amb els seus monjos puja al Canigó i allí tenen lloc una sèrie de cants dels religiosos i les fades fins que aquestes acaben fugint i el Canigó queda desencisat després de plantar-hi una creu al cim.

Enllaç a un àudio de mapaliterari.cat, que indica rutes literàries, entre elles les que surten a Canigó

4. TEATRE. ÀNGEL GUIMERÀ 

TEATRE AL SEGLE XIX 

Antecedents: Joan Ramis i Ramis (Menorca/ teatre neoclàssic) i teatre popular (religiós/ profà)

Inicis segle XIX: situació de diglòssia:

• representacions d'obres cultes,en castellà (p.ex. La campana de la Almudaina de Palou i Coll)
• representacions més populars, en català.
• Fa falta posar-se a nivell d'Europa.

GÈNERES

TEATRE POPULAR (models populars/ objectiu: per entretenir) SAINET: Usa una llengua col·loquial, viva, popular i a vegades vulgar (per fer riure). És breu i esquemàtic (un acte) Se sol representar entre altres obres més llargues (es diu també «entremès») Se cerca la comicitat (fer riure) fàcil. Fa caricatura de classes baixes i menestrals. Presenta estereotips (el beneit, el llest, llépol, gras...) Tracta conflictes banals i superficials Va tenir gran èxit popular JOSEP ROBRENYO (autor i actor). Fa sàtires i crítiques polítiques. (El rei Micó-micó) “SERAFÍ PITARRA” (pseudònim de Frederic Soler). Fa paròdies de drames romàntics (“Gatades”). COMÈDIA DE COSTUMS: seria un “sainet” més llarg i sense la part de caricatura. Serien les comèdies anomenades “de faixa i espardenya”. Per exemple n'escriu Frederic Soler.

TEATRE CULTE (models romàntics, per commoure...: TRAGÈDIA I DRAMA) Usen una llengua més culta i arcaïtzant, molt carregada. Primerament seran en castellà, però a poc a poc se'n faran en català. Segueixen els models francesos (neoclàssics i les obres de Victor Hugo) TRAGÈDIA ROMÀNTICA (continuació de les tragèdies neoclàssiques de Joan Ramis: protagonitzades per herois, poderosos, personatges històrics... que s'enfronten al destí són en vers segueixen els cànons clàssics: 3 unitats, estructura en 3 actes, temes... personatges cortesans i nobles se situen en un moment del passat: història fatalitat del destí (l'individu no se'n pot escapar) VÍCTOR BALAGUER (promotor JJFF i antologia) i GUIMERÀ (en la primera etapa) DRAMA ROMÀNTIC------modernització de la tragèdia: en prosa són personatges quotidians que s'enfronten a la societat (no al destí) El primer en català és 1856 M Angelon: La verge de les Mercè DRAMES REALISTES---- GUIMERÀ (en la seva segona etapa) i també Frederic Soler («La dida»)

TEATRE A LES ILLES BALEARS

• Teatre principal: 1857. S'hi representa la primera obra romàntica (en castellà): La campana de la Almudaina (Joan Palou i Coll) (parodiada per Frederic Soler a L'esquella de la torratxa)
• Teatre principal de Maó: s'hi fa òpera des de 1813

Es fa sobretot comèdia costumista, sainets, teatre molt popular, però de forma perfecta:

• Pere d'Alcàntara Penya (1823-1906): El cordó de la vila, Sa pesta groga...
• Bartomeu Ferrà (1823-1924): Els calçons de mestre Lluc, Els senyors de son Miseri

FREDERIC SOLER (Barcelona 1839-1895). També fa narrativa i poesia (Jocs florals: Mestre en Gai Saber 1875); propietari del teatre «Romea», conrearà sobretot TEATRE.

• TEATRE POPULAR: signa com a “Serafí Pitarra” i amb la seva companyia de teatre “La Gata” representen paròdies de teatre romàntic conegudes (“gatades”) i per això se'l criticà molt. P.e. parodia La Verge de les Mercès d'Angelon a Don Jaume el Conquistador, amb L'esquella de la Torratxa (1864) parodia l'exitosa obra La campana de la Almudaina; parodia l'obra Flors del dia de Camprodon amb la seva Ous del dia.
• TEATRE CULTE: signa amb el seu nom (en fa a partir del1870 aproximadament
• Comèdies de costums (urbanes, marineres i de faixa i espardenya): La rambla de les flors
• Drames realistes (La dida) i romàntics (històrics) (Els segadors, Lo rector de Vallfogona, Les joies de la Roser)

ÀNGEL GUIMERÀ

• 

  Santa Cruz de Tenerife 1845-Barcelona 1924
• Pare català/ mare canària (falseja la data de naixement)
• Als 8 anys vénen a viure a Catalunya (El Vendrell): enyorança, desconeixement de la llengua... Automarginació?
• Serà molt actiu com a polític nacionalista de caire conservador. Així, el 1871 funda el setmanari “La Renaixensa” (setmanari molt combatiu, que dóna nom al moviment)
• 1877: Mestre en Gai Saber als Jocs Florals
• 1879: 1a obra de teatre (Gal·la Placídia)
• 1895: Fa un discurs en català a l'Ateneu Barcelonès----Defensa catalanisme: una mica fanàtic. Pareix que vol demostrar la seva catalanitat.
• 1904: Gran popularitat: candidat al Premi Nobel
• 1909: Homenatge
• 1911: Membre de l'Institut d'Estudis Catalans

• ENLLAÇ A UN DOCUMENTAL MOLI INTERESSANT SOBRE LA VIDA I OBRA DE GUIMERÀ

OBRA

• POESIA al volum Poesies i també a altres com Glorioses. És una poesia molt narrativa, grandiosa, èpica.

• TEATRE: inicis romàntics---- evolució realista!

Podem agrupar la seva creació teatral en 4 ETAPES :

1a etapa. Tragèdia romàntica (en vers decasíl·lab i temes del passat) 1879-1890

• Gal·la Placídia (reina visigoda)
• El fill del rei (edat mitjana)
• Judith de Welp
• Mar i Cel (1888)---tema: expulsió dels moriscos de València s. XVII

(La cançó del pirates/ Mar i cel/ versió Dagoll Dagom)

• Rei i Monjo

2a etapa (plenitud). Drama realista (en prosa, síntesi del realisme) 1890-1900

• Obres sobre conflictes entre els obrers i els amos, revolució social---- escàndol
• En Pólvora 1893
• La festa del blat 1896
• Obres amb ambient de revolta social com a fons, però de nucli sentimental de triangle amorós. Retrata el “paisatge” de Catalunya
• Maria Rosa 1894---obrers (Maria Rosa-Marçal-Andreu)
• Terra Baixa 1897----pagesos (Marta-Manelic-Sebastià)
• La filla del mar 1900----mariners (Àgata-Mariana-Pere Màrtir)

(resum de Terra Baixa: pel·lícula de TV3)

Final de "Terra Baixa" (pel·lícula)

3a etapa. Intents renovadors (modernisme: esteticisme, fantasia...) Però poc èxit 1901-1911

• Arran de terra
• La santa espina
• La reina vella

4a etapa. Retorn als orígens: història/ tragèdia romàntica1917-1924

• Jesús que torna (1a guerra mundial)
• Indíbil i Mandoni (guerrers preromans)
• L'ànima és meva

CARACTERÍSTIQUES

• llenguatge culte amb elements arcaics.
• Molta emotivitat
• exageració i carregament formal.
• El seu estil és molt «literari», carregat i poètic; fins i tot quan escriu en prosa.

Quins TEMES sol tractar?

• conflictes culturals i religiosos (mestissatge)
• Per tant, els personatges solen ser éssers desubicats, amb problemes...
• Tensió: desig individual i col·lectiu (desig de llibertat, revolta). JO contra la SOCIETAT
• figura del bon salvatge (Rousseau) : el marginat bo que ha estat corromput per la societat
• Rerefons: temàtica social (obrers, conflictes socials, analfabetisme...)

Com són els PERSONATGES principals?

• parteixen de la la seva biografia:
  • mestissos (Àgata, Saïd..)-→ (ell cast-cat)
  • marginats (Marta)--> (ell--- fill natural, nouvingut a Catalunya...)
  • idealització de la mare: els personatges femenins solen ser principals i són sempre positius (bons i idealitzats) i descrits amb molta profunditat.
  • Amor de joventut frustrat:
    • històries d'amor complexes (de triangle amorós), víctimes de passions carnals, recerca de la puresa moral.
    • Amors impossibles: en general de final tràgic.

• Www.escriptors.cat/autors/guimerà
• www.lletra.uoc.edu/ca/autor/angel-guimera

5.NARRATIVA DE LA RENAIXENÇA. NARCÍS OLLER

• INTRODUCCIÓ

EUROPA al llarg de tot el segle XIX
-----> cada vegada
                      - excessos romàntics i espiritualitat
                      + objectivitat, visió de la realitat objectiva i del present.
EVOLUCIÓ: ----->
          NOVEL·LA HISTÒRICA (temes del passat)-Dumas, W.Scott
                                     NOVEL·LA DE FULLETÓ
                                                                  COSTUMISME (present)
                                                                                        REALISME
                                                                                                    NATURALISME

• Literatura catalana. Novel·la:
• gènere més tardà dins la Renaixença
• no antecedents
• no normativa ortogràfica
• no editorials ni públic lector

• EVOLUCIÓ IGUAL QUE A EUROPA, PERÒ MOLT DESPRÉS:
• NARRATIVA HISTÒRICA : 
• en castellà
• de temes castellans
• Los bandos de Castilla (López Soler)
• NARRATIVA HISTÒRICA:
• en català
• de temes catalans
• L'orfeneta de Menargues (A.Bofarull-1862)
• NOVEL·LA FULLETONESCA:
• sentimental
• lacrimògena
• per entregues
• Julita (Martí Genís Aguilar-1874)

• COSTUMISME 
  
• antecedents del realisme/transició
• característiques:
• retrat de costums
• breus
• descriptius, no hi ha narració: passa poca cosa, poc argument
• "estampes" quotidianes
• idealització, tipisme, pintoresquisme, nostàlgia...
• anècdota
• humorisme
• llengua popular
• BASE: "costumbrismo" de Larra i tb literatura popular (Per exemple Calaix de Sastre del Baró de Maldà)
• tipus:
• QUADRES-> 
• Gabriel Maura: Aigoforts
• Emili Vilanova (1840-1905). La seva obra en prosa, que partia de la llengua col·loquial de la menestralia barcelonina, barrejava l’humorisme amb la nostàlgia i la tendresa.  Escenes barcelonines (1886)
• ARTICLES
• en premsa-> Miquel dels Sants Oliver 

• REALISME:

• "novel·la de tesi"
• característiques:
• rebuig del folklorisme, la idealització, el costumisme...
• recerca de la versemblança
• objectivitat (no exageració)
• fets del present: vida de la burgesia, indústria, proletariat...
• narrador omniscient
• descripció minuciosa de les escenes
• gran aprofundiment psicològic dels personatges
• llenguatge creïble (cada personatge té el seu llenguatge)
• models estrangers:
• STENDHAL: El roig i el negre (1830)
• novel·la = mirall...
• BALZAC: La comèdia humana (1842)
• FLAUBERT: Madame Bovary (1857)
• DICKENS... 
• Marià Vayreda: La punyalada

• NATURALISME:
• evolució i superació del realisme
• causes: 
• avanços científics: determinisme, mètode científic...
• noves teories psicològiques: positivisme
• SOBRETOT:
• BERNARD: Introducció a la medicina experimental
• COMTE: teories sobre el positivisme
• DARWIN: Sobre l'origen de les espècies
• MODEL I INICIADOR: 
• ÉMILE ZOLA: La novel·la experimental

• novel·la = disciplina científica
• observació--anàlisi detallada--deducció
• no hi ha emoció ni sentiments: molta objectivitat
• TOT s'explica per determinisme (no hi ha sortida):
• medi
• herència
• S'analitzen ambients degradats i personatges marcats: baixos fons, problemes mentals, assassins...

• Literatura catalana:
• impuls dels crítics Yxart i Sardà--> objectiu: europeïtzar la novel·la
• "descafeïnat":
• accepten importància de l'herència i el medi
• no accepten el determinisme: la voluntat humana pot superar els problemes
• més subjectivisme

• NARCÍS OLLER

BIOGRAFIA(1846-1930)

•  va néixer a Valls, ciutat que en les seves obres prendrà el nom de Vilaniu o Pratbell
•  es va traslladar a Barcelona, primer per estudiar la carrera de Dret ----> guiatge d'un oncle seu
• definitivament, per a treballar-hi de procurador dels tribunals.
• Les primeres obres literàries d’Oller estaven lligades al Costumism
• insistència d’amics i parents (especialment Sardà i Yxart) perquè es dediqués a la narrativa
• Defensa el català com a llengua d'escriptura de les novel·les davant la insistència de contemporanis com Emilia Pardo Bazán o Emilio Pérez Galdós. (TEXT 14 PÀGINA 48)
• Naturalisme? 
• Sí--- tractament de la influència d'ambient i herència familiar
• No--- sempre hi ha sentimentalisme, ensenyament i els personatges poden defensar-se davant aquest determinisme

• ----> per tant, el seu serà un naturalisme descafeÏnat, amb dosis de moralitat i subjectivitat. 

OBRES: 

• recull de contes: Croquis del natural (1879) i altres narracions breus (Notes de colors (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916))
• 6 novel·les----> intents de posar-se al dia (recerca dins el naturalisme i després, el modernisme)
• La papallona 1882 (pròleg d'Émile Zola---> naturalisme descafeïnat)
• L'escanyapobres  1884
• Vilaniu 1885
• La febre d'or 1890-1892
• La bogeria 1898 (l’estudi psicològic d’una malaltia – la demència- és la novel·la amb una tesi més naturalista)
• Pilar Prim 1906
• Memòries literàries (publicades pòstumament)
• També tradueix obres narratives (de Tolstoi o Dumas) i teatrals (Goldoni)